Publicador de continguts
javax.portlet.title.customblogportlet_WAR_customblogportlet (Blog Health is Global)

Tuberculosi: les conseqüències d'un fracàs col·lectiu

23.3.2013

Aquest diumenge és el Dia Mundial de la Tuberculosi. Un dia que ens recorda l'obligació d'esmenar un fracàs col·lectiu.

Després de conviure amb la malaltia milers d'anys, des de finals del segle XIX els avanços es van succeir amb rapidesa. Després d'identificar el bacil de Koch, en 1921 teníem la primera vacuna, la BCG, i amb prou feines 30 anys després comptàvem amb un tractament eficaç.

En una generació i mitja teníem al nostre abast el control i l'eradicació de la TB. Però renunciem a això i avui, després de l'aparició del VIH/Sida i de potents resistències als tractaments, tenim una pandèmia mundial amb 8,7 milions de nous casos cada any.

El cost d'aquesta renúncia ha estat i és insostenible perquè cada any moren 1,4 milions de persones i ja no comptem amb les eines de salut necessàries per al seu control. D'alguna manera, hem tornat al principi: necessitem nous tractaments, vacunes i sistemes de diagnòstic. I molts diners. Segons l'Informe 2012 sobre tendències de finançament de la recerca en Tuberculosi 2005-2011, existeix una bretxa de 1.300 milions de dòlars a l'any.

Gràcies als esforços internacionals, hem començat a esmenar l'error i per primera vegada en 50 anys, s'ha aprovat un nou tractament, Bedaquilina; un nou sistema de diagnòstic aprovat per l'Organització Mundial de la Salut; i un assaig de Fase IIb de vacuna que tot i no haver tingut els resultats esperats, ha aconseguit informació molt valuosa.

La recerca i desenvolupament (R+D) torna a estar en el centre de la resposta a la TB. Però ha de sumar-se el compromís polític, perquè si alguna cosa ens ha ensenyat la nostra història amb la TB és que els problemes de salut pública no es poden posposar i que fer-ho suposa acabar pagant-ho molt car.

No tornem a ensopegar amb la mateixa pedra.