La temperatura mitjana mundial ja ha superat temporalment el llindar d’1,5°C respecte als nivells preindustrials, un límit fonamental de l’Acord de París. Superar aquest nivell de manera permanent augmenta el risc de desencadenar importants punts d’inflexió climàtics. La humanitat sembla haver donat per fetes unes condicions climàtiques estables.

Diverses sentències internacionals recents de gran rellevància, entre les quals destaca el dictamen consultiu de la Cort Internacional de Justícia de 2025 sobre el canvi climàtic, confirmen que els Estats tenen l’obligació jurídica de prevenir els danys previsibles al sistema climàtic mundial. A més, l’objectiu d’1,5 °C de l’Acord de París s’ha consolidat ja com a dret internacional vinculant, tot i que la temperatura mitjana global ja ha superat aquest llindar durant tres anys consecutius.

El dret a l’autodeterminació està ara amenaçat per les emissions de gasos d’efecte hivernacle dels Estats amb més emissions. A mesura que el canvi climàtic submergeix illes, fon l’Àrtic i fa inhabitables algunes regions, està trencant la promesa de l’autodeterminació. El que cal és una iniciativa jurídica decidida que impulsi l’acció climàtica, donant prioritat a la supervivència, la dignitat, la igualtat de drets i un planeta habitable per a totes les persones.

Quan els canvis en el sistema climàtic esdevenen irreversibles

El projecte TipESM, finançat per la UE, està generant dades fonamentals sobre els primers indicis de punts d’inflexió climàtics, com el col·lapse de la Circulació de Retorn Meridional de l’Atlàntic (AMOC) o la mort progressiva de la selva amazònica, i les seves repercussions en els ecosistemes, la salut, la societat i l’habitabilitat.

Fenòmens meteorològics extrems, com les inundacions de València del 2024 (un 12% més intenses a causa del canvi climàtic) i els incendis de Los Angeles del 2025 (un 36% més probables per la mateixa causa), fan que la realitat del canvi climàtic sigui impossible d’ignorar. Mentrestant, s’acosten els punts d’inflexió climàtics, canvis irreversibles en el sistema terrestre. Entre els més preocupants hi ha l’AMOC, les capes de gel de Groenlàndia i de l’Antàrtida Occidental, i la selva amazònica.

Si l’Amazònia col·lapsés podria suposar un augment addicional de fins a 0,5 °C de l’escalfament global. L’AMOC podria aturar-se a finals de segle, amb efectes devastadors per a Europa.

Si l’Amazònia col·lapsés, per exemple, podria suposar un augment addicional de fins a 0,5 °C de l’escalfament global. L’AMOC podria aturar-se a finals de segle, amb efectes devastadors per a Europa. Groenlàndia conté prou gel per provocar una pujada del nivell del mar de 7 metres. Un cop aquests sistemes arribin a un punt d’inflexió, no hi haurà marxa enrere. La reducció dels gasos d’efecte hivernacle encara pot disminuir la probabilitat futura de fenòmens climàtics extrems. Tanmateix, un cop se superin determinats punts d’inflexió, aquests desencadenaran una nova sèrie de fenòmens climàtics extrems que no podrem revertir, fins i tot si posteriorment reduïm les emissions. Per això aquests punts d’inflexió representen una amenaça més gran que el canvi climàtic en si mateix.

El punt d’inflexió de la selva amazònica

El canvi climàtic, juntament amb la degradació de l’Amazònia provocada per l’ésser humà (que ja presenta un 38 % de degradació i un 17 % de desforestació), podria empènyer el bosc cap a un col·lapse parcial o total, convertint la selva tropical exuberant en sabana. Aquest punt d’inflexió podria produir-se amb un escalfament d’entre 2 i 4 °C, fet que convertiria l’objectiu d’1,5-2 °C de l’Acord de París en un límit segur, sempre que la desforestació addicional es mantingui per sota del 20 %. Un col·lapse de l’Amazònia amenaçaria la seguretat hídrica i alimentària, augmentaria l’escalfament, provocaria l’extinció d’espècies, propagaria malalties infeccioses i desencadenaria migracions massives i crisis polítiques. Els models avançats ja suggereixen que la mort parcial de la selva podria començar aquest segle, tot i que la dinàmica regional continua sent incerta.

Ningú hauria de veure’s obligat a viure amb una calor extrema

També sorgeix una pregunta fonamental: «Quin marc jurídic existeix per a la pèrdua d’habitabilitat causada pels punts d’inflexió climàtics o la calor extrema?». Tot i que algunes nacions insulars de baixa altitud disposen de plans de reubicació vinculats a la pujada del nivell del mar, la calor extrema —una de les principals causes de morts relacionades amb el clima— continua sense ser objecte d’un seguiment suficient, especialment al Sud Global. La primavera del 2024, l’Àfrica Occidental i el Sahel van patir onades de calor sense precedents, amb la meitat del continent registrant anomalies de 10 °C per sobre de la mitjana. Tanmateix, en sabem molt poc sobre l’impacte en les persones.

L’adaptació és factible a 1,5 °C, difícil i costosa a 2 °C, i més enllà dels 3 °C arribem a un límit d’adaptació difícil de superar o a un punt d’inflexió. Els compromisos actuals ens situen en una trajectòria d’escalfament de 2,6 a 2,8 °C per a finals de segle.

Per exemple, una regió africana va registrar un mes sencer amb temperatures de bulb humit global (WBGT) superiors als 30 °C (considerat molt perillós), i la meitat dels dies van superar els 33 °C de WBGT (considerat extremadament perillós). En comparació, l’onada de calor de París del 2003, que va causar 1.000 morts addicionals, mai no va superar els 30 °C de WBGT. Les morts per calor als països africans continuen sense comptabilitzar-se en gran mesura.

Amb un escalfament de 3 °C, 1.700 milions de persones, principalment a l’Àfrica Occidental, la península Aràbiga, el nord de l’Índia i el sud-est asiàtic, s’enfrontarien almenys a una setmana a l’any d’estrès tèrmic mortal. Els impactes varien segons l’edat, la salut, el treball, l’aclimatació i l’accés a l’aigua. Tenint això en compte, els científics i els experts jurídics han de treballar conjuntament per definir els llindars de vulnerabilitat i avaluar la capacitat de supervivència. No s’hauria d’esperar que ningú visqui amb una calor mortal. Amb la trajectòria actual d’emissions, certes zones superaran els llindars de supervivència, cosa que provocarà un augment de la mortalitat, les malalties, la pèrdua de bestiar i les males collites. Per tant, calen amb urgència millors sistemes d’alerta sobre la calor i la salut. L’adaptació és factible a 1,5 °C, difícil i costosa a 2 °C, i més enllà dels 3 °C arribem a un límit d’adaptació difícil de superar o a un punt d’inflexió. Els compromisos actuals ens situen en una trajectòria d’escalfament de 2,6 a 2,8 °C per a finals de segle.

El dret a una vida digna i amb condicions de vida acceptables

Com assenyala Elisa Morgera (Relatora Especial de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic), encara que els científics i els professionals del dret es regeixen per criteris de certesa diferents, el dret internacional deixa clar que tots els Estats tenen l’obligació d’actuar amb la màxima ambició per prevenir danys ambientals significatius.

Tots els Estats tenen l’obligació d’actuar amb la màxima ambició per prevenir danys ambientals significatius.

Encara que no sapiguem exactament quan s’assoliran els punts d’inflexió, hi ha proves suficients que ens dirigim cap a un dany irreversible i greu, per la qual cosa cal actuar ara. S’aplica el principi de precaució. A més, els diferents punts d’inflexió climàtics estan íntimament interconnectats, fet que significa que els seus impactes travessen fronteres i posen en qüestió els marcs tradicionals de drets humans que distingeixen entre l’àmbit nacional i l’extraterritorial.

Trencar l’addicció

Una persona racional frena davant del perill, però un addicte continua avançant. Aquesta poderosa metàfora, utilitzada per Benjamin Schachter (de l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans), posa de manifest la nostra addicció als combustibles fòssils. L’AMOC i l’Amazònia són òrgans vitals de la Terra: si els danyem de manera irreversible, ens encaminem cap a un «planeta amb suport vital» o cap a un estat d’existència fonamentalment diferent.

I, tanmateix, no estem reduint les emissions. Els drets humans ofereixen un marc per transformar la ciència en millors polítiques. Encara que alguns punts d’inflexió ja s’hagin activat, encara podem canviar de rumb, sempre que la presa de decisions estigui basada en els drets humans. El principi de precaució estableix que un risc més alt exigeix una major prevenció. Tanmateix, invertim diners en desastres humanitaris mentre descurem una prevenció molt més eficaç i econòmica. Les mesures basades en els drets humans són més sostenibles. Hem de trencar la nostra addicció a l’economia dels combustibles fòssils abans que gran part del planeta deixi de ser habitable de manera segura.

[Aquest article es basa en els debats mantinguts durant un acte paral·lel sobre «Drets humans i punts d’inflexió climàtics» celebrat en el 61è període de sessions del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides (març de 2026), amb la participació de la Relatora Especial de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic i els drets humans, així com científics i experts jurídics del Centre de Canvi Climàtic i Planetari d’ISGlobal, l’IRD de França, l’Oficina Meteorològica del Regne Unit, Just Atonement Inc. i l’Oficina de Drets Humans de les Nacions Unides.]

L’esdeveniment es va organitzar en el marc del projecte europeu TipESM i la gravació es pot veure aquí:

L’anàlisi, que recull els principals indicadors de participació de les entitats de recerca de Catalunya en aquest programa, destaca la posició de l’ISGlobal dins del top 10 en diversos àmbits clau.

En concret, l’Institut ocupa la 10a posició en captació de fons europeus (net contribution), indicador que reflecteix els recursos rebuts directament per l’entitat en el marc dels projectes de Horizon Europe. Així mateix, l’ISGlobal també es posiciona en la 10a posició en nombre total de projectes coordinats.

Pel que fa a la participació global en consorcis europeus, ISGlobal se situa en la 11a posició del rànquing català en nombre total de projectes en què participa, consolidant així una presència rellevant i sostinguda dins del programa.

En paraules de Quique Bassat, director general d'ISGlobal, aquests resultats "confirmen el paper destacat de l’ISGlobal en l’escena catalana de recerca en salut global i la seva capacitat per atraure finançament competitiu europeu, així com per liderar i participar activament en projectes col·laboratius internacionals".

Comprendre com els productes químics quotidians poden afectar l’embaràs

Els disruptors endocrins (EDCs) estan àmpliament presents a la vida diària, en aliments, aigua, productes de cura personal i entorns domèstics. Aquestes substàncies —incloent-hi ftalats, fenols, parabens, pesticides i compostos emergents com el bisfenol S (BPS)— poden entrar al cos per ingestió, inhalació o contacte amb la pell.

L’embaràs representa una finestra especialment sensible, ja que l’equilibri hormonal és essencial per al desenvolupament de la placenta i el creixement fetal. La placenta, un òrgan endocrí clau, depèn de processos angiogènics estrictament regulats (és a dir, la formació de nous vasos sanguinis) controlats per factors com el factor de creixement placentari (PlGF) i la tirosina quinasa-1 soluble similar a fms (sFlt-1).

“Les dones embarassades estan exposades a mescles complexes de productes químics més que no pas a compostos individuals”, explica Bethany Knox, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi. “El nostre objectiu era reflectir millor les exposicions del món real i entendre com aquestes mescles poden influir tant en la placenta com en el desenvolupament fetal”.

Diverses mescles químiques mostren efectes diferenciats sobre el creixement fetal

L’estudi va incloure 734 participants de la cohort BiSC a Barcelona, reclutades entre el 2018 i el 2021. “Vam analitzar l’exposició a més de 40 productes químics mesurant metabòlits en mostres d’orina combinades recollides durant una setmana en dues etapes de l’embaràs: a les 18 i 34 setmanes de gestació. Aquest enfocament millora l’avaluació de l’exposició a productes químics no persistents, que tenen una vida mitjana curta i poden variar significativament al llarg del temps”, explica Knox.

L’equip investigador va identificar patrons diferenciats en les associacions entre diverses mescles químiques i el desenvolupament fetal. L’exposició a mescles de ftalats de baix pes molecular es va associar de manera consistent amb un menor pes en néixer en la població estudiada, suggerint un possible efecte advers sobre el creixement fetal. En canvi, les mescles amb compostos organofosfats, incloent-hi pesticides i retardants de flama, es van associar amb un major pes fetal estimat i pes al naixement, especialment en fases avançades de l’embaràs. Aquesta associació pot reflectir patrons dietètics més que un efecte directe de l’exposició als organofosfats, ja que un consum més elevat de fruites i verdures pot augmentar l’exposició a aquests compostos alhora que afavoreix un ràpid augment del pes fetal.

Més enllà d’aquestes diferències en el creixement, l’estudi també assenyala la placenta com a intermediari clau. Les mescles de ftalats es van associar amb canvis en el flux sanguini fetoplacentari i amb un desequilibri en els biomarcadors angiogènics (ràtio sFlt-1/PlGF), suggerint una via biològica a través de la qual les exposicions ambientals poden influir en el desenvolupament fetal.

Implicacions per a la salut pública i la recerca futura

“Els nostres resultats contribueixen a la recerca en salut ambiental incorporant un ampli ventall de productes químics alineats amb les prioritats reguladores europees, incloent-hi substàncies els perfils de seguretat de les quals encara s’estan avaluant”, afirma Martine Vrijheid, cap del programa de Medi Ambient i Salut al llarg de la vida i coordinadora de l’estudi. 

Tot i que aquest estudi va observar desviacions del creixement fetal normal, aquestes no es poden extrapolar a escala individual i la població estudiada no és necessàriament representativa de totes les poblacions. Tanmateix, l’estudi posa de manifest la importància de considerar les mescles de productes químics ambientals en la recerca en salut pública, suggerint que les exposicions generalitzades poden influir en el desenvolupament fetal a través dels seus efectes sobre la funció placentària a escala poblacional.

Referència

Knox, B., Güil-Oumrait, N., Midya, V., Vespalcová, H., Dolores Gómez-Roig, M., Llurba, E., Márquez, S., García Ruiz, Z., Galmes, T., Philippat, C., Sakhi, A. K., Thomsen, C., Urquiza, J., Zanini, M. J., Dadvand, P., Gascon, M., Rivas, I., Foraster, M., Basagaña, X., Sunyer, J., Bustamante, M., Vrijheid, M. (2026). Prenatal exposure to mixtures of nonpersistent endocrine-disrupting chemicals and angiogenic biomarkers, placental function, and fetal growth. Environmental Science & Technology, 60(11), 8339–8352. https://doi.org/10.1021/acs.est.5c13234

Tot i que la càrrega global sobre la salut està dominada per l’exposició a llarg termini, la contaminació de l’aire a curt termini pot desencadenar respostes fisiològiques agudes, com la inflamació sistèmica, el desequilibri autonòmic i l’augment de la coagulació sanguínia, que incrementen el risc de mortalitat en els dies següents. Estudis recents han demostrat que els nivells diaris de contaminació estan vinculats a increments diaris a curt termini de la mortalitat, però persisteixen limitacions importants. La majoria d’investigacions se centren només en les ciutats, deixant de banda les zones periurbanes i rurals; i sovint no tenen en compte les diferències regionals en la vulnerabilitat (com l’edat, la salut de base, l’estatus socioeconòmic o l’entorn) ni la toxicitat de la contaminació de l’aire. A més, els contaminants s’analitzen habitualment per separat, fet que dificulta comprendre’n els efectes combinats.

“El nostre estudi va abordar aquestes limitacions combinant dades diàries sobre els principals contaminants de l’aire a Europa amb la nova base de dades de mortalitat del projecte EARLY-ADAPT del Consell Europeu de Recerca (ERC), que cobreix tota la població de 31 països que representen més de 530 milions de persones”, explica Zhao-Yue Chen, investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi. “Això permet una anàlisi més precisa de com l’exposició a curt termini als principals contaminants afecta de manera diferent les persones segons l’edat, el sexe i la causa de mort.” L’estudi va analitzar prop de 89 milions de morts registrades entre 2003 i 2019 en 653 regions europees.

“Per avaluar l’exposició a la contaminació atmosfèrica, es van estimar els nivells diaris de diversos contaminants a tot Europa utilitzant dades d’estacions de monitoratge, satèl·lits, ús del sòl i variables meteorològiques, i posteriorment es van ajustar a nivell regional, donant més pes a les àrees on viu més població”, explica Carlos Pérez García-Pando, professor ICREA i AXA al BSC-CNS.

PM₂.₅, el contaminant més perjudicial

Es van estimar 146.500 morts prematures anuals associades a l’exposició a curt termini a la contaminació atmosfèrica en conjunt, és a dir, considerant tots els contaminants. Quan cada contaminant es va analitzar per separat, l’impacte més gran es va atribuir a les partícules PM₂.₅ (al voltant de 79.000 morts), seguit del NO₂ (69.000), l’O₃ (31.000) i les PM_2.5-10 (29.000). Aquestes xifres no es poden sumar directament; els contaminants sovint es presenten de manera simultània, de manera que els seus efectes se superposen.

Les partícules PM₂.₅ són el contaminant més perjudicial perquè penetren profundament als pulmons i poden entrar al torrent sanguini, causant inflamació i altres efectes ràpids a l’organisme. En canvi, les PM_2.5-10afectena principalment les vies respiratòries superiors a causa de la seva mida més gran, i gasos com el NO₂ i l’O₃ irriten els pulmons i augmenten la vulnerabilitat a malalties respiratòries.

La majoria dels estudis anteriors de gran escala es van centrar únicament en les partícules fines (PM₂.₅) a l’hora d’estimar la càrrega de salut a curt termini de la contaminació de l’aire, deixant en gran part desconegut l’impacte d’altres contaminants a Europa. Aquest nou estudi considera diversos contaminants conjuntament, proporcionant una visió més completa i realista dels riscos per a la salut. També suggereix que estimacions globals prèvies basades únicament en PM₂.₅ poden haver sobreestimat lleugerament la càrrega a Europa, possiblement reflectint biaixos derivats d’evidència procedent d’altres regions.

Els homes joves són més vulnerables que les dones joves, però el patró s’inverteix amb l’edat

La contaminació de l’aire no afecta tothom de la mateixa manera. Els homes joves van mostrar una major vulnerabilitat als contaminants atmosfèrics que les dones joves, probablement a causa d’una exposició més gran (feines a l’aire lliure, trànsit, tabaquisme, etc.) o a l’aparició més precoç de comorbiditats en els homes. Tanmateix, aquest patró canvia amb l’edat: en edats avançades (especialment a partir dels 85 anys), el risc més alt s’observa en les dones. Per a causes específiques de mort, les partícules es van associar més fortament amb riscos cardiovasculars en dones, mentre que l’O₃ va tenir un impacte més gran en homes. Aquests resultats subratllen la necessitat de mesures de protecció adaptades, en lloc d’enfocaments generalitzats.

“Els nostres resultats són altament rellevants per a responsables polítics i professionals de la salut pública, ja que donen suport a l’ús de models epidemiològics ajustats per sexe, edat i comorbiditats per crear una nova generació de sistemes d’alerta primerenca basats en l’impacte (per exemple, la plataforma Forecaster.Health, finançada pel ERC), que s’adrecen específicament als grups vulnerables”, explica Joan Ballester, investigador d’ISGlobal i coordinador de l’estudi. En un context en què s’estan introduint nous estàndards diaris de qualitat de l’aire a tot Europa, aquests resultats aporten informació pràctica per protegir la població de manera més eficaç.

Referència

Chen, Z.-Y., Achebak, H., Petetin, H., Huang, W., Méndez Turrubiates, R. F., Beltrán, N., Peyrusse, F., Guo, Y., Pérez García-Pando, C., & Ballester, J. (2026). Short-term sex-specific, age-specific and cause-specific mortality from particulate matter, nitrogen dioxide and ozone: European-wide analysis of 653 contiguous regions. Nature Health. Doi: 10.1038/s44360-026-00124-y.

Les reunions mantingudes a Manhiça van posar en valor l’impacte d’una col·laboració sostinguda en el temps entre institucions científiques i financeres compromeses amb la millora de la salut global i el reforç de les capacitats locals de recerca. També es va destacar el paper clau del suport institucional d’Espanya, inclosa la contribució de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), en el creixement i la consolidació del CISM com a centre de referència en recerca en salut a Moçambic.

“La recerca desenvolupada al CISM està alineada amb estàndards internacionals d’excel·lència i té un impacte directe en la millora de la salut de les poblacions”, va destacar Quique Bassat, director general i científic d’ISGlobal, qui va subratllar també el valor d’una col·laboració construïda al llarg dels anys tant a nivell comunitari com hospitalari.

Per la seva banda, el director general del CISM, Francisco Saúte, va recordar que la confiança i el compromís dels socis internacionals han estat fonamentals per assegurar la continuïtat i el desenvolupament de la institució, fins i tot en contextos especialment complexos.

Des de la Fundació “la Caixa”, Josep Maria Coronas Guinart va reafirmar el compromís de la institució amb models de finançament sostenibles orientats a maximitzar l’impacte social i científic de la recerca.

Les tres institucions van coincidir en la necessitat de continuar enfortint aquesta col·laboració estratègica a llarg termini, apostant per una recerca d’excel·lència amb impacte directe en la salut de les poblacions i en el desenvolupament de capacitats científiques locals.

Els impactes del canvi climàtic sobre la salut ja són mesurables i, si no s’apliquen mesures d’adaptació i mitigació, augmentaran en les pròximes dècades. A Europa, entre 2022 i 2024 es van registrar més de 180.000 morts associades a la calor, fet que confirma que la temperatura s’està convertint en un determinant clau de salut pública. Tot i que actualment el fred provoca més morts que la calor, l’escalfament global probablement reduirà aquesta diferència o fins i tot la invertirà, situant l’exposició tèrmica (tant al calor com al fred) al centre de l’epidemiologia ambiental.

No obstant això, el risc no és uniforme. A causa de les desigualtats socioeconòmiques, el clima no afecta tothom per igual; les temperatures ambientals repercuteixen de manera desproporcionada en les poblacions més vulnerables. Fins i tot en regions amb alts recursos, les conseqüències varien entre territoris i grups socials — factors com la distribució de la riquesa, les condicions d’habitatge o l’estructura socioeconòmica modulen la vulnerabilitat. Aquest és el primer estudi que avalua dades tant de zones urbanes com rurals, representant així tota la població europea.

“Vam analitzar dades diàries de mortalitat en 32 països europeus, incloent més de 161 milions de morts entre els anys 2000 i 2019, registrades en el marc del projecte EARLY-ADAPT, del Consell Europeu de Recerca (ERC)”, explica Blanca Paniello-Castillo, investigadora d’ISGlobal i autora principal de l’estudi. “L’objectiu de la recerca era avaluar com diferents indicadors socioeconòmics modifiquen la relació entre temperatura i mortalitat en la població europea.”

La privació social, un factor de risc davant temperatures extremes

Les regions amb més privació social són sistemàticament més vulnerables tant a la calor com al fred. Factors com la pobresa energètica, pitjors condicions d’habitatge, menor accés als serveis sanitaris o menor informació sanitària poden contribuir a augmentar aquest risc.

Indicadors com l’índex de Gini (que quantifica la desigualtat en la distribució de la riquesa dins d’una població), la dificultat per mantenir l’habitatge calent, i la privació material i social s’associen de manera consistent a una major mortalitat relacionada amb la temperatura.

L’estudi estima les morts atribuïbles a la temperatura comparant dos escenaris hipotètics: un en què totes les regions presentarien les condicions socioeconòmiques més favorables i un altre en què totes se situarien en l’extrem menys favorable. La diferència en el nombre de defuncions entre ambdós escenaris supera les 300.000 morts en el cas de la incapacitat per mantenir la llar calenta, arriba a 177.000 en relació amb la desigualtat econòmica i se situa al voltant de 157.000 en el cas de privació material i social greu a Europa.

La prosperitat econòmica protegeix del fred, però no de la calor

Les regions amb més PIB per càpita i més esperança de vida presenten menor mortalitat associada al fred, probablement gràcies a habitatges millor aïllats, infraestructures sanitàries més sòlides i menor pobresa energètica.

No obstant això, aquestes mateixes regions mostren una mortalitat més alta durant episodis de calor. Aquest fenomen pot explicar-se per la forta urbanització: les ciutats denses i l’activitat econòmica concentrada afavoreixen l’efecte d’“illa de calor urbana”. En aquest fenomen climàtic, les zones urbanitzades registren temperatures més altes a causa de l’absorció de calor per l’asfalt i la manca de vegetació, entre altres factors.

“Atès que el canvi climàtic no afecta totes les poblacions per igual, els nostres resultats permeten avaluar i reforçar com s’incorporen els factors socioeconòmics en les polítiques d’adaptació”, explica Joan Ballester, investigador principal del projecte EARLY-ADAPT i coordinador de l’estudi. “Cal fer estudis similars en altres regions. Tot i que sabem que Europa està molt exposada als riscos climàtics, encara hi ha pocs estudis comparables al Sud Global”, conclou.

Referència

Paniello-Castillo B, Chen ZY, Shartova N, Méndez Turrubiates RF, Beltrán N, Peyrusse F, et al. Socioeconomic inequality drivers of vulnerability and burden to heat- and cold-related mortality: a European-wide analysis in 654 contiguous regions. Nat Health. May, 2026. https://doi.org/10.1038/s44360-026-00106-0

La tuberculosi, un diagnòstic complex i amb alta mortalitat

La tuberculosi continua sent la principal causa de mort entre les persones que viuen amb VIH. El diagnòstic en aquesta població presenta dificultats importants: els símptomes sovint són inespecífics, la malaltia pot manifestar-se fora dels pulmons i moltes persones no poden produir mostres d’esput, una secreció clau per al diagnòstic. A més, la càrrega bacteriana en mostres respiratòries de pacients amb VIH acostuma a ser baixa, fet que en dificulta la confirmació microbiològica.

Davant d’aquestes limitacions, en els darrers anys s’han desenvolupat estratègies diagnòstiques alternatives basades en mostres no invasives com l’orina o la femta, amb l’objectiu de millorar la detecció de la malaltia i accelerar l’inici del tractament.

Cribratge intensificat de tuberculosi en pacients hospitalitzats amb VIH

L’assaig EXULTANT, finançat per l’EDCTP, és un estudi multicèntric i aleatoritzat realitzat en 11 hospitals de Tanzània i Moçambic. Hi van participar 1.172 persones adultes ingressades que vivien amb VIH, independentment de si presentaven símptomes de tuberculosi o no. L’objectiu principal era avaluar la proporció de pacients amb tuberculosi confirmada microbiològicament que podien iniciar el tractament dins de les primeres 72 hores després de l’ingrés. També es va analitzar el temps fins al diagnòstic i l’inici del tractament, així com la mortalitat a les vuit setmanes.

“Els i les participants es van assignar a dos grups: el grup d’intervenció va rebre un cribratge ampliat amb proves moleculars Xpert MTB/RIF Ultra en esput, orina i femta, juntament amb una prova d’orina LF-LAM”, explica Marta Cossa, investigadora del CISM i primera autora de l’estudi. “El grup control va seguir el protocol estàndard recomanat per l’OMS, basat en l’avaluació de símptomes i l’ús selectiu de proves diagnòstiques”.

