El projecte VH-COMSAVAC celebra una trobada final al Palau Macaya de Barcelona

El projecte VH-COMSAVAC, que té com a objectiu millorar la prevenció i l’atenció de l’hepatitis vírica entre persones migrants i refugiades, va celebrar el passat 28 d’abril l’acte oficial de cloenda al Palau Macaya de Barcelona. Coordinat per ISGlobal, el projecte va néixer davant una realitat preocupant: les persones migrants i refugiades a Europa continuen estant afectades de manera desproporcionada per l’hepatitis B (VHB) i l’hepatitis C (VHC), sent un dels col·lectius amb menys accés a proves de detecció, vacunació i tractament a temps. Des de 2020, les taxes de mortalitat per VHB i VHC a la regió no han disminuït, i cap país ha assolit l’objectiu establert per l’OMS per al 2025: diagnosticar almenys el 60% dels nous casos.

Conscient d’aquesta bretxa, el projecte VH-COMSAVAC va apostar per dissenyar models d’atenció comunitària, escalables i adaptats a les necessitats específiques de poblacions migrants en situació de vulnerabilitat. La iniciativa es va dur a terme a Itàlia, Grècia i Espanya —els tres països de la UE amb més entrades per frontera i arribades de persones migrants a través de la ruta del Mediterrani— i, des del seu inici el 2022, ha cribrat 2.043 persones migrants i refugiades. La majoria eren joves, amb una edat mitjana de 38 anys, acabades d’arribar (menys de cinc anys al país) i procedents, en la seva majoria, de l’Àfrica subsahariana (27,5%).

El projecte va detectar una prevalença de VHB (HBsAg+) del 3,53% i de VHC (anti-VHC+) del 2,94%. Tanmateix, les xifres es van elevar fins al 6% en el cas del VHB a Espanya i del VHC a Grècia, fet que reforça la urgència d’implementar estratègies de cribatge i atenció més específiques.

Un model d’atenció comunitària viable i rendible

Un dels majors èxits de VH-COMSAVAC ha estat demostrar que el cribatge en entorns comunitaris, amb eines diagnòstiques simplificades i circuits de derivació centrats en la persona, no només és viable, sinó també rendible. Una anàlisi econòmica va confirmar que aquest model va reduir els temps d’espera, va disminuir els costos indirectes i va resultar especialment rendible a Catalunya.

Tot i així, encara persisteixen obstacles. Malgrat que el 65,1% de les persones diagnosticades amb una infecció activa (HBsAg+ o ARN detectable de VHC) van accedir amb èxit a l’atenció especialitzada, l’accés a la vacunació contra l’hepatitis B va ser complicat. A Catalunya, on la cobertura sanitària universal està garantida, el 95% de les persones que necessitaven proves serològiques addicionals les van rebre. No obstant això, només el 30% de les que eren candidates a vacunar-se contra la VHB van rebre la primera dosi en l’àmbit comunitari —encara que el 90% l’acceptà quan se’ls va oferir. En canvi, a Madrid, menys del 3% de les persones que requerien més proves hi van tenir accés, fet que va limitar significativament la possibilitat d’oferir-los la vacuna.

Reptes en el camí cap a l’eliminació de l’hepatitis vírica

Fent balanç del projecte, la investigadora d’ISGlobal i coordinadora de VH-COMSAVAC, Camila Picchio, afirma: “En un moment en què massa gent girava la mirada, VH-COMSAVAC va fer un pas endavant: per l’equitat, per les persones migrants i per una acció basada en l’evidència. I al centre de tot hi havia la comunitat. Ara que el projecte conclou, el missatge és clar: per assolir l’objectiu d’eliminació de l’hepatitis vírica fixat per l’OMS, no n’hi ha prou amb reconèixer el problema. Cal finançament estable, col·laboració sòlida i voluntat política.”

La trobada a Barcelona va reunir personal investigador de referència, professionals sanitaris, líders comunitaris, responsables polítics i representants de salut de la Unió Europea en una jornada dedicada a compartir dades i reflexionar conjuntament. El programa va incloure presentacions dels resultats del projecte a càrrec d’ISGlobal, la Università Cattolica del Sacro Cuore (UCSC) i Salud entre Culturas (SeC), així com taules rodones amb referents comunitaris de l’Estat, com Xavier Major i Roca, del Departament de Salut de Catalunya, i Josep Ma Jansà, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

Per commemorar el tancament del projecte, l’equip va presentar un nou policy brief  que recull les principals conclusions i ofereix recomanacions pràctiques per ajudar els sistemes de salut a oferir una atenció més inclusiva, equitativa i adaptada a les necessitats de les comunitats migrants en relació amb l’hepatitis. El document fa una crida als responsables polítics perquè transformin l’evidència en accions sostenibles —i així garantir que ningú quedi enrere en el camí cap a l’eliminació de l’hepatitis vírica d’aquí al 2030.