Publicador de continguts
javax.portlet.title.customblogportlet_WAR_customblogportlet (Blog Health is Global)

Más allá de beneficiarias: las adolescentes como agentes activas de salud reproductiva

10.10.2025
las adolescentes como agentes activas de salud reproductiva
Foto: Ahmed Abdul Kargbo / SHARE project - Sierra Leone

Empoderar les adolescents com a agents actives en salut reproductiva garanteix decisions informades i un canvi sostenible.

 

[Text elaborat conjuntament per Anna Lucas, coordinadora de la Iniciativa de Salut Materna, Infantil i Reproductiva; Clara Menéndez, Research Professor i directora de la Iniciativa i del Programa de Salut Materna, Infantil i Reproductiva; i Cristina Enguita, Assistant Research Professor a ISGlobal.]

 

Les adolescents al centre de la presa de decisions en salut

Promoure la participació de les adolescents en les decisions relacionades amb la salut els permet adquirir coneixements fonamentals, desenvolupar habilitats per a la vida i cultivar actituds positives envers la seva salut sexual i reproductiva. Si les noies tenen oportunitats per expressar-se i participar —a través de metodologies com la participació en grups focals, l’educació entre iguals i el lideratge en activitats de sensibilització— és més probable que prenguin decisions informades, evitin conductes de risc i demanin serveis que responguin a les seves necessitats específiques.

De beneficiàries a cocreadores en salut reproductiva

Superar la visió de considerar les adolescents com a meres beneficiàries és essencial per posicionar-les com a cocreadores i defensores dels seus interessos tant en la recerca com en la definició de programes de salut reproductiva. Oferir a les adolescents la possibilitat de dialogar obertament amb les seves companyes, investigadors, personal sanitari i docents els permet formular preguntes, expressar preocupacions i donar-se suport mútuament en la presa de decisions. Les seves veus poden contribuir a informar i modelar polítiques i serveis, fent que les intervencions siguin més rellevants culturalment, acceptables i sensibles a les seves experiències vitals.

Si les noies tenen oportunitats per expressar-se i participar, és més probable que prenguin decisions informades, evitin conductes de risc i demanin serveis que responguin a les seves necessitats específiques.

Facilitar la participació de les adolescents també pot contribuir a reduir l’estigma tant dels temes de salut reproductiva com de les pràctiques nocives. La millora sostenible de la salut reproductiva durant l’adolescència passa, en gran mesura, per donar suport a les noies perquè actuïn com a agents de canvi dins les seves famílies, escoles i comunitats. Això requereix crear entorns segurs per a l’expressió personal, implicar-les en el disseny de la recerca i dels programes, i formar-les perquè defensin els seus drets.

La vacunació contra el virus del papil·loma humà (VPH) i el cas de Sierra Leone

La vacunació contra el virus del papil·loma humà (VPH) —que prevé el càncer de coll uterí i s’adreça principalment a noies d’entre 9 i 14 anys, segons les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)— és una intervenció en què les seves veus han de ser escoltades.

La vacunació contra el virus del papil·loma humà (VPH), dirigida principalment a noies d’entre 9 i 14 anys segons les recomanacions de l’OMS, és una intervenció en què les seves veus han de ser escoltades.

A Sierra Leone, com en la majoria de països de renda baixa, el càncer de coll uterí, causat principalment per una infecció persistent per VPH, continua sent un problema de salut important. És el segon càncer més freqüent entre les dones i una de les principals causes de mortalitat, amb aproximadament 372 morts cada any. La introducció de la vacuna contra el VPH a Sierra Leone el 2022, com a mesura preventiva clau, va ser un èxit inicial, però posteriorment la seva cobertura va disminuir de manera considerable. Per assolir els objectius d’eliminació del càncer de coll uterí i a mesura que s’apropa la propera campanya de vacunació —que s’ampliarà a adolescents de més edat (d’11 a 18 anys)—, és fonamental comprendre els factors que influeixen en la seva acceptació.

Comprendre les barreres a la vacunació contra el VPH

Els estudis que investiguen les causes de la baixa cobertura vacunal contra el VPH han identificat barreres estructurals, entre elles sistemes de salut fràgils —sovint molt dependents del suport extern—, un subministrament limitat de vacunes, dificultats geogràfiques d’accés i baixa escolarització. A més, desafiaments com la desinformació i la desconfiança —que inclouen preocupacions sobre la fertilitat i la seguretat de la vacuna, influïdes en el cas de Sierra Leone per experiències prèvies amb brots epidèmics, especialment d’Ebola—, juntament amb l’estigma i les creences socioculturals al voltant de la salut sexual i reproductiva, poden influir en la percepció de la vacuna i en les conductes de cerca d’atenció sanitària entre adolescents i dones joves. Per això, comprendre els seus punts de vista és clau per dissenyar una resposta eficaç.

Lliçons del projecte SHARE

En el marc del projecte SHARE, s’ha dut a terme recentment a Sierra Leone una avaluació formativa amb metodologia mixta per examinar els coneixements i la conscienciació de les adolescents sobre salut sexual i reproductiva, càncer de coll uterí, VPH i la vacuna contra el VPH. També s’hi busca entendre els factors conductuals, socials i estructurals que influeixen en la presa de decisions sobre la vacunació. Els resultats de l’estudi orientaran recomanacions per a una campanya de vacunació més sostenible i culturalment sensible.

És fonamental incloure les adolescents com a participants actives i prioritzar un enfocament que impliqui tota la comunitat per garantir una vacunació eficaç i sostenible.

La majoria de les adolescents participants en l’estudi va mostrar una percepció generalment positiva de la vacuna, considerant-la eficaç i fiable. Tot i això, les pors i els dubtes continuen representant una barrera per a la seva acceptació. El coneixement i la sensibilització sobre el VPH, el càncer de coll uterí i la vacuna són desiguals —influenciats tant per fonts formals com informals—, cosa que perpetua mites, malentesos i estigmes. Les noies perceben les seves companyes i cuidadores tant com a facilitadores com a obstacles per a la vacunació. Els docents, el personal sanitari i les pròpies adolescents s’identifiquen com a figures clau per a la implicació, i es demana una major sensibilització comunitària, així com ampliar l’administració de la vacuna.

Entre les barreres estructurals percebudes per les noies s’hi troben els possibles costos, la distància i la deficient infraestructura de comunicació. A Sierra Leone, l’acceptació de la vacuna contra el VPH està determinada per un conjunt de factors que poden afavorir o dificultar-ne l’adopció i, per tant, la cobertura. En aquest context, és fonamental incloure les adolescents com a participants actives i prioritzar un enfocament que impliqui tota la comunitat per garantir una vacunació eficaç i sostenible.

Un enfocament comunitari per a un canvi sostenible

En el Dia Mundial de la Nena, reafirmem la necessitat de reconèixer-les com a agents actius en la construcció de la seva pròpia salut reproductiva, i no com a receptores passives d’intervencions. La seva implicació és essencial per garantir que els programes de salut siguin eficaços, sostenibles i respectuosos amb la seva autonomia i les seves capacitats en desenvolupament.