In recent years, the paradigm of health research has undergone an interesting shift, moving from a traditional top-down approach to one that aims to actively engage patients, citizens, and communities as co-creators of knowledge.

This participatory model democratises science and enhances the relevance, impact, and sustainability of health research. However, the transition from aspiration to systemic change presents complex institutional, methodological and practical challenges. This workshop offers a comprehensive journey from theory to practice, structured around broad disciplinary areas rather than siloed methodologies. We will have expert presentations across global health, environmental, clinical, and translational research, as well as interactive World Café sessions, where participants will collectively explore the opportunities, barriers, ethical considerations, and institutional conditions required for meaningful participatory research. The insights generated throughout the day will inform the development of an institutional position paper, outlining shared principles, priorities, and practical recommendations for embedding participatory approaches across the health research ecosystem.

Whether you are a researcher, community advocate, patient, or policy maker, this event provides a unique platform to learn from inspiring practices, share insights and build synergies. We aim to leave participants with the understanding that health research should not only be conducted for society, but also in partnership with it.

Speakers

• Vincent Dumez, Former Co-Director, Centre of Excellence on Partnership with Patients and the Public (CEPPP); and Former Co-Director, Patient Collaboration and Partnership Directorate, Faculty of Medicine, Université de Montréal (Canada)
• Dra. Rosa Arias, Director, Science for Change
• Dr. Danielle Marie Agnello, post-doc researcher, University of Copenhagen
• Professor Sarah Lebeer, ISALA Principal Investigador, University of Antwerp

With the support of the Centre of Excellence Severo Ochoa Programme (CEX 2023-001290-S) funded by MCIN/AEI/ 10.13039/501100011033.

Un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i la Universitat de Basilea proposa un nou marc per estandarditzar aquest procés. El mètode s’ha desenvolupat perquè es pugui aplicar a diferents tipus de dades digitals de salut i s’ha posat a prova amb dades sobre activitat caminant i marxa de 2.181 persones. L’estudi s’ha publicat a npj Digital Medicine.

Els dispositius digitals permeten registrar paràmetres de salut amb una freqüència i durant períodes de temps que fins fa pocs anys eren difícils d’assolir. Tanmateix, tenir més dades no implica necessàriament disposar de més bona informació. Per poder utilitzar-les en recerca o en la pràctica clínica, cal decidir quina part d’aquestes dades és rellevant i com resumir-la. Aquestes decisions poden influir en la interpretació posterior dels resultats.

Actualment no existeixen guies acceptades internacionalment que estandarditzin com s’han d’agregar les dades digitals contínues d’alta resolució, ni tan sols hi ha consens sobre la terminologia utilitzada per descriure aquest procés. Una revisió prèvia citada per l’estudi va trobar, per exemple, que més de la meitat dels estudis analitzats amb dispositius mòbils no especificaven quines restriccions havien aplicat a les dades.

Un procés en tres passos

Per abordar aquest problema, l’equip investigador va recórrer a un procés estructurat de consens entre especialistes, en què 16 experts de diferents disciplines van fer diverses rondes de propostes, valoració i discussió fins a arribar a un acord. Hi van participar especialistes en desenvolupament i avaluació de sensors i algoritmes, biomecànica, epidemiologia, estadística i diferents àrees clíniques.

“El marc que proposem segueix tres etapes. Primer identifiquem les possibles maneres de resumir les dades tenint en compte la seva validesa tècnica, la seva interpretació clínica, la mida de la mostra i la seva distribució. Després avaluem estadísticament fins a quin punt les mesures resultants són estables dins d’una mateixa persona i permeten distingir entre grups rellevants. Finalment, els especialistes comparen aquests resultats amb l’evidència existent, les guies internacionals disponibles i consideracions pràctiques per seleccionar les mesures més adequades”, explica Sarah Koch, primera autora de l’estudi i investigadora de la Universitat de Basilea i ISGlobal.

Més de 2.000 persones monitoritzades durant una setmana

Per comprovar el funcionament del marc, els investigadors el van aplicar a dades del projecte europeu Mobilise-D. L’anàlisi va incloure 2.181 persones, entre les quals hi havia participants amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), esclerosi múltiple, malaltia de Parkinson, fractura proximal de fèmur i insuficiència cardíaca, a més de controls sans. Els participants van portar durant set dies un sensor que registrava la seva mobilitat en condicions de vida real.

L’equip va partir de set mesures relacionades amb caminar i anar a pas de marxa —entre les quals hi havia el nombre de passos, la velocitat en caminar, la longitud de la gambada, la cadència o la durada dels períodes caminant— i va avaluar diferents maneres d’agregar-les. El procés va permetre seleccionar finalment 24 indicadors de mobilitat agregats a escala diària i setmanal, relacionats tant amb la quantitat i els patrons d’activitat caminant com amb característiques de la marxa.

“Fins i tot en aplicar-lo a poblacions amb problemes de mobilitat molt diferents entre si, vam obtenir indicadors clínicament interpretables i estadísticament estables, que es poden utilitzar per comparar diferents individus o una mateixa persona amb si mateixa al llarg del temps. A més, el marc no està dissenyat únicament per analitzar la mobilitat: la seva estructura es pot adaptar a altres paràmetres de salut registrats de manera contínua i durant períodes prolongats, com ara el pols o la temperatura”, assenyala Judith Garcia-Aymerich, sotsdirectora d’ISGlobal i última autora de l’estudi.

Referència

Koch S, Buekers J, Alvarez P, Becker C, Bonci T, Carsin AE, Caulfield B, Cobo I, Del Din S, Demeyer H, Frei A, Hausdorff JM, Ionescu A, Aminian K, Klenk J, Lemos-Portela J, Marchena J, Maetzler W, Micó-Amigo E, Piraino P, Singleton D, Sverdlov O, Troosters T, Rochester L, Garcia-Aymerich J. Aggregation Framework for Continuous Digital Health Measures and Application to Walking Activity Data. Nature Digital Health. 2026. https://doi.org/10.1038/s41746-026-03222-z

La decisió és coherent amb el rebuig frontal de Donald Trump a les polítiques climàtiques. Trump ha arribat a qualificar el canvi climàtic com “l'engany més gran” mai perpetrat contra el món. Però existeix també un context polític més immediat. La guerra amb l'Iran ha alterat greument els mercats internacionals de l'energia i ha provocat un fort augment del preu dels combustibles. En aquest context, l'Administració presenta la regulació ambiental com a part del problema: les polítiques contra el canvi climàtic, argumenta, limiten la producció energètica estatunidenca i encarereixen l'energia. L'EPA promet ara més carbó i gas, i preus més baixos.

Que aquesta desregulació hagi d'abararatir significativament la factura energètica de les famílies és discutible. El que científicament és molt menys discutible és el cost de continuar cremant combustibles fòssils.

Potser el més sorprenent de la nova posició de l'EPA sigui el seu argument que els possibles danys per a la salut derivats de les emissions del sector elèctric estatunidenc són massa “incerts, conjecturals, remots i complexos” per justificar-ne la regulació.

El canvi climàtic ja no és fonamentalment una amenaça per a les generacions futures. S'està produint ara. Ha augmentat la temperatura del planeta i dels oceans, es fonen glaceres i masses de gel i augmenta el nivell del mar. Les onades de calor són més freqüents i intenses, i augmenten els riscos associats a sequeres, incendis forestals, pluges extremes i inundacions. I tots aquests canvis tenen conseqüències per a la salut.

El cost del canvi climàtic ja es mesura en vides

La calor és probablement l'exemple que podem mesurar millor. Un equip investigador d'ISGlobal, a Barcelona, liderats per Joan Ballester, han desenvolupat models epidemiològics que permeten estimar la mortalitat atribuïble a la calor a Europa. En un primer estudi van estimar unes 61.700 morts relacionades amb la calor durant l'estiu de 2022. Espanya, amb unes 11.300, va ser un dels països més afectats.

L'Organització Mundial de la Salut ha estimat que entre 2030 i 2050 el canvi climàtic provocarà aproximadament 250.000 morts addicionals cada any. Però la mateixa OMS defineix la xifra com una estimació conservadora.

El grup ha continuat aquest treball utilitzant una base de dades que cobreix pràcticament tota la població europea. Per al 2024 va estimar 62.775 morts relacionades amb la calor en 32 països. Aquestes estimacions s'utilitzen actualment al Lancet Countdown in Europe, un dels principals sistemes internacionals de seguiment dels efectes del canvi climàtic sobre la salut. L'informe de 2026 mostra que la mortalitat relacionada amb la calor ha augmentat en pràcticament totes les regions europees estudiades i que els increments més grans s'observen al sud i sud-est d'Europa.

Però les morts per calor són només la part més visible i millor quantificada del problema.

Sequeres, incendis i preus: el cas d'Espanya

A Espanya, la calor i la sequera també tenen conseqüències per a la salut a través de la disponibilitat d'aigua, la producció d'aliments i el risc d'incendis. Aquests últims no només causen morts i lesions directes: el fum conté partícules fines que poden desplaçar-se grans distàncies i augmentar l'exposició de poblacions allunyades de l'incendi. A tot plegat cal afegir-hi efectes molt més difícils de quantificar: inseguretat alimentària, problemes de salut mental, pèrdua de mitjans de subsistència, desplaçaments de població i migracions, així com la interrupció de serveis sanitaris després d'inundacions, incendis i altres fenòmens extrems. La sequera i la manca d'aigua, per exemple, poden actuar simultàniament sobre l'aigua potable, l'alimentació, les malalties infeccioses, els incendis i la salut mental.

Les xifres disponibles només capten una part de l'impacte

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha estimat que entre 2030 i 2050 el canvi climàtic provocarà aproximadament 250.000 morts addicionals cada any. Però la mateixa OMS defineix la xifra com una estimació conservadora. Inclou bàsicament quatre grans vies, calor, malària, malalties diarreiques i desnutrició infantil, i deixa fora nombrosos efectes que encara no es poden quantificar adequadament. Entre aquests hi ha algunes conseqüències dels grans episodis de calor, les inundacions, la manca d'aigua, els efectes sobre els sistemes alimentaris, les migracions i moltes conseqüències indirectes socials i econòmiques. La mateixa OMS adverteix que les seves 250.000 morts no representen una predicció de l'impacte global del canvi climàtic sobre la salut.

I el futur dependrà en gran mesura de les decisions que prenguem ara. Cada fracció addicional de grau d'escalfament augmenta els riscos per a la salut, els ecosistemes i les societats.

L'efecte dominó de la desregulació

Per això la decisió de l'EPA no és només un assumpte intern estatunidenc. Els Estats Units continuen sent una de les grans economies i un dels grans emissors mundials, a més del major emissor històric acumulat de CO₂. Les seves decisions tenen, per tant, un efecte directe sobre el clima, però també un enorme efecte polític. Les polítiques internacionals contra el canvi climàtic depenen en bona mesura que els països confiïn que els altres també reduiran progressivament la seva dependència dels combustibles fòssils. Quan una de les principals potències econòmiques del món afirma exactament el contrari, que limitar els gasos amb efecte d'hivernacle és un obstacle innecessari per a la prosperitat, debilita els esforços de prevenció a tot el planeta.

La política climàtica és també política sanitària. La pregunta ja no és si el canvi climàtic afectarà la nostra salut. És quantes malalties i quantes morts estem disposats a acceptar.

Potser el més sorprenent de la nova posició de l'EPA sigui el seu argument que els possibles danys per a la salut derivats de les emissions del sector elèctric estatunidenc són massa “incerts, conjecturals, remots i complexos” per justificar-ne la regulació.

L'evidència científica diu una altra cosa. Ja estem comptant les morts.

Reduir els combustibles fòssils no significa únicament evitar danys climàtics d'aquí a unes quantes dècades. Produeix beneficis immediats en reduir la contaminació atmosfèrica i els seus efectes cardiovasculars i respiratoris. La falsa elecció entre prosperitat econòmica i protecció del clima ignora aquests beneficis i, sobretot, ignora que el canvi climàtic ja s'està pagant en termes de malaltia i mort.

La política climàtica és també política sanitària. La pregunta ja no és si el canvi climàtic afectarà la nostra salut. És quantes malalties i quantes morts estem disposats a acceptar.

Durant un matí, de 10 h a 14 h, investigadors, investigadores i altres professionals dels centres de recerca del PRBB compartiran el seu dia a dia amb el públic. 

Et proposem passar una bona estona, viure la ciència, entrar en espais que habitualment no són accessibles al públic, descobrir una gran infraestructura emblemàtica de la ciutat i conversar amb les persones que hi treballen.

Consulta més informació i reserva la teva entrada. 

Activitats d'ISGlobal

Espais verds i salut. L'urbanisme afecta la nostra salut?

En aquesta estació coneixerem la recerca que duem a terme sobre els espais urbans i descobrirem com l’entorn on vivim pot influir en la nostra salut i benestar.

• Dinamitzen: Claudia Sanz i Raül Toran (Unitat de Cultura Científica d'ISGlobal)

Exposició fotogràfica Els confins de l'emergència climàtica - Mirades davant del canvi climàtic: Barcelona i el Sahel

Part del projecte "Clima, Salut i Migracions", impulsat per ISGlobal i la Coordinadora d’Associacions Senegaleses de Catalunya. L’exposició es podrà visitar en un espai de recorregut lliure, obert i accessible a tothom.

Una malaltia desatesa amb poques opcions de tractament

La infecció per Trypanosoma cruzi  afecta més de set milions de persones a tot el món, principalment a l’Amèrica Llatina, i actualment també és un problema de salut pública als Estats Units, Europa i el Japó. Entre el 30% i el 40% de les persones infectades desenvolupen la malaltia de Chagas, que pot provocar complicacions cardíaques o digestives greus, però menys de l’1% rep diagnòstic i tractament. Els dos únics fàrmacs disponibles, el benznidazol i el nifurtimox, s’administren seguint pautes establertes fa més de 50 anys que causen sovint efectes secundaris, i fins al 31% dels pacients abandona el tractament abans d’hora.

Sis estratègies de tractament comparades durant tres anys

“TESEO és el primer assaig clínic aleatoritzat que compara directament el benznidazol i el nifurtimox en les mateixes condicions, amb un seguiment de tres anys per detectar el paràsit a la sang mitjançant PCR”, explica Igor Almeida (UTEP), coautor sènior de l’estudi, juntament amb Joaquim Gascón (ISGlobal) i Faustino Torrico (CEADES).

Aquest assaig de fase 2b va incloure 450 adults de tres centres de Bolívia, assignats aleatòriament a sis grups: tres pautes de benznidazol (la pauta estàndard de 60 dies, 30 dies i 90 dies) i tres de nifurtimox (la pauta estàndard de 60 dies, 30 dies i 90 dies). L’equip investigador va registrar els esdeveniments adversos relacionats amb el fàrmac i va analitzar la presència d’ADN del paràsit a la sang dels participants mitjançant qPCR durant tres anys.

Menys efectes secundaris amb 30 dies de benznidazol

La pauta de benznidazol de 30 dies va reduir significativament els efectes secundaris: el 37% dels participants va presentar algun esdeveniment advers relacionat amb el fàrmac, en comparació amb el 60% dels que van seguir la pauta estàndard, fet que representa una reducció de gairebé el 40%. La pauta més curta també va ser més fàcil de completar: el 83% dels pacients va completar el tractament sense interrupcions, en comparació amb el 60% dels que van seguir la pauta estàndard. La majoria dels efectes secundaris es van produir durant les dues primeres setmanes, amb independència de la durada del tractament, i gairebé tots es van resoldre.

Sense comprometre l’eficàcia

Tres anys després del tractament, el paràsit continuava sent indetectable a la sang del 94% dels participants del grup de 30 dies, en comparació amb el 95% del grup que va seguir la pauta estàndard, de manera que es va complir el criteri de no-inferioritat establert prèviament. Així, la pauta de 30 dies va oferir el millor equilibri entre beneficis i riscos de les sis estratègies avaluades. Les pautes de nifurtimox van ser, en general, menys eficaces, amb una eficàcia d’entre el 81% i el 90%.

La Unitat de Bioestadística i Gestió de Dades d’ISGlobal va liderar tot el cicle de dades en què es basa l’estudi, des de la captura i el processament fins a l’anàlisi, la interpretació i la preservació de les dades. També va donar suport al comitè independent responsable de la seguretat dels pacients.

“El millor perfil de seguretat de la pauta curta de benznidazol, combinat amb una única presa diària, podria augmentar considerablement la proporció de pacients que completen el tractament”, afirma Gascón. A més, la pauta de 30 dies utilitza una quarta part de la quantitat de fàrmac: “Podem tractar quatre pacients amb la mateixa quantitat de fàrmac que abans utilitzàvem per tractar-ne un”, afegeix Torrico.

L’equip investigador adverteix que calen assaigs de fase 3 més amplis per confirmar aquests resultats abans que la pauta de 30 dies es pugui incorporar a les guies de tractament. Les persones que actualment reben tractament per a la malaltia de Chagas han de continuar seguint la pauta indicada pel seu metge.

Referència

Alonso-Vega C, Pinto Rocha JJ, Rojas Delgadillo LG, García Ruiloba W, Palacios López A, Pinto Rocha LV, Méndez Bartolomé S, González VR, Laserna M, Ribeiro I, Pinazo MJ, Thomas MC, López MC, Losada Galván I, Ortiz L, Schijman AG, Urbina JA, Sanz Bravo S, Gascón J, Torrico F, Almeida IC. Efficacy and safety of alternative benznidazole and nifurtimox regimens for adults with chronic Trypanosoma cruzi infection (TESEO): an open-label, randomised, non-inferiority phase 2b trial. Lancet Infect Dis 2026; published online September 22. https://doi.org/10.1016/S1473-3099(26)00436-6.

L’estudi va analitzar dades d’1.409.084 naixements a terme —definits com aquells que es produeixen entre les 37 i les 40 setmanes de gestació— a Espanya, registrats per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) entre 2010 i 2018, i va estimar l’exposició durant l’embaràs al diòxid de nitrogen (NO₂) i a les partícules fines (PM₂.₅). Els nivells d’aquests contaminants es van calcular mitjançant models que combinaven dades de les estacions de monitoratge de la contaminació amb informació per satèl·lit, dades meteorològiques i característiques de l’entorn. 

Es va definir baix pes en néixer com un pes inferior als 2.500 grams. Del total de naixements analitzats, el 4,6% va presentar baix pes en néixer. El percentatge va ser més elevat entre els nadons nascuts de mares amb educació primària (5,3%) que entre aquells les mares dels quals tenien educació secundària (4,9%) o terciària (4,3%).

Major risc associat a la contaminació i a un nivell educatiu més baix

Els resultats mostren una associació entre una major exposició a PM₂.₅ durant l’embaràs i un augment del risc de baix pes en néixer. En concret, per cada augment de 10 micrograms per metre cúbic (µg/m³) de PM₂.₅, les probabilitats de baix pes en néixer van augmentar un 6%. En el cas del NO₂, un increment de 10 µg/m³ es va associar amb un augment de l’1% en les probabilitats de baix pes en néixer. Les associacions van ser més marcades i precises entre els nadons de mares amb estudis primaris: per cada increment de 10 µg/m³ de PM₂.₅ i NO₂, les probabilitats de baix pes en néixer van ser un 18,3% i un 4,6% més elevades, respectivament. Aquest resultat posa de manifest diferències en la vulnerabilitat segons el nivell educatiu de la mare. 

El nivell educatiu va mostrar una associació més forta amb el resultat. En comparació amb els nadons nascuts de mares amb educació terciària, aquells les mares dels quals tenien educació secundària presentaven un 32% més de probabilitats de baix pes en néixer, mentre que entre els nadons nascuts de mares amb educació primària, les probabilitats eren un 76% més elevades.

“Aquesta major vulnerabilitat podria reflectir una acumulació de factors d’estrès, com ara deficiències nutricionals i un accés més limitat a l’atenció prenatal, juntament amb una pitjor salut materna i més estrès crònic, que podrien limitar la capacitat de fer front als efectes perjudicials de la contaminació”, explica Stefan Sieber, investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi. 

Milers de casos potencialment evitables

L’equip d’investigació va utilitzar models estadístics per estimar quants casos de baix pes en néixer es podrien haver evitat sota diferents escenaris hipotètics de reducció de la contaminació. Si l’exposició a PM₂.₅ s’hagués limitat durant l’embaràs a 10 µg/m³, el límit establert per la legislació europea, es podrien haver donat 662 casos menys entre 2010 i 2018. Amb un límit de 5 µg/m³, corresponent a la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre qualitat de l’aire, la reducció estimada hauria estat de 2.032 casos. En el cas del NO₂, limitar l’exposició a 20 µg/m³ (legislació europea) es va associar amb una reducció estimada de 432 casos, mentre que un límit de 10 µg/m³ (recomanació de l’OMS) es va associar amb una reducció estimada de 938 casos. 

Els beneficis de reduir la contaminació van ser més clars i més grans entre els nadons de mares amb estudis primaris que entre els de mares amb estudis superiors, en consonància amb l’associació més forta observada en aquest grup entre l’exposició a la contaminació i el baix pes en néixer. En aquest grup, per exemple, limitar les concentracions de PM₂.₅ a 5 µg/m³ hauria reduït el nombre estimat de casos de baix pes en néixer de 8.349 a 7.974, una reducció de 759 casos (-9,1%), mentre que en els grups amb educació secundària i terciària els casos es van reduir un 2,2% i un 2,6%, respectivament. Limitar el NO₂ a 10 µg/m³ hauria suposat una reducció estimada de 376 casos (-4,5%) en el grup amb educació primària, mentre que en els grups d’educació secundària i terciària els casos es van reduir un 0,7% i un 1,4%, respectivament. Aquests resultats posen de manifest el potencial de les polítiques de reducció de la contaminació atmosfèrica per disminuir les desigualtats socials en salut. 

Augmentar el nivell educatiu de les mares hauria tingut un efecte més gran

L’estudi també va considerar un escenari hipotètic en què totes les mares haguessin assolit un nivell d’educació terciària, és a dir, formació professional avançada o un títol universitari. En aquest escenari, l’equip va estimar una reducció de 9.246 casos de baix pes en néixer per PM₂.₅ i de 9.275 casos per NO₂. La prevalença estimada de baix pes en néixer disminuiria del 4,6% al 3,96%.

“Combinar mesures per reduir la contaminació atmosfèrica amb polítiques socials orientades a millorar el nivell educatiu de les mares podria reduir significativament la càrrega del baix pes en néixer a Espanya, especialment entre les poblacions més vulnerables, i contribuir a millorar l’equitat en salut”, assenyala Cathryn Tonne, investigadora d’ISGlobal i autora principal de l’estudi. 
 

Referència:

Sieber, S., Ballester, J., Nieuwenhuijsen, M., Pozzer, A., Tonne, C. The impact of improved air quality on low birth weight and health inequalities in Spain from 2010 to 2018. International Journal of Epidemiology, 2026. Doi: 10.1093/ije/dyag130 

La Comissió PRIME, creada per la Universitat Nacional de Singapur i The Lancet el 2023, reuneix 41 persones expertes d’arreu del món i es basa en treballs duts a terme en 20 països. La Comissió va constatar que persisteixen importants bretxes entre allò que es promet, com ara vacunes o prestacions de protecció social, i allò que les persones poden realment rebre quan els sistemes es veuen sotmesos a pressió.

“El que va constatar la Comissió PRIME és que les persones no són ‘vulnerables’ per si mateixes, sinó que són els sistemes els que creen vulnerabilitat”, va assenyalar la professora Helena Legido-Quigley, copresidenta de la Comissió i professora de l’Imperial College.

“La preparació davant de les pandèmies no es pot limitar a tenir plans i capacitats sobre el paper. Hem de garantir que els sistemes que han de facilitar la resposta puguin arribar realment a les persones i protegir-les quan es vegin sotmesos a pressió”, va assenyalar Alberto García-Basteiro, investigador d’ISGlobal i un dels autors de l’informe de la Comissió.

D’una preparació passiva a una preparació de 360°

L’informe desplaça el focus de la preparació davant de les pandèmies, que es pregunta si existeixen plans i capacitats, cap a la preparació per respondre a una pandèmia, que planteja si aquests funcionen realment quan es produeix una emergència sanitària.

El full de ruta de la Comissió estableix sis línies d’acció: passar de la preparació a una preparació de 360°; institucionalitzar la participació de les comunitats; cooperar per salvar milions de vides; abordar les vulnerabilitats dels sistemes, en lloc de parlar de “persones vulnerables”; governar per generar confiança; i comprometre’s amb la protecció i la rendició de comptes.

Accés a les vacunes: un enfocament més equitatiu podria salvar milions de vides

La Comissió va modelitzar diferents escenaris de futures pandèmies i va concloure que, en una hipotètica pandèmia de grip A, un desenvolupament ràpid de vacunes podria reduir les morts en un 59%, passant de 58,5 milions a 23,9 milions. Una distribució més equitativa, basada en la mida de la població i no en el poder adquisitiu, reduiria la mortalitat mundial en un 64%, fins als 21,2 milions de morts. Això equivaldria a evitar 37,3 milions de morts i permetria salvar 2,7 milions de vides addicionals, especialment als països d’ingressos mitjans. Les mesures destinades a millorar la confiança en les vacunes reduirien encara més la mortalitat, evitant 1,9 milions de morts addicionals.

Un full de ruta perquè els governs protegeixin tota la societat

La Comissió NUS-Lancet ofereix un marc pràctic perquè els governs treballin amb les comunitats i elaborin plans destinats a protegir tota la població, avançant cap a una preparació davant de les pandèmies de 360°.

“La Comissió PRIME aporta una perspectiva important a la preparació davant de les pandèmies en plantejar una pregunta senzilla, però que sovint es passa per alt: funcionaran realment aquests plans per a tothom? El seu enfocament en l’equitat, la participació comunitària i la confiança és especialment rellevant per construir sistemes de salut més sòlids i resilients, promovent un enfocament que impliqui tota la societat”, va assenyalar Elizabet Diago, coordinadora del Preparedness Hub d’ISGlobal.

Referència

Calderón-Larrañaga S, Bakhti R, Etemadi M et al. The NUS–Lancet PRIME Commission: transforming pandemic readiness for equity. The Lancet, 2026.

  Formulario de inscripción

 

Agenda

• 16.30h-17h. Bienvenida socias
• 17h-17.15h. Bienvenida (Virginia Rodríguez, ISGlobal y WGH Spain/Judith García Aymerich, ISGlobal/Barcelona Activa)
• 17.15h-17.30h. Ponencia central (Helena Casadevall Adroher)
• 17.30h-18.30h. Mesa redonda con ponentes expertas (Helena Casadevall Adroher, Helena Montasell y Judith Vall) 
• 18.30h-18.50h. Mesa redonda con socias (Silvia Gómez y Alba Cuixart, ISGlobal y WGH Spain) 
• 18.50h-19h. Cierre de la sesión
• 19h-20h. Espacio de networking

Women in Global Health Spain

Women in Global Health Spain forma parte de Women in Global Health, una organización internacional sin ánimo de lucro que trabaja para promover la equidad de género y fortalecer el liderazgo de las mujeres en la salud global.

A través de su red internacional de capítulos, WGH impulsa el cambio movilizando a una comunidad diversa de profesionales, investigadoras, responsables políticas y personas aliadas para promover sistemas de salud más equitativos, inclusivos y sensibles al género.

 

 Formulario de inscripción

Durant una infecció a la sang humana, el paràsit de la malària Plasmodium falciparum ha de fer front a dues necessitats contraposades: d’una banda, s’ha de multiplicar per mantenir la infecció i, de l’altra, una part dels paràsits s’ha de convertir en formes sexuals anomenades gametòcits per poder transmetre’s a altres persones a través dels mosquits. Continuar multiplicant-se o convertir-se en gametòcits és la decisió fonamental del cicle vital de P. falciparum, el paràsit responsable de la majoria dels casos greus de malària.

Se sabia que el paràsit és capaç de detectar canvis en l’entorn de l’hoste, com la febre o l’escassetat de determinats nutrients, i d’ajustar en conseqüència la producció de gametòcits: davant de condicions desfavorables, al paràsit li convé dedicar més recursos a transmetre’s a un mosquit per poder infectar un altre ésser humà.

Un mateix mecanisme per respondre a diferents tipus d’estrès

En els darrers anys s’han identificat reguladors com gdv1 i ap2-g, que tenen un paper fonamental en l’activació de la formació de gametòcits. També se sabia que situacions d’estrès per al paràsit, com la manca de determinats nutrients, afavoreixen la producció de gametòcits, però encara es desconeixia el mecanisme molecular que desencadena aquesta resposta.

Per descobrir-lo, l’equip investigador va combinar eines de genòmica, epigenòmica, transcriptòmica, proteòmica i enginyeria genètica. Els paràsits es van exposar per separat a tres condicions d’estrès: escassetat de determinats nutrients, tractament amb el fàrmac DHA i un episodi de febre simulat. Posteriorment, es va analitzar quins gens s’activaven, quines proteïnes augmentaven i com canviava l’organització de la cromatina, l’estructura que regula l’accés a l’ADN. Els mateixos experiments també es van dur a terme amb paràsits en què els reguladors implicats en el procés havien estat modificats genèticament.

“Els tres estímuls van activar una mateixa via reguladora. Tots tres van desencadenar canvis similars en els gens gdv1 i ap2-g”, explica Elisabet Tintó, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.

GDV1 i gdv1-as: activar i frenar el desenvolupament sexual

L’estudi, impulsat per CaixaResearch, demostra que la resposta a l’estrès no consisteix només a activar gens, sinó també a reorganitzar l’heterocromatina, una forma d’empaquetament de l’ADN que manté determinats gens silenciats. A més, el sistema incorpora el seu propi mecanisme de control. Un cop activat, GDV1 desencadena la conversió en gametòcits, però al mateix temps indueix la producció de gdv1-as, un ARN que reprimeix l’activitat de gdv1. Aquest circuit de retroalimentació actua com un sistema de fre: permet una resposta ràpida a l’estrès, però evita que l’expressió de GDV1 es mantingui activada més temps del necessari, fet que podria ser letal per al paràsit.

AP2-HS, un centre de control per respondre a l’entorn

L’estudi també revela que AP2-HS, una proteïna que regula l’expressió gènica, actua com el centre de control que permet al paràsit respondre a diferents tipus d’estrès. El seu paper és clau: quan detecta una situació d’estrès, AP2-HS activa l’expressió de GDV1 i d’aquesta manera inicia el procés de producció de gametòcits. A més, AP2-HS també activa altres mecanismes de supervivència davant l’estrès, fet que revela aquest gen com un factor essencial per a la resiliència dels paràsits de la malària.

“Quan vam eliminar el gen ap2-hs, els paràsits van perdre completament la capacitat de convertir-se en gametòcits, fins i tot en situacions d’estrès com la febre, el tractament amb DHA o la manca de nutrients. A més, els pocs gametòcits que iniciaven el seu desenvolupament no arribaven a ser viables”, explica Tintó.

“Aquest treball ajuda a entendre una qüestió que feia anys que continuava sense resoldre’s: com el paràsit adapta el seu cicle vital a un entorn canviant i produeix les formes transmissibles, essencials per a la seva supervivència a escala poblacional”, explica Alfred Cortés, investigador ICREA a ISGlobal i coordinador de l’estudi.

