Recerca, Eliminació de la malària

Descobreixen que la malària vivax ha determinat l'evolució del genoma humà a la regió Àsia-Pacífic

Un estudi desafia la teoria que el Plasmodium falciparum és l'únic paràsit de la malària que afecta a l'evolució del genoma humà

04.09.2012

"Els humans i els paràsits de la malària han evolucionat de forma conjunta durant milers d'anys", afirma Ivo Mueller, científic de CRESIB, el centre d'investigació d'ISGlobal, i del Walter + Eliza Hall Institute. "La malària ha estat una força major en l'evolució del genoma humà, amb mutacions genètiques que han proveït els humans de protecció contra la malaltia. Fins ara s'havia assumit que el plasmodium falciparum, el paràsit més letal de la malària, era el conductor més important d'aquesta selecció genètica en els humans". Els resultats de l'estudi que s'acaben de publicar en la revista PLos Medicine suggereixen que la malària causada per plasmodium vivax, encara que considerada fins fa poc com una forma de malària "benigna", és més letal del que es pensava i causa una malaltia severa suficient per donar lloc a evolucions importants a la regió on té més presència, a Àsia-Pacífic.

L'estudi realitzat per un equip d'investigadors internacionals liderat per Ivo Mueller es va fixar en determinats desordres sanguinis hereditaris que tenen una prevalença molt alta en diferents regions del planeta. Concretament, en l'Ovalocytosis Asiàtic Suroriental (SAO), un desordre hereditari de la sang molt comú en àrees de la regió d'Àsia-Pacífic on la malària és endèmica, especialment a Malàisia i Papua Nova Guinea. Aquesta coincidència permet pensar que existeix una relació entre el defecte sanguini i la protecció contra la malària en aquestes poblacions.

Els investigadors van examinar la incidència de casos de malària en tres estudis que van incloure un total d'1.975 nens d'entre 0 i 14 anys a Papua Nova Guinea. "Vam veure que els nens que tenien SAO tenien una protecció significativa contra la infecció per P.  vivax, amb una reducció de casos de malària del 46% en bebès d'entre tres i 21 mesos d'edat, mentre que en nens majors la reducció del risc d'infecció aconsegueix el 55%", explica Ivo Mueller.

Els resultats obtinguts suggereixen que el P. vivax és el responsable d'aquesta evolució genètica que protegeix contra la malària. Aquest descobriment desafia la teoria acceptada fins ara que el paràsit més letal causant de la malària, el Plasmodium falciparum, és l'únic paràsit capaç de conduir l'evolució del genoma en els humans.

Més informació

Legeix la nota de premsa completa