L’estudi Interphone informa sobre l’ús dels telèfons mòbils i el risc de càncer de cervell

El Grup d'Estudi Interphone publica avui els seus resultats a l'International Journal of Epidemiology. L'estudi presenta els resultats de les anàlisis del risc de patir tumors cerebrals (gliomes i meningiomes) a causa de l'ús del telèfon mòbil a tots els centres d'estudi d’Interphone combinats. Aquest estudi de casos i controls basat en entrevistes, el qual va incloure 2708 casos de glioma i 2409 casos de meningioma i els seus corresponents controls, es va dur a terme en 13 països amb un protocol comú. Diversos estudis de cohorts i de casos i controls, incloent alguns dels components nacionals d’Interphone, han proporcionat l'anàlisi dels tumors cerebrals i la seva relació amb l'ús de telèfon mòbil. No obstant això, cap estudi ha inclòs tants casos exposats, sobretot estudis a llarg termini i en els usuaris que utilitzen el telèfon mòbil amb major intensitat, com és el cas d'aquest estudi.

Introducció
L'ús del telèfon mòbil ha augmentat de manera dramàtica des de la seva introducció a principis-mitjans de la dècada dels 80. L'ús creixent d'aquesta tecnologia s'ha vist acompanyat per preocupacions sobre els seus efectes en la salut. A finals dels anys 90, diversos grups d'experts van realitzar una revisió crítica de l'evidència dels efectes de l'exposició de baix nivell a camps electromagnètics de radiofreqüència (RF) en la salut, i recomanar que es realitzés investigació sobre els possibles efectes adversos de l'ús del telèfon mòbil en la salut.

Coordinació per part de la IARC d'un esforç multinacional en la investigació del càncer
Com a resultat, l'Agència Internacional d'Investigació Sobre el Càncer (IARC) va coordinar un estudi de viabilitat el 1998 i 1999, el qual va concloure que seria viable i informatiu realitzar un estudi internacional sobre la relació entre l'ús del telèfon mòbil i el risc de patir un tumor cerebral.

Àmbit de l'estudi Interphone
Interphone es va crear per tant l'any 2000 com una sèrie d'estudis de casos i controls en 13 països de tot el món que se centrava en quatre tipus de tumors en els teixits que més absorbeixen l'energia de radiofreqüència (RF) emesa pels telèfons mòbils: tumors cerebrals (glioma i meningioma ), del nervi acústic (schwannoma ), i de les glàndules paròtides . L'objectiu era determinar si l'ús del telèfon mòbil augmenta el risc de patir aquests tumors. Interphone és l'estudi de casos i controls més gran que s'ha realitzat fins ara sobre l'ús del telèfon mòbil i els tumors cerebrals i inclou el nombre més gran d'usuaris amb almenys 10 anys d'exposició.

Direcció científica de Interphone
El Grup d'Estudi Internacional Interphone, format per 21 científics , va ser responsable del progrés de l'estudi, de la selecció d'anàlisi a realitzar-se, i de la interpretació i publicació de resultats. Totes les decisions sobre l'estudi es van realitzar exclusivament i de manera conjunta pel Grup d'Estudi Internacional Interphone. Al llarg de l'estudi, la Investigadora Principal de la IARC, la Dra Elisabeth Cardis, es va traslladar al Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) a Barcelona, Espanya, on continua exercint el seu rol com a IP de Interphone, encara que el conjunt de dades dels 13 països es manté en el IARC.

Finançament i cost de l'estudi Interphone
L'estudi Interphone es va emprendre com un esforç de col·laboració entre diverses institucions col·laboradores , amb la IARC com a coordinadora de l'estudi. Fins ara, el finançament global atorgat a l'estudi Interphone és d'aproximadament 19.200.000 €. D'aquesta quantitat, 5,5 milions € van ser aportats per fonts industrials.

D'aquests 5,5 milions, 3,5 milions d'euros van ser aportats pel Mobile Manufacturer's Forum (MMF) i l'Associació GSM, cada contribució de la meitat de la suma, a través d'un mecanisme tallafocs proporcionat per la UICC (International Union Against Cancer) per garantir la independència dels científics. La major part de la resta dels 5,5 milions d'euros van provenir indirectament dels operadors i fabricants de telèfons mòbils, per exemple, a través de taxes i honoraris recollits per les agències governamentals, i, van ser rebuts per centres de recerca individuals. Només 0,5 milions d'euros (2,5% del cost total de l'estudi) provenir directament de la indústria, a Canadà i França, mitjançant un contracte el qual conservava la independència de l'estudi.

La resta del finançament va ser proporcionada per la Comissió Europea (3.740.000 €) i fonts de finançament nacionals i locals (9,9 milions € en total) de països participants.

Es va aconseguir finançament addicional per estendre la recerca a grups més joves i d'edat més avançada directament d'operadors de telèfons mòbils al Regne Unit, mitjançant un contracte el qual conservava la independència de l'estudi.