L’augment de proves diagnòstiques no accelera el tractament ni redueix la mortalitat

Els resultats mostren que el 16,0% dels pacients del grup amb cribratge ampliat van iniciar el tractament dins de les primeres 72 hores, en comparació amb el 15,3% del grup estàndard, sense diferències estadísticament significatives. Tampoc es van observar diferències significatives en la mortalitat a vuit setmanes entre el grup d’intervenció (25,8%) i el grup control (28,8%).

En termes generals, l’estratègia ampliada no va augmentar el nombre de diagnòstics confirmats ni va reduir el temps fins a l’inici del tractament. Tot i que les proves moleculars en orina i femta van permetre identificar alguns casos addicionals de tuberculosi, la prova LF-LAM en orina va ser la que va detectar més casos. Tanmateix, aquest millor rendiment diagnòstic no es va traduir en un inici més precoç del tractament ni en una reducció de la mortalitat a vuit setmanes, fet que obre interrogants sobre el rendiment del test i apunta a la necessitat de continuar-ne avaluant la precisió.

“Aproximadament la meitat dels pacients van poder proporcionar mostres d’esput, fet que reforça el paper de l’orina i la femta com a alternatives diagnòstiques”, explica Alberto García-Basteiro, investigador a ISGlobal, metge adjunt del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona i investigador principal d’EXULTANT. “Els futurs estudis hauran de centrar-se en optimitzar els algoritmes diagnòstics i millorar la implementació de les proves disponibles en persones amb VIH hospitalitzades”, conclou.

Referència

Cossa, M., Ndege, R., Meggi, B., Mangu, C., Leukes, V., Sabi, I., Khosa, C., Kivuma, B., Nguenha, D., Riess, F., Fernández-Escobar, C., de la Torre-Perez, L., Manjate, P., Weisser, M., Machiana, A., Zachariah, C., Tagliani, E., Ehrlich, J., Buech, J., … Garcia-Basteiro, A. L. (2026). Expanding Xpert MTB/RIF Ultra and lateral flow urine lipoarabinomannan testing for diagnosis of tuberculosis among adults living with HIV admitted to hospitals in Tanzania and Mozambique (EXULTANT): A randomised controlled trial. The Lancet Infectious Diseases, 26 https://doi.org/10.1016/S1473-3099(26)00133-7

Durant l’embaràs, el fetus pot estar exposat a substàncies químiques invisibles presents en productes d’ús quotidià, algunes de les quals poden interferir en el seu desenvolupament fins i tot abans del naixement.

El sistema endocrí és una xarxa de missatgeria química del cos formada per glàndules, hormones i receptors que regulen funcions essencials com el metabolisme, el son, el creixement i la reproducció.

En l'etapa fetal, la placenta coordina les senyals hormonals entre la mare i el fetus per assegurar el desenvolupament fetal, mantenir un embaràs saludable i preparar l’organisme per al part i la lactància. És una etapa especialment sensible ja que es “programen” processos biològics fonamentals per a la futura vida adulta del fetus.

En aquest context, les exposicions ambientals poden interferir en el sistema endocrí que s'està desenvolupant i alterar aquest delicat equilibri biològic.

Què són els disruptors endocrins?

Els disruptors endocrins són substàncies capaces d’interferir en les funcions normals del sistema hormonal. Poden imitar, bloquejar o alterar el senyal de determinades hormones a l’organisme.

Es troben gairebé a tot arreu, en productes d’ús diari com plàstics, envasos d’aliments, cosmètics o productes de neteja.

L’evidència científica indica cada vegada amb més claredat que les persones embarassades i els fetus estan exposats a aquestes substàncies, els efectes de les quals poden anar més enllà del naixement.

Per què l’embaràs és un període especialment vulnerable

L’embaràs és una de les etapes de major sensibilitat hormonal del cicle vital. Diversos estudis han detectat disruptors endocrins a la placenta, la sang del cordó umbilical i el líquid amniòtic, cosa que demostra la seva capacitat d’arribar directament al fetus. Després de l’embaràs, també poden aparèixer a la llet materna.

Les investigacions han relacionat l’exposició prenatal als disruptors endocrins amb efectes en la salut infantil, com un menor pes en néixer, alteracions en les trajectòries de creixement, una pitjor funció pulmonar, síndrome metabòlica i fins i tot diferències en el desenvolupament cerebral.

Els plàstics com a font principal d’exposició química

Els plàstics són una de les principals fonts d’exposició a disruptors endocrins en la vida diària. Estan presents en recipients d’aliments, ampolles d’aigua, llaunes i productes de cura personal.

Substàncies com els bisfenols (BPA, BPS), els ftalats i les PFAS (“substàncies químiques eternes”) es troben entre les més estudiades pels seus efectes sobre el sistema endocrí.

Escalfar aliments en recipients de plàstic o consumir aliments ultraprocessats pot augmentar la migració d’aquestes substàncies i la seva presència a l’organisme.

L’“efecte mescla”: una exposició real i complexa

El que fa que això sigui especialment complex és el que la comunitat científica denomina l’“efecte mescla”. En la vida real, no estem exposats a un sol disruptor endocrí alhora, sinó a desenes o més simultàniament, procedents de diferents fonts. Aquestes substàncies poden entrar a l’organisme per inhalació de l’aire, per ingestió d’aliments o aigua, o bé perabsorció a través de la pell en aplicar-nos productes o portar fibres sintètiques.

Els estudis sobre mescles de contaminants han mostrat una imatge més realista de l’exposició humana. Una d’aquestes anàlisis va revelar que una mescla de contaminants orgànics persistents s’associava amb un major risc d’augment accelerat de l’índex de massa corporal (IMC) en la infància. Aquest és un resultat rellevant, ja que l’increment ràpid de l’IMC està vinculat a l’obesitat, les malalties cardiovasculars i la diabetis en l’edat adulta.

Què fa la ciència per comprendre aquests riscos?

Dos grans projectes europeus, en els quals participa ISGlobal, busquen millorar el coneixement sobre aquests riscos.

• ATHLETE (Advancing Tools for Human Early Lifecourse Exposome Research and Translation) ha investigat com les exposicions ambientals múltiples afecten la salut des de les etapes més primerenques de la vida, inclòs l’embaràs.
• AURORA estudia els micro i nanoplàstics, especialment la seva presència a la placenta i el seu possible impacte en la salut reproductiva i el desenvolupament infantil. Els microplàstics ja han estat detectats a la placenta i al cordó umbilical, fet que subratlla la urgència de continuar investigant-ne els efectes.

Com reduir l’exposició durant l’embaràs

La nostra salut està determinada per molts factors, i petits canvis en la vida quotidiana poden ajudar a reduir l’exposició sense necessitat de transformar completament la rutina:

• Evita escalfar menjar en recipients de plàstic; utilitza vidre o ceràmica en el seu lloc. Evita en la mesura del possible el menjar per emportar o porta els teus propis recipients.
• Tria ampolles d’aigua i utensilis de cuina de vidre, acer inoxidable o ceràmica.
• Utilitza un filtre d’aigua a casa en lloc de beure aigua d’ampolles de plàstic.
• Opta per productes de cura personal sense fragàncies i revisa les etiquetes per detectar parabens, ftalats i triclosan, o redueix-ne l’ús diari tant com sigui possible.
• Limita els aliments processats i enllaunats; prioritza productes frescos, ecològics i de proximitat sempre que sigui possible.
• Ventila casa teva amb regularitat (2 vegades al dia) i neteja bé la pols amb un drap de cotó humit, ja que molts disruptors endocrins i microplàstics s’acumulen en la pols domèstica.
• Tria teixits naturals quan sigui possible (cotó, lli, llana) i evita el polièster.

Més enllà de l’individual: un enfocament col·lectiu

Les decisions individuals poden reduir l’exposició, però el canvi estructural requereix acció col·lectiva i regulació. Donar suport a polítiques més estrictes sobre disruptors endocrins i fomentar la transparència en els productes són mesures clau per avançar cap a un entorn més saludable. Protegir la salut en les primeres etapes de la vida és una inversió en el futur de tota la societat.

La metilació de l’ADN consisteix a afegir petites marques químiques (grups metil) a l’ADN, cosa que pot activar o silenciar gens. Forma part de l’epigenètica, un conjunt de mecanismes que regulen l’activitat dels gens sense modificar la seqüència de l’ADN. A la placenta, la metilació de l’ADN és un indicador de com es regula l’activitat gènica en aquest òrgan clau per al desenvolupament fetal.

“Un horari tardà i una menor freqüència d’àpats s’han associat amb factors com l’augment de pes gestacional o la diabetis gestacional”, explica Joana Llauradó Pont, investigadora predoctoral a ISGlobal i primera autora de l’estudi. Per analitzar l’efecte en l’epigenètica de la placenta, l’equip va dur a terme un estudi d’associació de l’epigenoma complet (EWAS) en 389 dones de la cohort Barcelona Life Study (BiSC). Es va recollir informació sobre dieta i hàbits de crononutrició a la setmana 20 de gestació i, després del part, es van obtenir mostres de teixit placentari per analitzar la metilació de l’ADN amb tecnologia “Illumina EPIC”.

“Ens vam centrar en cinc aspectes clau –afegeix Llauradó Pont–: l’hora del primer i l’últim àpat, el temps de dejuni nocturn, el nombre d’àpats i el desajust en els horaris”.

L’hora de sopar, un hàbit associat a canvis epigenètics

L’estudi va identificar canvis en la metilació de l’ADN de la placenta (hipo- o hipermetilació) associats, sobretot, amb l’hora de l’últim àpat del dia. Tot i que en aquesta primera recerca no es va analitzar quin seria l’horari òptim per sopar, sí que es va observar que les variacions en aquesta hora s’associaven amb canvis en la regulació de diversos gens, alguns relacionats amb processos biològics de l’embaràs. Per exemple, un participa en el metabolisme del colesterol, essencial per al desenvolupament fetal. Altres estan implicats en la formació de vasos sanguinis, la regulació del creixement cel·lular o la resposta al dany de l’ADN. També es van detectar senyals en gens vinculats a la mort cel·lular programada i al sistema immunitari.

“L’hora de l’últim àpat podria actuar com una senyal temporal rellevant per a l’organisme matern i, mitjançant mecanismes epigenètics, influir en processos biològics de l’embaràs”, explica Camille Lassale, coordinadora de l’estudi. “Tot i que no es pot establir una relació causal, aquests resultats suggereixen que el moment de la ingesta podria modular el funcionament de la placenta i, potencialment, tenir implicacions en el desenvolupament fetal”.

Aquest treball és un primer pas per entendre com el moment de la ingesta pot influir en la funció placentària i obre la porta a futurs estudis per aclarir el paper dels horaris dels àpats, per què el sopar destaca respecte a altres hàbits alimentaris i quines franges horàries podrien ser més beneficioses durant l’embaràs.

Ritmes circadians i crononutrició

Els ritmes circadians són cicles biològics d’unes 24 hores que regulen funcions fisiològiques i de comportament. Estan controlats per “rellotges” interns, com el nucli supraquiasmàtic de l’hipotàlem, que s’ajusta a la llum i la foscor. També hi ha rellotges en òrgans com el fetge o els músculs, sensibles a senyals com la alimentació. Per això, els horaris dels àpats influeixen en el sistema circadià, i menjar de manera irregular pot afectar la salut. La crononutrició estudia la relació entre alimentació, ritmes circadians i salut.

Temps de lectura: 5 minuts.

L'evidència científica és cada vegada més sòlida i els efectes del clima en la salut ja són impossibles d'ignorar, però l'interès polític i públic no avança a la mateixa velocitat. L'informe Lancet Countdown Europa 2026 arriba en aquesta cruïlla crítica i adverteix que per a la UE, i específicament per a Espanya, s'està tancant la finestra d'oportunitat per tirar endavant polítiques climàtiques decisives.

Aquestes són les claus de l'informe sobre el camí que hauríem de seguir.

1) La calor ja no és una crisi estacional, sinó un desafiament estructural

L'augment de la mortalitat atribuïble a la calor i l'increment de les alertes per calor extrema són més que simples estadístiques alarmants. La calor ja és un risc ambiental per a la nostra salut. Condiciona qui pot treballar a l'aire lliure de forma segura, quan i com ens desplacem, com dormim o fem exercici, i també modifica la planificació de la capacitat i resposta dels sistemes sanitaris a tota la regió.

La gestió de la calor ha d'anar més enllà de la planificació de la campanya d'estiu. S'ha de tractar com un determinant transversal de la salut

Per això, la gestió de la calor ha d'anar més enllà de la planificació de la "campanya d'estiu". S'ha de tractar com un determinant transversal de la salut. Això implica integrar la protecció tèrmica en l'urbanisme, en la regulació laboral, en els estàndards d'habitatge i en la resiliència sanitària. En dissenyar polítiques d'adaptació climàtica, hem de situar la salut al centre d'aquestes polítiques, tal com ja han sol·licitat nombroses organitzacions de la societat civil.

El repte per a Espanya és garantir que els plans de salut i calor compten amb els recursos i el finançament proporcionals al risc, i que arriben a les persones amb menor capacitat d'autoprotegir-se

A Espanya, això és encara més urgent. El país ja experimenta alguns dels extrems tèrmics més severs d'Europa, i l'exposició es concentra en grups vulnerables: persones grans, lactants, persones que treballen exposades a la calor exterior i famílies que viuen en habitatges precaris. El repte per a Espanya és garantir que els plans de salut i calor compten amb els recursos i el finançament proporcionals al risc, i que arriben a les persones amb menor capacitat d'autoprotegir-se.

A la pràctica, això exigeix:

• Plans operatius i avaluats: passar de plans que només es "publiquen" a protocols locals que s'activen amb recursos reals i resultats mesurables.
• Protecció laboral d'obligat compliment: implementar torns, hidratació constant i zones d'ombra garantides, incloent-hi treballadors informals i temporers.
• Habitatges i infraestructures resilients: prioritzar l'aïllament tèrmic, l'ombreig natural i la refrigeració sostenible per protegir la salut dins de la llar.

2) El doble cost de la dependència fòssil: una trampa econòmica i sanitària

Una de les conclusions més rellevants de l'informe és que la nostra dependència dels combustibles fòssils no és només un problema climàtic; és també un factor de fragilitat econòmica que es reflecteix en les factures domèstiques, els pressupostos governamentals i els sistemes de salut. L'augment dels subsidis durant les recents crisis de preus energètics il·lustra la trampa en què ens trobem: quan els sistemes energètics depenen de mercats fòssils volàtils, els governs acaben gastant diners públics per esmorteir l'impacte en la ciutadania. Això és políticament comprensible a curt termini, però retarda la solució estructural.

Quan els sistemes energètics depenen de mercats fòssils volàtils, els governs acaben gastant diners públics per esmorteir l'impacte en la ciutadania

El nou indicador de l'informe sobre biomassa sòlida reforça aquest punt. Tractar els combustibles domèstics altament contaminants com a "renovables" pot, a la pràctica, maquillar les estadístiques d'emissions ja que no aporten els beneficis per a la salut que esperem de l'energia neta. Això es tradueix en contaminació de l'aire residencial i mortalitat evitable, i afecta desproporcionadament les llars més vulnerables.

A nivell nacional i de la UE, la seguretat energètica, l'assequibilitat i la salut ja són objectius polítics inseparables. Si calen subsidis, s'han de dissenyar per accelerar la transició energètica amb inversió en eficiència i bombes de calor, en lloc de perpetuar el consum de combustibles fòssils.

Si calen subsidis, s'han de dissenyar per accelerar la transició energètica amb inversió en eficiència i bombes de calor, en lloc de perpetuar el consum de combustibles fòssils

En el cas d'Espanya, tot i que la gran inversió en renovables ha servit d'escut davant la recent escalada de preus, la dependència fòssil continua alimentant la inestabilitat. Accelerar la transició cap a un model 100% net no només és una meta ambiental; és la millor estratègia per evitar càrregues excessives tant per a les arques públiques com per a la butxaca dels ciutadans.

3) Menys atenció política davant de riscos creixents: una bretxa perillosa

Una de les troballes més preocupants de l'informe és que el compromís polític i social amb el binomi clima-salut s'està estancant. Això no és un detall menor: l'atenció és el motor de l'acció. Quan l'argument de la salut desapareix del debat públic, la política climàtica es percep erròniament com un "cost econòmic" en lloc de com una estratègia de protecció vital.

Aquesta manca d'enfocament debleix l'ambició política just quan els beneficis d'actuar són més tangibles: aire més net, menys morts per calor i una reducció real de les desigualtats. Per revertir aquesta tendència, la salut no pot ser un missatge episòdic; ha de tenir un ancoratge institucional.

Quan l'argument de la salut desapareix del debat públic, la política climàtica es percep erròniament com un "cost econòmic" en lloc de com una estratègia de protecció vital

A nivell de la UE, això exigeix que les avaluacions d'impacte en salut s'integrin en les polítiques climàtica, energètica, fiscal i de transport. Això requereix una integració més estreta entre la salut pública i la governança climàtica, així com el seguiment de mètriques de salut juntament amb les emissions en els cicles de revisió de polítiques generals. Els marcs d'adaptació i resiliència climàtica han de situar el benestar de les seves poblacions al centre.

Aquest enfocament de cobeneficis per a la salut també ha d'aterrar en l'àmbit local i nacional:

• Als ajuntaments: dissenyant barris més frescos i resilients.
• A les comunitats autònomes: planificant els serveis regionals de salut més enllà de la "temporada de calor".
• En l'economia nacional: prioritzant inversions en energia neta que protegeixin la població i reduint dràsticament els subsidis als combustibles fòssils.

4) De l'evidència a l'acció: el moment d'Espanya i Europa

El valor fonamental del Lancet Countdown és la seva capacitat per fer visible la connexió entre temperatura i mortalitat, política energètica i pressupostos públics, així com entre decisions polítiques i impactes de salut que podem evitar.

Europa es troba davant d'una elecció estratègica: seguir tractant el clima, l'energia i la salut com a compartiments estancs o actuar sota una agenda integrada. Ja no ens podem permetre abordar aquests desafiaments com a problemes paral·lels quan la realitat demostra que estan profundament entrellaçats.

En aquest escenari, Espanya té una oportunitat única. Per la seva elevada exposició als extrems tèrmics i el seu enorme potencial de lideratge en la transició cap a les energies renovables, el nostre país compta amb l'incentiu més fort i la plataforma més creïble per liderar aquesta integració al continent. No és només una qüestió de responsabilitat ambiental, sinó de lideratge en salut pública i resiliència econòmica.

Temps de lectura: 4 minuts.

Imagina't Spencer Silver, un químic al laboratori de l'empresa 3M, a Minnesota, l'any 1968. Té un encàrrec especial: trobar l'adhesiu més fort i resistent possible per a la indústria aeroespacial. No obstant això, en una de les proves, troba tot el contrari: una cola feta de microesferes acríliques que es desenganxa amb molta facilitat. Decepció? Bé, un científic està acostumat als fracassos.

Anem uns anys endavant. 1974. Ara veus Art Fry, un altre investigador que sol cantar al cor de la seva església un dia a la setmana. I el que més el fot és que cada vegada que deixa paperets per marcar les pàgines dels càntics, desapareixen quan torna la setmana següent i ha de tornar a començar a buscar cada pàgina. Art Fry també treballa a 3M i ha assistit a diversos seminaris de Spencer Silver on aquest utilitza aquell adhesiu que no serveix per a res, però a ell li va bé per enganxar uns paperets.

Art Fry creu que li serviran com a marcador del seu llibre de càntics. Ho prova i veu que es poden desenganxar sense estripar la pàgina. Es reuneix amb Silver i pensen. Tenen una cosa petita i gran alhora. Ha nascut el Post-it, aquesta nota adhesiva que ens ha servit tantes vegades per no oblidar-nos de tasques importants.

Solucions noves a problemes vells

D'aquesta idea del Post-it va néixer també ara, el 2026, la iniciativa Note-olvides d'ISGlobal per visibilitzar i captar fons per a la recerca científica que busca respostes a la malària i a malalties desateses, o “oblidades” com solen anomenar-se, encara que afectin més de mil milions de persones, especialment en països en desenvolupament.

Fry diu que la recerca consisteix a trobar solucions noves a problemes vells. En això devia pensar Hernando del Portillo, al capdavant del programa de Malària i malalties parasitàries desateses, i enmig d'una crisi de finançament global per a la recerca mèdica d'aquestes malalties

Fry diu que la recerca consisteix a trobar solucions noves a problemes vells. En això devia pensar Hernando del Portillo, al capdavant del programa de Malària i malalties parasitàries desateses, i enmig d'una crisi de finançament global per a la recerca mèdica d'aquestes malalties. “Què podem fer”, va preguntar. Immediatament, Rafa Vilsanjuán i tot ISGlobal van fer una aposta per una iniciativa de sensibilització i captació que arribés al públic.

He tingut la sort de col·laborar en la creació de la campanya amb Jorge Martínez, creatiu amb una gran experiència, qui va connectar el concepte de l'oblit amb l'humor, tan lligat a la ciència. Sense l'humor seria impossible bregar amb els fracassos.

Però no t'oblidis de...

El Jorge va recordar una frase de l'inoblidable Antonio Fraguas (Forges) que era recurrent en algunes de les seves vinyetes: “Però no t'oblidis de…” La primera va ser després del terratrèmol d'Haití (“Però no t'oblidis d'Haití”) i després la va utilitzar per a moltes altres causes oblidades.

I aquí ve la meravella de les coincidències que passen quan les coses es posen en marxa. Berta Fraguas, filla de Forges, és amiga de l'Irene Losada, metgessa i investigadora d'ISGlobal en la malaltia de Chagas, i de l'actual director Quique Bassat. De fet, Forges va dibuixar una vinyeta per a la promoció de Medicina de Bassat. Gràcies a la família Forges, comptem amb una vinyeta de portada per al projecte.

A partir de llavors, ens vam posar en contacte amb desenes d'humoristes gràfics de l'Amèrica Llatina, Espanya i els Estats Units que van col·laborar sense dubtar-ho. Des de Peridis a Nani, des de Julio Rey a Eneko, entre molts d'altres, cadascú va enviar un dibuix al·lusiu a les malalties oblidades pintat sobre un Post-it. I fins i tot vam descobrir una il·lustradora que treballa a ISGlobal com l'Alba García. Tot plegat està recopilat en un meravellós llibret editat pel segell Lunwerg del grup Planeta, que pots adquirir en format paper i online. El llibre compta amb textos breus de científiques com María Elena Bottazzi o la directora de Gavi, Sania Nishtar, i narradors com el cubà Leonardo Padura o el còmic i metge de formació Gran Wyoming. Després d'una presentació a Casa del Libro de Madrid, continuarà presentant-se per algunes fires i esdeveniments a Espanya. Pots comprar el llibre en format paper o online. I també pots contribuir a aquesta iniciativa per recaptar fons per investigar la malària i les malalties oblidades a través d'una aportació via Bizum al 02948.

When it matters, stick with it

Per cert, també ets a temps de licitar online per algun dels originals de les vinyetes que queden en una subhasta online. La recaptació es destinarà als projectes de recerca que ISGlobal duu a terme.

I no vull oblidar-me (ho tinc apuntat en un Post-it) de explicar-te una cosa bonica que ens va passar. En el desenvolupament de la campanya, vam aconseguir contactar amb Art Fry. Segueix a Minneapolis als seus 95 anys. Va tenir el detall d'enviar-nos un Post-it, no amb un dibuix, sinó amb aquesta frase: “When it matters, stick with it”

RTS,S/AS01 és la primera vacuna contra la malària recomanada per l’Organització Mundial de la Salut; posteriorment es va desenvolupar R21/Matrix-M, basada en el mateix antigen. Ambdues es dirigeixen contra la proteïna CSP, present a la superfície del paràsit. Ja s’han implementat en els programes de vacunació de molts països africans, ja que ajuden a prevenir casos greus de malària i a reduir la mortalitat. Concretament, s’administren a partir dels cinc mesos d’edat en zones de l’Àfrica subsahariana amb transmissió moderada o alta de Plasmodium falciparum, l’espècie del paràsit de la malària més prevalent al continent.

En incloure fragments de la proteïna CSP, aquestes vacunes indueixen la producció d’anticossos o immunoglobulines G (IgG) específiques, que “entrenen” el sistema immunitari per reconèixer i neutralitzar el paràsit en exposicions posteriors. Fins ara, la protecció conferida per la vacuna RTS,S s’ha atribuït principalment a la resposta d’IgG contra una regió específica –epítop– de la proteïna CSP: les repeticions NANP immunodominants, una seqüència d’aminoàcids repetida (Asparagina-Alanina-Asparagina-Prolina). Són immunodominants perquè són les “preferides” del sistema immunitari; en ser les més accessibles i exposades, són fàcilment reconegudes pels limfòcits B, claus en la producció d’anticossos. En canvi, la regió C-terminal de la proteïna ha estat menys explorada. Aquesta regió és reconeguda pels limfòcits T, que contribueixen a l’activació dels limfòcits B.

La vacuna RTS,S, un gran avenç però amb eficàcia moderada

Tot i que la vacuna RTS,S ha suposat una fita en la prevenció de la malària, la seva eficàcia és moderada i tendeix a disminuir amb el temps. L’administració d’una dosi de reforç ha demostrat millorar la protecció, però només parcialment, fet que posa de manifest la necessitat de continuar optimitzant la durada de la immunitat.

“Com a estudi auxiliar a l’assaig de fase III de la vacuna RTS,S, vam incloure 1.292 infants de sis regions africanes on la malària és endèmica, tot i que la intensitat de transmissió varia entre països i regions”, explica Maria Lara-Escandell, coautora de l’estudi i investigadora a ISGlobal. “A diferència d’altres estudis centrats en la resposta màxima davant les repeticions NANP, vam avaluar els nivells d’IgG tant contra NANP com contra Cterm, així com contra la proteïna CSP completa, i vam analitzar si tant la magnitud com la persistència d’aquesta resposta immunitària s’associaven amb la protecció contra la malària”.

Posant el focus en una regió més oblidada de la proteïna CSP

L’estudi va mostrar que la dosi de reforç potencia preferentment les IgG específiques de Cterm i només de manera modesta les dirigides a NANP. A més, les IgG contra Cterm van mostrar una major durabilitat tant després de la vacunació primària com després de la dosi de reforç. La persistència d’aquests anticossos —més que el títol màxim assolit en el pic de resposta— es va associar amb una major protecció contra la malària. “Els nostres resultats mostren que la durabilitat dels anticossos és un correlat de protecció més sòlid que la seva magnitud màxima”, explica Lina Sánchez, coautora de l’estudi i investigadora a ISGlobal. “A més, les IgG específiques de Cterm podrien associar-se de manera independent a les IgG de NANP amb un menor risc de malària després de la vacunació primària”.

La prioritat: una immunitat sostinguda

Aquests resultats subratllen la importància d'avaluar els anticossos contra diferents epítops i, especialment, la seva persistència en el temps.

“En demostrar el reforç preferencial i la major persistència de les respostes contra Cterm, aquest estudi afina els correlats actuals de protecció i aporta orientació pràctica per al disseny de vacunes basades en CSP”, conclou Carlota Dobaño, cap del Grup d’Immunologia de la Malària a ISGlobal i co-coordinadora de l’estudi. “Aquestes estratègies haurien de prioritzar una immunitat humoral més àmplia i sostinguda, en lloc de respostes màximes però transitòries”, afegeix Gemma Moncunill, també cap del Grup d’Immunologia de la Malària a ISGlobal i co-coordinadora de l’estudi.

