Publicador de continguts
javax.portlet.title.customblogportlet_WAR_customblogportlet (Blog Health is Global)

Mark Nieuwenhuijsen: "És millor tenir un petit espai verd a prop de casa que un gran parc més allunyat"

29.9.2022
Blog Retrato Mark Nieuwenhuijsen.jpg
Foto: Phillip Jeria Reyes / @phillipfleur - Retrato ilustrado de Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificación Urbana, Medio Ambiente y Salud de ISGlobal

[Aquesta entrevista va aparèixer a Civitas Barcino, una revista creada per Josep Oliver , llicenciat en Periodisme i Relacions Internacionals.]
 

En Mark J. Nieuwenhuijsen és un professor de recerca neerlandès especialitzat en la vida urbana sostenible. Dirigeix la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut a l’Institut de Salut Global de Barcelona i n’és cap del programa de Contaminació de l'Aire i Entorn Urbà. És un expert reconegut a nivell mundial en epidemiologia ambiental, avaluació de les exposicions ambientals i del seu risc/impacte sobre la salut de les persones. Al 2018 rebé el prestigiós guardó ISEE John Goldsmith per les seves contribucions destacades a l’estudi de l'epidemiologia ambiental. Tant al 2018 com al 2019, se situà entre l’1% d’autors científics més citats del món.

 

Què és una ciutat sostenible?

Una ciutat que encara hi serà d'aquí a 50, 100, 200 anys. Una ciutat que s'enfronta la crisi climàtica però també qüestions socials com la habitabilitat, la salut i l'habitatge.

Més del 50% del món —més del 70% d'Europa— viu a les ciutats, de manera que quan parlem de salut parlem de salut urbana.

Quins penses que són els principals reptes en matèria de salut urbana?

Les ciutats d'avui estan molt dominades pel vehicle privat, cosa que comporta nivells més alts de contaminació atmosfèrica i acústica, l’efecte “illa de calor”, la manca d'espais verds i la manca d'activitat física perquè la gent no pot caminar ni anar en bicicleta fàcilment per a moure’s. Tot això augmenta el risc de patir malalties cardiovasculars i respiratòries, empitjora la salut mental, té efectes sobre el cervell i el desenvolupament del fetus i augmenta la mortalitat prematura.

Vostè va dirigir un estudi que identifica una correlació entre la manca d'espais verds i l'augment de la mortalitat.

Vam començar a investigar fa 10 anys els beneficis dels espais verds per a la salut de les persones. Hem trobat que les persones que viuen en zones més verdes tenen una mortalitat prematura més baixa que les persones que viuen en zones menys verdes. També hem resumit estudis d'arreu del món i hem vist que aquesta relació és evident. Recentment, hem fet un estudi de ciutats d'Europa on hem vist que podríem prevenir 40.000 morts prematures l’any si féssim les nostres ciutats més verdes.

Podríem prevenir 40.000 morts prematures a l'any si féssim les nostres ciutats més verdes.

Com va sortir Barcelona en aquest estudi?

Un dels principals problemes de Barcelona és que és una ciutat molt compacta, cosa que també és genial però tenim massa espai per als cotxes i poc espai verd. Tot i que només un de cada quatre desplaçaments es fa amb cotxe, ocupen la major part de l'espai, i per això tenim tant de ciment i asfalt a la ciutat. Hauríem de mirar d'aconseguir més parcs com la plaça de les Glòries Catalanes però també de treure asfalt i posar més arbres als carrers per augmentar els espais verds a la nostra vida quotidiana. El problema és que a moltes ciutats històriques europees hi ha molt poc espai, per tant cal substituir part de la infraestructura que dediquem als cotxes per natura per a poder tenir prou espai verd. A ciutats disperses com Atlanta, hi ha molts espais verds, però la gent ha de recórrer distàncies molt llargues quan va de la feina a casa seva, cosa que no és ideal.

Només amb grans parcs podem gaudir dels beneficis de la natura?

La majoria dels beneficis els podem obtenir amb només uns quants arbres davant casa nostra per tal que puguem veure una mica de verd. Estaria bé tenir grans parcs per a passejar, però la majoria de les vegades no hi ha prou espai. És millor tenir un petit espai verd a prop de casa que un gran parc més allunyat que la gent no pot visitar tan sovint. M'agrada la regla del 3-30-300: qualsevol persona hauria de poder veure almenys tres arbres des de la seva finestra, un barri hauria de tenir un 30% d'espai verd i hi hauria d'haver un petit parc a 300 metres de la residència.

