Anàlisi i Desenvolupament Global, Planificació urbana, medi ambient i salut

Administracions, científics i societat civil analitzen la nova directiva europea sobre reducció d'emissions contaminants

L'Oficina d'Informació a Barcelona del Parlament Europeu, ISGlobal i CSIC Catalunya organitzen un debat sobre el nou marc legal que s'aprovarà aquest mes

14.11.2016

Es preveu que en un termini de dues setmanes el Parlament Europeu doni llum verda a un text que ja té sobre la taula: la nova directiva europea sobre reducció nacional de les emissions contaminants. El text fixa els objectius de reducció de determinats contaminants atmosfèrics que han de complir els estats membre. Amb motiu de la imminent aprovació d'aquesta normativa, l'Oficina d'Informació a Barcelona del Parlament, amb la col·laboració d'ISGlobal i de la delegació del CSIC a Catalunya, va acollir el passat 11 de novembre a la seva seu un debat amb l'eurodiputada Julie Girling, ponent de la nova directiva, i on han participat també les administracions local, metropolitana i autonòmica, científics i organitzacions de la societat civil.

Durant la seva intervenció, Julie Girling va explicar que la nova directiva, que estableix objectius de reducció vinculants per als anys 2020 i 2030, així com a objectius indicatius per al 2025, és fruit de "cinc mesos de difícil negociació i debats durs".

Segons la Comissió Europea, els costos de la contaminació atmosfèrica relacionats amb la salut s'estimen entre els 390.000 i els 940.000 milions anuals. En aquest sentit, l'investigador d'ISGlobal Jordi Sunyer va afirmar que "les mesures contra la contaminació atmosfèrica són una de les estratègies cost-benefici més importants per millorar la salut". "A Europa hi ha milions de xemeneies, que són els tubs d'escapament. No entenem per què la UE ha donat suport al dièsel, quan sabem que provoca càncer i que emet partícules que són perjudicials per a la nostra salut. Des del sector de la salut demanem a les administracions europees que reverteixin la qüestió del dièsel", ha recalcat.

Per la seva banda, l'investigador del CSIC-IDAEA Xavier Querol ha destacat que el 87% de la població europea respira nivells de PM2,5 que superen els valors marcats per l'OMS, mentre que en el cas de l'ozó el percentatge puja fins al 97% .

"No és un problema de mobilitat, sinó un problema de salut pública", ha apuntat Janet Sanz, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, ​​que va esmentar l'aposta de la ciutat pel model de les superilles. No obstant això, va afegir, "el gran repte és la millora del transport públic. A Barcelona tenim un sistema de transport públic important, però encara insuficient ".

Mercè Rius, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, va al·ludir a la millora de la mobilitat com una de les grans tasques pendents, incloent el port i l'aeroport. Així mateix, va esmentar algunes de les mesures autonòmiques previstes, com la creació de zones urbanes d'atmosfera protegida o l'eliminació de les bonificacions als vehicles dièsel en els peatges.

Per la seva banda, Antoni Poveda, en representació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, ​​va donar a conèixer un pla d'actuació que inclou iniciatives com la creació de zones de baixes emissions i d'aparcaments dissuasius, la promoció de vehicles de baixes emissions o el canvi en la regulació dels semàfors per afavorir els vianants.

La cloenda de l'acte va correspondre a la investigadora d'ISGlobal Cathryn Tonne, per a qui va resultar "obvi que la nova directiva europea és benvinguda i necessària, però insuficient per protegir la salut pública a Europa". Tot i això, ha recordat que "la legislació europea únicament estableix els mínims" i que "hi ha moltes altres accions que poden ser preses a tots els nivells".