Referència

Lara-Escandell M, Sánchez L, Macià D, et al. Duration and association with protection of NANP-repeat-specific and C-terminus-specific anti-circumsporozoite protein IgG responses following RTS,S/AS01E vaccination: an observational ancillary immunological study of a phase 3 clinical trial. Lancet Infect Dis. 2026; published online April 21. https://doi.org/10.1016/S1473-3099(26)00081-2

L’objectiu d’aquest concurs és recollir i exposar fotografies que posin de relleu les causes i els efectes del canvi climàtic a Barcelona i al Sahel, una de les regions del Sud Global més afectades per les seves conseqüències.

Les fotografies poden mostrar l'impacte del canvi climàtic, fenòmens meteorològics greus o inusuals (com ara sequeres extremes, onades de calor i inundacions), la interacció entre el canvi climàtic i la natura, o el paper de la humanitat en relació amb el clima, incloent-hi les migracións, tant a la ciutat de Barcelona i els seus voltants com al Sahel.

No cal ser fotògraf/a professional per participar-hi. El termini de participació finalitza el 31 de maig.

Premis 

• Fotografia guanyadora en la categoria "Efectes del canvi climàtic a Barcelona". Val per a la compra de productes de comerç just per valor de 200€
• Fotografia guanyadora en la categoria "Efectes del canvi climàtic al Sahel". Val per a la compra de productes de comerç just per valor de 200€
• Fotografia guanyadora en la categoria "Votació popular". Val per a la compra de productes de comerç just per valor de 100€

Més informació

La cerimònia de lliurament de premis tindrà lloc durant l’esdeveniment final del projecte, el mes de novembre, al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB).

• Pàgina web del projecte
• Bases del concurs

L’estudi ha estat liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, en col·laboració amb la Universitat d’Exeter i la Universitat de Bristol, i publicat a la revista Clinical Epigenetics. L’equip va identificar biomarcadors sanguinis associats amb processos immunitaris i de desenvolupament en infants que havien rebut lactància materna exclusiva durant almenys tres mesos. Aquests marcadors no es van observar en nadons que no havien estat alletats. Tanmateix, l’estudi no va analitzar si la presència d’aquests biomarcadors es tradueix en diferències en la immunitat o el desenvolupament infantil.

La codirectora de l’estudi, la doctora Doretta Caramaschi, de la Universitat d’Exeter, explica: “Els nostres resultats mostren que els nadons que reben lactància materna exclusiva presenten marcadors a la sang relacionats amb aquesta experiència. Els gens que produeixen aquests marcadors estan vinculats a processos de desenvolupament i immunitat, però a partir del nostre estudi no podem afirmar si això afecta directament aquests processos tan complexos”.

Altres investigacions han demostrat de manera independent que la lactància materna s’associa amb efectes beneficiosos a curt i llarg termini en la salut infantil.

La doctora Mariona Bustamante, investigadora d’ISGlobal, afegeix: “Els nostres resultats són nous i interessants, però cal interpretar-los amb certa cautela. El nostre estudi és col·laboratiu i internacional, però cal analitzar grups més diversos per comprendre plenament aquesta biologia”.

La recerca es va dur a terme en el marc del Consorci d’Epigenètica de l’Embaràs i la Infància (Pregnancy and Childhood Epigenetics, PACE), format per 11 estudis internacionals en països com Espanya, Països Baixos, Finlàndia, França, Grècia, Lituània, Alemanya, Sud-àfrica i els Estats Units, incloent-hi cohorts de diversa composició ètnica. Al Regne Unit, l’estudi va incloure els projectes Children of the 90s (Bristol), Born in Bradford i la Isle of Wight Birth Cohort Study. L’anàlisi va incorporar dades de mostres de sang de 3.421 infants, d’entre 5 i 12 anys en el moment de l’extracció.

L’equip investigador va analitzar si els i les participants havien estat alletats i durant quant de temps, així com si la lactància havia estat exclusiva i durant quant de temps. La informació sobre lactància es va recollir mitjançant qüestionaris des del naixement. Les mostres de sang es van obtenir quan els infants tenien entre cinc i dotze anys. Posteriorment, es van mesurar biomarcadors epigenètics a la sang i es va avaluar si hi havia diferències relacionades amb l’experiència d’haver estat alletats.

L’estudi es va publicar a Clinical Epigenetics i va comptar amb finançament de múltiples fonts, entre elles el Medical Research Council, Wellcome i Horizon 2020.

Referència
Caramaschi, D., Fernández-Barrés, S., Casey, E., Cruells, A., Czamara, D., Sharkawy, M. E., Elliott, H. R., Fore, R., Gairola, R., Gruzieva, O., Huels, A., Lahti, J., Lee, H., Magnano San Lio, R., Malmberg, A., Mansell, T., Merid, S. K., Novakovic, B., Ott, R., … Bustamante, M. (2026). Breastfeeding association with DNA methylation in the pregnancy and childhood epigenetics (PACE) consortium. Clinical Epigenetics. https://doi.org/10.1186/s13148-025-02042-4

Així mateix, la formació en línia s’ha ofert de manera gratuïta gràcies al programa Severo Ochoa de la institució, reforçant així el seu compromís amb l’accés equitatiu al coneixement i l’aposta per l’aprenentatge al llarg de la vida, especialment per a participants de contextos amb menys recursos.

Innovació en continguts i metodologia participativa

El programa d’aquesta darrera edició ha constat de sis mòduls, tres dels quals nous per abordar reptes emergents: avaluació de l’impacte de la recerca en la societat, interseccionalitat i gènere per a l’equitat en la recerca en salut, i proves diagnòstiques en el punt d’atenció.

Aquests continguts s’han sumat als mòduls ja consolidats sobre avaluació de l’impacte en salut, canvi climàtic i mètodes de recerca en salut laboral, i resiliència dels sistemes de salut davant crisis.

Tots els mòduls han destacat per un alt nivell d’activitats participatives, promovent la discussió directa entre alumnat i professorat per aplicar els coneixements a la resolució de problemes reals, i connectar recerca, polítiques públiques i pràctica. Aquest enfocament fomenta no només l’adquisició de coneixements, sinó també el pensament crític, l’aprenentatge entre iguals i el desenvolupament de xarxes professionals entre regions i disciplines.

Espais de debat sobre IA i polítiques de salut

A més, es van organitzar sessions obertes sobre temes clau, entre elles una taula rodona sobre l’impacte de les retallades en l’ajuda internacional, moderada pel director d’ISGlobal, Quique Bassat; un taller pràctic sobre l’ús de la intel·ligència artificial en la recerca; i una lliçó magistral d’Anna Roca, ICREA Research Professor a ISGlobal, sobre com l’evidència epidemiològica defineix les prioritats polítiques globals.

En la resposta davant la malaltia de Chagas, les dones exerceixen un paper que va molt més enllà del de ser destinatàries de les intervencions. La seva participació activa en les dinàmiques de cura familiar i comunitària, i el seu major contacte amb els serveis de salut, especialment durant l’embaràs, les situen al centre de les estratègies per a la detecció precoç, la prevenció i l’atenció. El Dia Mundial de la Malaltia de Chagas d’enguany reconeix i fa valdre aquest paper central.

I ho fa en un moment en què l’acció decidida és més necessària que mai. La malaltia de Chagas, transmesa per xinxes, però també per via oral, transfusional i congènita, afecta les persones al llarg de tota la seva vida. Des d’una fase aguda, sovint asimptomàtica, fins a les complicacions cardíaques i digestives cròniques que poden manifestar-se dècades després. Als 21 països endèmics de l’Amèrica continental, 7,5 milions de persones viuen amb la infecció i altres 100 milions es troben en risc de contraure-la, mentre que cada any es registren al voltant de 30.000 nous casos i unes 10.000 morts associades.

Aquesta càrrega de malaltia es tradueix anualment en un cost sanitari estimat de 500 milions de dòlars nord-americans i en la pèrdua d’aproximadament 770.000 anys de vida ajustats per discapacitat, sigui per mort prematura o per anys productius perduts.

Tot i els avenços significatius respecte a dècades anteriors, aquestes xifres també posen de manifest la necessitat d’intensificar els esforços per assolir la meta regional d’eliminació.

Sense alterar la relació històrica estreta entre la infecció i els sectors de població en condicions de pobresa i vulnerabilitat, els fenòmens migratoris han augmentat la importància relativa de les formes de transmissió no vectorials, com la maternoinfantil, permetent a la malaltia expandir-se més enllà de les fronteres de la seva àrea de transmissió vectorial, amb la ruptura sense precedents de la barrera de l’endemicitat que això suposa.

En aquest context, la transmissió maternoinfantil constitueix un repte creixent, ja que entre un 2% i un 8% de les dones embarassades transmeten el paràsit als seus nadons, cosa que comporta l’aparició de 9.000 nous casos anuals per aquesta via. 

El paper central de la dona en la lluita contra el Chagas no pot ni ha de traduir-se en una càrrega addicional ni en una responsabilitat exclusiva per a ella. Al contrari, representa una oportunitat estratègica per enfortir sistemes de salut més equitatius, accessibles i sensibles, que reconeguin i respectin les necessitats, decisions i els drets sexuals i reproductius de les dones.

El repte és clar: garantir que totes les dones en edat fèrtil exerceixin plenament el seu dret a accedir al diagnòstic oportú, al tractament adequat i a informació de qualitat. Això exigeix polítiques públiques sostingudes, la integració plena del cribratge en els programes de salut maternoinfantil i l’enfortiment de l’atenció primària de salut, assegurant serveis accessibles, oportuns i lliures de discriminació.

Davant d’aquest escenari, l’Organització Panamericana de la Salut, els estats membres i les organitzacions de la Coalició Global de Chagas, juntament amb un valuós conjunt de socis estratègics, treballen de manera coordinada per sensibilitzar la societat en el seu conjunt amb l’objectiu de promoure una resposta col·lectiva i intersectorial, sota el principi de no deixar ningú enrere. Només a través del compromís compartit i l’acció coordinada serà possible avançar de manera sostinguda cap a l’eliminació del Chagas com a problema de salut pública.

Temps de lectura: 5 minuts.

[Aquest text forma part del llibre “Humor gràfic contra l’oblit”, editat per Lunwerg Editores (Grupo Planeta) i que recull les il·lustracions creades per a la campanya Note-olvides. Leonardo Padura i El Gran Wyoming en signen el pròleg i l’epíleg, respectivament.]

La paraula “Chagas” va ser primer una nit i un nen. Una nit de 2005, a Managua, Nicaragua. Un nen de 9 anys als braços de la seva mare.

La seva mare l'ajuda a jaure en un fèretre i col·loca al seu costat, una a una, les joguines que conservava des de petit: ninos de peluix, una piloteta de beisbol, i una cosa que no aconsegueixo identificar. Estris de la seva història, companyies per al trànsit, amb els quals també s'enterraven els fills del faraó. La seva mare és metgessa i és amiga. El seu fill havia entrat a quiròfan d'urgències per una apendicitis, però el cor no va resistir. Van dir que tenia una patologia prèvia que no van detectar. Un altre metge va dir: “És possible que tingués Chagas”. El 30% de les persones que el contreuen pot desenvolupar problemes cardíacs severs, entre altres patologies. De vegades, pot causar una mort sobtada.

No he vist dolor més sord, més invisible que el d'una mare col·locant les joguines al costat del cos del seu fill

El nen solia anar els caps de setmana a una petita finca familiar d'una zona endèmica, habitada per les xinxes, el vector (triatoma) que transmet el paràsit. Des d'aquella nit, em repeteixo que no he vist dolor més sord, més invisible que el d'una mare col·locant les joguines al costat del cos del seu nen. I ho revisc en cada imatge d'una guerra, d'un desastre natural o d'un altre tipus.

Dues paraules que pesen com lloses

Des que va ser descobert pel doctor brasiler que li va donar nom, fa més de cent anys, el Chagas es descriu amb dues paraules que pesen com dues lloses: invisible-silenciós. Perquè els seus símptomes, moltes vegades, passen desapercebuts fins que ja és massa tard. Una malaltia traïdora. I una mica estranya. Molta altra gent viu amb la infecció i no se'n veu afectada. És com si triés les seves víctimes per un atzar desconegut. L'insecte, que habita zones rurals i urbanes de 21 països d'Amèrica Llatina i el sud dels Estats Units, sol picar de nit; defeca sobre la picada introduint al cos la infecció, i encara més si la persona es rasca sense voler. Altres vegades infecta aliments i begudes que es consumeixen, com passa en algunes zones amazòniques.

Els seus símptomes moltes vegades passen desapercebuts fins que ja és massa tard. Una malaltia traïdora. I una mica estranya. Molta altra gent viu amb la infecció i no se'n veu afectada

A Europa hi ha desenes de milers de persones vivint amb Chagas, amb Espanya al capdavant, pels moviments migratoris d'anada i tornada. Però, a més de la transmissió per l'insecte, també es pot contreure de forma congènita o a través d'accidents de laboratori o per transfusions de sang o trasplantaments d'òrgans que no hagin estat cribrats.

Per sort, hi ha tractaments i diagnòstics. No són perfectes, però funcionen, sobretot en edats primerenques i quan es detecta a temps la infecció. No obstant això, la majoria no els reben.

"Aquesta xicota no se m'ha de morir de Chagas"

Quan vaig començar a treballar a Metges Sense Fronteres (MSF) vaig saber més d'aquesta malaltia que és la metàfora de l'oblit i la soledat a l'Amèrica Llatina. I més tard, per a mi, el Chagas va ser una dona. Una altra dona i mare.

La vaig conèixer a Mèxic, fa set anys. Es diu Elvira. A la seva filla, l'única de tres germans, la van diagnosticar de Chagas als divuit anys, just quan estava pensant què volia estudiar. Els metges que la van atendre no tenien gaire coneixement sobre la malaltia i li van dir que no fes gaires plans de futur. La jove no es va arronsar i va confiar en la seva mare. Així que l'Elvira va remoure cel i terra; va buscar a internet fins a aconseguir posar-se en contacte amb un metge argentí que la va guiar en el procés. “Aquesta xicota no se m'ha de morir de Chagas”, es va prometre. Avui, la Yaya, la seva filla, és advocada i està a la trentena, sana i sense la infecció després de completar el tractament.

La jove no es va arronsar i va confiar en la seva mare. Avui és advocada i està a la trentena, sana i sense la infecció després de completar el tractament

No sóc metge ni científic, sinó un infiltrat en la salut global que ve de la comunicació i la filologia, del món de les paraules. Però he treballat per intentar traduir les complicades paraules de la ciència a un llenguatge més proper. És com buscar paraules amagades. Per això també he col·laborat amb la Coalició Global de Chagas, juntament amb ISGlobal. I per això, per a mi, ara el Chagas significa també “la segona oportunitat”. Després de més de cent anys en què pacients, investigadors i clínics han lluitat contra la malaltia, sabem que es pot eliminar com a problema de salut pública. I això ens permet somiar en la màgia del treball científic. La hipòtesi no deixa de ser la formulació d'una esperança.

García Márquez, en el seu discurs del premi Nobel de Literatura, va reclamar el dret a creure “que encara no és massa tard per emprendre la creació d'una nova utopia de la vida, on ningú pugui decidir per d'altres fins i tot la forma de morir, i on les estirps condemnades a cent anys de soledat tinguin per fi i per sempre una segona oportunitat sobre la terra”.

Jo crec en això. I quan no hi crec, m'ho torno a llegir, per recordar el que guarda, allà, amagat, sense que ho atrapi el silenci ni l'oblit.

L’acord estableix un marc de cooperació orientat a desenvolupar línies de recerca i projectes conjunts en àrees d’interès comú, com la biomedicina i la salut. Això inclou també l’intercanvi de coneixement científic i tecnològic, l’assessorament mutu, la creació de grups de treball i l’elaboració d’informes especialitzats, entre altres iniciatives.

Una aliança per respondre als reptes de la salut global

“Aquesta col·laboració reforça la capacitat de totes dues institucions per generar recerca d’excel·lència amb impacte en salut global”, ha afirmat el director d’ISGlobal, Quique Bassat. “Treballar conjuntament amb el CSIC és clau per avançar en la translació del coneixement científic cap a solucions que responguin als reptes actuals en salut. No es tracta només de compartir recursos, sinó de generar un ecosistema de coneixement”.

Per a la presidenta del CSIC, Eloísa del Pino, “aquest acord s’emmarca en el compromís de la institució amb una recerca en salut més col·laborativa, interdisciplinària i orientada a donar resposta als grans reptes globals”. Ha destacat que “l’aliança amb ISGlobal permet sumar capacitats i accelerar la generació de coneixement amb impacte en la societat”.

R+D, translació del coneixement i impacte en la societat

Totes dues institucions es comprometen a organitzar activitats conjuntes per promoure l’impacte social de la recerca, com seminaris, jornades especialitzades i trobades científiques; impulsar estudis i programes de R+D en àmbits compartits; i fomentar la formació del personal investigador, contribuint a consolidar una comunitat investigadora més connectada i multidisciplinària.

El CSIC impulsa aquest acord a través de la seva Plataforma Temàtica Interdisciplinària (PTI+) Salut Global, que agrupa prop de 170 grups de recerca de 66 centres del CSIC. Una iniciativa que promou enfocaments multidisciplinaris i l’ús de tecnologies innovadores per avançar en la prevenció, detecció i resposta a amenaces sanitàries globals.

La malària causada per Plasmodium falciparum sol desencadenar una resposta immunitària proinflamatòria essencial per eliminar el paràsit, mentre que les infeccions per helmints indueixen una resposta predominantment antiinflamatòria. Aquesta diferència ha generat durant anys preguntes sobre com les coinfeccions poden influir en l’evolució de la malaltia. Per abordar-ho, un equip liderat per les investigadores d’ISGlobal Carlota Dobaño i Gemma Moncunill va analitzar 441 infants d’entre 2 i 10 anys amb símptomes de malària atesos en hospitals de Manhiça, Moçambic. Els investigadors van avaluar la infecció per malària i helmints mitjançant eines moleculars i proves ràpides, i van mesurar una àmplia gamma de marcadors immunitaris, incloses 30 citocines i diversos tipus d’anticossos. L’estudi forma part de la tesi doctoral d’Inocência Cuamba i és el resultat d’anys de col·laboració amb el grup de Malalties Tropicals Desateses d’ISGlobal, liderat per Jose Muñoz.

“El nostre estudi va més enllà de l’estat de l’art mesurant simultàniament diferents mediadors immunitaris i integrant-los amb resultats clínics i parasitològics, cosa que permet comprendre millor l’efecte de la coinfecció per STH sobre la malaltia per malària i la resposta immunitària”, afirma Cuamba.

Menys paràsits i respostes immunitàries diferenciades

Dels 74 infants diagnosticats amb malària, 16 estaven coinfectats amb helmints, sent el més freqüent Strongyloides stercoralis. Els infants coinfectats presentaven una menor densitat parasitària de P. falciparum i una temperatura corporal més baixa. També mostraven nivells reduïts tant de citocines proinflamatòries com antiinflamatòries, cosa que suggereix una activació immunitària global atenuada. Al mateix temps, les respostes d’anticossos davant diversos antígens de malària eren més elevades, incloses les respostes d’IgG1 i IgG3 que s’han associat prèviament amb protecció. Tanmateix, els anticossos més augmentats durant la coinfecció no sempre eren els relacionats amb una menor càrrega parasitària, fet que apunta a una interacció immunitària complexa.

En conjunt, els resultats suggereixen que les infeccions per helmints poden modular la immunitat davant la malària de manera que redueixen la gravetat de la malaltia. La coinfecció es va associar amb una disminució de la parasitèmia, una regulació a la baixa de les citocines inflamatòries i un augment de la resposta d’anticossos, cosa que podria contribuir a quadres clínics més lleus. “Els nostres resultats també indiquen un possible paper de les respostes d’IgE en la protecció associada a les infeccions per STH, tot i que cal més recerca per confirmar-ho”, apunta Moncunill.

Implicacions per la salut pública

Aquests resultats tenen importants implicacions per a les estratègies de control de malalties en regions on la malària i els helmints coexisteixen. “Poden ser necessaris enfocaments integrats que combinin la desparasitació amb un reforç de la vigilància de la malària o el tractament preventiu per evitar un possible augment dels casos greus de malària”, afirma Dobaño. Els autors també destaquen la necessitat d’estudis més amplis i longitudinals per comprendre millor com les coinfeccions modelen la immunitat i orientar futures intervencions de salut pública.

Referència

Cuamba I, Santano R, Grau-Pujol B et al. Helminth coinfections mitigate clinical, parasitological, and immune outcomes in Mozambican children with malaria. BMC Medicine, 2026. doi: 10.1186/s12916-026-04827-7

Temps de lectura: 3 minuts.

[Aquest text és una col·laboració entre Women in Global Health (WGH) Spain i ISGlobal.]

Imagina una dona que arriba a urgències amb fatiga, nàusees i un dolor persistent a la mandíbula o a l'esquena. Ni se li ha passat pel cap que pugui tractar-se d'un infart, perquè sempre ha sentit que notaria el clàssic dolor al pit o al braç esquerre. És molt possible que el personal sanitari tampoc ho sospiti d'entrada. Tanmateix, pot ser que estigui patint un infart.

Amb motiu de la Setmana de la Salut Pública 2026, posem el focus en la salut cardiovascular femenina. No podem continuar ignorant que la principal causa de mort en dones continua estant infrainvestigada, infradiagnosticada i subestimada.

Les malalties cardiovasculars són la principal causa de mort en dones al món (responsables de 8,6 milions de defuncions a l'any) i, malgrat tot, continuen sent les grans "invisibles". La medicina moderna es va construir sota un model estàndard masculí i avui, en ple 2026, les dones continuen pagant el preu d'aquesta herència amb les seves pròpies vides.

La bretxa en recerca: dones absents en la base de l'evidència

Durant dècades, la recerca clínica s'ha desenvolupat sota un biaix androcèntric: s'estudiava l'home i s'assumia que els resultats eren aplicables a tota la població. En no incloure prou dones en els assajos clínics, gran part de l'evidència utilitzada per al diagnòstic i tractament de les malalties actuals prové principalment de poblacions masculines. Això ha creat un problema fonamental. Estem aplicant una evidència mèdica que no representa adequadament la meitat de la població, les dones.

Durant dècades, la recerca clínica s'ha desenvolupat sota un biaix androcèntric: s'estudiava l'home i s'assumia que els resultats eren aplicables a tota la població

Aquesta exclusió històrica ha creat el que coneixem com la càrrega invisible de la malaltia (invisible burden of disease). No és que les dones no pateixin malalties cardiovasculars; és que la ciència no ha mirat el seu sistema cardiovascular sota la mateixa lupa.

Quan el símptoma surt del que és "clàssic"

La bretxa en la recerca es tradueix en una realitat dramàtica a la consulta:

• Símptomes enganyosos: les dones sovint presenten símptomes cardiovasculars diferents dels signes “clàssics” descrits en homes. En lloc del característic dolor toràcic, en les dones l'infart es pot presentar amb fatiga, nàusees, dolor mandibular, dificultat per respirar o dolor d'esquena.
• Errors de diagnòstic: a causa d'aquests símptomes diferents, s'estima que fins a un 50% de les dones són mal diagnosticades o diagnosticades en fases massa avançades.
• Percepció errònia: una enquesta a 8.000 persones va revelar que només el 34% identificava les malalties cardiovasculars com la principal causa de mort en les dones. Creien erròniament que el càncer de mama era més letal.

Aquesta manca de conscienciació, tant en la població general com en el personal sanitari, provoca que els símptomes puguin passar-se per alt, les estratègies de prevenció es retardin i els recursos es destinin a altres àrees sanitàries considerades més prioritàries.

Tres pilars per al canvi

Per tancar la bretxa de gènere i acabar amb la desigualtat de gènere en recerca cal transformar l'estructura de la salut global, la base de l'evidència.

1. Trencar amb el model estàndard: no podem aplicar el model masculí com a “únic” i generalitzat. Necessitem aplicar la ciència sota dades que estiguin desagregades per sexe en cada assaig clínic.
2. Finançament amb perspectiva de gènere: la inversió en salut cardiovascular femenina continua sent insuficient en comparació amb la magnitud real del problema. Necessitem recursos destinats específicament a entendre els factors de risc específics de les dones, els seus símptomes clínics, com diagnosticar-les de forma òptima i la seva resposta als tractaments.
3. Lideratge femení: encara que les dones som el 70% de la força laboral sanitària, només ocupem el 25% dels llocs de lideratge. Aquesta manca de representació femenina en alts càrrecs de recerca influeix en quines preguntes de recerca reben finançament, quins estudis es prioritzen i com es tradueix l'evidència en polítiques públiques.

Una crida a l'acció

Tancar la bretxa de gènere en la salut cardiovascular no només és una qüestió d'equitat de gènere, sinó una necessitat urgent de salut pública i global. Passar per alt les particularitats del sistema cardiovascular femení és ignorar la meitat de la població mundial. Només transformant la manera com investiguem, financem i diagnostiquem, aconseguirem que la principal causa de mortalitat femenina deixi de ser, per fi, una càrrega invisible.

Davant d’aquest escenari, l’equip d’Incidència Política de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) llança El futur de la salut global, un butlletí bimensual que ofereix anàlisi i seguiment dels processos polítics, una cartografia de l’ecosistema sanitari global i una agenda d’esdeveniments clau.

La primera edició inclou dues anàlisis. La primera traça les claus per entendre la salut global en el debat geopolític actual: la crisi del multilateralisme, la rivalitat entre potències, la sobirania sanitària del sud global i el lideratge emergent d’Espanya. La segona aborda els reptes i escenaris de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) davant la reconfiguració de l’ordre mundial.

A més, el butlletí inclou recomanacions de publicacions i una selecció d’anàlisis elaborades per altres organitzacions. Les pròximes edicions cobriran temes com la igualtat de gènere, el bescanvi de deute i altres qüestions centrals de la salut global.

Subscriu-te per estar al dia dels debats que estan redefinint la salut global.

La investigació, publicada a BMJ Global Health, va analitzar dades de 1.122 municipis colombians entre 2008 i 2019. L’equip investigador va combinar informació sobre diferents tipus de violència, com segrestos, desplaçaments forçats, desaparicions o atacs armats, amb dades de vigilància epidemiològica i registres de mortalitat. La informació sobre el conflicte es va obtenir de l’Observatori Nacional de Memòria Històrica, mentre que les dades de morbiditat i mortalitat per tuberculosi provenien del Sistema Nacional de Vigilància en Salut Pública. A partir d’aquests indicadors, l’equip va elaborar un índex que classifica els municipis segons el nivell d’intensitat del conflicte en dos períodes: 2008–2013 i 2014–2019.

Distribució desigual de la càrrega de tuberculosi

L’estudi mostra que la incidència de tuberculosi va variar segons el nivell de conflicte en cada territori. Al llarg de tot el període analitzat, els municipis amb més intensitat de violència van registrar les taxes més altes de casos de TB. Tot i que a escala nacional les notificacions de casos de TB van disminuir un 16% durant el període estudiat, la reducció no va ser homogènia i van persistir importants desigualtats territorials. Pel que fa a la mortalitat, els resultats indiquen que, malgrat una reducció del 9% a tot el país, els municipis més afectats pel conflicte continuaven presentant les taxes més elevades de morts per tuberculosi.