Referència

Tintó-Font, E., Casas-Vila, N., Martínez-Guardiola, C., Pérez-Cantero, A., Ràfols, N., Nyarko, P. B., & Cortés, A. (2026). AP2-HS and a GDV1 regulatory feedback loop mediate environmental induction of sexual conversion in Plasmodium falciparum. Nature Microbiology. https://doi.org/10.1038/s41564-026-02473-6

*Enllaç d’accés obert a l’article: https://rdcu.be/gQB7cttRfJDa

Les persones que dormen poc o malament solen tenir més problemes de salut. La falta de son s’ha relacionat amb malalties cardiovasculars, problemes de salut mental, o dolor crònic, entre moltes altres condicions. Però, darrere d’aquestes associacions, hi ha una pregunta més difícil de respondre: dormir malament contribueix realment a causar aquests problemes o és una conseqüència d’un pitjor estat de salut?

El nostre estudi, publicat recentment al Journal of Sleep Research, aporta noves evidències en aquesta direcció. Els resultats suggereixen que algunes alteracions del son, especialment dormir poc i patir insomni, poden contribuir directament al desenvolupament de diferents problemes de salut.

Aquesta distinció és important. Imaginem, per exemple, que observem que les persones amb insomni tenen més infarts. Això no significa necessàriament que l’insomni en sigui una causa. Les persones amb insomni poden tenir més estrès, fer menys activitat física, presentar més problemes de salut o tenir característiques socials diferents. Tots aquests factors poden fer que dues coses apareguin relacionades sense que una sigui necessàriament causa de l’altra.

Utilitzar la genètica per entendre millor la relació son-salut

Per intentar superar aquest problema vam utilitzar una aproximació basada en la genètica anomenada aleatorització mendeliana. La idea, simplificada, és aprofitar el fet que algunes variants genètiques predisposen les persones a determinades característiques, com ara dormir menys, tenir més tendència a l’insomni o ser una persona més matutina.

Com que aquestes variants genètiques s’assignen aleatòriament en el moment de la concepció, podem utilitzar-les com una mena d’“experiment natural” per estudiar si una determinada característica pot influir en la salut.

En el nostre cas, vam anar un pas més enllà. En lloc d’estudiar una única malaltia, vam analitzar sistemàticament set característiques relacionades amb el son i els ritmes circadiaris davant de 702 característiques i problemes de salut diferents. A més, els resultats en una població es van comprovar en una segona població independent i es van aplicar diferents controls per reduir al màxim la possibilitat de falsos positius.

La relació entre dormir poc, l’insomni i la salut

Els resultats van assenyalar especialment la curta durada del son i l’insomni.

La predisposició genètica a dormir poc es va relacionar amb un risc més elevat de diferents problemes neurològics i de salut mental, com el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat o el neuroticisme; problemes musculoesquelètics, com l’artrosi i el dolor d’esquena; i altres malalties com l’asma o el reflux gastroesofàgic.

La predisposició a patir insomni també es va relacionar amb problemes molt diversos, entre els quals destaquen l’infart de miocardi, la depressió i diferents trastorns osteoarticulars. D’altra banda, la predisposició a roncar es va associar amb una major massa corporal, més inflamació de baix grau i més risc de caigudes.

El més interessant, però, és que la pràctica totalitat d’aquestes associacions ja s’havien observat anteriorment en estudis que havien seguit persones durant anys (alguns exemples són aquests). Ara, la genètica apunta en la mateixa direcció. Quan dues aproximacions científiques molt diferents arriben a conclusions similars, tenim més motius per pensar que dormir poc o patir insomni podria ser una de les causes d’algunes d’aquestes malalties. Aquesta és probablement la implicació més important del nostre treball.

Son de qualitat per prevenir malalties

Si dormir malament fos únicament una conseqüència d’una mala salut, millorar el son podria fer-nos sentir millor, però no necessàriament prevenir una malaltia. En canvi, si el son és una de les causes que porten a desenvolupar aquestes malalties, millorar-lo es converteix en una possible eina de prevenció.

Encara no podem afirmar que dormir millor o tractar l’insomni pugui prevenir un infart, una depressió o una malaltia osteoarticular. El que sí que podem fer és assenyalar on és més probable que una intervenció sobre el son tingui un impacte real en la salut. Ara cal posar-ho a prova en assaigs clínics ben dissenyats. Un son de qualitat és un reflex d’una vida saludable, però segurament també una de les eines que tenim per aconseguir-la.

Entre 2016 i 2024, CHAMPS va identificar 18.784 morts elegibles en set països: Bangladesh, Etiòpia, Kenya, Mali, Moçambic, Sierra Leone i Sud-àfrica. En 9.415 casos es va aplicar la tècnica de l’autòpsia mínimament invasiva (MITS, per les seves sigles en anglès), desenvolupada i validada per ISGlobal, que permet obtenir mostres de teixit mitjançant un procediment mínimament invasiu. En total, 8.500 casos van ser revisats per equips multidisciplinaris per determinar les causes de mort.

Una mirada precisa a les causes de mort

Per determinar les causes de mort, els equips de CHAMPS utilitzen un enfocament post mortem que combina diferents fonts d’informació: la presa de mostres mínimament invasives de teixits, anàlisis de laboratori, entrevistes amb familiars o cuidadors (autòpsia verbal) i revisió de les històries clíniques pediàtriques i maternes. Posteriorment, equips multidisciplinaris integren totes aquestes evidències per assignar una o diverses causes a cada mort i avaluar-ne la possible prevenibilitat.

Aquest enfocament permet identificar no només la causa principal, sinó també altres condicions que van contribuir a la mort. Els resultats publicats mostren que les causes són complexes i que diferents factors solen coexistir. En els casos de mort fetal, la causa més freqüent va ser l’asfíxia o hipòxia (manca d’oxigen) perinatal, sovint associada a trastorns hipertensius de l’embaràs, complicacions de la placenta o infeccions. En les morts neonatals van destacar les complicacions de la prematuritat, l’asfíxia o hipòxia i la sèpsia. Entre els nadons i infants menors de cinc anys, les infeccions respiratòries, la sèpsia, la malnutrició, la malària i les malalties diarreiques van ser alguns dels principals factors identificats. 

De les dades a la prevenció

De les 7.558 morts avaluades, 6.103 van ser considerades prevenibles o potencialment prevenibles, és a dir, aproximadament quatre de cada cinc morts es podrien haver evitat. Aquests resultats posen de manifest oportunitats per reforçar les intervencions de salut materna, neonatal i infantil, especialment l’atenció prenatal, l’atenció obstètrica i d’emergència durant el part, la prevenció i el control de les infeccions, l’atenció pediàtrica i el suport nutricional. 

Els resultats de CHAMPS també han contribuït a impulsar canvis en els serveis de salut. A Kenya, van informar intervencions que van incloure l’ampliació del mètode mare cangur i la formació en atenció obstètrica d’emergència i atenció neonatal. A Sud-àfrica, les dades van contribuir a ampliar l’accés a ecografies prenatals i a incorporar l’aspirina per prevenir trastorns hipertensius de l’embaràs al formulari nacional. A Sierra Leone, els resultats sobre malnutrició van donar suport a la primera compra nacional d’aliments terapèutics preparats per a infants amb desnutrició.

Una tècnica desenvolupada a Barcelona

Una de les pedres angulars de CHAMPS és l’autòpsia mínimament invasiva, una tècnica desenvolupada i validada per equips investigadors d’ISGlobal a través dels projectes CaDMIA i CaDMIA-plus. La tècnica permet obtenir petites mostres de diferents òrgans mitjançant agulles fines per a la seva posterior anàlisi i ofereix una alternativa a l’autòpsia convencional en contextos on aquesta pot ser difícil de realitzar per limitacions d’infraestructura o per raons culturals.

Deu anys després de la seva posada en marxa, CHAMPS ha aportat informació detallada sobre les causes de mort de nadons i infants menors de cinc anys. Aquestes dades poden ajudar a reforçar els sistemes de vigilància i a orientar millor les intervencions destinades a prevenir morts que es podrien evitar. 

Referència

Madewell ZJ, Dangor Z, Mutevedzi PC, et al. Causes of Death Among Stillbirths and Children Aged <5 Years in Africa and South Asia — Child Health and Mortality Prevention Surveillance, Seven Countries, 2016–2024. MMWR Surveill Summ 2026;75(No. SS-6):1–24. DOI: http://dx.doi.org/10.15585/mmwr.ss7506a1

Un perfil canviant de les persones diagnosticades

Des de fa anys, la recerca ha demostrat que determinades característiques són més freqüents entre les persones diagnosticades de TDAH o TEA que entre la població general. Entre aquestes hi ha factors relacionats amb l'embaràs i el naixement, com ara el part prematur i el baix pes en néixer; factors familiars i socioeconòmics, com ara un nivell educatiu més baix dels progenitors o uns ingressos familiars més baixos; antecedents de trastorns psiquiàtrics en els progenitors; i un ús més gran dels serveis sanitaris abans del diagnòstic.

Per investigar si el perfil de les persones diagnosticades ha canviat amb el temps, l'equip investigador va analitzar dades de més de 2,1 milions d'infants i adolescents residents a Dinamarca. Van comparar més de 71.000 persones diagnosticades de TDAH o TEA entre 2012 i 2022 amb més de 713.000 persones de la mateixa edat sense aquests diagnòstics.

Els resultats mostren que, tot i que els infants i adolescents diagnosticats de TDAH o TEA continuaven presentant aquestes característiques amb més freqüència que els seus iguals, les diferències es van anar reduint progressivament durant el període d'estudi. Per exemple, fa deu anys, els infants nascuts amb baix pes tenien un 54% més de probabilitats de rebre posteriorment un diagnòstic de TDAH o TEA que els que havien nascut amb un pes normal. Al final del període d'estudi, aquesta diferència s'havia reduït al 17%. Es van observar reduccions similars per al naixement prematur i diversos indicadors de desavantatge socioeconòmic.

“El missatge clau no és que aquests factors de risc hagin deixat de ser importants”, afirma Magnus Elias Tarp, estudiant de doctorat de la Universitat d'Aarhus i primer autor de l'estudi. “El que hem observat és que les persones diagnosticades en els darrers anys s'assemblen més a la població general que les que rebien els mateixos diagnòstics fa una dècada”.

Una nova perspectiva sobre l'augment dels diagnòstics

La major part de la recerca sobre el TDAH i el TEA s'ha centrat a explicar per què augmenten els diagnòstics o a identificar els factors que incrementen el risc de desenvolupar aquestes condicions. Aquest estudi planteja una pregunta diferent: si les característiques de les persones que reben aquests diagnòstics també han canviat amb el temps.

Els autors suggereixen que aquest canvi pot reflectir diversos factors, entre els quals hi ha un major coneixement i conscienciació sobre el TDAH i el TEA, una millor identificació per part dels serveis sanitaris i educatius, un major accés a l'avaluació diagnòstica o canvis en el llindar a partir del qual es considera que els trets del neurodesenvolupament generen un deteriorament clínicament significatiu. Tot i que l'estudi no permet determinar la contribució relativa de cadascun d'aquests factors, sí que suggereix que l'augment dels diagnòstics no s'hauria d'interpretar únicament com una evidència d'un increment en la freqüència subjacent del TDAH o el TEA.

“Els nostres resultats ens ajuden a entendre millor per què els diagnòstics de TDAH i autisme han augmentat de manera tan marcada en els darrers anys”, afirma Oleguer Plana-Ripoll, investigador d'ISGlobal i de la Universitat d'Aarhus i autor sènior de l'estudi. “No demostren que aquestes condicions s'estiguin sobrediagnosticant ni que s'hagin tornat menys greus. Més aviat indiquen que la població que rep aquests diagnòstics ha canviat amb el temps, i això s'ha de tenir en compte a l'hora d'interpretar les tendències actuals. Per saber si els resultats es repliquen també en altres països, caldria dur a terme estudis específics”, afegeix.

Implicacions per a la recerca i la planificació de serveis

Segons l'equip investigador, aquests resultats tenen implicacions importants per interpretar les tendències en la prevalença del TDAH i el TEA i per planificar els serveis sanitaris, educatius i socials.

Els resultats també suggereixen que algunes de les millores observades en estudis recents sobre l'evolució de les persones amb TDAH o TEA podrien reflectir, en part, canvis en el perfil de la població diagnosticada, més que no pas canvis en el pronòstic d'aquestes condicions en si mateixes.

Referència:
Tarp ME, Lousdal ML, Rask CU, Keyes KM, Formánek T, Brikell I, Liu X, Maseras GT, Plana-Ripoll O. Changes in Characteristics Associated With ADHD and ASD Diagnoses in Denmark Over Time (2012–2022). JAMA Psychiatry. 2026. DOI:10.1001/jamapsychiatry.2026.2722

Utilizing the "3E" framework (Equity, Ethics, and Efficiency), the workshop shifts the focus from data volume to the flow of benefits and decision-making authority for disadvantaged regions. It will promote synergy across research streams, discuss equitable innovative solutions regarding multidisciplinary data integration and the implementation of sovereign, federated data systems, and identify actionable steps to rectify historical power imbalances in data management, analysis and use.

REGISTER NOW

Day 1

Challenges and opportunities in data sharing to transform global partnerships

Presentation: “Collective action for responsible global health data sharing and use”

Practical exercise: Learn to recognise the challenges in data sharing from a use case

Panel Discussion on challenges and opportunities

Day 2

Practical considerations on responsible data sharing

Use case: Collaborating with the MoH in Mozambique in data analysis

Panel discussion on practical considerations

Tools and implementations to promote equitable, ethical, and efficient data sharing

Presentation of the ADBEx platform

Panel discussion on tools and implementations

Speakers

Lauren Fromont (ISGlobal): Organiser and chair

Alfredo Mayor (CISM, ISGlobal): Organiser, chair, and presenter

Dawit Wolday (MacMaster): Panelist

Esperança Sevene (Universidade Eduardo Mondlane): Panelist

Stélio Tembe (Ministry of Health, Mozambique): Panelist

Arnau Pujol (ISGlobal): Presenter

Beatriz Arregui (ISGlobal): Presenter

Tsaone Tamuhla (SANBI): Presenter and panelist

Juan Ramón González (ISGlobal): Panelist

Diya Uberoi (McGill): Panelist

Lalama Jabby (ISGlobal): Moderator

With the support of the Centre of Excellence Severo Ochoa Programme (CEX 2023-001290-S) funded by MCIN/AEI/ 10.13039/501100011033.

La majoria de nosaltres sabem que hauríem de menjar millor, tant per la nostra salut com per la del planeta. Les dietes poc saludables es troben entre les principals causes de malalties cròniques i mort prematura a tot el món, i la manera com produïm i consumim aliments actualment és un dels principals motors del canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la degradació ambiental. Però saber tot això poques vegades és suficient per canviar la nostra manera de menjar. Què mou les persones a canviar i a mantenir aquest canvi? Aquesta és la pregunta central del nostre article publicat recentment.

Després de fer un seguiment a 12 persones adultes a Barcelona durant un any sencer, vam descobrir que la salut va ser el primer que va moure la majoria d'elles a canviar de dieta, però aquest no va ser l'únic motiu que les va mantenir constants: la preocupació pel medi ambient i l'ètica va créixer significativament amb el temps. Els participants es van tornar més conscients d'on venien els seus aliments, com es produïen i què significava això per al planeta i per a les persones que participen en la cadena de subministrament. Amb el temps, per a alguns participants aquestes preocupacions van arribar a ser tan importants com la salut a l'hora de fer eleccions. El preu va deixar de ser un obstacle tan gran: els participants van descobrir que menjar de manera més sostenible podia ser més assequible del que havien assumit, especialment quan compraven productes de temporada, planificaven millor els àpats i llençaven menys menjar.

La salut va ser el primer que va moure la majoria de les persones a canviar de dieta, però no va ser l'únic motiu que les va mantenir constants: la preocupació pel medi ambient i l'ètica va créixer significativament amb el temps.

Menjar millor per la nostra salut, pel planeta i pels altres

Però què significa realment "menjar de manera sostenible"? En aquest estudi, vam utilitzar una definició àmplia que va més enllà de simplement menjar més vegetals o reduir la carn vermella. Una dieta sostenible és saludable i predominantment d'origen vegetal (rica en verdures, fruites, cereals integrals i llegums, i baixa en carn vermella, carn processada i aliments ultraprocessats). Però una dieta sostenible també té a veure amb com menges: amb reduir el malbaratament d'aliments, triar aliments de temporada i amb el mínim embalatge possible, i preferir productes d'origen just que garanteixin salaris dignes i donin suport a les economies locals. En definitiva, una dieta sostenible és una manera de menjar que és bona per a la teva salut, per a les persones i per al planeta alhora.

Què significa realment "menjar de manera sostenible"? Una manera de menjar que és bona per a la teva salut, per a les persones i per al planeta alhora.

La intervenció va consistir en l'enviament de missatges dos cops per setmana a través d'una aplicació i tres sessions d'assessorament personalitzat en línia, adaptades al que els participants havien estat menjant les setmanes anteriors. Tots 12 van completar l'any sencer. La majoria va reduir la carn vermella, la carn processada i els aliments ultraprocessats, i va augmentar el consum de verdures, fruites i llegums. Molts van anar més enllà: van reduir el malbaratament alimentari, van comprar productes locals i van triar aliments de temporada. Aquests van ser canvis que van anar més enllà del plat.

Quan ens connectem amb el planeta

També vam escoltar històries personals molt potents. Un participant ens va explicar que sempre havia pensat que l'alimentació sostenible es referia exclusivament al medi ambient, sense considerar les persones que conreuen i produeixen els aliments. Un altre va descriure un canvi que va anar molt més enllà del que menjava: una relació més profunda amb la natura, una manera més holística de veure les seves eleccions quotidianes. Diverses persones van esmentar que el simple fet de respondre al qüestionari setmanal els va ajudar a adonar-se de patrons dels quals mai no havien estat conscients. L'automonitoratge no va ser només una mesura, va esdevenir part del canvi mateix.

El simple fet de respondre al qüestionari setmanal els va ajudar a adonar-se de patrons dels quals mai no havien estat conscients. L'automonitoratge no va ser només una mesura, va esdevenir part del canvi mateix.

El desig de menjar millor es pot enfortir

Hi va haver una altra cosa que ens va cridar l'atenció: el paper dels hàbits. A mesura que els participants consolidaven les noves rutines (triar verdures locals, evitar les carns processades, cuinar més amb llegums), les seves noves pràctiques es van tornar més automàtiques. I aquesta sensació de rutina va créixer en paral·lel a la seva consciència ambiental i a la confiança en les seves pròpies eleccions.

Què significa això a la pràctica? Els nostres resultats suggereixen que l'assessorament nutricional hauria d'anar més enllà dels consells centrats en la salut per integrar també les dimensions ambientals i ètiques, no com un element secundari, sinó com a motivadors capaços de consolidar un canvi de comportament a llarg termini. Les eines digitals que poden adaptar-se al perfil motivacional en evolució de cada persona són especialment prometedores. Dit això, el cost, el temps i les pressions socials van continuar sent barreres reals per a alguns participants. Les dietes sostenibles han de ser accessibles per a tothom, no només per a qui ja està motivat i compta amb els recursos per triar-les. El suport a nivell individual ha d'anar acompanyat de canvis estructurals a nivell polític.

Els nostres resultats suggereixen que l'assessorament nutricional hauria d'anar més enllà dels consells centrats en la salut per integrar també les dimensions ambientals i ètiques, no com un element secundari, sinó com a motivadors capaços de consolidar un canvi de comportament a llarg termini.

Aquest estudi forma part d'un projecte més ampli que també va desenvolupar i validar REFRESH, un breu avaluador dietètic per al context espanyol i mediterrani, i va produir un estudi pilot independent sobre la viabilitat i l'impacte de la intervenció completa. Plegats, ofereixen una visió més completa del que cal per moure les persones cap a una alimentació més sostenible. El desig de menjar millor (per la nostra salut, pel planeta, pels altres) ja existeix en la majoria de les persones. El que suggereix aquest treball és que, si es donen les condicions adequades, es pot enfortir.

[Laura Bervian és una metgessa del Brasil afincada a Barcelona. Treballa com a consultora del Departament de Formació d'ISGlobal i té una consulta en línia centrada en la medicina integrativa i la fitoteràpia, que ajudea les persones a construir hàbits més saludables i sostenibles en la seva vida diària. Pots connectar amb ella a través del seu lloc web, LinkedIn, ORCID i Instagram.]

L'estudi va analitzar dades de 59 països de renda baixa i renda mitjana-baixa entre 2002 i 2021 i va projectar diferents escenaris fins al 2030. En primer lloc, l'equip investigador va estimar la relació entre el finançament procedent de l'AOD i la mortalitat. A partir d'aquests resultats, va modelitzar l'impacte potencial sobre la salut de diferents polítiques de redistribució de la riquesa dissenyades per compensar la reducció del finançament de l'ajuda al desenvolupament.

Un escenari marcat per la reducció de l'ajuda

L'anàlisi va mostrar que nivells més elevats d'ajuda al desenvolupament s'associaven amb una reducció del 24% de la mortalitat general i del 33% de la mortalitat en menors de cinc anys.

A continuació, l'equip va modelitzar un escenari en què les actuals retallades de l'ajuda al desenvolupament continuen fins al 2030. En aquest supòsit, es produirien aproximadament 7,6 milions de morts addicionals, de les quals 1,4 milions correspondrien a menors de cinc anys. Aquest escenari de reducció del finançament va servir de referència per avaluar l'impacte potencial de diferents polítiques de redistribució de la riquesa.

Mecanismes alternatius de finançament

L'estudi va avaluar deu mesures proposades en acords internacionals recents i en debats d'alt nivell. Entre aquestes hi ha impostos sobre les grans fortunes, les grans empreses multinacionals, les transaccions financeres, les emissions de carboni, les criptomonedes i els interessos generats pel deute sobirà.

Cadascun d'aquests escenaris de redistribució es va aplicar sobre l'escenari de reducció de l'ajuda, fet que va permetre estimar fins a quin punt els ingressos addicionals podrien compensar l'impacte sanitari derivat del descens del finançament internacional.

En tots els escenaris analitzats, les mesures van generar recursos suficients per compensar una part, o en la majoria dels casos la totalitat, dels efectes negatius previstos per la reducció de l'ajuda. Segons el mecanisme i el nivell d'imposició, s'estima que aquestes polítiques podrien evitar entre 6,6 i 29,5 milions de morts d'aquí al 2030.

Entre les mesures analitzades, un impost del 3% sobre la riquesa de les grans fortunes es va associar amb fins a 29,5 milions de morts evitades l'any 2030. Un impost mínim global sobre les grans empreses multinacionals es va relacionar amb aproximadament 20 milions de morts evitades, mentre que un impost sobre les transaccions financeres podria evitar al voltant de 24 milions de morts.

"Primer vam estimar com l'actual reducció de l'ajuda humanitària i al desenvolupament podria provocar milions de morts evitables als països més vulnerables del món", explica Gonzalo Barreix, investigador a ISGlobal i primer autor de l'estudi.

"Davant el creixent endeutament dels països donants i la reassignació cada vegada més gran de recursos cap a la despesa militar, finançar l'ajuda humanitària mitjançant la fiscalitat sobre les grans fortunes es perfila com una de les estratègies més viables", afirma Lucio Espósito, economista principal de l'estudi de l'Escola d'Economia d'ICESI i de la School of Global Development de la Universitat d'East Anglia.

"Els nostres models mostren que mantenir, i fins i tot augmentar, el finançament destinat a l'ajuda humanitària i al desenvolupament podria salvar milions de vides en els pròxims anys", assenyala Rodrigo Anderle, investigador de l'Institut de Salut Col·lectiva del Brasil i un dels responsables de la modelització de l'estudi.

Polítiques que ja són sobre la taula

L'estudi es publica en un moment en què diversos dels principals països donants han aplicat retallades dràstiques a l'ajuda al desenvolupament. Paral·lelament, el debat internacional sobre el finançament per al desenvolupament ha cobrat impuls al voltant de mecanismes alternatius per mobilitzar recursos.

Iniciatives recents, com els compromisos debatuts al G20, la Quarta Conferència Internacional sobre Finançament per al Desenvolupament celebrada a Sevilla el 2025 o el Marc Inclusiu de l'OCDE/G20 sobre fiscalitat internacional, han reactivat l'interès pels impostos sobre la riquesa, la tributació mínima de les grans empreses i altres mesures de redistribució.

Els autors subratllen que l'objectiu de l'estudi no és defensar una política concreta, sinó estimar el possible impacte sobre la salut de diferents mecanismes de finançament que ja formen part del debat polític internacional.

"Vivim en un món profundament desigual, on un nombre reduït de persones i grans corporacions acumula riquesa a un ritme i una escala sense precedents, mentre milions de persones vulnerables continuen morint per manca d'accés a intervencions humanitàries bàsiques i, en molts casos, de baix cost", afirma Davide Rasella, investigador ICREA a ISGlobal, impulsor i coordinador de l'estudi. "Els nostres resultats mostren que aplicar fins i tot mesures moderades de redistribució de la riquesa, com les plantejades en acords internacionals recents, podria literalment salvar desenes de milions de vides en els pròxims anys."

Referència

Barreix, G., Rezende, RV., Ferreira, A., de Oliveira Ferreira, L. et al., Rasella, D. Wealth Redistribution Policies to Mitigate the Impact of Development Assistance Defunding: A Retrospective Evaluation and Forecasting Analysis up to 2030, The Lancet, 2026. Doi: 10.1016/S0140-6736(26)00975-X

Arribar a Long Ranau, una aldea Punan-Tubu situada a Kalimantan del Nord (Indonèsia), no és gens fàcil. Després d’un dia en jeep per carreteres de muntanya sense asfaltar fins a Long Pada, el primer poblat del nostre estudi, encara ens esperaven gairebé quatre hores en barca. Dues embarcacions i quatre barquers ens van portar riu amunt a les quatre persones integrants del projecte INDILEAD. Vam travessar ràpids i cascades, avançant per la riba amb les barques i la càrrega impulsades la major part del temps per la força humana o mitjançant un hàbil maneig del motor. Aquella nit, durant la reunió en què ens van presentar a la comunitat, el cap Muliono ens va donar la benvinguda i ens va agrair la visita, dient: «Sabem que accedir aquí és difícil, però ens mantenim en aquest lloc perquè és la terra on van néixer els nostres pares».

Dhole i Jefry arrossegant una embarcació riu amunt pel riu Punan cap a Long Ranau.

Moure’s i romandre amb els Punan-Tubu

Els Punan-Tubu són un poble indígena —o Masyarakat Adat— que històricament ha habitat la vall del Tubu i els seus afluents. Tot i que el terme Punan fa referència, en un sentit ampli, a comunitats caçadores-recol·lectores de tot Borneo, els Punan-Tubu tenen la seva pròpia llengua i identitat cultural. Fins a les dècades de 1960 i 1970, la seva forma de vida era seminòmada, profundament arrelada en el coneixement del bosc i la recol·lecció d’aliments silvestres, amb assentaments temporals que canviaven en funció de factors interns i externs dins d’un territori definit.

La sedentarització d’aquestes comunitats va començar a la dècada de 1960 amb l’arribada de missioners cristians i posteriorment es va consolidar amb el projecte de construcció de l’Estat-nació indonesi. El 1970, el Govern va obligar les poblacions d’aquesta regió a traslladar-se a assentaments semiurbans prop de Malinau, lluny de l’aïllament de les muntanyes i els boscos, perquè poguessin integrar-se plenament com a ciutadans. Mentre que les formes de mobilitat escollides per la comunitat per habitar i gestionar el bosc eren considerades una condició primitiva que calia superar, el desplaçament imposat per l’Estat es presentava com un camí necessari cap al progrés.

La sedentarització d’aquestes comunitats va començar a la dècada de 1960 amb l’arribada de missioners cristians i posteriorment es va consolidar amb el projecte de construcció de l’Estat-nació indonesi.

Un any després d’aquesta experiència radical, diverses persones van rebutjar el model de civilització que se’ls havia imposat i van tornar a les muntanyes, formant les cinc aldees que es coneixen avui: Long Pada, Long Ranau, Long Nyau, Long Tepu i Long Titi. Encara avui, la majoria de les famílies passen bona part del seu temps en petites explotacions agrícoles temporals disperses pel territori. Des de 1996, aquestes comunitats també participen en la gestió col·laborativa comunitària del Parc Nacional de Kayan Mentarang.

Una sala d’estar a Long Titi.

De les cinc aldees, Long Pada és la més «accessible». Les altres requereixen dies de caminada pel bosc, desplaçaments per camins enfangats o trajectes per rius plens de ràpids. Però, malgrat aquest aïllament, la vida quotidiana a les aldees no sembla tan allunyada de la vida a la ciutat: les cases tenen una construcció similar, hi ha connexió a internet, un cert accés a l’electricitat i fins i tot alguns llocs disposen de grans electrodomèstics, com ara rentadores. Al mateix temps, hi ha una relativa independència dels sistemes monetaris, i la vida vinculada al bosc continua sent una part integral de la vida quotidiana. Com van descriure Levang et al., «volen anar a caçar senglars al matí i mirar la televisió al vespre», o avui, TikTok. Els Punan-Tubu es mouen activament entre aquestes aparentes contradiccions i construeixen el seu propi present autodeterminat.

El projecte INDILEAD: pràctiques canviants, riscos emergents

Vam visitar aquestes comunitats entre febrer i març de 2026 com a part de l’equip de camp de INDILEAD, format per mi, Shannon O’Brien, Vissia Ardiyani i Ratnawati (infermera Punan-Tubu), així com per la traductora Abbie i el guarda del parc Okto durant les visites a les dues darreres aldees. A Indonèsia, el projecte es duu a terme mitjançant una col·laboració entre la UB/ISGlobal/UOC a Barcelona i Poltekkes Kemenkes a Palangka Raya. Aquest treball es basa en treballs de camp previs i en les relacions desenvolupades pels investigadors principals del projecte, Martí Orta-Martinez i Cristina O’Callaghan-Gordo.

Long Nyau.

Aquesta tensió entre sedentarització i nomadisme és central per al concepte de transició epidemiològica. Fa vint anys, Dounias et al. van descriure com la dieta dels Punan-Tubu que vivien a les muntanyes era generalment més diversa i nutritiva que la dels seus familiars reubicats als afores de Malinau, que també presentaven pitjors indicadors de salut. Avui, la transició ha arribat clarament a les muntanyes. En general, les persones de les comunitats semblaven gaudir de bona salut, sense signes evidents ni de malnutrició ni d’obesitat. Tanmateix, en les avaluacions de salut realitzades en paral·lel al nostre estudi per Ratna, ocasionalment es van observar anèmia, pressió arterial elevada i hiperglucèmia.

La cria de pollastres i porcs és cada vegada més habitual, alhora que el sagú recol·lectat al bosc està sent substituït per mandioca o arròs cultivats, i ocasionalment es consumeixen sucre refinat, condiments i aliments processats. Al mateix temps, segons informacions locals, les epidèmies animals i el canvi climàtic estaven afectant la caça, reduint dràsticament, per exemple, la població de senglars, que anteriorment constituïa la principal font de carn de les comunitats. Tot i que diversificar les fonts de carn pot ajudar a reduir la pressió de la caça sobre l’ecosistema, i diversificar els cultius pot reduir les fluctuacions estacionals i la vulnerabilitat davant els esdeveniments climàtics, també és important que aquestes comunitats tinguin accés a la informació i als recursos necessaris per afrontar aquestes transicions de la manera més saludable possible.

