Què hauria de millorar un hospital per als seus pacients? 78 ciutadans decideixen com invertir 500 euros

Si tinguessis 500 euros per millorar un hospital, en què els gastaries? En facilitar el contacte amb els professionals sanitaris, millorar la informació, fer més còmodes les instal·lacions o reforçar el tracte als pacients?

Un exercici realitzat per investigadores i investigadors de l'Hospital Clínic de Barcelona i del Hub Ciència amb i per a la Societat d'ISGlobal ha permès conèixer què prioritza la ciutadania quan se li dóna l'oportunitat de prendre aquest tipus de decisions.

La experiència del pacient s'ha consolidat com un component fonamental de la qualitat assistencial, juntament amb la seguretat i l'efectivitat clínica. No es refereix únicament als resultats de l'atenció sanitària, sinó també a com viuen els pacients el procés assistencial. Però coincideixen les prioritats de la ciutadania amb el que els hospitals creuen que necessiten els seus pacients?

En què invertirien els ciutadans 500 euros per millorar un hospital?

Durant una jornada de portes obertes a l'hospital, l'equip investigador va plantejar un repte a 78 ciutadans (49 dones i 29 homes): assignar un pressupost fictici de 500 € entre set dimensions clau de l'experiència del pacient, prèviament identificades en la literatura i en més de 70 grups focals.

Les dimensions a finançar eren:

• Accessibilitat professional: Facilitat per contactar amb els sanitaris i resoldre dubtes.
• Educació terapèutica: Suport per adquirir coneixements sobre la gestió de la pròpia salut.
• Tracte respectuós: Ser tractat amb dignitat, amabilitat i empatia.
• Decisions compartides: Col·laboració entre pacient i professional en la tria del tractament.
• Informació: Comunicació clara i oportuna sobre diagnòstics i procediments.
• Participació: Implicació en la governança i millora dels serveis de l'hospital.
• Entorn físic: Qualitat i confort de les instal·lacions.

L'accessibilitat professional, la prioritat

Els resultats van mostrar una lògica jeràrquica interessant. L'accessibilitat professional va ser la dimensió que va rebre una proporció més gran del pressupost, amb un 22 %. La van seguir l'educació terapèutica i el tracte respectuós, amb un 17 % cadascuna.

Diferències entre homes i dones en les prioritats

L'estudi també va trobar diferències entre homes i dones en la distribució del pressupost.

Els homes van destinar una part més gran del seu pressupost a l'educació terapèutica (19 % enfront del 16 % de les dones). Per la seva banda, les dones van prioritzar el tracte respectuós (18 % enfront del 14 % dels homes), assignant més bitllets de valor superior a aquesta categoria.

Aquesta troballa coincideix amb la literatura prèvia que assenyala que les dones sovint declaren experiències hospitalàries menys favorables, especialment en àrees de comunicació i tracte.

Com incorporar les prioritats de la ciutadania a l'atenció sanitària?

Aquest exercici mostra que les prioritats dels ciutadans no sempre han de coincidir amb les que les institucions sanitàries assumeixen que són més importants. Involucrar directament la ciutadania en la presa de decisions pot aportar informació rellevant per dissenyar iniciatives de millora de l'experiència del pacient.

Involucrar directament la ciutadania en la presa de decisions pot aportar informació rellevant per dissenyar iniciatives de millora de l'experiència del pacient.

Aquests resultats també connecten amb l'enfocament de l'atenció sanitària basada en el valor (Value-Based Health Care), que busca millorar els resultats que importen als pacients tenint en compte els recursos necessaris per aconseguir-ho. Escoltar directament les seves prioritats pot ajudar a orientar millor on invertir aquests recursos.

Crear un entorn sanitari verdaderament compassiu requereix un esforç concertat en la cultura organitzativa. Les institucions de salut han de fomentar una cultura d'empatia, respecte i atenció centrada en el pacient, impulsada per líders que prioritzin aquests valors.