Enfortir l’atenció primària de salut mitjançant aliances locals: un enfocament comunitari per assolir la cobertura sanitària universal

Les aliances locals sòlides en l’atenció primària enforteixen la confiança, milloren la coordinació i optimitzen els resultats. Són fonamentals per assolir la cobertura sanitària universal l’any 2030.

[Ebenezer Agbana és metge. Va estudiar el Màster en Recerca Clínica: especialitat en Salut Internacional a ISGlobal, Universitat de Barcelona.]

Per què són importants les aliances locals en l’atenció primària de salut

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) afirma que, per assolir la cobertura sanitària universal el 2030, necessitem una atenció primària de salut sòlida. La cobertura sanitària universal vol dir que tothom pugui accedir a serveis bàsics de salut sense haver de patir dificultats econòmiques. En molts contextos amb recursos limitats, com Nigèria, l’atenció primària és la base del sistema sanitari.

Aquí explico per què ens cal el que anomeno aliances locals "360 graus" en l’atenció primària. És a dir:

• Aliances interinstitucionals – entre centres d’atenció primària i hospitals de referència
• Aliances dins de l’atenció primària – col·laboració entre centres d’atenció primària veïns
• Aliances comunitàries – cooperació amb líders i persones influents locals

Plegades, aquestes capes creen una xarxa de suport que genera confiança en el personal sanitari comunitari i ens ajuda a avançar cap a la cobertura sanitària universal.

Per la meva feina com a National Health Fellow al nord de Nigèria, on lidero la responsabilitat social i dono suport als centres d’atenció primària, he comprovat la importància de construir un sistema de col·laboració sòlid. Aquestes aliances milloren la moral, augmenten l’eficàcia dels serveis sanitaris i posen de relleu el paper fonamental dels treballadors i treballadores de la salut per assolir la salut per a tothom.

1. Connectar els centres d’atenció primària amb els hospitals de referència: aliances interinstitucionals

"A vegades derivem pacients a centres de salut de segon nivell, però no atenen les nostres derivacions. És realment frustrant. Hi ha casos massa complexos per poder gestionar, i sovint necessitem ajuda", diu un treballador comunitari de salut.

Aquest és un problema habitual. Els centres d’atenció primària sovint depenen dels hospitals de referència per tractar casos complicats. Però quan els sistemes de derivació no funcionen bé, els pacients pateixen i el personal sanitari se sent desemparat.

Si els hospitals de referència informen els centres d’atenció primària sobre els millors dies per derivar pacients i quins especialistes hi ha disponibles, es facilita la planificació

Un sistema de derivació sòlid és clau. Per exemple, si els hospitals informen els centres d’atenció primària sobre els millors dies per derivar pacients i quins especialistes hi ha disponibles, es facilita la planificació. Quan als pacients derivats ja se'ls espera i estan programats, reben una atenció més ràpida i el sistema funciona de manera més fluida.

Aquest tipus de coordinació millora la prestació de serveis, redueix l’estrès tant per als pacients com per al personal sanitari i genera confiança entre els centres d’atenció primària i els hospitals de referència.

2. Compartir fortaleses: aliances dins de l’atenció primària

Els centres d’atenció primària també poden col·laborar entre si. En lloc de treballar de manera aïllada, el personal sanitari pot compartir eines, coneixements i personal per millorar l’atenció a totes les comunitats.

Per exemple, pensem en la vacunació. Si un centre d’atenció primària no disposa d'una cadena de fred operativa (per conservar les vacunes), pot associar-se amb un altre centre proper que sí que en tingui. Així, els infants del primer centre rebran igualment les seves vacunes a temps. Això ajuda a reduir dosis perdudes i fomenta l’equitat en la vacunació.

Un altre exemple: els centres d’atenció primària en zones de difícil accés, ja sigui per problemes de seguretat o per barreres socials, poden associar-se amb centres més accessibles. Si un centre ha de tancar sovint per problemes com el bandolerisme o inundacions, un centre proper pot donar suport amb equips mòbils o medicaments. Això garanteix la continuïtat de l’atenció en situacions difícils.

Els centres d’atenció primària també poden col·laborar entre si. En lloc de treballar de manera aïllada, el personal sanitari pot compartir eines, coneixements i personal per millorar l’atenció a totes les comunitats

Aquestes aliances són pràctiques, flexibles i potents. Enforteixen els equips d’atenció primària i els fan més eficaços, especialment en entorns amb pocs recursos.

Com diu l’OMS: “Fixar la recerca de la salut en persones i comunitats compromeses i empoderades dona vida al compromís de l’atenció primària de tornar a centrar-se en la persona en la seva totalitat i en les comunitats en el seu conjunt, més que no pas en les malalties.”

3. Col·laborar amb líders locals: aliances comunitàries

Els i les líders locals, com ara caps juvenils, líders religiosos i autoritats tradicionals, tenen un paper rellevant a les seves comunitats. La gent els escolta i sovint hi confia més que en les institucions formals.

Per això és tan important implicar aquestes persones en la planificació de l’atenció primària. El seu suport pot fer que una iniciativa sanitària tingui èxit o fracassi.

Quan els líders participen en la presa de decisions i la planificació des del principi, ajuden a crear programes que responen a les necessitats i valors de la comunitat

Els centres d’atenció primària no s’han de limitar a informar aquests líders. Cal incloure’ls en la presa de decisions i en la planificació des de l’inici. Quan formen part del procés, contribueixen a dissenyar programes que responen a les necessitats i valors de la comunitat.

Per exemple, en una zona rural els caps tradicionals van promoure una campanya de vacunació i la participació va augmentar un 40% en només dues setmanes. Això demostra el poder del lideratge local.

Construir un sistema d’atenció primària resilient i centrat en la comunitat

Per assolir la cobertura sanitària universal, necessitem més que clíniques i polítiques. Calen aliances sòlides a tots els nivells del sistema d’atenció primària.

En connectar els centres d’atenció primària amb els hospitals, fomentar la cooperació entre centres i treballar estretament amb líders comunitaris, creem una xarxa de suport que beneficia tothom.

Aquestes aliances ajuden el personal sanitari a fer millor la seva feina i garanteixen que les persones rebin l’atenció que necessiten, quan la necessiten.

En definitiva, un sistema d’atenció primària fort i connectat és la nostra millor oportunitat per aconseguir una atenció sanitària equitativa i centrada en la comunitat per a tothom.