Publicador de continguts
javax.portlet.title.customblogportlet_WAR_customblogportlet (Blog Health is Global)

Grip aviària: ens hem de preocupar?

25.10.2022
Scott Bauer, U.S. Department of Agriculture _Pixnio
Foto: Scott Bauer / Pixnio

El virus de la grip aviària s'està estenent geogràficament, i infectant noves espècies d'ocells i alguns mamífers. De moment, els casos en humans continuen sent rars i no s'ha detectat transmissió entre persones.

 

[Aquest text ha estat escrit per Yvette Moya-Angeler, tècnica de comunicació a ISGlobal, i Adelaida Sarukhan, redactora científica a ISGlobal. S'ha actualitzat el 27/02/2023.]

 

La grip aviària és una malaltia infecciosa que afecta les aus. És causada pels virus de la grip de tipus A, que pertanyen a la família Orthomyxoviridae.

Hi ha diverses soques del virus de la grip aviària. Les d'alta patogenicitat (IAAP), incloent-hi algunes soques H5 i H7, tenen una letalitat molt elevada, sobretot en aus domèstiques (les oques i ànecs semblen ser més resistents a emmalaltir).

La grip aviària és molt contagiosa entre aus i es pot expandir de granja a granja mitjançant el trasllat d'animals o de material infectat (productes, vehicles, gàbies, pinso, roba, etc.). La malaltia també es pot transmetre pel contacte entre aus migratòries i aus domèstiques.

Perquè han sonat les alarmes amb la grip aviària? 

El passat hivern Europa va viure una onada de grip aviària sense precedents. En la seva expansió va afectar 37 països, des de les illes Svalbard, a l'oceà Àrtic, fins al sud de Portugal i Ucraïna. Es van detectar 2.467 focus en aus de corral (que van portar a sacrificar 47,7 milions d'ocells) i 3.573 casos en ocells silvestres.

La circulació del virus de la influença aviària altament patògena (IAAP) no és nova però, després d'un període d'estabilitat epidemiològica, des del 2020 han augmentat els focus de contagi.

L'European Centre for Disease Prevention and Control (ECDC) recull en l'última actualització que el nombre d'instal·lacions d'aviram infectades entre l'11 de juny i el 9 de setembre del 2022 va ser cinc vegades superior a l'observat en el mateix període del 2021.

Durant els mesos assenyalats es van detectar 788 casos de virus de la IAAP a 16 països europeus: 56 en aviram, 22 en aus captives i 710 en aus silvestres.

Segons aquest centre de vigilància, diverses espècies d'aus marines que es reprodueixen en colònies al llarg de la costa nord-oest d'Europa van mostrar una mortalitat generalitzada i massiva pel subtipus H5N1 de grip aviària, el que està afectant de manera predominant Europa i el que més preocupa en els darrers anys. Són nivells de detecció mai vists i representen un risc continu d'infecció per a les aus domèstiques. I més tenint en compte que la tardor, època d'aus migratòries, no ha fet res més que començar.

La grip aviària a Espanya

A la tardor del 2022 es van reportar dos casos asimptomàtics en treballadors d'una granja de Guadalajara (Castilla-La Manxa), els primers detectats a Espanya. Tanmateix, degut a l'absència d'anticossos davant del virus i a la baixa càrrega viral que presentaven els treballadors, l'equip investigador ha arribat a la conclusió que es tractava de falsos positius.

 

Foto: Dattatreya Patra / Unsplash

Les persones poden contreure grip aviària?

Es tracta d'un virus altament patogènic per a les aus, però el risc per a les persones és molt baix. Poden contagiar-se'n només en casos excepcionals i per un contacte directe amb aus infectades o els seus excrements, sense mesures higienicosanitàries. A tot el món, des del gener del 2003 i fins al 25 de novembre del 2022, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va registrar 868 infeccions humanes per virus de la grip aviària A (subtipus H5N1) a 21 països, la majoria a Àsia i en persones que convivien estretament amb aus infectades. El 18 de gener de 2023 l'OMS va alerta del primer cas notifica d'infecció humana causada pel virus de la grip aviar A(H5) a la regió d'Amèrica Llatina i el Carib: es tractava d'una nena de nou anys amb símptomes greus, a l'Ecuador. El cas va suposar la setena infecció humana de l'actual clade H5 i la tercera notificada com a greu.