El projecte INDILEAD estudia com la transició cap a mètodes de caça moderns, concretament l’ús de munició amb plom, pot estar provocant nivells elevats de plom en comunitats indígenes que depenen de la carn de caça com a font de proteïnes.

Reconeixent aquestes friccions entre la vida al bosc i les noves tecnologies, el projecte INDILEAD estudia com la transició cap a mètodes de caça moderns, concretament l’ús de munició amb plom, pot estar provocant nivells elevats de plom en comunitats indígenes que depenen de la carn de caça com a font de proteïnes. Atès que l’exposició al plom pot afectar el desenvolupament dels infants i comprometre la salut de les futures generacions, reduir aquest risc és també una manera de protegir la seva continuïtat. A través d’aquesta recerca, el projecte busca explorar, juntament amb les comunitats, maneres de reduir o prevenir aquesta exposició sense soscavar les seves formes de vida col·lectiva —formes que protegeixen els valuosos ecosistemes que habiten però que també posen en pràctica altres maneres de viure plegats.

Horitzons inundats

Mentrestant, durant el trajecte en barca cap a Long Tepu, vam poder veure com, enmig del bosc, un enorme mur travessava el paisatge, anunciant la futura megapresa hidroelèctrica que subministrarà energia al Parc Industrial de Kalimantan Indonèsia (KIPI), situat a uns dos-cents quilòmetres. Forma part d’una xarxa de cinc preses i és el projecte hidroelèctric d’aquest tipus més gran del sud-est asiàtic; aviat inundarà una part significativa de la selva tropical encara preservada de l’interior de Borneo, incloses 244 hectàrees d’àrea protegida. Tot i això, el Govern continua promovent-lo com a part d’una estratègia de «transició verda», amb la qual es pretén crear la «zona industrial verda més gran del món».

Obres de construcció de la presa al llarg del riu Tubu.

D’aquí a un any, s’espera que les aigües inundin part del territori Punan-Tubu, especialment Long Tepu i Long Titi, que quedaran totalment o parcialment submergides. Segons ens van explicar membres de la comunitat, part de la població afectada serà reubicada en un nou assentament que es crearà entre les dues aldees, així com a Long Pada, on ja s’està construint un nou emplaçament davant la previsió d’un augment de la població. Fa cinquanta anys, l’Estat va obligar els Punan-Tubu a apropar-se al progrés, però molts van tornar als seus llocs d’origen. Avui, el progrés arriba fins a la seva porta, reduint el seu aïllament gestionat i voluntari i, obligant de nou a reubicar les aldees, com en l’època del nomadisme. El problema mai no va ser el moviment en si, sinó qui tenia el poder de decidir quan, com i per què s’havien de desplaçar les persones, i on pertanyien.

El problema mai no va ser el moviment en si, sinó qui tenia el poder de decidir quan, com i per què s’havien de desplaçar les persones, i on pertanyien.

Un dia, mentre travessàvem un bosc més jove, Silang, un dels membres del nostre equip, ens va explicar que aquell havia estat l’emplaçament de Long Titi i que, en el passat, durant el període seminòmada, les comunitats es desplaçaven cada vegada que es produïa una tragèdia. En un ecosistema on res és permanent, on la matèria sucumbeix a la calor i la humitat i el curs dels rius canvia d’un dia per l’altre, aquesta manera d’afrontar el canvi rebutja el fatalisme o la resignació i revela, en canvi, una saviesa sobre com trobar un lloc propi enmig de la impermanència. Però, a quin lloc es pertany quan la coberta forestal s’enfonsa sota una única superfície immòbil?

Un territori al qual pertànyer

En qüestionar la idea desenvolupista que les comunitats indígenes i remotes són poblacions que esperen ser absorbides per un únic model de societat, els Punan-Tubu mostren una realitat diferent: un poble que negocia activament l’equilibri que li ha permès mantenir-se durant tant de temps. Des d’una perspectiva de salut global, l’impacte sobtat de les grans infraestructures, els canvis graduals en la dieta i l’exposició a metalls pesants derivada dels canvis tecnològics van més enllà del que poden captar per si soles l’avaluació de les exposicions o els indicadors de salut. En conjunt, això reafirma que la salut forma part d’una relació complexa entre les decisions individuals, les decisions de l’Estat i les transformacions globals.

Maret, Silang, Muly i Santo arribant a Long Tepu.

I, tanmateix, res d’això no es pot entendre plenament sense el territori, cosa que ens porta de nou a les paraules de Muliono, a aquella declaració de pertinença a una terra vasta, viva i mutable. La dificultat d’accés, el domini dels desplaçaments riu amunt i riu avall i l’adaptació de nous cultius als camps antics formen part d’aquest lloc on van néixer els seus pares i on encara té sentit romandre. Defensar aquests territoris significa protegir àrees d’una biodiversitat i un valor ecològic immensos, però també horitzons socials significatius que difereixen de les formes dominants i extractives d’habitar el planeta. Com tants altres pobles indígenes arreu del món, els Punan-Tubu ens recorden que un altre món possible ja existeix, sostingut contínuament per aquells que mai no han deixat de viure’l.

Perquè la salut és planetària, és inseparable dels territoris, els ecosistemes i les formes col·lectives de vida que la fan possible. En aquest sentit, situar aquestes formes de vida al centre de les agendes de salut global significa reconèixer-les com a mons dels quals podem aprendre i unir-nos a aquestes comunitats en la seva defensa.

Infants a la casa d’hostes, Long Ranau.

El Tony McMichael Mid-Term Career Award és un important reconeixement internacional en el camp de l’epidemiologia ambiental. Creat en memòria del pioner de l’epidemiologia ambiental Tony McMichael, reconeix científics i científiques en etapes intermèdies de la seva carrera que combinen l’excel·lència científica i la innovació amb la mentoria, el lideratge i el compromís d’aplicar l’epidemiologia ambiental per millorar la salut pública. 

Una trajectòria dedicada a avançar la salut ambiental i laboral

Al llarg de la seva trajectòria, la recerca de Turner ha contribuït a avançar en la comprensió de com les exposicions ambientals i ocupacionals afecten la salut humana, amb una atenció especial a la contaminació atmosfèrica, el càncer i els riscos laborals. La seva recerca ha inclòs estudis a gran escala sobre els efectes a llarg termini de la contaminació atmosfèrica en la salut i, més recentment, ha explorat com el canvi climàtic i l’evolució cap a formes de treball més sostenibles poden afectar la salut de les persones treballadores.

Actualment coordina INTERCAMBIO, un projecte de cinc anys finançat per Horitzó Europa que investiga com el canvi climàtic, les pràctiques laborals sostenibles i les feines verdes afecten la salut física i mental de les persones treballadores. A través de recerca participativa i basada en intervencions en sectors com la construcció, l’atenció sanitària, el transport públic, les energies renovables i la gestió de residus, el projecte busca generar evidència que pugui orientar futures polítiques de salut laboral.

“És un gran honor rebre un premi que porta el nom de Tony McMichael. La seva feina continua inspirant generacions d’epidemiòlegs i epidemiòlogues ambientals, i estic agraïda als col·legues que han format part d’aquest camí”, afirma Turner. “Aquest reconeixement reforça la importància de dur a terme recerques innovadores que puguin ajudar a protegir la salut davant dels reptes ambientals i climàtics.” 

Lideratge científic i impacte més enllà de la recerca

Turner també ha contribuït a importants avaluacions internacionals que ajuden a traslladar l’evidència epidemiològica a l’acció en salut pública. Més recentment, va tenir un paper destacat en el Volum 138 de les Monografies de l’Agència Internacional per a la Recerca sobre el Càncer (IARC), sobre la gasolina d’automoció i alguns additius oxigenats. L’avaluació va concloure que la gasolina d’automoció és carcinògena per als éssers humans, aportant una base d’evidència important per a la prevenció del càncer i la salut laboral i ambiental.

Més enllà de la seva recerca, Turner ha assumit funcions destacades dins de la comunitat internacional de salut ambiental. Ha format part de diversos grups assessors de l’Organització Mundial de la Salut i ha contribuït a la ISEE durant molts anys, entre altres funcions com a Secretary-Treasurer.

La mentoria i el suport a la pròxima generació d’especialistes en epidemiologia ambiental també han estat una part central de la seva trajectòria científica. La seva candidatura va destacar el seu compromís amb la mentoria d’investigadors i investigadores en les primeres etapes de la seva carrera, la promoció de l’equitat en salut ambiental i l’enfortiment de la connexió entre l’evidència científica i les polítiques públiques.

El guardó s'ha lliurat durant la Conferència Anual de la ISEE 2026, celebrada a Munic, Alemanya, del 30 d’agost al 2 de setembre de 2026.

SENTITS es basa en una manera diferent de connectar la recerca amb el territori. Mitjançant la cocreació, la ciència ciutadana i la col·laboració multiactor, el projecte vol reunir personal investigador, administracions públiques, societat civil i altres actors locals per identificar reptes i desenvolupar solucions que responguin a necessitats reals.

“Els actors del territori identifiquen una necessitat col·lectiva, mentre que les universitats i els centres de recerca aporten el coneixement científic i els recursos necessaris per donar-hi resposta, amb l’objectiu final de generar transformacions sistèmiques”, explica Josep M. Antó, que va tenir un paper clau en l’elaboració de la proposta del projecte.

Dels reptes del territori a l’acció transformadora

SENTITS s’articularà al voltant de dues línies d’acció estretament interconnectades.

La primera donarà suport al desenvolupament i l’ampliació d’activitats de recerca i innovació transformadores orientades a donar resposta a reptes identificats conjuntament amb els actors del territori. Aquestes accions partiran de recerques i col·laboracions ja existents i utilitzaran enfocaments participatius per codissenyar, provar i avaluar solucions en entorns reals. El treball se centrarà especialment en àmbits com la salut comunitària i planetària, la mobilitat sostenible, i la resiliència urbana i l’adaptació al canvi climàtic.

La segona línia d’acció és la creació del Laboratori d’Innovació Social Transformadora (LIST), que proporcionarà una estructura comuna per coordinar i donar suport a aquestes activitats. Això inclou també oferir suport metodològic, facilitar agendes compartides i aliances, i fer el seguiment del progrés i l’impacte de les accions.

“La nostra Unitat d’Impacte està ben posicionada per ajudar a coordinar i donar suport als diferents equips que treballen amb actors locals en salut planetària, urbana i preparació i resiliència”, afirma Adelaida Sarukhan, coordinadora del LIST. “Donant resposta a les necessitats locals i treballant amb altres centres al voltant d’agendes compartides, podem desenvolupar i ampliar accions transformadores que generin canvis significatius al territori.”

SENTITS s’allargarà fins al desembre de 2028.

El proper 13 de novembre, l’Auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) acollirà la Conferència Final d’INCLUDE, una trobada que reunirà personal investigador, responsables institucionals, professionals de la salut i altres actors clau per reflexionar sobre com avançar cap a una recerca biomèdica més equitativa, diversa i científicament rigorosa.

Organitzada pel consorci INCLUDE, la conferència serà una oportunitat per compartir els principals aprenentatges, eines i experiències desenvolupats al llarg del projecte, així com per obrir un espai de diàleg sobre els reptes que encara persisteixen a les institucions científiques i les transformacions necessàries per abordar-los.

El programa proposarà un recorregut des de l’anàlisi de les desigualtats estructurals que travessen la ciència i la salut fins a la identificació i discussió d’estratègies concretes per impulsar el canvi institucional.

Entre els temes que s’abordaran hi ha la integració de la perspectiva de gènere i la interseccionalitat en la recerca biomèdica; la diversitat en els equips de recerca i en la producció de coneixement; les desigualtats geopolítiques en la ciència; la creació d’entorns de treball segurs i equitatius; el paper dels Plans d’Igualtat de Gènere; i les resistències, els aprenentatges i les oportunitats que acompanyen els processos de transformació institucional.

La conferència també servirà per presentar els principals resultats i recursos desenvolupats per INCLUDE, entre els quals hi ha el Manifesto for Equity and Diversity in Biomedical Research, l’INCLUDE Toolkit, el Policy Brief i la Community of Practice.

Com a activitat prèvia, el 12 de novembre tindrà lloc un preesdeveniment al Museu de la Ciència CosmoCaixa, que comptarà amb una conferència pública de la professora Quarraisha Abdool Karim, una de les investigadores líders mundials en l’àmbit del VIH. L’entrada serà gratuïta per a les persones participants en INCLUDE, amb inscripció prèvia.

Convidem a participar-hi personal investigador, professionals de la salut, representants institucionals, organitzacions de la societat civil i totes aquelles persones compromeses amb un enfocament més crític, equitatiu i inclusiu de la ciència i la salut.

La participació en tots dos esdeveniments és gratuïta, amb inscripció prèvia. Consulta el programa complet. 

INSCRIU-TE

La trobada vol ser un espai per contrastar experiències, generar connexions entre actors i explorar com aquests aprenentatges poden contribuir a reforçar la relació entre natura i salut a la província de Barcelona. Alhora, les jornades busquen afavorir noves col·laboracions entre els àmbits de la salut, la gestió del territori i el teixit comunitari, donant continuïtat al procés de treball compartit iniciat en el Resilience Hub de Barcelona. Inscriu-te a les jornades. 

Agenda

Dimarts 27 d'octubre, Hospital del Mar 

8.30h - Benvinguda i registre

9.00h - Obertura de les jornades

• Esteve Fernández Muñoz, Secretari de Salut Pública de la Generalitat
• Celia Santos Tapia,Projecte RESONATE, ISGlobal
• Rocío Cebrián, adjunta a Gerència de l'Hospital del Mar

9.15h - Mindfulness i connexió amb la natura: meditació guiada

• Irene Cervera-Buisán, Les trenades
• Maite Tacías, Floreix

9:30 - De la utilitat a la relació: intervencions basades en la natura i perspectiva ecosocial de la salut

• Silvia Gili Olmeda | Universitat de Barcelona

10:15 - Com ho fem per implementar la Recepta Blava al litoral de Barcelona?

Modera Mònica Ubalde-Lopez, Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)

Experiències:

• Carme Pigem, CAP Llançà
• Xènia Ros, Associació Som Mar

11.15h - Pausa cafè

11.45h - Beneficis de la connexió entre la natura i la salut

Modera Raquel Céspedes, coordinadora del Grup "Medi Ambient, Salut (One Health) i Prevenció" de REiCOP (Xarxes Espanyola d’Investigació en COVID Persistent)

Experiències:

• Maite Tacias, psicòloga en l’àmbit clínic i fundadora de Floreix. Membre del COPC i de la FEATF
• Mayte Serrat, Fibrowalk, Unitat de Fibromiàlgia i EM/SFC de l’Hospital Vall d’Hebron

12.45h - Pausa per dinar [no inclosa]

14.00h - De l’evidència a la pràctica: transformant l’abordatge dels malestars de la vida a l’atenció primària, de la medicalització a la prescripció social basada en la natura

Modera: Laura Illamola Martin, metgessa familiar i comunitària i membre de la Comissió de Recerca i Innovació del Baix Llobregat (ICS)

Experiència:

• Ramon Gilbert, referent de Benestar Emocional Comunitari, EAP Can Vidalet-CAP Bòbila, i membre del projecte RECETAS

15.00h - De la teoria a la realitat. Experiències pràctiques de teràpies basades en la natura (presencial)

Es donarà a les persones assistents a aquesta jornada la possibilitat d’escollir una experiència pràctica

• Cartografia del Silenci – Intervencions de teràpia blava, art i natura a la vora del mar | GT Salut Psicoambiental del COPC (Les trenades, Sinegrow i Blava)
• Respirant el mar – Intervencions de teràpia blava, art i natura a la vora del mar | GT Salut Psicoambiental del COPC (Les trenades, Sinegrow i Blava)
• Experiència vivencial d’Stand Up Paddle terapèutic en una platja urbana | Carolina Navalón-Martínez y Laura Gil (Blue Soler)
• Recepta Blava Som Mar | Mònica Ubalde (VerdeMare) i Xènia Ros (Som Mar)

17.00h - Fi de la jornada

Dimecres 28 d'octubre, Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

9.00h - Mindfulness Self-Compassion. Meditació guiada de la respiració afectuosa

• Elisabet Asensio, Badalona Serveis Assistencials

9.15h - Infància, natura i salut: sembrant benestar per al futur

Modera Irene Cervera-Buisán, Taula Salut i Natura de Catalunya, COPC i Les trenades

Experiències:

• Júlia Moya Garcia, educadora social, Programa d’educació SEO/BirdLife Catalunya, Àrea d’educació, Unitat Societat i Territori
• Meritxell Ponce, pediatra de l’Hospital de Barcelona, membre del Grup Promotor de Pediatria Ambiental de l’Hospitalet de Llobregat
• Elena Codina Sampera, pediatra de la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de l’Hospital Sant Joan de Déu
• Montse Masó-Aguado, ambientòloga i infermera. Coordinadora de la Secció D’Infància, Adolescència i Joventut de la Taula de Salut i Natura, Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa

10.15h - Banys de bosc amb persones migrades: una experiència des de la perspectiva comunitària i ecosocial

Modera Isis Saiz, Espai Ambiental Cooperativa

Experiències:

• Maria Eugenia Encinoza Tosta, participant
• María Julia Sánchez Salame, participant i facilitadora de biodansa
• Oliver Calzas Bollinger, guia de banys de bosc
• Silvia Simó Castelló, treballadora social del CAP Sagrada Família

11.15h - Pausa cafè

12.00h - Experiències NBT en el sector sanitari: Blau, Verd i Realitat Virtual en Badalona i Terrassa

Modera Elisabet Asensio, Badalona Serveis Assistencials

Experiències:

• Elena López Villabona, REBEC CAP Progrés-Raval i Maria José Ciudad, neurospicòloga, Centre d’Atenció Intermèdia el Carme, Badalona Serveis Assistencials
• Marta Ribó, tècnica de Salut de l’Ajuntament de Badalona
• Emma Bueno, coordinadora d’Espai Mar Badalona
• Elena Martínez, treballadora social Consorci Sanitari de Terrassa

13.00h - Pausa per dinar [no inclosa]

14.30h - Incubadora de projectes (presencial)

Es donarà a les persones assistents a aquesta jornada la possibilitat d’escollir participar en una incubadora de projectes

• Taula 1. Com incorporen la Recepta Blava al litoral de Barcelona? Dinamitzen: Mònica Ubalde ISGlobal - VerdeMare), Pilar Vendrell (Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural-Generalitat de Catalunya); Pat Gonzalez (A Bordo Lab-B)-TBC
• Taula 2. Taula de Salut i Natura regional de Barcelona: quins agents hi ha i com integrar-la a la Taula Natura i Salut Catalunya. Dinamitzen: Nora Maristany y Sandra Carrera
• Taula 3. Fer de la natura una opció quotidiana: espais, recursos i oportunitats. Dinamitza: Irene Cervera-Buisán | Les trenades
• Taula 4. Acció comunitària per la salut i transició ecosocial. Propostes per passar a l’acció a Barcelona. Dinamitzen: Isis Sainz i Andrés Garcia (Espai Ambiental).

INSCRIU-TE A LES JORNADES

L’investigador d’ISGlobal Manolis Kogevinas ha estat distingit amb l’EPICOH Lifetime Award, el màxim reconeixement que atorga el Scientific Committee on Epidemiology in Occupational Health (EPICOH) de la International Commission on Occupational Health (ICOH). El guardó reconeix la seva destacada trajectòria en epidemiologia ocupacional i la seva contribució al desenvolupament de polítiques de salut pública basades en l’evidència. La distinció es va lliurar el 26 d’agost durant el congrés anual d’EPICOH, celebrat a Estocolm.

L’EPICOH Lifetime Award destaca més de tres dècades de lideratge científic de Kogevinas, que ha contribuït a transformar la comprensió de com les exposicions laborals influeixen en el desenvolupament de malalties cròniques, especialment el càncer i les malalties respiratòries. Al llarg de la seva carrera, l’investigador ha liderat alguns dels estudis internacionals més influents en epidemiologia ocupacional i ambiental, incorporant enfocaments innovadors com l’exposoma, l’avaluació avançada d’exposicions i l’estudi de les interaccions entre factors ambientals i genètics.

El comitè d’EPICOH també ha destacat l’impacte del seu treball en l’avaluació de riscos i la prevenció. Les seves contribucions han estat clau per a la classificació internacional de carcinògens ocupacionals mitjançant el desenvolupament d’eines de referència com CAREX i l’elaboració de recomanacions que han influït en la normativa europea i en estratègies internacionals de prevenció del càncer i d’altres malalties relacionades amb la feina.

A més de les seves aportacions científiques, l’EPICOH reconeix el seu paper en la creació de xarxes internacionals de recerca, la formació de noves generacions d’epidemiòlegs i epidemiòlogues i la seva capacitat per traslladar l’evidència científica a la pràctica i a les polítiques públiques.

Amb aquest guardó, EPICOH homenatja una trajectòria científica que ha contribuït a consolidar l’epidemiologia ocupacional com una disciplina essencial per comprendre l’impacte del treball sobre la salut i impulsar polítiques de prevenció que protegeixin la salut de les persones treballadores arreu del món.
 

La cerimònia va posar el punt final als màsters de Salut Global, tropEd en Salut Global i Recerca Clínica Aplicada: Especialitat Salut Global impartits conjuntament per la UB i ISGlobal.

Una mirada al camí recorregut i als reptes del futur

Durant la seva intervenció, Núria Casamitjana, directora d’Educació i Formació d’ISGlobal, i dels màsters en Salut Global i tropEd va recordar els primers dies de classe, quan els estudiants “semblaven expectants, curiosos, dubitatius i potser una mica preocupats pel que els esperava”. Després d’un curs d’aprenentatge i creixement, va destacar que ara estan “preparats per seguir una carrera en allò que més els agrada”.

“Potser necessitareu temps i us trobareu amb dificultats, però esteu preparats per lluitar-hi”, va afegir la Dra.Casamitjana, que va animar els nous graduats i graduades a afrontar la seva feina “amb passió, generositat i amabilitat”.

L’acte també va comptar amb la participació de Quique Bassat, director general i científic d’ISGlobal, professor de recerca ICREA, i codirector del Màster en Salut Global, i d’Alberto García-Basteiro, investigador d’ISGlobal i cap del servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, escollit per l’alumnat per pronunciar el discurs en representació del professorat. La conferència convidada va anar a càrrec d’Aitor Zabalgogeazkoa, coordinador d’emergències de Metges Sense Fronteres (MSF).

En representació de l’alumnat, Lucia Emefa Agroh, del Màster tropEd en Salut Global, i Sevan Balian, del programa de Recerca Clínica, van compartir les seves reflexions sobre l’experiència viscuda durant el curs.

Treballs finals: diferents enfocaments sobre els reptes de la salut global

L’alumnat va presentar els seus treballs finals de màster davant de tribunals acadèmics. Els projectes mostren la diversitat de temes i perspectives que integren la salut global.

Màster en Recerca Clínica Aplicada: Especialitat Salut Global

• Development of STI risk prediction models among migrants attending primary care in Catalonia using electronic health record data
• Positive Commercial Determinants of Health: A Conceptual Review of Governance Mechanisms that Enable Health-Promoting Commercial Contributions
• Sexual and reproductive health needs and health service utilisation among migrant women after irregular maritime migration to the Canary Islands
• Walnut consumption and risk of dementia in the Framingham Heart Study
• GUT MICROBIOTA ALPHA DIVERSITY AND SHORT-CHAIN FATTY ACIDS CONCENTRATIONS AND RESPIRATORY CHEST INFECTIONS AND WHEEZING IN EARLY LIFE
• Heat adaptation strategies in the homes of older adults: A Scoping review and case study in Barcelona
• Factors Associated with Hepatotoxicity in Patients Initiating Tuberculostatic Drugs for Latent Tuberculosis Infection at Hospital Clinic of Barcelona (2020–2025)
• Development of an aptamer-based rapid diagnostic test for malaria severity assessment
• Exploring feasibility, acceptability, and perceived impact of heat-mitigation interventions for migrant agricultural workers in Spain: A multi-stakeholder qualitative study

Màster en Salut Global / Màster tropEd en Salut Global

• Current distribution and role of the malaria vector Anopheles stephensi in malaria transmission in Africa: A Systematic Review
• Educational attainment and major cardiovascular events in the individuals with diabetes mellitus: a systematic review
• Antimicrobial Resistance in Wildlife as a One Health Sentinel
• Mortality and Cause of Death Among HIV-Exposed and HIV-Unexposed Children: A 15-Year Population-Based Cohort Study in Manhiça, Southern Mozambique
• Community-based preparedness for health system resilience in anticipation of siege. A desk review and lessons learned from Syria, Sudan and Gaza.
• Cultural and Social Barriers to Reproductive Healthcare for Moroccan Migrant Women in Europe: A Rapid Scoping Review
• Sex Differences in Atherosclerotic Plaque Prevalence in Femoral and Carotid Arteries: A Population-Based Study
• Long-term educational effects of the 2015 Magude malaria elimination initiative: evidence from Southern Mozambique, 2017–2022
• Urban Nature and Women's Mental Health: A Scoping Review of Outcomes, Mechanisms and Inequalities Through an Intersectional Lens
• Seguimos Adelante: Immigration Enforcement, Labor Conditions, and the Health of Undocumented Mexican Laborers in California. A Narrative Literature Review
• Mindfulness Interventions in Green and Blue Spaces and Their Effects on Mental Health Outcomes for People Globally: A Scoping Review
• Scoping review on Preparedness and Response Plans and Strategies for Citizens in Catalonia
• The Role of Social Connection in the Association Between Socioeconomic Status and Depression: A Systematic Review
• Urban environment and sleep outcomes in children and adolescents. An Umbrella Review
• Amazon Tipping Point: The Economic and Health Cost
• Mapping Research Gaps in Paediatric Advanced HIV Management and Challenges from Healthcare Workers in Nigeria
• Women Inclusive Leadership and Care Provisions in the Mental Health Policy of Uganda; A Critical Narrative Policy Review
• Mental Health and Climate Change: A Rapid Review of Traditional Communities and Proposed Exploratory Qualitative Case Study of Ribeirinho Communities in Belém do Pará, Brazil
• The Impacts of Nature Exposure on Perinatal Mental Health in Canada: A Qualitative Research Protocol

Una nova promoció preparada per contribuir a la salut global

La cerimònia va marcar el final d’un curs d’aprenentatge, recerca i intercanvi entre estudiants amb trajectòries diverses. Els nous graduats i graduades passen ara a formar part d’una comunitat internacional de professionals que treballaran, des de la recerca, la pràctica clínica, les polítiques públiques o l’acció humanitària, en reptes com la salut de les persones migrants, els efectes del canvi climàtic, la salut mental o la resposta dels sistemes de salut davant de conflictes i emergències.

Com va recordar Casamitjana, el camí professional no sempre serà immediat ni senzill, però els graduats/des acaben aquesta etapa amb els coneixements, les habilitats i les eines necessàries per avançar cap a allò que volen fer i contribuir a millorar la salut de les persones de manera equitativa i sostenible.

Temps de lectura: 4 min

L’any 2025, una troballa biològica va marcar una fita que, tot i discreta, ressona com una alarma arreu del planeta: la confirmació de la presència de mosquits silvestres a Islàndia. Per a la biologia, això va representar una ruptura històrica; l’“excepció islandesa”, aquell escut natural que les baixes temperatures oferien contra aquestes espècies, s’esvaïa. El que durant segles havia estat una barrera climàtica infranquejable, avui comença a ser un record.

Aquest fenomen no és un esdeveniment aïllat ni una curiositat biogeogràfica. És, en realitat, un símptoma palpable de com el canvi climàtic està reescrivint les regles del joc del món viu. La temperatura mitjana del planeta està assolint registres sense precedents i, amb cada fracció de grau d’augment, els nínxols ecològics es desplacen, permetent que espècies oportunistes —i els patògens que transporten— ampliïn el seu territori cap a latituds i altituds abans inhòspites.

La nova realitat del sud d’Europa

Si mirem cap al nostre entorn, al sud d’Europa i específicament a Espanya, aquest procés ja és una realitat consolidada. El mosquit tigre (Aedes albopictus), un vector capaç de transmetre virus com el dengue, el chikungunya o el zika, ha deixat de ser un visitant ocasional per convertir-se en un veí permanent. El que observem no és només una expansió geogràfica, sinó una alteració de l’estacionalitat: hiverns més suaus i estius més prolongats permeten que els cicles de vida d’aquests vectors s’accelerin i s’allarguin.

Aquesta expansió no és casual. Com hem documentat en el marc del Planet Hub, la combinació d’alteracions en els patrons de precipitació i l’augment tèrmic crea condicions ideals perquè vectors que abans limitaven la seva presència a regions tropicals trobin ara un entorn pròsper a les nostres ciutats i àrees rurals.

Una mirada global a la salut planetària

Quan el mapa biològic es redibuixa d’aquesta manera, les implicacions per a la salut planetària són profundes. L’expansió del dengue és potser l’exemple més il·lustratiu d’aquesta nova era. La malaltia, que històricament tenia un pes aclaparador a les regions tropicals, està ara posant a prova els sistemes de salut de països que no estaven preparats per gestionar-ne la transmissió local.

Però el risc va més enllà d’un sol patogen. Ens enfrontem a la “mescla” de cicles biològics: quan ecosistemes que abans estaven separats per barreres climàtiques comencen a solapar-se, augmenten exponencialment les oportunitats perquè els patògens saltin entre espècies, el que coneixem com a spillover. Estem entrant en un territori desconegut en què la imprevisibilitat climàtica es tradueix en una vulnerabilitat sanitària més gran.

De l’observació a l’acció

Davant d’aquest escenari, la ciència té una doble responsabilitat. D’una banda, hem d’aprofundir en la comprensió dels tipping points o punts de no retorn del sistema Terra, aquells llindars crítics que, un cop superats, poden generar canvis irreversibles en el clima i, per extensió, en la nostra salut. D’altra banda, la urgència ens obliga a passar a l’acció: el desenvolupament de sistemes d’alerta primerenca (EWS) basats en models computacionals robustos és la nostra millor eina. Aquests sistemes no només han de predir el clima, sinó integrar dinàmiques de mobilitat humana, canvis en l’ús del sòl i l’ecologia dels vectors per anticipar brots abans que es produeixin.

El Dia Mundial del Mosquit hauria de ser aquest any un recordatori que la salut humana no es pot dissociar de la salut del nostre planeta. Islàndia és només el primer avís; el veritable repte és comprendre que, en un món que s’escalfa, les barreres geogràfiques ja no ens protegeixen. La resiliència, en aquest segle, depèn de la nostra capacitat d’anticipar aquests canvis i d’actuar sobre les causes profundes d’aquesta transformació accelerada.

La soledat es reconeix cada vegada més com un important problema de salut pública, amb conseqüències tant per a la salut física com per a la mental. A Espanya, aproximadament el 20% de la població declara experimentar solitud, mentre que a Barcelona s’estima que afecta unes 100.000 persones.

La prescripció social busca abordar les necessitats socials i emocionals connectant les persones amb recursos i activitats disponibles a les seves comunitats. La prescripció social basada en la natura (PSBN) incorpora a aquest enfocament el contacte amb la natura, per exemple mitjançant activitats en parcs, jardins o altres espais naturals.

