10 pel·lícules i sèries que mostren com s'entrellacen les desigualtats

Una selecció de pel·lícules i sèries que conviden a reflexionar sobre com el gènere, la raça, la classe i l’orientació sexual es creuen i marquen les nostres experiències.

Temps de lectura: 7 minuts

[Aquest post l’han escrit conjuntament Raül Toran i Minerva López, divulgadors científics de la Unitat de Cultura Científica (UCC+i) d’ISGlobal.]

Què tenen en comú una sèrie sobre un activista transgènere, una pel·lícula sobre una mestressa de casa acomodada dels anys 50 o un drama sobre una agent de policia al nord de l’Índia? Més del que sembla. El cinema i les sèries ens permeten veure com les desigualtats s’entrecreuen en la vida de les persones i condicionen les seves oportunitats, el seu benestar i fins i tot la seva salut.

Gènere, origen, classe social, orientació sexual o edat no actuen per separat: es combinen i es reforcen, donant lloc a experiències molt diferents de vulnerabilitat o privilegi

Gènere, origen, classe social, orientació sexual o edat no actuen per separat: es combinen i es reforcen, donant lloc a experiències molt diferents de vulnerabilitat o privilegi. Aquest enfocament, conegut com a interseccionalitat, ens ajuda a entendre precisament com es creuen aquestes desigualtats.

En la recerca científica —i especialment en l’àmbit de la salut global— aquesta mirada és fonamental. Ignorar la intersecció de factors socials pot donar lloc a estudis incomplets i a intervencions que no arriben a qui més ho necessita. Incorporar-la, en canvi, permet avançar cap a una ciència més rigorosa, inclusiva i equitativa.

Des de la Unitat de Cultura Científica i Innovació d’ISGlobal, i en el marc del projecte europeu INCLUDE, proposen una selecció de pel·lícules i sèries que conviden a reflexionar sobre aquestes qüestions des de diferents perspectives.

1. Figures ocultes (Hidden Figures)

Aquesta pel·lícula de 2016 narra la història desconeguda de tres dones científiques afroamericanes, Katherine G. Johnson, Dorothy Vaughan i Mary Jackson, que van treballar a l’agència espacial NASA a principis dels anys seixanta en el projecte de posar en òrbita el primer estatunidenc, John Glenn.

El coneixement científic no és neutral

Constitueix un exemple de com la interseccionalitat permet rellegir la història de la ciència des d’una perspectiva crítica. Mostra com el coneixement científic es produeix en contextos institucionals travessats per jerarquies de gènere i racialització. L’exclusió sistemàtica de dones afroamericanes altament qualificades evidencia com el racisme estructural i el sexisme operen conjuntament per invisibilitzar contribucions científiques clau. Per a la recerca contemporània, aquesta obra convida a qüestionar els criteris de mèrit, autoria i reconeixement, així com a reflexionar sobre com els sistemes científics actuals continuen reproduint desigualtats sota lògiques aparentment objectives.

On veure-la: RTVE, YouTube, Google Play, Apple TV, Rakuten TV i Prime Video.

Fitxa a Filmaffinity

2. Rurangi

Aquesta producció, guardonada amb l’Emmy a la Millor Sèrie Internacional, narra el retorn de Caz Davis a la seva localitat natal, Rurangi. Es tracta d’un poble conservador neozelandès que basa la seva economia en la ramaderia. Caz vol retrobar-se amb el seu pare, a qui no ha vist des d'abans de la seva transició, fa deu anys.

Identitat, territori i arrels indígenes

Reconeguda també en festivals com els de San Francisco, Melbourne i LesGaiCineMad, la sèrie explora les dificultats que enfronta el col·lectiu LGTBIQA+ en sortir de l’armari en entorns rurals. A més, posa el focus en la comunitat maori, mostrant els reptes quotidians que afronta per assolir el respecte cap a la seva llengua, les seves tradicions, la seva cultura i el seu territori.

On veure-la: Filmin.

Fitxa a Filmaffinity.

