Dia Mundial de la Sida 2025: encara som a temps de fer-ho bé

Estem més a prop que mai d’acabar amb la sida, però les retallades pressupostàries amenacen dècades de progrés. La inversió continuada i la prevenció són essencials per assolir els objectius del 2030.

Quan es va celebrar el primer Dia Mundial de la Sida el 1988, jo acabava de fer el meu primer curs d’immunologia, en què començàvem a aprendre més sobre un virus misteriós: el virus de la immunodeficiència humana (VIH). En aquell moment, no se sabia gaire cosa sobre aquest virus sigil·lós.

Tres anys més tard, la mort de Freddie Mercury va portar l’atenció mundial cap a una epidèmia que ja havia costat milions de vides. La majoria havien mort en l’anonimat, deixant enrere vides inconcluses i éssers estimats afligits. Cap d’ells va viure per veure el gran avanç del 1996: la teràpia antiretroviral triple (que combina tres fàrmacs en un sol tractament). Per a les persones que vivien amb el VIH, aquest moment va ser tan transcendental com l’arribada de l’home a la lluna: el VIH va deixar de ser una sentència de mort automàtica i va esdevenir una malaltia crònica i manejable.

Una revolució compartida de manera desigual

Tanmateix, aquesta revolució va continuar sent un privilegi dels països rics. Es va trigar gairebé una dècada a portar aquest tractament que salva vides als països amb ingressos baixos, especialment a l’Àfrica subsahariana. Mentre les persones dels països més rics recuperaven les seves vides, al voltant de 30 milions de persones arreu del món vivien amb el VIH, la majoria sense tractament, i cada any se’n contagiaven 3,8 milions més. En països com Sud-àfrica, Moçambic i Zàmbia, el VIH continuava sent una sentència de mort, l’epítom de la inequitat global.

Dos canvis revolucionaris que van salvar milions de persones

Aleshores, què va canviar al voltant del 2002-2003 perquè el tractament contra el VIH estigués disponible per a desenes de milions de persones? Dues iniciatives importants van transformar la resposta mundial:

• El Fons Mundial de Lluita contra la Sida, la Tuberculosi i la Malària, i
• el PEPFAR, el Pla d’Emergència del President dels Estats Units per al Reforç de la Lluita contra la Sida

Aquests esforços coordinats i de gran abast aportaren recursos sense precedents, i continuen fent-ho avui. A principis de la dècada del 2020, contribuïen conjuntament amb uns 10.000 milions de dòlars anuals, mentre que el finançament per a la recerca del VIH seguia augmentant, cosa que va conduir a importants avenços en prevenció, diagnòstic i tractament clínic.

Estem tan a prop d’acabar amb el VIH, d’assegurar que milions de persones puguin portar una vida plena i saludable! Retrocedir ara seria un fracàs tant moral com estratègic

Des de la implementació del tractament antiretroviral en les regions més afectades pel VIH, s’han salvat més de 20 milions de vides i s’han evitat gairebé 40 milions de noves infeccions. Amb el tractament, persones al límit de la mort tornaven literalment a la vida poques setmanes després de començar a prendre les pastilles: molts ho van qualificar de miracle. Fins i tot sent una científica racional i poc inclinada a creure en miracles, podia entendre que aquell retorn tan espectacular a la salut es pogués percebre com obra d’un poder sobrenatural.

Any rere any, ONUSIDA informava sistemàticament dels avenços: menys infeccions noves, menys morts relacionades amb la sida i una reducció important de la transmissió de mare a fill, mentre el tractament evolucionava de múltiples dosis diàries a una sola pastilla. I va augmentar l’esperança de vida. A Sud-àfrica, va passar d’uns 56 anys l’any 2000 a 67 anys actualment.

La ciència avançava. En els últims anys, els progressos en prevenció, com la profilaxi preexposició injectable (PrEP) amb cabotegravir cada dos mesos i les injeccions semestrals de lenacapavir, ens han acostat més que mai a acabar amb la sida el 2030.

2025: un pas enrere perillós

Llavors va arribar el 2025. L’administració estatunidenca de Donald Trump va desmantellar mecanismes clau d’ajuda internacional, va retallar la major part de la USAID i va reduir dràsticament el finançament del PEPFAR i del Fons Mundial.

Només uns mesos després de les retallades, els efectes ja són visibles: acomiadament de professionals sanitaris, tancament de clíniques i persones sense accés al tractament. Un estudi de modelització recent advertia que una reducció del 24% en el finançament podria comportar 3 milions de morts addicionals relacionades amb la sida i entre 4 i 11 milions de noves infeccions pel VIH fins al 2030.

Som massa a prop per fer-nos enrere

Estem tan a prop d’acabar amb el VIH, d’assegurar que milions de persones puguin portar una vida plena i saludable! Retrocedir ara seria un fracàs tant moral com estratègic.

És com construir la casa de la teva família des de zero, passar anys col·locant maons, invertint els teus estalvis i cuidant cada detall. Només et queda pintar la porta principal i hauries acabat. De debò marxaries després d’haver arribat tan lluny? Renunciaries a la teva llar i perdries tots els diners i sacrificis que has fet?

Acabar el que vam començar

No podem aturar-nos quan som a prop de la meta. Arreu del món, els sistemes de salut estan avançant cap a una atenció integrada, en què el VIH es gestiona conjuntament amb malalties cròniques i infeccions com la tuberculosi i la malària, sovint a través dels serveis d’atenció primària. Aquests models han demostrat ser sostenibles, rendibles, centrats en la comunitat i replicables.

Acabar amb la sida el 2030 continua sent possible, però només si triem acabar el que vam començar

Garantir un tractament antiretroviral ininterromput és essencial per salvar vides i mantenir el VIH sota control. Però no acabarem amb l’epidèmia si no aconseguim aturar les infeccions noves: no es pot ignorar la prevenció. Eines prometedores com el lenacapavir com a PrEP (el més semblant a una vacuna que hem tingut mai) han d’arribar a les regions amb alta incidència i a les persones amb més risc.

També hem d’afrontar l’estigma i la discriminació, que continuen sent obstacles importants per a moltes persones.

Per arribar a qui més ho necessita, caldrà la col·laboració entre governs, donants internacionals, investigadors, la indústria farmacèutica i les comunitats afectades.

Acabar amb la sida el 2030 continua sent possible, però només si triem acabar el que vam començar.