Recerca, Eliminació de la malària

Una nova estratègia cap al desenvolupament d'una vacuna contra la malària vivax

Un estudi indica la possibilitat d'utilitzar petites vesícules derivades de glòbuls vermells immadurs com a plataforma per a una vacuna

20.09.2018

Un nou estudi apunta cap a una estratègia prometedora per al desenvolupament d'una vacuna contra Plasmodium vivax, el paràsit de la malària més prevalent fora de l'Àfrica subsahariana. El treball, dirigit per Hernando A. del Portillo, investigador ICREA, i Carmen Fernandez-Becerra, professora auxiliar d'investigació, tots dos de l'IGTP i d'ISGlobal - centre impulsat per la Fundació Bancària “la Caixa”- indica la possibilitat d’emprar petites vesícules (o exosomes) secretades per glòbuls vermells immadurs com a plataforma de vacunació contra la malària. L'article, realitzat en col·laboració amb l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, s’ha publicat a Scientific Reports.

Els reticulòcits són glòbuls vermells immadurs que durant el procés de maduració eliminen proteïnes cel·lulars a través de la secreció de petites vesícules anomenades exosomes, que són 100 vegades més petites que un glòbul vermell. Prèviament, el grup de Del Portillo havia demostrat amb un model de malària en ratolí que els exosomes derivats de reticulòcits contenen proteïnes del paràsit, i que podien funcionar com a vacuna en ser administrats a altres ratolins. Gràcies a una anàlisi proteòmica, el nou estudi identifica 360 noves proteïnes presents en els exosomes de reticulòcits humans. “Aquesta àmplia llista de proteïnes presents en aquests exosomes humans representa un recurs valuós per a entendre millor com el paràsit de la malària infecta els glòbuls vermells”, diu Fernandez-Becerra. “Per exemple, algunes de les proteïnes identificades permeten l'entrada de Plasmodium vivax dins el reticulòcit, la qual cosa explica en part el fracàs dels cultius in vitro”, explica Miriam Diaz-Varela, estudiant de doctorat i primera autora de l'estudi.

 

Una via per dissenyar una vacuna a base d'immunitat cel·lular

L'estudi també va trobar la presència de molècules anomenades HLA-classe I en exosomes de reticulòcits humans (HuRex) obtinguts a partir de sang de cordó umbilical. Aquestes proteïnes s'encarreguen de desemmascarar fragments del paràsit per a que el sistema immunitari destrueixi les cèl·lules infectades. Per saber si els exosomes de reticulòcits són capaços d'induir immunitat contra Plasmodium vivax, un assaig funcional va demostrar que els HuRex són captats per cèl·lules dendrítiques, unes cèl·lules sentinelles que són clau per regular l'inici de la resposta immunitària. “Aquests resultats convergeixen amb altres resultats recents en aquest camp i podrien impulsar el desenvolupament de noves vacunes preventives contra la malària basades en la immunitat cel·lular”, expliquen Javier Martínez-Picado, Professor ICREA a IrsiCaixa, i Nuria Izquierdo-Useros, investigadora associada d'IrsiCaixa.

“En conjunt, aquests resultats obren la via a futurs estudis sobre exosomes en infeccions per descobrir nous antígens per a vacunes, així com per explorar el potencial d'HuRex com a plataforma de vacuna per generar cèl·lules T citotòxiques contra la malària vivax”, conclou Del Portillo.

Referència

Díaz-Varela M, de Menezes-Neto A, Perez-Zsolt D et al. Proteomics study of human cord blood reticulocyte-derived exosomes. Scientific Reports, 2018, 8:14046. DOI:10.1038/s41598-018-32386-2