Com es mou la ciutadania de Barcelona? Aquests són els resultats de l'enquesta del Projecte TAPAS

Article de Tania Martínez, tècnica de recerca, i Ariadna Curto, investigadora predoctoral, ambdues d'ISGlobal 

"Hola, estem buscant participants per a un estudi científic sobre com millorar el transport a Barcelona, tens un minut?". Aquesta va ser l'entradeta que vam utilitzar els tres tècnics del projecte TAPAS liderat per ISGlobal per reclutar voluntariat durant 40 setmanes a 40 punts distribuïts en els 10 districtes de la ciutat de Barcelona.

A l'esquerra, es pot veure la distribució dels 40 punts de mostreig, 4 punts per cada districte de Barcelona. A la dreta, segons la densitat de població de cada barri (expressada en nombre d'habitants per quilòmetre quadrat), que va en concordança amb els domicilis dels participants.

TAPAS es va dissenyar per investigar els factors que afecten l'elecció del mode de transport utilitzat per anar a la feina o al centre d'estudis a Barcelona ciutat

TAPAS respon a les sigles en anglès Transportation, Air Pollution and Physical Activities (Transport, Contaminació de l'Aire i Activitats Físiques) i es va dissenyar per investigar els factors que afecten l'elecció del mode de transport utilitzat per anar a la feina o al centre d'estudis a Barcelona ciutat.

Entre juny del 2011 i maig del 2012, vam aturar pel carrer a 6.700 persones per convidar-les a participar en l'estudi, de les que 871 van accedir a ajudar-nos en la nostra recerca responent un qüestionari telefònic d'uns 30 minuts amb preguntes sobre l'activitat física, l'elecció del mode de transport i la percepció de l'entorn durant el trajecte. Els participants havien de ser adults d'entre 18 i 65 anys, viure a la ciutat de Barcelona, així com treballar o estudiar a Barcelona i tenir una condició física suficient com per poder fer servir la bicicleta durant 20 minuts.

871 persones van respondre un qüestionari telefònic sobre l'activitat física, l'elecció del mode de transport i la percepció de l'entorn durant el trajecte

Amb aquests criteris, es van excloure les persones que vivien a menys de 10 minuts caminant del seu treball o centre d'estudis i les que es desplaçaven únicament caminant. Per poder complir l'objectiu d'analitzar els efectes de la implantació del sistema de bicicletes públiques a Barcelona, ​​el popular Bicing, un 50% dels entrevistats havien de ser usuaris de bicicleta (tant pública com privada).

Hem creat una infografia per resumir les característiques dels participants:

Després de gairebé tres anys d'anàlisi, les dades de l'enquesta van servir per publicar quatre articles científics en reconegudes revistes sobre transport i salut pública.

Les dades de l'enquesta van servir per publicar quatre articles científics en reconegudes revistes sobre transport i salut pública

Un dels resultats més importants és que els barcelonins que van en bicicleta a la feina o al seu centre d'estudis - un dels trajectes que fem amb més freqüència- sumen dues hores més d'activitat física moderada a la setmana que els que van en transport públic, cotxe o moto. És així com l'activitat física extra que es fa anant amb bicicleta a la feina és gairebé igual a la quantitat mínima recomanada per promoure i mantenir la nostra salut física segons organismes nacionals (com l'Associació Americana del Cor) i internacionals (com l'Organització Mundial de la Salut). Això equival a 150 minuts repartits en tota una setmana, com podrien ser 30 minuts al dia durant els 5 dies laborals d'una setmana.

Els barcelonins que van en bicicleta a la feina o al seu centre d'estudis sumen dues hores més d'activitat física moderada a la setmana que els que van en transport públic, cotxe o moto

Quan preguntem als enquestats no ciclistes per les seves potencials motivacions a l'hora d'utilitzar la bicicleta per anar a la feina o al centre d'estudis, observem que estarien més predisposats si tinguessin una estació del Bicing i "més verdor" (presència d'arbres urbans, parcs...) a menys de 400 metres al llarg del seu trajecte. En canvi, les principals barreres que frenen els barcelonins a l'hora de fer servir la bicicleta van ser: tenir parades de transport públic a prop de casa i haver de pedalar carrers amb molta pendent.

