Recerca

Un estudi associa la ingesta d’aliments ecològics a la infantesa amb un millor desenvolupament cognitiu

L’anàlisi de múltiples factors de risc ambientals prenatals i infantils suggereix que alimentar-se malament, conviure amb moltes persones i respirar un aire interior contaminat es relacionen amb una pitjor funció cognitiva

30.06.2021
Foto: Robo Wunderkind / Unsplash

Un estudi que ha analitzat l’associació entre una àmplia varietat d’exposicions prenatals i infantils i el desenvolupament neuropsicològic en edat escolar ha trobat que la ingesta d’aliments ecològics es relaciona amb millors puntuacions en proves d’intel·ligència fluida (capacitat de resoldre problemes nous) i de memòria funcional o de treball (la que permet al cervell retenir nova informació mentre cal a curt termini). L’estudi, publicat a la revista Environmental Pollution, ha estat concebut i dissenyat per investigadors i investigadores de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i de l’Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV-CERCA).

Aquesta associació podria explicar-se perquè “les dietes saludables, entre les quals hi ha l’ecològica, són més riques que les de fast food en nutrients necessaris per al cervell, com ara àcids grassos, vitamines i substàncies antioxidants, el que de forma conjunta pot afavorir les funcions cognitives a la infantesa”, explica Jordi Júlvez, primer autor de l’estudi, i investigador de l’IISPV-CERCA amb una estreta col·laboració amb ISGlobal.

El treball ha trobat també que la ingesta de menjar ràpid, la sobreocupació de la llar i el fum del tabac rebut a la infantesa es relacionen amb resultats més baixos en els tests d’intel·ligència fluida. A més, l’exposició a partícules fines (PM2.5) a interiors s’associa amb puntuacions més baixes de memòria funcional.

Les dades de la investigació, que porta per títol Early life multiple exposures and child cognitive function: A multi-centric birth cohort study in six European countries , procedeixen de sis cohorts de països europeus (Regne Unit, França, Espanya, Grècia, Lituània i Noruega) que sumen 1.298 nenes i nens d’entre 6 i 11 anys. Es van tenir en compte 87 factors ambientals als quals aquestes nenes i nens van estar exposats durant la seva vida uterina (com ara contaminació de l’aire, tràfic, soroll, diferents substàncies químiques i estil de vida) i altres 122 factors als quals van estar exposats durant la infantesa.

Un estudi pioner

L’objectiu era analitzar la influència que totes aquestes exposicions poden tenir en el desenvolupament i la maduració del cervell humà, ja que en aquesta etapa encara no és plenament eficient defensant-se de les substàncies químiques de l’ambient i se’n mostra especialment sensible a la toxicitat, fins i tot en nivells baixos que poden no representar un risc per a un cervell madur sa.

L’originalitat de la investigació és que adopta un enfoc d’exposoma, és a dir que té en compte un conjunt d’exposicions i no se’n centra en una de sola. Pretén així entendre millor la complexitat de les múltiples exposicions ambientals i l’efecte simultani en el neurodesenvolupament dels nens i nenes.

A més, en haver analitzat cohorts de sis països europeus diferents, l’estudi té com a punt fort la seva diversitat, si bé s’enfronta a la dificultat de les diferències culturals, que influencien els nivells d’exposició i els resultats cognitius.

Associacions destacables

Segons aquesta anàlisi, els principals determinants de la intel·ligència fluida i de la memòria funcional són les dietes infantils bio, les basades en menjar ràpid, la densitat familiar a la llar, la contaminació de l’aire a l’interior de casa i el fum del tabac.

Fins ara, s’havia investigat poc la relació entre el tipus de dieta i la funció cognitiva, però ja s’havia associat el fast food amb menys èxit en el desenvolupament escolar i alguns estudis havien trobat també associacions positives entre les dietes ecològiques i els resultats en funcions cognitives executives. “En la nostra feina”, explica Júlvez, “hemo trobat millors puntuacions en intel·ligència fluida i memòria funcional quan hi ha més ingesta d’aliments bio i una menor ingesta de menjar ràpid”.