“Les nostres troballes mostren com els conflictes armats poden afectar indirectament la salut. El desplaçament i la migració forçada generen unes condicions de vida caracteritzades per la superpoblació, la mala ventilació i la inestabilitat en l’habitatge, que faciliten la transmissió de la TB i la progressió de la malaltia. Aquests processos interactuen amb condicions que comprometen la funció immunològica, com la inseguretat alimentària, la desnutrició, la infecció per VIH i altres comorbiditats, contribuint a resultats adversos en la TB”, assenyala Salomé Valencia, investigadora predoctoral d’ISGlobal i autora principal de l’estudi.

Diferències entre grups de població

La investigació també va calcular les taxes de tuberculosi tenint en compte l’edat i el sexe, i va trobar diferències significatives entre diferents grups de població. Els menors d’un any van presentar les desigualtats més grans: en els municipis amb més intensitat de conflicte, la probabilitat de tuberculosi en aquest grup de població era un 39% més alta que en els de menor conflicte. Les dones també van presentar desigualtats persistents en la notificació de casos. 

“Els conflictes afecten de manera desproporcionada les dones, els infants i les poblacions històricament marginades. Entre aquestes, les comunitats indígenes afronten algunes de les barreres més severes. Per exemple, a la costa pacífica de Colòmbia, la notificació de casos de tuberculosi entre els grups indígenes va arribar a 192,1 per cada 100.000 habitants, una xifra relacionada principalment amb l’accés limitat als serveis de salut a causa de l’aïllament geogràfic i les interrupcions associades al conflicte”, assenyala Alberto Garcia-Basteiro, professor d’investigació a ISGlobal i autor sènior de l’estudi.

Estratègies de prevenció adaptades a cada territori

Segons l’equip investigador, les desigualtats observades en la càrrega de tuberculosi evidencien la necessitat d’implementar estratègies de control adaptades a les característiques de cada territori. En particular, subratllen la importància d’incorporar enfocaments sensibles als contextos de conflicte dins dels sistemes de vigilància, prevenció i atenció sanitària, amb l’objectiu de reduir les desigualtats i enfortir la resposta de salut pública.

La investigació, a més, proposa un marc analític que pot aplicar-se a altres contextos de conflicte per analitzar les desigualtats en salut. Aquest enfocament podria ajudar a desenvolupar polítiques basades en evidència que redueixin l’impacte dels conflictes prolongats en les malalties infeccioses. 

A l’estudi també han participat investigadors en epidemiologia i salut pública, entre ells Carlos Andrés Castañeda, Juan Camilo Gutiérrez i Karol Cotes, de l’Institut Nacional de Salut i de la Universitat Nacional de Colòmbia, a Bogotá.

Referència 

Valencia-Aguirre, S., Castañeda, CA., Gutiérrez, JC., Cotes, K., Garcia-Basteiro, AL., Armed conflict intensity and inequalities in tuberculosis outcomes in Colombian municipalities, 2008–2019. BMJ Global Health, 2025. Doi: 10.1136/bmjgh-2025-019144

Temps de lectura: 7 minuts

[Aquest post l’han escrit conjuntament Raül Toran i Minerva López, divulgadors científics de la Unitat de Cultura Científica (UCC+i) d’ISGlobal.]

Què tenen en comú una sèrie sobre un activista transgènere, una pel·lícula sobre una mestressa de casa acomodada dels anys 50 o un drama sobre una agent de policia al nord de l’Índia? Més del que sembla. El cinema i les sèries ens permeten veure com les desigualtats s’entrecreuen en la vida de les persones i condicionen les seves oportunitats, el seu benestar i fins i tot la seva salut.

Gènere, origen, classe social, orientació sexual o edat no actuen per separat: es combinen i es reforcen, donant lloc a experiències molt diferents de vulnerabilitat o privilegi

Gènere, origen, classe social, orientació sexual o edat no actuen per separat: es combinen i es reforcen, donant lloc a experiències molt diferents de vulnerabilitat o privilegi. Aquest enfocament, conegut com a interseccionalitat, ens ajuda a entendre precisament com es creuen aquestes desigualtats.

En la recerca científica —i especialment en l’àmbit de la salut global— aquesta mirada és fonamental. Ignorar la intersecció de factors socials pot donar lloc a estudis incomplets i a intervencions que no arriben a qui més ho necessita. Incorporar-la, en canvi, permet avançar cap a una ciència més rigorosa, inclusiva i equitativa.

Des de la Unitat de Cultura Científica i Innovació d’ISGlobal, i en el marc del projecte europeu INCLUDE, proposen una selecció de pel·lícules i sèries que conviden a reflexionar sobre aquestes qüestions des de diferents perspectives.

1. Figures ocultes (Hidden Figures)

Aquesta pel·lícula de 2016 narra la història desconeguda de tres dones científiques afroamericanes, Katherine G. Johnson, Dorothy Vaughan i Mary Jackson, que van treballar a l’agència espacial NASA a principis dels anys seixanta en el projecte de posar en òrbita el primer estatunidenc, John Glenn.

El coneixement científic no és neutral

Constitueix un exemple de com la interseccionalitat permet rellegir la història de la ciència des d’una perspectiva crítica. Mostra com el coneixement científic es produeix en contextos institucionals travessats per jerarquies de gènere i racialització. L’exclusió sistemàtica de dones afroamericanes altament qualificades evidencia com el racisme estructural i el sexisme operen conjuntament per invisibilitzar contribucions científiques clau. Per a la recerca contemporània, aquesta obra convida a qüestionar els criteris de mèrit, autoria i reconeixement, així com a reflexionar sobre com els sistemes científics actuals continuen reproduint desigualtats sota lògiques aparentment objectives.

On veure-la: RTVE, YouTube, Google Play, Apple TV, Rakuten TV i Prime Video.

Fitxa a Filmaffinity

2. Rurangi

Aquesta producció, guardonada amb l’Emmy a la Millor Sèrie Internacional, narra el retorn de Caz Davis a la seva localitat natal, Rurangi. Es tracta d’un poble conservador neozelandès que basa la seva economia en la ramaderia. Caz vol retrobar-se amb el seu pare, a qui no ha vist des d'abans de la seva transició, fa deu anys.

Identitat, territori i arrels indígenes

Reconeguda també en festivals com els de San Francisco, Melbourne i LesGaiCineMad, la sèrie explora les dificultats que enfronta el col·lectiu LGTBIQA+ en sortir de l’armari en entorns rurals. A més, posa el focus en la comunitat maori, mostrant els reptes quotidians que afronta per assolir el respecte cap a la seva llengua, les seves tradicions, la seva cultura i el seu territori.

On veure-la: Filmin.

Fitxa a Filmaffinity.

3. Lluny del cel (Far from Heaven)

Pel·lícula de 2002, ambientada en la dècada de 1950 als Estats Units. Relata la història d’una dona acomodada la vida de la qual, aparentment perfecta, comença a ensorrar-se després d’una crisi matrimonial.

L’opressió silenciosa de les normes socials

Lluny del cel proposa una mirada crítica sobre com les normes socials dominants generen desigualtats en la intersecció de gènere, raça, classe i orientació sexual. La pel·lícula evidencia que l’opressió no només es manifesta mitjançant l’exclusió directa, sinó també a través de la imposició de models de vida considerats “acceptables”, que provoquen silenciament, patiment i vulnerabilitat social.

On veure-la: Movistar Plus+.

Fitxa a Filmaffinity.

4. Moonlight

Aquest film, que es va endur l’Oscar a la millor pel·lícula el 2017, segueix la vida de Chiron, un jove afroamericà gai, des de la seva infància fins a l’edat adulta. Mostra el seu procés de construcció identitària i les seves relacions en un entorn complex a Miami. L’obra aborda, entre d’altres temes, la intersecció entre homosexualitat, racisme i discriminació social als Estats Units.

Sobreviure a la violència, l’estigma i la precarietat

Moonlight ofereix una aproximació íntima a la construcció de la identitat en la intersecció entre racialització, masculinitat, classe social i dissidència sexual. La pel·lícula és especialment rellevant en evidenciar com la violència estructural, l’estigma i la precarietat impacten de manera acumulativa sobre la salut mental i emocional. Convida a pensar en els determinants socials que configuren aquestes experiències.

On veure-la: Filmin, Amazon Video i Apple TV.

Fitxa a Filmaffinity.

5. Secrets d'un crim (Santosh)

Després de la mort del seu marit, Santosh hereta el seu lloc com a agent de policia en una comissaria d’una zona rural de l’Índia. Dirigeix la comissaria la inspectora Sharma. El film va ser candidat a l’Oscar a millor pel·lícula internacional pel Regne Unit el 2024.

Gènere, casta i estructures de poder institucional

Aquesta obra posa en evidència com les desigualtats de gènere es veuen reforçades per la precarietat econòmica i per sistemes jeràrquics profundament arrelats. Per a la recerca científica, resulta especialment pertinent ja que mostra com les institucions —incloses les encarregades de garantir justícia i seguretat— poden reproduir violència i exclusió, un aspecte clau per a estudis sobre governança, ètica i accés equitatiu a drets i serveis.

On veure-la: Filmin.

Fitxa a Filmaffinity.

6. Master

Thriller de 2022 en què dues dones afroamericanes, una professora i una alumna de primer any, comparteixen experiències estranyes en una universitat predominantment blanca de Nova Anglaterra (EUA).

L'hostilitat dels espais suposadament neutres

Master exposa de manera simbòlica i explícita les tensions que travessen els espais acadèmics quan gènere i raça es combinen com a eixos d’exclusió. La pel·lícula qüestiona la suposada neutralitat de l’entorn universitari i revela com el racisme estructural i el sexisme afecten l’experiència d’estudiants i investigadores. La seva contribució al debat científic és clara: convida a revisar críticament les cultures institucionals, els mecanismes d’avaluació i les condicions de producció del coneixement en contextos acadèmics contemporanis.

On veure-la: Amazon Prime.

Fitxa a Filmaffinity.

7. Somni noruec (Norwegian Dream)

La història se centra en Robert, un immigrant polonès que treballa en una fàbrica de peix a Noruega per saldar els deutes materns. Malgrat la duresa del treball, descobreix que sent una atracció per l’Ivar, un company de la planta. Decideix ocultar els seus sentiments perquè tem el rebuig dels seus companys polonesos. Quan esclata una vaga, les lleialtats entre els empleats es posen a prova i es manifesten aspectes com la força del desig, la solidaritat i l’esperança d’una vida millor.

Identitat sexual en contextos migratoris

Aquesta pel·lícula articula migració, classe treballadora, dissidència sexual i pertinença nacional, mostrant com la precarietat laboral i l’estatus migratori condicionen la possibilitat de viure la identitat de forma oberta. Des d’una perspectiva interseccional, l’obra resulta especialment rellevant per a la recerca en salut laboral, salut mental i drets socials, en evidenciar com els determinants estructurals influeixen en el benestar i en les xarxes de suport disponibles per a poblacions migrants.

On veure-la: Filmin.

Fitxa a Filmaffinity.

8. Ciao Bambina

Aquest curtmetratge documental, nominat al Goya 2025 i codirigit per Afioco Gnecco i Carolina Yuste, segueix el canvi de gènere d’en Rafi, qui ha començat la seva transició fa deu mesos. El seu tractament amb la testosterona no està sent fàcil, ja que ningú li va explicar els canvis emocionals que implicava aquest procés. Juntament amb la seva amiga Carolina, que l’ha acompanyat des de l’inici de la seva transició, intentarà reconciliar-se amb el seu jo actual i el seu jo anterior per poder, per fi, banyar-se al mar.

Determinants socials i vivència trans

El curtmetratge aporta una mirada sensible i poc representada sobre els processos emocionals associats a la transició de gènere. En centrar-se en la vivència subjectiva, qüestiona els enfocaments biomèdics reduccionistes que aborden la transició exclusivament des de paràmetres clínics. Des de la interseccionalitat, subratlla la importància d’integrar dimensions psicològiques, socials i relacionals en la recerca i en l’atenció sanitària a persones trans, evitant narratives lineals o simplificades.

On veure-la: Filmin.

Fitxa a Filmaffinity.

9. 20.000 espècies d'abelles (20.000 especies de abejas)

Aquesta pel·lícula, nominada a 15 Premis Goya, va ser un dels grans èxits del cinema espanyol de 2024. Ens descobreix la necessària història de la Cocó, una nena trans a la recerca de la seva identitat. La protagonista va assolir una gran fita en aconseguir l’Os de Plata de la Berlinale amb tan sols 10 anys d’edat.

Entorns de suport i benestar en la infància trans

La pel·lícula ofereix una aproximació delicada a la infància trans, situant la identitat de gènere en relació amb la família, l’entorn rural i les expectatives socials. La seva rellevància per a la comunitat científica rau en com visibilitza els processos propis de la construcció identitària primerenca i la importància dels entorns de suport. La pel·lícula convida a reflexionar sobre infància, gènere i cures, aspectes fonamentals per a la recerca en salut, educació i polítiques públiques.

On veure-la: Movistar + Plus.

Fitxa a Filmaffinity.

10. Carmen y Lola

La Carmen i la Lola són dues joves gitanes. La Carmen està a punt de casar-se. A la Lola, una noia independent que només vol estudiar, el seu pare li insisteix que trobi un bon marit gitano. Un dia, les dues noies coincideixen venent en un mercat. En una cultura on l’homosexualitat és un tabú i les joves estan destinades a casar-se i a tenir fills, aquesta pel·lícula s’endinsa en els reptes que han d’afrontar les dues protagonistes per mantenir la seva relació. El film va guanyar dos premis Goya: a la millor direcció novell (Arantxa Echevarria) i a la millor actriu de repartiment (Carolina Yuste).

Diversitat sexual en contextos culturals específics

Carmen y Lola permet analitzar com la dissidència sexual es viu de manera específica en l’encreuament entre gènere, etnicitat, classe social i tradició cultural. La pel·lícula qüestiona les lectures homogènies del col·lectiu LGTBIQA+ i posa en relleu la necessitat d’enfocaments interseccionals que reconeguin la diversitat interna de les comunitats. Per a la recerca, subratlla la importància d’evitar generalitzacions i d’incorporar metodologies sensibles al context cultural.

On veure-la: Movistar + Plus.

Fitxa a Filmaffinity.

Cap a una ciència que ens vegi a totes i tots

Aquesta selecció demostra que les històries que consumim són, en realitat, miralls de les barreres estructurals que la ciència intenta enderrocar. Des del projecte INCLUDE, en el qual participa ISGlobal, treballem perquè la recerca no deixi ningú enrere, entenent que per millorar la salut global, primer hem de comprendre la complexitat de les vides humanes.

I tu? Afegiries alguna altra pel·lícula a aquesta llista?

La contaminació atmosfèrica suposa un risc important per la salut pública, especialment a les ciutats, on el trànsit és una de les principals fonts. Per aquest motiu, moltes polítiques de qualitat de l’aire es centren en reduir la circulació de vehicles mitjançant restriccions temporals, limitacions durant episodis d’alta contaminació o la creació de zones de baixes emissions.

Les zones de baixes emissions (ZBE) busquen millorar la qualitat de l’aire restringint la circulació dels vehicles més contaminants en determinades àrees urbanes. Actualment existeixen 363 zones d’aquest tipus a Europa i, malgrat el seu ús generalitzat, l’evidència sobre la seva eficàcia encara és limitada, sobretot pel que fa a la reducció de partícules fines. Barcelona va ser la primera ciutat de Catalunya en aplicar una ZBE permanent, l’any 2020. La zona, de 95 km², prohibia circular entre setmana de 07:00 a 20:00 als vehicles dièsel EURO 3 o anteriors i gasolina EURO 2 o anteriors, incloses les motocicletes més antigues.

Com avaluar l’eficàcia de la ZBE en un context marcat per la pandemia

Avaluar l’efecte de la ZBE de Barcelona no va ser senzill, ja que durant el mateix període hi van intervenir altres factors (més enllà de la reducció del trànsit per la ZBE) que van influir en la contaminació. Entre aquests, la renovació progressiva del parc automobilístic, l’impuls de la mobilitat sostenible i la pandèmia de la COVID-19, que va reduir la mobilitat i va afavorir el teletreball. A més, les condicions meteorològiques, com la temperatura o les precipitacions, també influeixen en la concentració de contaminants a l’aire.

Les mesures de contaminació es van realitzar entre 2015 i 2022 a 29 estacions oficials de Catalunya, incloent-hi 11 dins de la ZBE i 18 en zones de control (tant properes com més allunyades), utilitzades com a referència per comparar la contaminació abans i després de la intervenció. Les estacions es van classificar segons la seva proximitat al trànsit, distingint entre estacions de trànsit i estacions de fons.

“Vam utilitzar una tècnica innovadora, el mètode estadístic SC-PI, que permet construir una versió simulada de la zona sense la ZBE, per comparar què hauria passat si la mesura no s’hagués aplicat. Aquesta ‘zona fictícia’ serveix com a referència per estimar quins nivells de NO₂, PM₁₀ i PM_2,5 s’haurien registrat sense la mesura i comparar-los amb els valors reals”, explica Vanessa N. dos Santos, investigadora predoctoral d’ISGlobal i de la UPF i primera autora de l’estudi. El model també controlava factors externs que podien alterar els resultats, com els canvis d’activitat durant la pandèmia, noves regulacions internacionals o la meteorologia, amb l’objectiu d’aïllar al màxim l’efecte real de la ZBE.

Una reducció del 15,8% en els nivells de NO₂

A l’estudi, la introducció de la ZBE es va associar amb una disminució de fins a 7,6 µg/m³ de NO₂ a les estacions de trànsit, cosa que equival a una reducció del 15,8%. En canvi, les reduccions atribuïbles a la ZBE en PM₁₀ i PM_2,5 van ser petites (al voltant d’1 µg/m³) i deixaven de ser significatives amb alguns mètodes d’anàlisi. Això podria explicar-se perquè una part important de les partícules en suspensió no s’emet directament pels vehicles, sinó que es forma a l’atmosfera a partir de gasos contaminants procedents de diverses fonts, incloent-hi una contribució de fonts naturals. Aquest anomenat origen secundari, sumat a l’aportació natural, fa que les partícules siguin més difícils de reduir amb mesures locals com la ZBE.

“Els nostres resultats suggereixen que la ZBE de l’àrea metropolitana de Barcelona és una eina eficaç per mitigar la contaminació atmosfèrica, tot i que els seus efectes depenen del tipus de contaminant”, explica Xavier Basagaña, investigador d’ISGlobal i coordinador de l’estudi. “Tot i que va reduir clarament el NO₂, el seu impacte sobre les partícules en suspensió va ser limitat. Per assolir els nivells recomanats per l’OMS el 2021, probablement caldran mesures addicionals, com reduir encara més el trànsit o actuar sobre altres fonts d’emissions, incloses les agrícoles”, assenyala.

Referència

dos Santos, V. N., Font-Ribera, L., Rico, M., Massagué, J., Nebra, N., Pérez, E., Gómez-Gutiérrez, A., Rivas, I., Querol, X., & Basagaña, X. (2026). Effectiveness of a low emission zone in improving air quality in Barcelona. Atmospheric Environment: X, 29(100428), 100428. https://doi.org/10.1016/j.aeaoa.2026.100428

Alertes sobre la credibilitat de la ciència

La primera ponència magistral va anar a càrrec de John P. A. Ioannidis, professor de Medicina i d’Epidemiologia i Salut Pública de la Universitat de Stanford, que va oferir una visió incisiva sobre les amenaces actuals a la literatura científica. Sota el títol "Why even more research findings are false or not even false", Ioannidis va advertir sobre un sistema de publicació distorsionat per incentius que premien la quantitat per damunt de la qualitat.

“El sistema ofereix ara oportunitats sense precedents per produir enormes quantitats d’articles”, va assenyalar, advertint que aquesta dinàmica pot comprometre la qualitat i la credibilitat de l’evidència científica. També va alertar sobre riscos com la pressió per publicar, l’augment de les revistes depredadores, la proliferació de "fàbriques d’articles" (paper mills) i la manca de transparència en l’ús de la intel·ligència artificial.

Ioannidis va fer una crida a reforçar la reproducibilitat i la transparència, instant la comunitat científica a centrar-se en l’impacte real de la seva feina en lloc de limitar-se a acumular factors d’impacte. “El problema més preocupant és quan la ciència esdevé irrellevant, desconnectada d’on es prenen les decisions”, va advertir.

John P. A. Ioannidis i Judit Vall van oferir dues ponències magistrals al Scientific Retreat 2026 d’ISGlobal.

La bretxa de gènere persisteix en la salut i la recerca

Per la seva banda, Judit Vall Castelló, professora d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona i presidenta de la Societat Catalana d’Economia (IEC), va abordar les desigualtats en salut associades al gènere. A través de la seva ponència "Inequality in women’s health", va evidenciar que, malgrat que les dones viuen més anys, ho fan en pitjor estat de salut i afronten més dificultats en l’accés a diagnòstics adequats a causa de múltiples bretxes sistèmiques.

Entre els factors clau, va destacar la manca de finançament crònic en patologies que afecten majoritàriament les dones i el biaix de gènere en el diagnòstic mèdic, que comença fins i tot en les etapes de formació mèdica. També va subratllar l’impacte de la maternitat i la menopausa tant en la salut mental com en la trajectòria laboral de les dones.

La investigadora també va assenyalar importants dèficits estructurals en la mateixa recerca científica, com la manca de dades desagregades per sexe o l’infrafinançament d’estudis centrats en la salut de les dones. En aquest sentit, va recordar que “el 50% dels estudis publicats no reporten resultats diferenciats per sexe”, fet que limita la comprensió d’aquestes desigualtats.

Reptes estructurals i noves generacions

Més enllà de les conferències principals, la trobada va donar veu a investigadors i investigadores en etapes inicials de la seva carrera, que van debatre sobre els desafiaments actuals de la recerca. Entre aquests, la sostenibilitat de les carreres científiques, les condicions laborals i la necessitat de reforçar el valor del personal investigador jove dins del sistema científic.

També es va abordar el paper de la intel·ligència artificial en la recerca, amb visions que oscil·laven entre el potencial d’aquestes eines per millorar la pràctica científica i la preocupació pel seu possible impacte en l’ocupació i en la qualitat de la recerca.

Al llarg de més de quaranta flash talks i diverses taules rodones, la trobada científica va evidenciar, un cop més, l’amplitud i la diversitat de la recerca que es duu a terme a ISGlobal, així com la seva vocació d’impacte en la salut global. En les seves paraules de cloenda, Quique Bassat va subratllar la importància d’abordar els reptes identificats durant la jornada i de mantenir el compromís amb una recerca de qualitat i amb impacte real.

Quaranta flash talks i diverses taules rodones van evidenciar l’amplitud i la diversitat de la nostra recerca.

Aquest informe, elaborat per ISGlobal per al Consejo General de Colegios Farmacéuticos d'Espanya amb la col·laboració del seu Consejo Asesor Social, analitza les barreres administratives, lingüístiques i culturals que dificulten l’accés de la població migrant als serveis sanitaris i sociosanitaris a Espanya. A través de quatre policy briefs complementaris, l'informe proposa avançar cap a un model d’atenció integral i coordinat que potenciï la competència cultural, la mediació intercultural i el rol estratègic de la xarxa de farmàcies comunitàries com a punt d’accés proper i garant de la cohesió social a tot el territori.

Consulta l'informe complet aquí.

This seminar aims to foster an interdisciplinary dialogue on how definitions, conceptual frameworks and communication strategies can evolve to reflect both scientific rigour and social responsibility.

Objectives

The session will:

• Clarify the distinction between neurodiversity as a natural variation in human functioning and neurodevelopmental disorders as clinically defined conditions.
• Explore how the neurodiversity paradigm can complement, inform or challenge traditional biomedical approaches.
• Identify strategies to communicate research findings in ways that are accurate, respectful and aligned with inclusive and non-ableist perspectives.

Speakers

• Christina Nicolaidis (Portland State University and Oregon Health and Science University). Researcher in community-based participatory approaches to improve healthcare for autistic adults; Co-Founder of AASPIRE and founding Editor-in-Chief of Autism in Adulthood.
• Josep Antoni Ramos-Quiroga (Vall d’Hebron University Hospital and Autonomous University of Barcelona). Head of Psychiatry and leader of the Psychiatry, Mental Health and Addictions Research Group (VHIR); member of CIBERSAM.
• Laura Sanmiquel Molinero (CSIC – Institució Milà i Fontanals). Researcher in critical disability studies, focusing on how disability is shaped through social and institutional processes.
• Salvador Macip (University of Leicester and Universitat Oberta de Catalunya). Professor of Molecular Medicine; research on cancer, neurodegeneration and ageing.

Audience

This event is aimed at researchers, clinicians and other professionals working in, or with an interest in, basic and applied neuroscience, psychology, mental health and related disciplines. The focus is on neurodiversity, disability and inclusive research practices.

Event details, Format & Registration

Date: Monday, 18 May

Time: 15:00–17:00 h CET

Location: PRBB, c/ Doctor Aiguader 88, Barcelona (Charles Darwin Room)

Format: In-person, combining short presentations (10 minutes each) and interactive discussion (45 minutes) with the audience.

Organisers

ISGlobal (Pol Jimenez-Arenas: pol.jimenez@isglobal.org, Marta Cosin-Tomas, and Mariona Bustamante), in collaboration with the PRBB EDI Committee and the PRBB BeyondAbility group.

Temps de lectura: 4 minuts

Ara que celebrem el Dia Mundial de la Tuberculosi (24 de març), és important reconèixer els avenços i els reptes en la lluita contra aquesta malaltia, causada pel bacteri Mycobacterium tuberculosis. Durant l’última dècada, els esforços globals contra la tuberculosi han aconseguit avenços significatius, com l’ampliació de l’accés a diagnòstics moleculars ràpids, tractaments més curts i eficaços, especialment per a la tuberculosi resistent als fàrmacs, i un major compromís polític i científic. Aquests avenços han millorat la detecció de casos, els resultats del tractament i la cobertura de la teràpia preventiva, consolidant la tuberculosi com una prioritat central en la salut global. No obstant això, les persistents bretxes de coneixement i de finançament continuen limitant l’impacte i la cobertura d’aquestes intervencions de salut pública.

La tuberculosi asimptomàtica és un descobriment científic relativament recent; comprendre més profundament aquest estat de la malaltia podria tenir implicacions importants per al seu control

El control de la tuberculosi s’ha basat tradicionalment en una classificació en dos estats: la denominada infecció “latent” i la malaltia “activa”. Tanmateix, en els darrers anys, diversos estudis han qüestionat aquest paradigma dicotòmic, suggerint que la tuberculosi existeix al llarg d’un espectre de la malaltia. Dins d’aquest continu, algunes persones tenen tuberculosi asimptomàtica, en què Mycobacterium tuberculosis és present i detectable, però la persona no mostra els símptomes típics de la tuberculosi, com tos, febre, pèrdua de pes o suors nocturnes. La tuberculosi asimptomàtica és un descobriment científic relativament recent; comprendre més profundament aquest estat de la malaltia podria tenir implicacions importants per al seu control. Aquí és on entra en joc el nostre equip de TB QUEST.

