"La lluita social a favor del clima és imparable"

La Dra Maria Neira, directora del Departament de Medi Ambient i Salut de la Organització Mundial de la Salut, va visitar el CREAL per a oferir la sessió "Post-Copenhague: Actual agenda del canvi climàtic i la salut". Arran d'aquesta visita el periodista científic del diari AVUI va realitzar una entrevista a la Dra Neira que us detallem a continuació.

Al mes de desembre es va celebrar a Copenhaguen la quinzena Conferència Marc del Conveni Internacional sobre Canvi del Clima. Maria Neira, directora del departament de Salut i Medi Ambient de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), va oferir ahir a Barcelona una sessió científica en què va avaluar els resultats d'aquesta cimera i va fer un repàs dels reptes que relacionen el canvi del clima amb la salut humana. La conferència era organitzada pel Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental i va tenir lloc al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.

¿El relatiu fracàs de la conferència de Copenhaguen suposa el fracàs de la lluita global contra el canvi climàtic?

Potser es pot dir que la cimera de Copenhaguen del desembre va suposar un fracàs polític, en el sentit que els governs van perdre una oportunitat històrica de firmar un nou acord contra el canvi climàtic, però no es pot dir que estiguem davant un fracàs de la societat. Mai en la història recent hem estat dues setmanes senceres, gairebé tres, i des de tots els racons del món, pendents dels problemes del clima. A partir de la conferència de Copenhaguen, la societat ha entès que aquest és un problema transcendental i queda clar que aquesta presa de consciència no té marxa enrere. Independentment dels acords polítics que es puguin aconseguir, el moviment social per combatre el canvi del clima ara és més imparable que mai.

Després de Copenhaguen, la pròxima conferència internacional sobre el clima està convocada per a finals d'any a Cancún, Mèxic. ¿La societat farà prou pressió per aconseguir un acord polític en aquesta reunió?

Crec que una part d'aquesta pressió social la podem crear nosaltres mateixos, des del sector de la salut. Si aconseguim explicar millor que lluitar contra el canvi climàtic és lluitar a favor de la salut pública, i si fem entendre que els casos d'asma o les malalties respiratòries cròniques es poden veure seriosament agreujades pel canvi del clima, ajudarem molt a accelerar l'agenda per a un acord polític internacional.

¿Hi ha més exemples de la relació entre canvi climàtic i salut?

Les qüestions climatològiques estan relacionades amb moltes malalties. Per exemple, estem preocupats per l'expansió de mosquits com els que causen la malària o el dengue, que trobarien condicions més favorables per expandir-se. Ens preocupen els canvis sobtats del clima, que provoquen sequeres o inundacions i causen fam i migracions amb impacte en la salut. Més encara, i posant aquest tema en positiu, creiem que lluitar contra el canvi del clima no és només evitar l'expansió de malalties, sinó que és afavorir la salut en el conjunt del planeta. En països com el nostre, aturar la contaminació associada al canvi del clima [emissions de gasos com el diòxid de carboni] també suposarà una important millora en la salut de les persones.

¿El canvi climàtic pot fer aparèixer malalties en països com el nostre?

Si parlem de malària o dengue, és evident que les noves condicions climàtiques poden estendre els hàbitats dels mosquits transmissors. Recordi que a Sicília hi havia malària fa cent anys. A les zones altes de Kènia fins ara no hi vèiem el mosquit de la malària, però l'augment de les temperatures està facilitant que s'hi estengui. Però hem de destacar que en els països desenvolupats tenim la sort de disposar de sistemes sanitaris que permetrien aturar l'extensió de malalties com la malària. Però, repeteixo, el problema del canvi del clima no és només que provocarà l'extensió de malalties tropicals: lluitar contra el canvi del clima és lluitar contra la contaminació que està causant malalties a les nostres ciutats.
No és un tòpic recordar que el canvi del clima és un problema que, bàsicament, hem creat els països rics i que principalment afectarà els països i les persones més pobres.
Aquest és un dels motius que fan que l'OMS treballi de forma decidida per combatre el canvi del clima: les persones més vulnerables són les més afectades per un problema que han creat, bàsicament, les societats més riques. També estem molt preocupats pels sistemes sanitaris dels països més pobres, que ja estan a punt de col·lapsar-se i ara es veuen afectats per una crisi afegida. El canvi del clima està agreujant les inundacions o la sequera, això provoca fam, i aquesta és una de les causes de l'increment de malalties. Aquest és un tema global que ens afecta a tots i que condiciona el desenvolupament del conjunt de la nostra societat.

A banda del problema del canvi climàtic, els últims mesos l'OMS ha estat enfeinada amb la pandèmia de grip. ¿Tenen raó els que acusen l'Organització Mundial de la Salut d'exagerar o crear una alarma injustificada?

Tothom ha pogut sentir la nostra secretària general, Margaret Chan, i la comissió d'experts, que consideren que encara no estem en condicions de donar per acabada la fase de pandèmia per grip. Sempre es deixa oberta la possibilitat d'analitzar totes les actuacions i extreure lliçons de tot el que s'ha fet, però els experts reiteren que encara ens trobem en una situació de pandèmia.

Però hi ha hagut crítiques cap a la seva organització per la declaració de la pandèmia i per un excés d'alarma social. Fins i tot s'ha acusat l'OMS de deixar-se pressionar o d'afavorir directament les indústries farmacèutiques.
Crec que s'han fet moltes anàlisis i, amb el temps, serem capaços de fer anàlisis més acurades del que ha passat aquests mesos. Però estic personalment convençuda, i com jo les més de 2.000 persones que treballem a l'OMS, que la indústria farmacèutica no té capacitat d'influir fins aquest punt una organització com la nostra, que és molt democràtica i basada en la ciència. En l'OMS hi ha una jerarquia, però, en el fons, la ciència mana molt. Tot es pot discutir i acceptem les crítiques, però en una entitat transparent i basada en la ciència com la nostra és impossible tenir un conflicte d'interessos com el que s'insinua amb les indústries farmacèutiques. No hi ha lloc per pensar que hi hagi hagut interessos comercials darrere la gestió la pandèmia.