Caminar regularment beneficia les persones amb MPOC, fins i tot en zones amb més contaminació atmosfèrica

Caminar regularment es va associar amb menys exacerbacions dels símptomes entre les persones amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), fins i tot en zones amb mala qualitat de l’aire, segons un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i publicat a ERJ Open Research.

La MPOC és una malaltia pulmonar freqüent i de llarga durada. Tot i que no té cura, nombrosos estudis mostren que l’activitat física regular, com ara caminar, pot ajudar a controlar símptomes com la tos, les sibilàncies i la falta d’aire.

Fins ara no estava clar si s’havia de recomanar caminar a les persones amb MPOC que viuen en zones amb nivells elevats de contaminació atmosfèrica. La nova recerca suggereix que caminar és beneficiós independentment de la qualitat de l’aire.

“En les persones que ja tenen MPOC, caminar per una zona contaminada pel trànsit pot augmentar els símptomes respiratoris diaris. Tanmateix, fins ara cap estudi havia analitzat si l’activitat física practicada en entorns contaminats podia tenir efectes perjudicials a més llarg termini”, afirma Judith Garcia-Aymerich, autora sènior de l’estudi i sotsdirectora d’ISGlobal.

“L’objectiu d’aquesta recerca era respondre a una pregunta senzilla que els professionals sanitaris es plantegen cada dia: podem recomanar activitat física a les persones amb MPOC que viuen en entorns contaminats?”, afegeix.

262 persones amb MPOC de cinc països europeus

Per respondre a aquesta pregunta, l’equip investigador va estudiar 262 persones amb MPOC de cinc països europeus: el Regne Unit, Espanya, Bèlgica, Suïssa i Grècia.

Totes les persones participants van portar durant set dies un sensor de moviment que registrava quants passos feien, quant de temps caminaven i a quina velocitat.

L’equip també va estimar els nivells de contaminació atmosfèrica als domicilis de les persones participants durant els dos anys anteriors. Els contaminants avaluats van ser les partícules fines (PM₂,₅), el carboni negre, el diòxid de nitrogen (NO₂) i l’ozó (O₃).

Finalment, es va demanar a les persones participants que portessin un diari de les aguditzacions i es van revisar les seves històries clíniques durant dos anys per identificar episodis moderats o greus, coneguts com a exacerbacions de la MPOC.

Cada 1.000 passos diaris es van associar amb un 5% menys de probabilitat de patir exacerbacions

L’equip investigador va observar que caminar regularment s’associava amb menys exacerbacions, independentment dels nivells de contaminació atmosfèrica als domicilis de les persones participants. Cada 1.000 passos diaris es van associar amb una probabilitat aproximadament un 5% menor de patir exacerbacions. Caminar habitualment a un ritme més ràpid —per sobre de la velocitat mitjana d’un metre per segon de les persones participants— es va associar amb més beneficis.

“No vam observar diferències segons la gravetat de la MPOC. El nostre estudi va incloure concentracions de contaminació atmosfèrica superiors a les recomanades per les directrius de l’Organització Mundial de la Salut. Tanmateix, és possible que els nostres resultats no siguin aplicables a zones amb nivells de contaminació extremadament elevats”, explica Alícia Josa-Culleré, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.

“El missatge principal del nostre estudi no és que hàgim de deixar de preocupar-nos per la contaminació atmosfèrica. L’exposició a la contaminació s’ha relacionat amb múltiples efectes sobre la salut i cal continuar recomanant-ne la reducció. Els nostres resultats suggereixen que caminar continua sent millor que mantenir una inactivitat habitual, fins i tot per a les persones que viuen en zones relativament contaminades. Tanmateix, sempre que sigui possible, convé intentar caminar per zones amb menys contaminació”, afegeix.

Un estudi amb una mostra modesta fet a Europa occidental

L’equip investigador reconeix que la mostra de l’estudi era modesta, fet que pot haver limitat la seva capacitat per detectar petites diferències en la relació entre l’activitat física, la contaminació atmosfèrica i les exacerbacions de la MPOC. L’equip preveu dur a terme un estudi similar amb més participants, incloses persones que visquin en zones amb nivells de contaminació molt elevats.

Marc Miravitlles, president de la Societat Respiratòria Europea i investigador sènior i consultor de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, que no va participar en la recerca, declara: “Sabem que caminar i mantenir-se actiu pot ajudar molt les persones amb MPOC. També sabem que respirar aire contaminat perjudica els pulmons i pot ser especialment nociu per a les persones que viuen amb malalties pulmonars cròniques com la MPOC”.

“Aquest estudi pot tranquil·litzar en certa manera les persones amb MPOC, ja que suggereix que caminar continua sent beneficiós tant si es viu al camp com al centre d’una ciutat. Tanmateix, l’estudi va analitzar diferents nivells de contaminació en països d’Europa occidental, mentre que en altres parts del món poden ser molt més elevats. Encara necessitem més recerca amb pacients que viuen en aquestes zones”.

Referència

Alícia Josa-Culleré, Sarah Koch, Heleen Demeyer, Thierry Troosters, Nicholas S. Hopkinson, Ioannis Vogiatzis, Anja Frei, Elena Gimeno-Santos, Victoria Alcaraz-Serrano, Joren Buekers, Laura Delgado-Ortiz, Paula Álvarez, Marta Cirach, Antònia Valentín, Ignasi Garcia-Olivé, Diego A. Rodriguez-Chiaradia, Walter Maetzler, Clint Hansen, Carl-Philipp Jansen, Lynn Rochester, Silvia Del Din, Andrea Cereatti, Brian Caulfield, David Singleton, Alison Yarnall, Heiko Gassner and Judith Garcia-Aymerich. Interaction of walking activity and long-term air pollution on exacerbation rate in COPD. ERJ Open Research 2026; 00813-2026. DOI: https://doi.org/10.1183/23120541.00813-2026