3. Lluny del cel (Far from Heaven)

Pel·lícula de 2002, ambientada en la dècada de 1950 als Estats Units. Relata la història d’una dona acomodada la vida de la qual, aparentment perfecta, comença a ensorrar-se després d’una crisi matrimonial.

L’opressió silenciosa de les normes socials

Lluny del cel proposa una mirada crítica sobre com les normes socials dominants generen desigualtats en la intersecció de gènere, raça, classe i orientació sexual. La pel·lícula evidencia que l’opressió no només es manifesta mitjançant l’exclusió directa, sinó també a través de la imposició de models de vida considerats “acceptables”, que provoquen silenciament, patiment i vulnerabilitat social.

On veure-la: Movistar Plus+.

Fitxa a Filmaffinity.

4. Moonlight

Aquest film, que es va endur l’Oscar a la millor pel·lícula el 2017, segueix la vida de Chiron, un jove afroamericà gai, des de la seva infància fins a l’edat adulta. Mostra el seu procés de construcció identitària i les seves relacions en un entorn complex a Miami. L’obra aborda, entre d’altres temes, la intersecció entre homosexualitat, racisme i discriminació social als Estats Units.

Sobreviure a la violència, l’estigma i la precarietat

Moonlight ofereix una aproximació íntima a la construcció de la identitat en la intersecció entre racialització, masculinitat, classe social i dissidència sexual. La pel·lícula és especialment rellevant en evidenciar com la violència estructural, l’estigma i la precarietat impacten de manera acumulativa sobre la salut mental i emocional. Convida a pensar en els determinants socials que configuren aquestes experiències.

On veure-la: Filmin, Amazon Video i Apple TV.

Fitxa a Filmaffinity.

5. Secrets d'un crim (Santosh)

Després de la mort del seu marit, Santosh hereta el seu lloc com a agent de policia en una comissaria d’una zona rural de l’Índia. Dirigeix la comissaria la inspectora Sharma. El film va ser candidat a l’Oscar a millor pel·lícula internacional pel Regne Unit el 2024.

Gènere, casta i estructures de poder institucional

Aquesta obra posa en evidència com les desigualtats de gènere es veuen reforçades per la precarietat econòmica i per sistemes jeràrquics profundament arrelats. Per a la recerca científica, resulta especialment pertinent ja que mostra com les institucions —incloses les encarregades de garantir justícia i seguretat— poden reproduir violència i exclusió, un aspecte clau per a estudis sobre governança, ètica i accés equitatiu a drets i serveis.

On veure-la: Filmin.

Fitxa a Filmaffinity.

6. Master

Thriller de 2022 en què dues dones afroamericanes, una professora i una alumna de primer any, comparteixen experiències estranyes en una universitat predominantment blanca de Nova Anglaterra (EUA).

L'hostilitat dels espais suposadament neutres

Master exposa de manera simbòlica i explícita les tensions que travessen els espais acadèmics quan gènere i raça es combinen com a eixos d’exclusió. La pel·lícula qüestiona la suposada neutralitat de l’entorn universitari i revela com el racisme estructural i el sexisme afecten l’experiència d’estudiants i investigadores. La seva contribució al debat científic és clara: convida a revisar críticament les cultures institucionals, els mecanismes d’avaluació i les condicions de producció del coneixement en contextos acadèmics contemporanis.

On veure-la: Amazon Prime.

Fitxa a Filmaffinity.

7. Somni noruec (Norwegian Dream)

La història se centra en Robert, un immigrant polonès que treballa en una fàbrica de peix a Noruega per saldar els deutes materns. Malgrat la duresa del treball, descobreix que sent una atracció per l’Ivar, un company de la planta. Decideix ocultar els seus sentiments perquè tem el rebuig dels seus companys polonesos. Quan esclata una vaga, les lleialtats entre els empleats es posen a prova i es manifesten aspectes com la força del desig, la solidaritat i l’esperança d’una vida millor.

Identitat sexual en contextos migratoris

Aquesta pel·lícula articula migració, classe treballadora, dissidència sexual i pertinença nacional, mostrant com la precarietat laboral i l’estatus migratori condicionen la possibilitat de viure la identitat de forma oberta. Des d’una perspectiva interseccional, l’obra resulta especialment rellevant per a la recerca en salut laboral, salut mental i drets socials, en evidenciar com els determinants estructurals influeixen en el benestar i en les xarxes de suport disponibles per a poblacions migrants.

