Una monografia de la IARC avalua el DDT, el lindà i l'herbicida 2,4-D, el més usat en el món

L'Agència Internacional per a la Investigació sobre el Càncer (IARC), l'agència de càncer especialitzat de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), ha avaluat la carcinogenicitat dels insecticides gamma-hexaclorociclohexà (lindà) i diclorodifeniltricloroetà (DDT) i de l'herbicida àcid 2,4-diclorofenoxiacètic (2,4-D), el més emprat en el món.

Després de revisar exhaustivament la darrera literatura científica disponible, un grup de treball format per 26 experts de 13 països, convocats pel Programa de Monografies de la IARC ha classificat el insecticida lindà com carcinogen per als humans (Grup 1). Els investigadors no van trobar proves suficients per a la carcinogenicitat en humans del lindà en el limfoma no Hodgkin (LNH). El grup de treball va ser presidit per Manolis Kogevinas, director científic adjunt i investigador del CREAL, centre aliat ISGlobal.

"La investigació sobre els efectes cancerígens de l'exposició als pesticides en els éssers humans és molt difícil. Aquesta és la primera vegada en els últims 30 anys que un plaguicida (lindà) es classifica com carcinogen humà (Grup 1 a la classificació de la IARC), tot i que sabem que molts dels plaguicides utilitzats són cancerígens tal com s'ha comprovat en proves amb animals. L'avaluació del DDT com un probable carcinogen (Grup 2A) també és important. El DDT havia estat un dels insecticides d'ús més freqüent a tot el món. El seu ús és limitat i, en la majoria dels països, es va prohibir a causa dels extensos efectes perjudicials sobre el medi ambient. Aquestes avaluacions indiquen que, clarament, s'han de realitzar molts més esforços en la investigació i prevenció dels efectes negatius dels plaguicides en els éssers humans", explica Kogevinas.

La classificació del DDT, l'herbicida 2,4-D i el lindà

L'insecticida DDT va ser classificat com a probable carcinogen per als humans (Grup 2A), basant-se en les suficients proves existents que el DDT causa càncer en animals d'experimentació i en proves limitades de carcinogenicitat en humans. Els estudis epidemiològics van trobar associacions positives entre l'exposició al DDT i el LNH, el càncer testicular i càncer de fetge. També hi va haver una forta evidència experimental que el DDT pot suprimir el sistema immune i afectar les hormones sexuals. No obstant això, en general no hi va haver associació entre el càncer de mama i els nivells de DDT mesurats en mostres de sang o greix.

L'herbicida 2,4-D va ser classificat com a possible carcinogen per als humans (Grup 2B), basat en evidències insuficients en éssers humans i en evidència limitada en animals d'experimentació. Els estudis epidemiològics proporcionen una forta evidència que el 2,4-D indueix estrès oxidatiu, un mecanisme que pot operar en els éssers humans, i proves moderades que el 2,4-D provoca immunosupressió, basats en estudis in vivo i in vitro. No obstant això, els estudis epidemiològics no van trobar un augment important o constant de risc de LNH o altres tipus de càncer en relació amb l'exposició de l'herbicida 2,4-D.

L'ús del lindà, el DDT i l'herbicida 2,4-D

El lindà s'ha utilitzat àmpliament per al control d'insectes, tant en l'agricultura com per al tractament de polls i sarna en les persones. Es va produir altes exposicions entre els treballadors agrícoles i en els aplicadors de plaguicides. No obstant això, l'ús del lindà està prohibit o restringit en molts països. Estudis epidemiològics sobre les altes exposicions agrícoles en EUA i el Canadà van mostrar un risc un 60% major de desenvolupar LNH a les persones exposades al lindà.

El DDT va ser introduït per al control de malalties transmeses per insectes durant la Segona Guerra Mundial i més tard va ser aplicat àmpliament per eradicar la malària i en l'agricultura. Encara que la majoria dels usos de DDT es va prohibir a la dècada de 1970, el DDT i els seus productes derivats són altament persistents i es poden trobar en l'ambient i en els animals i els teixits humans arreu del món. L'exposició al DDT se segueix produint, principalment a través de la dieta. L'ús restant i essencial de DDT és per al control de vectors de malalties, sobretot per la malària. Aquest ús està estrictament restringit en virtut del Conveni d'Estocolm.

Des de la seva introducció el 1945, l'herbicida 2,4-D ha estat àmpliament utilitzat per al control de males herbes en l'agricultura, la silvicultura i els entorns urbans i residencials. Les exposicions ocupacionals a 2,4-D poden ocórrer durant la fabricació i aplicació, i la població en general poden estar exposats a través dels aliments, l'aigua, la pols, o l'aplicació residencial, i durant la polvorització.

El resum de les avaluacions finals del grup de treball de la IARC està disponible en línia a The Lancet Oncology, i les avaluacions detallades es publicaran com el volum 113 de les monografies de la IARC.

Referència:

Loomis, Dana et al. Carcinogenicity of lindane, DDT, and 2,4-dichlorophenoxyacetic acid. The Lancet Oncology. June 23th, 2015.

Imatge: Wikipedia // Roy Bateman.