Publicador de continguts

Translació i Impacte

El paper d’Espanya i el Fons Mundial davant la crisi de finançament en salut global

ISGlobal reuneix a Madrid experts i actors polítics per analitzar el retrocés del finançament en salut global i el paper que Espanya pot exercir per sostenir els avenços en VIH, tuberculosi i malària

27.11.2025
Foto: Aleix Cabrera / ISGlobal

El passat 13 de novembre, ISGlobal va reunir a Madrid representants del Fons Mundial, periodistes i actors polítics i de l’administració per abordar un assumpte urgent: el retrocés del finançament internacional per a la salut global i el rol que Espanya pot jugar en aquest escenari. Aquesta trobada va obrir un espai d’anàlisi sobre com sostenir els avenços assolits en VIH, tuberculosi i malària en un moment marcat per la retirada de donants clau.

Efectes immediats de la retirada

La caiguda del finançament internacional ja es reflecteix en el conjunt de la resposta global a les grans epidèmies. La reducció d’aportacions per part de donants clau frena l’expansió de tecnologies recents, limita la capacitat dels programes nacionals per mantenir les cobertures de tractament i dificulta l’enfortiment de sistemes de salut que depenen d’aquests fons per sostenir recursos humans, laboratoris, cadenes de subministrament i sistemes de dades.

La incertesa pressupostària compromet avenços que han permès salvar més de 70 milions de vides; han reduït la transmissió de mare a fill en un 73% a escala mundial i han evitat 20 milions de noves infeccions des de la creació de mecanismes multilaterals com el Fons Mundial.

Prioritats identificades per al VIH

Durant la jornada es van identificar quatre línies d’acció prioritàries: millorar la prevenció amb noves eines com els injectables d’acció prolongada, com el Lenacapavir; avançar cap a l’eliminació de la transmissió mare-fill; adaptar els sistemes sanitaris a una població amb VIH que viu més anys; i consolidar sistemes d’informació digital que requereixen finançament estable.

Un Fons Mundial clau i països de renda mitjana en tensió

El Fons Mundial continua sent una peça central de l’arquitectura sanitària global i avança cap a models més integrats i centrats en l’atenció primària, amb l’objectiu de reduir la fragmentació i reforçar la sostenibilitat dels programes.

Tanmateix, els països de renda mitjana afronten dificultats creixents: sense accés a llicències que abaratin innovacions i amb una cooperació internacional minvant, mantenir programes essencials esdevé més complex. Malgrat que molts països mostren un creixement econòmic, encara no arriben a compromisos com el de destinar el 15% del pressupost nacional a salut.

Quan el progrés s’atura, la desigualtat avança

L’estancament en la lluita contra el VIH i la malària colpeja amb més força els grups més vulnerables —nens petits, dones embarassades, adolescents i poblacions estigmatitzades— mentre les retallades internacionals, especialment dels Estats Units, posen en risc la resposta del Fons Mundial i l'estabilitat de sistemes de salut ja fràgils.

El paper d’Espanya

Enmig d’aquesta conjuntura, Espanya eleva la seva contribució al Fons Mundial de 130 a 145 milions d’euros, un gest que reforça el seu paper en el debat internacional i la seva capacitat per facilitar coalicions per a la reforma del sistema de salut global.

La trobada va evidenciar que el futur de la salut global depèn de les decisions que s’estan prenent ara mateix. La ciència ha demostrat què funciona, però la manca de finançament amenaça de revertir avenços històrics. Espanya té l’oportunitat de contribuir a mantenir el compromís internacional i promoure solucions que permetin que els progressos assolits no retrocedeixin.

 

Aquesta crònica ha estat redactada a partir del text original de Lalama Jabby i Laura Agúndez.