Futbol, petroli i salut pública: una relació que ja no podem ignorar

Aquest article no va sobre futbol. Va sobre com els combustibles fòssils modelen la nostra vida quotidiana, les nostres ciutats, el nostre clima i, en darrera instància, la nostra salut. El futbol és simplement el mirall més visible d'un fenomen molt més ampli.

Temps de lectura: 3 min

[Aquest article ha estat escrit conjuntament per Manolis Kogevinas, professor emèrit d'ISGlobal, i Neil Pearce, professor de Bioestadística i Epidemiologia a la London School of Hygiene and Tropical Medicine. El text és una adaptació del seu article científic «Football, fossil fuels, and public health in the era of climate crisis», publicat a la revista Environmental Epidemiology.]

El desembre de 2022, milions de persones van veure Lionel Messi aixecar la Copa del Món embolicat en un bisht (vestimenta tradicional) que li va col·locar l'emir de Qatar. La imatge va esdevenir un símbol global, no només pel seu valor esportiu, sinó perquè revelava una cosa més profunda: la creixent fusió entre l'esport més popular del planeta i els interessos econòmics dels grans productors de combustibles fòssils.

Al Mundial 2026, un dels patrocinadors era Aramco, l'empresa estatal de petroli d'Aràbia Saudita i, a més, el 2034 el Mundial se celebrarà precisament a Aràbia Saudita.

Però aquest article no va sobre futbol. Va sobre com els combustibles fòssils modelen la nostra vida quotidiana, les nostres ciutats, el nostre clima i, en darrera instància, la nostra salut. El futbol és simplement el mirall més visible d'un fenomen molt més ampli: la capacitat de determinades indústries per influir en la cultura i en la percepció pública a través de plataformes d'enorme abast.

Un vincle que va molt més enllà de l'esport

Durant dècades, les grans petrolieres i els estats la riquesa dels quals depèn del petroli i el gas han invertit milers de milions en projectes de visibilitat global. Algunes estimacions situen aquesta inversió anual al voltant dels 6.000 milions de dòlars. L'esport, i especialment el futbol, és un dels vehicles més eficaços per a això. No és casualitat que alguns dels clubs amb més èxit de totes les èpoques d'Europa estiguin controlats per fons sobirans de països productors de petroli, ni que línies aèries estatals o empreses energètiques apareguin en samarretes, estadis i retransmissions. El resultat és una presència constant, gairebé invisible per la seva normalitat, d'indústries responsables d'una part substancial de les emissions globals.

No és casualitat que alguns dels clubs amb més èxit de totes les èpoques d'Europa estiguin controlats per fons sobirans de països productors de petroli, ni que línies aèries estatals o empreses energètiques apareguin en samarretes, estadis i retransmissions. El resultat és una presència constant, gairebé invisible per la seva normalitat, d'indústries responsables d'una part substancial de les emissions globals.

Fins i tot els entrenadors més admirats del futbol contemporani, Pep Guardiola, fins fa poc al Manchester City, i Luis Enrique al Paris Saint Germain, treballen en projectes esportius l'excel·lència dels quals està sostinguda per capital procedent d'economies basades en combustibles fòssils, a través dels fons sobirans dels Emirats Àrabs Units i Qatar, respectivament. No és una crítica cap a ells, sinó una constatació: el talent esportiu conviu avui amb estructures financeres que tenen profundes implicacions per al clima i la salut pública.

Però reduir aquesta estratègia a una qüestió d'imatge seria ingenu. El que està en joc és la capacitat d'aquestes indústries per mantenir la seva legitimitat social en un moment en què la ciència és inequívoca: la crema de combustibles fòssils és el principal motor del canvi climàtic, i el canvi climàtic és ja l'amenaça més gran per a la salut pública del segle XXI.