D’esquerra a dreta: Amuly Chilopola, coordinador clínic de l’estudi, comenta els plans de cribratge i tractament amb l’equip clínic de TB QUEST a Manhiça (Moçambic). Joanna Ehrlich, investigadora i coordinadora científica del projecte TB QUEST, treballa amb l’equip de camp per recopilar dades de dispositius que monitoritzen de manera objectiva els símptomes dels pacients del projecte. Amuly Chilopola transporta la màquina portàtil de raigs X a la clínica per a una nova jornada de cribratges de TB QUEST.

Alguns estudis de modelització han suggerit que fins al 68% de la transmissió global de la tuberculosi podria atribuir-se a una font asimptomàtica. Tanmateix, actualment no existeix cap estudi que demostri un cas secundari de tuberculosi originat a partir d’un cas de tuberculosi asimptomàtica. Per tant, la pregunta clau és: la tuberculosi asimptomàtica té un paper important en la transmissió global de la tuberculosi? De manera prometedora, el disseny epidemiològic de TB QUEST permetrà identificar amb un alt grau de certesa si la tuberculosi asimptomàtica es transmet de manera similar a la tuberculosi simptomàtica. Reconèixer la transmissió de la tuberculosi asimptomàtica podria transformar els esforços globals de control de la tuberculosi, posant de manifest les limitacions de les estratègies de detecció basades en símptomes i la necessitat urgent de mètodes de detecció més sensibles.

Reconèixer la transmissió de la tuberculosi asimptomàtica podria transformar els esforços globals de control de la tuberculosi, posant de manifest les limitacions de les estratègies de detecció basades en símptomes i la necessitat urgent de mètodes de detecció més sensibles

Diagnosticar la tuberculosi asimptomàtica és molt més complex que diagnosticar la tuberculosi simptomàtica. Malgrat aquestes dificultats, estudis recents de prevalença han revelat que al voltant del 50% dels casos de tuberculosi són asimptomàtics. TB QUEST també aportarà informació clau per optimitzar la detecció de la tuberculosi asimptomàtica, combinant programari d’intel·ligència artificial (IA), avaluacions radiològiques i proves bacteriològiques.

Ampliant els límits del coneixement

Investigadors d’ISGlobal a Barcelona (Espanya) i del Centro de Investigação de Saúde de Manhiça (CISM) a Manhiça (Moçambic) treballen conjuntament per reduir la bretxa de coneixement a través del projecte TB QUEST, finançat pel Consell Europeu de Recerca (ERC) i liderat per Alberto Garcia-Basteiro. Ampliant els límits del que es coneix, el projecte TB QUEST respondrà aquestes preguntes clau sobre la tuberculosi asimptomàtica i ens ajudarà a comprendre el paper de la malaltia asimptomàtica dins de la història natural del desenvolupament de la tuberculosi.

Els diagnòstics, els tractaments i les estratègies de detecció activa de casos de nova generació depenen en gran mesura del que sabem sobre la transmissió asimptomàtica

Utilitzant els més alts estàndards científics i els avenços tecnològics més recents, el disseny de TB QUEST permetrà maximitzar els resultats científics de l’estudi:

• En primer lloc, s’està analitzant una mostra molt àmplia de participants VIH+, cosa que permetrà obtenir el nombre de casos asimptomàtics i simptomàtics necessari per observar suficient transmissió secundària, assolint així una alta potència estadística i una representació real de la variabilitat.
• En segon lloc, els avenços en mètodes d’epidemiologia genòmica ens ajudaran a identificar amb gran certesa els vincles de transmissió de la tuberculosi asimptomàtica, així com a comprendre el moment i les circumstàncies en què es produeixen els esdeveniments de transmissió.
• En tercer lloc, identificarem i explorarem consideracions clíniques per a múltiples fenotips de tuberculosi asimptomàtica, incloent noves etapes proposades que podrien escapar a les estratègies habituals de cribratge amb radiografia de tòrax.
• Finalment, la incorporació de noves eines d’avantguarda basades en intel·ligència artificial contribuirà a la caracterització objectiva de la tuberculosi asimptomàtica, consolidant la nostra comprensió d’aquesta fase de la malaltia dins de la història natural de la tuberculosi.

En definitiva, ha arribat el moment de deixar de centrar-nos únicament en la tuberculosi que es manifesta a través de símptomes. En aquest Dia Mundial de la Tuberculosi, se’ns recorda per què aquest canvi de focus és tan urgent. Els diagnòstics, els tractaments i les estratègies de detecció activa de casos de nova generació depenen en gran mesura del que sapiguem sobre la transmissió asimptomàtica, que és precisament l’origen del nom del projecte: una “quest” es defineix com una cerca o investigació per trobar o obtenir alguna cosa. TB QUEST busca respostes a aquestes qüestions clau, i els seus resultats mostraran el millor camí per accelerar el progrés cap a l’eliminació de la tuberculosi.

L’estudi va analitzar una base de dades de mortalitat diària del projecte EARLY-ADAPT (https://www.early-adapt.eu) amb 88,8 milions de defuncions entre 2003 i 2019 en 653 regions contigües de 31 països europeus, incloent-hi una població total de 521 milions de persones. Els nivells diaris de contaminants atmosfèrics —partícules fines (PM_2.5), PM₁₀, diòxid de nitrogen (NO₂) i el màxim diari d’ozó en vuit hores (O₃)—van ser estimats amb models d’aprenentatge automàtic avançats.

L’equip investigador també va incorporar indicadors socioeconòmics regionals i dades sobre el consum d’energia renovable, obtinguts de la base de dades d’estadístiques regionals d’Eurostat. Els models epidemiològics van incloure aquestes variables socioeconòmiques i d’energia renovable per descriure com els riscos de mortalitat per contaminació de l’aire varien entre poblacions i com han evolucionat al llarg del present segle.

Com més pobresa, més vulnerabilitat a la contaminació de l’aire

Els riscos per a la salut de la contaminació de l’aire no estan determinats únicament pels nivells de contaminació. També depenen de la vulnerabilitat de la població. Fins i tot quan les regions presenten nivells similars de contaminació, les conseqüències sanitàries poden variar significativament a causa de condicions socioeconòmiques i demogràfiques.

L’estudi va mostrar que les regions amb un producte interior brut (PIB) per càpita més elevat, taxes de pobresa més baixes i major esperança de vida, principalment al nord i l’oest d’Europa, presentaven un risc de mortalitat més baix associat a la contaminació de l’aire. En canvi, les àrees més desfavorides, situades al sud i a l’est d’Europa, van registrar riscos significativament més alts, fins i tot duplicant els de les regions amb millors condicions socioeconòmiques.

Aquestes desigualtats han evolucionat de manera diferent al llarg del present segle. Les regions més riques van experimentar una disminució significativa dels riscos associats a PM_2.5, PM₁₀ i NO₂ entre 2003 i 2019. En canvi, les regions amb ingressos o esperança de vida més baixos només van experimentar petites millores —o en alguns casos fins i tot un augment dels riscos— durant el període estudiat.

Segons l’equip de recerca, diversos mecanismes podrien explicar aquests patrons. “No es tracta només que les regions més pobres estiguin més contaminades. Les regions més riques solen tenir sistemes de salut més ben equipats, programes de salut pública més complets i més consciència social sobre els efectes de la contaminació de l’aire, així com més capacitat per implementar polítiques ambientals”, assenyala Zhaoyue Chen, investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi. “Quantificar els riscos de mortalitat atribuïbles a la contaminació de l’aire a cada regió i període pot ajudar a identificar amb més precisió les poblacions més vulnerables”, afegeix.

L’efecte de l’adopció d’energia renovable

L’estudi també va analitzar com la transició cap a l’energia renovable afecta la mortalitat relacionada amb la contaminació de l’aire a través de dues vies complementàries: reduint els nivells de contaminació i disminuint la vulnerabilitat de la població als riscos per a la salut relacionats amb la contaminació de l’aire.

Les anàlisis mostren que l’augment de l’energia renovable durant el present segle està associat amb una reducció de la contaminació de l’aire del 15% per a PM_2.5, del 54% per a PM₁₀ i del 20% per a NO₂. Això representa una disminució de la mortalitat per contaminació de l’aire del 12% per a PM_2.5, del 52% per a PM₁₀ i del 20% per a NO₂.

A més, les regions amb una adopció més alta i ràpida d’energies renovables van experimentar una disminució de la vulnerabilitat de la població als impactes sobre la salut de la contaminació de l’aire. L’adopció d’energia renovable és un component clau dels marcs de polítiques ambientals i climàtiques sostenibles i sovint va acompanyada de millores socials i infraestructurals —com un transport públic més sostenible, ciutats més verdes, un disseny urbà més peatonal, tecnologies més netes i regulacions ambientals més estrictes— que poden reduir la susceptibilitat de les comunitats a la contaminació de l’aire.

Tanmateix, el progrés ha estat desigual a tot el continent. Els països del nord mostren generalment un creixement alt i ràpid en l’adopció d’energia renovable, mentre que diversos països del sud i l’est, com Malta, Xipre, Itàlia i Polònia, continuen mostrant una dependència relativament alta dels combustibles fòssils.

“Els països de l’oest d’Europa generalment han tendit a invertir més recursos en energia renovable, infraestructura verda i controls d’emissions més estrictes. Els països de l’est d’Europa, en canvi, sovint han depès més del finançament extern i es mantenen en una etapa inicial d’integració de l’energia renovable i mesures de control de la contaminació”, diu Joan Ballester Claramunt, investigador principal del projecte EARLY-ADAPT i autor sènior de l’estudi.

L’equitat com a eix de les polítiques ambientals

Els resultats de l’estudi destaquen la necessitat d’integrar l’equitat en salut a les polítiques ambientals, prioritzant la reducció de la contaminació a les zones més afectades i reforçant la infraestructura de salut pública. “És urgent ampliar el monitoratge ambiental i sanitari per identificar disparitats, orientar estratègies equitatives i assegurar que els recursos arribin a qui més els necessita”, enfatitza Carlos Pérez García-Pando, professor ICREA i AXA al Departament de Ciències de la Terra del BSC i coautor de l’estudi.

Segons l’equip investigador, tot i que l’anàlisi es va centrar en Europa, les implicacions són globals, ja que en molts països de baixos i mitjans ingressos, el ràpid creixement urbà i l’expansió industrial avancen més ràpidament que les inversions en energia verda i la protecció ambiental, fet que podria augmentar encara més la vulnerabilitat de la població als efectes de la contaminació.

Alertes de salut per contaminació de l’aire per a poblacions vulnerables

Les estimacions de contaminació de l’aire i els models epidemiològics de l’estudi es van utilitzar a Forecaster.Health (https://forecaster.health/), un sistema d’alerta primerenca basat en impactes que emet alertes sobre riscos de mortalitat per temperatura i contaminació de l’aire per a grups de població vulnerables.

Referència:

Chen, ZY., Achebak, H., Huang, W., Paniello-Castillo, B., Petetin, H., Méndez Turrubiates, RF., Pérez García-Pando, C., Ballester, J. Socioeconomic and energy transition disparities in acute air pollution–related mortality across Europe. Nature Medicine, 2026. https://www.nature.com/articles/s41591-026-04293-x

Al llarg de tot el matí i fins a primera hora de la tarda, professionals de totes les institucions del campus oferiran prop d’un centenar d’activitats de salut, recerca i docència, entre tallers, visites guiades, xerrades i espais participatius.

Un Campus de Salut i Ciència i docència que s’obre a la ciutadania

El Clínic Obert és una iniciativa conjunta que reforça la identitat del Campus Clínic com a ecosistema integrat d’assistència, recerca i docència. La jornada vol mostrar de manera transparent i accessible com treballen les seves institucions, quina recerca s’hi impulsa i quins projectes s’estan desenvolupant per millorar la salut de les persones i el benestar de la ciutadania.

El Campus Clínic vol mantenir un vincle estret amb l’entorn, establir ponts amb el veïnat i compartir coneixement amb la ciutat. Per això, totes les activitats han estat proposades i dissenyades pels professionals que hi treballen, que aquest dia assumeixen també un rol divulgador i pedagògic.

Més de 100 activitats de salut, recerca i prevenció

En aquesta edició, el Clínic Obert reunirà gairebé 100 activitats impulsades per professionals de totes les institucions del Campus Clínic, amb continguts pensats per a tots els públics: famílies, infants, joves i persones adultes.

Les propostes inclouen:

• Tallers i xerrades de salut i prevenció en àmbits com salut mental, salut perinatal, memòria, al·lèrgies, càncer, diabetis, medicaments, sostenibilitat, envelliment saludable, etc
• Demostracions tecnològiques i científiques, com bioimpressió 3D, teràpia CAR-T, biòpsies líquides, neuropsicologia i innovacions en diagnòstic per la imatge.
• Tallers pràctics de reanimació, ús saludable de les tecnologies, salut bucodental o cura de la pell i les articulacions, entre d’altres.
• Visites guiades a quiròfans, laboratoris de recerca, banc de mostres, unitats especialitzades, Sala de Dissecció i espais històrics de la Facultat de Medicina, etc.

L’objectiu és oferir una experiència participativa i divulgativa, que permeti a les persones conèixer de prop com treballen les institucions del campus i entendre els avenços científics que es transformen en millores assistencials.

Una festa oberta, cultural i familiar

El Clínic Obert combina la divulgació científica amb un ambient festiu i comunitari. Al carrer Casanova (entre Provença i París) i als Jardins Duran i Reynals hi haurà:

• Música en directe: El Pony Menut, La Jim Band i el DJ Miqui Puig.
• Activitat física amb sessions de zumba, ioga i taitxí, entre d’altres.
• Cuina saludable en directe amb xefs reconeguts com Arnau París, Ada Parellada, Maria Nicolau i Carlota Claver.
• Cultura i animació: swing amb l’Associació de Swing de Barcelona, màgia del Mag Stigman, un monòleg d’Oye Sherman, les veus del Cor del Clínic i una actuació castellera dels Esquerdats de l’Eixample.
• Foodtrucks saludables i una gran terrassa a l’aire lliure per gaudir en família.

El Clínic Obert és, alhora, una jornada de divulgació i una festa de la salut i la ciència oberta a tothom.

Participar en el futur: el Nou Campus de Salut ClínicUB

A banda de les activitats divulgatives, la ciutadania disposarà d’un gran espai per conèixer el projecte del Nou Campus de Salut ClínicUB, que es construirà a la Diagonal.

Hi haurà activitats participatives com “Dibuixem el campus del futur”, “construïm el nou campus amb Lego” o els “Diàlegs pel futur de la salut”, pensats per compartir visions i inquietuds sobre el futur del campus. Aquest espai vol reforçar la idea que el nou campus es construeix amb les persones: professionals, estudiants, pacients, veïnat i tota la ciutat.

Salut, ciència i ciutat, tot en un sol espai!

El programa definitiu —amb el mapa d’espais, els horaris de cada activitat i les localitzacions— el podeu trobar a clinicobert.cat. El Campus Clínic convida tota la ciutadania, el veïnat de l’Eixample i les famílies dels professionals a participar el dissabte 9 de maig en aquesta jornada que celebra la salut, la recerca, la docència i el compromís comunitari.

El Clínic Obert 2026 serà una gran festa per descobrir, aprendre i compartir la ciència i la salut.

Suport institucional i empreses col·laboradores

La celebració del Clínic Obert 2026 és possible gràcies al suport de més de 40 empreses i entitats, que col·laboren amb aportacions econòmiques o materials. Aquesta implicació reforça el caràcter compartit de la iniciativa i l’alineament entre campus, ciutat i teixit social i econòmic.

El Clínic Obert compta amb el suport institucional de l’Ajuntament de Barcelona i el Districte de l’Eixample, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

El patrocinador principal és Casa Tarradellas i també compta amb el patrocini d’AstraZeneca, Moulinex, Aigües de Barcelona, Amgen i BeOne.

Compta amb el suport de Kern Pharma, Alexion, Ipsen, Medtronic, el Parc Agrari del Baix Llobregat, MSD, Gilead, Roche i Siemens Healthineers.

I amb la col·laboració de Fortinet, Dia Solutions, Teva, Daiichi-Sankyo, Commvault, ToBeIT, CaixaBank, Avvale, Pfizer, SIRT, ViiV Healthcare, Ilunion IT Services, Inetum, UCB, Novartis, Novo Nordisk, Werfen, Emergències Mèdiques (SEM), Banc de Sang i Teixits, Mercats de Barcelona, Mercat del Ninot, Aneto, DiR, Camisetas&Co, Trablisa i Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)

Al llarg de tot el matí i fins a primera hora de la tarda, professionals de totes les institucions del campus oferiran més d’un centenar d’activitats de salut, recerca i docència al carrer Casanova de Barcelona, entre els carrers Provença i París.

El programa inclou: 

• Tallers i xerrades de salut i prevenció
• Demostracions científiques i tecnològiques
• Visites guiades a espais del campus
• Activitats culturals i música en directe
• Tallers infantils de salut i ciència
• Sessions d’activitat física (zumba, ioga, taitxí...)
• Cuina saludable amb xefs convidats
• Foodtrucks saludables i zones de descans

Centenars de professionals voluntaris i voluntàries de totes les entitats del Campus faran possible una jornada festiva i participativa, amb la salut com a eix central i en contacte directe amb el veïnat i la ciutadania. Consulta el programa complet d’activitats al web www.clinicobert.cat.

Activitats d'ISGlobal

• Caminant per a la salut pulmonar. Horari: 9:30:00-10:30h. Recorregut des del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) fins a l'Hospital Clínic. A càrrec de: Raül Toran
• Clima, salut i migracions: la cultura com a motor de mobilització social. Horari: 9:30-14:30h. Ubicació: Casanova - Provença. A càrrec de: Marina Pérez 
• Cuida’t el fetge! Informació i cribratge gratuït d’hepatitis virals. Horari: 9:30-14:30h. Ubicació: Casanova - Còrsega. A càrrec de: Camila Picchio
• Salut pulmonar amb espirometries. Horari: 9:30-14:30h. Ubicació: Casanova - Còrsega. A càrrec de: Raül Toran
• Bacteris, parcs infantils i prevenció. Horari: 13.30h. Ubicació: Casanova - Provença. A càrrec de: Elisabet Guiral
• #APlenaVista: aprendre a mirar la salut hepàtica en l’atenció al VIH. Horari: 11.30h. Ubicació: Casanova - Provença. A càrrec de: Anthony Armenta
• Construïm junts un futur més saludable i sostenible. Horari: 10:00-14:00 h. Ubicació: Plaça (Casanova - Rosselló)
• Descobreix el mapa solidari del Campus Clínic. Ubicació: Casanova - Còrsega. Horari: 10:00-14:00 h.

Temps de lectura: 7 minuts

Acompanyats d'un equip local de traductors, personal sanitari i conductors d'embarcacions, i amb el suport de les federacions indígenes locals, durant dos mesos en Guilherme Queiroz i jo hem dut a terme treball de camp a les selves del Bajo Urubamba, al Perú. Aquesta feina s'emmarca en el projecte INDILEAD, que avalua l'exposició a metalls tòxics en comunitats indígenes de països tropicals. És un projecte liderat per ISGlobal, la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat de Barcelona. Les imatges, noms i detalls de la resta de l'equip local s'han limitat per garantir la seva privacitat i seguretat.

Riu Urubamba al seu pas per Sepahua (Perú). Foto: Guilherme Queiroz.

Aquesta és una terra allunyada dels circuits turístics, banyada per rius cabalosos que conflueixen a un Urubamba imponent, que abandona els estreps dels Andes per endinsar-se cap a la planícia amazònica. És una terra, també, on a ull nu les contradiccions del món contemporani xoquen amb la bellesa extraordinària d'una selva que està en procés constant de canvi.

Aquí es troba un dels projectes gasífers més grans de Llatinoamèrica, el Projecte de Camisea, finançat pel Banc Mundial amb el pretext d'estimular el desenvolupament local

Aquí es troba un dels projectes gasífers més grans de Llatinoamèrica, el Projecte de Camisea, finançat pel Banc Mundial amb el pretext d'estimular el desenvolupament local. Per si sol el complex genera el 2% del PIB nacional.

Les dinàmiques pròpies d'aquest desenvolupament industrial es barregen amb les activitats dels habitants locals. Durant el dia, pescadors artesanals feinegen amb mitjans tradicionals, en un riu on conviuen amb el soroll estrident d'imponents i modernes barcasses que transporten maquinària pesant. A les nits, el cel es pinta de vermell pel reflex de les flames de les torxes de gas sobre els núvols que passen sobre la selva.

D'esquerra a dreta i de dalt a baix: impacte de la indústria petroliera el bloc 8. Equip d'ISGlobal (Guilherme Queiroz i Guillem Rius) al riu Huitiricaya (Perú). Tapirus terrestris consumint sals d’un pou de petroli abandonat. Gaseoducte inacabat i abandonat sobre terrenys de caça a la Comunitat Nativa de Camaná (Perú). Pescador de l'ètnia Yine amb la seva captura. Instal.lacions de Repsol al marge esquerre del riu Urubamba (Perú). Fotos: Martí Orta, Guilherme Queiroz, Guillem Rius i imatge extreta d’Orta-Martínez et al. (2018), amb el permís dels autors.

El flux constant de persones i materials per cel, terra i aigua no dona treva. Personal extern qualificat, poc acostumat al clima humit i als emprenyadors mosquits, manté sense descans en funcionament els nombrosos pous i la xarxa de gasoductes que transporten el valuós combustible cap a la costa del Pacífic, i d’allà cap a països llunyans com Espanya. Quan acaben els seus torns mensuals, tornen amb helicòpters i vols xàrter a les metròpolis on viuen.

Els ciutadans més rics de tot el Perú?

Com us podeu imaginar, l'extracció de gas ha transformat la fisonomia d'aquesta regió. Avui, els habitants de les comunitats del Bajo Urubamba són, sobre el paper, els ciutadans més rics de tot el Perú. El PIB per càpita supera el dels barris més adinerats de Lima. I és cert, són rics, però no en la forma occidental de valorar-ho. Són rics per viure en un territori -el seu- que els proveeix d’aliments gràcies al coneixement local i al respecte per la terra i els cicles naturals. També són rics perquè viuen en un sistema comunal on la propietat privada té poca rellevància, i on el capital humà es mesura pel saber compartit, la cooperació i el respecte mutu dins d’una família que s'estén més enllà dels lligams sanguinis. L'impacte del seu mode de vida i coneixement transcendeix a una dimensió global, ja que les seves pràctiques i cosmovisió protegeixen també ecosistemes fràgils i crucials per a la salut planetària, i per extensió, la supervivència de la mateixa humanitat.

Hem estat testimonis de l'enorme complexitat social associada a aquest tipus d’activitats industrials, en zones on les principals activitats econòmiques es limiten a l'agricultura, la pesca i la caça de subsistència

Tot i aquest rol, davant les administracions, són ciutadans de segona, exclosos dels processos polítics i legals sobre els assumptes del seu territori. Les seves demandes son tan poc trivials com poder tenir accés a aigua corrent, electricitat i serveis bàsics de salut. Les negociacions s'eternitzen i els anys passen sense que aquests drets bàsics arribin.

I ja en fa d’anys que s’escolten promeses de prosperitat i suposat desenvolupament. Els inicis del projecte es remunten als anys 80, quan l’empresa britànico-holandesa Shell va començar a explorar gas a la zona. L’arribada de colons va comportar la introducció de malalties infeccioses i respiratòries, provocant la mort del 50 % de la població Nahua-Nanti durant el primer any de contacte. La creació posterior de la «Reserva Territorial Kugapakori, Nahua, Nanti i altres», de mig milió d’hectàrees, per protegir les comunitats indígenes en aïllament voluntari, no va ser un impediment per al desenvolupament de pous gasístics al cor de la reserva ni de l’extensa xarxa de gasoductes que els uneix.

Camisea, un cas representatiu

Avui, a Camisea operen principalment dues empreses —Repsol i Pluspetrol—, cap d’elles peruanes. Poc se’n sap sobre l'impacte socioambiental real del projecte. De forma recurrent es produeixen vessaments, l'últim el passat dia 1 de març. En salut, hi ha evidència d'alts nivells de mercuri entre la població Nahua, que un informe del Ministeri de Salut —mai publicat i filtrat per The Guardian— vincula, entre diverses hipòtesis, a un origen en el projecte. La manca d'informació pública sobre l'origen d’aquests impactes i l'absència de monitoratge independent impedeixen aplicar mesures de protecció efectives. Aquesta opacitat, tant de les empreses com del govern, deixa les comunitats indígenes en una situació de vulnerabilitat extrema.

Hem pogut presenciar històries personals esfereïdores: vessaments, rius plens de peixos morts i falta de reparació. Hem vist com la construcció d'un gasoducte inacabat destrossava zones principals de caça

La nostra experiència durant aquests mesos és qualitativa fins que no s’analitzin les mostres, però no per això menys important de compartir. Hem estat testimonis de l'enorme complexitat social associada a aquest tipus d'activitats industrials, en zones on les principals activitats econòmiques es limiten a l'agricultura, la pesca i la caça de subsistència. L'extracció de gas crea relacions complexes de dependència i de poder desiguals entre les empreses i les comunitats, en un context d'absència de l'Estat i concessions blindades contractualment durant dècades, que ofereixen poc marge de negociació. També hem vist com l'entrada de divises provinents del projecte trencava la cohesió social, principalment en aquelles comunitats properes als pous. Hem pogut presenciar històries personals esfereïdores: vessaments, rius plens de peixos morts i falta de reparació. Hem vist com la construcció d’un gasoducte inacabat destrossava zones principals de caça. Hem evidenciat, a més, un tracte d'infantilització cap a les comunitats quan aquestes reiteren les seves demandes enfront de les empreses, i, en general, una sensació d'opacitat i manca de transparència.

Gaseoducte inacabat i abandonat sobre terrenys de caça a la Comunitat Nativa de Camaná (Perú). Foto: Guilherme Queiroz.

Vist en perspectiva, Camisea és part d'un patró que es repeteix al llarg de la frontera extractiva, on avui un 20% de la regió amazònica està concessionada per a l'exploració i extracció de combustibles fòssils. La cursa per trobar nous jaciments per part del lobby fòssil, sigui a Venezuela, Nigèria o Perú, empeny les empreses cap a territoris considerats, segons la lògica neocolonial, com a «inhabitats». A través de tractats de lliure comerç desiguals i de contractes que protegeixen les empreses davant canvis en les lleis ambientals i socials dels països del Sud global, les grans corporacions, majoritàriament amb seu al Nord global, s’asseguren l'accés als recursos naturals. Aquestes regles del joc afavoreixen un model de dependència en què els països rics continuen extraient vàlua de les antigues colònies, mentre que les comunitats locals i indígenes n'assumeixen els costos.

Aquestes regles del joc afavoreixen un model de dependència en què els països rics continuen extraient vàlua de les antigues colònies, mentre que les comunitats indígenes n’assumeixen els costos.

Les tàctiques de la impunitat

El nostre grup de recerca, liderat per Cristina O’Callaghan-Gordo (ISGlobal/UOC) i Martí Orta-Martínez (Universitat de Barcelona), ha treballat durant anys de la mà de la població indígena en contextos extractius. L'equip ha documentat nivells elevats d'arsènic, cadmi, mercuri i plom en població indígena i fauna que viu a prop de zones d'extracció petroliera al nord de l'Amazònia peruana, on de forma regular es produeixen vessaments de petroli i d'aigües de producció contaminants.

