Estem pagant dues vegades pel canvi climàtic: 4 claus de l’Informe Lancet Countdown 2026

Europa s'enfronta a una calor cada vegada més extrema i a una perillosa dependència fòssil, però l'interès polític no creix al mateix ritme que l'evidència científica. L'Informe Lancet Countdown 2026 urgeix a situar la salut al centre de la política climàtica.

Temps de lectura: 5 minuts.

L'evidència científica és cada vegada més sòlida i els efectes del clima en la salut ja són impossibles d'ignorar, però l'interès polític i públic no avança a la mateixa velocitat. L'informe Lancet Countdown Europa 2026 arriba en aquesta cruïlla crítica i adverteix que per a la UE, i específicament per a Espanya, s'està tancant la finestra d'oportunitat per tirar endavant polítiques climàtiques decisives.

Aquestes són les claus de l'informe sobre el camí que hauríem de seguir.

1) La calor ja no és una crisi estacional, sinó un desafiament estructural

L'augment de la mortalitat atribuïble a la calor i l'increment de les alertes per calor extrema són més que simples estadístiques alarmants. La calor ja és un risc ambiental per a la nostra salut. Condiciona qui pot treballar a l'aire lliure de forma segura, quan i com ens desplacem, com dormim o fem exercici, i també modifica la planificació de la capacitat i resposta dels sistemes sanitaris a tota la regió.

La gestió de la calor ha d'anar més enllà de la planificació de la campanya d'estiu. S'ha de tractar com un determinant transversal de la salut

Per això, la gestió de la calor ha d'anar més enllà de la planificació de la "campanya d'estiu". S'ha de tractar com un determinant transversal de la salut. Això implica integrar la protecció tèrmica en l'urbanisme, en la regulació laboral, en els estàndards d'habitatge i en la resiliència sanitària. En dissenyar polítiques d'adaptació climàtica, hem de situar la salut al centre d'aquestes polítiques, tal com ja han sol·licitat nombroses organitzacions de la societat civil.

El repte per a Espanya és garantir que els plans de salut i calor compten amb els recursos i el finançament proporcionals al risc, i que arriben a les persones amb menor capacitat d'autoprotegir-se

A Espanya, això és encara més urgent. El país ja experimenta alguns dels extrems tèrmics més severs d'Europa, i l'exposició es concentra en grups vulnerables: persones grans, lactants, persones que treballen exposades a la calor exterior i famílies que viuen en habitatges precaris. El repte per a Espanya és garantir que els plans de salut i calor compten amb els recursos i el finançament proporcionals al risc, i que arriben a les persones amb menor capacitat d'autoprotegir-se.

A la pràctica, això exigeix:

• Plans operatius i avaluats: passar de plans que només es "publiquen" a protocols locals que s'activen amb recursos reals i resultats mesurables.
• Protecció laboral d'obligat compliment: implementar torns, hidratació constant i zones d'ombra garantides, incloent-hi treballadors informals i temporers.
• Habitatges i infraestructures resilients: prioritzar l'aïllament tèrmic, l'ombreig natural i la refrigeració sostenible per protegir la salut dins de la llar.

2) El doble cost de la dependència fòssil: una trampa econòmica i sanitària

Una de les conclusions més rellevants de l'informe és que la nostra dependència dels combustibles fòssils no és només un problema climàtic; és també un factor de fragilitat econòmica que es reflecteix en les factures domèstiques, els pressupostos governamentals i els sistemes de salut. L'augment dels subsidis durant les recents crisis de preus energètics il·lustra la trampa en què ens trobem: quan els sistemes energètics depenen de mercats fòssils volàtils, els governs acaben gastant diners públics per esmorteir l'impacte en la ciutadania. Això és políticament comprensible a curt termini, però retarda la solució estructural.