On veure-la: Filmin.

Fitxa a Filmaffinity.

8. Ciao Bambina

Aquest curtmetratge documental, nominat al Goya 2025 i codirigit per Afioco Gnecco i Carolina Yuste, segueix el canvi de gènere d’en Rafi, qui ha començat la seva transició fa deu mesos. El seu tractament amb la testosterona no està sent fàcil, ja que ningú li va explicar els canvis emocionals que implicava aquest procés. Juntament amb la seva amiga Carolina, que l’ha acompanyat des de l’inici de la seva transició, intentarà reconciliar-se amb el seu jo actual i el seu jo anterior per poder, per fi, banyar-se al mar.

Determinants socials i vivència trans

El curtmetratge aporta una mirada sensible i poc representada sobre els processos emocionals associats a la transició de gènere. En centrar-se en la vivència subjectiva, qüestiona els enfocaments biomèdics reduccionistes que aborden la transició exclusivament des de paràmetres clínics. Des de la interseccionalitat, subratlla la importància d’integrar dimensions psicològiques, socials i relacionals en la recerca i en l’atenció sanitària a persones trans, evitant narratives lineals o simplificades.

On veure-la: Filmin.

Fitxa a Filmaffinity.

9. 20.000 espècies d'abelles (20.000 especies de abejas)

Aquesta pel·lícula, nominada a 15 Premis Goya, va ser un dels grans èxits del cinema espanyol de 2024. Ens descobreix la necessària història de la Cocó, una nena trans a la recerca de la seva identitat. La protagonista va assolir una gran fita en aconseguir l’Os de Plata de la Berlinale amb tan sols 10 anys d’edat.

Entorns de suport i benestar en la infància trans

La pel·lícula ofereix una aproximació delicada a la infància trans, situant la identitat de gènere en relació amb la família, l’entorn rural i les expectatives socials. La seva rellevància per a la comunitat científica rau en com visibilitza els processos propis de la construcció identitària primerenca i la importància dels entorns de suport. La pel·lícula convida a reflexionar sobre infància, gènere i cures, aspectes fonamentals per a la recerca en salut, educació i polítiques públiques.

On veure-la: Movistar + Plus.

Fitxa a Filmaffinity.

10. Carmen y Lola

La Carmen i la Lola són dues joves gitanes. La Carmen està a punt de casar-se. A la Lola, una noia independent que només vol estudiar, el seu pare li insisteix que trobi un bon marit gitano. Un dia, les dues noies coincideixen venent en un mercat. En una cultura on l’homosexualitat és un tabú i les joves estan destinades a casar-se i a tenir fills, aquesta pel·lícula s’endinsa en els reptes que han d’afrontar les dues protagonistes per mantenir la seva relació. El film va guanyar dos premis Goya: a la millor direcció novell (Arantxa Echevarria) i a la millor actriu de repartiment (Carolina Yuste).

Diversitat sexual en contextos culturals específics

Carmen y Lola permet analitzar com la dissidència sexual es viu de manera específica en l’encreuament entre gènere, etnicitat, classe social i tradició cultural. La pel·lícula qüestiona les lectures homogènies del col·lectiu LGTBIQA+ i posa en relleu la necessitat d’enfocaments interseccionals que reconeguin la diversitat interna de les comunitats. Per a la recerca, subratlla la importància d’evitar generalitzacions i d’incorporar metodologies sensibles al context cultural.

On veure-la: Movistar + Plus.

Fitxa a Filmaffinity.

Cap a una ciència que ens vegi a totes i tots

Aquesta selecció demostra que les històries que consumim són, en realitat, miralls de les barreres estructurals que la ciència intenta enderrocar. Des del projecte INCLUDE, en el qual participa ISGlobal, treballem perquè la recerca no deixi ningú enrere, entenent que per millorar la salut global, primer hem de comprendre la complexitat de les vides humanes.

I tu? Afegiries alguna altra pel·lícula a aquesta llista?