El cost del càncer laboral a Espanya és de 88 milions d'euros

Els accidents de treball i les malalties associades amb el treball constitueixen un percentatge important de la morbiditat i mortalitat en la població. Durant les últimes dècades a Europa i Espanya s'han aplicat mesures de control de les exposicions laborals i això ha tingut com a repercussió el descens de la mortalitat associada a exposicions laborals. No obstant això, les malalties produïdes per exposicions en el lloc de treball encara produeixen un cost alt per als treballadors, els ocupadors i la societat. Concretament, segons Montse García-Gómez de l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball (INSHT), calcula que els costos directes dels càncers de pulmó i de bufeta d'origen laboral ascendeixen a 88 milions d'Euros per any per al seu diagnòstic i tractament.

El càncer de bufeta, que és un dels principals tumors atribuïbles a exposicions laborals, ocupa un lloc important en la història de l'epidemiologia del càncer d'origen professional, ja que la major incidència acumulada de qualsevol tipus de càncer és la de bufeta entre els treballadors de la indústria de colorants.

En base a les avaluacions de l'Agència Internacional d'Investigació sobre el
Càncer (IARC), hi ha 400 agents químics o físics que es poden considerar com cancerígens i 150 es donen en el lloc de treball. A més, 18 ocupacions o indústries estan associades a un augment del risc de càncer entre els seus treballadors. En països industrialitzats aproximadament un quart de totes les defuncions són per càncer. Els tumors que han estat associats més freqüentment a exposicions laborals són els de pulmó, bufeta urinària, cavitat nasal, fetge (angiosarcoma), mesotelioma, leucèmia, limfomes i càncer de pell nomelanocític. S'ha descrit també una associació entre exposicions industrials i altres càncers, com ara el de pàncrees, cervell, laringe, pròstata, còlon, ronyó, així com sarcomes de teixits tous, mielomes i altres, però les evidències no són tan clares.

* Extracte de l'Editorial de Manolis Kogevinas en la darrera edició de la Revista Espanyola de Salut Pública.