Foto: Phillip Jeria Reyes / @phillipfleur

 

Com fem que la gent entengui la importància de fer ciutats més sostenibles?

Sovint veiem les ciutats sostenibles com a eines per a reduir el nostre ús de combustibles fòssils i lluitar contra la crisi climàtica, però potser és millor centrar-se en els beneficis per a la salut perquè són molt més propers a les persones. Si parles amb la gent sobre el CO2, diuen "I què és el CO2?", però si els dius que reduir la contaminació atmosfèrica evitarà que els seus fills tinguin asma, és més probable que facin canvis.

Qualsevol persona hauria de poder veure almenys tres arbres des de la seva finestra, un barri hauria de tenir un 30% d'espai verd i hi hauria d'haver un petit parc a 300 metres de la residència.

Què atura que hi hagi un canvi?

La gent té por del canvi. Barcelona està molt dominada pels cotxes, la gent hi està acostumada i hi ha molta resistència a incloure nous models com les superilles. Cal dir que el mateix passa a moltes d’altres ciutats. Hem tingut mals models urbanístics i econòmics. Ara per ara el cotxe es promociona perquè suposadament és bo per a l'economia però els models en què això es basa ja estan desfasats. A més, calen molts diners per fer els canvis que necessitem. Crec que és molt important tenir líders polítics, com l’Ada Colau i la Janet Sanz, que tinguin una visió d'una ciutat millor, més verda i amb menys cotxes.

En un món cada vegada més urbà, donem prou importància a la salut urbana?

Més del 50% del món —més del 70% d'Europa— viu a les ciutats, de manera que quan parlem de salut parlem de salut urbana. Les ciutats són com imants que atrauen la gent. Hi ha grans beneficis de viure a les ciutats, però hauríem de reduir la càrrega sanitària de les nostres pràctiques urbanes actuals. No parem prou atenció als impactes sobre la salut derivats dels factors econòmics que mouen el desenvolupament actual de la ciutat.

Encara que només un de cada quatre desplaçaments es fa en cotxe, aquest continua ocupant la majoria de l'espai.

Som en el bon camí?

A Europa sí que hi ha un impuls per a millorar les nostres ciutats però no estic tan segur que això sigui així a nivell mundial. Moltes ciutats de l’Àsia o, en particular, de l'Àfrica estan creixent sense planificació i s'estan convertint en malsons encotxats.

Hauríem de planificar les nostres ciutats tenint en compte els drets humans?

Crec que tenim dret a l'aire net, a viure sense massa soroll, a poder moure's lliurement. Molts d'aquests són drets humans i considero que hauríem de ser capaços de complir-los.

Vista aérea de la Rambla de Barcelona y la sierra de Collserola al fondo
Foto: Canva

La gent corrent pot ajudar?

És clar! Són les persones les que impulsen el canvi! La gent corrent pot tenir un impacte enorme quan s'organitza i consciencia els altres; quan parlen amb el seus polítics locals; quan vota.

Què hem après de la pandèmia?

Que hi ha una necessitat real de més espai públic per a passejar, gaudir de la natura i alleujar l'estrès. Vam veure que no hi havia prou espai perquè la gent pogués caminar o anar amb bicicleta a l'exterior perquè aquest espai està ocupat pels cotxes, de manera que moltes ciutats van obrir carrils bici i de fet s'estan utilitzant. Si els construeixes -i els fas segurs- la gent els farà servir.

Són les persones les que impulsen el canvi! La gent corrent pot tenir un impacte enorme quan s'organitza i consciencia els altres.

Creu que les ciutats mostren més ambició que els governs nacionals en els seus objectius climàtics?

Els governs nacionals sovint estan una mica paralitzats perquè han de fer front a molts d’interessos diferents, com ara els interessos nacionals, els interessos de la UE, etc. També hi influencien els lobbies de l'automòbil i el petroli, que són molt potents i influeixen en la presa de decisions. Les ciutats són molt més flexibles, de manera que veiem més progrés a les ciutats, en els últims anys, que no pas als governs o a les administracions de la UE. A les ciutats, els polítics locals estan molt més a prop de la gent i, per tant, s’avança més aviat cap on vol arribar la gent. Arreu del món les ciutats s'estan organitzant i les xarxes de ciutats com Mayors for Climate -Batlles pel clima- o el C40 estan agafant embranzida.