El projecte RECETAS, finançat per la UE, va posar a prova Friends in Nature (FiN), una intervenció que combina el contacte amb la natura amb el suport entre iguals i activitats grupals facilitades. “FiN combina diferents estratègies: crea grups amb suport entre iguals, ofereix oportunitats de socialització reforçades per experiències a la natura i contribueix a desenvolupar habilitats socials”, explica Laura Coll-Planas, primera autora de l’estudi i actual investigadora de la Universitat de Vic.

Dos models per reconnectar amb la natura i amb altres persones

L’assaig va reclutar 320 persones adultes de 18 anys o més que experimentaven soledat en 12 barris socioeconòmicament vulnerables de l’àrea metropolitana de Barcelona. La mediana d’edat de les persones participants era d’aproximadament 63 anys i el 80% eren dones.

A la meitat se li va assignar el programa FiN, que consistia a reunir-se en grups petits durant dues hores a la setmana al llarg de nou setmanes, acompanyats per facilitadors formats. Les sessions combinaven dinàmiques de grup i suport entre iguals amb activitats a l’aire lliure a l’entorn local, incloses visites a jardins, parcs, espais fluvials, zones costaneres i llocs de patrimoni cultural. Les activitats es van seleccionar a partir d’un menú d’opcions específiques de cada barri elaborat amb agents locals. L’altra meitat va rebre una entrevista motivacional de 30 minuts i informació sobre activitats relacionades amb la natura disponibles al seu barri, que podien fer de manera independent.

La soledat va disminuir en totes les persones participant en l’estudi: un 10,5% de mitjana al cap de tres mesos i un 16,8% al cap d’un any, sense diferències significatives entre els dos grups al cap de tres mesos. L’estudi tampoc no va observar canvis significatius en la qualitat de vida relacionada amb la salut.

Una anàlisi més detallada va revelar una diferència important en funció de la situació de les persones participants a l’inici de l’estudi. Les persones que presentaven nivells més alts de soledat i pitjor benestar emocional es van beneficiar més dels grups FiN amb facilitador. En canvi, entre les persones amb menys solitud i millor benestar emocional, l’enfocament més lleuger (una entrevista i l’orientació cap a activitats locals a la natura) va produir reduccions de soledat comparables.

Adaptar el suport a les necessitats de cada persona

Els resultats suggereixen que potser no hi ha un únic enfocament per abordar la soledat que funcioni igual de bé per a tothom. Les persones amb més dificultats emocionals i socials poden necessitar el suport addicional entre iguals, les dinàmiques de grup i la facilitació que ofereix FiN, mentre que d’altres es poden beneficiar simplement de rebre ajuda per identificar i accedir a oportunitats que ja existeixen a les seves comunitats.

Els resultats de Barcelona difereixen dels d’un altre assaig de RECETAS fet a Hèlsinki amb persones grans fràgils que vivien en residències assistides. En aquell estudi, la intervenció FiN va aconseguir reduccions més grans de la solitud que el grup control i va millorar diverses dimensions de la qualitat de vida relacionada amb la salut. Les diferències entre les dues poblacions reforcen la importància d’adaptar els programes de PSBN a les necessitats i circumstàncies de les persones a les quals estan destinats.

L’estudi presenta algunes limitacions: la majoria de les persones participants eren dones i la mediana d’edat se situava al voltant dels 63 anys, fet que pot limitar la generalització dels resultats als homes i als adults més joves. Tot i això, per a la investigadora d’ISGlobal i autora sènior de l’estudi Jill Litt, “Els nostres resultats aporten coneixements nous que contribuiran a impulsar la PSBN com a estratègia per reforçar els actius comunitaris i millorar la salut social de les poblacions urbanes”. També suggereixen que les vies de PSBN poden ser més o menys eficaces en funció de les necessitats de partida de les persones.

L’enfocament va més enllà de considerar el contacte amb la natura com una intervenció passiva de salut, tal com expliquen Litt i els seus col·legues en un comentari a Nature. En reunir les persones al voltant d’experiències compartides en espais naturals, la PSBN pot generar oportunitats per crear relacions, implicar-se més activament en la mateixa comunitat i sentir-se part del món natural. Això, assenyala Litt, “és fonamental per generar els ingredients d’una vida plena: amb propòsit, sentiment de pertinença i sentit”.
 

Referència

Coll-Planas L, Masó-Aguado M, Briones-Buizassa L et al. Effectiveness of a nature-based social prescribing intervention on loneliness and health-related quality of life among vulnerable urban adults (RECETAS-BCN): an observer-blinded randomised controlled trial. 2026. The Lancet Regional Health Europe. https://doi.org/10.1016/j.lanepe.2026.101821

Comentari: Litt, J.S., Tate, W. & Chawla, L. We are nature: expanding theoretical foundations for nature and health research and practice. 2026. Nat. Mental Health. https://doi.org/10.1038/s44220-026-00706-5

[Aquest text és el pròleg de la Memòria Anual 2025 d'ISGlobal, i l'han escrit Quique Bassat, el director general, i Denise Naniche, l'aleshores directora científica.]

El 2025 va ser un any d'intensa tensió geopolítica, que va erosionar el multilateralisme i la cooperació dels quals depèn la salut global. Els conflictes en curs, un sistema de comerç global fragmentat, un descens global de l'ajuda al desenvolupament i l'auge de la desinformació impulsada per la IA han posat a prova la confiança i la col·laboració internacional.

Al mateix temps, les amenaces ambientals i climàtiques s'han intensificat, amb un augment de les malalties transmeses per mosquits com el txikungunya i el virus del Nil Occidental, i fenòmens climàtics extrems (onades de calor, inundacions i incendis forestals) que han afectat milions de persones.

Però tot i aquests desafiaments, s'han produït avenços positius: el Compromís de Sevilla va reafirmar el suport a la cooperació al desenvolupament, l'Acord sobre Pandèmies de l'OMS va marcar un pas endavant en la preparació global, i la COP30 va impulsar el Pla d'Acció de Belém sobre Salut per enfortir l'adaptació dels sistemes sanitaris al canvi climàtic.

Generar evidència per a l'acció

En aquest escenari, la recerca d'ISGlobal ha continuat generant evidència sòlida per informar les polítiques i la pràctica. Els nostres equips investigadors van estimar les vides salvades gràcies a l'ajuda internacional al desenvolupament i van advertir de les conseqüències de deixar de finançar-la. Un seguit d'estudis va aprofundir en la nostra comprensió de com la contaminació de l'aire durant l'embaràs afecta el desenvolupament cerebral primerenc, mentre que noves anàlisis van quantificar la càrrega de mortalitat associada a la calor rècord de l'estiu de 2024, tot destacant-ne l'impacte desproporcionat en les dones i les persones més grans, i reforçant el valor de les eines d'alerta primerenca com forecaster.health.

En temps d'incertesa, la contribució del nostre personal, col·laboradors, estudiants i socis a una ciència rigorosa i a l'acció col·lectiva és més important que mai.

D'altres contribucions inclouen recerques que mostren com l'eficàcia de les vacunes contra la malària pot dependre del moment de la seva administració dins de la temporada de transmissió, així com la validació de proves ràpides per ampliar l'accés al diagnòstic de la malaltia de Chagas en entorns de baixos recursos.

En total, el nostre equip especialitzat de més de 600 persones va generar 672 articles científics i 14 documents de política pública, va desenvolupar eines de diagnòstic innovadores i programari, i va aconseguir 156 nous projectes finançats.

Impulsar el compromís i l'impacte

El 2025 va ser també un any de compromís institucional continuat. ISGlobal va assumir el lideratge de la secretaria de l'aliança Planetary Health Hub, va organitzar un webinar sobre les creixents amenaces a la integritat científica i la llibertat de recerca com a part del consorci SPHERA, i va liderar els tallers de Veus per la Salut en col·laboració amb la Fundació ”la Caixa” per promoure el diàleg i l'acció sobre la salut i el canvi climàtic. També vam assolir una xifra rècord de participants de països d'ingressos baixos i mitjans a través de la nostra Spring School online, i vam ser seleccionats per organitzar el Congrés Europeu de Medicina Tropical i Salut Internacional del 2027 (ECTMIH) a Barcelona, un esdeveniment referent en salut global.

Una prioritat clau d'aquest any ha estat enfortir la manera com la nostra recerca es tradueix en impacte social.

Una prioritat clau d'aquest any ha estat enfortir la manera com la nostra recerca es tradueix en impacte social. Amb aquesta finalitat, vam crear una Unitat d'Impacte per integrar l'impacte a tots els programes i donar suport al personal investigador a l'hora de planificar i documentar l'impacte de la seva feina.

Res de tot això hauria estat possible sense el compromís del nostre personal, col·laboradors, estudiants i socis, així com el suport continu dels nostres finançadors i aliats institucionals. En temps d'incertesa, la seva contribució a una ciència rigorosa i a l'acció col·lectiva continua sent més important que mai.

La leishmaniosi cutània és una malaltia parasitària transmesa per la picada dels flebòtoms, uns petits insectes coneguts popularment com a “mosques de la sorra”. Tot i que generalment no posa en perill la vida, provoca lesions i úlceres a la pell que poden persistir durant mesos o anys i deixar cicatrius permanents, amb un important impacte físic, psicològic i social. Cada any s’estima que es produeixen un milió de nous casos al món, especialment a la conca mediterrània, l’Orient Mitjà, l’Àsia Central i Amèrica.

Fins ara, els sistemes d’alerta primerenca per a malalties sensibles al clima s’havien desenvolupat principalment en regions tropicals, on fenòmens com ‘El Niño’ permeten fer prediccions amb mesos d’antelació. A les regions temperades, en canvi, es considerava que l’atmosfera era molt menys predictible, fet que dificultava l’elaboració d’eines similars per a malalties transmeses per vectors.

L’estudi, publicat a Science Advances, demostra que aquesta limitació es pot superar incorporant dos grans patrons de variabilitat climàtica de l’Atlàntic: l’Oscil·lació de l’Atlàntic Nord (NAO, per les seves sigles en anglès) i la Variabilitat Multidecennal de l’Atlàntic (AMV). La NAO és un fenomen atmosfèric que modula els vents sobre l’Atlàntic i influeix en les precipitacions d’hivern a Europa i al nord d’Àfrica, mentre que l’AMV descriu canvis lents en la temperatura superficial de l’oceà Atlàntic que es desenvolupen al llarg d’anys o fins i tot dècades. Els resultats de l’estudi mostren que la interacció entre tots dos patrons modula les precipitacions al nord d’Àfrica i, de manera indirecta, condiciona l’evolució de la leishmaniosi.

Del clima de l’Atlàntic a la transmissió de la malaltia

Les variacions de la temperatura superficial de l’Atlàntic modifiquen la circulació atmosfèrica i els vents que transporten humitat cap al nord d’Àfrica, condicionant les precipitacions. Aquestes pluges regulen el creixement de la vegetació als ecosistemes desèrtics i, amb això, les poblacions de rosegadors que actuen com a reservoris del paràsit. Com que la leishmaniosi cutània depèn estretament d’aquesta cadena de processos, la seva aparició també es pot predir a partir dels senyals climàtics de l’Atlàntic.

“El desert actua com un filtre natural que deixa al descobert la memòria climàtica de l’Atlàntic. En estar influït per menys processos climàtics, permet aïllar amb molta més claredat el senyal de l’Atlàntic en els patrons de pluja. Gràcies a això, vam identificar una regió on la pluja és sorprenentment predictible, els deserts de Tunísia i el Marroc, i vam demostrar que aquesta predictibilitat també es transfereix a una malaltia infecciosa”, assenyala Adrià San-José, investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi.

A partir d’aquest coneixement sobre com es transmet la malaltia, l’equip va desenvolupar un model dinàmic que reprodueix la transmissió del paràsit entre humans, flebòtoms i rosegadors. El model integra la temperatura i la precipitació locals amb informació procedent de l’atmosfera i de l’oceà Atlàntic. Gràcies a això, va ser capaç d’anticipar l’aparició i la intensitat dels brots de Leishmania major i Leishmania tropica al Marroc i Tunísia amb fins a 12 mesos d’antelació. A Tunísia, però, on la influència climàtica de l’Atlàntic és més feble i heterogènia, la millora en les prediccions va ser més moderada.

Implicacions per a la salut pública

“Es pensava que aquest tipus de prediccions només eren possibles als tròpics. El més sorprenent és que hem trobat una font de predictibilitat també en una regió temperada i l’hem incorporada en un model que està preparat per ser operacional. En aquest sentit, el nostre estudi és clarament pioner i obre noves possibilitats per desenvolupar sistemes d’alerta primerenca allà on fins ara es consideraven inviables”, explica Xavier Rodó, investigador ICREA d’ISGlobal i autor sènior de l’estudi.

La possibilitat d’anticipar el risc amb diversos mesos d’antelació ofereix un marge de temps valuós per posar en marxa mesures de prevenció, com el control dels vectors, la gestió dels reservoris animals o la preparació dels sistemes sanitaris davant de possibles brots. Més enllà de la leishmaniosi, l’equip investigador considera que la metodologia desenvolupada també es pot aplicar a altres malalties modulades per la pluja tant a Europa com al nord d’Àfrica.
 

Referència

San-José, A., Aoun, K.; Lemrani, M., López, L., Idris, M., Bouratbine, A., Paul, R., Rodó, X. Coupled Atlantic Atmosphere–Ocean Variability modulates Cutaneous Leishmaniasis in North Africa, enabling long-lead seasonal forecasts. Science Advances, 2026. DOI: 10.1126/sciadv.aeb0774

Les resistències antimicrobianes es produeixen quan els bacteris, els virus, els fongs o els paràsits deixen de respondre als antibiòtics que utilitzem per combatre’ls. Aquest fenomen dificulta el tractament de les infeccions i constitueix un dels grans reptes actuals per a la salut global.

Sota el lema En un món en què viatgem constantment, també ho fan els bacteris, la campanya trasllada aquest problema als espais quotidians de la ciutadania. Vídeos en stop motion, murals al transport públic, una exposició artística i un cicle de taules rodones convidaran a reflexionar sobre com les nostres decisions poden contribuir a frenar aquesta “pandèmia invisible”.

Amb gestos quotidians i decisions informades podem prevenir infeccions, evitar la propagació de bacteris resistents i preservar l’eficàcia dels antibiòtics: cuida’t, informa’t i actua.

Cicle de taules rodones

Durant el mes de novembre s’organitzaran quatre sessions obertes al públic en diferents equipaments de Barcelona. Professionals de la microbiologia, la salut pública, la prevenció d’infeccions, la salut ambiental i altres disciplines conversaran amb la ciutadania sobre els mites i les decisions quotidianes relacionades amb la higiene, els antibiòtics i les resistències antimicrobianes.

Les sessions permetran plantejar preguntes, analitzar situacions properes i identificar accions individuals i col·lectives que poden contribuir a protegir la nostra salut.

Mites, manies i fake news: els hàbits d’higiene que fan més mal que bé

Desinfectar-ho tot és sempre millor? Cal utilitzar productes antibacterians per rentar la roba o netejar la llar? Els antibiòtics serveixen per curar un refredat?

Aquesta sessió desmuntarà algunes de les falses creences més habituals sobre la higiene, les infeccions i els antibiòtics. També oferirà eines per distingir la informació fiable de la desinformació i adoptar hàbits realment efectius per prevenir infeccions.

📍 Lloc: Centre Cívic El Guinardó
📅 Data: 11 de novembre de 2026, a les 19 h

Antibiòtics: els fem servir bé? Decisions quotidianes que protegeixen la nostra salut

Els antibiòtics han revolucionat la medicina, però utilitzar-los de manera inadequada accelera l’aparició de bacteris resistents.

A partir de casos i situacions quotidianes, la taula rodona abordarà quan cal prendre antibiòtics i quan no, què passa si interrompem un tractament, què hem de fer amb els medicaments sobrants, com s’han de gestionar les possibles al·lèrgies i quins riscos comporta l’automedicació.

📍 Lloc: Centre Cívic Vil·la Urània
📅 Data: 18 de novembre de 2026, de 18.30 a 20 h

Una sola salut: com connecten els antibiòtics, els animals, el medi ambient i nosaltres?

La salut de les persones està estretament relacionada amb la dels animals i la del medi ambient. Els antibiòtics utilitzats en la medicina humana, la ramaderia o els sistemes productius poden afavorir la circulació de bacteris resistents entre diferents ecosistemes.

Aquesta sessió introduirà el concepte d’Una Sola Salut —o One Health— mitjançant exemples relacionats amb la producció alimentària, la salut animal, la qualitat ambiental, la seguretat alimentària i la prevenció d’infeccions. També abordarà com les crisis humanitàries, els conflictes, els desastres naturals i les migracions poden influir en la propagació de les resistències antimicrobianes.

📍 Lloc: Casal de Barri de Vallcarca – Can Carol
📅 Data: 19 de novembre de 2026, a les 19 h

Mites, manies i fake news: els hàbits d’higiene que fan més mal que bé

Una nova sessió oberta al veïnat per revisar les nostres rutines d’higiene, resoldre dubtes sobre l’ús dels antibiòtics i desmentir creences que poden portar-nos a adoptar pràctiques innecessàries o contraproduents.

📍 Lloc: Biblioteca El Carmel – Juan Marsé
📅 Data: 24 de novembre de 2026, a les 10 h

Exposició «Una Sola Salut»

Durant tot el mes de novembre, el Casal de Barri de Vallcarca – Can Carol acollirà una instal·lació artística immersiva i interactiva dedicada a les resistències antimicrobianes.

L’experiència permetrà descobrir, des d’una perspectiva artística i divulgativa, com apareixen i es propaguen els bacteris resistents, quin impacte pot tenir el consum d’antibiòtics sobre el medi ambient i per què la salut humana, l’animal i l’ambiental no es poden entendre per separat.

📍 Lloc: Casal de Barri de Vallcarca – Can Carol
📅 Dates: de l’1 al 30 de novembre de 2026

Les resistències antimicrobianes viatgen en transport públic

La campanya també sortirà al carrer mitjançant vídeos en stop motion i murals instal·lats en estacions, metros, autobusos i altres espais del transport públic de diferents ciutats de l’Estat.

Aquestes accions visuals mostraran com els bacteris poden desplaçar-se amb nosaltres i recordaran algunes mesures senzilles per prevenir infeccions, reduir els contagis i evitar l’aparició de noves resistències.

El vídeo de la campanya, disponible en català, castellà, anglès, italià i portuguès, es projectarà en pantalles del transport públic. Paral·lelament, els murals acostaran els principals missatges de la campanya a milers de persones durant els seus trajectes quotidians.

De la sensibilització a l’acció

Les activitats volen obrir el debat sobre les resistències antimicrobianes a tota la ciutadania i generar espais de conversa entre persones expertes, professionals sanitaris, responsables públics i societat civil.

A més de sensibilitzar i promoure un ús més responsable dels antibiòtics, les aportacions recollides durant la campanya contribuiran a elaborar un informe final sobre les mesures i regulacions necessàries per facilitar accions més àgils i efectives davant les resistències antimicrobianes.

Estudis en humans mostren que l'alteració del rellotge biològic pot afeblir la resposta immunitària i augmentar la susceptibilitat a les infeccions. Durant la pandèmia de COVID-19, un estudi dut a terme al Regne Unit va trobar que les alteracions del son s'associaven amb un risc més elevat d'infecció per SARS-CoV-2. “Tanmateix, cap estudi previ havia avaluat si l'alteració del rellotge biològic també augmenta el risc de desenvolupar COVID persistent”, afirma la primera autora, Kyriaki Papantoniou, professora associada de la Universitat Mèdica de Viena i investigadora associada d'ISGlobal.

Les persones que treballen en torns de nit presenten un risc més elevat de COVID persistent

En aquest estudi, l'equip investigador va fer un seguiment de 2.941 persones adultes de la cohort COVICAT, basada en població general de Catalunya, entre el 2021 i el 2023. De les 1.899 persones participants que es van infectar per SARS-CoV-2, 284 van desenvolupar COVID persistent —definida com la presència de símptomes persistents durant més de tres mesos després de la infecció— al llarg dels dos anys de seguiment.

En comparació amb les persones que treballaven en horari diürn, les que treballaven en torns de nit presentaven un risc un 88% més elevat (és a dir, gairebé el doble) de desenvolupar COVID persistent, fins i tot després de tenir en compte altres factors de risc, com ara l'historial de vacunació o la presència de malalties cròniques. Aquesta associació va ser més intensa entre les persones amb obesitat que treballaven en torns nocturns. A més, aquest augment del risc es va observar tant en les persones que treballaven actualment en torns de nit com en aquelles que ho havien fet en el passat, fet que suggereix que respon als efectes a llarg termini de l'alteració dels ritmes circadiaris, més que no pas a canvis puntuals o de curta durada.

En canvi, el treball en torns de nit no es va associar amb un risc més elevat de contraure la infecció, cosa que suggereix que l'alteració del rellotge biològic pot influir en la manera com l'organisme es recupera de la infecció, més que no pas en la probabilitat de contagiar-se.

“Les nostres troballes suggereixen que l'alteració dels ritmes circadiaris té un paper en la transició d'una infecció aguda a símptomes persistents”, afirma Manolis Kogevinas, investigador d'ISGlobal i coordinador de l'estudi.

La mala qualitat del son amplifica encara més el risc

L'equip investigador va observar que l'insomni crònic també augmentava el risc de COVID persistent en un 42%, independentment del treball nocturn. A més, tots dos factors actuaven de manera sinèrgica: les persones que treballaven en torns de nit i patien insomni crònic tenien 2,7 vegades més probabilitats de desenvolupar COVID persistent que les que treballaven en horari diürn i no patien insomni.

Els mecanismes biològics implicats encara no es coneixen del tot, però el moment del dia en què l'organisme entra en contacte amb un patogen pot influir en la resposta immunitària. Així mateix, l'alteració del rellotge biològic pot reduir la capacitat del sistema immunitari per eliminar la infecció.

Millorar el son com a estratègia preventiva

Atès l'augment de la prevalença de l'insomni en la població general, l’equip investigador subratlla la necessitat de comprendre els efectes a curt i llarg termini de les alteracions del son sobre les conseqüències de les infeccions. En qualsevol cas, els resultats apunten que el son és un factor potencialment modificable per prevenir la COVID persistent i altres afeccions postinfeccioses.

“Promoure uns hàbits de son saludables i minimitzar l'alteració dels ritmes circadiaris podria representar una estratègia senzilla i de baix cost per reduir les conseqüències a llarg termini de les infeccions víriques, especialment entre les persones que treballen en torns de nit”, conclou Kogevinas.

L'equip investigador assenyala que entre els punts forts de l'estudi destaquen l'ús d'una cohort poblacional ben caracteritzada, amb informació detallada sobre els horaris de treball, els hàbits de son i l'estat de salut, com també la utilització d'una definició de COVID persistent reconeguda internacionalment. No obstant això, les persones participants tenien entre 40 i 65 anys, de manera que els resultats podrien no ser extrapolables a poblacions més joves o de més edat. A més, no es pot descartar completament la influència d'altres factors laborals, com ara l'estrès relacionat amb la feina.
 

Referència

Papantoniou, A. Espinosa, M. Karachaliou, C. Lassale, G. Castaño-Vinyals, B. Harding, S. De Matteis, K. Straif, E. Alonso, C. Dobaño, G. Moncunill, N. Blay, S. Iraola-Guzmán, R. de Cid, J. Garcia-Aymerich, M. Kogevinas. Night work, sleep disruption and long-COVID risk: a population-based cohort study. SJWEH. 2026.

Through practical, hands-on seminars, participants will explore state-of-the-art analytical frameworks and statistical workflows recently developed in exposomics. Each session will combine theoretical concepts with codes and implementation resources, enabling participants to apply the presented techniques in their own research endeavours.

Please see research themes below. You can consult the speaker list and full program and the full program with session abstracts.

Register here

Participation is free of charge.

About the workshop series

Integrating multiple omics layers with environmental data is essential for advancing precision environmental health and epidemiology, but it also involves major computational and methodological challenges.

This workshop series introduces state-of-the-art analytical frameworks and statistical workflows developed to address these challenges. Participants will begin with multi-block dimensionality reduction, used to transform high-dimensional and collinear exposomics data into biologically meaningful signatures.

The sessions will then explore methods for relating exposures to biological mechanisms through mediation and causal frameworks, analysing complex environmental mixtures, connecting molecular and exposure layers through network-based approaches, and integrating emerging omic layers such as the microbiome.

Participants will also discover strategies for working with missing or incomplete data, imbalanced outcomes and longitudinal analyses. Finally, the series will examine the role of Large Language Models (LLMs), generative AI and eXplainable Artificial Intelligence (XAI) in creating trustworthy, interpretable and practical multi-omics workflows.

Together, these approaches provide researchers with a practical and actionable toolkit for addressing modern epidemiological and precision environmental health challenges.

Code and materials

Designed as a highly practical, hands-on experience, the seminars will give participants access to the codes and resources needed to implement the presented techniques. All session codes and materials will be available directly and free of charge during and after the workshop through our Github and YouTube channel.

Audience

This workshop is aimed at Master/PhD students, researchers, clinicians, and other professionals working in exposomics, epidemiology, or toxicology who are interested in understanding how omics data, including the exposome, can be integrated into epidemiological research.

Research Topics

Module 1: Foundations of exposomics data integration & multi-block dimensionality reduction

• Introduction to multi-omics data integration: an overview of approaches
• Foundations of Dimensionality Reduction and Multi-Block Data Integration

Module 2: From exposures to biology: a tour of exposomics data integration frameworks in practice

• Multivariate Mediation Frameworks in Environmental Epidemiology
• Statistical Frameworks for Evaluating Complex Co-Exposures and Mixtures
• RGCCA for Exposomic Data Integration in Youth Health
• Network-Based Approaches for Multi-Omics and Environmental data Integration and Interpretation
• Metagenomics and the Microbiome as an Omic Layer in Health Research
• Longitudinal Methods and Frameworks for Multi-Omics and Environmental data Integration
• Outcome-wide analysis for exposomics 

Module 3: Machine Learning & AI frontiers

• eXplainable Artificial Intelligence (XAI) for making predictions in exposomics
• Biological Knowledge-Guided Machine Learning to Decode Environment-Disease Mechanisms
• Developing an Integrative Exposomics Platform (ExposomeX) to Expedite Discovery of the “Exposure–Biology–Disease” Nexus

Organisers

This workshop series has been organised by Léa Maitre and Augusto Anguita. Please contact Anna Oje (anna.oje@isglobal.org) for any queries or further information.

Do you want to revisit the first series?

Recordings of all 2024 sessions are available on YouTube. To access the slides and codes, please click HERE, or explore the workshop proceedings HERE.

With the support of the grant CEX2023-001290-S funded by MCIN/AEI/ 10.13039/501100011033.

El paper del bestiar en la transmissió de la malària

El personal científic fa anys que intenta controlar els vectors de transmissió de la malària. En concret, hi ha un intens debat sobre el paper del bestiar en la seva propagació, que dona lloc a dues hipòtesis: la zooprofilaxi i la zoopotenciació. La primera fa referència a l'ús del bestiar com a font alternativa de sang, amb l'objectiu de desviar els mosquits vectors de les persones. La zoopotenciació, en canvi, sosté que els animals de cria podrien augmentar la població de mosquits vectors i afavorir així la transmissió de la malaltia. Tanmateix, els estudis realitzats fins ara només consideraven el bestiar com un recurs de les llars particulars, sense analitzar-ne el possible efecte com a factor d'exposició ambiental d'una zona més àmplia que abastés diferents llars.

Nou enfocament d'epidemiologia ambiental

El nou estudi desenvolupa un nou enfocament espacial sobre el nombre de caps de bestiar boví en una àrea concreta per caracteritzar el bestiar com una variable ambiental. Segons la primera autora de l'article, Almudena Sanz, investigadora d'ISGlobal en el moment de l'estudi i actualment a Virginia Tech, aquest enfocament permet analitzar un efecte espacial que va més enllà de la llar a la qual pertanyen aquests animals, "aplicant per primera vegada un enfocament d'epidemiologia ambiental, que ofereix una possible explicació de per què els estudis havien estat fins ara contradictoris".

Segons Carlos Chaccour, investigador principal de l'article, a ISGlobal en el moment de l'estudi i actualment a la Universitat de Navarra, aquesta nova metodologia "podria utilitzar-se per avaluar estratègies de control de la malària basades en el bestiar i contribuir a resoldre el llarg debat entre la zooprofilaxi i la zoopotenciació".

Aquest estudi es va desenvolupar en el marc del projecte BOHEMIA, finançat per Unitaid, que va dur a terme un assaig a Moçambic i Kenya utilitzant l'enfocament One Health. La ivermectina, un fàrmac antiparasitari ben tolerat, es va distribuir entre persones i bestiar en campanyes d'administració massiva de medicaments per reduir la població de mosquits i, amb això, la transmissió de la malària.

Referència

Sanz Gutierrez A, Otuko R, Xie K, et al. Spatial exploration of the impact of cattle on risk of malarial infection using data from a cluster randomised trial. BMJ Glob Health 2026;0:e022607. doi:10.1136/bmjgh-2025-022607

L'esdeveniment aproparà conceptes clau com l'exposoma i l'urbanisme saludable, explicant de manera senzilla com les decisions de planificació i disseny urbà poden afavorir o perjudicar la salut de la població. Per fer-ho, es combinaran exemples visuals, preguntes en directe i recursos interactius que ajudaran a relacionar les experiències quotidianes de la vida urbana amb l'evidència científica més recent.

A més, es presentaran eines d'accés obert que permeten explorar indicadors de salut urbana i comparar diferents ciutats, promovent una ciutadania més informada i amb més capacitat per interpretar dades sobre el seu propi entorn. La jornada inclourà també demostracions pràctiques de sensors ambientals i de materials de construcció saludables, posant en relleu el valor de la transparència i de l'accés públic a la informació com a motors per impulsar polítiques i entorns urbans més saludables.

Aquest diàleg interdisciplinari busca sensibilitzar la ciutadania sobre el paper decisiu que exerceix l'entorn urbà en la salut col·lectiva i inspirar una reflexió compartida sobre com dissenyar ciutats més saludables, sostenibles i habitables per a tothom.

Registra't aquí

El fum dels incendis forestals no només afecta les persones que viuen a prop de les flames. Les seves partícules poden recórrer centenars de quilòmetres i exposar la població a nivells elevats de contaminació atmosfèrica, fins i tot en ciutats i regions allunyades de l'incendi. Tot i que el fum dels incendis forestals i la contaminació atmosfèrica urbana comparteixen alguns contaminants, es diferencien en la seva composició química. Cada vegada hi ha més evidència científica que aquestes diferències també poden influir en els seus efectes sobre la salut.

Per què el fum dels incendis forestals mereix una atenció especial?

El fum dels incendis forestals no és simplement "pols" o sutge. És una barreja complexa i canviant de gasos i partícules fines (PM₂.₅), monòxid de carboni, òxids de nitrogen i compostos orgànics volàtils. La seva composició exacta depèn del tipus de vegetació que crema i de les condicions de combustió.

El fum dels incendis forestals no és simplement "pols" o sutge. És una barreja complexa i canviant de gasos i partícules fines (PM₂.₅), monòxid de carboni, òxids de nitrogen i compostos orgànics volàtils.

