Un estudi analitza la presència de bacteris resistents als antibiòtics en aigües residuals del Baix Llobregat

La resistència antimicrobiana s’ha convertit en un dels principals desafiaments per a la salut pública mundial, ja que dificulta el tractament eficaç de les infeccions i incrementa el risc de complicacions greus, inclosa la mort. S’estima que el 2021 la resistència als antimicrobians va estar associada a 4,71 milions de morts arreu del món. En aquest context, un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, en col·laboració amb Aigües de Barcelona i realitzat al Baix Llobregat (Barcelona), ha avaluat el paper de les plantes de tractament d’aigües residuals i potables en la persistència i propagació de bacteris resistents als antibiòtics. Els resultats subratllen la importància de reforçar la vigilància dels bacteris resistents al llarg de tot el cicle de l’aigua i confirmen que l’aigua que arriba a les nostres llars és totalment segura.

La investigació, duta a terme durant l’hivern i l’estiu de 2023, va analitzar la presència de bacteris resistents als antibiòtics, així com de gens de resistència, en mostres d’aigua de dues plantes depuradores de la província de Barcelona (Gavà-Viladecans i Baix Llobregat) i d’una estació de tractament d’aigua potable de Sant Joan Despí. L’equip investigador va utilitzar un enfocament combinat de metagenòmica, cultius i seqüenciació del genoma complet per caracteritzar la diversitat bacteriana en aquestes instal·lacions.

El treball, publicat a l’International Journal of Hygiene and Environmental Health, s’emmarca dins del conveni de col·laboració entre ISGlobal i Aigües de Barcelona, iniciat el 2021. Amb aquest projecte, es reforça l’aliança estratègica entre ambdues institucions, que va començar amb un estudi sobre l’exposició humana a nano i microplàstics a través de l’aigua de consum.

Gairebé mil soques resistents als antibiòtics

L’estudi va identificar un total de 991 soques bacterianes resistents en les mostres d’aigua analitzades. D’aquestes, el 57,3% van resultar ser multiresistents i el 2,7% extremadament resistents. No obstant això, l’anàlisi de l’aigua en finalitzar els processos de tractament va revelar una reducció significativa de les resistències antimicrobianes observades en les etapes inicials, amb una presència mínima de gens de resistència i absència de soques altament resistents als antibiòtics, fet que evidencia l’eficàcia de les plantes de tractament.

“La reducció va ser significativa en la fase final de les plantes de tractament d’aigües residuals i completa en la planta potabilitzadora, de manera que l’aigua que arriba a les nostres llars és segura”, puntualitza Sara M. Soto, directora del Programa d’Infeccions Víriques i Bacterianes d’ISGlobal i autora sènior de l’estudi. “Tot i això, els bacteris resistents procedents de les plantes d’aigües residuals podrien, en arribar al medi ambient, transferir els seus mecanismes de resistència a altres bacteris. Per aquest motiu, totes les aigües residuals tractades destinades a usos ambientals o a la seva reutilització són desinfectades, i resulta fonamental mantenir un control exhaustiu de tots els processos”.

Per tant, segons els autors de l’estudi, tot i que les plantes de tractament d’aigües residuals són fonamentals per reduir la càrrega fecal i els patògens microbians, també podrien arribar a actuar com a reservoris de resistència antimicrobiana. “Les nostres troballes amplien la comprensió sobre la propagació de la resistència als antimicrobians en entorns aquàtics i destaquen la necessitat de reforçar-ne la vigilància al llarg del cicle de l’aigua, en el marc de l’enfocament “Una sola salut”, que integra els àmbits humà, animal i ambiental. A més, l’estudi proporciona una base sòlida per al desenvolupament de nous marcs normatius capaços d’afrontar els desafiaments associats a la resistència antimicrobiana”, assenyala Victoria Ballén, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.

Principals bacteris i gens de resistència detectats

Els bacteris més comuns trobats durant les primeres etapes del tractament van ser del gènere Aeromonas (44,3%), seguits d’Enterobacterials (27,9%), Pseudomonas (19,1%), Acinetobacter (4,8%), Shewanella (2,2%) i Stenotrophomonas (1%). Les plantes de tractament d’aigües residuals del Baix Llobregat i Gavà-Viladecans van concentrar la majoria de les troballes, amb 531 i 414 soques, respectivament, mentre que la planta d’aigua potable de Sant Joan Despí va registrar únicament 46 soques. L’anàlisi, a més, va mostrar una marcada variació estacional: es van detectar més soques resistents durant l’estiu (67,8%) que a l’hivern (32,2%).

Pel que fa als gens de resistència, és a dir, fragments de l’ADN dels bacteris que els permeten sobreviure davant dels antibiòtics, es va observar que els més freqüents conferien resistència als betalactàmics, àmpliament usats contra infeccions comunes; als aminoglucòsids, emprats en infeccions greus com les renals o sanguínies; i als macròlids, utilitzats en infeccions respiratòries, cutànies i de teixits tous. A més, es van trobar gens de resistència vinculats a la tolerància davant de biocides, emprats en productes desinfectants i de neteja, i a metalls pesants.

Una altra troballa important va ser la detecció de 29 soques resistents a la colistina (COL), un antibiòtic considerat d’últim recurs en infeccions greus. Aquestes soques es van trobar tant a les depuradores com a la planta d’aigua potable, amb una major incidència a l’estiu.
 

Referència

Ballén, V., Mondéjar, L., Gabasa, Y., Castellsagués, L., Alcalde-Rico, M., Pinar-Méndez, A., Vilaró, C., Galofré, B., Soto, S.M. Integrated metagenomic, culture-based, and whole genome sequencing analyses of antimicrobial resistance in wastewater and drinking water treatment plants in Barcelona, Spain. International Journal of Hygiene and Environmental Health, 2025. DOI: 10.1016/j.ijheh.2025.114664