Un test ràpid amb el mòbil podrà identificar en minuts els casos més greus de malària importada

La malària continua sent la malaltia parasitària que causa més morts al món. Tot i que a països com l’Estat espanyol no és endèmica, cada any es diagnostiquen casos importats per contagiades que tornen de zones on la infecció és habitual. Aquests pacients poden evolucionar ràpidament cap a formes greus de la malaltia, però detectar a temps quins casos tenen més risc no sempre és fàcil, especialment en entorns on l’experiència clínica és limitada i els símptomes inicials són poc específics.

Un estudi recent liderat per un equip investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, aporta una nova eina per fer front aquest repte: un sistema que combina tests ràpids de diagnòstic amb l’anàlisi de vídeo mitjançant un telèfon mòbil, capaç no només de detectar la infecció, sinó també d’anticipar quins pacients poden desenvolupar formes greus de malària en menys de sis minuts.

Biomarcadors clau per identificar la malària greu

L’estudi, publicat a la revista Biosensors and Bioelectronics, se centra en l’anàlisi de dos biomarcadors produïts pel paràsit de la malària: la proteïna PfHRP2, específica de Plasmodium falciparum, el paràsit que sol generar la forma més greu de la malaltia i l’enzim pan-lactat deshidrogenasa (pan-pLDH), present en Plasmodium spp. Mitjançant immunoassaigs de laboratori i tests de flux lateral —similars als tests d’embaràs o als utilitzats durant la pandèmia—, els investigadors van comparar la capacitat de tots dos marcadors tant per diagnosticar la malària com per identificar els casos de major gravetat.

Els resultats mostren que, tot i que PfHRP2 és molt precisa per confirmar la infecció, el biomarcador pan-pLDH és especialment útil per distingir els pacients amb risc de malaltia greu, fins i tot quan s’utilitza en tests ràpids senzills. “Aquesta diferència és clau des del punt de vista clínic, ja que permet obtenir informació rellevant per a la presa de decisions sense necessitat d’equipament de laboratori complex”, explica Claudio Parolo, investigador Ramon y Cajal del Departament d’Enginyeria Química de la URV i external Associated Researcher a ISGlobal.

Una estratègia per entorns no endèmics però que podria ser traslladable

Aquest avenç s’ha validat fins ara en entorns no endèmics, on la malària és poc freqüent però potencialment molt greu, i on l’accés a eines diagnòstiques especialitzades sovint es concentra en centres de referència. Tot i això, els investigadors consideren que l’estratègia podria ser traslladable en el futur a contextos endèmics, ja que es basa en tests ràpids de baix cost i en tecnologies àmpliament disponibles com el telèfon mòbil. Caldrà, però, validar-ne el rendiment en aquests entorns, tenint en compte les diferències epidemiològiques i clíniques.

La recerca ha estat liderada per Claudio Parolo conjuntament amb Daniel Camprubí, investigador d’ISGlobal i metge del Servei de Salut Internacional de l’Hospital Clínic Barcelona. El treball s’ha desenvolupat en el marc de la tesi doctoral de Júlia Pedreira, investigadora predoctoral a ISGlobal, i ha comptat també amb el suport de l’equip de ciència de dades coordinat per Paula Petrone, del Barcelona Supercomputing Centerque, ha contribuït a donar suport a l’anàlisi quantitativa dels resultats.

Actualment, l’equip continua treballant en la validació dels resultats en mostres més àmplies i en entorns clínics reals, amb l’objectiu que, en un futur proper, un simple test ràpid analitzat amb un mòbil pugui convertir-se en una eina estàndard per a l’avaluació precoç de la malària importada.

Referència

Julia Pedreira-Rincón, Leire Balerdi-Sarasola, Guillermo Villanueva, Pedro E. Fleitas, Alfons Jimenez, Alfredo Mayor, Jose Muñoz, Carme Subirà, Miriam J. Alvarez-Martinez, Paula Petrone, Daniel Camprubí-Ferrer, Claudio Parolo, pLDH to identify severity in imported malaria: Implementing smartphone video analysis for rapid clinical decision-making,Biosensors and Bioelectronics, Volume 294, 2026, 118228, ISSN 0956-5663, https://doi.org/10.1016/j.bios.2025.118228.