És segur fer exercici quan la contaminació de l’aire és alta?

Convé fer exercici amb aire contaminat? Descobreix què diu la ciència sobre els riscos i beneficis per a la salut.

[Aquest text ha estat escrit conjuntament per Alícia Josa, investigadora predoctoral a ISGlobal, Ioar Rivas, investigadora associada a ISGlobal, i Sarah Koch, també investigadora associada a ISGlobal.]

L’activitat física millora la salut. Però en entorns contaminats, podria en realitat fer més mal que bé? Quan fem activitat física, la nostra freqüència respiratòria augmenta. Això significa que inhalem més aire i, amb ell, més contaminants atmosfèrics. Per tant, en entorns contaminats, practicar activitat física podria agreujar els efectes de la contaminació sobre la nostra salut. Atès que el 99% de la població mundial viu en zones on els nivells de contaminació superen les directrius de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), comprendre com afecta a la nostra salut l’activitat física en ambients contaminats és fonamental.

Mesurar els efectes combinats de l’exercici i la contaminació atmosfèrica en la salut

En el passat, la recerca ha examinat l’activitat física i la contaminació atmosfèrica com a factors separats. En els darrers anys, però, ha anat sorgint una mesura més integrada: la dosi inhalada de contaminació atmosfèrica (IDoAP, per les seves sigles en anglès). Aquest paràmetre mesura l’exposició als contaminants tenint també en compte el nivell d’activitat. Considera la freqüència i el volum de respiració, i per tant capta la quantitat de contaminants que entra a l’aparell respiratori. En termes matemàtics, la IDoAP s’estima com el producte de la ventilació minut (quant aire respirem per minut), la concentració del contaminant i la durada de l’exposició.

La dosi inhalada de contaminació atmosfèrica (IDoAP) és una mesura que capta la quantitat de contaminants que entra a l’aparell respiratori

Estimar els efectes sobre la salut en funció de la IDoAP podria ajudar-nos a respondre la pregunta de si els beneficis de l’activitat física superen els riscos de l’exposició a la contaminació. Per resumir l’evidència actual sobre els efectes de la IDoAP en la salut, vam dur a terme una revisió sistemàtica publicada a la revista European Respiratory Review.

Què és la dosi inhalada de contaminació atmosfèrica i com ens afecta?

La revisió va incloure 25 estudis originals en què els participants realitzaven diferents tipus d’activitat física, com ara caminar o anar en bicicleta, mentre estaven exposats a diferents contaminants. Van incloure tant estudis de camp com de laboratori, i van mesurar principalment ozó (O₃) i material particulat < 2.5 µm (PM_2.5). L’ozó és un contaminant secundari que es forma a l’atmosfera a partir de precursors com els òxids de nitrogen (NOₓ) i els compostos orgànics volàtils (COV) en presència de llum solar. Les PM_2.5, al seu torn, són partícules diminutes que poden ser emeses per diverses fonts, com el trànsit, les fàbriques, els incendis forestals i fins i tot la cuina.

Sembla que els adults sans haurien de mantenir les seves rutines d’activitat física, també a intensitats més altes, intentant evitar les hores i zones amb pics de concentració de contaminants. Això inclou les hores punta del matí i els carrers amb trànsit intens. Aquestes mesures han d’anar acompanyades d’iniciatives que redueixin els nivells de contaminació atmosfèrica

Vam trobar que una major IDoAP d’ozó s’associava amb una reducció immediata de la funció pulmonar. En particular, aquest efecte estava determinat per la concentració d’ozó més que per la ventilació minut. Això vol dir que reduir la IDoAP disminuint la intensitat de l’activitat física, i per tant la quantitat d’aire que inhalem, no sembla ser una estratègia eficaç per reduir els efectes nocius de la contaminació. Més aviat, sembla que els adults sans haurien de mantenir les seves rutines d’activitat física, també a intensitats elevades, mentre intenten evitar les hores i zones amb pics de concentració de contaminants. Això inclou les hores punta del matí i els carrers amb trànsit intens. Aquestes mesures han de complementar-se amb iniciatives que redueixin els nivells de contaminació.

Qui falta en la recerca sobre contaminació i activitat física?

La revisió també va destacar algunes llacunes en la recerca actual. La majoria dels estudis es van centrar en adults sans, mentre que les poblacions vulnerables o susceptibles van ser en gran mesura ignorades. Això significa que les persones més propenses a estar exposades a la contaminació o a patir-ne els efectes nocius encara no han estat prou estudiades. Entre elles s’inclouen:

• Persones amb malalties prèvies
• Infants i adolescents
• Persones embarassades
• Persones amb exposicions per la feina significatives
• Persones de regions de rendes baixes i mitjanes

A més, la majoria dels estudis es van centrar en els efectes de la IDoAP d’ozó i partícules sobre la funció pulmonar. Necessitem més recerca per comprendre l’efecte de la IDoAP d’altres contaminants, com el diòxid de nitrogen o el carboni negre, que són molt rellevants en la contaminació relacionada amb el trànsit i, per tant, de particular importància a les ciutats o zones on els embussos són una ocurrència diària. També necessitem més estudis sobre altres resultats de salut, com la salut cardiovascular, cognitiva i mental, per veure si la IDoAP té efectes diferents en aquests àmbits.

A mesura que avanci la recerca, comprendre la IDoAP podria ajudar-nos a maximitzar els beneficis de l’activitat física, fins i tot en zones contaminades, alhora que impulsem un aire més net arreu del món.