Aquesta composició química complexa fa que la toxicitat del fum variï d'un incendi a un altre. A més de la seva composició específica, el fum dels incendis forestals sol provocar concentracions molt elevades de contaminants atmosfèrics durant períodes curts de temps. En els episodis més greus, els nivells de PM₂.₅ poden superar les recomanacions de qualitat de l'aire, exposant grans grups de població a nivells perillosos de contaminació.

Què passa a Espanya?

Espanya es troba entre els països europeus més exposats als incendis forestals. A mesura que augmenten les temperatures globals i el canvi climàtic afavoreix condicions més seques, el risc d'incendis forestals augmenta a Espanya i a gran part del sud d'Europa, fet que converteix l'exposició al fum en un repte creixent per a la salut pública.

L'exposició mitjana anual a partícules PM₂.₅ procedents d'incendis forestals assoleix els nivells més elevats en comunitats com Galícia, Extremadura, la Comunitat Valenciana, la Regió de Múrcia i Andalusia. Tot i que els incendis es poden produir en diferents èpoques de l'any, la contaminació atmosfèrica associada al fum arriba al seu màxim durant els mesos de juliol i agost, coincidint amb les onades de calor.

Què diu l'evidència científica?

Un estudi dut a terme en el marc del projecte europeu CATALYSE, liderat per ISGlobal i publicat a The Lancet Planetary Health, va analitzar l'impacte del fum dels incendis forestals a Europa entre 2004 i 2022.

L'estudi estima que l'exposició a curt termini al fum dels incendis forestals va causar una mitjana de 535 morts l'any a Europa. També demostra que considerar les partícules PM₂.₅ procedents del fum com a equivalents a les d'altres fonts, com el trànsit, conduiria a infravalorar significativament el seu impacte sobre la mortalitat.

Considerar les partícules PM₂.₅ procedents del fum com a equivalents a les d'altres fonts, com el trànsit, conduiria a infravalorar significativament el seu impacte sobre la mortalitat.

Els efectes més immediats s'observen en els sistemes respiratori i cardiovascular. Els infants, les persones grans, les dones embarassades i les persones amb malalties prèvies constitueixen els grups més vulnerables, i es registra un augment de les visites als serveis d'urgències durant els episodis de fum.

Com protegir la salut durant un episodi de fum

Entre les recomanacions del Ministeri de Sanitat per protegir-se dels incendis forestals i del seu fum s'inclouen:

• Romandre en espais interiors, mantenint portes i finestres tancades per evitar l'entrada d'aire contaminat.
• Utilitzar una mascareta FFP2 o N95 si cal sortir a l'exterior. Les mascaretes quirúrgiques o de tela no filtren eficaçment les partícules fines PM₂.₅.
• Mantenir una bona hidratació, bevent aigua amb freqüència i evitant el consum d'alcohol o begudes amb cafeïna.
• Seguir els avisos oficials sobre la qualitat de l'aire i les recomanacions de les autoritats de salut pública.

Llegeix la nostra Memòria Anual 2025 per descobrir els moments més destacats de l’any i les xifres que reflecteixen la nostra feina.

També hi ha disponible una versió resumida en PDF.

La ivermectina és un dels antiparasitaris més utilitzats al món i forma part de campanyes massives per controlar les malalties tropicals desateses. Tot i que ha demostrat potencial per reduir la transmissió de la malària en eliminar els mosquits vectors de la malaltia, el seu ús durant l'embaràs continua estant contraindicat a causa de l'escassetat de dades en humans.

Cada any es produeixen exposicions inadvertides a ivermectina durant embarassos molt inicials, ja que en aquestes primeres setmanes moltes dones encara desconeixen que estan embarassades. Malgrat això, l'evidència sobre la seva seguretat continua sent molt limitada, especialment durant el primer trimestre. Per aportar noves dades, l'equip va analitzar una cohort prospectiva integrada en els assaigs BOHEMIA, realitzats a Moçambic i Kenya, per avaluar l'impacte de l'administració massiva d'ivermectina sobre la transmissió de la malària.

“El subestudi va incloure 238 dones que es van quedar embarassades entre les dues setmanes prèvies i les quatre posteriors a rebre ivermectina o albendazol, el tractament utilitzat com a comparador. Totes van ser seguides mensualment fins al final de l'embaràs”, explica Patricia Nicolas, primera autora i investigadora d'ISGlobal en el moment de l'estudi.

La cohort més gran estudiada fins ara

De les 238 dones incloses, 129 havien estat potencialment exposades a ivermectina i 109 a albendazol. Entre les que tenien un desenllaç conegut de l'embaràs, els resultats adversos (avortament espontani, mort fetal o anomalies congènites majors) es van produir en el 22,9 % del grup tractat amb ivermectina i en el 19,5 % del grup tractat amb albendazol. Les diferències entre tots dos grups no van ser estadísticament significatives.

“Aquest assaig constitueix la cohort prospectiva més gran publicada fins ara sobre l'exposició a ivermectina durant les primeres setmanes de l'embaràs i complementa l'escassa evidència disponible, que fins ara incloïa menys d'un centenar d'exposicions documentades durant el primer trimestre”, afirma Nicolas.

L'atenció prenatal, un factor clau

A més de l'efecte del tractament, l'estudi va mostrar que les dones amb resultats adversos de l'embaràs havien rebut amb molta menys freqüència atenció prenatal i mesures preventives recomanades durant la gestació, com ara suplements de ferro i àcid fòlic, mosquiteres tractades amb insecticida o tractament preventiu contra la malària. Tanmateix, cal tenir en compte que les dones que pateixen avortaments molt precoços tenen menys oportunitats d'assistir a les consultes prenatals.

Més evidència, però encara insuficient

"Els nostres resultats contribueixen a reforçar la base d'evidència disponible sobre l'exposició inadvertida a la ivermectina a l'inici de l'embaràs, però el nombre d'embarassos documentats continua sent massa reduït per justificar canvis en les recomanacions clíniques o reguladores. Caldrà continuar acumulant evidència mitjançant nous estudis i sistemes de seguiment d'aquestes exposicions", conclou Carlos Chaccour, coinvestigador principal de BOHEMIA i investigador d'ISGlobal en el moment de l'estudi.

Referència
Nicolas, P., Mundaca, H., Brazeal, A., Houana, A., Ngama, M., Macucha, A., Matano, A., Elobolobo, E., Vegove, V., Martinho, S., Kariuki, M., Mbanze, J., Mitora, S., Montañà, J., Ringera, I., Túnez, L., Imputiua, S., Munguambe, H., Mutepa, V., … Chaccour, C. (2026). Risk of adverse pregnancy outcomes following inadvertent exposure to ivermectin during the periconception period: findings from two cluster-randomized trials in Mozambique and Kenya. EClinicalMedicine, 97(104069), 104069. https://doi.org/10.1016/j.eclinm.2026.104069

The Lancet Countdown Europe is an international, interdisciplinary research initiative that aims to develop open, transparent and rigorous indicators to track the impact of climate change on population health. As well as monitoring the health impacts of climate change, it follows the adaptation and mitigation actions taken, the economic and financial aspects, and public and political engagement across Europe. This special edition of the Lancet Countdown in Europe report will be published in the Lancet Public Health journal on September 10, 2026.

This report will be launched in Barcelona. Prof. Cathryn Tonne, co-Director of The Lancet Countdown in Europe, will present the main findings. International, European, and local organisations will follow. They will highlight the progress developed on the ground, and the gaps needed to accelerate climate change action in cities

A panel discussion with local representatives and experts will follow. The discussion will explore the key ingredients needed for successful integrated climate and health action: How does transformative change actually happen? What role do indicators play in driving equitable progress? How are cities turning climate policy into practice? And how do we bring people along to build the social support that ambitious action demands, supported throughout by strong implementation, monitoring, partnerships and societal engagement?

The event is open to everyone, either in person or online. Refreshments will be served at the end of the event, and there will be an opportunity to meet the researchers who contributed to the Europe Cities report of the Lancet Countdown, as well as the keynote speakers and panelists.

Follow the event live 

You can follow the event in streaming using the following link. 

Agenda

Consulta la monografia completa del Volum 138 de l'IARC publicada recentement, amb l'avaluació completa duta a terme pel Grup de Treball: https://publications.iarc.who.int/652

Hacía 37 años que la Agencia Internacional para la Investigación sobre el Cáncer (IARC) no evaluaba si la gasolina de los automóviles provoca cáncer. Fue en 1988 y desde entonces se han generado numerosos nuevos estudios científicos sobre el tema. El pasado mes de febrero y marzo la IARC convocó a 20 personas expertas de 16 países para que llevaran a cabo una revisión crítica de todas las pruebas científicas actualizadas. Yo tuve el privilegio y el placer de presidir la reunión del grupo de trabajo, en la que evaluamos los estudios de acuerdo con criterios estrictos y establecidos.

Pruebas suficientes de que la gasolina causa cáncer de vejiga y leucemia

En 1988 la gasolina de los automóviles se clasificó (volumen 45) como “posiblemente cancerígena para los seres humanos” (también conocida como Grupo 2B). Este año hemos concluido que, en general, hay pruebas suficientes para afirmar que sí causa cáncer en humanos. Por lo tanto, la respuesta a la pregunta del título es, efectivamente, sí, existen pruebas convincentes de que la gasolina de los automóviles provoca cáncer. En concreto, se ha hallado que la exposición a la gasolina provoca cáncer de vejiga urinaria y leucemia mieloide aguda en adultos. La clasificación oficial es la conocida como del Grupo 1, según la cual la gasolina de los automóviles es cancerígena para el ser humano. Se trata del nivel utilizado por la IARC al evaluar si un agente es cancerígeno para los seres humanos.

Fuente: IARC.

Los estudios en personas expuestas a la gasolina incluían sobre todo a las que, por su trabajo, están expuestas a la gasolina y a sus vapores, ya sea en el proceso de producción del combustible, que es una mezcla compleja, o durante su transporte y el repostaje de vehículos. Los empleados de las estaciones de servicio, por ejemplo, están expuestos a niveles más altos de gasolina que el público en general.

Uno de los principales estudios epidemiológicos para evaluar la exposición a la gasolina, que contribuyó a esta evaluación, fue realizado por investigadores que ahora trabajan en ISGlobal (antes en el IMIM durante el estudio)
 

Pruebas limitadas de que la gasolina causa otros tipos de cáncer

También se han revisado los estudios sobre otros tipos de cáncer y se ha determinado que las pruebas son limitadas. Esto significa que había algunos estudios que mostraban que la gasolina de los automóviles se asociaba a un mayor riesgo de otros tipos de cáncer, pero las pruebas no eran lo suficientemente sólidas como para llegar a una conclusión clara en este momento. Las pruebas en humanos eran limitadas para el linfoma no Hodgkin (incluida la leucemia linfocítica crónica), el mieloma múltiple, los síndromes mielodisplásicos y los cánceres de estómago y riñón. También hubo pruebas limitadas para la leucemia linfoblástica aguda en niños, incluidos los estudios de niños que viven cerca de estaciones de servicio.

La gasolina causa daños genéticos e induce estrés oxidativo e inflamación crónica

Además de evaluar los estudios de cáncer en humanos expuestos a la gasolina de los automóviles, encontramos pruebas suficientes de cáncer en animales de laboratorio (estudios con ratones y ratas) y pruebas mecanicistas sólidas en humanos expuestos. Hallamos pruebas sólidas de que la gasolina es genotóxica (causa daños genéticos), y pruebas mecanicistas convincentes en sistemas experimentales para los criterios de valoración asociados con el estrés oxidativo y la inflamación crónica.

Falta más investigación

Aunque la gasolina de los automóviles está ahora clasificada como agente del Grupo 1, se necesita mucha más investigación para conocer mejor el riesgo de cáncer que supone para los seres humanos. ¿Provoca otros cánceres, además del cáncer de vejiga urinaria y la leucemia mieloide aguda en adultos? ¿Se pueden hacer nuevos estudios a gran escala en humanos? Por descontado, es importante que toda esta investigación se realice de forma independiente, imparcial y libre de posibles conflictos de intereses.

¿Y los aditivos de la gasolina?

Además de la gasolina de los automóviles, también evaluamos si provocan cáncer los aditivos oxigenados de la gasolina, que se utilizan para mejorar el octanaje, aumentar la eficiencia de la combustión y minimizar la contaminación atmosférica. Los aditivos evaluados incluían el éter metil-terbutílico  (MTBE), el etil-tert butil éter), el alcohol tert-butílico (TBA), el  éter diisopropílico (DIPE) y el terc-amil metil éter (TAME). Las pruebas relativas a los distintos aditivos de la gasolina oxigenada eran más débiles que en el caso de la gasolina y las clasificaciones oscilaban entre el Grupo 2B (“posiblemente carcinógeno para el ser humano”) y el Grupo 3 (“no clasificable en cuanto a su carcinogenicidad para el ser humano”).

Para más información, consulta la monografía de la IARC.

La IARC es el organismo especializado de la Organización Mundial de la Salud (OMS) dedicado a la investigación y prevención del cáncer. Ha coordinado hasta la fecha 138 reuniones de evaluación de monografías sobre el cáncer en sus más de 50 años de historia. Estas evaluaciones se utilizan a menudo en políticas, directrices y recomendaciones nacionales e internacionales para minimizar los riesgos de cáncer.

Publicat a npj Digital Medicine, una revista científica internacional del grup Nature, l’estudi combina intel·ligència artificial, anàlisi de supervivència, calibratge estadístic i teoria de la decisió per transformar la predicció del risc en una eina útil per a la pràctica clínica i esportiva.

L’estudi aborda un dels principals reptes de la medicina esportiva: anticipar les lesions abans que es produeixin. Tot i que en els darrers anys s’han desenvolupat nombrosos models basats en intel·ligència artificial, la majoria presenten limitacions importants que en dificulten l’aplicació als clubs professionals. En lloc de limitar-se a construir un model més precís, aquest treball proposa un nou marc metodològic que aborda diverses de les principals mancances identificades en la literatura científica.

Una nova manera d’entendre el risc de lesió

La principal innovació consisteix a tractar la predicció de lesions com un problema d’anàlisi de supervivència. Això permet representar matemàticament una realitat que els professionals ja coneixen: el risc augmenta progressivament a mesura que s’acumulen minuts d’entrenament o de competició. A diferència dels classificadors tradicionals, aquest comportament està incorporat al model des del seu disseny.

Aquest enfocament es complementa amb tres innovacions addicionals:

• La calibració beta (Beta Calibration), que ajusta les probabilitats perquè reflecteixin amb precisió el risc real observat;
• La incorporació de la teoria de la decisió, que adapta els llindars de risc en funció de la importància esportiva de cada situació;
• La introducció del Rest Benefit Certainty (RBC), que permet al cos tècnic definir el nivell de certesa que vol assolir abans de decidir si una jugadora ha de descansar.

En conjunt, aquests elements transformen una probabilitat abstracta en una recomanació contextualitzada que ajuda els professionals a valorar quan és més beneficiós per a una jugadora participar o descansar.

Quatre temporades de dades del primer equip femení

L’estudi s’ha desenvolupat utilitzant una de les bases de dades longitudinals més completes disponibles en el futbol femení d’elit: quatre temporades consecutives del primer equip femení del FC Barcelona (2019-2023), que inclouen 34 jugadores, gairebé 14.000 observacions diàries i 83 lesions musculoesquelètiques sense contacte. Les dades integren informació GPS, càrrega d’entrenament, minuts jugats, competicions, compromisos amb les seleccions nacionals i durada de les lesions.

Un sistema de detecció del risc de lesió molt més fiable

Els resultats mostren que els models basats en l’anàlisi de supervivència superen de manera consistent els algoritmes tradicionals d’aprenentatge automàtic utilitzats fins ara per predir lesions. En particular, aquests models van aconseguir una millor capacitat de discriminació que els classificadors convencionals, millorant substancialment la identificació de situacions d’alt risc.

El calibratge estadístic també va corregir la tendència dels models a subestimar el risc real, fet que va fer que les probabilitats resultants fossin molt més fiables i interpretables per l’equip mèdic.

En la validació temporal amb una temporada completament nova, el sistema va produir millores positives en la disponibilitat de les jugadores, fet que suggereix que aquest tipus de model pot ajudar a reduir l’impacte de les lesions mantenint més jugadores disponibles al llarg de la temporada.

La fatiga acumulada, el predictor més important

L’anàlisi mostra que el predictor més important és la distància acumulada durant els 21 dies anteriors, seguit de la intensitat de carrera a alta velocitat i de les acceleracions i desacceleracions del mateix dia. Aquest resultat reforça la idea que la fatiga acumulada és el principal mecanisme associat al risc de lesió musculoesquelètica sense contacte.

“A diferència dels enfocaments anteriors, aquest marc permet identificar, classificar i calibrar els factors associats al risc de lesió amb rigor estadístic, i quantificar la contribució de la fatiga acumulada. Sobretot, ofereix una nova perspectiva científica sobre un fenomen complex”, afirma Juan R. González, investigador d’ISGlobal.

“El repte metodològic era doble: representar com s’acumula el risc amb l’exposició i, alhora, contextualitzar les probabilitats resultants perquè es puguin interpretar d’acord amb la rellevància de cada situació. La incorporació de la teoria de la decisió permet adaptar els llindars de risc a cada context esportiu i convertir les prediccions en una eina útil per donar suport a la presa de decisions professionals”, explica Manuel Huth, primer autor de l’estudi, de la Universitat de Bonn.

De la recerca al terreny de joc i més enllà

Aquesta recerca proporciona una visió única dels factors que expliquen el risc de lesió, amb la càrrega externa com a punt de partida. El bessó digital de l’esportista integra aquesta informació amb la càrrega interna —com respon el cos a l’esforç, a través de biomarcadors, indicadors fisiològics i dades moleculars— i amb el perfil genètic de cada esportista: una eina essencial per donar suport als equips tècnics i mèdics, personalitzar el seguiment de cada esportista i anticipar les lesions. Aquesta és la línia que el Barça Innovation Hub impulsa conjuntament amb Made of Genes.

“Aquest tipus de recerca aporta rigor científic a factors que, fins ara, sovint interpretàvem de manera intuïtiva. El valor real rau a entendre millor com es relacionen la càrrega i la biologia de cada esportista amb el risc de lesió”, explica Gil Rodas, metge del FC Barcelona.

“Avançar en aquest camp requereix recerca i metodologia del màxim rigor científic, com la d’aquest treball. Com a soci de plataforma de dades i intel·ligència artificial, a Made of Genes traslladem la recerca al terreny de joc mitjançant models d’anticipació i millora del rendiment que integren, dins d’un bessó digital, la càrrega externa, la càrrega interna i el perfil genètic de cada esportista”, afegeix Berta Canal, científica de dades de Made of Genes.

El potencial va molt més enllà del futbol d’elit: com que actualment els sensors portables s’utilitzen àmpliament no només per esportistes professionals, sinó també en l’esport amateur i en ocupacions que exigeixen un gran esforç físic, aquest mateix enfocament podria contribuir a la prevenció de lesions molt més enllà del terreny de joc.

Sobre l’estudi

Títol: Injury prediction in elite women's football: an integrative machine learning-based decision-support framework
Revista: npj Digital Medicine (Nature Portfolio)
Publicació: En línia, 8 de juliol del 2026
DOI: 10.1038/s41746-026-02937-3
Dades: Primer equip femení del FC Barcelona · 4 temporades (2019/20-2022/23) · 34 jugadores · 83 lesions sense contacte
Autors: Manuel Huth, Berta Canal-Simón, Eva Ferrer, Gil Rodas, Xavier Yanguas, Jan Hasenauer i Juan R. González
Institucions: ISGlobal · Universitat de Bonn · Made of Genes · Departament Mèdic del FC Barcelona i Barça Innovation Hub · Hospital Clínic-Sant Joan de Déu · Leitat · CIBERESP · Universitat Autònoma de Barcelona

Temps de lectura: 3 min

[Aquest post l'han estat escrit Aina Nicolàs, Camila Picchio i Anthony Armenta, del Grup de salut pública i malalties hepàtiques d'ISGlobal.]

Existeix una vacuna, proves de diagnòstic ràpid i opcions de tractament eficaces. Es podria pensar que l'hepatitis viral està a punt d'erradicar-se, però encara queda molt per fer.

L'últim Informe Mundial sobre l'Hepatitis de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha posat de manifest que les infeccions per hepatitis viral, inclosos els virus de l'hepatitis B (VHB) i de l'hepatitis C (VHC), continuen causant més d'un milió de morts a l'any. Alhora, la majoria de les persones que viuen amb hepatitis viral crònica continuen sense ser diagnosticades ni tractades, la qual cosa revela una desconnexió entre les eines ja disponibles i la consecució de millors resultats sanitaris. Si ens fixem més detingudament a Europa, el panorama és igualment impactant: els objectius d'eliminació continuen sent molt lluny d'assolir-se, amb una gran bretxa tant en les taxes de diagnòstic com en les de tractament.

El repte, per tant, no és simplement si existeixen eines mèdiques eficaces. És si les persones realment poden accedir als serveis que les proporcionen, comprendre'ls i orientar-s'hi.

El repte, per tant, no és simplement si existeixen eines mèdiques eficaces. És si les persones realment poden accedir als serveis que les proporcionen, comprendre'ls i orientar-s'hi.

Això és especialment important per a les comunitats migrants a Europa, que poden enfrontar-se a barreres que els enfocaments tradicionals basats en la clínica no aborden adequadament. Aquestes comunitats es veuen afectades de manera desproporcionada i representen, segons les estimacions, el 25% de les infeccions per VHB i el 14% de les infeccions per VHC. Això es deu a una complexa interacció de factors, entre els quals s'inclouen la disponibilitat limitada d'estratègies preventives als seus països d'origen i les importants barreres per accedir als sistemes de salut d'acollida i orientar-s'hi, a la qual cosa s'afegeixen les barreres culturals i lingüístiques.

Per a algú que intenta accedir a l'atenció sanitària en un nou país, aquestes barreres poden ser tant estructurals com personals: no saber on anar per fer-se una prova, tenir dificultats per entendre la informació de salut en un idioma desconegut, gestionar cites i derivacions, o enfrontar-se a l'estigma i a idees errònies sobre l'hepatitis viral.

El diagnòstic precoç i l'atenció a temps són essencials per prevenir problemes de salut greus i reduir la transmissió.

Les conseqüències de quedar fora del sistema sanitari poden ser greus. Un diagnòstic tardà sovint fa que la infecció només es detecti quan ja s'ha desenvolupat una malaltia hepàtica avançada. Això suposa un major risc de cirrosi, càncer de fetge i, en darrera instància, la mort. En para·lel, quan les persones no saben que tenen la infecció, és possible que no prenguin les precaucions necessàries per protegir els altres, la qual cosa fa que es propagui a la comunitat sense que se'n tingui coneixement. Per tant, el diagnòstic precoç i l'atenció a temps són essencials per prevenir problemes de salut greus i reduir la transmissió.

Apropar l'atenció sanitària a on viu la gent

Per arribar a les persones que no accedeixen als serveis de salut tradicionals, hem de replantejar-nos on i com s'ofereix l'atenció.

Segons l'OMS, simplificar i descentralitzar la manera com oferim els serveis de detecció i atenció és fonamental per als esforços d'eliminació de l'hepatitis viral. Això significa portar alguns serveis més enllà dels entorns clínics especialitzats i apropar-los a les comunitats que els necessiten, alhora que es facilita a les persones el pas de les proves a l'atenció adequada.

Els treballadors i les treballadores comunitaris de salut i altres facilitadors comunitaris poden fer-ho possible.

En la pràctica, el seu paper és molt concret. Aquests professionals de la salut pública de primera línia poden explicar per què és important fer-se les proves en un idioma i un context que la gent entengui, respondre a preguntes i abordar l'estigma i els conceptes erronis, ajudar algú a trobar o accedir a un servei de diagnòstic, guiar-lo a través de cites o derivacions i connectar-lo amb el sistema de salut formal quan calgui atenció addicional. Atès que sovint provenen de les comunitats que atenen, treballen en estreta col·laboració amb elles o se n'han guanyat la confiança, poden superar les barreres culturals, lingüístiques i estructurals que els serveis de salut poden tenir dificultats per superar per si mateixes.

Els professionals de la salut pública de primera línia poden explicar per què és important fer-se les proves en un idioma i un context que la gent entengui, respondre a preguntes i abordar l'estigma i els conceptes erronis, ajudar algú a trobar o accedir a un servei de diagnòstic, guiar-lo a través de cites o derivacions i connectar-lo amb el sistema de salut formal quan calgui atenció addicional.

Això no és una idea nova.

En diferents sistemes de salut, el personal de salut comunitaria ha ajudat a estendre l'atenció a comunitats que d'altra manera podrien quedar desateses. A Ruanda, per exemple, el personal de salut comunitaria ha estat fonamental per enfortir l'atenció primària de salut, i han ampliat les seves responsabilitats des de la promoció bàsica de la salut fins a la gestió integrada de casos a la comunitat. La seva experiència demostra el que pot passar quan es reconeix els treballadors comunitaris com una part fonamental del procés pel qual les persones accedeixen i utilitzen els serveis sanitaris.

Malgrat la important contribució del personal de salut comunitària en els sistemes de salut de països d'ingressos baixos i mitjans, el seu potencial per donar suport als sistemes sanitaris en països d'ingressos alts és immens.

A Europa, un paper més sòlid i integrat dels agents comunitaris de salut podria ajudar a abordar reptes persistents en matèria de salut de la població migrant, com l'accés desigual als serveis i la creixent diversitat cultural i lingüística. Així i tot, les seves funcions no estan integrades de manera sistemàtica en els sistemes sanitaris formals. Alguns països i regions —com Bèlgica i el Regne Unit— han pres mesures per vincular més estretament el personal de salut comunitària amb l'atenció primària, mentre que en altres llocs la seva participació continua sent fragmentada o depèn de programes pilot o projectes de recerca concrets.

Aprofitar tot el seu potencial requereix, per tant, alguna cosa més que simplement reconèixer que els enfocaments comunitaris funcionen. Les persones que presten aquests serveis també necessiten els coneixements, les eines pràctiques i el suport necessaris per acomplir les seves funcions de manera eficaç i vincular les comunitats amb el sistema sanitari en general.

Posar en pràctica aquest enfocament a través d'HEP-HOP

Aquest és un dels reptes que pretén abordar el projecte Health Equity Programme: Hepatitis Outreach for Migrant Populations (HEP-HOP) (Programa d'Equitat Sanitària: Atenció a l'Hepatitis per a les Poblacions Migrants).

No deixar ningú enrere és l'essència d'HEP-HOP, un projecte finançat per la UE centrat a millorar l'accés a l'atenció de l'hepatitis viral entre les persones migrants a tot Europa.

Atès que apropar els serveis a les comunitats ha d'implicar les mateixes comunitats, un component central del projecte són les proves descentralitzades de detecció de l'hepatitis viral en el punt d'atenció, duta a terme amb la participació d'agents comunitaris de salut i altres facilitadors comunitaris, inclosos educadors entre iguals, mediadors socials i formadors en integració cívica.

ISGlobal i la Universitat d'Anvers estan desenvolupant un programa formatiu estructurat per capacitar el personal comunitari de primera línia amb habilitats pràctiques.

Es tracta de persones que ja es troben en una posició idònia per generar confiança, comunicar-se de manera culturalment adequada i ajudar les persones a orientar-se en els serveis sanitaris. Però perquè aquest model sigui eficaç i escalable, també necessiten una preparació estructurada per a les responsabilitats que se'ls demana assumir.

És per això que ISGlobal i la Universitat d'Anvers estan desenvolupant un programa formatiu estructurat per dotar el personal comunitari de primera línia de les habilitats pràctiques necessàries per a:

• realitzar cribratges descentralitzats,
• combatre l'estigma i les idees errònies,
• interactuar amb les comunitats migrants de manera culturalment adequada, i
• augmentar la conscienciació sobre l'hepatitis viral entre la població migrant a Europa.

Dissenyat pensant en la sostenibilitat i l'escalabilitat, el programa ha passat per un procés de revisió liderat per persones expertes en el qual han participat representants comunitaris, així com organitzacions globals de defensa, incloses la World Hepatitis Alliance i la Hepatitis B Foundation, conjuntament amb altres investigadors i especialistes.

L'objectiu és reforçar les connexions entre les comunitats i els serveis de salut ja disponibles, de manera que les persones puguin accedir al diagnòstic, l'atenció i el tractament de forma més ràpida i senzilla.

Eliminar l'hepatitis viral dependrà de fer que les eines existents funcionin per a tothom. Un suport comunitari de confiança, serveis accessibles i vincles més sòlids amb l'atenció sanitària poden ajudar a garantir que ningú no es quedi enrere.

PROGRAMA PRELIMINAR

9.00 h – 9.20 h Lliurament de documentació

9.20 h – 9.30 h Benvinguda

9.30 h – 10.40 h Risc d'introducció d'arbovirus a la Mediterrània

10.40 h – 11.20 h Sessió de pòsters (x5)

11.20 h – 11.50 h Pausa cafè

11.50 h – 12.50 h La nova generació d'eines per al control dels arbovirus

12.50 h – 13.50 h Arbovirosis d'interès emergent: la situació a Espanya

13.50 h – 14.00 h Cloenda

                                                INSCRIU-TE ARA

Temps de lectura: 3 min

[Aquest article ha estat escrit conjuntament per Manolis Kogevinas, professor emèrit d'ISGlobal, i Neil Pearce, professor de Bioestadística i Epidemiologia a la London School of Hygiene and Tropical Medicine. El text és una adaptació del seu article científic «Football, fossil fuels, and public health in the era of climate crisis», publicat a la revista Environmental Epidemiology.]

El desembre de 2022, milions de persones van veure Lionel Messi aixecar la Copa del Món embolicat en un bisht (vestimenta tradicional) que li va col·locar l'emir de Qatar. La imatge va esdevenir un símbol global, no només pel seu valor esportiu, sinó perquè revelava una cosa més profunda: la creixent fusió entre l'esport més popular del planeta i els interessos econòmics dels grans productors de combustibles fòssils.

Al Mundial 2026, un dels patrocinadors era Aramco, l'empresa estatal de petroli d'Aràbia Saudita i, a més, el 2034 el Mundial se celebrarà precisament a Aràbia Saudita.

Però aquest article no va sobre futbol. Va sobre com els combustibles fòssils modelen la nostra vida quotidiana, les nostres ciutats, el nostre clima i, en darrera instància, la nostra salut. El futbol és simplement el mirall més visible d'un fenomen molt més ampli: la capacitat de determinades indústries per influir en la cultura i en la percepció pública a través de plataformes d'enorme abast.

Un vincle que va molt més enllà de l'esport

Durant dècades, les grans petrolieres i els estats la riquesa dels quals depèn del petroli i el gas han invertit milers de milions en projectes de visibilitat global. Algunes estimacions situen aquesta inversió anual al voltant dels 6.000 milions de dòlars. L'esport, i especialment el futbol, és un dels vehicles més eficaços per a això. No és casualitat que alguns dels clubs amb més èxit de totes les èpoques d'Europa estiguin controlats per fons sobirans de països productors de petroli, ni que línies aèries estatals o empreses energètiques apareguin en samarretes, estadis i retransmissions. El resultat és una presència constant, gairebé invisible per la seva normalitat, d'indústries responsables d'una part substancial de les emissions globals.

