A París, els arbres redueixen la mortalitat associada a les altes temperatures
Un estudi internacional mostra que els districtes amb més vegetació registren una menor mortalitat durant les onades de calor i que augmentar la cobertura verda podria reduir fins a un terç les morts associades a la calor
16.02.2026
A París, els districtes amb més vegetació presenten un menor risc de mortalitat durant els períodes de calor intensa, mentre que les zones molt edificades, amb pocs espais verds i un alt potencial d’illa de calor urbana, són les més exposades. Així ho assenyala un estudi internacional dut a terme per l’Inserm, l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i la London School of Hygiene & Tropical Medicine, publicat a la revista npj Urban Sustainability, a partir de dades recollides durant gairebé deu anys, entre 2008 i 2017. Els científics subratllen la importància d’augmentar la vegetació a la ciutat i de distribuir millor els espais verds entre els diferents barris per protegir la salut de les parisines i els parisencs davant l’escalfament global.
A causa de l’efecte d’illa de calor urbana, París és especialment vulnerable a les onades de calor, que està previst que s’intensifiquin com a conseqüència del canvi climàtic provocat per les activitats humanes. La capital figura fins i tot entre les ciutats europees amb més risc d’excés de mortalitat associada a la calor: quan la temperatura supera els valors normals, la mortalitat es multiplica per 1,6 en les persones majors de 85 anys, segons un estudi publicat a The Lancet el 2023.
Amb la finalitat de comprendre millor els factors de risc i identificar solucions per fer la ciutat més resilient, l’equip de recerca va recopilar les dades d’excés de mortalitat relacionada amb la calor de cada districte, creuant-les amb característiques de l’entorn construït i del medi urbà (vegetació, illes de calor), així com amb indicadors socioeconòmics. L’estudi, publicat el 27 de gener a la revista npj Urban Sustainability, es basa en dades recollides durant gairebé deu anys, entre 2008 i 2017.
L’efecte protector dels espais verds
Una primera troballa, ja àmpliament documentada en la literatura científica, es confirma: els espais verds exerceixen un efecte protector davant l’excés de mortalitat associada a la calor. La presència d’arbres, parcs, jardins o cobertes vegetals s’associa a temperatures més baixes a la capital.
Tanmateix, no tots els espais verds ofereixen la mateixa protecció. Els científics destaquen que els arbres són considerablement més eficaços que les zones de gespa per reduir el risc de mort durant episodis de calor intensa, gràcies a l’ombra que proporcionen i a l’evapotranspiració.
A més, els investigadors van observar que l’efecte refrescant de la vegetació només explica en part el seu efecte protector sobre la salut de les parisines i els parisencs: “Tot i que els mecanismes exactes encara s’han d’explorar amb més profunditat, factors clau com la reducció de la contaminació i la millora de la salut física i mental podrien tenir un paper determinant”, explica Hicham Achebak, investigador de l’Inserm i d’ISGlobal i primer autor de l’estudi.
Desigualtats més enllà del nivell socioeconòmic
Sobretot, l’estudi revela desigualtats importants dins la capital. Més que el nivell socioeconòmic dels habitants, són principalment l’edat, les característiques dels edificis (els construïts abans dels anys setanta estan pitjor aïllats) i la presència d’espais verds —que varia de l’1,4 % al districte 2 al 20,4 % al districte 13— els factors que determinen el risc de registrar més morts en períodes de calor intensa.
Els districtes amb més vegetació són aquells on el risc de mort associada a la calor és més baix. Per contra, les zones més edificades i amb escassetat d’espais verds presenten una major vulnerabilitat. “Aquesta realitat estadística posa de manifest una clara bretxa entre el centre de la capital, més exposat a l’efecte d’illa de calor urbana, i els districtes perifèrics, millor protegits pels seus espais verds”, subratlla l’investigador.
L’estudi també posa de relleu un resultat contraintuïtiu: “Contràriament al que es podria pensar, els districtes més benestants de París són, de mitjana, més vulnerables a l’excés de mortalitat associada a les altes temperatures. Aquest fenomen s’explica per una menor presència d’espais verds, combinada amb un entorn construït antic, dens i molt mineralitzat en aquests barris”, afegeix Hicham Achebak.
Possibilitat d’evitar fins a un terç de la mortalitat
Mitjançant models estadístics, els científics van avaluar posteriorment quantes morts es podrien evitar si es continuessin desenvolupant els espais verds a la capital. “Actualment, els districtes més verds de París compten amb aproximadament una cinquena part de la seva superfície coberta per vegetació. Segons els nostres càlculs, si tots els districtes assolissin aquest nivell, la mortalitat associada a la calor podria disminuir al voltant d’un terç, tant durant períodes de calor moderada (temperatures superiors a 22 °C) com en les onades de calor més intenses (per sobre de 25 °C)”, explica Grégoire Rey, exdirector del Centre d’Epidemiologia sobre les Causes Mèdiques de Mort (CépiDc) de l’Inserm i darrer autor de l’estudi. “Aquestes estimacions es basen en models i s’han d’interpretar amb cautela, però reflecteixen el paper protector fonamental de la vegetació que hem observat.”
Més enllà de l’ampliació de la vegetació urbana, els investigadors identifiquen altres mecanismes complementaris per adaptar París a les altes temperatures: l’ús de materials reflectants en cobertes i paviments, la millora de l’eficiència energètica dels edificis per limitar l’emissió de calor (especialment la associada a l’aire condicionat) i la reducció del trànsit rodat, que permetria disminuir tant la calor residual com la contaminació atmosfèrica.
“Aquests resultats subratllen la importància de desenvolupar la vegetació a la ciutat i de distribuir millor els espais verds entre els barris. Reforçar la presència de la natura en l’entorn urbà apareix així com una palanca clau per protegir la salut de les parisines i els parisencs davant l’escalfament climàtic”, conclou Hicham Achebak.
Referència
Hicham Achebak, Pierre Masselot, Joan Ballester, Antonio Gasparrini & Grégoire Rey Greening mitigates heat-related mortality in Paris. npj Urban Sustain (2026). https://doi.org/10.1038/s42949-025-00334-5

