Dolor musculoesquelètic incapacitant en els treballadors

Investigadors han dut a terme un estudi transversal en 18 països per comparar la prevalença de dolor lumbar incapacitant (DLBP, en anglès) i el dolor a la mà i al canell incapacitant (DWHP, en anglès) entre els grups de treballadors que realitzen activitats físiques semblants en diferents entorns culturals. Manolis Kogevinas, investigador del CREAL, va participar en aquest estudi publicat a Pain.

Els resultats indiquen una gran variació internacional en la prevalença en el dolor incapacitant de mà/canell i mal d'esquena entre els grups professionals que desenvolupen tasques similars, que s'explica en part pels factors de risc personal i socioeconòmics analitzats.

A Europa, els trastorns musculoesquelètics, especialment en extremitats posteriors i superiors, són la principal causa d'incapacitat per al treball, amb costos directes que ascendeixen a entre el 0,5% i el 2% del producte intern brut. En molts casos s'atribueixen als esforços mecànics de les activitats professionals, com ara aixecar objectes pesats i els moviments repetitius del canell i la mà. Això ha portat a desenvolupar una legislació dirigida als ocupadors perquè apliquin mètodes de treball ergonòmics.

Símptomes incapacitants entre grups de treballadors

"Donem a conèixer els resultats en el dolor lumbar, de canell i mà, en què es compara la freqüència dels símptomes incapacitants entre els grups de treballadors que realitzen activitats físiques similars en diferents entorns culturals i socioeconòmics, i hem avaluat el grau en que les variacions en la prevalença pot ser explicada pels factors de risc inherents, incloent-hi les pràctiques sanitàries i les provisions de seguretat social", va explicar Kogevinas, un dels investigadors participants de l'estudi.

A l'estudi, dirigit per David Coggon, de la Medical Research Council Lifecourse Epidemiology Unit de la Universitat de Southampton (Regne Unit), van participar investigadors en cadascun dels 18 països. Es van emprar qüestionaris estandarditzats per determinar el dolor que interferia amb les activitats quotidianes i l'exposició a possibles factors de risc en els 12.426 participants de 47 grups professionals, majoritàriament infermeres i treballadors d'oficina. El dolor lumbar incapacitant va tendir a ser relativament més comú en les infermeres, mentre que el de canell i mà va ser més freqüent en els treballadors d'oficina. Es van confirmar factors de risc establerts, com activitats laborals físiques i aspectes psicosocials del treball, però no es van trobat associacions adverses amb les pràctiques sanitàries i el dolor musculoesquelètic.

"Els sistemes de compensació per malalties relacionades amb el treball i el suport financer per a la incapacitat relacionada amb la salut per al treball semblen tenir poca influència en l'aparició dels símptomes", va concloure Kogevinas.

Referència: Coggon D, et al. Disabling musculoskeletal pain in working populations: Is it the job, the person, or the culture? Pain 2013; 154: 856-63.