La salut pública en l'era del clima extrem

El canvi climàtic no és un fenomen abstracte. Els seus efectes sobre la salut estan documentats i s'intensifiquen cada any:

• Onades de calor més freqüents i mortals.
• Contaminació atmosfèrica que causa milions de morts prematures.
• Esdeveniments extrems, inundacions, incendis, sequeres, que alteren ecosistemes i desplacen poblacions.
• Malalties infeccioses que s'expandeixen a noves regions.

Aquests riscos estan recollits en múltiples informes, com el del Lancet Countdown, una de les avaluacions més completes sobre clima i salut, en la qual investigadors d'ISGlobal participen activament.

Mentre els impactes del canvi climàtic augmenten, les indústries responsables de la major part de les emissions continuen trobant espais privilegiats per projectar una imatge de modernitat, dinamisme i progrés.

I, així i tot, mentre els impactes augmenten, les indústries responsables de la major part de les emissions continuen trobant espais privilegiats per projectar una imatge de modernitat, dinamisme i progrés.

El poder de la normalització

Aquí és on el vincle amb l'esport, i amb altres esferes culturals, es torna rellevant. La publicitat i el patrocini no només venen productes: construeixen imaginaris. Associar combustibles fòssils amb èxit, emoció o excel·lència esportiva contribueix a mantenir la idea que aquestes indústries formen part natural i inevitable de la nostra vida.

El sportswashing no és només un problema ètic. És un determinant comercial de la salut, perquè influeix indirectament en els riscos sanitaris en retardar o febleïr polítiques de protecció ambiental

Aquest fenomen té un nom: sportswashing, una forma de rentat reputacional que utilitza l'esport per suavitzar la percepció pública d'activitats amb impactes ambientals negatius. Però el sportswashing no és només un problema ètic. És un determinant comercial de la salut, perquè influyeix indirectament en els riscos sanitaris en retardar o afeblir polítiques de protecció ambiental.

Un paral·lelisme incòmode: el tabac

La història ofereix un precedent clar. Durant dècades, la indústria del tabac va utilitzar l'esport per associar els seus productes amb vitalitat i èxit. El resultat va ser un retard significatiu en l'adopció de polítiques de control del tabaquisme.

Avui ningú no acceptaria que una marca de cigarretes patrocinés la samarreta d'un gran club. Això no obstant, continuem acceptant, i fins i tot celebrant, que indústries responsables d'una crisi climàtica amb conseqüències sanitàries massives ocupin aquest espai.

És inevitable aquesta dependència?

Una idea molt estesa és que l'esport, i per extensió altres activitats culturals, necessita aquest tipus de finançament per sobreviure. Però aquesta narrativa ignora una cosa fonamental: el sistema econòmic de l'esport s'ha construït sobre una espiral de despesa creixent, on els ingressos addicionals no estabilitzen el model, sinó que alimenten una inflació permanent de salaris, fitxatges i costos operatius.

En altres paraules: no és que l'esport necessiti combustibles fòssils; és que el model actual de l'esport necessita un flux constant de capital, vingui d'on vingui.

Un moment per a la responsabilitat col·lectiva

El debat sobre el paper dels combustibles fòssils en l'esport no és un debat sobre aficions. No es tracta de deixar de veure partits ni de renunciar a l'emoció que genera el joc. Es tracta de reconèixer que la cultura també forma part del sistema que determina la nostra salut.

No es tracta de deixar de veure partits ni de renunciar a l'emoció que genera el joc. Es tracta de reconèixer que la cultura també forma part del sistema que determina la nostra salut.

Les societats científiques ja han demostrat que poden liderar canvis ètics profunds, com va passar amb el tabac. Avui, el desafiament és més gran i més urgent. La pregunta no és si l'esport s'ha de desvincular dels combustibles fòssils, sinó quan i com.

Perquè, igual que al segle XX va resultar inacceptable que l'esport servís per promocionar productes que mataven, al segle XXI ens hauria de resultar inacceptable que contribueixi a normalitzar la indústria que està desestabilitzant el clima del planeta.