No és casualitat que alguns dels clubs amb més èxit de totes les èpoques d'Europa estiguin controlats per fons sobirans de països productors de petroli, ni que línies aèries estatals o empreses energètiques apareguin en samarretes, estadis i retransmissions. El resultat és una presència constant, gairebé invisible per la seva normalitat, d'indústries responsables d'una part substancial de les emissions globals.

Fins i tot els entrenadors més admirats del futbol contemporani, Pep Guardiola, fins fa poc al Manchester City, i Luis Enrique al Paris Saint Germain, treballen en projectes esportius l'excel·lència dels quals està sostinguda per capital procedent d'economies basades en combustibles fòssils, a través dels fons sobirans dels Emirats Àrabs Units i Qatar, respectivament. No és una crítica cap a ells, sinó una constatació: el talent esportiu conviu avui amb estructures financeres que tenen profundes implicacions per al clima i la salut pública.

Però reduir aquesta estratègia a una qüestió d'imatge seria ingenu. El que està en joc és la capacitat d'aquestes indústries per mantenir la seva legitimitat social en un moment en què la ciència és inequívoca: la crema de combustibles fòssils és el principal motor del canvi climàtic, i el canvi climàtic és ja l'amenaça més gran per a la salut pública del segle XXI.

La salut pública en l'era del clima extrem

El canvi climàtic no és un fenomen abstracte. Els seus efectes sobre la salut estan documentats i s'intensifiquen cada any:

• Onades de calor més freqüents i mortals.
• Contaminació atmosfèrica que causa milions de morts prematures.
• Esdeveniments extrems, inundacions, incendis, sequeres, que alteren ecosistemes i desplacen poblacions.
• Malalties infeccioses que s'expandeixen a noves regions.

Aquests riscos estan recollits en múltiples informes, com el del Lancet Countdown, una de les avaluacions més completes sobre clima i salut, en la qual investigadors d'ISGlobal participen activament.

Mentre els impactes del canvi climàtic augmenten, les indústries responsables de la major part de les emissions continuen trobant espais privilegiats per projectar una imatge de modernitat, dinamisme i progrés.

I, així i tot, mentre els impactes augmenten, les indústries responsables de la major part de les emissions continuen trobant espais privilegiats per projectar una imatge de modernitat, dinamisme i progrés.

El poder de la normalització

Aquí és on el vincle amb l'esport, i amb altres esferes culturals, es torna rellevant. La publicitat i el patrocini no només venen productes: construeixen imaginaris. Associar combustibles fòssils amb èxit, emoció o excel·lència esportiva contribueix a mantenir la idea que aquestes indústries formen part natural i inevitable de la nostra vida.

El sportswashing no és només un problema ètic. És un determinant comercial de la salut, perquè influeix indirectament en els riscos sanitaris en retardar o febleïr polítiques de protecció ambiental

Aquest fenomen té un nom: sportswashing, una forma de rentat reputacional que utilitza l'esport per suavitzar la percepció pública d'activitats amb impactes ambientals negatius. Però el sportswashing no és només un problema ètic. És un determinant comercial de la salut, perquè influyeix indirectament en els riscos sanitaris en retardar o afeblir polítiques de protecció ambiental.

Un paral·lelisme incòmode: el tabac

La història ofereix un precedent clar. Durant dècades, la indústria del tabac va utilitzar l'esport per associar els seus productes amb vitalitat i èxit. El resultat va ser un retard significatiu en l'adopció de polítiques de control del tabaquisme.

Avui ningú no acceptaria que una marca de cigarretes patrocinés la samarreta d'un gran club. Això no obstant, continuem acceptant, i fins i tot celebrant, que indústries responsables d'una crisi climàtica amb conseqüències sanitàries massives ocupin aquest espai.

És inevitable aquesta dependència?

Una idea molt estesa és que l'esport, i per extensió altres activitats culturals, necessita aquest tipus de finançament per sobreviure. Però aquesta narrativa ignora una cosa fonamental: el sistema econòmic de l'esport s'ha construït sobre una espiral de despesa creixent, on els ingressos addicionals no estabilitzen el model, sinó que alimenten una inflació permanent de salaris, fitxatges i costos operatius.

En altres paraules: no és que l'esport necessiti combustibles fòssils; és que el model actual de l'esport necessita un flux constant de capital, vingui d'on vingui.

Un moment per a la responsabilitat col·lectiva

El debat sobre el paper dels combustibles fòssils en l'esport no és un debat sobre aficions. No es tracta de deixar de veure partits ni de renunciar a l'emoció que genera el joc. Es tracta de reconèixer que la cultura també forma part del sistema que determina la nostra salut.

No es tracta de deixar de veure partits ni de renunciar a l'emoció que genera el joc. Es tracta de reconèixer que la cultura també forma part del sistema que determina la nostra salut.

Les societats científiques ja han demostrat que poden liderar canvis ètics profunds, com va passar amb el tabac. Avui, el desafiament és més gran i més urgent. La pregunta no és si l'esport s'ha de desvincular dels combustibles fòssils, sinó quan i com.

Perquè, igual que al segle XX va resultar inacceptable que l'esport servís per promocionar productes que mataven, al segle XXI ens hauria de resultar inacceptable que contribueixi a normalitzar la indústria que està desestabilitzant el clima del planeta.

Temps de lectura: 5 min

Quan la majoria de la gent pensa en els virus, ho fa en malalties. Tanmateix, els virus són a tot arreu: als oceans, els sòls, els boscos, les aigües residuals i fins i tot a les superfícies que toquem cada dia. De fet, s'estima que existeixen 10³¹ virus al planeta, dels quals només s'ha identificat una diminuta fracció.

Aquesta enorme diversitat viral desconeguda ha estat batejada com la "matèria fosca viral". Gràcies als avenços recents en les tecnologies de seqüenciació, els científics estan començant a desvelar l'extraordinària diversitat de virus presents en sòls, oceans, fauna silvestre i altres entorns. Un estudi especialment fascinant va utilitzar mostres de formigues legionàries africanes per caracteritzar les poblacions virals d'un bosc tropical remot al Gabon.

Un altre estudi especialment interessant, aquest cop centrat no en els boscos sinó en les ciutats de tot el món, va comptar amb la participació de Xavier Rodó, investigador ICREA a ISGlobal. El seu objectiu era cartografiar la diversitat dels virus d'ARN presents en entorns urbans a escala global.

El món ocult dels virus urbans

Els virus d'ARN desperten un interès especial a causa de la seva elevada taxa de mutació, que els permet adaptar-se ràpidament a nous ambients i hostes. A més, representen aproximadament dos terços dels patògens humans coneguts (com el VIH, els virus de la grip, el dengue, l'Ebola o el SARS-CoV-2). Tanmateix, existeixen pocs estudis sobre la seva diversitat, especialment en entorns urbans, on viu actualment el 56 % de la població mundial.

Per abordar aquesta qüestió, el consorci internacional MetaSUB va analitzar la diversitat de virus d'ARN en 102 ciutats i els seus voltants, distribuïdes en 31 països. Per fer-ho, va examinar 2.922 mostres genètiques recollides entre març i juliol de 2020 en una àmplia varietat d'entorns urbans i periurbans: des de baranes, bancs o màquines expenedores de bitllets en hospitals, bancs i estacions de transport públic, fins a sòls propers, zones verdes i aigües residuals.

Principals troballes

Entre els resultats més destacats figuren els següents:

Milers de virus d'ARN desconeguts fins ara

L'anàlisi va identificar 54.945 virus d'ARN, dels quals el 77 % mai no havia estat descrit. A la majoria dels països predominaven dues grans classes de virus d'ARN, especialment en els entorns més estretament vinculats a l'activitat humana. El SARS-CoV-2 també va aparèixer amb freqüència, probablement perquè les mostres es van recollir durant la pandèmia.

Menor diversitat viral en els entorns urbans

Un altre resultat clar va ser que la diversitat viral era menor en les mostres procedents d'entorns urbans (carrers, bancs o estacions de metro) que en les recollides en zones periurbanes o naturals, com sediments, sòls o prats. Això suggereix que la urbanització i l'activitat humana, mentre deixen una petjada característica, poden homogeneïtzar les comunitats virals. Les aigües residuals també van destacar com un important reservori de virus, la qual cosa confirma el seu valor per a la vigilància epidemiològica. Així i tot, fins i tot a les ciutats la diversitat continuava sent enorme: l'anàlisi no va assolir un punt de saturació, la qual cosa indica que probablement queden molts més virus per descobrir.

Noves branques a l'arbre evolutiu dels virus

L'estudi va revelar, a més, evidències de dos possibles nous fílums virals (o grans branques evolutives), una nova classe i diversos grups que fins ara no havien pogut classificar-se. Així mateix, va trobar indicis que l'aparició de genomes d'ARN de doble cadena al fílum Duplornaviricota podria no haver estat un esdeveniment evolutiu únic, com es pensava fins ara. En analitzar amb més detall un enzim clau d'aquests virus, l'ARN polimerasa dependent d'ARN (RdRp), l'equip investigador va trobar senyals de selecció direccional, és a dir, mutacions que podrien conferir avantatges evolutius als virus. Identificar aquestes signatures moleculars pot ajudar a comprendre millor l'evolució i capacitat d'adaptació dels virus, detectar variants amb potencial pandèmic i orientar futures estratègies de vacunació.

La majoria dels virus urbans infecten bacteris

Contràriament a la idea predominant que els virus d'ARN infecten principalment organismes eucariotes, l'estudi va mostrar que la majoria dels virus identificats tenen com a hostes bacteris, fongs i plantes. De fet, més de la meitat dels virus l'hoste dels quals es va poder identificar eren bacteriòfags, és a dir, virus que infecten bacteris. Aquesta troballa posa de manifest l'important paper ecològic que juguen aquests microorganismes en la configuració de les comunitats virals urbanes i les complexes dinàmiques ecoevolutives que han donat forma a aquestes relacions. Així i tot, els investigadors van identificar més d'un centenar de virus capaços d'infectar vertebrats, inclosos membres de famílies que contenen coneguts patògens humans, com els rinovirus, poliovirus i enterovirus. També van detectar 166 virus d'ARN associats a quatre importants bacteris resistents als antibiòtics, coneguts com a patògens ESKAPE: Staphylococcus aureus, Klebsiella pneumoniae, Pseudomonas aeruginosa i Acinetobacter baumannii. Aquests virus podrien obrir la porta, en el futur, al desenvolupament de teràpies basades en virus per combatre les infeccions resistents als antibiòtics. A més, l'equip va identificar virus capaços d'infectar bacteris intestinals humans com Clostridia i Bacteroidia, dos components fonamentals de la nostra microbiota.

Els factors socioeconòmics també podrien influir

En relacionar la diversitat viral amb els indicadors del Banc Mundial, els investigadors van observar que les àrees urbanes de països amb menor nivell de desenvolupament tendien a presentar una major càrrega de virus associats a vertebrats que les de països més desenvolupats. Per exemple, les mostres hospitalàries d'Islamabad i São Paulo mostraven una major abundància viral que les de Baltimore i Seül.

Una crida a continuar explorant i vigilant el món viral

Com assenyalen els mateixos autors, l'estudi presenta algunes limitacions importants. Per exemple, el mostreig va ser desigual entre països i tipus d'entorn, la qual cosa dificulta determinar si les diferències observades responen realment a factors geogràfics o simplement a les característiques dels llocs mostrejats (per exemple, estacions de transport públic a Polònia enfront d'hivernacles a França). A més, queda molta feina al davant per comprendre plenament les relacions entre virus i hostes, així com el paper que juga aquesta "matèria fosca viral" en els ecosistemes i en la salut humana.

Estudis com aquest contribuiran a comprendre millor l'evolució dels virus i els seus hostes, reforçar la vigilància ambiental i millorar la nostra preparació davant de futures epidèmies.

Així i tot, aquest treball constitueix un dels esforços més ambiciosos realitzats fins a la data per cartografiar el món ocult dels virus d'ARN presents en entorns associats a l'ésser humà. També estableix un nou estàndard metodològic per al descobriment de virus, la predicció d'hostes i l'anàlisi filogenètica. A més, ofereix un dels catàlegs més complets de virus d'ARN ambientals elaborats fins ara: l'UPVAtlas, un recurs valuós per a futures investigacions.

Estudis com aquest contribuiran a comprendre millor l'evolució dels virus i els seus hostes, reforçar la vigilància ambiental i millorar la nostra preparació davant de futures epidèmies.

La contaminació atmosfèrica és un dels principals factors de risc ambiental per a la salut i s’ha relacionat amb una àmplia varietat d’efectes adversos en les persones adultes, entre els quals les malalties cardiovasculars i la síndrome metabòlica. Els infants són especialment vulnerables, perquè els seus òrgans i el seu sistema immunitari encara estan en desenvolupament, respiren un volum més gran d’aire en relació amb el seu pes corporal i solen passar més temps a l’aire lliure. La síndrome metabòlica és un conjunt de factors de risc entre els quals s’inclouen l’obesitat abdominal, la hipertensió arterial, les alteracions de la glucosa en sang i la dislipidèmia, que poden augmentar el risc de desenvolupar diabetis de tipus 2 i malalties cardiovasculars en etapes posteriors de la vida.

Per estudiar-ho, l’equip investigador va analitzar dades de 1.147 infants d’entre 6 i 11 anys procedents de França, Grècia, Lituània, Noruega, Espanya i el Regne Unit, que van ser seguits entre 2013 i 2016 en el marc del projecte HELIX. “Vam estimar l’exposició al PM_2.5 i al NO₂ a la llar, a l’escola i durant els desplaçaments, i en vam analitzar la relació amb una puntuació de risc de síndrome metabòlica”, explica Anne van Rooijen Korving, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.

Mitjançant models validats de contaminació atmosfèrica basats en els entorns residencial, escolar i de desplaçament, l’equip va estimar l’exposició anual a tots dos contaminants durant l’any previ a l’avaluació clínica. L’associació amb el risc de síndrome metabòlica es va analitzar mitjançant models de regressió multivariable. El risc de síndrome metabòlica es va calcular utilitzant una puntuació prèviament validada basada en el perímetre de cintura, la pressió arterial, els lípids en sang i els nivells d’insulina, d’acord amb els criteris de la Federació Internacional de Diabetis.

Associacions més fortes a l’escola que a la llar

La contaminació atmosfèrica va mostrar una associació més intensa amb el risc de síndrome metabòlica a l’escola que a la llar, fet que suggereix que els infants podrien ser especialment vulnerables en l’entorn escolar. Tot i que els nivells de contaminació a la llar i a l’escola estaven altament correlacionats (amb concentracions anuals de PM_2.5 i NO₂ que superaven de manera sistemàtica les directrius de l’Organització Mundial de la Salut), la susceptibilitat sembla ser més gran a l’escola. Investigacions prèvies indiquen que fer més activitat física en l’entorn escolar incrementa la freqüència respiratòria, fet que podria amplificar els efectes adversos de l’exposició a la contaminació.

En canvi, no es van observar associacions entre l’exposició durant els desplaçaments i el risc de síndrome metabòlica. De la mateixa manera, tampoc no es van trobar associacions amb l’exposició a curt termini durant els dies o la setmana previs a l’avaluació clínica, cosa que dona suport a la hipòtesi que els canvis metabòlics es desenvolupen gradualment amb el temps i no com a resposta a una exposició aguda.

Possibles mecanismes biològics i implicacions per a la salut pública

Hi ha diversos mecanismes biològics que podrien explicar aquestes troballes. L’exposició a la contaminació atmosfèrica s’ha relacionat amb inflamació sistèmica, estrès oxidatiu i alteracions en el metabolisme dels lípids, la regulació de la glucosa i el control de la pressió arterial, tots ells processos implicats en el desenvolupament de la síndrome metabòlica.

“Atesa l’àmplia exposició de la població a la contaminació atmosfèrica i les conseqüències a llarg termini de la síndrome metabòlica per a la salut, aquests resultats tenen importants implicacions per a la salut pública”, afirma Martine Vrijheid, directora del programa Environment and Health over the Lifecourse d’ISGlobal. “Els nostres resultats reforcen la necessitat de continuar reduint els nivells de contaminació atmosfèrica per protegir la salut cardiometabòlica infantil”.


Referència

Anne van Rooijen Korving, Parisa Montazeri, Léa Maitre, Sandra Marquez, Jose Urquiza, Nuria Güil-Oumrait, Antònia Valentín, Regina Grazuleviciene, Kristine Bjerve Gützkow, Johanna Lepeule, Rosemary R.C. McEachan, Bente Oftedal, Euripides G. Stephanou, John Wright, Wen Lun Yuan, Martine Vrijheid, Childhood outdoor air pollution exposure across multiple microenvironments and metabolic syndrome: A HELIX cohort analysis, Environmental Research, Volume 305, Part 1, 2026, 124892,ISSN 0013-9351, https://doi.org/10.1016/j.envres.2026.124892

Temps de lectura: 5 min

A vegades una resolució de l'ONU passa desapercebuda. La del 7 de juliol no ho hauria de fer. Canvia el terreny de joc per a més de mil milions de persones perquè, des d'ara, les malalties desateses deixen de ser només un problema sanitari per esdevenir també una qüestió de drets humans.

No és el mateix reclamar atenció política, financera i mèdica per una malaltia oblidada, que denunciar la violació d'un dret fonamental. Aquesta és la diferència després del 7 de juliol.

La notícia hauria d'haver arribat per altaveus a cadascuna de les més de mil milions de persones afectades al món per una o diverses de les 21 malalties tropicals desateses (MTD), segons la classificació de l'ONU. És una llista llarga on en ressonen algunes com la leishmaniosi, la lepra, la filariosi limfàtica, el Chagas, etc. La majoria d'aquestes malalties comparteixen trets d'exclusió, estigma i discriminació, a més d'un fort impacte en dones i infants.

Moltes d'aquestes malalties fa temps que van deixar de ser un problema exclusivament rural o tropical. La malaltia de Chagas n'és un bon exemple. Els moviments migratoris i altres canvis globals l'han convertit en un desafiament de salut pública també per a països com Espanya, on s'estima que hi viuen unes 80.000 persones afectades. Als Estats Units en són 300.000. A més, es pot transmetre de mare a fill durant l'embaràs, tot i que aquesta transmissió es pot prevenir mitjançant el diagnòstic i el tractament oportuns.

Una qüestió de drets humans

Des del passat 7 de juliol, les malalties desateses són alguna cosa més: són matèria de drets humans. Això vol dir que no tractar degudament aquestes malalties ja no serà només un problema de negligència sanitària o política, sinó una vulneració de drets humans.

Des del passat 7 de juliol, les malalties desateses són matèria de drets humans. Això vol dir que no tractar degudament aquestes malalties ja no serà només un problema de negligència sanitària o política, sinó una vulneració de drets humans.

La resolució va ser impulsada per un grup de països africans liderat per Malawi i va comptar amb el suport de desenes d'organitzacions, entre les quals hi havia ISGlobal juntament amb la Coalició Global de Chagas.

A falta d'un informe que detalli en què consistirà la inclusió de les malalties desateses en els Drets Humans, podem anticipar un impacte en el enfortiment del treball d'incidència dels grups i associacions de persones afectades. Però fins i tot abans de conèixer l'abast pràctic d'aquesta resolució, hi ha quelcom que ja ha canviat.

21 malalties, mil milions de persones

Per a qui investiga, per a qui fa formació, per a qui desenvolupa eines terapèutiques i logístiques contra les malalties desateses, ens trobem en un temps nou. No només treballen per a un objectiu de justícia i equitat en salut, sinó per un dret humà oficialment reconegut.

Però convé no deixar-se portar per l'entusiasme. Perquè, sincerament, qui creu que els Estats estan ara mateix tremolant per la notícia? Creuen que estan calculant els recursos i compensacions milionàries que haurien d'abonar a cada persona que no hagi estat tractada apropiadament d'una malaltia desatesa?

És ben cert que, en matèria legal, no és el mateix un problema de salut pública que un de drets humans. Aquest tipus de drets són inalienables i pertanyen a cadascuna de les persones.

En part, la resolució de l'ONU canvia el nom a les malalties desateses: ja no són «helminthiasi, filariosi, pian o oncocercosi». Ara es diuen Yusuf, Amelia, Ibrahim, Wole o Chantal.

En part, la resolució de l'ONU els canvia el nom a les malalties desateses: ja no són «helminthiasi, filariosi, pian o oncocercosi». Ara es diuen Yusuf, Amelia, Ibrahim, Wole o Chantal. Atendre-les no és només un deure de salut pública sinó un dret de Yusuf, Amelia, Ibrahim, Wole o Chantal. Un dret de cadascun de nosaltres.

El pitjor moment per als drets humans

No és hora de fer-se gaires il·lusions. La Declaració del 1948 va sorgir just després d'un món en guerra. Un cop més, ens trobem en un món en guerra, amb un finançament creixent cap al sector armamentístic i una retallada fonamental a l'ajuda en salut global.

I sobre els drets humans, només cal veure què està passant a Gaza, davant dels nostres ulls, així com en altres parts del món, al nord, sud, est i oest. I ara les violacions d'aquests drets ni tan sols s'emmascaren ni es dissimulen. Almenys, encara.

Estem en un dels pitjors moments per als drets humans. Així que l'aprovació que les malalties desateses en formin part, sembla més aviat un regal enverinat.

Estem en l'“encara”, en un dels pitjors moments per als drets humans. Així que l'aprovació que les malalties desateses en formin part, sembla més aviat el regal enverinat d'un banc en fallida que tria un director ingenu sense informar-lo de l'estat del compte.

Però el temps passa i els morts pesen. Veurem el retorn al seny, en aquest cicle pendular incessant de l'ésser humà entre la violència i el sentit comú. Tornarem a llegir cada article dels Drets Humans com si fos l'única frontera del món.

L'important serà que quan arribi aquest dia, en els articles de la Declaració, ja hi seran les malalties desateses, on sempre haurien d'haver estat, amb els ulls i la boca de cadascuna de les persones afectades, però per fi ateses. Per un matí, per una tarda, la del 7 de juliol, no se'ns va prohibir somiar. «Va passar aquell matí, va passar aquella tarda. Va ser el dia primer».

Fundat l'any 1996 gràcies a una iniciativa conjunta del Ministeri de Salut de Moçambic i de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), el CISM ha contribuït a generar evidència científica per millorar la prevenció, el diagnòstic i el tractament de malalties com la malària, la tuberculosi, el VIH o la pneumònia, a més d'impulsar avenços importants en salut maternoinfantil. El suport sostingut de l'AECID ha estat clau per consolidar el centre com un referent, la tasca del qual ha contribuït a orientar polítiques de salut dins i fora de Moçambic, situant-lo com un actor clau en la recerca en salut global.

Una aliança estratègica amb ISGlobal

La història del CISM ha estat estretament lligada a la d'ISGlobal des dels seus orígens. Al llarg d'aquestes tres dècades, ambdues institucions han construït un partenariat estratègic basat en l'enfortiment de les capacitats científiques, el desenvolupament d'infraestructures de recerca i la generació conjunta de coneixement per respondre a les prioritats de salut de Moçambic i del continent africà. Com a mostra d'aquest compromís a llarg termini, ISGlobal forma part del Patronat de la Fundació Manhiça, des d'on contribueix a impulsar la missió i el desenvolupament estratègic del centre.

"El CISM ha demostrat que la recerca d'excel·lència pot i ha de ser liderada des de l'Àfrica. Haver acompanyat el seu creixement durant aquests trenta anys és un privilegi i una mostra del valor de les aliances científiques construïdes des de la visió compartida i el compromís a llarg termini", va afirmar Quique Bassat, director general i científic d'ISGlobal.

Un aniversari per mirar cap al futur

La cerimònia va reunir alguns dels protagonistes d'aquesta història compartida. El programa va incloure intervencions de Pedro Alonso, fundador del CISM i també d'ISGlobal; Francisco Saúte, director general del CISM; Pedro Aide, coordinador de l'Àrea de Malària del CISM; i Quique Bassat, que va abordar les tres dècades de cooperació científica entre ambdues institucions. També hi van participar representants d'Africa CDC, CAPRISA, l'AECID i les autoritats de Moçambic, inclòs el president de la República.

Trenta anys després de la seva creació, el CISM continua sent un referent en recerca en salut a l'Àfrica i un exemple de com la col·laboració científica a llarg termini pot contribuir a enfortir les capacitats locals, consolidar institucions de recerca i generar coneixement amb impacte en la salut de les poblacions.

 Llegeix aquí la sèrie de posts que es van escriure amb motiu del 25è aniversari del CISM

[Aquest text l'han escrit conjuntament l'Elsa Carbonell, tècnica de camp, i l'Albert Bach, investigador postdoctoral.]

Temps de lectura: 3 min

Quan entres a un parc després d’un dia estressant, què et fa sentir millor? L’ombra dels arbres? El cant dels ocells? La sensació d’estar envoltat de natura? O la combinació de frescor, natura i calma que fa que aquell parc funcioni com alguna cosa més que un espai de pas?

En un context de canvi climàtic, escassetat d’aigua i creixement urbà, els espais verds ja no es poden entendre només com a llocs d’esbarjo ni com a elements amb una única funció. Són infraestructures urbanes que poden contribuir, alhora, a retenir aigua al sòl, acollir biodiversitat, millorar el confort ambiental i afavorir el benestar mental i emocional de la ciutadania.

Els parcs urbans del futur hauran de respondre a molts reptes alhora. BioWater aporta una primera base per pensar-los no com a peces separades de verd, sinó com a espais vius on sòl, aigua, biodiversitat i benestar estan entrellaçats.

Amb aquesta mirada va sorgir el projecte BioWater, una prova pilot desenvolupada en deu espais verds urbans de Barcelona. L’objectiu ha estat explorar com les característiques de la vegetació es relacionen amb tres dimensions clau: el contingut d’aigua al sòl, la biodiversitat i la restauració mental i emocional de les persones que fan servir aquests espais.

Com es relacionen les característiques de la vegetació i humitat del sòl?

El projecte ha estudiat parcs amb diferents configuracions vegetals: espais amb predomini d’herbàcies, arbustos, arbres i combinacions mixtes de vegetació. També ha incorporat diferents indicadors de biodiversitat, com els ocells, els líquens i els sírfids. Els sírfids són insectes pol·linitzadors, sovint semblants a petites abelles o vespes, que poden aportar informació sobre la qualitat de l’hàbitat. A més, el projecte ha recollit la percepció de les persones usuàries mitjançant enquestes i sessions participatives.

Els resultats de BioWater suggereixen que, per generar espais verds més resilients, cal entendre millor les característiques del sòl, restaurar-lo i millorar-ne la capacitat de retenir aigua.

Un dels resultats principals és que la relació entre vegetació i humitat del sòl no és tan simple com podria semblar. En els parcs estudiats, la humitat del sòl s’ha associat sobretot amb les característiques del sòl (textura i temperatura del sòl), les condicions ambientals, com la humitat relativa, i la vegetació.

Això és especialment important en una ciutat com Barcelona, on la gestió del verd urbà s’ha vist condicionada per la sequera. Els resultats de BioWater suggereixen que, per generar espais verds més resilients, cal entendre millor les característiques del sòl, restaurar-lo i millorar-ne la capacitat de retenir aigua.

Com es relacionen les característiques de la vegetació amb la biodiversitat?

En el cas de la biodiversitat, els resultats també apunten a una lectura matisada. Els espais amb més riquesa d’arbustos i arbres tendeixen a presentar més riquesa d’ocells. Però la biodiversitat percebuda per la ciutadania no depèn només del nombre total d’espècies vegetals. En els parcs analitzats, la biodiversitat percebuda per la ciutadania sembla associar-se amb espais on la vegetació es distribueix en més diversitat de capes i alçades, i on aquestes capes tenen una cobertura ben representada (complexitat estructural de la vegetació). La biodiversitat percebuda també s'ha associat amb una major sensació de naturalitat.

Com es relacionen les característiques de la vegetació amb el nostre benestar?

Aquest punt és important: la manera com les persones perceben un espai verd també forma part de la seva funció urbana. Un parc pot tenir valor ecològic, però perquè també sigui viscut com un espai restaurador cal considerar com s’hi mou la gent, com s’hi està i quins elements afavoreixen la sensació de natura.

Els resultats sobre benestar mental van en aquesta mateixa direcció:

• La restauració mental s’associa amb la complexitat estructural de la vegetació, la naturalitat percebuda i la connexió amb la natura.
• La regulació emocional a través de la natura, és a dir, l’ús dels espais verds per calmar-se, reduïr tensions o sentir-se amb més energia, mostra una relació més consistent amb la riquesa total d’espècies.
• El temps d’estada al parc sembla especialment rellevant per a la calma.

La conclusió principal és que els parcs no s’haurien de planificar mirant una sola variable. No es tracta només d’augmentar la vegetació, ni només de maximitzar la biodiversitat, ni només de crear espais agradables. El repte és integrar aquestes dimensions.

Com s’haurien de planificar els parcs, doncs?

La conclusió principal és que els parcs no s’haurien de planificar mirant una sola variable. No es tracta només d’augmentar la vegetació, ni només de maximitzar la biodiversitat, ni només de crear espais agradables. El repte és integrar aquestes dimensions.

1. Cal considerar conjuntament vegetació, sòl i aigua. Això implica incorporar la diagnosi del sòl en el disseny i manteniment dels espais verds, reduir el sòl nu, afavorir cobertes orgàniques protectores i explorar solucions naturalitzades de captació i emmagatzematge d’aigua.
2. Cal promoure espais més diversos, heterogenis i naturalitzats, evitant configuracions massa homogènies i combinant estrats herbacis, arbustius i arboris segons les condicions i usos de cada espai.
3. Cal dissenyar parcs pensats per a l’ús quotidià i el benestar: amb ombra, camins que no siguin només zones de pas, punts d’estada, espais de calma, zones de trobada i infraestructures de cura i confort, com bancs, lavabos públics, punts de lactància o espais adaptats a infants, persones grans i persones cuidadores.

Finalment, com que BioWater és una prova pilot, aquestes orientacions s’haurien d’aplicar inicialment en espais sentinella o actuacions pilot, amb seguiment posterior. Això permetria comprovar quines mesures funcionen millor abans d’estendre-les a altres espais de la ciutat.

Els parcs urbans del futur hauran de respondre a molts reptes alhora. BioWater aporta una primera base per pensar-los no com a peces separades de verd, sinó com a espais vius on sòl, aigua, biodiversitat i benestar estan entrellaçats.

Aquest estudi s’ha realizat en el marc del projecte 24S05864-001, finançat per l’Ajuntament de Barcelona per la Subvenció de Recerca Jove i Emergent 2024.

El canvi climàtic està incrementant l’exposició a temperatures extremes arreu del món, fet que genera preocupació pels seus possibles efectes sobre la salut infantil. L’embaràs i els primers anys de vida són etapes especialment crítiques per al desenvolupament del cervell, ja que aquest creix ràpidament i és especialment sensible als factors ambientals. Tot i que estudis previs han relacionat l’exposició a la calor amb alteracions cognitives i problemes de salut mental, encara hi ha poca evidència sobre els seus efectes en l’estructura cerebral.