Aquests impactes no són accidentals, sinó que responen a una estratègia deliberada de no invertir en el manteniment de la infraestructura petroliera. En aquest sentit, recentment l'equip de recerca ha publicat un article científic en què s'identifiquen estratègies d'impunitat emprades per les empreses per externalitzar els costos socials i ambientals associats a les seves activitats a dues concessions petrolieres del Perú.

A dues concessions petrolieres del Perú, hem detectat que el 83 % dels 1.184 vessaments i fuites identificades acaben sense sancions per a les empreses

L'estudi conclou que el 83 % dels 1.184 vessaments i fuites identificades acaben sense sancions per a les empreses. Aquestes pràctiques inclouen, entre d'altres, l'ocultació d'informació sobre vessaments i l'apel·lació judicial de totes aquelles resolucions que els són desfavorables fins que els casos administratius expiren. El cas de Pluspetrol Norte S&A —part del grup empresarial que també opera a Camisea i una de les empreses que acumulen més multes per males pràctiques ambientals— és paradigmàtic. Malgrat guanyar 437 milions de dòlars l'any 2018, l'empresa es va negar a pagar les multes imposades pel govern del Perú i, mitjançant una estratègia de liquidació empresarial, ha aconseguit desaparèixer del mapa sense que se li puguin reclamar responsabilitats.

En aquest context, és necessari qüestionar les activitats d'empreses que vulneren les normatives ambientals i socials i reformar els marcs legals, tant nacionals com internacionals, que ho permeten.

Tenint en compte que la crema de combustibles fòssils genera un 70 % de les emissions antropogèniques de CO₂, deixar el petroli o el gas sense extreure és imperatiu, sobretot en aquelles zones on els beneficis socials i ambientals de fer-ho són majors. Les decisions que afectin els territoris de les comunitats indígenes ha de respectar la seva sobirania i autonomia. Han de ser les comunitats les que determinin lliurement com gestionar els seus recursos i protegir el seu entorn, sense imposicions externes ni coaccions. Garantir aquest dret no és només una qüestió de justícia, sinó un dret fonamental per preservar la riquesa cultural, ambiental i ecosistemes funcionals que garanteixin la salut planetària.

Les il·lustracions formen part de la campanya “Note-olvides”, impulsada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, amb la col·laboració de Post-it® i la Fundació 3M. El projecte combina art, humor i ciència amb un objectiu clar: recordar que milions de persones continuen patint malalties prevenibles o tractables que romanen fora del focus de l’agenda pública.

Malalties oblidades, una emergència de salut global

Segons l’Organització Mundial de la Salut, al voltant de 1.500 milions de persones al món necessiten prevenció o tractament davant aquestes malalties, també conegudes com a malalties tropicals desateses. Entre elles hi ha patologies com la malaltia de Chagas, el noma o el dengue, que afecten principalment poblacions que viuen en contextos de pobresa i amb accés limitat als sistemes de salut. 

A aquesta realitat, s’hi suma la malària, una de les malalties més estretament lligades a la pobresa, que provoca cada any més de 260 milions de casos al món, especialment entre menors de cinc anys i dones embarassades a l’Àfrica.

Malgrat la seva magnitud, aquestes malalties han rebut històricament molt pocs recursos per a la recerca, la prevenció i el tractament, perpetuant un cercle viciós de pobresa i malaltia. “És inconcebible que continuem ignorant les malalties oblidades només perquè afecten els països més pobres”, afirma Quique Bassat, director general i científic d’ISGlobal. “No és manca de coneixement, és manca de voluntat. Ens trobem davant d’una emergència de salut global que no pot esperar: acceptar el contrari legitima una desigualtat que costa vides”.

Un homenatge a Forges i al seu “No te olvides”

La iniciativa s’inspira en una frase que va marcar durant dècades l’humor gràfic espanyol: el cèlebre “No te olvides” que el dibuixant Antonio Fraguas “Forges” utilitzava en moltes de les seves vinyetes. Ara es recupera aquesta expressió com una crida a no mirar cap a una altra banda davant les desigualtats en salut.

“L’humor gràfic té una capacitat única per condensar idees complexes en una imatge senzilla i directa”, explica Jorge Martínez, director creatiu de la campanya. “Volíem utilitzar aquest poder per recordar que milions de persones continuen patint malalties prevenibles o tractables simplement perquè viuen als llocs més pobres del món”.

Gairebé 40 humoristes gràfics d’ambdós costats de l’Atlàntic s’han sumat a la iniciativa creant una vinyeta original en un Post-it®. Entre els participants hi ha autors àmpliament reconeguts com Peridis, Idígoras & Pachi, Julio Rey, Junco, Riki Blanco, Kemchs, Sendra o Gretta con Ganas, juntament amb altres dibuixants que han volgut aportar la seva mirada personal sobre les malalties oblidades. El resultat és una col·lecció d’imatges que combinen humor, ironia i crítica social. 

El projecte compta també amb la col·laboració de la família Fraguas, de l’Instituto Quevedo de las Artes del Humor —que el mateix Forges va ajudar a fundar— i del col·lectiu Frente Viñetista.

Un llibre, una exposició i una subhasta solidària

La iniciativa “Note-olvides” inclou diverses accions destinades a visibilitzar aquesta problemàtica global i a recaptar fons per donar suport a la recerca:

• El llibre Humor gráfico contra el olvido, editat per Lunwerg (Grupo Planeta), amb pròleg de l’escriptor Leonardo Padura i epíleg d’El Gran Wyoming.
• Una exposició itinerant que recorrerà diverses ciutats en espais de Casa del Libro i culminarà a la Fujifilm House of Photography de Barcelona (8-11 abril).
• Una subhasta benèfica organitzada per Maza.art, prevista per al 10 d’abril de 2026, en què col·leccionistes i públic general podran adquirir els originals i contribuir directament a finançar la recerca científica.
• Un curt documental que explora el poder de l’humor gràfic com a eina de transformació social.

A més, es poden realitzar donacions a través de Bizum (codi 02948), de manera que petites aportacions se sumin a l’esforç col·lectiu per finançar la recerca de les malalties oblidades.

Els fons recaptats a través d’aquestes diferents accions es destinaran íntegrament a donar suport a la recerca que desenvolupa ISGlobal des del seu Programa de Malària i Malalties Parasitàries Desateses.

El Chagas, el noma, el dengue o la leishmaniosi són algunes d’aquestes malalties que afecten principalment comunitats amb menys recursos i que, malgrat el seu enorme impacte, rarament ocupen titulars o reben l’atenció necessària.

Un post-it per recordar allò que el món oblida

Recordant el llegat de l’humorista Antonio Fraguas “Forges” i el seu emblemàtic “No te olvides…”, aquesta campanya neix per recordar-nos que ningú hauria de ser invisible quan es tracta de salut.

Art i ciència es donen la mà per visibilitzar les malalties oblidades i impulsar la recerca d’ISGlobal en aquest àmbit gràcies a l’exposició i subhasta dels originals, la venda del llibre i els donatius.

Com participar

Junts per una millor salut global

Els beneficis obtinguts per la venda del llibre, la subhasta i els donatius es destinaran íntegrament a donar suport a la recerca en malària i malalties parasitàries desateses que duu a terme ISGlobal.

Cada gest compta per impulsar la recerca i acostar solucions a milions de persones.

Més informació

• Web de la campanya Note-Olvides
• Llibre 'Humor gràfic contra l’oblit'
• Note-olvides de les malalties oblidades (Curt documental)
• Note-olvides de les malalties oblidades (teaser)

La resistència als antimicrobians (RAM) és una de les principals amenaces per a la salut pública: el 2019 es van associar 3,57 milions de morts a infeccions resistents, prop d’un milió directament atribuïbles a elles. La manca de nous antibiòtics eficaços agreuja aquest problema i obliga a cercar alternatives innovadores.

El tracte intestinal acull una comunitat complexa de microorganismes coneguda com a microbiota. Hi conviuen bacteris comensals, que afavoreixen l’absorció de nutrients i actuen com a barrera davant patògens, i bacteris potencialment patògens, com certes soques d’Escherichia coli (E. coli). Quan bacteris multiresistents als antibiòtics colonitzen aquest entorn, augmenta el risc d’infeccions posteriors, especialment en persones immunodeprimides. El principal repte és desenvolupar una estratègia antibacteriana capaç d’eliminar exclusivament les soques resistents als antimicrobians sense afectar altres espècies comensals beneficioses.

Els plasmidis antibacterians dirigits i el sistema CRISPR-Cas

Un plasmidi és una petita cadena d’ADN circular independent del cromosoma bacterià. Els plasmidis antibacterians dirigits (TAP) són eines biotecnològiques dissenyades per combatre de manera selectiva la resistència als antibiòtics. A diferència dels antibiòtics convencionals, que actuen sobre un ampli espectre de bacteris, els TAP reconeixen i ataquen només els bacteris que porten un gen de resistència específic.

Per fer-ho, utilitzen la conjugació bacteriana, un mecanisme natural de transferència d’ADN, per introduir-se en el bacteri resistent. Un cop dins, els TAP expressen un sistema CRISPR-Cas programat per identificar una seqüència concreta d’ADN bacterià i provocar la mort del bacteri resistent o fer que perdi la resistència a l’antibiòtic.

Utilitzant els TAP per eliminar o ressensibilitzar soques d’E. coli

“En aquest estudi avaluem el potencial dels TAP davant unes soques bacterianes multiresistents: les E. coli productores d’ESBL (Extended-Spectrum Beta-Lactamases), que són enzims que les fan resistents a la majoria d’antibiòtics betalactàmics, incloent penicil·lines i cefalosporines. Aquestes soques porten el gen blaCTX-M-15, un dels determinants més comuns de resistència”, explica Natalia Roson-Calero, investigadora a ISGlobal i coautora de l’estudi.

L'eliminació o ressensibilització d’aquests bacteris és especialment rellevant, ja que els enterobacteris resistents a cefalosporines de tercera generació estan classificats com a patògens crítics per l’OMS, per la seva elevada càrrega de malaltia i les limitades opcions terapèutiques disponibles. L’estudi es va centrar, en particular, en el clon d’alt risc ST131, un dels llinatges més prevalents i virulents.

“Quan el TAP incorporava Cas9 –un enzim que actua com a tisora molecular– provocava ruptures de doble cadena en el gen blaCTX-M-15. Si el gen estava en el cromosoma, el dany era letal i el bacteri moria ràpidament. Si estava en un plasmidi, el tall provocava la pèrdua d’aquest plasmidi i, amb ella, de la resistència”, explica Roson-Calero. “En alguns casos, aquesta pèrdua activava sistemes toxina–antitoxina (TA) associats al mateix plasmidi, cosa que també podia causar la mort del bacteri”.

Tanmateix, l’equip investigador va observar que els TAP basats en una altra versió de l’enzim, la dCas9, no trencaven l’ADN. En lloc d’això, bloquejaven la transcripció del gen blaCTX-M-15, impedint que es produís la proteïna responsable de la resistència. Com a resultat, el bacteri recuperava la sensibilitat als antibiòtics sense que la seva viabilitat es veiés compromesa directament.

L’objectiu: eliminar només les soques resistents

En cultius mixtos, els TAP van eliminar específicament les E. coli portadores de blaCTX-M-15 sense afectar altres espècies bacterianes presents. A més, en assaigs de conjugació realitzats en femtes humanes (un entorn microbiana complex i més proper a la situació clínica) tant els TAP-Cas9 com els TAP-dCas9 van aconseguir suprimir significativament les E. coli resistents a cefotaxima.

“Els nostres resultats reforcen el potencial dels TAP com a eina de descolonització selectiva de l’intestí. A més, obren la porta a futures estratègies d’edició dirigida del microbioma per prevenir la disseminació o la infecció per bacteris multiresistents”, conclou Jordi Vila, Research Professor i investigador al grup de Resistència Antimicrobiana d’ISGlobal.

Referència

Derollez, E., Roson-Calero, N., Rouzé, P., Dedieu-Berne, A., Ballesté-Delpierre, C., Fraikin, N., Iorga, B. I., Huang, T.-D., Bigot, S., Vila, J., Bogaerts, P., & Lesterlin, C. (2026). Specific killing and resensitization of pathogenic Escherichia coli strains carrying blaCTX-M-15 β-lactamase using targeted-antibacterial-plasmids (TAPs). Nucleic Acids Research, 54(1). https://doi.org/10.1093/nar/gkaf1466

Reconeixent aquesta importància, la Fundació Ramón Areces renova el seu suport a ISGlobal mitjançant un conveni de col·laboració que permetrà al personal investigador de ciència bàsica de la malària del centre continuar avançant en àrees estratègiques com la biologia molecular del paràsit, la comunicació intercel·lular, la immunologia, la identificació de nous fàrmacs i el desenvolupament de noves eines de diagnòstic.

Aquest suport no només finança la recerca, sinó que també ha estat clau per equipar els nous laboratoris d’ISGlobal al Parc Científic de Barcelona, creant un entorn d’innovació que facilita la col·laboració amb altres institucions de referència i reforça la posició internacional de l’Institut.

Sis grups, una recerca integral

La col·laboració de la Fundació Ramón Areces dona suport directament a sis grups de recerca:

• Epigenètica de la malària
• Fisiopatologia i genòmica de la malària
• Glicobiologia i biologia del paràsit de la malària
• Immunologia de la malària
• Nanomalària
• PvREX - Plasmodium vivax i Exosoma

Aquests equips estudien des de la biologia de les interaccions entre l’hoste i el paràsit i les bases moleculars de la fisiopatologia, fins a la resposta immunitària de l’hoste, generant coneixement fonamental per dissenyar noves vacunes, teràpies i mètodes de control alternatius.

Hernando A. del Portillo, investigador ICREA i director del programa de Malària i altres malalties parasitàries desateses d’ISGlobal, subratlla el valor d’aquesta aliança: “La ciència bàsica és el fonament sobre el qual construïm les eines del futur. El suport continuat de la Fundació Ramón Areces ens permet aprofundir en els mecanismes moleculars que el paràsit utilitza per infectar-nos, i a més ens ha permès dotar els nostres laboratoris de la tecnologia necessària per mantenir-nos com a referents internacionals. Entendre la biologia del paràsit de la malària és l’única via per acabar amb la malaltia”.

[Aquest text l'ha escrit l'Eva Damkjær Thorsen (WGH Spain) i l'han revisat la Julia Pedreira i la Silvia Gómez (ISGlobal).]

El setembre de 2023, diverses adolescents d'Almendralejo (Badajoz) van descobrir que hi circulaven imatges seves nues entre els seus companys de classe. No eren fotografies reals: s'havien difós i creat mitjançant la intel·ligència artificial a partir d'imatges extretes dels seus comptes de xarxes socials sense el seu consentiment. Tot i que les imatges eren falses, el dany va ser immediat i real: por, vergonya, ansietat, humiliació pública i greus conseqüències per al seu benestar emocional.

El cas va provocar una forta reacció social i va obrir un debat públic sobre els riscos d'aquestes tecnologies. Però també planteja una qüestió més profunda: què passa quan els espais digitals es converteixen en entorns insegurs per a la salut, la seguretat i el benestar de les dones i les nenes?

Els entorns digitals com a determinants de la salut

Fa temps que sabem que la salut està influïda per factors que van més enllà de l'àmbit sanitari. Les condicions socials, econòmiques i ambientals en què vivim configuren les nostres oportunitats de benestar. Avui dia, en societats profundament digitalitzades, els entorns digitals també formen part d'aquest conjunt de determinants.

No obstant això, no tothom els habita en igualtat de condicions. Per a moltes noies i dones, la participació en els entorns digitals implica una exposició constant a formes específiques de violència que afecten tant la seva experiència en línia com la seva vida fora de línia.

Per a moltes noies i dones, la participació en els entorns digitals implica una exposició constant a formes específiques de violència que afecten tant la seva experiència en línia com la seva vida fora de línia

Les dades ens mostren la magnitud del fenomen. Segons les Nacions Unides, milions de dones i nenes (entre el 16 % i el 58 %) han patit alguna forma de violència digital. Aquesta àmplia forquilla reflecteix tant la diversitat dels abusos com la seva creixent normalització.

Les conseqüències no són només emocionals o momentànies. Sabem que l'exposició prolongada a entorns hostils pot provocar estrès crònic, ansietat o aïllament social. Veiem com moltes dones modifiquen el seu comportament en línia, limiten la seva presència pública o abandonen espais de debat per evitar atacs. En aquest sentit, la violència digital no només afecta individus concrets, sinó que també determina qui pot participar plenament en la vida social.

Noves formes de violència en l'entorn digital

Quan parlem de violència digital, veiem que no segueix un únic patró, sinó que es manifesta a través de múltiples pràctiques que estan entrellaçades i evolucionen amb el desenvolupament tecnològic.

L'assetjament en línia és una de les seves expressions més visibles. Investigacions de la UNESCO indiquen que tres de cada quatre dones periodistes han patit alguna forma de violència digital relacionada amb la seva feina. Les amenaces, els insults o les campanyes coordinades afecten el seu benestar i limiten la seva presència pública.

Els sistemes algorítmics tendeixen a prioritzar el contingut que genera interacció, la qual cosa sovint afavoreix missatges polaritzadors o agressius

La generació d'imatges manipulades sense consentiment —com en el cas d'Almendralejo— transforma la naturalesa de la violència de gènere. Les eines capaces de crear contingut sexualitzat a partir d'una simple fotografia faciliten més que mai vulnerar la privacitat de les persones.

Al mateix temps, veiem que el disseny de les plataformes digitals pot contribuir a intensificar aquests fenòmens. Els sistemes algorítmics tendeixen a prioritzar el contingut que genera interacció, la qual cosa sovint afavoreix missatges polaritzadors o agressius. D'aquesta manera, certes formes de violència no només són possibles, sinó que poden ser amplificades estructuralment, reforçant les desigualtats de gènere preexistents.

Conseqüències socials i sanitàries

La reducció de la presència de les dones en els debats públics, els espais professionals o els entorns acadèmics digitals limita la diversitat de veus i contribueix a reproduir les desigualtats preexistents. La violència digital actua, per tant, com un mecanisme d'exclusió que afecta tant la salut individual com el funcionament de les societats.

La reducció de la presència de les dones en els debats públics, els espais professionals o els entorns acadèmics digitals limita la diversitat de veus i contribueix a reproduir les desigualtats preexistents

El benestar psicològic, la participació social i l'accés a oportunitats són components fonamentals de la salut col·lectiva. Ignorar l'impacte dels entorns digitals en aquests àmbits significa passar per alt un determinant de la salut col·lectiva cada cop més rellevant.

Cap a una resposta col·lectiva

Reconèixer la violència digital com un determinant sanitari emergent ens obliga a repensar com es gestionen els entorns digitals a través de les polítiques públiques. Regular les plataformes, protegir-nos contra l'ús no consentit d'imatges i fer responsables els actors tecnològics són mesures preventives clau. Perquè aquestes respostes siguin eficaces, també cal incorporar una perspectiva de gènere en el desenvolupament i la governança dels espais digitals.

Regular les plataformes, protegir-nos contra l'ús no consentit d'imatges i fer responsables els actors tecnològics són mesures preventives clau

Per a nosaltres, entendre la violència digital contra les dones com a determinant de la salut no significa ampliar artificialment el concepte de salut pública, sinó reconèixer els canvis que acompanyen la transformació digital de les nostres societats. El repte ara és desenvolupar respostes capaces de protegir el benestar en un món cada cop més mediat per la tecnologia i garantir que les dones i les nenes puguin habitar els espais digitals lliurement i sense por.

L’estudi, desenvolupat pel Grup de Recerca en Neurociència Clínica i Epidemiològica (NeuroÈpia) de l’IRB CatSud, inclou dades d’una mostra de 653 adolescents d’entre 12 i 16 anys de l’àrea metropolitana de Barcelona (estudi Smart-Snack). L’estudi subratlla la importància de l’alimentació durant l’adolescència, una etapa en què el cervell encara es troba en desenvolupament, especialment la còrtex prefrontal, implicada en la presa de decisions i el control dels impulsos.

Els hàbits alimentaris es van avaluar mitjançant qüestionaris de freqüència de consum alimentari per mesurar l’adhesió a la dieta mediterrània i la ingesta d’ultraprocessats. La funció neuropsicològica es va valorar amb proves informatitzades estandarditzades que mesuren l’atenció, la memòria de treball, la intel·ligència fluida, la presa de decisions i el reconeixement emocional. També es van analitzar resultats conductuals i emocionals a través de qüestionaris validats.

Efectes oposats en el cervell adolescent

Els resultats mostren una clara diferència entre ambdós patrons alimentaris. Segons l’investigador principal del treball, Alexios Manidis, un consum més elevat d’aliments ultraprocessats —com refrescos ensucrats, brioixeria industrial i carns altament processades— s’associa amb un pitjor rendiment en el reconeixement d’emocions i en l’atenció sostinguda. A més, els adolescents que en consumeixen més reporten més símptomes d’ansietat i depressió, així com més problemes conductuals. En canvi, més adherència a la dieta mediterrània —rica en fruita, verdura, llegums i oli d’oliva— s’associa amb menys problemes de conducta i millors puntuacions en atenció executiva.

Tot i això, en el seguiment realitzat sis mesos després, només el consum inicial d’ultraprocessats va mostrar associacions longitudinals amb els símptomes d’internalització i la presa de decisions, mentre que l’adhesió a la dieta mediterrània no va presentar efectes sostinguts en el temps. Manidis apunta que això podria indicar que “els beneficis de la dieta mediterrània requereixen mantenir-se en el temps, mentre que els efectes dels ultraprocessats poden ser més persistents”, fet que reforça la necessitat de mantenir hàbits saludables de manera continuada.

Validació objectiva mitjançant biomarcadors

L’estudi també incorpora una anàlisi de biomarcadors urinaris en una submostra de 257 participants. Els resultats indiquen que els adolescents que consumeixen més ultraprocessats presenten menys compostos derivats d’aliments vegetals i més compostos vinculats al processament industrial, una dada que confirma la fiabilitat dels qüestionaris dietètics.

Christopher Papandreou, coautor sènior, adverteix que “la dieta dels adolescents està canviant cap als ultraprocessats” i que aquesta tendència “podria estar contribuint a l’augment dels problemes de salut mental entre els joves”.

Jordi Julvez, investigador principal del Grup NeuroÈpia de l’IRB CatSud - ISGlobal, recorda que “l’adolescència és un període de gran reorganització cerebral” i explica que l’alimentació “pot influir en la forma com els adolescents regulen les emocions i prenen decisions complexes”.

Els investigadors conclouen que estratègies futures, com substituir els snacks processats als centres educatius per opcions més nutritives com fruits secs o fruita fresca, podrien ser efectives per afavorir una millor regulació emocional i funció cognitiva a llarg termini.

Referència bibliogràfica de l'estudi

Manidis, A., Ayala-Aldana, N., Bernardo-Castro, S., Pinar-Martí, A., Galkina, P., Fernández-Barrés, S., Ramirez-Carrasco, P., Lamuela-Raventós, R. M., Papandreou, C., & Julvez, J. (2026). Dietary patterns and neuropsychological function in adolescents: a cross-sectional and longitudinal study. BMC Medicine, 10.1186/s12916-026-04658-6.

Reunits a l’auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), Pedro Gullón Tosio, director general de Salut Pública del Ministeri de Sanitat, va marcar el to des de l’inici: "no parlem només de participació, parlem de democràcia". Rafael Vilasanjuan, director de Translació i Impacte en la Societat d’ISGlobal, va recordar que la preparació no comença quan arriba la crisi, sinó quan encara sembla llunyana. Esteve Fernández, secretari de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya, va destacar la importància de la ciència de la implementació per transformar l’evidència en decisions reals.

De l’aprenentatge de la pandèmia de la COVID-19 a l’acció institucional

La primera sessió va revisar els avenços de la plataforma un any després del seu llançament. Denise Naniche, exdirectora científica i Research Professor d’ISGlobal, va recordar les paraules del director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus: "tenir un sistema mèdic avançat no és el mateix que tenir un sistema de salut pública fort". Elizabeth Diago Navarro, coordinadora de l’Hub de Preparació i Resposta d’ISGlobal, va repassar el procés de participació que ha permès identificar dues prioritats estratègiques: la preparació comunitària i la translació de l’evidència científica a polítiques públiques.

Josep Lobera, director de l’Oficina Nacional d’Assessorament Científic (ONAC), va subratllar la necessitat de comptar amb intermediaris neutrals que filtrin la informació en moments de crisi: "tu reps mil informacions i és com no rebre’n cap; necessites un traductor científic". Josep Maria Jansà, exdirector de Vigilància i Promoció de la Salut Pública de Barcelona, va afegir que "la confiança en les institucions s’ha de guanyar en temps de no crisi". El debat amb el públic va abordar com reconstruir la confiança ciutadana en un context més polaritzat que el del 2020 i la necessitat d’incorporar els mitjans de comunicació com a actors de la preparació.

El rol de les plataformes intersectorials

La segona sessió va reunir experiències nacionals i internacionals sobre col·laboració intersectorial. Carthage Smith, de l’OECD Global Science Forum, va sintetitzar el consens: "hem de ser sincers sobre el que sabem, el que no sabem i el que estem fent respecte al que no sabem". Tamara Giles-Vernick, coordinadora del projecte Sonar Cities de l’Institut Pasteur, va destacar la importància d’integrar la participació comunitària en estructures ja existents, en lloc de crear noves plataformes aïllades.

Des de l’àmbit nacional, Berta Suárez, cap de la Divisió de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat, va subratllar la necessitat d’avançar cap a una governança multinivell més coordinada. Quentin Gaday, gerent de projectes científics d’ANRS i membre de l’equip coordinador de l’aliança BE READY, per la seva banda, va presentar l’aliança com a exemple de coordinació transnacional europea, amb un missatge clar: “apostar per la solidaritat no és un cost, sinó una inversió per evitar l’alt preu de la inacció”. Les intervencions van coincidir que la preparació no depèn només de noves estructures formals, sinó de cultura institucional, comunicació del risc clara i confiança prèvia entre actors.

Construir cultura de preparació

Els tallers de la tarda van aprofundir en les dues línies prioritàries de P3R3: preparació comunitària i translació de l’evidència. Aquests van convergir en una mateixa conclusió: els canals de confiança amb la ciutadania i els mecanismes d’assessorament científic s’han de construir abans que arribi la crisi, no durant.

En el tancament de l’esdeveniment, Gonzalo Fanjul, director d’Anàlisi i Desenvolupament d’ISGlobal, va destacar que el valor de la plataforma P3R3 rau a reunir actors que habitualment no dialoguen per construir respostes conjuntes davant un context de “policrisi”, i va subratllar que la preparació exigeix col·laboració entre sectors i confiança social davant la desinformació. Antoni Plasència Taradach, director general de Recerca i Innovació en Salut de la Generalitat de Catalunya, va reafirmar el compromís institucional amb la plataforma P3R3 i va remarcar que apropar el coneixement a les decisions públiques és, en el fons, una manera de frenar la polarització.

The first session of this new stage will feature Samuel S. Myers, Professor at the Johns Hopkins Bloomberg School of Public Health and Founding Director of the Johns Hopkins Institute for Planetary Health and the Planetary Health Alliance.

