Grip aviària: ens hem de preocupar?

El virus de la grip aviària s'està estenent geogràficament, i infectant noves espècies d'ocells i alguns mamífers. De moment, els casos en humans continuen sent rars i no s'ha detectat transmissió entre persones.

[Aquest text l'han escrit Yvette Moya-Angeler, tècnica de comunicació a ISGlobal, i Adelaida Sarukhan, redactora científica a ISGlobal. S'ha actualitzat el 03/04/2024.]

La grip aviària és una malaltia infecciosa que afecta els ocells. És causada pels virus de la grip de tipus A, que pertanyen a la família Orthomyxoviridae.

Existeixen diverses soques del virus de la grip aviària, depenent del tipus de proteïnes (H i N) que presenten en la superfície. Les d'alta patogenicitat (IAAP), incloent-hi alguns ceps H5 i H7, tenen una letalitat molt elevada, sobretot en ocells domèstics (les oques i ànecs semblen ser més resistents a emmalaltir). Cinc subtipus (expressant H5, H7 o H9) han mostrat ser capaços d'infectar a humans ocasionalment.

La grip aviària és molt contagiosa entre ocells i es pot expandir de granja a granja mitjançant el trasllat d'animals o de material infectat (productes, vehicles, gàbies, penso, roba, etc.). La malaltia també es pot transmetre pel contacte entre ocells migradors i ocells domèstics.

Per què han sonat les alarmes amb la grip aviària?

La circulació del virus de la influença aviària altament patògena (IAAP) no és nova però, després d'un període d'estabilitat epidemiològica, des del 2020 han augmentat els focus de contagi.

Una major distribució geogràfica
En els últims dos anys, el món ha experimentat una onada sense precedents de grip aviària A (H5N1) que ha afectat - i matat - a un gran nombre d'ocells domèstics i silvestres en moltes regions, inclosa l'Antàrtida. La propagació de la grip aviària en ocells silvestres podria tenir un efecte devastador en la biodiversitat dels nostres ecosistemes. 

Un major nombre d'espècies
A més, el clade H5N1 que circula actualment per tot el món ha estat capaç de saltar la barrera de les espècies i infectar a diversos mamífers salvatges i domèstics, incloent-hi ossos, lleons marins, foques, grans felins, ossos rentadors, gossos, gats, i, més recentment, vaques. 

Encara que es considera que la transmissió de la grip aviària entre mamífers és molt poc eficaç, el brot de grip aviària en una granja de visons a Galícia, Espanya, a l'octubre del 2022 és un fet preocupant. Es tracta del primer brot conegut en què es documenta transmissió d'un cep altament patogen (H5N1) entre mamífers. Els animals van mostrar signes clínics i la mortalitat va pujar fins al 4,3%. Els animals es van sacrificar i cap dels treballadors en la granja va resultar positiu per al virus. Però és un senyal d'alarma que aquest tipus d'esdeveniments podria facilitar la transmissió a i entre humans.

Foto: Dattatreya Patra / Unsplash

Les persones poden contreure grip aviària?

El risc per a les persones, per ara, és molt baix. Poden contagiar-se'n només en casos excepcionals i per un contacte directe amb animals infectats o els seus excrements, sense mesures higienicosanitàries. A tot el món, des del gener del 2003 i fins al 25 de març del 2024, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va registrar 888 infeccions humanes per virus de la grip aviària A (subtipus H5N1) a 23 països. La majoria de casos ha ocorregut a Àsia i en persones en contacte estret amb aus infectades, mortes o vives, o ambients contaminats.

El 18 de gener de 2023 l'OMS va alertar del primer cas notificat d'infecció humana causada pel virus de la grip aviar A(H5) a la regió d'Amèrica Llatina i el Carib: es tractava d'una nena de nou anys amb símptomes greus, a l'Ecuador. El cas va suposar la setena infecció humana de l'actual clade H5 i la tercera notificada com a greu.

Estats Units va notificar recentment un cas humà de H5N1 (el segon registrat al país) en una persona que havia estat en contacte amb bestiar boví. Els símptomes van ser lleus i no s'han identificat infeccions en contactes proxims.

Al febrer de 2023, Cambodja (província de Prey Veng) va notificar la mort d'una nena d'11 anys per grip aviària. El pare de la nena també va donar positiu, tot i que no va desenvolupar símptomes. Els altres contactes testats van resultar negatius per al virus. L'anàlisi genòmica va indicar que es tractava d'un clade del virus H5N1 que circulava a la regió des de feia anys, i no del clade més recent que estava circulant a nivell global.

El risc per a la població general avui dia és molt baix. Com recorda el Ministeri de Sanitat, "el nombre de casos humans continua sent molt reduït en comparació de la quantitat total d'aus afectades". I a Europa, malgrat l'elevada densitat de les macrogranges, que propicien la ràpida extensió dels virus, els animals viuen separats dels nuclis habitats. Només cal que extremin les precaucions les persones que treballen en granges i en contacte amb aus, com ara els serveis veterinaris o el personal encarregat de l'eliminació de les aus afectades. Tot i això, és millor evitar el contacte amb aus silvestres i, si se'n troba cap de malalta o morta, cal comunicar-ho a les autoritats veterinàries de la comunitat autònoma perquè la retirin i analitzin.

Quins símptomes té la grip aviària en humans? És perillosa?

Una persona infectada pel virus de la grip aviària pot desenvolupar una malaltia que va des d'una infecció lleu de les vies respiratòries superiors (febre i tos) fins a una pneumònia greu, sèpsia amb xoc, síndrome de dificultat respiratòria aguda i fins i tot la mort.

Es considera molt perillosa en humans, ja que és molt més letal que la grip o que la COVID-19, fins al punt que més de la meitat de les persones que s'han infectat amb el subtipus H5N1 han mort (888 infeccions reportades, 462 morts).

Una persona infectada de grip aviària pot transmetre el virus a una altra?

De moment, no consten casos de contagi entre persones. El virus que ara circula entre aus no té la capacitat de transmetre's de manera "eficaç" entre humans. Però cal mantenir la vigilància per si en algun moment adquireix aquesta habilitat mitjançant una mutació. La possibilitat encara sembla remota, però hi és.

Foto: Dattatreya Patra / Unsplash

He de prendre precaucions si consumeixo carn d'aus o ous?

No cal. Fins ara no hi ha evidència científica que la grip aviària es transmeti a través de la cadena alimentària. Les persones poden contraure el virus si inhalen les gotetes que esternuden les aus infectades o la polseta dels seus llits o dels seus excrements.

Per què el virus s'expandeix tan ràpidament entre països?

Es creu que les rutes de les aus migratòries tenen un paper en la disseminació geogràfica del virus. Algunes publicacions apunten que els anàtids (els ànecs, oques o cignes), i sobretot els que són migratoris, són hostes naturals del virus. És possible que el canvi climàtic també hi jugui un paper: si canvien les rutes migratòries, les aus silvestres portadores del virus arriben a nous territoris.

A més, la malaltia es pot disseminar d'un país a un altre a través del trànsit internacional il·legal d'aus vives.

Què hi podem fer davant de la grip aviària?

Cal continuar treballant amb una perspectiva de One Health (Un Sola Salut), que tingui en compte que la salut humana, animal i planetària van unides. Tres quarts de les malalties emergents provenen avui d'animals: es tracta de malalties zoonòtiques en què un patogen salta d'un animal a l'ésser humà. Aquests brots de virus emergents no s'aturaran, perquè la globalització, l'agressió als ecosistemes, la irrupció als hàbitats naturals i la cria massiva d'animals n'afavoreixen l'aparició.