Recerca, Resistències a antibiòtics

ISGlobal organitza el primer taller "Biofilms: Passat, Present i Futur"

80 investigadors de 13 països diferents es troben a Barcelona per posar al dia el coneixement sobre biofilms bacterians

24.11.2016

La capacitat de certs bacteries de tornar-se resistents a l'efecte dels antibiòtics –l'única manera de combatre’ls–, fa que la resistència bacteriana sigui una seriosa amenaça per a la salut global. Un mecanisme de resistència usat amb freqüència pels bacteris és desenvolupar biofilms per embeure’s-hi i protegir-se de l'acció antibiòtica. El projecte NoMorFilm, liderat per ISGlobal amb el finançament de la Comissió Europea a través del programa Horizon 2020, té com a objectiu comprendre aquest mecanisme i trobar noves molècules amb activitat antimicrobiana i antibiofilm, però també el de difondre i posar en comú aquest coneixement. Amb aquesta filosofia, ha impulsat el primer Taller “Biofilms: Passat, Present i Futur”, centrat en l'aplicació de la recerca en biofilms als àmbits clínic, mediambiental i industrial.

Amb 60 assistents i 19 ponents referents en el sector, l'organització ha qualificat d'èxit aquesta primera edició del taller vinculat al projecte. Per a Sara Soto, coordinadora del projecte NoMorFilm a ISGlobal, la trobada transcendeix la finalitat merament educativa “en posar en contacte investigadors joves amb investigadors sènior, per trobar noves estratègies a seguir en la recerca en biofilms”.

El Centre Esther Koplowitz s'ha convertit així, durant tres dies (16, 17 i 18 de novembre), en alguna cosa més que un punt de trobada. Es tracta de “reunir el coneixement per ser capaços de combatre les infeccions” relacionades amb els biofilms, comentava des de l'auditori José Luis del Pozo, director de l'Àrea de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica de la Universitat de Navarra. “Hem d'estar en contacte per impulsar nous projectes, compartir coneixement i conjuminar esforços”, afegeix. En el mateix sentit, Niels Høiby, professor de Microbiologia Mèdica de la Universitat de Copenhaguen, afirma que “sempre hi ha algú que aporta noves idees o nous resultats, la qual cosa estimula l'activitat cerebral i pots treure’n partit per a la teva pròpia recerca”.

A més de les conferències, els participants han tingut l'oportunitat de presentar in situ els seus estudis o resultats preliminars en les denominades oral sessions. Nou d'ells han aprofitat els seus deu minuts per donar a conèixer estudis com l'aplicació de la nanotecnologia i la química en la inhibició de la formació de biofilms o el paper de factors d'elongació en la formació de biofilms en Salmonella.

Davant les noves generacions d'investigadors, Luanne Hall Stoodley, professora del departament d'Infecció Microbiològica i Immunitat de The Ohio State University, ha recordat que en la seva època de post doc no hi havia tantes conferències i tallers com aquest, un augment que veu amb molt bons ulls, ja que “contribueixen al fet que més persones investiguin sobre això, la qual cosa és necessari”.