La bretxa de gènere en les estratègies de salut: una assignatura pendent

Les dones continuen afrontant més barreres per accedir a l’atenció sanitària. Analitzem per què la justícia de gènere és clau per a la cobertura sanitària universal.

[Aquest text ha estat escrit conjuntament per Lalama Jabby i Consuelo Bautista.]

Accedir a l’atenció sanitària sense que això suposi un empobriment hauria de ser un dret garantit. Tanmateix, per a milions de persones —i especialment per a dones i nenes— aquest dret encara és lluny de fer-se realitat.

El 12 de desembre es va celebrar el Dia Internacional de la Cobertura Sanitària Universal, un compromís assumit per les Nacions Unides l’any 2012 per garantir que totes les persones tinguin accés a serveis de salut essencials i de qualitat, sense patir per aquest motiu dificultats econòmiques.

Malgrat els avenços registrats entre el 2000 i el 2015, en els darrers anys s’ha produït un estancament preocupant. A escala mundial, el nombre de persones que incorren en despeses “catastròfiques” en salut no para d’augmentar. S’entén per despeses catastròfiques aquelles que superen el 10% del pressupost total d’una llar. L’any 2021 aquestes despeses van afectar prop de 2.000 milions de persones. Darrere d’aquestes xifres hi ha realitats quotidianes: famílies que han de triar entre pagar un tractament o el lloguer, joves que interrompen els seus estudis per contribuir a l’economia familiar, o persones que han d’escollir entre menjar o medicar-se.

En aquest context, ISGlobal va publicar el 2024 un policy brief en què s’analitzen les principals iniciatives per assolir i consolidar la cobertura sanitària universal a Espanya, així com un compromís per avançar en aquest objectiu.

Dones, nenes i adolescents, i altres col·lectius en situació de vulnerabilitat, afronten majors obstacles estructurals per accedir a serveis de salut bàsics. Incorporar de manera efectiva la perspectiva de gènere en les estratègies de cobertura sanitària universal és, per tant, una condició indispensable per avançar cap a sistemes de salut més equitatius i resilients.

La desigualtat de la cobertura sanitària té rostre de dona

Fins i tot en contextos amb una cobertura sanitària gairebé universal, la desigualtat de gènere continua marcant l’accés, la qualitat i els resultats en salut.

A la Unió Europea, el 41 % de les dones declara tenir dificultats per fer front a una intervenció dental inesperada i el 39 % considera inassumibles els serveis de salut mental

En nombrosos països de la Unió Europea, tot i disposar d’una cobertura poblacional gairebé universal dels serveis sanitaris essencials, les dones reporten amb més freqüència necessitats sanitàries no cobertes, ja sigui per motius econòmics, per la distància als serveis o per les llargues llistes d’espera. Així mateix, perceben una menor qualitat en l’atenció rebuda i afronten més obstacles en els processos de diagnòstic i tractament.

Aquestes desigualtats s’amplifiquen en àmbits marcats per l’estigma, com la salut mental i la salut sexual i reproductiva. En aquesta línia, encara persisteixen àrees on predomina una visió androcèntrica de la biomedicina, amb diferències en la presentació clínica de malalties que s’invisibilitzen, efectes de tractaments insuficientment estudiats en dones o una escassa inclusió de la diversitat de gènere en la recerca en salut.

Les necessitats sanitàries no cobertes estan estretament vinculades a la inestabilitat econòmica. A la Unió Europea, el 41 % de les dones declara tenir dificultats per afrontar una intervenció dental inesperada i el 39 % considera inassumibles els serveis de salut mental. Tot i que la Unió Europea va prohibir la diferenciació per sexe en l’accés a les assegurances privades, encara persisteixen exclusions específiques que afecten de manera desproporcionada les dones, com les restriccions durant l’embaràs o la manca de cobertura de prestacions relacionades amb la fertilitat en les assegurances bàsiques.

Sense protecció econòmica, les desigualtats es multipliquen

Sense protecció econòmica, la cobertura sanitària universal esdevé una promesa fràgil, especialment per a les dones.

Els determinants socials de la salut, com el nivell socioeconòmic, s’entrellacen amb els rols de gènere i amb factors culturals per generar xarxes inseparables d’inequitat. Moltes dones compaginen feines precàries amb treballs de cures no remunerats. Això limita la seva autonomia econòmica i redueix la seva capacitat d’accés als serveis de salut.

Aquestes desigualtats tenen arrels estructurals i històriques: la posició tradicional de les dones com a cuidadores, trajectòries laborals més curtes i fragmentades, i pensions més baixes que dificulten encara més l’accés continuat a l’atenció

Les persones amb ingressos baixos, residents en zones rurals i llars on conviu almenys una persona gran estan especialment exposades a barreres econòmiques i a una menor cobertura de serveis essencials. Aquestes desigualtats tenen arrels estructurals i històriques: la posició tradicional de les dones com a cuidadores, trajectòries laborals més curtes i fragmentades, i pensions més baixes que dificulten encara més l’accés continuat a l’atenció.

La bretxa de gènere en salut també és digital

L’augment de l’ús de la intel·ligència artificial (IA) en l’àmbit sanitari corre el risc d’amplificar els biaixos de gènere ja existents. La IA s’alimenta de contingut ja publicat, el qual està condicionat per una visió històricament androcèntrica i excloent, que acabarà perpetuant patrons de desigualtat i discriminació.

Un dels principals reptes actuals és impulsar el desenvolupament d’aplicacions basades en IA que integrin, des de la seva concepció, una perspectiva de gènere i interseccional, contribuint així a reduir les barreres d’accés i a promoure una major equitat en l’ús d’aquestes tecnologies.

La conclusió és clara: per avançar cap a la cobertura sanitària universal és imprescindible integrar la justícia de gènere en el disseny, la implementació i l’avaluació de les polítiques públiques de salut. Sense aquesta mirada, la cobertura sanitària universal continuarà sent un objectiu parcial i incomplet.