Transformar-nos a través de la recerca en salut global

La salut global ofereix moltes oportunitats per trencar les cadenes del passat colonial i fomentar relacions equitatives entre investigadors i institucions de diferents continents.

La persona que soc avui (amb els meus valors, prioritats i coneixements científics) és el resultat de les experiències que he tingut la sort de viure en països amb recursos limitats. Estic molt agraït a les persones i institucions que em van obrir les portes durant la meva formació com a investigador. Entre aquestes es troben l’Institut d’Immunologia a Colòmbia, el Centre de Recerca en Salut de Manhiça a Moçambic i el Centre Internacional d’Enginyeria Genètica i Biotecnologia a l’Índia. Aquestes oportunitats han estimulat reflexions freqüents sobre la meva manera de relacionar-me amb col·legues i amistats de països amb menys recursos, i d’identificar actituds —de vegades amb prejudicis— que condicionen tant la meva feina científica com el meu comportament personal.

Aquest autoexamen em va portar, fa uns anys, a compartir amb col·legues d’Espanya, Moçambic, Etiòpia i Benín un exercici de reflexió sobre les formes de col·laborar en la recerca en salut global. Em refereixo a les col·laboracions entre institucions, normalment en continents diferents, amb grans disparitats socials, culturals i econòmiques. Hem heretat del passat colonial una sèrie de privilegis —en termes de posició geopolítica, raça, classe, gènere i orientació sexual— que sovint condicionen de manera inconscient les relacions que establim. Ara que la solidaritat envers els més necessitats sembla diluir-se, aquesta reflexió em sembla especialment necessària. Com a científic, una manera de fomentar aquest anàlisi és posar atenció no només als resultats de la recerca, sinó també al propi procés d’investigació.

Converses difícils però necessàries

Encara arrosseguem les conseqüències del passat colonial. Això és evident en l'àmbit polític (relacions internacionals), econòmic (finançament i recursos) i epistèmic (la manera de pensar, conèixer i establir la veritat). Els desequilibris provocats per la colonització han afavorit que els països colonitzadors abordin els reptes sanitaris comuns en països anteriorment colonitzats (i no a la inversa), creant una base per a relacions de dependència i fins i tot de subordinació. Prendre consciència d’aquests privilegis i asimetries que no afavoreixen igual a tothom pot ajudar-nos a desenvolupar estratègies per fomentar relacions més equitatives.

La salut global ofereix nombroses oportunitats per transformar mentalitats. La colonialitat, el poder i l’equitat són conceptes fonamentals que ens permeten establir converses difícils però necessàries per qüestionar les nostres formes de col·laboració. Tanmateix, aquests conceptes estan tan integrats al nostre vocabulari que han perdut part de la seva capacitat de mobilitzar consciències. El repte consisteix a transformar aquestes idees abstractes en propòsits concrets, i fer-ho mitjançant l’acció, per passar així de les aspiracions als canvis tangibles.

Una reflexió col·lectiva

Una col·laboració transformadora identifica una sèrie d’objectius comuns cap als quals l’aliança vol treballar, i acorda el procés per assolir-los conjuntament. Definir el camí cap a aquesta transformació requereix una reflexió col·lectiva sobre com i per què es produiran els canvis desitjats. Això guiarà la planificació de “qui farà què, com i quan”, de manera que les accions concretes i centrades en l’equitat facin avançar la col·laboració. Tres actituds essencials poden facilitar aquest procés: la consciència sobre la pròpia posició per qüestionar els privilegis inherents; la solidaritat per crear una visió interconnectada que transcendeixi diferències; i la responsabilitat compartida sobre accions i resultats per garantir una relació efectiva. Amb aquests elements, podrem fomentar el suport mutu, equilibrar interessos amb generositat i adaptar-nos amb agilitat (perquè aprenem en el procés). Així podrem ajustar els ritmes de treball quan calgui i avançar conjuntament cap a objectius comuns.

No es tracta del que som capaços d’imaginar, sinó del que estem disposats a fer (i de com ho fem), el que marcarà la diferència a l’hora d’aprofitar tot el potencial transformador de la recerca en salut global

Les aliances transformadores fomenten la reciprocitat i els beneficis compartits, però no de manera calculada. Per fer-ho, cal planificar els mecanismes de reciprocitat amb la mateixa cura que la pròpia recerca. El principi de subsidiarietat afavoreix el reforç de capacitats en els llocs on sorgeix el repte sanitari. Realitzar les activitats en aquests contextos i evitar enfocaments que requereixen menys esforç —com enviar mostres o dades a institucions amb més recursos— és clau per superar les barreres que impedeixen desplegar tot el potencial existent. Sovint les capacitats ja hi són: el repte és implementar-les.

Aprofitar les complementarietats és una eina poderosa per avançar conjuntament. Els col·laboradors més avançats han de empatitzar amb els reptes dels altres (tècnics, socials, institucionals, etc.). Aquells amb menys recursos han d’identificar necessitats i mitjans (inclosos la governança) per guanyar capacitat d’agència i lideratge. I tots hem d’esforçar-nos per complir els compromisos, perquè la voluntat de treballar conjuntament es fonamenta en la integritat i la credibilitat que inspirem. Una cultura científica amb visió a llarg termini, valors ferms i consciència sobre les relacions de poder és clau per promoure un equilibri basat en l’equitat.

Nous models per treballar i liderar

Podem aconseguir molt més quan treballem junts amb un objectiu comú que compartim. Aquest treball en equip no només augmenta la probabilitat de trobar solucions, sinó que també genera una satisfacció compartida que afavoreix el benestar. Però treballar amb persones amb perspectives i capacitats diferents requereix temps i esforç. Necessitem crear nous models de treball i lideratge que promoguin actituds més col·lectives que individuals, més col·laboratives que competitives i més d’acompanyament que de comandament. Aquestes innovacions en la nostra manera de fer poden promoure un entorn de recerca veritablement global i un desenvolupament sostenible.

La clau del progrés resideix en transformar els nostres principis en accions. Només així aconseguirem mobilitzar la intel·ligència col·lectiva i l’ambició que la salut global necessita. Es tracta de què estem disposats a fer (i de com ho fem), no només del que som capaços d’imaginar, el que marcarà la diferència per aprofitar tot el potencial transformador de la recerca en salut global.