Rebrot de malària a Gabon vinculat a la pandèmia de COVID-19

La pandèmia de COVID-19 va desencadenar una crisi sanitària global sense precedents, amb conseqüències que van anar molt més enllà del propi virus. Un estudi realitzat a Lambaréné (Gabon) publicat a l'International Journal of Epidemiology i liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, suggereix que la pandèmia podria haver tingut un efecte secundari important: un repunt dels casos de malària en la població general.

La pandèmia de SARS-CoV-2 va afectar greument els serveis de salut, cosa que al seu torn va tenir un impacte negatiu en la càrrega de diverses malalties. En el cas de la malària, els efectes van ser tant directes com indirectes. D’una banda, la coincidència de símptomes entre la malària i la COVID-19 va dificultar el diagnòstic diferencial. A més, les coinfeccions podrien haver provocat una càrrega parasitària més elevada i símptomes més greus. D’altra banda, la interrupció dels programes de control de la malària va augmentar l’exposició al contagi, mentre que els retards en el diagnòstic i el tractament van provocar casos més greus i taxes de mortalitat més altes. La saturació dels laboratoris, l’escassetat de proves diagnòstiques ràpides i la por de contagiar-se de COVID-19 als hospitals també van dificultar la detecció de l’augment de casos, segons indiquen els coautors del Centre de Recherches Médicales de Lambaréné: Scherif Adegnika, Yabo Josiane Honkpehedji, Bertrand Lell i Ayôla Akim Adegnika.

Els casos de malària van augmentar el 2021, superant els nivells previs a la pandèmia

“Vam analitzar dades de dos hospitals de referència a Lambaréné entre 2018 i 2023, aplicant models de sèries temporals per examinar l’evolució dels casos de malària abans i després de l’inici de la pandèmia”, explica Friederike Roeder, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi. “Vam utilitzar models comuns de sèries temporals (ARIMA) en un marc de sèries temporals interrompudes (ITS): la combinació d’ambdós enfocaments va fer que la nostra anàlisi fos innovadora”, afegeix Iris-Lopes Rafegas, investigadora d’ISGlobal i co-líder de l’estudi. Manuel Huth, coautor de la Universitat de Bonn, també va contribuir al desenvolupament metodològic.

Durant els primers mesos després de l’inici del brot, es va observar una disminució inicial en els diagnòstics de malària, probablement relacionada amb un menor ús dels serveis de salut i canvis en el comportament de la població, com ara l’automedicació. No obstant això, a partir de finals del 2021, les dades revelen un augment progressiu i substancial dels casos, fins i tot per sobre dels nivells prepandèmics.

“Aquest repunt probablement es deu a interrupcions en activitats clau de control de la malària, com ara les campanyes de fumigació interior o la distribució de mosquiteres, així com a una possible disminució en l’eficàcia de les eines de control que s’havien distribuït abans de la pandèmia”, afegeix Roeder.

Diversos estudis previs en altres regions del Gabon, així com a Zàmbia i Gàmbia, a més de l’informe nacional de la malària de l’OMS, també van reportar augments de casos. De manera diferenciada, en incloure informació sobre la capacitat hospitalària i variables climàtiques, l’anàlisi a Lambaréné ajuda a descartar parcialment que l’augment es degui exclusivament a factors no relacionats amb la pandèmia, com ara pluges inusualment intenses o una reducció en les proves diagnòstiques.

Dones embarassades, protegides mitjançant el tractament preventiu intermitent

No es va detectar un augment immediat dels casos de malària entre dones embarassades durant la pandèmia, cosa que suggereix que les mesures preventives —com l’administració del tractament preventiu intermitent durant l’embaràs (IPTp)— van continuar sent una prioritat. Tanmateix, es van observar pics posteriors en la incidència, fet preocupant donats els riscos elevats que la malària suposa per a la salut materna i infantil.

Aquest estudi representa una contribució rellevant en el marc del projecte ORCHESTRA de la iniciativa Horizon 2020 de la UE. Les seves troballes coincideixen amb informes nacionals i internacionals que indicaven un augment dels casos de malària durant la pandèmia, i alhora ofereixen una visió més detallada de les dinàmiques locals i dels factors que afecten les poblacions més vulnerables. “És fonamental garantir la continuïtat dels programes de control de malalties transmissibles fins i tot en temps de crisi o emergències sanitàries globals”, conclou Elisa Sicuri, responsable del grup d’Economia de la Salut Global d’ISGlobal i autora sènior de l’estudi.

Referència

Roeder F, Adegnika OS, Honkpehedji YJ, Huth M, Lell B, Adegnika AA, Lopes-Rafegas I, Sicuri E. Malaria amidst the COVID-19 pandemic in Gabon: an application of autoregressive integrated moving average (ARIMA) models within an interrupted time series (ITS) framework to hospital-based data. Int J Epidemiol. 2025 Aug 18;54(5):dyaf140. doi: 10.1093/ije/dyaf140.