És el passaport d’immunitat una opció adequada en l’estratègia de desconfinament?

Sèrie | COVID-19 i estratègia de resposta #9

07/05/2020

Aquest document forma part d'una sèrie de notes de debat que aborden preguntes fonamentals sobre la COVID-19 i les estratègies de resposta. Els treballs han estat elaborats sobre la base de la millor informació científica disponible i poden ser actualitzats a mesura que aquesta evolucioni.

Aquest número, escrit per Denise Naniche, directora científica i Research Professor d'ISGlobal, aborda el debat sobre els anomenats passaports d'immunitat. Per anar disminuint gradualment les mesures d'aïllament, alguns governs han suggerit emetre certificats o passaports d'immunitat a les persones que donin positiu en proves que detecten anticossos contra el SARS-CoV-2.

Es creu que aquesta estratègia pot ser útil per permetre que algunes persones puguin tornar a les seves activitats prèvies abans que altres. En vista que el coneixement que hem adquirit en els quatre mesos i mig des del primer cas a Wuhan (Xina), i de la gran pressió econòmica i social per a un desconfinament amb èxit, poden els passaports d'immunitat ajudar a guiar el nostre retorn a la normalitat?

La resposta tècnica i científica

D'una banda, les proves actuals contra el SARS-CoV-2 són molt noves i han mostrat altes taxes de falsos negatius i positius. Si es fa servir per decidir sobre l'accés de les persones a certs drets i llocs de treball, això podria, sense saber-ho, col·locar a una persona no immune amb un fals positiu en una posició vulnerable amb risc per als altres.

En el cas que tinguem una prova molt precisa, què ens dirà un resultat positiu? Indicarà la presència d'anticossos, però pot ser que aquests anticossos no confereixen una immunitat protectora. Hi ha molts tipus d'anticossos i no tots són protectors.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va emetre un informe científic el 24 d'abril de 2020 que estipulava que "en aquest moment de la pandèmia, no hi ha prou evidència sobre l'efectivitat de la immunitat mediada per anticossos per garantir la precisió d'un passaport d'immunitat o certificat lliure de riscos". Això es basa en l'afirmació que "actualment no hi ha evidència que les persones que s'hagin recuperat de COVID-19 i tinguin anticossos estiguin protegides d'una segona infecció".

La resposta social i ètica

Els defensors dels certificats argumenten que aquelles persones que tenen anticossos contra el SARS-CoV-2 podrien tornar a la feina i ajudar a impulsar l'economia. Tenint en compte que la prevalença d'immunitat contra el SARS-CoV-2 pot estar entre l'1% i el 20% depenent de l'àrea, això es tradueix en prioritzar o privilegiar una proporció molt petita de la força laboral.

Fins i tot si la proporció fos més gran, el certificat crearia una gran desigualtat a l'atorgar un privilegi immunològic a unes poques persones seleccionades.

La discriminació mitjançant un certificat d'immunitat de la COVID-19 podria conduir a un estigma contra les persones no immunes que serien qualificades com a "no-ocupables". Es podria denegar l'accés a molts serveis sobre la base de la discriminació immunològica: assegurança de vida, educació, augments salarials, promocions o sol·licituds de visat. Les persones també podrien tractar d'infectar-se deliberadament o falsificar certificats per tornar a treballar.

El certificat d'immunitat té lloc en una societat que lluita per l'equitat?

Quan es desenvolupi una vacuna contra la COVID-19 i es demostri que confereix immunitat detectable, sí que podem imaginar que es lliuri un certificat d'immunització. Les vacunes es consideren un bé públic, proveït per al benefici individual i col·lectiu i que lluita per la immunoequitat en lloc de l'immunoprivilegi.