La jardineria pot ajudar a reduir el risc de càncer i millorar la salut mental, segons un estudi

Un assaig aleatoritzat i controlat de jardineria comunitària evidencia que les persones que comencen a cultivar un hort mengen més fibra i fan més activitat física, dues maneres de reduir el risc de càncer i malalties cròniques. A més, també disminueixen significativament els nivells d'estrès i d'ansietat. Els resultats de l'estudi, dirigit per un equip científic de la Universitat de Colorado Boulder, en col·laboració amb l’Institut de Salud Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", es van publicar el 4 de gener a la revista Lancet Planetary Health.
 
"Aquestes troballes proporcionen evidència concreta que la jardineria comunitària podria tenir un paper important en la prevenció del càncer, les malalties cròniques i els trastorns de salut mental", assenyala Jill Litt, autora principal de l'estudi, investigadora d'ISGlobal i professora del Departament d'Estudis Ambientals de la Universitat de Colorado Boulder.
 
Litt ha dedicat gran part de la seva carrera a cercar formes assequibles, escalables i sostenibles de reduir el risc de malalties, especialment entre les comunitats amb rendes baixes. La jardineria semblava un lloc ideal per començar. "Vagis on vagis, la gent diu que hi ha alguna cosa a la jardineria que els fa sentir millor", afirma, "però és difícil trobar dades científiques sòlides sobre els seus beneficis".
 
Alguns petits estudis observacionals han revelat que les persones que cultiven un hort tendeixen a menjar més fruita i verdura i a tenir un pes més saludable. Però no és clar si les persones més sanes tendeixen a conrear un hort o si la jardineria influeix en la salut. Només tres estudis han aplicat l'assaig controlat aleatoritzat. Cap no s'ha centrat específicament en la jardineria comunitària.
 
Per omplir aquest buit, es van reclutar 291 adults de la zona de Denver (Colorado, Estats Units) que no practicaven la jardineria, amb una mitjana d'edat de 41 anys. Més de la meitat procedien de llars amb ingressos baixos. Del conjunt de participants, una meitat va assignar-se al grup de jardineria comunitària, mentre que l'altra meitat va constituir un grup de control que havia d'esperar un any per començar a cultivar un hort. Tots dos grups van fer enquestes periòdiques sobre la seva ingesta nutricional i la seva salut mental, es van sotmetre a mesuraments corporals i van portar monitors d'activitat.

Més fibra i millor salut mental

Els participants en el grup de jardineria consumien, de mitjana, 1,4 grams més de fibra al dia que els del grup de control, fet que suposa un augment del 7%. Els autors assenyalen que la fibra exerceix un profund efecte en les respostes inflamatòries i immunitàries, i influeix en tots els aspectes, des de com metabolitzem els aliments fins a la salut del nostre microbioma intestinal i la susceptibilitat a la diabetis i certs tipus de càncer. A més, aquest grup també va augmentar els nivells d'activitat física en uns 42 minuts a la setmana.
 
Els participants en l'estudi també van veure com disminuïen els seus nivells d'estrès i ansietat, sent els més estressats i ansiosos els que van experimentar una reducció més gran dels seus problemes de salut mental.
 
La connexió social també és important. "Fins i tot si vens a l'hort amb la intenció de cultivar els teus propis aliments en un lloc tranquil, comences a mirar la parcel·la del teu veí i a compartir tècniques i receptes, i amb el temps les relacions floreixen", diu Litt, assenyalant que, encara que cultivar un hort és de per si bo per a tu, fer-ho en comunitat pot tenir beneficis addicionals. "No es tracta només de fruites i verdures. També es tracta d'estar en un espai natural a l'aire lliure amb altres persones".

Referència

Litt J, Alaimo K, Harrall K, Hamman R, Hébert J, et al. Effects of a community gardening intervention on diet, physical activity, and anthropometry outcomes in the USA (CAPS): an observer-blind, randomised controlled trial. The Lancet Planetary Health. Volume 7, Issue 1, January 2023. https://doi.org/10.1016/S2542-5196(22)00303-5