Com podem envellir millor? Claus de la neurociència per prevenir la malaltia d'alzhèimer

La neurocientífica Eider Arenaza-Urquijo (ISGlobal) explica quins factors augmenten o redueixen el risc d’alzheimer i com influeixen el gènere, l’estrès i l’activitat física.

Per què 2 de cada 3 persones amb alzheimer són dones? Quin paper juguen l’activitat física, el nivell educatiu o l’estrès en la nostra salut cerebral? Hem conversat amb la neurocientífica Eider Arenaza-Urquijo (ISGlobal) sobre les darreres troballes en prevenció de l’alzheimer: des de l’impacte de la desigualtat fins a com l’exercici a la mitjana edat pot protegir-nos.

Pots veure l’entrevista completa aquí:

14 factors de risc modificables de la demència

La ciència ha identificat 14 factors de risc modificables que podrien explicar fins al 45% dels casos de demència. Per tant, existeix un enorme potencial de prevenció. Entre ells, destaquen el baix nivell d’escolarització, la inactivitat física a la mitjana edat, els factors de risc vascular o l’exposició a la contaminació ambiental.

Dones i alzheimer: desigualtat i salut cerebral

Durant anys s’ha pensat que el fet que dues de cada tres persones amb alzheimer siguin dones podria tenir a veure amb la seva major longevitat, ja que l’edat és el principal factor de risc per desenvolupar alzheimer. Però els estudis suggereixen que hi ha alguna cosa més. S’està començant a estudiar si homes i dones arribem a desenvolupar la malaltia per mecanismes biològics diferents. La transició a la menopausa pot tenir algun paper, amb canvis cerebrals i de tipus vascular, però hem d’esperar a més estudis.

Les desigualtats de gènere també influeixen. Per exemple, les dones han tingut històricament menys accés a l’educació i a la pràctica d’una activitat física, i presenten un risc més gran de problemes de salut mental. A més, la majoria de cuidadores de persones amb alzheimer són dones, cosa que les exposa a depressió i aïllament social, ambdós factors de risc per desenvolupar la malaltia.

Activitat física, un factor protector

Els canvis associats a l’alzheimer poden començar fins a 20 anys abans que n'apareguin els símptomes. Per això, l’activitat física a la mitjana edat és clau.

Un estudi en més de 300 persones amb antecedents familiars va mostrar que les que passaven del sedentarisme a estar actives acumulaven menys proteïna amiloide al cervell, la primera a aparèixer en la malaltia. Les que es mantenien sedentàries durant aquells quatre anys presentaven menys gruix cortical a les àrees importants per a la memòria. I no cal exercici vigorós: caminar, nedar o pujar escales ja compta.

Estrès vital i risc d’alzheimer

La depressió és un factor de risc de demència. Per això la idea és intentar avançar-s’hi. Sabem que viure esdeveniments vitals estressants, com perdre la parella, patir problemes econòmics o ser víctima d’abús, incrementa el risc de depressió i, per tant, d’alzheimer.

Un estudi recent va trobar que l’acumulació d’esdeveniments estressants al llarg de la vida s’associava amb canvis patològics vinculats a l’alzheimer en persones que van desenvolupar ansietat o depressió. Un altre estudi va trobar que el dol per la mort de la parella s’associa amb canvis patològics vinculats a l’alzheimer, mentre que l’atur i les pèrdues econòmiques es relacionen amb una atròfia en regions cerebrals vinculades a la resposta emocional o a l’estrès.

Educació i reserva cognitiva

Un major nivell educatiu s’associa amb cervells més preservats en envellir: millor connectivitat i més capacitat de compensar l’acumulació de proteïnes patològiques. Els estudis mostren que hi ha persones que poden morir amb la patologia de l’alzheimer al cervell sense haver desenvolupat símptomes clínics. Aquestes persones tenen una major reserva cognitiva, i el major nivell educatiu és un dels factors que promouen aquesta reserva que permet compensar els canvis patològics del cervell i mantenir la funció normal.

Els ‘superagers’: memòria excepcional als 80

Hi ha persones majors de 80 anys amb una memòria comparable a la de persones molt més joves. Se les anomena superagers i ara hi ha molts estudis centrats en elles. Representen un percentatge baix de la població, però serveixen per entendre les diferents maneres d’envellir. Més enllà de la genètica, s’ha vist que mantenir l’activitat cognitiva, física i social ajuda a preservar el cervell. Com se sol dir: el que és bo per al cor és bo per al cervell.

Estudis en marxa: entorn urbà i demència

L’equip d’Eider Arenaza-Urquijo estudia com l’entorn urbà influeix en la salut cerebral. Caminar més gràcies a barris que conviden al passeig, tenir més contacte social o gaudir d’un bon descans nocturn (sense excés de soroll) poden marcar la diferència en l’envelliment cerebral.

En definitiva, prevenir l’alzheimer està en part a les nostres mans, però també en les condicions socials i ambientals que ens envolten. La ciència avança per identificar què podem canviar, tant a nivell individual com col·lectiu, per envellir de la millor manera possible.