Resultats
El Grup d'Estudi Interphone va resumir les seves conclusions com el següent:

"Es va observar un odds ratio (OR) reduït relacionat amb haver estat usuari regular del telèfon mòbil en algun moment de la vida per glioma [OR 0,81, interval de confiança (IC) del 95%: 0,70-0,94 ] i per meningioma (OR 0,79; IC 95% 0,68-0,91), la qual cosa possiblement reflecteix un biaix de participació i altres limitacions metodològiques. No es va observar un OR elevat ≥ 10 anys després d'utilitzar per primera vegada el telèfon mòbil (glioma: OR 0,98, IC 95% 0,76-1,26; meningioma: OR 0,83, IC 95% 0,61-1,14). Els ORs estaven situats per sota de 1,0 per a tots els decils del nombre de trucades telefòniques al llarg de tota la vida i nou decils del temps acumulat de trucada. Al decil més alt (el desè) del temps acumulat de trucada, ≥ 1640 hores, el OR va ser de 1,40 (IC 95% 1,03-1,89) per glioma i de 1,15 (IC 95% 0,81-1,62) per meningioma, però hi ha valors d'ús improbables en aquest grup. Els ORs per glioma va mostrar una tendència a ser majors en el lòbul temporal que en els altres lòbuls del cervell, però els intervals de confiança de les estimacions lòbul-específiques van ser amplis. Els ORs per glioma van mostrar una tendència a ser majors en subjectes que van indicar utilitzar més el telèfon mòbil al mateix costat del cap on posteriorment va aparèixer el tumor que a l'altra banda ".

Conclusions
El Grup de l'Estudi Interphone va concloure amb els següents missatges clau:

Un OR reduït per glioma i meningioma, relacionat amb haver utilitzat el telèfon mòbil de manera regular en algun moment, possiblement reflecteix un biaix de participació o altres limitacions metodològiques. No es va observar un OR elevat per glioma o per meningioma ≥ 10 després del primer ús del telèfon mòbil. Es suggereix un risc de glioma i meningioma elevat, encara que molt menor per meningioma, al dècil més alt del temps de trucada acumulat, en subjectes que han esmentat utilitzar el telèfon mòbil de manera usual en el mateix costat del cap on ha aparegut el tumor, i per gliomes, per tumors en el lòbul temporal. Biaixos i errors limiten la solidesa
de les conclusions que es poden extreure d'aquestes anàlisis i impossibiliten una interpretació causal”.

Canvis en el patró d'ús
La major part dels subjectes no eren intensos usuaris de telèfon mòbil en comparació als estàndards actuals. La mitjana de temps acumulat de trucades era unes 100 hores, amb una mitjana de 2 a 2,5 hores d'ús per mes. El punt de tall del 10% d'usuaris més intensos (1640 hores en la seva vida), estesos al llarg de 10 anys, correspon a mitja hora per dia.

Avui en dia l'ús del telèfon mòbil és molt més prevalent i no és inusual que la gent jove utilitzi els telèfons mòbils durant una hora o més al dia. Aquest increment de l'ús es veu atenuat, però, per les emissions més baixes, de mitjana, de les noves tecnologies de mòbils, i l'increment de l'ús dels missatges de text i les operacions amb el mans lliure que allunyen el mòbil del cap.

Què ve a continuació?
El Dr. Christopher Wild, director de l'IARC, va dir: "L'increment del risc de càncer de cervell no s'ha establert a partir de les dades de Interphone. No obstant això, les observacions en els més alts nivells d'acumulació de temps de trucada i els canvis dels patrons de l'ús del telèfon mòbil des del període estudiat per Interphone, especialment en gent jove, fan imprescindible continuar amb l'estudi de l'ús del telèfon mòbil i el risc de càncer de cervell ".

La Professora Investigadora Elisabeth Cardis va dir que "l'estudi Interphone continuarà amb anàlisis addicionals sobre l'ús dels mòbils i el risc de tumors del nervi acústic i de la glàndula paròtida”. Va afegir que "a causa de les preocupacions sobre el ràpid increment en l'ús de telèfons mòbils en gent jove - els quals no van ser estudiats per Interphone - CREAL està coordinant un nou projecte, MobiKids, finançat per la Unió Europea, per investigar el risc dels tumors de cervell causa de l'ús de telèfons mòbils durant la infància i l'adolescència ".

IARC ha programat una revisió comprensiva del potencial cancerigen de l'ús dels telèfons mòbils sota els auspicis del seu Programa Monogràfic. La revisió, programada per 24-31 de maig de 2011, considerarà totes les evidències epidemiològiques i experimentals publicades, incloent les noves dades de l'estudi Interphone.

Comunicació dels resultats als mitjans i parts interessades
Aquesta nota de premsa ha estat preparada conjuntament per IARC, UICC i CREAL. El Grup d'Estudi Interphone ha decidit, seguint el Protocol de l'Estudi, que el Grup de Comunicació del IARC, conjuntament amb el CREAL i UICC, comunicaran als socis internacionals, incloent la Comissió Europea i l'Organització Mundial de la Salut, en un màxim de 7 dies abans de la publicació, sota condicions d'embargament.
 

Si voleu escoltar la roda de premsa: http://www.iarc.fr/en/media-centre/multimedia/audiovideos/files/PCWHO20100517.mp3