Publicador de continguts

L'exposició a la radiació de proves diagnòstiques de pit en edats joves augmenta el risc de càncer de mama en portadores de mutacions BRCA1/2

07.09.2012

Les dones amb una mutació en els gens BRCA1-o BRCA2- (els quals controlen la inhibició del càncer de mama i d'ovari) que han rebut radiació diagnòstica al pit abans dels 30 anys tenen més probabilitats de desenvolupar càncer de mama que aquelles que porten la mutació del gen però que no han estat exposades, segons ha publicat avui l'estudi Gene-Rad-Risk publicat a la British Medical Journal.

Aquest estudi col·laboratiu, coordinat per l'Agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC, Lió, França), va ser iniciat per la Dra. Elisabeth Cardis quan era cap del Grup de Radiació a l’IARC, abans del seu trasllat al CREAL (Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental) al 2008 com a Coordinadora del Programa de Radiació.

Els resultats suggereixen que les portadores de mutacions BRCA1/2 poden tenir entre 1,5 i 2 vegades més risc de desenvolupar càncer de mama quan s'exposen a un o més procediments de radiació en proves de diagnòstic, en comparació amb portadores d'aquests gens que no han estat exposades. Aquest augment del risc es va observar en els procediments de diagnòstic de radiació rebuts abans dels 30 anys, però no en les proves rebudes més tard. Els procediments de diagnòstic de radiació considerats incloïen fluoroscòpies, radiografies, mamografies, tomografies computeritzades i altres tipus com els escàners ossis i procediments de diagnòstic nuclear.

Segons les autores de l'estudi la Dra. Anouk Pijpe i la Prof. Dra. Flora E. van Leeuwen, de l'Institut del Càncer d'Holanda, a Amsterdam, aquesta estimació "ha de ser interpretada amb cautela perquè en l'estudi hi ha poques dones amb càncer de mama que s'han realitzat una mamografia abans dels 30 anys".

Les autores conclouen que "l'exposició a la radiació diagnòstica abans dels 30 anys es va associar amb un augment del risc de patir càncer de mama en portadores de mutacions BRCA1/2". No obstant això, afegeixen que a causa dels "desconcertants" troballes en les diferències entre el risc de càncer de mama per portadores BRCA1 i BRCA2, són necessaris estudis més grans per determinar si aquesta diferència existeix en realitat. Tot i això, tenint en compte aquests resultats, les autores recomanen l'ús de tècniques no ionitzants de radiació per imatges, com la ressonància magnètica, per al cribatge en les dones que són portadores de mutacions BRCA1/2.