In this lecture, Prof. Myers will explore how destabilization of Earth’s natural systems —including climate change, biodiversity loss, ocean warming and rising atmospheric CO₂— is emerging as a defining global health challenge. Drawing on his recent publication connecting planetary boundaries and planetary health, he will examine why a resilient and stable Earth system is crucial for protecting human wellbeing.

Webinar Details

• Date & Time: 3 March, 15:00 h (CET)
• Online venue: https://meet.google.com/wri-oris-oar

About the Speaker

Samuel S. Myers is Professor at the Johns Hopkins Bloomberg School of Public Health and Founding Director of the Johns Hopkins Institute for Planetary Health as well as the Planetary Health Alliance.

Prof. Myers’ research examines the human health impacts of global environmental change. His work includes quantifying the effects of:

• Rising atmospheric CO₂ concentrations on crop nutrition and human health
• Declines in pollinator populations
• Ocean warming and its impacts on global fisheries

Through his leadership at JHIPH and the Planetary Health Alliance (a global consortium of over 550 organizations across more than 80 countries) he advances research, education, and policy action to safeguard human health in the Anthropocene.

[Aquest article ha estat escrit per Desislava Petrova, Pau Rubio, Ivana Cvijanovic i James Begg.]

És altament probable que en els pròxims anys el Tour de França es trobi amb un mur. I no ens referim a les rampes d’Alpe d’Huez. En un estudi que hem publicat recentment a Scientific Reports observem com la calor extrema va encerclant la cursa fins al punt que el format i les dates actuals siguin qüestionables, a causa de l’elevat risc d’estrès tèrmic que implicaria per a ciclistes, equips i públic en general.

El Tour de França és una cursa extraordinàriament afortunada perquè, malgrat el nombre cada vegada més gran d’episodis de calor extrema, ha aconseguit esquivar les jornades més adverses

Però comencem pel principi. En aquest estudi volíem avaluar com ha canviat amb el pas de les dècades el risc associat a la calor extrema en la cursa ciclista més coneguda del món. Per fer-ho vam seleccionar 12 localitzacions típiques del Tour, com Bordeus, Lió i, per descomptat, París, el Col du Tourmalet o Alpe d’Huez. A continuació, vam recopilar dades meteorològiques relatives als mesos de juliol compresos entre els anys 1974 i 2023. Amb totes aquestes dades, vam calcular el risc d’estrès tèrmic per hores per a cadascuna de les dates i localitzacions.

Els resultats ens permeten extreure tres conclusions principals:

• El risc d’estrès tèrmic ha anat augmentant de manera sostinguda al llarg dels anys.
• La dècada més recent és la que acumula un nombre més gran d’episodis de risc extrem.
• El Tour de França ha tingut molta sort. Però és només qüestió de temps que es trobi amb el mur.

Desenvolupem el tercer punt.

Per què el Tour de França ha tingut sort?

Diem que el Tour de França és una cursa extraordinàriament afortunada perquè, malgrat el nombre cada vegada més gran d’episodis de calor extrema, ha aconseguit esquivar les jornades més adverses. La ruta i les dates de la cursa es planifiquen amb mesos d’antelació, mentre que les previsions meteorològiques fiables només estan disponibles com a màxim amb 14 dies d’antelació.

Entre 2014 i 2023, a la ciutat de París s’han donat les circumstàncies de risc màxim per calor fins a quatre vegades durant el mes de juliol, però mai coincidint amb l’etapa del Tour. I una cosa similar passa en altres de les ciutats analitzades. Però, atenent a la dinàmica de les dades, seria ingenu pensar que la sort continuarà durant cinc dècades més.

Quines són les regions amb més risc?

El que observem en les dades és que el risc no és igual per a totes les localitzacions. A les ciutats del sud-oest, com Tolosa, Pau i Bordeus, i del sud-est, com Nimes i Perpinyà, el risc d’estrès tèrmic és més elevat. Altres, com París i Lió, emergeixen com a nous focus d’estrès tèrmic, superant cada cop amb més freqüència el llindar d’alt risc per calor.

A l’altre extrem, les localitzacions de muntanya, com el Tourmalet o Alpe d’Huez, es mantenen històricament dins dels llindars de risc baix i moderat.

Què considerem calor i risc extrems?

El risc d’estrès tèrmic no està associat únicament a la temperatura ambient, sinó que hi ha altres variables meteorològiques, com la humitat relativa, la radiació solar o el vent, que fan que la calor resulti més o menys perillosa per a la salut. La Unió Ciclista Internacional (UCI) ja disposa d’un protocol de seguretat basat en un índex que inclou totes aquestes variables i que es coneix com a Temperatura de Globus i Bulb Humit o WBGT, per les seves sigles en anglès. De fet, el que vam fer en el nostre estudi, després de calcular la temperatura WBGT, va ser analitzar les ocasions en què s’assolia el nivell de risc màxim segons el protocol de la UCI.

La qüestió és que les temperatures no han tocat sostre i no només amenacen el Tour, sinó també els Jocs Olímpics o els Mundials. Cal asseure’s a treballar, fer recerca específica per a cada modalitat esportiva i prendre decisions valentes

Quines mesures recomanem?

Perquè el Tour de França continuï sent el gran espectacle que és i, alhora, es pugui desenvolupar en condicions de seguretat per a la salut de totes les persones que hi participen, caldria prendre algunes decisions. De la mateixa manera que algunes regions són més proclius que d’altres als episodis de calor, les hores del dia en què es planifiquen les arribades solen ser també les de més risc, mentre que les primeres hores del matí són més segures. És necessari que l’organització adapti els horaris, els recorreguts i els protocols de seguretat.

Arribarem a veure un Tour de França que no es disputi a l’estiu?

Què passa amb els Jocs Olímpics o els Mundials de futbol?

Tot i que en aquest estudi ens hem centrat en la ronda gala, les conclusions serveixen per a qualsevol altre esdeveniment esportiu que se celebri a l’estiu a Europa o en qualsevol altra regió on hi hagi un risc elevat d’estrès tèrmic. Nombroses federacions esportives ja disposen dels seus propis protocols, com és el cas de la FIFA, que va introduir les pauses d’hidratació en el futbol. La qüestió és que les temperatures no han tocat sostre i no només amenacen el Tour, sinó també els Jocs Olímpics o els Mundials. Cal asseure’s a treballar, fer recerca específica per a cada modalitat esportiva i prendre decisions valentes.

Referència

Cvijanovic I, Begg JD, Mistry MN, Petrova D, Brimicombe C, Sultan B. The future of European outdoor summer sports through the lens of 50 years of the Tour de France. Scientific Reports. 2026 (en premsa).

Per a més informació

L’escalfament global i el risc d’estrès tèrmic assetgen el Tour de França

L’objectiu de l’estudi recentment publicat era avaluar els nivells d’estrès tèrmic en localitzacions habituals del Tour de França entre 1974 i 2023. Els resultats mostren que, durant el mes de juliol, el risc d’estrès tèrmic ha augmentat de manera sostinguda al llarg dels anys, sent la dècada més recent la que acumula un major nombre d’episodis de calor extrem. Malgrat aquesta tendència, en les localitzacions analitzades el Tour ha aconseguit evitar fins ara les condicions de màxim risc per a la salut, en alguns casos per una diferència de només dies o dècimes de grau.

Una cursa “extraordinàriament afortunada”

“En la nostra anàlisi observem que la ciutat de París, per exemple, ha superat el llindar de risc alt per calor en cinc ocasions al mes de juliol, quatre d’elles des de 2014. Altres ciutats analitzades també han registrat molts dies de calor extrem al juliol, però, afortunadament mai, excepte en una ocasió, coincidint amb les dates del Tour de França”, explica Ivana Cvijanovic, investigadora de l’IRD i primera autora de l’estudi.

“D’alguna manera, podem dir que és una cursa extraordinàriament afortunada, però amb les onades de calor rècord cada vegada més freqüents, sembla només una qüestió de temps que el Tour s’enfronti a dies d’estrès tèrmic extrem que posaran a prova els protocols de seguretat existents”, afegeix.

Regions amb més risc

L’equip investigador va constatar que els episodis de calor perillosa han estat més freqüents a l’entorn de Tolosa, Pau i Bordeus, al sud-oest de França, i al voltant de Nimes i Perpinyà, al sud-est. També alerten que localitzacions com París i Lió superen cada vegada amb més freqüència el llindar d’alt risc per calor, convertint-se en nous punts calents d’estrès tèrmic. “Cal extremar la precaució a l’hora de planificar etapes en aquestes regions”, assenyala Desislava Petrova, investigadora d’ISGlobal i coautora de l’estudi.

Per contra, localitzacions clàssiques de les etapes de muntanya, com el Col du Tourmalet o l’Alpe d’Huez, s’han mantingut històricament dins dels llindars de risc baix i moderat d’estrès tèrmic, sense que s’hagin registrat episodis de calor extrem durant el període analitzat.

Pel que fa a les hores del dia, l’anàlisi mostra que les primeres hores del matí continuen sent les més segures, mentre que els nivells elevats d’estrès tèrmic poden persistir fins a última hora de la tarda.

Aquests patrons posen de manifest la necessitat d’adaptar horaris, recorreguts i protocols de seguretat per reduir els riscos tant per als ciclistes com per al personal i els espectadors.

La calor, un risc creixent per a tots els esports

En aquest estudi, els investigadors utilitzen el Tour de França per il·lustrar el repte més ampli que l’augment de les temperatures associat al canvi climàtic planteja per a l’organització d’esdeveniments esportius a l’estiu, especialment en l’esport d’elit.

La calor no només afecta el rendiment esportiu, sinó que també pot suposar un risc greu per a la salut dels atletes. Per aquest motiu, la Unió Ciclista Internacional (UCI), igual que la FIFA i altres federacions esportives internacionals, ha implementat protocols de seguretat que avaluen el risc per calor i activen mesures de protecció, com pauses d’hidratació o refredament en el futbol. Tot i això, cada federació defineix els seus propis llindars de risc i actualment no existeix un estàndard universal per a tots els esports.

La necessitat de dades fisiològiques per afinar l’avaluació del risc

“La ciència encara té preguntes sense resposta sobre com respon el cos humà a la calor, i encara més en el cas dels esportistes d’elit, que afronten esforços físics sostinguts i disposen d’una preparació i una condició física molt superiors a les de la població general”, afirma el coautor de l’estudi James Begg. “Per investigar vulnerabilitats específiques de cada esport, necessitaríem accés a dades fisiològiques anonimitzades que ens permetessin anar més enllà dels índexs de calor”.

Metodologia

Molts dels protocols de seguretat davant la calor utilitzats per les federacions esportives internacionals es basen en un índex conegut com Wet Bulb Globe Temperature (WBGT), que combina diverses variables meteorològiques —com la temperatura de l’aire, la humitat relativa, la radiació solar i el vent— per estimar el risc del calor per a la salut.

Per dur a terme l’estudi, l’equip científic va recopilar registres meteorològics històrics de 12 localitzacions freqüentades pel Tour de França, així com de totes les dates del mes de juliol corresponents a les diferents edicions de la cursa. A partir d’aquestes dades, van calcular els valors de WBGT i van analitzar les ocasions en què es va assolir la categoria d’alt risc definida en el protocol de la UCI (per sobre de 28 °C WBGT).

Taula 1. Els valors més alts de Wet Bulb Globe Temperature (WBGT) registrats a les 15:00 h entre 1974 i 2023: Dates de les carreres vs. Tots els dies de juliol.

Referència

Cvijanovic I, Begg JD, Mistry MN, Petrova D, Brimicombe C, Sultan B. The future of European outdoor summer sports through the lens of 50 years of the Tour de France. Scientific Reports. 2026 (in press).

No hauria pensat mai que una grip infantil acabaria marcant la meva carrera científica. Tenia deu anys, era a casa, al sofà, amb febre i avorrida, i l’únic llibre a l’abast era Zona caliente. El títol no prometia res de bo, però no hi havia alternativa. Vaig començar a llegir sense saber gairebé què era un virus, què significava “Ebola” ni per què un perill invisible era capaç de posar en escac països sencers. No vaig entendre tots els detalls, però sí que vaig comprendre alguna cosa fonamental: aquell virus era real, era letal i profundament inquietant.

Durant setmanes vaig tenir malsons. Però també curiositat. Molta. Com podia una cosa tan petita causar tant de mal? Per què el cos humà no podia defensar-se'n? Sense saber-ho, aquest llibre va sembrar una obsessió que mai m’ha abandonat.

Avui continuo creient que la curiositat, fins i tot la que neix de la por, pot ser una de les millors defenses contra els virus. Perquè entendre’ls és, en si mateix, una manera de protegir-nos.

Anys més tard vaig estudiar Biologia de la Salut i, quan va arribar el moment d’escollir un Erasmus, tenia clar que volia acostar-me a aquell virus que m’havia fascinat i aterrit a parts iguals. Vaig marxar a Lyon per sis mesos, però em vaig quedar vuit anys a França i set més a Alemanya. El pla inicial es va diluir ràpidament: primer doctorat, després postdoctorat i, finalment, cap d’equip en laboratoris d’alta seguretat. Tot per culpa -o gràcies- a virus com el de l’Ebola… i el de Nipah.

El dia que vaig conèixer Nipah

El virus Nipah no és tan famós com el de l’Ebola, però això no el fa menys perillós. El meu primer contacte amb ell va ser gairebé per casualitat, en començar a treballar amb virus altament patògens. Em va atraure immediatament per diverses raons: la seva elevada letalitat, la seva capacitat d’infectar diferents animals i humans, i sobretot, perquè continua sent un gran desconegut per al públic en general.

Partícules del virus de Nipah. Foto: NIAID.

El Nipah és un virus zoonòtic: el seu hoste natural són els ratpenats frugívors, i els humans en som hostes accidentals. No és un virus nou, es va identificar per primera vegada el 1998, però gairebé cada any reapareix en forma de brots, sobretot al sud i sud-est asiàtic. En alguns d’ells, la letalitat del Nipah ha arribat a ser fins i tot superior a la de l’Ebola.

I, tanmateix, fins fa poc, gairebé ningú n’havia sentit a parlar.

Vestits inflables i pressió negativa

Treballar amb el virus de Nipah (i amb el de l’Ebola) no és exactament com apareix a les pel·lícules, però tampoc és rutinari. Aquests virus només poden manipular-se en laboratoris de nivell de bioseguretat 4, els més alts que existeixen. Són instal·lacions amb cascades de pressió negativa per evitar qualsevol fuga, on el personal científic treballa amb vestits pressuritzats que s’inflen com el ninot Michelin. No, no són gens atractius, però, tot i no guanyar concursos de moda, compleixen la seva funció essencial: millorar la seguretat i reduir al màxim els riscos quan es treballa amb aquests virus.

Aquests virus només poden manipular-se en laboratoris de nivell de bioseguretat 4, els més alts que existeixen. Són instal·lacions amb cascades de pressió negativa per evitar qualsevol fuga, on el personal científic treballa amb vestits pressuritzats que s’inflen com el ninot Michelin.

Però la seguretat no depèn només de la tecnologia. He treballat moltes vegades a l’Àfrica, on no existeixen aquestes infraestructures, i allà vaig aprendre una lliçó clau: treballar de manera segura és, sobretot, treballar amb rigor i entendre què tens entre mans. La bioseguretat comença al cap.

Què té d’especial el virus de Nipah?

Com a científica, el que em va enganxar del virus de Nipah va ser una combinació inquietant de factors. La seva letalitat és molt elevada i té una capacitat notable per infectar diferents mamífers, inclosos els humans. A més, és especialment eficaç a l’hora de desactivar les defenses del sistema immunitari, cosa que li permet propagar-se ràpidament per l’organisme. Pot causar símptomes respiratoris greus, però també afectar el sistema nerviós central i provocar encefalitis potencialment mortal. Avui dia, no existeixen vacunes ni tractaments àmpliament aprovats, cosa que, unida a la seva elevada letalitat i capacitat de salt entre espècies, el converteix en una amenaça que la ciència no es pot permetre ignorar.

Seguirem sentint a parlar del Nipah?

Probablement sí. No perquè sigui un virus emergent nou, sinó perquè cada vegada augmenta més el contacte estret entre animals, humans i medi ambient, cosa que facilita que aquest virus salti entre espècies i reaparegui de manera recurrent.

La bona notícia és que, fins ara, els brots de Nipah s’han gestionat raonablement bé: la transmissió entre humans és limitada i els sistemes de vigilància han millorat molt. A més, hi ha motius per a l’optimisme: ja existeixen diverses vacunes en assaig clínic, dues en fase I i una en fase II, un pas clau per estar millor preparats davant de futurs brots.

Com ens podem preparar?

Invertir en investigació, enfortir la vigilància epidemiològica (inclosa la vigilància en reservoris animals com els ratpenats) i fomentar la cooperació internacional contribueix a millorar la preparació davant brots i pandèmies, i promou la salut global. Entendre que els virus no coneixen fronteres i que la prevenció comença molt abans del primer cas. I, sobretot, no esperar que un virus tingui nom de pel·lícula per prestar-li atenció.

Tot va començar amb un llibre oblidat al costat del sofà. Avui continuo creient que la curiositat, fins i tot la que neix de la por, pot ser una de les millors defenses contra els virus. Perquè entendre’ls és, en si mateix, una manera de protegir-nos.

El pròxim 25 de febrer, el projecte RECETAS presentarà a Barcelona el documental "Healty Parks for Healthy People", una proposta que convida a reflexionar sobre el potencial transformador de la natura per millorar la salut i el benestar en entorns urbans.

El documental presenta els resultats preliminars d’una recerca de cinc anys del projecte RECETAS sobre l’efectivitat d’Amistat a la Natura, una intervenció de prescripció social basada en la natura dissenyada per alleujar la soledat en entorns urbans com Barcelona. El projecte, finançat per la Unió Europea en el marc del programa Horizon 2020, ha dut a terme tres estudis observacionals i tres assaigs clínics en sis ciutats del món: Barcelona, Marsella, Praga, Hèlsinki, Cuenca (Equador) i Melbourne.

La pel·lícula recull històries personals vinculades a la soledat i mostra nous camins per millorar la salut mental i el benestar de la població urbana a escala global.

Després de la projecció se celebrarà una taula rodona en què investigadores del projecte RECETAS aprofundiran en els principals aprenentatges de la recerca i reflexionaran sobre el paper restaurador de la natura en l’arquitectura i en la planificació de les ciutats.

L’assistència és gratuïta amb incripció prèvia. 

A causa de l’efecte d’illa de calor urbana, París és especialment vulnerable a les onades de calor, que està previst que s’intensifiquin com a conseqüència del canvi climàtic provocat per les activitats humanes. La capital figura fins i tot entre les ciutats europees amb més risc d’excés de mortalitat associada a la calor: quan la temperatura supera els valors normals, la mortalitat es multiplica per 1,6 en les persones majors de 85 anys, segons un estudi publicat a The Lancet el 2023.

Amb la finalitat de comprendre millor els factors de risc i identificar solucions per fer la ciutat més resilient, l’equip de recerca va recopilar les dades d’excés de mortalitat relacionada amb la calor de cada districte, creuant-les amb característiques de l’entorn construït i del medi urbà (vegetació, illes de calor), així com amb indicadors socioeconòmics. L’estudi, publicat el 27 de gener a la revista npj Urban Sustainability, es basa en dades recollides durant gairebé deu anys, entre 2008 i 2017.

L’efecte protector dels espais verds 

Una primera troballa, ja àmpliament documentada en la literatura científica, es confirma: els espais verds exerceixen un efecte protector davant l’excés de mortalitat associada a la calor. La presència d’arbres, parcs, jardins o cobertes vegetals s’associa a temperatures més baixes a la capital.

Tanmateix, no tots els espais verds ofereixen la mateixa protecció. Els científics destaquen que els arbres són considerablement més eficaços que les zones de gespa per reduir el risc de mort durant episodis de calor intensa, gràcies a l’ombra que proporcionen i a l’evapotranspiració.

A més, els investigadors van observar que l’efecte refrescant de la vegetació només explica en part el seu efecte protector sobre la salut de les parisines i els parisencs: “Tot i que els mecanismes exactes encara s’han d’explorar amb més profunditat, factors clau com la reducció de la contaminació i la millora de la salut física i mental podrien tenir un paper determinant”, explica Hicham Achebak, investigador de l’Inserm i d’ISGlobal i primer autor de l’estudi.

Desigualtats més enllà del nivell socioeconòmic

Sobretot, l’estudi revela desigualtats importants dins la capital. Més que el nivell socioeconòmic dels habitants, són principalment l’edat, les característiques dels edificis (els construïts abans dels anys setanta estan pitjor aïllats) i la presència d’espais verds —que varia de l’1,4 % al districte 2 al 20,4 % al districte 13— els factors que determinen el risc de registrar més morts en períodes de calor intensa.

Els districtes amb més vegetació són aquells on el risc de mort associada a la calor és més baix. Per contra, les zones més edificades i amb escassetat d’espais verds presenten una major vulnerabilitat. “Aquesta realitat estadística posa de manifest una clara bretxa entre el centre de la capital, més exposat a l’efecte d’illa de calor urbana, i els districtes perifèrics, millor protegits pels seus espais verds”, subratlla l’investigador.

L’estudi també posa de relleu un resultat contraintuïtiu: “Contràriament al que es podria pensar, els districtes més benestants de París són, de mitjana, més vulnerables a l’excés de mortalitat associada a les altes temperatures. Aquest fenomen s’explica per una menor presència d’espais verds, combinada amb un entorn construït antic, dens i molt mineralitzat en aquests barris”, afegeix Hicham Achebak.

Possibilitat d’evitar fins a un terç de la mortalitat

Mitjançant models estadístics, els científics van avaluar posteriorment quantes morts es podrien evitar si es continuessin desenvolupant els espais verds a la capital. “Actualment, els districtes més verds de París compten amb aproximadament una cinquena part de la seva superfície coberta per vegetació. Segons els nostres càlculs, si tots els districtes assolissin aquest nivell, la mortalitat associada a la calor podria disminuir al voltant d’un terç, tant durant períodes de calor moderada (temperatures superiors a 22 °C) com en les onades de calor més intenses (per sobre de 25 °C)”, explica Grégoire Rey, exdirector del Centre d’Epidemiologia sobre les Causes Mèdiques de Mort (CépiDc) de l’Inserm i darrer autor de l’estudi. “Aquestes estimacions es basen en models i s’han d’interpretar amb cautela, però reflecteixen el paper protector fonamental de la vegetació que hem observat.”

Més enllà de l’ampliació de la vegetació urbana, els investigadors identifiquen altres mecanismes complementaris per adaptar París a les altes temperatures: l’ús de materials reflectants en cobertes i paviments, la millora de l’eficiència energètica dels edificis per limitar l’emissió de calor (especialment la associada a l’aire condicionat) i la reducció del trànsit rodat, que permetria disminuir tant la calor residual com la contaminació atmosfèrica.

“Aquests resultats subratllen la importància de desenvolupar la vegetació a la ciutat i de distribuir millor els espais verds entre els barris. Reforçar la presència de la natura en l’entorn urbà apareix així com una palanca clau per protegir la salut de les parisines i els parisencs davant l’escalfament climàtic”, conclou Hicham Achebak.

Referència

Hicham Achebak, Pierre Masselot, Joan Ballester, Antonio Gasparrini & Grégoire Rey Greening mitigates heat-related mortality in Paris. npj Urban Sustain (2026). https://doi.org/10.1038/s42949-025-00334-5

Emmanouil (Manolis) Kogevinas té un català molt bo, que per influència del seu grec natal sona rítmic i musical. En la modulació expressiva hi veus el sol, tot d’illes i, deixant anar la imaginació, les 150 oliveres de Corfú que em diu que ha heretat de la família. El Manolis és essencialment mediterrani: càlid, proper, apassionat.

Research professor a ISGlobal, acumula distincions internacionals com a epidemiòleg ambiental, entre les quals el premi John Goldsmith 2020 i el títol de doctor honoris causa per la Democritus University of Thrace. Va treballar a l’Agència Internacional per a la Recerca sobre el Càncer (IARC), codirigir el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), assessorar l’OMS, portar la direcció científica la distinció Severo Ochoa a ISGlobal i presidir la Societat Internacional d’Epidemiologia Ambiental (ISEE), entre d’altres. Ha signat estudis d’impacte que han permès controlar les dioxines, millorar la qualitat de l’aigua de l’aixeta o que les poblacions indígenes de l’Amazònia peruana puguin reclamar al Govern canvis en l’extracció de petroli. Els seus àmbits d’interès s’han estès allà on l’ha cridat la seva gran curiositat científica: la disrupció dels cicles circadiaris o, més recentment, els efectes ecològics de les guerres.

A punt de tancar la seva etapa com a investigador actiu, ens rep al seu despatx del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.

-Diem malament el teu nom, oi?

-En grec els noms es conjuguen. Em dic Manolis però si em criden soc Manoli: “Manoli, vine aquí!”. O bé: “El telèfon del Manoli”. Però com que Manoli aquí és un nom femení, soc Manolis per a tothom i s’ha acabat.

-Ets de Corfú?

-La meva família. Jo vaig néixer a Atenes, tot i que els primers anys de vida els vaig passar a Jakarta (Indonèsia), per la feina del meu pare. Ell va morir d’un accident quan jo tenia set anys i aleshores la meva mare ens va agafar als tres fills i vam tornar a Atenes. Per tant, vaig créixer a Atenes.

-Quin principi de vida!

-Especial.

-Recordes Jakarta?

-Sí, però és un record traumàtic, associat a la mort del meu pare.

-Era metge?

-No, no! El meu pare sortia d’una de les bones famílies de Corfú. Parlava bé anglès, cosa gens habitual a la Grècia d’aquell temps, i per això es relacionava amb els estatunidencs i anglesos instal·lats al país després de la segona guerra mundial. Va anar a Jakarta a fer negocis. La meva mare també parlava anglès perquè la meva àvia, preveient que els aliats guanyarien la guerra, havia posat els fills a aprendre l’idioma durant la guerra amb els nazis. Els meus pares es van conèixer treballant amb els anglesos i estatunidencs. Ella havia estudiat infermeria a Anglaterra amb una beca, però una vegada casada es va fer mestressa de casa, com passava aleshores.

-Semblava interessar-li a salut. A tu d’on et van venir les ganes de fer Medicina?

-Volia ajudar les persones dels països desfavorits. I també tenia un oncle metge que ens va cuidar molt quan vam tornar a Atenes. Anava amb ell i el veia operar i passar visita.

La lliçó del Titanic

-Per què vas escollir fer-te oncòleg?

-Vaig començar Radioteràpia, però no molt convençut. En aquella època, després de la dictadura, estàvem molt ficats en política, i en algun moment fins i tot vaig abandonar els estudis per treballar a temps complet en un partit d’esquerres. No va ser fins que vaig anar a Londres que vaig descobrir la Salut Pública, que no s’estudiava aleshores a Grècia. Se’m va obrir un altre món. Vaig deixar sense acabar l’especialitat d’Oncologia i me'n vaig anar amb una beca a la London School of Hygiene and Tropical Medicine (LSHTM) a fer un màster. Després ja em vaig quedar a fer-hi el doctorat.

No va ser fins que vaig anar a Londres que vaig descobrir la Salut Pública, que no s’estudiava aleshores a Grècia. Se’m va obrir un altre món.

-Què té la Salut Pública que t’interessa?

