La COVID persistent afecta milers de persones a Catalunya però la resposta és encara insuficient

Unes 250.000 persones a Catalunya podrien estar afectades per la COVID persistent, tot i que és probable que la xifra real sigui més elevada. Actualment només hi ha uns 14.000 casos registrats al sistema sanitari, fet que apunta a un infradiagnòstic important i a mancances en el seguiment de les persones afectades. Aquestes són algunes de les conclusions d’un nou informe del Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment Científic de la COVID-19 (GCMSC), una iniciativa impulsada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), amb la col·laboració de l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca (ACER).

L’informe ofereix una visió de la situació actual a Catalunya des de tres perspectives complementàries: la recerca, l’atenció sanitària i l’experiència de les persones afectades. En integrar aquestes tres mirades, el document identifica alguns dels principals obstacles i proposa prioritats concretes per millorar el coneixement, l’atenció i el suport a les persones que viuen amb COVID persistent.

Una càrrega encara difícil de quantificar

La COVID persistent pot afectar múltiples òrgans i manifestar-se amb una gran varietat de símptomes, entre els quals hi ha fatiga, dificultats cognitives o “boira mental”, problemes en la regulació de funcions com la freqüència cardíaca i la pressió arterial, i empitjorament dels símptomes després de l’exercici. La seva heterogeneïtat, juntament amb l’absència d’eines diagnòstiques específiques, fa que aquesta afecció sigui especialment difícil de diagnosticar i tractar.

Les dades de la cohort poblacional COVICAT mostren que aproximadament el 23% de les persones infectades amb SARS-CoV-2 durant les primeres etapes de la pandèmia van desenvolupar símptomes que van durar almenys tres mesos. Entre les persones afectades el 2021, el 56% continuava presentant símptomes dos anys després.

A partir dels casos confirmats i de la prevalença observada a la cohort COVICAT, el grup d’experts estima que almenys 92.000 persones haurien desenvolupat COVID persistent a Catalunya al gener de 2021. Amb l’augment de les infeccions, aquesta xifra hauria assolit un mínim de 176.000 casos el juliol de 2022, tot i que només uns 14.000 casos consten registrats al sistema sanitari. Tenint en compte les estimacions sobre les infeccions posteriors, la incidència amb les variants Òmicron i la recuperació parcial d’alguns casos, actualment més de 250.000 persones podrien presentar símptomes compatibles amb COVID persistent. El grup expert adverteix que les dades disponibles permeten estimar l’ordre de magnitud del problema, però no determinar amb precisió l’abast actual.

“Tot i que el risc de desenvolupar COVID persistent ha disminuït gràcies a la vacunació i a l’aparició d’Òmicron, desenes de milers de persones continuen vivint amb les seves conseqüències. La gran diferència entre els casos estimats i els registrats mostra que queda molt per fer per millorar el diagnòstic i el seguiment”, afirma Lourdes Mateu, directora del programa COVID persistent al Hospital Germans Trias i Pujol, i coautora del informe. 

Atenció limitada i recerca fragmentada

L’informe identifica mancances importants tant en la recerca com en l’atenció sanitària. A Espanya, la recerca sobre COVID persistent ha depès en gran mesura de convocatòries competitives generals o europees, en lloc de comptar amb un programa nacional específic com als Estats Units o l’Alemanya. Això limita la capacitat d’establir grans cohorts, fer seguiments a llarg termini i dur a terme assaigs clínics.

L’accés a una atenció especialitzada també és limitat. Segons l’informe, actualment Catalunya només disposa d’una unitat multidisciplinària de COVID persistent, a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. Altres serveis especialitzats creats durant les primeres etapes de la pandèmia han deixat de funcionar, mentre que alguns models locals que han donat bons resultats no s’han estès a altres territoris. Aquesta situació contribueix a generar desigualtats territorials en l’accés a l’atenció.

Més enllà de les conseqüències per a la salut

L’informe també incorpora l’experiència de les persones que viuen amb la malaltia, a través del col·lectiu d’afectades i afectats persistents per la COVID-19. Assenyalen dificultats per obtenir el reconeixement de la malaltia i una atenció adequada, barreres geogràfiques i econòmiques, problemes per mantenir la feina o reincorporar-s’hi i dificultats per accedir a la discapacitat i protecció social. També destaquen l’impacte psicològic de la incertesa prolongada i la manca de reconeixement dels seus símptomes.

Des de les primeres etapes de la pandèmia, les organitzacions de persones afectades han tingut un paper important en el suport a les persones afectades, la definició de prioritats de recerca, el reclutament per als estudis, la difusió de resultats científics i el diàleg amb professionals sanitaris i responsables polítics. “Per a moltes persones, la COVID persistent afecta la seva capacitat per treballar, tenir cura de la família i participar en la vida quotidiana. Per tant, un suport social i laboral adequat també ha de formar part de la resposta”, afirma Silvia Soler, representant del col·lectiu i coautora del informe.

Establir prioritats d’acció

L’informe proposa mesures concretes que es poden començar a aplicar des d’ara, com reforçar la recerca i la identificació de biomarcadors; millorar el diagnòstic, el registre i el seguiment des de l’atenció primària; i facilitar el reconeixement de la discapacitat i les adaptacions laborals per a les persones afectades.

“Queda clar que els reptes en l’àmbit de la recerca, l’atenció sanitària i el suport social estan estretament interconnectats. L’objectiu d’aquest informe no és només descriure mancances, sinó també identificar prioritats realistes que ajudin a millorar la resposta a la COVID persistent a Catalunya”, assenyala Silvia de Sanjosé, investigadora d’ISGlobal i coordinadora del GCMSC.

Referència:

COVID persistent: estat de la qüestió, reptes i perspectives des del territori a Catalunya 2026. Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment Científic de la COVID-19 (GCMSC). Septembre 2026.