El febrer de 2023, a Cambodja (província de Prey Veng) es va notificar la mort d'una nena d'11 anys per grip aviària. El pare de la nena també va donar positiu, tot i que no va desenvolupar símptomes. Els altres contactes testats van resultar negatius per al virus. L'anàlisi genòmica va indicar que es tractava d'un clade del virus H5N1 que circulava a la regió des de feia anys, i no del clade més recent que estava circulant a nivell global.

El risc per a la població general avui dia és gairebé nul. Com recorda el Ministeri de Sanitat, "el nombre de casos humans continua sent molt reduït en comparació de la quantitat total d'aus afectades". I a Europa, malgrat l'elevada densitat de les macrogranges, que propicien la ràpida extensió dels virus, els animals viuen separats dels nuclis habitats. Només cal que extremin les precaucions les persones que treballen en granges i en contacte amb aus, com ara els serveis veterinaris o el personal encarregat de l'eliminació de les aus afectades. Tot i això, és millor evitar el contacte amb aus silvestres i, si se'n troba cap de malalta o morta, cal comunicar-ho a les autoritats veterinàries de la comunitat autònoma perquè la retirin i analitzin.

 

Quins símptomes té la grip aviària en humans? És perillosa?

Una persona infectada pel virus de la grip aviària pot desenvolupar una malaltia que va des d'una infecció lleu de les vies respiratòries superiors (febre i tos) fins a una pneumònia greu, sèpsia amb xoc, síndrome de dificultat respiratòria aguda i fins i tot la mort.

Es considera molt perillosa en humans, ja que és molt més letal que la grip o que la COVID-19, fins al punt que més de la meitat de les persones que s'han infectat amb el subtipus H5N1 han mort (868 infeccions reportades, 457 morts).

Una persona infectada de grip aviària pot transmetre el virus a una altra?

De moment, no consten casos de contagi entre persones. El virus que ara circula entre aus no té la capacitat de transmetre's de manera "eficaç" entre humans. Però cal mantenir la vigilància per si en algun moment adquireix aquesta habilitat mitjançant una mutació. La possibilitat encara sembla remota, però hi és.

Un brot preocupant en visons

Un fet preocupant és la recent publicació d'un brot de grip aviària en una granja de visons a Galícia l'octubre de 2022. Es tracta del primer brot conegut en què es documenta transmissió d'una soca altament patogena (H5N1) entre mamífers. Els animals van mostrar signes clínics i la mortalitat va pujar fins al 4,3%. Els visons es van sacrificar i cap dels treballadors de la granja va donar positiu pel virus. Però és un senyal d'alarma que aquest tipus d'esdeveniments podria facilitar la transmissió a i entre humans.

 

Foto: Dattatreya Patra / Unsplash

He de prendre precaucions si consumeixo carn d'aus o ous?

No cal. Fins ara no hi ha evidència científica que la grip aviària es transmeti a través de la cadena alimentària. Les persones poden contraure el virus si inhalen les gotetes que esternuden les aus infectades o la polseta dels seus llits o dels seus excrements.

Per què el virus s'expandeix tan ràpidament entre països?

Es creu que les rutes de les aus migratòries tenen un paper en la disseminació geogràfica del virus. Algunes publicacions apunten que els anàtids (els ànecs, oques o cignes), i sobretot els que són migratoris, són hostes naturals del virus. És possible que el canvi climàtic també hi jugui un paper: si canvien les rutes migratòries, les aus silvestres portadores del virus arriben a nous territoris.

A més, la malaltia es pot disseminar d'un país a un altre a través del trànsit internacional il·legal d'aus vives.

Què hi podem fer davant de la grip aviària?

Cal continuar treballant amb una perspectiva de One Health (Un Sola Salut), que tingui en compte que la salut humana, animal i planetària van unides. Tres quarts de les malalties emergents provenen avui d'animals: es tracta de malalties zoonòtiques en què un patogen salta d'un animal a l'ésser humà. Aquests brots de virus emergents no s'aturaran, perquè la globalització, l'agressió als ecosistemes, la irrupció als hàbitats naturals i la cria massiva d'animals n'afavoreixen l'aparició.