Els enquestats estarien més predisposats a anar en bicicleta si tinguessin una estació de Bicing i 'més verdor' a menys de 400 metres

També vam estudiar com es diferenciava l'actitud i la percepció que es té de la bicicleta en general i del Bicing en particular en funció de si es va a la feina o al centre d'estudis amb bicicleta pròpia o amb la del Bicing, o bé si s'està disposat a fer el desplaçament en bicicleta tot i utilitzar altres transports. Els usuaris de la bicicleta personal eren els que tenien una actitud més positiva cap a la bicicleta, és a dir, la consideren més saludable, barata, sostenible, flexible i agradable, que altres mètodes de transport; i alhora més desfavorable cap al Bicing, a causa de la incertesa de trobar bicicletes i pàrquing disponibles a les estacions. Els que estaven disposats a fer el seu trajecte amb bicicleta, en canvi, tenien una actitud més positiva cap al Bicing al no haver de preocupar-se ni pel manteniment de la bicicleta ni pels robatoris o el vandalisme. També es va concloure que una de les barreres principals a l'hora d'utilitzar el Bicing és que les bicicletes públiques no estan adaptades per portar nens.

Finalment, a l'enquesta també es va preguntar pels incentius econòmics de les empreses o universitats a Barcelona per no utilitzar el transport privat. L'estudi mostra com aquests incentius estan enfocats bàsicament a promoure el transport públic (per exemple, cobrir les despeses en metro dels desplaçaments a la feina a través de les targetes T-10) reduint així la probabilitat d'anar amb bicicleta a la feina o centre de estudis fins a un 11,6%.

Una major integració de la bicicleta podria incrementar el nombre de ciclistes a la ciutat a curt termini i, per tant, també ajudaria a disminuir els nivells de contaminació i soroll

Estudis com TAPAS ens han ajudat a posar en relleu la importància dels espais verds a la ciutat per animar els barcelonins a fer servir la bicicleta per als seus desplaçaments rutinaris i assolir així nivells d'activitat física saludables. També prova com el sistema de bicicletes públiques que tenim a Barcelona, ​​el Bicing, catapulta l'ús de la bicicleta a aquelles persones que si no estigués el Bicing, segurament no farien servir mai la bicicleta per anar a la feina o al centre d'estudis. El nostre estudi també suggereix que el transport públic i la bicicleta a Barcelona, ​​més que ser complementaris, competeixen. Si bé les intervencions de planificació i les polítiques no han de desincentivar l'ús del transport públic, una major integració de la bicicleta podria incrementar el nombre de ciclistes a la ciutat a curt termini i, per tant, també ajudaria a disminuir els nivells de contaminació i soroll, els accidents de trànsit i l'ocupació de l'espai públic que ara lideren els vehicles a la nostra ciutat.

Més informació

Articles científics publicats gràcies a les dades de l'enquesta:

T. Cole-Hunter, D. Donaire-Gonzaleza, A. Curto, A. Ambros, A. Valentin, J. Garcia-Aymerich, D. Martínez,  L.M. Braun, M. Mendez, M. Jerrett, D. Rodriguez, A. de Nazelle, M. Nieuwenhuijsen. Objective correlates and determinants of bicycle commuting propensity in an urban environment. Science Direct. October 2015.

David Donaire-Gonzalez, Audrey de Nazelle, Tom Cole-Hunter, Ariadna Curto, Daniel A. Rodriguez, Michelle A. Mendez, Judith Garcia-Aymerich, Xavier Basagaña, Albert Ambros, Michael Jerrett, Mark J. Nieuwenhuijsen. The Added Benefit of Bicycle Commuting on the Regular Amount of Physical Activity Performed. American Journal of Preventive Medicine. December 2015. 

A. Curto, A. de Nazelle, D. Donaire-Gonzalez, T. Cole-Hunter, J. Garcia-Aymerich, D. Martínez, E. Anaya, D. Rodríguez, M. Jerrett, M.J. Nieuwenhuijsen. Private and public modes of bicycle commuting: a perspective on attitude and perception. The European Journal of Public Health. January 2016.

Lindsay M. Brauna, Daniel A. Rodrigueza, Tom Cole-Hunter, Albert Ambros, David Donaire-Gonzalez, Michael Jerrett, Michelle A. Mendez, Mark J. Nieuwenhuijsen, Audrey de Nazelle. Short-term planning and policy interventions to promote cycling in urban centers: Findings from a commute mode choice analysis in Barcelona, Spain. July 2016.