Integrar polítiques climàtiques, urbanes i socials és clau per evitar l’augment de les desigualtats a Barcelona

Diàlegs entre expertes científiques, administracions públiques i ciutadania per adaptar Barcelona al canvi climàtic sense agreujar les desigualtats socials.

Imagina que entres en una sala i et trobes amb professionals de la medicina, psicologia i epidemiologia, juntament amb experts en arquitectura, gestió, economia i comunicació, a més del veïnat de Barcelona i personal tècnic de l’ajuntament. A la sala té lloc una conversa rellevant i complexa sobre com adaptar-nos al canvi climàtic.

La naturalesa del canvi climàtic el fa un "problema retorçat", com han denominat Reiner Grundmann i altres experts. Això vol dir que les solucions són difícils d’assolir i de vegades contradictòries a causa de les interdependències entre el clima, els éssers vius i la societat. A aquesta complexitat s’hi suma un context polític global desfavorable per a l’acció climàtica i el multilateralisme, caracteritzat per l’augment de conflictes i un renovat interès per l’extracció de petroli i minerals.

Per abordar aquests reptes, durant la segona meitat de 2025, ens vam reunir 80 persones en vuit sessions temàtiques al Palau Macaya de Barcelona. El cicle de reflexió Veus per la Salut: narratives i acció davant del canvi climàtic, organitzat per la Fundació “la Caixa” amb la direcció científica d'ISGlobal, va promoure aquests espais de reflexió i diàleg sobre solucions polítiques, urbanes, socials i de salut davant del canvi climàtic.

Primera sessió: calor extrema i salut urbana

El 25 de juny, durant la primera onada de calor de l’any, la sessió es va centrar en l’impacte de les temperatures extremes en la salut. La calor extrema suposa un risc important per a la salut, tal com es reflecteix en l’increment de la mortalitat per calor dels darrers anys. Els grups més vulnerables inclouen les persones grans, els infants, les persones amb comorbiditats i aquelles persones molt exposades a la calor per haver de viure en habitatges inadequats o per les seves condicions laborals. Dies després, vam rebre la notícia de la mort de la Montse, treballadora del servei de neteja municipal de Barcelona després de la seva jornada laboral. Aquesta no seria l’última notícia de l’estiu sobre treballadors a l’aire lliure que moren a causa de la combinació de vulnerabilitats estructurals i temperatures extremes.

En resposta, es van identificar diverses àrees d’acció prioritàries. Una d'elles és la actualització dels protocols d’emergència davant les onades de calor, que determinen mesures excepcionals, com la cancel·lació de la jornada laboral. Una altra és la millora de la comunicació del risc, amb l’ús d’alertes i recomanacions sanitàries culturalment adaptades. Aquestes accions formen part de la resposta a emergències: com actuem i quins recursos necessitem per afrontar una onada de calor.

La ciutat que ens emmalalteix o ens protegeix

Però no ens vam quedar només en la resposta; també vam parlar de prevenció i de com el nostre entorn, l’urbanisme de Barcelona, ens emmalalteix. L’efecte illa de calor urbana pot augmentar les temperatures fins a 2,5 ºC per sobre de la mitjana en algunes zones de la ciutat. Vam recordar com la natura és una gran aliada per a la regulació climàtica, la millora de la qualitat de l’aire i la salut mental. Juntament amb la reducció del transport motoritzat i l’augment del transport actiu, aquestes mesures formen part d’un model urbà més saludable. Les superilles i els eixos verds en són exemples, encara que com a projectes pilot tenen limitacions evidents a nivell d’escala i impacte. La recuperació i renaturalització d’espais verds i blaus, com el Parc Fluvial del Besòs o el canal Catharijnesingel a Utrecht, també ens van servir d’inspiració.

Parc Fluvial del Besòs. Foto: Vicente Zambrano González / Ajuntament de Barcelona.

El paper de la ciutadania en la presa de decisions i el disseny de la ciutat és cada cop més rellevant. En una de les sessions vam reflexionar sobre l’accessibilitat, l’ús i la percepció de Montjuïc, un dels grans espais verds de Barcelona. El potencial de Montjuïc com a proveïdor de serveis ecosistèmics i de salut és enorme, però a la pràctica la pressió turística, la baixa connectivitat i el paisatgisme limiten l’ús que en fan els residents. Redissenyar els espais públics i els parcs amb la participació ciutadana i des d’una perspectiva d’equitat ens apropa al model urbà saludable, sempre que la participació ciutadana sigui efectiva.

Reptes comuns per a l’acció climàtica

Entre pissarres, post-its i papers, es compartien nombroses solucions juntament amb l’evidència científica sobre els seus beneficis per a la salut, i es percebia el consens sobre la urgència política. Tot i això, vam identificar obstacles comuns que dificulten l’acció en matèria d’urbanisme i salut.

Governança fragmentada. A nivell polític, els retards en l’aprovació dels pressupostos generals i la falta de continuïtat en les polítiques urbanes i ambientals després dels canvis de govern dificulten la implementació i l’eficàcia de les mesures. La manca de recursos i de coordinació entre departaments i nivells de govern es va identificar com un dels principals obstacles en la preparació i resposta a emergències relacionades amb esdeveniments climàtics, com va ser el cas de la dana de 2024 a València o dels incendis forestals a Espanya el 2025. Prioritzar l’agenda climàtica i de salut passa per assegurar recursos municipals, nacionals i europeus, implementats amb una perspectiva d’equitat en salut.

Desigualtats socials i econòmiques. Els riscos climàtics multipliquen les desigualtats existents i generen noves vulnerabilitats. A Barcelona, l’urbanisme verd, que inclou accions com la rehabilitació d’habitatges o l’augment de parcs per adaptar la ciutat al canvi climàtic, accelera la gentrificació, incrementant els preus dels habitatges i comerços. Aquest impacte no desitjat impedeix l’accés a l’habitatge per als residents de renda baixa i mitjana. L’accés i la qualitat de l’habitatge són determinants d’una bona salut física i mental. Per evitar el desplaçament dels residents a causa d’aquestes mesures, cal protegir el dret a l’habitatge.

Visió antropocèntrica de la natura i individualisme. Veure la natura com un recurs per explotar impedeix entendre les eco- i interdependències que sostenen la ciutat. Cal un canvi de paradigma per comprendre la natura com a un element més del teixit social, aplicant principis d’ecologia urbana. Les solucions d’adaptació al canvi climàtic també requereixen canvis de comportament i responsabilitat col·lectiva sobre els espais i serveis públics.

Aprenentatges i motivació: el valor del diàleg plural

Les sessions acabaven amb ganes de continuar parlant i actuant per una ciutat i societat saludables. Aquesta motivació compartida evidencia un aprenentatge important: els espais de diàleg i trobada diversos són valuosos en si mateixos i també impulsen accions. El principal repte d’aquests tallers era assegurar una participació plural, amb representació d’expertes, ciutadania i administració pública. Quan una d’aquestes parts faltava, les sessions no eren representatives ni productives. Com apuntava una participant, tècnica de l’Ajuntament de Barcelona, és essencial enfortir la relació entre aquests tres àmbits i facilitar el diàleg i l’intercanvi de coneixement. A la qual cosa una altra participant va respondre que la propera vegada hauríem de convidar el sector privat.