"Volíem analitzar si l’exposició a la calor o al fred des de la concepció fins als 8,5 anys d’edat s’associava amb canvis en el desenvolupament cerebral durant la infància tardana i l’adolescència, i identificar els períodes en què el cervell és més vulnerable", explica Laura Granés, investigadora d’ISGlobal i de l’IDIAPJGol i primera autora de l’estudi.

L’estudi va incloure 3.251 nens i nenes de la cohort de naixement Generation R Study dels Països Baixos. "Vam utilitzar un model climàtic d’alta resolució que va proporcionar estimacions setmanals de la temperatura exterior durant l’embaràs i estimacions mensuals des del naixement fins als 8,5 anys d’edat al lloc de residència de cada participant. Posteriorment vam analitzar ressonàncies magnètiques cerebrals realitzades aproximadament als 10 i als 14 anys", assenyala Granés. Això va permetre mesurar com variava el volum d’11 estructures cerebrals al llarg del temps i analitzar si aquests canvis estaven relacionats amb l’exposició prèvia a la calor o al fred.

Per què el tàlem sembla ser especialment vulnerable?

De totes les regions cerebrals analitzades, només el tàlem va mostrar una associació consistent amb l’exposició a la calor durant les primeres etapes de la vida. El tàlem actua com el principal centre de relleu del cervell, ja que processa i transmet la informació sensorial i motora cap a l’escorça cerebral.

L’equip investigador considera que aquesta regió podria ser especialment sensible perquè comença a desenvolupar-se molt aviat durant l’embaràs i segueix un calendari de desenvolupament molt estrictament regulat. A més, la seva elevada irrigació sanguínia durant el desenvolupament fetal podria fer-la més vulnerable als canvis provocats per la calor que afecten la placenta o el flux sanguini cap al fetus.

Una finestra crítica: des de la concepció fins al cinquè mes de vida

L’estudi va identificar un període clar de vulnerabilitat que abasta l’embaràs i els primers mesos després del naixement. En comparació amb una temperatura mitjana de referència de 12,5 °C, l’exposició a temperatures mitjanes mensuals de 20,5 °C durant aquest període (calculades a partir de les temperatures diürnes i nocturnes) es va associar amb un creixement més lent del tàlem entre els 9 i els 15 anys d’edat. No es van observar associacions similars ni en la resta d’estructures cerebrals analitzades ni amb l’exposició a temperatures fredes.

Com podria afectar la calor el desenvolupament cerebral?

Tot i que l’estudi no estava dissenyat per identificar els mecanismes biològics implicats, investigacions prèvies apunten a diverses possibles explicacions. L’exposició a la calor durant l’embaràs podria alterar els nivells d’hormones de l’estrès matern, afectar la capacitat de la placenta per protegir el fetus en desenvolupament d’aquestes hormones o modificar la senyalització de la serotonina, un procés fonamental per a la formació de les connexions entre el tàlem i l’escorça cerebral. Així mateix, la inflamació i l’estrès oxidatiu associats a la calor també podrien contribuir a aquests efectes, si bé calen més estudis per confirmar-ho.

L’equip investigador també va observar que un creixement més lent del tàlem s’associava amb una major presència de problemes de conducta externalitzants durant l’adolescència, com ara comportaments agressius i infraccions de les normes. Tanmateix, no van trobar cap associació amb el rendiment cognitiu. "Futurs estudis hauran d’investigar si l’exposició a la calor durant les primeres etapes de la vida contribueix al desenvolupament de trastorns del neurodesenvolupament i si les alteracions en el desenvolupament del tàlem poden ajudar a explicar aquestes associacions", afirma Esmée Essers, investigadora d’ISGlobal i coautora de l’estudi.

"Els nens i nenes que van participar al nostre estudi van néixer entre els anys 2002 i 2006. Atès que les temperatures globals han continuat en augment, seria convenient poder fer un nou estudi en l'actualitat. En qualsevol cas, els nostres resultats suggereixen que adoptar mesures per reduir l’exposició a la calor durant l’embaràs i els primers mesos de vida podria tenir un paper important en la protecció del desenvolupament cerebral infantil", conclou Mònica Guxens, professora de recerca ICREA a ISGlobal i coordinadora de l’estudi.

Referència

Granés, L., Essers, E., Kusters, M. S. W., Petricola, S., Tiemeier, P. H., Soriano-Mas, P. C., Schwartz, P. J., & Guxens, P. M. (2026). Early life ambient temperature and brain volumes change throughout childhood. Environment International, 214(110385), 110385. https://doi.org/10.1016/j.envint.2026.110385

Un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, revela que Plasmodium falciparum no pot activar aquests mecanismes davant la calor quan es troba en fase de gametòcit, és a dir, la fase responsable de transmetre la infecció dels humans als mosquits. Els resultats, publicats a PLOS Pathogens, suggereixen que els pacients amb febre alta podrien ser temporalment no infecciosos: si un mosquit els piqués durant aquest període, podria no adquirir el paràsit i, per tant, no transmetre la malaltia a altres persones.

La malària afecta uns 260 milions de persones cada any i causa al voltant de 600.000 morts. P. falciparum és responsable de la forma més greu de la malaltia i de la majoria dels casos mortals.

Després de la picada d’un mosquit Anopheles infectat, els paràsits arriben al fetge, on es multipliquen. Després envaeixen els glòbuls vermells i comencen un cicle de replicació que es repeteix aproximadament cada 48 hores. En cada cicle, una petita proporció dels paràsits es transforma en gametòcits, l’única fase capaç d’infectar un mosquit i, per tant, essencial per a la transmissió de la malària.

Com i quan activa P. falciparum la resposta a l’estrès tèrmic?

Els episodis de febre de la malària solen durar diverses hores i poden arribar als 41 °C, unes temperatures que poden causar l’acumulació de proteïnes mal plegades i comprometre la supervivència del paràsit.

Per fer front a aquest dany, s’activa la Resposta al Xoc Tèrmic (HSR, per les seves sigles en anglès), un mecanisme que protegeix el conjunt de proteïnes cel·lulars. Aquesta resposta indueix la producció de proteïnes xaperones, que actuen com a “assistents moleculars” ajudant a reparar proteïnes danyades i a recuperar-ne l’estructura. Igual que en altres organismes, en els paràsits de la malària la HSR és un mecanisme fonamental de supervivència. Tanmateix, fins ara no se sabia en quines condicions s’activava.

L’equip investigador va desenvolupar un nou protocol per sotmetre els paràsits a estrès tèrmic utilitzant un bany d’aigua en lloc d’una incubadora, fet que permet controlar millor la temperatura i estudiar exposicions molt breus a la calor. Mitjançant aquest mètode, van observar que només deu minuts d’exposició són suficients per activar la HSR.

En P. falciparum, la HSR està controlada per AP2-HS, un factor de transcripció que regula l’activació de gens implicats en la resposta a la calor. “Vam descobrir que la resposta controlada per AP2-HS s’activa amb molta facilitat. Fins i tot increments moderats de temperatura, que no comprometen la supervivència del paràsit, són suficients per posar en marxa aquest mecanisme de protecció”, explica Neus Ràfols, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi. Aquests resultats suggereixen que els paràsits utilitzen la HSR de manera “preventiva”, cosa que és més eficient que activar-la quan el dany ja s’ha produït.

La HSR també s’activa després del tractament amb el fàrmac DHA

Quan l’equip investigador va tractar els paràsits amb dihidroartemisinina o DHA (el compost actiu de l’artemisinina i els seus derivats, que són els principals fàrmacs utilitzats contra la malària) també van observar l’activació de la HSR.

Aquests resultats apunten a la HSR com un mecanisme de protecció davant diferents tipus d’estrès que danyen les proteïnes del paràsit, i no només davant l’estrès tèrmic. Tanmateix, els paràsits amb formes truncades (versions incompletes) de la proteïna AP2-HS són més sensibles a l’estrès tèrmic, encara que no a la DHA. Això podria deure’s al fet que la DHA afecta moltes molècules del paràsit, no només proteïnes.

Els gametòcits en fases intermèdies o avançades de desenvolupament no activen la HSR

A diferència d’altres fases del cicle del paràsit, només els gametòcits de fase I poden activar la HSR dependent d’AP2-HS. Els gametòcits més desenvolupats perden aquesta capacitat. “Els nostres resultats suggereixen que la febre podria reduir temporalment la capacitat d’una persona amb malària per transmetre la infecció. Tot i que el paràsit sembla potenciar la seva transmissió en situacions d’estrès, els gametòcits madurs són especialment sensibles a les temperatures altes”, explica Alfred Cortés, investigador ICREA a ISGlobal i coordinador de l’estudi.

“Futurs estudis hauran de confirmar si aquest efecte es produeix durant les infeccions naturals i determinar si existeix una temperatura llindar a partir de la qual els pacients esdevenen temporalment no infecciosos”, conclou Cortés.

Referència

Ràfols N, Nyarko PB, Chillarón-Adán M, Tintó-Font E, Cortés A (2026) Characterisation of the thermal and non-thermal stress conditions that activate the Plasmodium falciparum AP2-HS-dependent heat-shock response. PLoS Pathog 22(7): e1014346. https://doi.org/10.1371/journal.ppat.1014346

Temps de lectura: 4 min

Aquell estiu al camp de refugiats de Mavrovouni, a Lesbos (Grècia) la temperatura va arribar als 40 °C. Mavrovouni és una de les conflictives portes d'entrada a Europa des del mar Egeu per a les persones que es veuen privades de la possibilitat de viatjar per vies regulars. La calor s'enfilava des de la grava, els nadons ploraven dins les tendes de campanya sufocants, la gent passava hores fent cua per aconseguir menjar, la connexió wifi es perdia i una persona a qui feia dies que intentàvem localitzar per fer-li una entrevista havia estat traslladada de sobte a un altre lloc.

Intentàvem fer una cosa que encara no s'havia fet: dur a terme una anàlisi exhaustiva de la salut sexual i reproductiva femenina en un camp de refugiats europeu. Però no només volíem estudiar les persones que hi vivien, sinó fer-ho amb elles al capdavant. Quan vaig arribar a Lesbos, no tenia ni idea que entraria en una comunitat de dones amb una fe, un sentit de l'humor, una disciplina, una cura mútua i una determinació de no rendir-se que transformarien la meva manera de veure el món.

Encara recordo la meva sorpresa quan, cada vegada que alguna cosa anava malament, Kowthar, una de les dones que representava la comunitat somali i que més endavant esdevindria la meva germana, deia serenament: «No problem, we fix it» («Cap problema, ho arreglarem»).

El coneixement ja hi era

Aquesta actitud positiva va ser la que va impulsar el projecte. I uns anys més tard, ara que s'acaba de publicar el nostre article sobre la part quantitativa del projecte —que forma part d'un estudi participatiu més ampli amb mètodes mixtos dirigit per Jamilah Sherally—, penso en com hauria estat d'impossible aquesta feina sense les nou coinvestigadores refugiades que representaven les llengües i les comunitats que hi vivien.

Penso en com hauria estat d'impossible aquesta feina sense les nou coinvestigadores refugiades que representaven les llengües i les comunitats que hi vivien. No hi eren com a traductores ni com a assistents, sinó com a coproductores de coneixement en una situació en què elles eren les expertes.

No hi eren com a traductores ni com a assistents, sinó com a coproductores de coneixement en una situació en què elles eren les expertes. Després de tres setmanes de debat, formació i desacords, i de set esborranys, l'enquesta de llars va passar de 232 preguntes a 119. Tot i així, continuava sent ambiciosa, ja que abastava l'atenció a la maternitat, l'anticoncepció, la menstruació, l'avortament, la mutilació genital femenina i molt més.

Les llargues discussions no van endarrerir innecessàriament el projecte, sinó que aquest treball col·lectiu va aconseguir que l'estudi fos prou rigorós i honest per reflectir les necessitats reals de salut sexual i reproductiva de les dones de Mavrovouni. Sense aquest procés, hauríem fet preguntes més limitades i també hauríem obtingut respostes més limitades. Per aprofundir en com les coinvestigadores van donar forma a l'estudi des del seu disseny fins a la seva difusió, es pot consultar en anglès Com predicar amb l'exemple: consideracions pràctiques per a la recerca participativa en salut global.

En aquell context de precarietat, incertesa i violència burocràtica, el nostre equip va aconseguir entrevistar 247 dones en edat reproductiva: la primera anàlisi de situació feta en un camp de refugiats europeu.

Quan la salut es tracta com una emergència i la violència com una política

Els resultats es fan ressò del que la literatura humanitària sobre salut sexual i reproductiva fa temps que demostra: es prioritza l'atenció d'emergència, mentre que les necessitats preventives, a llarg termini i basades en els drets queden relegades. Cal destacar que el nostre estudi va revelar que més de la meitat de les dones havien patit almenys una devolució en calent (pushback) abans d'arribar a Lesbos, i que dues dones van declarar haver perdut un fill durant la travessia per mar. Aquests resultats no es poden desvincular del sistema fronterer europeu en què es van produir: les organitzacions de drets humans han documentat reiteradament devolucions en calent violentes a Europa, mentre que els documents de la UE mostren que s'han destinat milers de milions d'euros a Grècia per a la gestió de la migració i de les fronteres.

La justícia no ha d'esperar

No hauríem pogut dur a terme aquesta recerca sense la Kowthar i la resta de coinvestigadores; és un fet metodològic. Però el projecte també va ser important perquè va reconèixer el seu valor en un sistema en què els procediments d'asil creen buits en el currículum de les persones i obliguen a deixar el seu futur en suspens. Contractar dones refugiades significava dir-los: els vostres coneixements i les vostres competències compten des d'ara mateix, i el vostre futur no comença quan un govern decideixi que podeu tenir-ne un.

Audrey Benson i Kowthar Mohamed durant la presentació de l'estudi quantitatiu al congrés ECTMIH d'Hamburg, i el moment en què van recollir el premi al millor pòster.

Com tantes altres persones, la Kowthar va acabar marxant de Grècia i va sol·licitar asil a Alemanya. Més endavant, la Jamilah ens va convidar a presentar dos estudis del projecte global a l'ECTMIH d'Hamburg. Tot just uns dies abans de viatjar, la Kowthar va rebre la denegació de la seva sol·licitud d'asil, però va venir igualment. Va pujar a un escenari acadèmic i va presentar els testimonis de dones les històries de les quals sovint són qüestionades o minimitzades, mentre que la seva pròpia història acabava de ser posada en dubte pel sistema d'asil.

La Recerca-Acció Participativa em va ensenyar que, mentre lluitem per un canvi estructural, continuem sent responsables de formes de justícia més petites que ja tenim a l'abast: a qui remuneren i reconeixen el mèrit, qui parla i a qui s'escolta, a qui es creu i a qui es dona espai perquè pugui construir un futur més enllà de la supervivència.

I quan la nostra presentació en format pòster va guanyar un premi, pujar a l'escenari a recollir-lo va ser una experiència agredolça. Sabíem que un premi no aturava les polítiques frontereres violentes. Però si la justícia només es concep a aquesta escala, pot arribar a ser tan immensa que la gent se senti paralitzada. La Recerca-Acció Participativa em va ensenyar que mentre lluitem per un canvi estructural, continuem sent responsables de formes de justícia més petites que ja tenim a l'abast: a qui es remunera i es reconeix, qui parla i a qui s'escolta, a qui es creu i a qui es dona espai perquè pugui construir un futur que vagi més enllà de la mera supervivència.

La ferida és el lloc per on entra la llum

Fa unes setmanes, la Kowthar em va trucar. Després d'anys de denegacions, lluites i pregàries, li havien concedit l'asil. Vam plorar d'alleujament en veure que, encara que només fos una mica, s'havia fet justícia.

La Kowthar no hauria d'haver hagut de ser valenta de la manera en què s'ha vist obligada a ser-ho. Però si ella és capaç de viure sota el pes del rebuig i, tot i així, continuar estudiant el sistema, assenyalar-ne la violència i exigir alguna cosa millor, aleshores nosaltres també podem fer-ho. Podem negar-nos a esperar que es publiquin els resultats abans de buscar la justícia, tot entenent la participació com un compromís ètic i humà.

Encara que ara tot sembli trencat, podem mirar-nos els uns als altres i dir allò que la Kowthar ens va ensenyar a dir: «Ho arreglarem».

La trobada abordarà com atraure, seleccionar i acompanyar el personal investigador en les diferents etapes del seu desenvolupament professional. Al llarg de la jornada, es presentaran estratègies, experiències i bones pràctiques per reforçar el suport a les persones que desenvolupen la seva trajectòria en l’àmbit de la recerca.

Amb la participació d’experts nacionals i internacionals, el programa combinarà ponències magistrals i taules rodones per debatre els principals reptes i oportunitats en aquest camp, així com per compartir enfocaments i aprenentatges útils per al nostre entorn científic.

La jornada és gratuïta i oberta a tothom, però requereix inscripció prèvia. T’hi pots inscriure a través d’aquest formulari.

Agenda 

9h15 – 9h30: Benvinguda - Quique Bassat (director general i científic d'ISGlobal) i Teresa Sanchis (directora general de Recerca del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya)

9h30 – 10h15: Ponència inspiradora - Marta Agostinho (directora executiva, EU-LIFE)

10h15 – 11h30: Attracting Talent: What It Is and Program Opportunities

Ponència magistral: Michele Rosa-Clot (responsable de cartera, HR Excellence in Research, Comissió Europea)

Taula rodona:

• Cristina Borrás (moderadora): directora de l’Àrea Internacional de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR)
• Michele Rosa-Clot: responsable de cartera, HR Excellence in Research, a la Comissió Europea
• Gonzalo Arévalo: vocal assessor del Director de l’Agència Estatal d’Investigació (AEI)
• Paola Isetta: directora de Recerca, Innovació i Programes de Beques a la Fundació “la Caixa”
• Rachel Coulthard-Graf: responsable de desenvolupament d’habilitats i carrera dels fellows / ombudsperson científica al Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL)

11h30 – 12h00: Pausa cafè

12h00 – 13h15: Selecting Talent: Fair and Transparent Selection Practices

Ponència magistral: Alexander Rushforth (professor adjunt, Universiteit Leiden)

Taula rodona:

• Eva Casamitjana (moderadora): coordinadora científica a ISGlobal
• Alexander Rushforth: professor adjunt a Universiteit Leiden
• Michela Bertero: directora d’Estratègia a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS)
• Emilià Pola: director executiu de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA)
• Miguel Angel Benítez: gestor de projectes al Basque Center for Applied Mathematics (BCAM)

13h15 – 14h15: Dinar càtering

14h15 – 14h45: Ponència inspiradora - Vanessa Saint-Gelais (coach executiva en ment-cos)

14h45 – 15h45: Retaining Talent: Training Programs

Taula rodona:

• María José Merino (moderadora): coordinadora de Recursos Humans i Desenvolupament Organitzatiu a ISGlobal
• Vanessa Saint-Gelais: coach executiva en ment-cos
• Teresa Rosas: responsable de Talent Acadèmic i Gènere al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)
• Damjana Kastelic: cap de Formació i Oficina Acadèmica al Centre de Regulació Genòmica (CRG)
• Julio Gómez: cap de Recursos Humans de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2)

15h45 – 16h00: Cloenda

Ponències principals

Marta Agostinho

From Talent to Thriving: The next frontier for research careers in Europe

El futur de la recerca europea no depèn únicament de l’excel·lència científica, sinó també de la nostra capacitat per crear trajectòries professionals que permetin al personal investigador créixer, contribuir i desenvolupar-se plenament. Aquesta ponència reflexionarà sobre l’evolució de les trajectòries professionals en recerca a Europa i oferirà una visió de futur sobre les condicions necessàries per donar suport al personal investigador al llarg de totes les etapes professionals, des de l’atracció i la selecció fins al desenvolupament, el lideratge i l’impacte a llarg termini.

Sobre la ponent

Marta Agostinho és directora executiva d’EU-LIFE, una aliança de destacats instituts europeus de recerca en ciències de la vida. Treballa en àmbits com la política científica, la governança i la cultura de la recerca, la gestió estratègica, la comunicació científica i la participació ciutadana. Codissenya i supervisa l’estratègia global d’EU-LIFE, lidera les seves activitats de política científica i representa externament l’aliança.

És doctora en Biologia Cel·lular i té un postgrau en Comunicació Científica, a més de més de 15 anys d’experiència en mediació del coneixement, després d’una dècada dedicada a la recerca en ciències de la vida. Entre els seus càrrecs anteriors hi ha la direcció de la Unitat de Comunicació i Formació de l’Instituto de Medicina Molecular de Lisboa i la gestió de projectes a NOVA Medical School, on va coordinar una Acció Conjunta Europea sobre polítiques de salut mental. També té experiència com a formadora, docent i avaluadora experta de programes de la UE.

Michele Rosa-Clot

The European Charter for Researchers and its implementation process: a framework for institutional change

La European Charter for Researchers i la seva aplicació a través de la distinció HR Excellence in Research ofereixen un marc per afavorir unes trajectòries professionals en recerca més atractives i sostenibles. Aquesta distinció ajuda les institucions a convertir aquests principis en mesures concretes de participació, desenvolupament organitzatiu i millora contínua, amb l’objectiu d’acompanyar millor el personal investigador i impulsar canvis reals dins de les organitzacions.

Sobre el ponent

Michele Rosa-Clot és responsable de la cartera HR Excellence in Research Award a la Direcció General de Recerca i Innovació (DG RTD) de la Comissió Europea, dins de la unitat “ERA, Spreading Excellence and Research Careers”, des de 2019. En aquest càrrec, contribueix al desenvolupament de la European Charter for Researchers i coordina la seva aplicació a través del procés HR Excellence in Research. Anteriorment va treballar a la direcció de la Comissió Europea responsable del sistema de satèl·lits Galileo, a la DG GROW.

Compta amb experiència internacional en recerca i és doctor en Ciències Polítiques per la Universitat de Pisa i té un màster en Història per la City University of New York. Com a becari Fulbright, va passar diversos anys a Nova York, on va estudiar, investigar i exercir com a docent. La seva trajectòria professional també inclou recerca sobre migració, polítiques d’energies renovables i experiència en l’àmbit de les arts.

Vanessa Saint-Gelais

Research Yourself: Navigating Career Crossroads and What Comes Next

Els moments de canvi o de dubte professional formen part de qualsevol trajectòria en recerca i no volen dir que alguna cosa hagi anat malament. Aquesta ponència s’adreça tant a les persones que estan valorant quin serà el seu pròxim pas com a les que acompanyen el personal investigador en aquest procés. A partir de la seva pròpia experiència, des d’un doctorat en neurociència fins a càrrecs de lideratge en la indústria farmacèutica i la creació del seu propi negoci, Vanessa Saint-Gelais explicarà com explorar les diferents opcions professionals i decidir quin camí seguir.

Sobre la ponent

Vanessa Saint-Gelais, doctora en neurociència, ha desenvolupat la seva trajectòria entre la recerca, càrrecs de lideratge corporatiu en la indústria farmacèutica i, actualment, la seva pròpia pràctica de coaching i consultoria. Acompanya professionals i personal directiu en transicions professionals, desenvolupament del lideratge i presa de decisions complexes. El seu enfocament combina la neurociència, el coaching somàtic i més d’una dècada d’experiència empresarial per ajudar les persones a avançar amb més claredat.

INSCRIU-T’HI ARA

Aquesta jornada compta amb el finançament del nostre Programa del Centre d’Excel·lència Severo Ochoa, subvenció CEX2023-001290-S, i també de la subvenció GPE2024-001424-T, totes dues finançades pel MCIN/AEI/10.13039/501100011033.

Fins ara, múltiples investigacions havien demostrat que la dieta mediterrània —rica en fruites, verdures, llegums, peix i oli d’oliva— és un escut eficaç contra el declivi físic i el desenvolupament de trastorns com la depressió. Tanmateix, aquest nou treball fa un pas més enllà en centrar-se en el benestar psicològic positiu, que inclou aspectes com el control, l’autonomia, el plaer i l’autorealització, amb preguntes sobre la independència, el gaudi de la vida, el sentit vital, l’energia i les perspectives de futur. L’estudi suggereix que els beneficis de seguir una dieta mediterrània sobre el benestar es produeixen de manera independent de la presència de símptomes depressius o del nivell socioeconòmic dels participants.

La investigació va analitzar les dades de 3.296 persones d’entre 50 i 90 anys participants de l’Estudi Longitudinal de l’Envelliment en Anglaterra (ELSA). Els hàbits alimentaris es van analitzar entre els anys 2018 i 2019, preguntant què havien menjat i begut en dos dies no consecutius a través d’una plataforma en línia, mentre que el benestar psicològic es va avaluar mitjançant qüestionaris realitzats fins a dues vegades entre els anys 2018 i 2020.

Protecció davant els efectes de la COVID en la salut mental

Les dades recollides per la cohort ELSA mostren que la irrupció de la pandèmia de la COVID i les mesures restrictives que la van seguir van produir un impacte emocional negatiu en els participants de l’estudi. Tanmateix, el deteriorament del benestar emocional va ser menys acusat en les persones amb una major adhesió a la dieta mediterrània, fet que suggereix un efecte protector.

“El nostre és un estudi observacional i, per tant, els resultats s’han d’interpretar amb cautela, ja que no podem extreure conclusions causals”, afirma Camille Lassale, investigadora d’ISGlobal i última autora de l’estudi. “No obstant això, els qüestionaris realitzats durant la pandèmia ens van permetre fer un seguiment al llarg del temps i constitueixen un gran valor afegit. Tot i que els mecanismes biològics que expliquen la relació entre la dieta mediterrània i una millor salut mental encara s’estan investigant, l’evidència apunta que els seus components característics ajuden a regular processos clau com la resposta a l’estrès, la inflamació, la salut intestinal i la funció cerebral”, afegeix.

“Aquest estudi és una mostra més de la relació entre el que mengem i la nostra salut mental, una àrea de recerca emergent que esperem que en els pròxims anys generi noves i nombroses evidències”, sosté Alanna Shand, psicòloga investigadora i coautora de l’estudi.

“Tot i que encara queden moltes preguntes obertes, del que no hi ha cap dubte és de la necessitat de promoure estils de vida saludables, prioritzant una dieta equilibrada i rica en aliments d’origen vegetal i baixa en aliments com les carns processades o els dolços, especialment entre la població de més edat”, sosté Andrew Steptoe, investigador de la University College London i primer autor de l’estudi.

Referència

Steptoe A, Shand AJ, Lassale C. Adherence to the Mediterranean diet and psychological wellbeing before and during the COVID-19 pandemic: a prospective analysis of the English Longitudinal Study of Ageing. BMJ Open. 2026; 16(6): e109599. http://dx.doi.org/10.1136/bmjopen-2025-109599

This free, in-person event will bring together leading experts in chrononutrition for a full day of presentations, methodology sessions, and thought-provoking discussions, spanning epidemiology, human interventions, biological mechanisms, multi-omics, exposome science, digital health, and policy translation.

Early Career Researchers (MSc students, PhD students, and postdoctoral researchers) are especially encouraged to attend and submit an abstract. Abstracts should include the title, author(s), presenting author (name and email address), affiliations and preferred presentation format (oral or poster), be no more than 350 words, and may include one optional table or figure. Abstracts must be submitted by September 1, with results announced on September 10. 

To attend the event, please register here. Maximum number of attendees is 60.

Preliminary Agenda

Introductions (9.00-9.15h)
Opening Keynote (9.15-10.15h) — Overview of the State of Chrononutrition Science and Its Implications for Health
Keynote Speaker: Marta Garaulet, Universidad de Murcia

Session 1: Epidemiological Evidence (10.15-11.30h) —Insights from large population studies on meal timing, fasting, and health outcomes
Chair: Kyriaki Papantoniou, Medical University of Vienna
Speakers:

• Bernard Srour, INRAE: Research for Agriculture, Food and Environment
• Marie-Pierre St-Onge, Center of Excellence for Sleep & Circadian Research, olumbia University Irving Medical Center 
• Camille Lassale, ISGlobal

Short coffee break (11.30-11.45h)

Session 2: Mechanistic Pathways (11.45-13.00h) — Circadian regulation of metabolism, hormonal rhythms, microbiome dynamics, and insights from multi-omics and exposome research
Chair: Emily Manoogian
Speakers:

• Daan Vanderveen, University of Surrey
• Frank Scheer, Harvard Medical School
• Selected talk from submitted abstracts

Lunch break (13.00-14.00h)

Session 3: Human Trials & Interventions (14.00-15.15h) — Insights from human clinical trials and chrononutritional interventions
Chair: Camille Lassale
Speakers:

• Emily Manoogian, Salk Institute for Biological Studies
• Jonas Salling, Steno Diabetes Center Copenhagen
• Selected talk from abstracts (open slot)

Posters / Rapid fire presentations (15.15-16.15h) – Early-career researchers present their work and network with senior scientists

Round-table Discussion and Consensus Building (16.15-17.30h) — Addressing methodological challenges assessing chrononutrition and harmonizing chrono-behavioural data using digital tools. Co-developing a “Research & Policy Priorities" statement to guide future directions
Chairs: Kyriaki Papantoniou & Camille Lassale
Participants: All speakers

Closing Remarks 

REGISTER NOW

Aquest document, de gairebé 100 pàgines, trasllada l’última evidència mèdica i climàtica a la realitat dels nostres carrers i hospitals. L’informe ofereix una radiografia precisa de la situació per dotar els professionals de la salut d’informació útil davant d’un risc que ja condiciona el futur del nostre sistema sanitari.

L’Observatori, creat per DKV l’any 2008, s’ha consolidat com un espai de reflexió rigorós que connecta l’evidència científica amb la realitat social, amb l’objectiu de conscienciar la població sobre la relació entre medi ambient i salut, i aportar coneixement útil per a la presa de decisions dels responsables públics i dels professionals sanitaris.

L’informe detalla que l’estrès tèrmic és ja el principal risc climàtic per a la salut a Espanya i revela que cada grau addicional de temperatura augmenta un 35% la mortalitat relacionada amb la calor. Lluny de ser un fenomen transitori, les projeccions climàtiques adverteixen que Espanya podria afrontar fins a vuit onades de calor anuals el 2050, acompanyades d’un increment crític de les nits tropicals, que impedeixen la recuperació fisiològica de l’organisme.

Aquesta nova realitat climàtica està posant al límit els hospitals espanyols, associant-se amb increments de fins al 42,8% en les urgències mèdiques. A més, l’informe subratlla una profunda bretxa de desigualtat: el codi postal i el nivell de renda condicionen de manera determinant el risc d’emmalaltir o morir per la calor, sent les persones grans, les dones que viuen soles i els residents de barris vulnerables els col·lectius més afectats.

Durant la inauguració de la jornada, Fernando Campos, CEO de DKV, ha emmarcat aquest informe dins del propòsit corporatiu de l’asseguradora: «A DKV estem convençuts que entendre el context en què operem és una condició imprescindible per construir un futur més saludable per a les persones, mitjançant les millors solucions per als nostres clients, tant particulars com empreses, i per al sistema de salut en el seu conjunt.»

Campos ha estat contundent respecte a la inacció: «Els episodis de calor extrema han deixat de ser excepcionals: avui condicionen la planificació sanitària, la gestió dels recursos i la qualitat assistencial. Ignorar-ho no és una opció responsable, ni des del punt de vista social ni des d’una lògica de gestió eficient dels sistemes de salut.»

