El CREAL organitza un debat sobre contaminació de l’aigua i salut pública

El 21 i 22 de maig el CREAL (Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental), amb el finançament de la European Science Foundation i la col·laboració de B-Debate, va celebrar un debat sobre les estratègies i polítiques epidemiològiques del futur en el camp de la contaminació de l’aigua i la salut. Aquest debat va ser liderat per la Dra. Cristina Villanueva, cap del programa Contaminació de l’Aigua del CREAL.

A més, els debats van comptar amb professionals i investigadors multidisciplinaris en diferents especialitats, que inclouen la química analítica, les ciències ambientals, la toxicologia, la biologia molecular, l'epidemiologia i també representants de la indústria i d’organismes reguladors. Per a la Dra. Villanueva, aquest workshop va establir les prioritats de recerca futura sobre els efectes en la salut per causa dels contaminants químics de l’aigua de consum.

Els 27 investigadors participants especialitzats d’arreu del món que van assistir són conscients de què a través del consum d’aigua potable la població està exposada a una gran varietat de substàncies químiques, i els mètodes d’anàlisi actuals per avaluar-ne la toxicitat i l'impacte potencial sobre la salut humana no estan prou desenvolupats ni són precisos. Ara per ara només s’han estudiat suficientment un nombre reduït de compostos per la seva toxicitat i carcinogenicitat en humans. La majoria d’estudis realitzats analitzen els efectes dels productes de forma individual i no analitzen els potencials efectes de la interacció. També cal considerar que molts efectes han estat avaluats en animals, i no en la població humana, i que un nombre reduït dels contaminants de l’aigua potable són objecte de normatives reguladores.

La seguretat i la disponibilitat d’aigua potable són temes d’importància cabdal en salut pública, que preocupen a les autoritats europees competents. L’aigua és un recurs natural limitat — l’aigua potable en representa una fracció petita—, sotmès a una forta pressió, tant per la demanda creixent com pel context de canvi climàtic que no n’afavoreix la disponibilitat, especialment als països del sud d’Europa i la Mediterrània.

•;Veure Programa