Per contra, el fum del tabac i les partícules PM2.5 a l’interior de la llar que es respiren durant la infantesa podrien afectar negativament la funció cognitiva en promoure reaccions inflamatòries al cervell. Tot i així, convé tenir en compte que “el nombre de persones que conviuen a la llar sol ser un indicador del nivell econòmic familiar, i que en contextos de pobresa l’estil de vida és menys saludable, cosa que també pot afectar les puntuacions de les nenes i nens en tests cognitius”, aclareix Júlvez.

Sorpresa en algunes troballes

L’estudi ha trobat així mateix algunes associacions inesperades, que poden estar causades per desviacions i la causalitat inversa. Por exemple, ha trobat una associació positiva entre l’exposició infantil al sulfonat de perfluorooctà (PFOS, per les sigles en anglès) i la funció cognitiva, quan es tendeix a considerar aquesta substància un disruptor endocrí que pot alterar la funció tiroidal i influir negativament en el desenvolupament cognitiu.

La investigació s’emmarca en el gran projecte europeu Human Early-Life Exposome (HELIX), com també un altre treball recentment publicat que va utilitzar el mateix exposoma i els mateixos participants però en relació amb els símptomes del Trastorn de Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) i els problemes de comportament infantil. “Vam observar que diversos contaminants ambientals prenatals (contaminació de l’aire interior i tabaquisme) i certs hàbits de vida dels nens i nenes (pel que fa a dieta, son i capital social familiar) s’associaven amb problemes de conducta infantil”, explica Martine Vrijheid, última autora de l’estudi i cap del programa d’Infantesa i Medi Ambient d’ISGlobal.

“Una de les fortaleses tant d’aquest estudi anterior sobre problemes de conducta com d’aquest actual sobre cognició és que vam analitzar sistemàticament una gamma molt més àmplia de biomarcadors d’exposició en sang i orina per determinar els nivells interns en el model, i que vam analitzar variables d’exposició prenatal i infantil”, conclou Vrijheid.

Test usats per quantificar la funció cognitiva:

  1. Intel·ligència fluida (test de matrius progressives de Raven)
  2. Atenció (Attention Network Test, ANT)
  3. Memòria funcional (prova N-Back)

 

Cohorts en les quals es basa l’estudi:

  1. BiB (Born in Bradford; Regne Unit)
  2. EDEN (Étude des Déterminants pré et postnatals du développement et de la santé de l’Enfant; França)
  3. INMA (Infancia i Medio Ambiente; Espanya)
  4. KANC (Kaunus Cohort; Lituània)
  5. MoBa (Norwegian Mother, Father and Child Cohort Study; Noruega)
  6. Rhea (Grècia)

 

Referència

Jordi Julvez, Mónica López-Vicente, Charline Warembourg, Lea Maitre, Claire Philippat, Kristine B. Gützkow, Monica Guxens, Jorunn Evandt, Sandra Andrusaityte, Miguel Burgaleta, Maribel Casas, Leda Chatzi, Montserrat de Castro, David Donaire-González, Regina Gražulevičienė, Carles Hernandez-Ferrer, Barbara Heude, Rosie Mceachan, Mark Mon-Williams, Mark Nieuwenhuijsen, Oliver Robinson, Amrit K. Sakhi, Nuria Sebastian-Galles, Remy Slama, Jordi Sunyer, Ibon Tamayo-Uria, Cathrine Thomsen, Jose Urquiza, Marina Vafeiadi, John Wright, Xavier Basagaña, Martine Vrijheid. Early life multiple exposures and child cognitive function: A multi-centric birth cohort study in six European countries. Environmental Pollution, Volume 284, 2021, 117404. doi.org/10.1016/j.envpol.2021.117404