Per la seva banda, la Dra. Elizabeth Diago Navarro, investigadora d’ISGlobal i encarregada de presentar les dades de l’estudi, ha destacat que «disposem d’evidència científica sòlida sobre l’impacte de la calor extrema, sabem quins són els grups de població més vulnerables i comptem amb estratègies per contrarestar-ne les conseqüències. El que cal ara és implementar-les de manera integral per respondre millor als episodis de calor extrema que ja vivim i que continuarem vivint.»

Després de la presentació de l’informe, la jornada ha acollit una taula rodona moderada per Silvia Agulló, directora de Sostenibilitat i Riscos Reputacionals de DKV, que ha assenyalat que «cal desplegar mecanismes que ens permetin anticipar els problemes greus de salut derivats d’aquest fenomen advers.»

La taula també ha comptat amb la participació del Dr. Martín Reyes, cap del Servei de Cardiologia de Quirónsalud, que ha remarcat que: «Cada vegada atenem més pacients vulnerables, especialment persones grans, als quals cal ajustar la medicació davant les onades de calor, ja que el seu estat de salut es descompensa pels riscos creixents que aquestes representen.»

També hi ha participat Víctor Segura, de la Unitat d’Emergències de la Creu Roja Espanyola, que ha afirmat: «Estem avançant cap a una cultura de la preparació, però ho fem a partir d’impactes negatius, com les recents inundacions. Actualment apostem per l’assistència comunitària perquè, en cas de necessitat extrema, els veïns i les persones properes puguin donar suport a qui es troba en situació de risc. També impulsem formacions i plans d’emergència domèstics i comunitaris.»

Descarregueu l’informe complet en aquest enllaç.

Temps de lectura: 6 minuts

El 25 de juny em vaig despertar amb desenes de missatges de WhatsApp. Vaig pensar que eren amics que em felicitaven pel meu aniversari. No va ser el cas. Els missatges eren de persones que volien saber si la meva família i els meus éssers estimats estaven bé. Com vaig saber ràpidament, la nit abans, a les 18:04 hora local, i amb 38 segons de diferència, dos dels terratrèmols més potents registrats en els últims cent anys a Veneçuela havien sacsejat el país.

La meva família estava bé. Mérida, la ciutat d'on vinc, es va salvar dels danys. No obstant això, gran part de la costa nord-occidental del país es va veure afectada, i la major part de la destrucció es va concentrar a la capital, Caracas, i a la propera ciutat portuària de La Guaira.

En el moment d'escriure aquestes línies, almenys 1.450 persones han mort, entre les quals 17 ciutadans espanyols, mentre que més de 3.000 han resultat ferides. Més de 46.000 persones continuen desaparegudes i s'espera que la xifra de morts augmenti a mesura que continuen les operacions de rescat. L'ajuda internacional i les donacions estan essent essencials per donar suport a la resposta sobre el terreny.

Tràgicament poc preparats

Després de més de dues dècades de crisi política, social i econòmica, Veneçuela no estava preparada per respondre a un desastre d'aquesta magnitud. Les raons d'aquesta situació són complexes i van molt més enllà de l'abast d'aquest article. Això no obstant, la poca preparació del país ha quedat al descobert per la lenta i insuficient resposta de les autoritats veneçolanes. Immediatament després dels terratrèmols, les persones supervivents van dependre en gran mesura de grups de voluntaris, cossos de bombers locals i veïns, molts dels quals van buscar entre la runa amb les seves pròpies mans i amb poc o gens d'equipament especialitzat.

Les operacions de rescat a gran escala no van començar fins que van arribar els equips internacionals, unes 48 hores després dels sismes. Des d'aleshores, aquest suport ha estat substancial, amb més de 2.200 rescatistes de 27 països desplegats a les zones afectades. La seva tasca està essent indispensable per localitzar els supervivents i, amb tota seguretat, haurà de continuar durant els propers dies i setmanes si es vol continuar avançant.

Com ajudar

S'han establert centres de recollida a tot el món, inclosos uns quants a Barcelona. Tanmateix, les contribucions financeres continuen essent la forma més directa i eficaç d'ajudar, ja que els enviaments de subministraments sovint s'enfronten a colls d'ampolla logístics i a importants reptes de distribució.

Campus Clínic Solidari, una iniciativa conjunta en la qual participen diverses institucions, entre elles l'Hospital Clínic Barcelona i ISGlobal, està coordinant una campanya d'aquest tipus, en contacte directe amb els equips desplegats a Veneçuela per identificar les necessitats prioritàries i garantir que els recursos s'assignin de manera eficaç. A més, a Caracas Chronicles, un mitjà de comunicació independent especialitzat en la cobertura de Veneçuela des de 2002, es pot trobar una llista d'altres campanyes de recollida de fons verificades.

Dona suport a Veneçuela. Campus Clínic Solidari

Més enllà de l'ajuda d'emergència

Més enllà de les donacions d'emergència, la comunitat científica internacional també té un paper important que exercir en el suport a la recuperació de Veneçuela. Fins i tot abans dels terratrèmols, el país s'enfrontava a profunds reptes en la prestació de serveis públics essencials, com ara l'electricitat, l'accés a aigua neta, l'atenció sanitària i el control de malalties transmissibles.

Des d'almenys 2016, les Nacions Unides han classificat Veneçuela en situació d'Emergència Humanitària Complexa (EHC): una crisi sostinguda que ha desbordat la capacitat de l'Estat per exercir les seves funcions essencials. Al mateix temps, anys de col·lapse econòmic, repressió política i persecució han provocat un èxode mantingut de professionals científics, tècnics i sanitaris, fet que ha debilitat greument la capacitat institucional del país.

Aquests reptes estructurals faran que la reconstrucció sigui considerablement més difícil en els propers anys. També posaran a prova la voluntat i la capacitat de les agències de finançament, les organitzacions multilaterals i la comunitat científica internacional per donar suport a solucions a llarg termini als molts problemes que Veneçuela ja afrontava abans del desastre, i que els terratrèmols ara han empitjorat dràsticament.

En un moment en què els pressupostos mundials destinats a l'ajuda humanitària s'enfronten a pressions financeres i a incertesa sense precedents, Veneçuela posa de manifest tot el que hi ha en joc.

Aquest repte requerirà una inversió sostinguda tant en infraestructures com en recerca científica dins de Veneçuela. Això hauria d'incloure la formació de professionals metges i científics locals, la modernització dels sistemes de vigilància epidemiològica i l'enfortiment de les xarxes d'atenció primària. Igualment important és mantenir el suport als programes que ja operen al país, inclosos els liderats pel Fons Mundial de Lluita contra la Sida, la Tuberculosi i la Malària, i Metges Sense Fronteres. El finançament continuat serà essencial per preservar els avenços recents en el control de malalties infeccioses com la malària, alhora que es minimitzen les pertorbacions que els terratrèmols puguin causar a les ONG locals i a les institucions públiques.

En última instància, però, la recuperació a llarg termini també dependrà de la consolidació d'institucions públiques transparents, responsables i eficaces, capaces d'aplicar aquestes reformes. Per aquest motiu, donar suport a les condicions per a una transició democràtica pacífica i ordenada és indestriable de donar suport a la salut i el desenvolupament a llarg termini del país. Les institucions de salut global no poden romandre indiferents davant d'aquest context més ampli.

Un advertiment contundent

Els terratrèmols són un advertiment contundent no només de les conseqüències devastadores de la fragilitat institucional i d'anys de falta d'inversió, sinó també del valor indispensable de la solidaritat internacional. En un moment en què els pressupostos mundials destinats a l'ajuda humanitària s'enfronten a pressions financeres i a incertesa sense precedents, Veneçuela posa de manifest tot el que hi ha en joc.

La cooperació internacional està salvant vides a Veneçuela avui dia. Com a membres de la comunitat científica i de la salut global, tenim la responsabilitat de contribuir a garantir que continuï essent així, tant en la resposta immediata com a través del llarg procés de recuperació que vindrà després.

Juan Carlos Gabaldon és un metge i parasitòleg veneçolà establert a Barcelona. La seva feina es centra principalment en la comprensió de la patogènesi de la malaltia de Chagas. Anteriorment ha estudiat l'epidemiologia de la malària al sud de Veneçuela.

Tamara Iungman va rebre el premi per la seva tesi titulada “Urban heat islands and nature-based solutions: insights into health impacts and urban planning determinants”, dirigida per Mark J Nieuwenhuijsen, director del programa de Clima, Contaminació Atmosfèrica, Natura i Salut Urbana d’ISGlobal. La seva recerca analitza els impactes en la salut de les illes de calor urbanes (ICU) i avalua l’eficàcia de les solucions basades en la natura (NbS) per mitigar aquests efectes a diverses ciutats europees.

La tesi destaca com l’augment de les temperatures, intensificat per l’efecte d’illa de calor urbana, representa una amenaça important per a la salut a les ciutats, especialment a Europa, on s’ha associat amb un augment de la mortalitat. Mitjançant l’anàlisi dels entorns urbans i les estratègies de planificació, Iungman va demostrar que incrementar la densitat d’arbrat urbà pot ajudar a reduir les temperatures i a mitigar part dels efectes adversos sobre la salut associats a la calor extrema. També va analitzar com diferents models de planificació urbana influeixen en les exposicions ambientals, les emissions de CO₂ i els resultats en salut.

Com a part de la seva recerca, Iungman va avaluar el pla de “Corredors Verds” de Barcelona com a cas d’estudi, identificant importants beneficis per a la salut associats a una major exposició als espais verds. Les seves troballes contribueixen al debat en curs sobre les estratègies òptimes de mitigació de la calor urbana i posen de manifest els múltiples beneficis de les solucions basades en la natura per a unes ciutats més saludables i sostenibles.

Marcos Quijal va rebre el premi per la seva tesi titulada “Temperature impacts on mortality at different spatial and temporal scales”, dirigida per Joan Ballester Claramunt, professor de recerca i coordinador del grup d’Adaptació d’ISGlobal, i Marc Marí-Dell'Olmo, tècnic superior de salut pública de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. La recerca de Quijal va investigar la relació entre la temperatura i la mortalitat a diferents escales espacials i temporals, abordant els impactes de l’augment de les temperatures en el context del canvi climàtic.

La tesi introdueix nous mètodes per tenir en compte la dependència espacial en les associacions exposició-resposta, cosa que permet estimar els riscos en àrees petites amb més precisió. També utilitza projeccions de temperatura per estimar la mortalitat futura relacionada amb la calor sota diferents escenaris de canvi climàtic.

A més, la recerca de Quijal combina dades de salut amb previsions meteorològiques per mostrar com les temperatures previstes en els pròxims dies es poden traduir en impactes en la salut. Les seves conclusions donen suport al desenvolupament de sistemes d'alerta primerenca més eficaços per a la calor i el fred, així com a estratègies d’adaptació al canvi climàtic (vegeu l’eina Forecaster Health).

Amb aquests reconeixements, la UPF destaca l’excel·lència científica i la rellevància social de totes dues tesis doctorals, que contribueixen a avançar el coneixement sobre clima, planificació urbana i salut, i a impulsar la transició cap a ciutats més saludables i resilients.

[Aquest article ha estat coescrit per Marta Pinto da Costa i Augusto Anguita-Ruiz, Junior Research Leader a ISGlobal.]

Temps de lectura: 4 minuts

En les darreres dècades s’ha observat una tendència mundial a la disminució de l’edat de la menarquia (aparició de la primera menstruació) i de l’inici de la pubertat. Tot i que els factors genètics s’han descrit com els principals determinants del moment puberal, un cos creixent d’evidència suggereix que les exposicions ambientals i l’estil de vida en la primera infància també poden influir en aquest procés biològic. Comprendre aquests factors de risc potencialment modificables és important, ja que un inici més precoç de la pubertat s’ha associat amb diversos efectes adversos per a la salut, incloent-hi un major risc de trastorns metabòlics, malalties cardiovasculars i càncer de mama i altres càncers reproductius. Per tant, la pubertat precoç representa un important problema de salut pública.

Investigadors d’ISGlobal i de l’Institut de Salut Pública de la Universitat de Porto (Portugal) estan explorant actualment com els entorns de vida en la primera infància i la nutrició primerenca poden influir en el moment de la pubertat, utilitzant dades de dues cohorts de naixement europees: la cohort poblacional portuguesa Generation XXI i el projecte espanyol INMA. Ambdues cohorts han seguit milers de nens des de l’embaràs fins a l’adolescència, recollint dades detallades sobre l’estat de salut, característiques sociodemogràfiques, entorns de vida i factors d’estil de vida.

Com es va dur a terme l’estudi?

En aquest estudi, els investigadors es van centrar en les exposicions ambientals urbanes en la primera infància, incloent-hi la contaminació de l’aire, el trànsit, l’entorn construït i els espais naturals, mesurades des de l’embaràs fins a la primera infància. En lloc de centrar-se en una única exposició de forma aïllada, es va adoptar un enfocament exposòmic, que permet considerar com coexisteixen múltiples exposicions i la seva possible influència combinada en el moment de la pubertat. També es van incloure la durada de la lactància materna exclusiva i la qualitat de la dieta infantil. El moment puberal es va avaluar als 9–10 anys mitjançant estadificació clínica de Tanner i/o informe parental del desenvolupament puberal del nen basat en l’escala de desenvolupament puberal (PDS). Les nenes també van informar de la seva edat de la menarquia en seguiments posteriors.

Lactància materna i desenvolupament puberal

La nutrició en etapes primerenques sembla tenir un paper en el moment de la pubertat. Una durada més llarga de la lactància materna exclusiva es va associar amb un desenvolupament puberal menys avançat en les nenes. Aquesta troballa coincideix amb evidència prèvia que suggereix que la lactància materna pot tenir un possible paper protector davant un inici puberal més precoç. En canvi, la qualitat de la dieta infantil no es va associar amb el desenvolupament puberal en aquest estudi.

Trànsit i contaminació de l’aire: les associacions més fortes

Els resultats preliminars també suggereixen que les exposicions ambientals urbanes en la primera infància poden tenir un paper en la configuració del moment de la pubertat. Els nens que vivien en entorns urbans menys favorables, caracteritzats principalment per una major densitat d’edificis i població, més trànsit i nivells més alts de contaminació de l’aire, juntament amb un menor accés a espais naturals, tendien a mostrar signes d’un desenvolupament puberal més avançat i una edat de menarquia més primerenca.

Els patrons d’exposició relacionats amb el trànsit i la contaminació de l’aire van emergir com els més consistentment associats amb resultats de pubertat més precoç

En particular, els patrons d’exposició relacionats amb el trànsit i la contaminació de l’aire van ser els més consistentment associats amb resultats de pubertat més precoç. La contaminació de l’aire urbà és una barreja complexa de partícules i substàncies químiques, algunes de les quals són conegudes per interferir en vies endocrines implicades en el creixement i el desenvolupament reproductiu.

Per exemple, estudis epidemiològics suggereixen que el material particulat (PM) pot influir en les vies de senyalització relacionades amb els estrògens, cosa que podria tenir un paper clau en l’alliberament de la kisspeptina i, posteriorment, en la secreció de l’hormona alliberadora de gonadotropines, un regulador central de l’inici de la pubertat.

El possible paper protector dels espais verds i blaus

A més, l’accés a espais naturals també va semblar rellevant. Els nens que creixien en zones amb menys espais verds i blaus tendien a mostrar un desenvolupament puberal més avançat en algunes anàlisis. Els entorns naturals poden ajudar a reduir l’estrès i promoure l’activitat física, dos factors relacionats amb la regulació hormonal i el desenvolupament infantil.

L’accés a espais naturals també va semblar rellevant. Els nens que creixien en zones amb menys espais verds i blaus tendien a mostrar un desenvolupament puberal més avançat en algunes anàlisis

La primera infància sembla ser un període sensible per al desenvolupament puberal, ja que les exposicions durant l’embaràs i la primera infància poden tenir conseqüències posteriors per al desenvolupament biològic. Des d’una perspectiva de salut pública, aquests resultats representen un pas important cap a la comprensió de com les combinacions de factors ambientals i d’estil de vida en etapes primerenques poden influir en el moment de la pubertat, i suggereixen que millorar la qualitat de l’aire, reduir la contaminació relacionada amb el trànsit, augmentar l’accés a espais naturals i promoure una durada més llarga de la lactància materna exclusiva podria contribuir a trajectòries de desenvolupament més favorables per a les generacions futures.

La jornada abordará cómo las olas de calor afectan a la salud de la población, con especial atención a los colectivos más vulnerables, desde una perspectiva basada en la evidencia científica y en la respuesta del sistema sanitario y los servicios de emergencias.

Presentación del estudio “Observatorio DKV de Salud y Medioambiente. Calor extremo, salud en riesgo”
A cargo de la Dra. Elizabet Diago (ISGlobal)

Mesa redonda "Olas de calor: impacto cardiovascular y respuesta desde las emergencias"

• Dra. Silvia Agulló, directora de Sostenibilidad y Riesgos de Reputación de DKV Seguros (moderación)
• Dr. Martín Reyes, jefe del Departamento de Cardiología de Quirónsalud
• Víctor Segura, Unidad de Emergencias de Cruz Roja Española

El debate abordará el impacto del calor extremo en la salud cardiovascular y la respuesta operativa ante emergencias relacionadas con olas de calor, desde una perspectiva sanitaria y de protección civil.

Al finalizar la sesión, se ofrecerá un refrigerio.

Accede aquí a la noticia sobre el evento y al informe Calor extremo, salud en riesgo. 

Un nou estudi dut a terme al districte de Manhiça, al sud de Moçambic, ha identificat com les condicions socials, familiars i ambientals durant els primers anys de vida influeixen en l’accés i ús dels serveis de salut infantil. La recerca ha estat liderada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, en col·laboració amb el Centre d’Investigació en Salut de Manhiça (CISM), que disposa d’un sistema únic i consolidat de vigilància de la morbiditat infantil.

El treball, publicat a Environment International, forma part de l’estudi de l’exposoma, un marc conceptual que integra totes les exposicions ambientals i socials a les quals una persona està sotmesa des de les primeres etapes de la vida. L’equip va analitzar dades de 17.145 infants menors de cinc anys procedents del sistema de vigilància demogràfica i sanitària de Manhiça i va avaluar 47 factors relacionats amb l’entorn físic, les condicions de l’habitatge, la situació socioeconòmica i l’estructura familiar.

Les visites hospitalàries es van utilitzar com a indicador indirecte de morbiditat, reconeixent que també reflecteixen els comportaments de recerca d’atenció sanitària i les desigualtats en l’accés als serveis de salut. Es van combinar tres metodologies estadístiques complementàries, cosa que va permetre identificar les exposicions més rellevants de l’exposoma infantil i construir models multiexposició capaços de descriure la seva associació amb la morbiditat. De les 47 exposicions avaluades, 23 van mostrar una relació significativa amb les visites hospitalàries.

Més recursos, suport familiar i connectivitat s’associen amb més ús dels serveis de salut

Els resultats de l’estudi mostren que els infants que viuen en llars amb millors condicions socioeconòmiques, nivells educatius materns més elevats, accés a electricitat i presència paterna presentaven taxes més elevades de visites hospitalàries que aquells procedents d’entorns menys afavorits. Així mateix, els qui residien en àrees més urbanitzades i properes a carreteres acudien amb més freqüència als serveis de salut, fet que podria reflectir un millor accés a l’atenció sanitària, però també més exposició als riscos associats a la urbanització.

D’altra banda, la possessió d’un telèfon mòbil, un indicador prèviament relacionat amb una millor atenció prenatal i resultats perinatals més favorables, també es va associar amb més freqüència de visites hospitalàries en totes les anàlisis fetes. Això suggereix que la connectivitat pot tenir un paper important en l’accés i la utilització dels serveis de salut.

Primer estudi sobre l’exposoma extern en un país de baixos ingressos

Fins ara, la recerca sobre l’exposoma s’havia desenvolupat principalment en països d’ingressos alts, especialment a Europa i als Estats Units. En conseqüència, les evidències procedents de l’Àfrica subsahariana continuen sent escasses, malgrat l’elevada càrrega de vulnerabilitats socials i ambientals que caracteritza la regió.

Aquest és el primer estudi sobre l’exposoma realitzat en un entorn de baixos ingressos que examina com múltiples exposicions socials i ambientals durant els primers anys de vida afecten conjuntament la salut infantil. “En aplicar un marc conceptual basat en l’exposoma, en lloc de centrar-se en factors de risc aïllats, l’estudi proporciona una comprensió més àmplia dels determinants de la morbiditat infantil en una població escassament representada en la recerca”, assenyala Stefan Sieber, investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi.

Els autors destaquen que, a mesura que el marc conceptual de l’exposoma continua evolucionant, caldrà dur a terme investigacions en contextos geogràfics diversos, incloent-hi regions actualment infrarepresentades, per comprendre millor l’heterogeneïtat de la influència de l’exposoma sobre la salut infantil.

“Les nostres troballes són especialment rellevants en un context global marcat pel creixement urbà, el canvi climàtic i les persistents desigualtats en salut, especialment en l’accés als serveis sanitaris”, destaca Cathryn Tonne, investigadora d’ISGlobal i autora sènior de l’estudi.

Referència

Sieber, S., Coloma, F., Curto, A., Nunes, J., Milà, C., Cirach, M., Anguita-Ruiz, A., Cossa, H., Matsena, T., Hunguana, A., Sacoor, C., Jamisse, E., Sitoe, A., Vrijheid, M., Bassat, Q., Saute, F., Tonne, C. Early life social and environmental exposures and all-cause hospital visits among children under five in southern Mozambique. Environment International, 2026. DOI: 10.1016/j.envint.2026.110331

La Nit Europea de la Recerca a Catalunya és coordinada per un consorci format per ISGlobal, la Universitat de Girona (UdG), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Catalunya (UAB) la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVIc-UCC), la Universitat de Lleida (UdL), la Universitat Rovira i Virgili (URV), Equitat.org i l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC). Totes elles s’han unit per organitzar la Nit de la Recerca en els seus respectius territoris i de manera col·laborativa. L’edició de l’any passat va aplegar més de 150 activitats, tant presencials com microxerrades en diferit, que es van recollir al canal de Youtube de l’esdeveniment.

El projecte de NitRecerCat2627 és un esdeveniment associat a l’MSCA i Citizens initiative de la Unió Europea finançat en el marc de les accions Marie Skłodowska Curie. 

Temps estimat de lectura: 4 minuts

Un somriure alleujat irradia el rostre de Hassan Edries: “És la primera vegada que ho explico així, amb el cor”. Es refereix a la seva fugida del Sudan, que ha anat desgranant amb la mirada perduda. Ens estem acomiadant després d'una hora de conversa a l'oficina d'ISGlobal de Barcelona on treballa i em dona les gràcies per haver-se pogut expressar: “Ningú havia parlat amb mi d'aquest afer”.

Al llarg de la xerrada ha esmentat en diferents ocasions les dues nits en què va dormir al ras a Port Sudan, esperant poder pujar a un dels pocs autobusos que sortien en direcció a Egipte. Dues nits a la intempèrie, estirat a terra en una ciutat on arribaven milers de sudanesos fugint de la violència tot just esclatada al país. Sense aigua, sense menjar, sense endolls on carregar el mòbil.

Després va arribar el llarg viatge en bus i el caos a la frontera egípcia, seguits per dos anys durs al Caire, amb por de ser deportat, i un altre llarg any més a Barcelona, acollit per la Creu Roja, fins a obtenir l'asil polític. Res no li ha estat fàcil. No obstant això, són els dies posteriors a l'esclat de la guerra els que tornen una vegada i una altra a la seva memòria. Havia deixat enrere la ciutat de Wad Madani, les terres verdes de l'estat de Gezira on els seus pares cultivaven tomàquets i altres hortalisses. I al davant se li obria un pur interrogant, la lluita per la supervivència immediata.

La fugida del Sudan

Aquell mes d'abril de 2023, quan es va desencadenar al Sudan una de les pitjors crisis humanitàries de les últimes dècades, en Hassan tot just acabava de començar el seu doctorat en el marc del projecte MENA-Migrant Health, liderat per ISGlobal i coordinat per la investigadora Ana Requena. Li interessava la salut pública, per a la qual s'havia format a Khartum, la capital, i a Wad Madani, amb un màster en control de malalties infeccioses de la Universitat de Gezira. La també sudanesa Eman Elafef es trobava en la mateixa situació com a doctoranda del projecte i era al seu costat a Port Sudan en aquella fugida a Egipte que havia coordinat l'Ana des de Barcelona.

El mes d'abril de 2023, quan es va desencadenar al Sudan una de les pitjors crisis humanitàries de les últimes dècades, en Hassan tot just acabava de començar el seu doctorat en el marc del projecte MENA-Migrant Health, liderat per ISGlobal

Després d'un llarg viatge en bus arriben a la frontera amb Egipte, protegits per la missió de recollir dades sanitàries de població migrant per al projecte. Aconsegueixen entrar al país i reben llavors una targeta de telèfon, amb la qual per fi poden trucar a l'Ana, molt inquieta des de fa dies. En Hassan és conscient de la seva bona estrella: “He perdut la pista de molts dels meus col·legues de Darfur, segueixo sense saber-ne res”.

No pot deixar d'agrair l'interès sol·lícit que l'Ana ha demostrat durant aquests anys. “Ens ha ajudat en els nostres estudis, en la nostra cerca de pis, si hem tingut problemes de salut, amb la burocràcia… Com agrair un suport així?”.

La llarga espera

La situació d'en Hassan ha anat millorant des dels primers anys tensos, tristos, a Egipte, lluny de la seva família i perdut en llimbs burocràtics durant llargs mesos. Va poder viatjar a Espanya després de la concessió, al febrer de 2025, del visat per al qual l'Ana havia preparat els papers.

Però el visat va expirar al cap de poc i el va portar a una nova espera, primer per al permís de residència i, finalment, per a l'asil polític, que li va arribar fa un mes. Diu que en territori espanyol s'ha sentit per fi segur, amb accés a serveis bàsics.

En pocs mesos defensarà a la Universitat de Barcelona la seva tesi doctoral, que ha dedicat al VIH i l'hepatitis B i C en les poblacions migrants. Ell, que procedeix d'un país de trànsit travessat durant dècades per milers d'eritreus, etíops i sudanesos del sud en el seu camí cap a Líbia i Egipte, ha esdevingut ara també una persona migrant. Envia cada dia sol·licituds de beques a països europeus, “sobretot a Alemanya i als Països Baixos”.

Un futur en suspens

Tot i que la situació ha millorat en algunes regions del país, amb el conflicte centrat a Darfur, en Hassan no té previst tornar al Sudan en els pròxims anys. No només no pot, sinó que no ho desitja. Els amics que té allà li expliquen, quan la connexió a Internet és possible, que la situació és difícil: continuen els problemes d'abastiment i és difícil cobrir les necessitats bàsiques. No obstant això, Gezira torna a ser segura, diu, ha entrat en fase de reconstrucció, i la seva família comença a tornar a casa després d'un temps a l'Aràbia Saudita.

Però no tots els seus germans fan el camí de tornada. El seu bessó, amb qui manté una relació molt estreta, segueix a l'Aràbia Saudita, exercint d'enginyer agrònom. En mostra la foto al mòbil. Sembla molt diferent, però m'assegura que a l'institut ningú era capaç de distingir-los, només la seva mare. S'havien arribat a suplantar! “Ho compartíem absolutament tot fins que vam anar a la universitat: jocs, habitació, secrets. Ho sap tot de mi, i jo d'ell.”

En Hassan encara no sap com serà la propera etapa de la seva vida, però si ha de resumir el que li han ensenyat aquests anys és que aconseguir els teus objectius requereix paciència, saber esperar. “Al final els aconsegueixes, però has d'esperar. La major part de les persones t'ajudaran si les respectes.”

Tot i que en la població general els beneficis de l’activitat física poden compensar els efectes de la contaminació atmosfèrica, encara no es coneix del tot aquesta interacció en persones amb MPOC. “El nostre objectiu va ser avaluar com caminar i exposar-se a contaminants atmosfèrics afecta els símptomes respiratoris diaris en persones amb MPOC”, explica Alícia Josa Culleré, investigadora a ISGlobal i primera autora de l’estudi.

Per fer-ho, l’equip investigador va seguir 105 persones amb MPOC de Catalunya durant dos períodes de set dies. Es va registrar la seva activitat diària de caminar, l’exposició a tres contaminants atmosfèrics —partícules fines (PM2,5), diòxid de nitrogen (NO₂) i carboni negre o sutge— i la intensitat dels símptomes com la tos, l’expectoració (expulsió de mucositat), la falta d’aire o les sibilàncies.

Més tos i mucositat en dies amb alts nivells de sutge

El carboni negre, també conegut com a sutge o “black carbon”, està compost per partícules microscòpiques de carboni generades durant la combustió incompleta de combustibles fòssils (especialment motors dièsel antics), fusta i biomassa (per exemple, en incendis forestals). Els resultats de l’estudi mostren que, quan les concentracions de carboni negre eren elevades, una major durada de les caminades s’associava amb més tos i expectoració. En canvi, caminar quan els nivells de partícules fines (PM2,5) o diòxid de nitrogen (NO₂) eren elevats no va empitjorar els símptomes respiratoris, cosa que apunta que sortir a caminar en aquestes condicions continua sent recomanable per a persones amb MPOC.

“Aquests resultats podrien explicar-se perquè les partícules de carboni negre tendeixen a ser més petites i poden penetrar més profundament als pulmons”, explica Judith Garcia Aymerich. “A més, sovint transporten compostos que n’augmenten la toxicitat i els efectes sobre la salut respiratòria”.

L’absència d’una associació similar amb PM2,5 i NO₂ podria deure’s a diversos factors, entre ells les baixes concentracions registrades durant l’estudi, que es van mantenir per sota dels límits recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). També podria deure’s a canvis de comportament dels participants en dies de més contaminació, utilitzant més l’inhalador o caminant amb menys intensitat, o al fet que els efectes beneficiosos de caminar compensessin els efectes negatius de la contaminació per PM2,5 i NO₂.

L’activitat física continua sent un pilar fonamental del tractament de la MPOC

L’estudi va analitzar els efectes a curt termini de caminar sobre els símptomes respiratoris en un mateix dia, però no va avaluar els beneficis de mantenir una activitat física regular. Així, els resultats no qüestionen els beneficis de l’activitat física per a les persones amb MPOC. Estudis previs han demostrat que l’activitat física pot afavorir l’obertura de les vies respiratòries i ajudar a eliminar les secrecions acumulades als pulmons, de manera que caminar podria contribuir a expulsar la mucositat a través de la tos.

“Els nostres resultats recolzen la recomanació de caminar per a persones amb MPOC, sempre que s’evitin els carrers amb molt trànsit on les concentracions de carboni negre són elevades”, explica Judith Garcia Aymerich. “És important proporcionar espais accessibles per caminar de manera segura, així com reduir les emissions de carboni negre, un ‘supercontaminant’ perjudicial tant per a la salut respiratòria com per al clima”.

Referència

Josa-Culleré, A., Koch, S., Rivas, I., Gimeno-Santos, E., Buekers, J., Delgado-Ortiz, L., Alcaraz, V., Blanco, I., Garcia-Olivé, I., Rodríguez-Chiaradía, D., Cirach, M., Valentin, A., Morawska, L., & Garcia-Aymerich, J. (2026). Effects of the interaction between walking activity and air pollution on daily respiratory symptoms in people with COPD. Thorax, thorax-2025-224411. https://doi.org/10.1136/thorax-2025-224411