Quan els sistemes energètics depenen de mercats fòssils volàtils, els governs acaben gastant diners públics per esmorteir l'impacte en la ciutadania

El nou indicador de l'informe sobre biomassa sòlida reforça aquest punt. Tractar els combustibles domèstics altament contaminants com a "renovables" pot, a la pràctica, maquillar les estadístiques d'emissions ja que no aporten els beneficis per a la salut que esperem de l'energia neta. Això es tradueix en contaminació de l'aire residencial i mortalitat evitable, i afecta desproporcionadament les llars més vulnerables.

A nivell nacional i de la UE, la seguretat energètica, l'assequibilitat i la salut ja són objectius polítics inseparables. Si calen subsidis, s'han de dissenyar per accelerar la transició energètica amb inversió en eficiència i bombes de calor, en lloc de perpetuar el consum de combustibles fòssils.

Si calen subsidis, s'han de dissenyar per accelerar la transició energètica amb inversió en eficiència i bombes de calor, en lloc de perpetuar el consum de combustibles fòssils

En el cas d'Espanya, tot i que la gran inversió en renovables ha servit d'escut davant la recent escalada de preus, la dependència fòssil continua alimentant la inestabilitat. Accelerar la transició cap a un model 100% net no només és una meta ambiental; és la millor estratègia per evitar càrregues excessives tant per a les arques públiques com per a la butxaca dels ciutadans.

3) Menys atenció política davant de riscos creixents: una bretxa perillosa

Una de les troballes més preocupants de l'informe és que el compromís polític i social amb el binomi clima-salut s'està estancant. Això no és un detall menor: l'atenció és el motor de l'acció. Quan l'argument de la salut desapareix del debat públic, la política climàtica es percep erròniament com un "cost econòmic" en lloc de com una estratègia de protecció vital.

Aquesta manca d'enfocament debleix l'ambició política just quan els beneficis d'actuar són més tangibles: aire més net, menys morts per calor i una reducció real de les desigualtats. Per revertir aquesta tendència, la salut no pot ser un missatge episòdic; ha de tenir un ancoratge institucional.

Quan l'argument de la salut desapareix del debat públic, la política climàtica es percep erròniament com un "cost econòmic" en lloc de com una estratègia de protecció vital

A nivell de la UE, això exigeix que les avaluacions d'impacte en salut s'integrin en les polítiques climàtica, energètica, fiscal i de transport. Això requereix una integració més estreta entre la salut pública i la governança climàtica, així com el seguiment de mètriques de salut juntament amb les emissions en els cicles de revisió de polítiques generals. Els marcs d'adaptació i resiliència climàtica han de situar el benestar de les seves poblacions al centre.

Aquest enfocament de cobeneficis per a la salut també ha d'aterrar en l'àmbit local i nacional:

• Als ajuntaments: dissenyant barris més frescos i resilients.
• A les comunitats autònomes: planificant els serveis regionals de salut més enllà de la "temporada de calor".
• En l'economia nacional: prioritzant inversions en energia neta que protegeixin la població i reduint dràsticament els subsidis als combustibles fòssils.

4) De l'evidència a l'acció: el moment d'Espanya i Europa

El valor fonamental del Lancet Countdown és la seva capacitat per fer visible la connexió entre temperatura i mortalitat, política energètica i pressupostos públics, així com entre decisions polítiques i impactes de salut que podem evitar.

Europa es troba davant d'una elecció estratègica: seguir tractant el clima, l'energia i la salut com a compartiments estancs o actuar sota una agenda integrada. Ja no ens podem permetre abordar aquests desafiaments com a problemes paral·lels quan la realitat demostra que estan profundament entrellaçats.

En aquest escenari, Espanya té una oportunitat única. Per la seva elevada exposició als extrems tèrmics i el seu enorme potencial de lideratge en la transició cap a les energies renovables, el nostre país compta amb l'incentiu més fort i la plataforma més creïble per liderar aquesta integració al continent. No és només una qüestió de responsabilitat ambiental, sinó de lideratge en salut pública i resiliència econòmica.