Biomarcadors en sang per predir la gravetat de la malària infantil

La malària continua sent una causa important de malaltia i mort, afectant de manera desproporcionada els infants del continent africà. S'estima que cada any moren a l'Àfrica uns 430.000 nens i nenes menors de 5 anys a causa d'aquesta infecció parasitària, transmesa per la picada de mosquits. Un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, en col·laboració amb el Centre de Recerca en Salut de Manhiça (CISM), ha identificat biomarcadors en sang que podrien ajudar a distingir precoçment els casos més greus de malària infantil. Els resultats, publicats a la revista Scientific Reports, obren la porta a noves eines de classificació de risc i possibles teràpies adjuvants.

La malària greu és una malaltia complexa causada principalment per Plasmodium falciparum, el principal paràsit de la malària associat a les formes més greus i amb major mortalitat, que afecta múltiples sistemes de l'organisme i, per tant, pot presentar-se amb diverses manifestacions clíniques. Entre les més freqüents hi ha l'anèmia greu, caracteritzada per una disminució dels glòbuls vermells que limita el subministrament d'oxigen als teixits; l'acidosi, una alteració de l'equilibri àcid-base que pot comprometre el funcionament de diversos òrgans; i la malària cerebral, en què la infecció es manifesta amb simptomatologia neurològica.

Què ens diuen els biomarcadors sobre la gravetat de la malària?

Algunes molècules presents a la sang, conegudes com a biomarcadors, s'han associat a les formes més greus de la malària. Entre aquests es troba la proteïna HRP-2, que prové del mateix paràsit i reflecteix la càrrega total de paràsits a l'organisme. Altres provenen de l'hoste, és a dir, del mateix cos humà, reflectint processos com l'activació del sistema immunitari o el dany a l'endoteli dels vasos sanguinis.

Nivells elevats d'ambdós tipus de biomarcadors poden ajudar a identificar precoçment els casos més greus, permetent així una gestió més àgil i adequada d'aquestes formes més perilloses de la malaltia i, en darrera instància, disminuir la mortalitat associada.

“Vam avaluar les possibles associacions entre biomarcadors de l'hoste i del paràsit i la gravetat de la malaltia en infants moçambiquesos amb malària, una associació que no s’havia estudiat anteriorment”, explica Rosauro Varo, investigador a ISGlobal i primer autor de l'estudi. “Vam incloure 116 menors de 10 anys amb malària per Plasmodium falciparum, ingressats a l’Hospital Distrital de Manhiça entre el setembre del 2014 i el maig del 2016”, afegeix. Es van comparar 58 casos de malària greu (anèmia greu, convulsions i coma, entre altres símptomes) amb 58 controls de malària no complicada.

La proteïna HRP-2, clau per entendre els mecanismes de la malària greu

Els biomarcadors d'activació immunitària i endotelial (com Angpt-2, Tie-2 i sTREM-1) s'alliberen a la sang quan s'activen les cèl·lules del sistema immune o s'altera la funció de l'endoteli, la capa cel·lular que recobreix l'interior dels vasos sanguinis. A més, l'equip investigador va estudiar altres biomarcadors d'activació immunitària (IL-6, IL-8, IP-10, sFlt-1, sTNFR-1, BDNF i Cystatin C). “La quantificació dels nivells d’aquests biomarcadors va permetre, de manera significativa, diferenciar els casos greus dels casos no complicats”, continua Rosauro Varo, “oferint un mètode robust que, a més, pot ser reproduït objectivament per estratificar el risc en aquests pacients.”

La proteïna HRP-2, que com s’ha esmentat, mesura la biomassa del paràsit, no només era més alta en els casos greus, sinó que també es correlacionava estretament amb diversos biomarcadors de l’hoste, com per exemple l’Angpt-2. “Això reforça la idea que la massa parasitària té un paper central en el desenvolupament de la malària greu i ajuda a entendre les interaccions complexes que formen aquest trencaclosques incomplet que encara és aquesta malaltia infecciosa”, explica Alfredo Mayor, investigador a ISGlobal i autor de l’estudi.

La combinació d’HRP-2 amb altres biomarcadors inclosos en l’estudi podria, d’aquesta manera, ajudar a comprendre millor la seva fisiopatologia, però també millorar la identificació dels infants amb major risc clínic. “Aquests resultats obren el camí a nous estudis que busquen avaluar l’ús de biomarcadors no només per a la classificació del risc dels pacients pediàtrics amb malària, sinó també per guiar tractaments adjuvants específics, tot amb l’objectiu de millorar el pronòstic dels pacients”, conclou Quique Bassat, director general d’ISGlobal i autor principal de l’estudi.

Referència

Varo, R., Sitoe, A., Madrid, L. et al. Host biomarkers and parasite biomass are associated with severe malaria in Mozambican children: a case–control study. Sci Rep 15, 14262 (2025). https://doi.org/10.1038/s41598-025-98154-1