-Et treu d’una visió clínica molt enfocada en el pacient, que és important i m’agrada, i t’obre als factors socials que afecten la salut. Ara tothom sap que al Titanic van morir molts més passatgers de tercera classe que de primera, però a finals dels anys vuitanta encara no hi havia la pel·lícula i tot just ho descobríem: els factors socials afecten des que ets un fetus fins a quan ets gran. Això em va impactar molt en aquell moment que estava tan polititzat: es pot influir en la salut de la població, i no només en la d’uns pacients. Si vols fer prevenció, has de canviar tota la societat.

-Fa poc alguns dels alumnes d’aquell curs del 1983-84 us heu tornat a trobar.

-Sí! A Bilbao. Vam tenir uns professors excepcionals. Per començar, Geoffrey Rose, el cap d’Epidemiologia, que havia estat cardiòleg i havia vist que la població anglesa patia tota ella malalties cardiovasculars, comparada amb la kenyana de l'època. Va ser el primer que va parlar de “poblacions en risc”. També teníem el Michael Marmot o Valerie Beral. Gent molt, molt bona.

-Tots els alumnes heu fet carrera?

-Érem uns vint-i-cinc, i dos o tres som més coneguts. Amb alguns no ens havíem vist en quaranta anys però en pocs minuts vam reconnectar, perquè per a tots va ser un màster que ens va canviar la vida.

Dos mediterranis a Londres

-A tu, a més, perquè a Londres vas conèixer la teva dona, la Silvia de Sanjosé.

-Sí. Quan començava el meu doctorat, ella va venir a fer-hi el màster. En cercles d’estudiants, els mediterranis ens ajuntàvem, i amb ella vam connectar ràpid. Als sis mesos vivíem junts.

-No vau trigar gaire a marxar a Lió.

-Un dimecres a la tarda vaig dispositar la meva tesi a Londres i el dilluns al matí següent era a Lió liderant un petit equip a l’IARC. Un estrès tremend, perquè no estava del tot preparat. Vaig passar de ser un doctorant, responsable només de mi mateix, a tenir un equip que havia de supervisar. La meva tesi havia estat sobre desigualtats socials i supervivència de càncer, és a dir sobre com afectava ser ric o pobre en les possibilitats de sobreviure a un càncer a Anglaterra. I a Lió em van contractar per fer estudis sobre càncer laboral, bàsicament. Els primers sis mesos van ser força estressants. Després vaig aprendre a treballar en grup.

Un dimecres a la tarda vaig dipositar la meva tesi a Londres i el dilluns al matí següent era a Lió liderant un petit equip a l’IARC. Un estrès tremend, perquè no estava del tot preparat.

-I et va agradar.

-Vaig aprendre molt. Allà em vaig connectar amb molta gent, perquè l’IARC era aleshores dels pocs centres que feia grans estudis internacionals. Tenia un estatus, perquè era OMS. I vaig aprendre molt, molt, molt. Per exemple, sabíem que les dioxines eren molt tòxiques però no teníem evidències que fossin cancerígenes en humans. Nosaltres vam proporcionar-les, amb un estudi molt gran i molt innovador. Vaig aprendre a fer estudis amb impacte, estudis que portaven a un canvi.

Dioxines cancerígenes

-On hi ha dioxines?

-Hi estem tots exposats però a nivells molt baixos. Es trobaven als herbicides que van usar els estatunidencs a Vietnam per eliminar els boscos on s’amagava l’exèrcit de Vietnam del Nord. I, en gran quantitat, al mar Bàltic, on la indústria paperera abocava dioxines generades en el emblanquiment del paper amb clor.

-Encara ara està tan contaminat el Bàltic?

-Sí, perquè són persistents. Ara ja fa temps que s’ha controlat la contaminació, però cap als anys noranta, quan es feien estudis amb gent que menjava peix del Bàltic, es veia que qui menjava més peix, tenia més dioxines a l’organisme. Així de clar.

Sabíem que les dioxines eren molt tòxiques però no teníem evidències que fossin cancerígenes en humans. Nosaltres vam proporcionar-les, amb un estudi molt gran i molt innovador.

-I més càncer?

-Efectivament. Nosaltres fèiem els estudis amb treballadors, que tenien nivells de dioxines molts alts. Els estudis amb poblacions laborals tenen aquest avantatge respecte als de població general: permeten veure què passa amb una exposició molt elevada.

-I nosaltres, com estem exposats ara a les dioxines?

-Sobretot menjant carn, formatges… tot el que té greix, perquè les dioxines són lipòfiles, tenen afinitat amb el greix. I surten de les incineradores, la indústria, etc. Ara hi ha molt més control, aquest és un gran èxit. El 1997 es van classificar com a cancerígenes, en gran part gràcies als estudis que vaig coordinar amb altres persones, i es van prendre moltes mesures als Estats Units, Europa i molts altres llocs. Es van posar filtres a les incineradores, per exemple. Ara bé, se’n produeixen moltes i a molts llocs, i les trobes fins i tot en quantitats sorprenents a poblacions aïllades com les dels inuit, que no tenen indústria però mengen molts animals amb greix. Això només s’explica per una transmissió amb el vent. Hi ha una contaminació global.

La mirada àmplia de l’exposoma: tot està relacionat

-M’imagino que, com a científic, com més estudies més veus la complexitat de la vida.

-D’aquí surt el concepte de l’exposoma. De la necessitat d’avaluar d’una manera més global tot allò que ens afecta. Cap a l’any 2005 el Chris Wild, que era el director de l’IARC, va dir que s’havien dedicat molts diners a estudiar el genoma però que sabíem poc sobre com l’exposició externa afectava l’equilibri intern. La idea va tenir molt de ressò i es van començar a fer estudis assumint que les nostres exposicions són complexes i que tot importa perquè tot està relacionat: com dormim, com mengem, si fem exercici físic…

Chris Wild, que era el director de l’IARC, va dir que s’havien dedicat molts diners a estudiar el genoma però que sabíem poc sobre com l’exposició externa afectava l’equilibri intern. La idea va tenir molt de ressò i es van començar a fer estudis assumint que les nostres exposicions són complexes i que tot importa perquè tot està relacionat: com dormim, com mengem, si fem exercici físic…

-És, doncs, un concepte força recent.

-Des de finals dels anys noranta es parlava d’epidemiologia molecular, que ara forma part de l’exposoma. Quan jo era a l’IARC la biologia molecular evolucionava molt i ens va donar eines per avaluar cancerígens i altres agents tòxics. Vam fer estudis per demostrar-ne els efectes en l’organisme abans que aparegués una malaltia clínica. Per exemple, hi havia estudis amb animals que demostraven que l’òxid d’etilè era cancerigen, però en aquell moment es van fer estudis amb infermeres que l’usaven per esterilitzar les eines mèdiques, i es va veure que provocava canvis en l’ADN.

Grup de running de l'IMIM a mitjans dels anys 90: Joan Soriano, Manolis Kogevinas, Jordi Sunyer i Rosa Lamarca.

Barcelona 1994

-Quants anys vau passar a Lió?

-Cinc i mig. Bastants, perquè l’OMS és molt especial com a organització. Molt interessant, però molt burocràtica. Tanmateix, la raó per la qual vam marxar va ser sobretot personal. La Sílvia i jo teníem bons salaris i dúiem a terme bons estudis, però vam tenir el primer fill, el Niko: jo li parlava en grec, ella en català, entre nosaltres dos parlàvem en anglès en aquella època i el nen anava a una escola francesa. Era com tenir les Nacions Unides a casa! El 1994 vam anar cap a Barcelona. A la Sílvia li van donar feina a l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i jo tenia una beca europea. A cap d’un any o dos vaig entrar a l’IMIM. Allò va ser fantàstic, amb el Josep María Antó i el Jordi Sunyer. Érem un petit equip de deu persones.

Vam tenir el primer fill, el Niko: jo li parlava en grec, la Sílvia en català, entre nosaltres dos parlàvem en anglès en aquella època i el nen anava a una escola francesa. Era com tenir les Nacions Unides a casa!

-Ja eren coneguts.

-Sí. Havien demostrat que les epidèmies d’asma dels anys vuitanta a Barcelona es devien a la inhalació de pols de soja que s’aixecava en la descàrrega de vaixells al port. I jo sabia molt d’epidemiologia laboral. Així doncs, vaig entrar a treballar amb ells en asma. Era molt interessant fer recerca amb una altra malaltia que no era el càncer.

Manoli Kogevinas, Josep Maria Antó i Jordi Sunyer l'any 2016. Foto: Glòria Solsona.

-Tots tres us vau entendre molt bé.

-Estàvem molt d’acord, parlàvem molt! I així va néixer el CREAL (Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental). Inicialment érem els tres. Després va venir gent fantàstica: el Mark Nieuwenhuijsen, l’Elisabeth Cardis i molts més. Vam ampliar el nucli però hem conservat aquesta connexió d’amics.

Nature Briefing per sempre

-Ara els tres esteu arribant al final de la vostra carrera professional. Com ho viviu?

-Mira, ho vaig decidir fa temps, i per això els dos últims anys no he demanat cap beca. És un canvi psicològic molt gran, perquè m’interessen molt la recerca i la ciència. Obro cada dia el Nature Biefring i ho continuaré fent sempre, perquè és el més interessant que hi ha: llegir sobre forats negres, cocodrils o virus de fa quatre mil anys. No perdré mai el meu interès per la ciència, però el que no vull és continuar amb la recerca activa, les beques i tot això. He d’acceptar que tinc moltes idees d’estudis que no faré mai. Que ho facin altres! Jo entro en una altra fase.

Obro cada dia al Nature Biefring i ho continuaré fent sempre, perquè és el més interessant que hi ha: llegir sobre forats negres, cocodrils o virus de fa quatre mil anys.

-I costa?

-És clar. Perquè als setanta anys és difícil fer una altra carrera en un altre àmbit.

-La faries!

-La faria, la faria! Però em queden pocs anys, hauria hagut de deixar de treballar als seixanta. El que passa és que aleshores m’hauria perdut tot el que hem fet aquests deu últims anys tan productius (i difícils, amb la COVID-19). Han estat anys molt macos de feina, amb els estudis d’ISGlobal a l’Amazònia, de covid persistent, la Severo Ochoa i tantes altres coses fetes amb el meu grup.

El desastre, també ecològic, de les guerres

-Què estudiaries ara?

-Alguna cosa artística. Faig ceràmica des de fa molt de temps, i abans pintava també. Mai seré un ceramista molt conegut, però tant és, faré centenars de bols i de peces de molt bona qualitat! M’ho passo molt bé. I he de llegir també bastant. Pel que fa a la feina, m’interessa seguir involucrat en l’estudi de com els conflictes armats afecten l’ambient i la salut ambiental, i com interactuen amb el canvi climàtic: perquè el canvi climàtic provoca guerres però les guerres afecten també molt el canvi climàtic. És probable que emetin un 5% del CO₂. Però això no està mesurat ni considerat en cap dels acords internacionals. Presideixo amb una epidemiòloga d’Estats Units un comitè de l’Associació Internacional d’Epidemiologia Ambiental i estem intentant treballar en això. Per exemple, veure què es pot fer a Gaza, amb tots els residus que hi ha pertot arreu. El que passa allà, a més d’un crim de guerra, és un desastre ecològic que tindran durant molts anys.

M’interessa seguir involucrat en l’estudi de com els conflictes armats afecten l’ambient i la salut ambiental, i com interactuen amb el canvi climàtic: perquè el canvi climàtic provoca guerres però les guerres afecten també molt el canvi climàtic.

-Podreu entrar allà a agafar mostres?

-Ara és impossible. Els col·legues d’origen àrab han pogut treure mostres d'aigua de la part ocupada de Cisjordània, tot i que de manera clandestina. Però hi ha altres llocs on podem fer-ho: el Congo o Ucraïna. Aquesta és l’única activitat organitzada que mantindré. I enllaça amb el meu passat en política.

-La teva ciència té aquesta connexió amb la societat.

-És de les coses importants d’ISGlobal. A més que està oberta al món i no tancada a Europa, té tota la part de translació i polítiques molt més desenvolupada que el CREAL. Agraeixo molt que ISGlobal cuidi tant l’impacte que té la recerca.

Amb la Cristina O'Callaghan a l'Amazònia peruana el 2016.

¿Sopar sol a les vuit o acompanyat a les deu?

-Els resultats dels estudis que has fet t’han fet canviat alguna cosa del teu dia a dia?

-El problema que tinc és que tot el que trobo als meus estudis del cicle circadiari no ho puc aplicar a casa, entre altres coses perquè la Sílvia treballa amb Amèrica i té un horari de tarda. Els meus estudis diuen que has de sopar aviadet i no anar a dormir immediatament. Nosaltres sopem a les deu de la nit, saps? La vida és així. Has de prendre decisions i per a mi seria molt pitjor sopar sol a les vuit. Mira, en aquesta època de les nostres vides no apliquem les nostres troballes. Però sí que intentem dormir bé, fer exercici i coses d’aquestes.

Els meus estudis diuen que has de sopar aviadet i no anar a dormir immediatament. La Sílvia i jo sopem a les deu de la nit, saps? Entre altres coses perquè ella treballa amb Amèrica i té un horari de tarda. La vida és així. Has de prendre decisions, i per a mi seria molt pitjor sopar sol a les vuit.

-Estàs content de com ha anat la teva carrera professional? Esperaves que fos tan fructífera i estimulant?

-Això no ho saps mai. Fas estudis i uns surten bé i els altres, no. N’he fet algun de gran, també amb l’OMS, que no ha sortit bé: massa esforç per a poques troballes. I altres estudis han anat fantàstics: el d’aigües amb la Cristina Villanueva, per exemple. Vam canviar el coneixement, la manera de fer els estudis de contaminació química en l’aigua. Érem l’equip mundial més potent en aquesta àrea! En asma laboral també vam fer troballes importants. I en el cicle circadiari. Era això el que volia: estudis que canviessin el coneixement o que tinguessin un impacte en la manera que vivim. Després, hi ha altres estudis que podrien haver estat millor publicats però que han estat importants, com el que vam fer amb la Cristina O’Callaghan a l’Amazònia i que va donar eines a les poblacions indígenes del Perú perquè poguessin demanar millores per a les seves horroroses condicions de vida. Ho vam aconseguir i aquest és un impacte important.

Vam canviar el coneixement, la manera de fer els estudis de contaminació química en l’aigua. Érem l’equip mundial més potent en aquesta àrea! En asma laboral també vam fer troballes importants. I en el cicle circadiari. Era això el que volia: estudis que canviessin el coneixement o que tinguessin un impacte en la manera que vivim.

-Aquesta és la part més gratificant de la teva feina?

-Hi ha moltes coses: seure amb un bon doctorand i mirar què trobem, interpretar les dades, intentar resumir-ho amb una taula, això és molt gratificant, molt! Els investigadors joves venen amb el cap net, tenen noves idees, i nosaltres, com a mentors, tenim l’experiència per a orientar-los. És el que va passar amb la Cristina Villanueva: tenia una idea, i vam treballar molt junts però era la seva idea. Vam canviar tots els estudis d’aigua i de contaminació química amb aigua.

-I les polítiques també.

-És clar. Aquí fins als principis dels 2000 tenia uns nivells de químics superiors als que establia la legislació europea. Ara ha millorat molt.

-Com resumiries el que has après com a científic?

-A fer estudis ben fets i a ser molt exigent en tot. En Epidemiologia has de fer estudis grans i tenir bon finançament. I he après a fer estudis que tinguin un impacte, tot i que abans de fer-los no puguis avaluar sempre l’impacte que tindran. Però has de voler fer coses grans que canviïn la vida de la gent. I treballar molt en equip.

La trobada institucional va permetre identificar oportunitats de col·laboració estratègica en salut global a l’Amèrica Llatina i va comptar amb la presència de Jarbas Barbosa, director de l’OPS; Regina Campa Solé, assessora en aliances de l’OPS; Quique Bassat, director general i científic d’ISGlobal, i Judith Garcia-Aymerich, sotsdirectora de la institució.

Accelerar la translació del coneixement científic

ISGlobal va expressar la voluntat de signar un Memoràndum d’Entesa (MoU, per les seves sigles en anglès) que estableixi un marc estable de cooperació en àmbits com la recerca, la formació i el suport tècnic en salut global, aprofitant el bagatge com a centre col·laborador de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en malària, i les dècades de recerca en malalties infeccioses, salut ambiental i impacte del canvi climàtic en la salut.

“ISGlobal es complau a continuar ampliant la seva col·laboració amb l’OPS amb l’objectiu d’aportar coneixements tècnics especialitzats en àmbits d’interès comú i contribuir a millorar la salut als països de l’Amèrica Llatina, i alhora reduir la càrrega de morbiditat a la regió”, va manifestar Quique Bassat.

Per part de l’OPS, Jarbas Barbosa i Regina Campa Solé van mostrar interès per algunes de les línies de recerca liderades per ISGlobal, com ara la malària, la malaltia de Chagas o l’impacte del canvi climàtic en la salut.

Continuïtat del diàleg institucional amb l’Amèrica Llatina

Aquesta visita s’emmarca en un procés més ampli de reforç de les relacions institucionals d’ISGlobal amb actors clau de l’àmbit de la salut a l’Amèrica Llatina. El desembre de 2025, Quique Bassat ja va viatjar a Panamà, Mèxic i els Estats Units , on va visitar la seu de l’OPS per explorar possibles col·laboracions en recerca i formació en salut global.

A Panamà, el director d’ISGlobal es va reunir amb representants de l’OPS i del Ministeri de Salut panameny. Després va visitar l’Instituto Conmemorativo Gorgas de Estudios de la Salud (ICGES). Uns dies més tard, Quique Bassat i la directora de Formació d’ISGlobal, Núria Casamitjana, van viatjar fins a Mèxic, on els van rebre representants de l’ Instituto Nacional de Salud Pública (INSP). Aquesta trobada va permetre identificar àrees de cooperació i signar un Memoràndum d’Entesa entre ISGlobal i l’INSP.

Aquestes iniciatives reflecteixen el compromís d’ISGlobal amb una recerca orientada a l’impacte, la cooperació internacional i el suport a polítiques públiques basades en l’evidència per millorar la salut global.

La malaltia de Chagas, causada pel paràsit Trypanosoma cruzi, afecta més de 7,4 milions de persones a l’Amèrica Llatina i més de 0,5 milions en altres regions. La transmissió de mare a fill continua sent un repte de salut pública. Tot i que els dos fàrmacs antiparasitaris disponibles, benznidazol i nifurtimox, són altament eficaços i ben tolerats pels nounats, el diagnòstic precoç és essencial per garantir un tractament oportú.

Millorar la detecció des del naixement

L’algoritme actual per detectar la infecció vertical requereix mesos, múltiples proves i presenta una sensibilitat limitada. L’objectiu principal del ChagasLAMP-2 és registrar l’assaig basat en T. cruzi-LAMP com a producte per a la detecció oportuna de l’anomenat “Chagas congènit”. Aquesta eina molecular, gairebé al punt d’atenció (near point-of-care), iguala la PCR estàndard en sensibilitat i especificitat, però és més senzilla de realitzar, ofereix un temps de resposta més ràpid i té un cost esperat menor. El projecte busca obtenir la llicència de T. cruzi-LAMP amb les agències reguladores ANMAT a l’Argentina i AGEMED a Bolívia.

Continuïtat del treball del consorci ChagasLAMP

ChagasLAMP-2 dona continuïtat al treball desenvolupat en un projecte anterior també finançat pel GHIT Fund, que va avaluar eines innovadores per al diagnòstic de la infecció crònica per T. cruzi en dones embarassades i del Chagas congènit en els seus nounats. En aquesta nova etapa, l’objectiu és avançar cap a l’adopció d’aquestes eines en entorns reals, reduint les pèrdues de seguiment, agilitzant la confirmació de casos i reforçant les estratègies de control de la transmissió congènita.

“Disposar de proves sensibles i fàcils d’utilitzar al punt d’atenció és clau per detectar precoçment la infecció i garantir el tractament oportú dels nounats, on l’eficàcia és molt elevada”, conclou Julio Alonso Padilla, investigador principal del projecte.

La declaració va posar de manifest la magnitud i la urgència d’aquesta amenaça per a la salut pública. Més de mil milions de persones a tot el món viuen amb obesitat, i s’estima que més del 70% desenvoluparà esteatosi hepàtica metabòlica (MASLD), una afecció metabòlica en gran mesura prevenible que pot progressar cap a cirrosi i càncer de fetge. Els casos per càncer de fetge han augmentat en més d’un 200% des de 1980.

La declaració va subratllar que aquestes càrregues afecten tots els Estats Membres de l’OMS i comparteixen determinants comuns amb altres malalties no transmissibles (MNT). Malgrat això, l’obesitat continua abordant-se de manera fragmentada en les polítiques de salut pública, i la MASLD continua estant en gran part absent dels marcs globals. Per reduir la mortalitat prematura i la discapacitat, i avançar cap a la cobertura sanitària universal, la declaració va reclamar una resolució de l’Assemblea Mundial de la Salut que integri l’obesitat i la MASLD com a malalties dins dels marcs de l’OMS, la seva orientació normativa, els plans d’acció i els Best Buys.

Vincular l’evidència científica amb els processos de polítiques de salut global

Aquesta intervenció reflecteix el paper continu del Grup de Salut Pública del Fetge en la connexió entre l’evidència científica i els processos de polítiques de salut global. Es basa en el treball orientat a les polítiques liderat pel Grup durant l’últim any, inclosa la Sèrie de Taules Rodones Globals sobre Salut Metabòlica (GMHR, per les seves sigles en anglès), desenvolupada en col·laboració amb Healthy Livers, Healthy Lives, una coalició de cinc associacions mèdiques d’arreu del món.

La sèrie GMHR va incloure tres reunions virtuals regionals celebrades el 2025 —que van abastar Amèrica Llatina i el Carib; l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica; i Àsia i el Pacífic— i en totes elles es va identificar de manera reiterada el persistent infrarreconeixement de la MASLD dins de les estratègies sobre MNT, malgrat la sòlida evidència i l’existència de guies clíniques que en justifiquen la inclusió.

Els resultats de les taules rodones van servir de base per a posteriors iniciatives d’incidència política d’alt nivell, entre les quals un esdeveniment paral·lel sobre polítiques de salut metabòlica i hepàtica a la Reunió d’Alt Nivell de l’Assemblea General de les Nacions Unides sobre Malalties No Transmissibles el setembre de 2025, i una sessió específica a la Cimera Mundial de la Salut l’octubre de 2025. Tots dos fòrums es van centrar en l’exclusió persistent de la MASLD i la MASH de la resposta global davant les MNT.

Un front unificat en salut metabòlica i hepàtica

La declaració conjunta davant el Consell Executiu de l’OMS també es produeix després de la publicació d’un editorial coordinat, «Anomenar la MASLD/MASH i actuar», publicat en tres revistes científiques en resposta a la Declaració de l’Assemblea General de les Nacions Unides sobre Malalties No Transmissibles i Salut Mental. L’editorial assenyala una creixent alineació entre les comunitats d’hepatologia, diabetis i obesitat, amb una convergència entre organitzacions internacionals capdavanteres com l’American Association for the Study of Liver Diseases, l’European Association for the Study of the Liver, la International Diabetes Federation, la Latin American Association for the Study of the Liver i la World Obesity Federation.

Una oportunitat històrica per a una acció global coordinada

«Aquest és un moment històric per a l’esteatosi hepàtica. És la primera vegada que es presenta davant el Consell Executiu de l’OMS una proposta que aborda explícitament aquesta malaltia i la primera declaració de la societat civil sobre aquest tema presentada a aquest nivell. Si s’adopta una resolució a l’Assemblea Mundial de la Salut al maig, suposaria un senyal institucional clau i podria catalitzar una acció coordinada entre països per ajudar milions de persones arreu del món», afirma Jeffrey V. Lazarus, director del Grup de Salut Pública del Fetge d’ISGlobal i professor de la CUNY Graduate School of Public Health and Health Policy.

En conjunt, aquests avenços apunten a un missatge polític coherent: tot i que l’evidència és sòlida i l’alineació internacional va en augment, el marc institucional formal per part de l’OMS continua sent essencial per possibilitar una acció global coordinada davant l’obesitat i l’esteatosi hepàtica. En aquest sentit, acollim amb satisfacció la proposta històrica d’una resolució sobre aquesta malaltia presentada per 13 països al Consell Executiu de l’OMS i donem suport a la seva aprovació a l’Assemblea Mundial de la Salut del maig de 2026. 

L’operació s’ha dut a terme mitjançant un acord de license for equity, un model de transferència tecnològica en què ISGlobal llicencia un programari avançat de prevenció de lesions a canvi d’accions de l’empresa emergent.

Ciència i tecnologia al servei del rendiment

Aquesta col·laboració integra el coneixement científic d’ISGlobal amb la plataforma d’intel·ligència artificial de Made of Genes per a la millora del rendiment esportiu i la gestió de dades multimodals, maximitzant l’eficiència de la medicina personalitzada. El coneixement i l’algoritme transferits, desenvolupats per l’equip del Dr. Juan Ramón González, utilitzen models predictius per analitzar dades d’esportòmica (la integració de l’esport amb la genòmica i la metabolòmica) i la càrrega d’activitat física. L’aliança entre ISGlobal i Made of Genes se suma a la col·laboració que ambdues institucions mantenen amb el Barça Innovation Hub per al desenvolupament de models que integrin dades òmiques i càrrega física.

ISGlobal i Made of Genes també han signat un acord marc de col·laboració per explorar noves fronteres en la medicina de precisió i la salut global, aprofitant les sinergies entre els equips de recerca d’ISGlobal i la capacitat d’execució tecnològica de Genomcore.

Gràcies a aquesta aliança, Made of Genes consolida el seu lideratge en el sector i ISGlobal reforça el seu paper com a actor clau en l’ecosistema d’innovació en salut mitjançant spin-offs i transferència tecnològica, aportant rigor científic per optimitzar la salut a través de l’activitat física. Aquesta unió permet traslladar la medicina de precisió de la recerca a l’aplicació real, millorant la prevenció activa i la longevitat.

Al departament de Comunicació d’ISGlobal hem decidit sumar-nos a la iniciativa OFF February.

Què és l’OFF February?

És una iniciativa global que proposa posar límits a les xarxes socials en favor del benestar i amb l’objectiu que les persones recuperem el control sobre el nostre temps. 

Què és el que farem?

Tal com proposa aquesta campanya, a l’equip de comunicació hem desinstal·lat totes les xarxes socials dels nostres telèfons corporatius i personals, ja que també hem acordat sumar-nos-hi a títol individual.

No es tracta d’eliminar completament les xarxes socials, sinó de treure-les de les nostres butxaques, com a mesura davant la hiperconnexió i l’ús compulsiu d’unes eines que cada vegada fan servir patrons més addictius. 

Això no vol dir que deixem de publicar en aquests canals. Tal com proposa l’OFF February, durant el mes de febrer hi accedirem únicament a través dels navegadors web i, a més, reduirem el nombre i la freqüència de publicació a tots els nostres canals socials.

Per què fem això?

Perquè les xarxes socials són cada vegada més xarxes i menys socials. Perquè des que vam obrir el nostre primer compte l’any 2011 hem vist com es produïa de manera cada cop més clara el fenomen que Cory Doctorow va batejar com a “merdificació”, pel qual les eines i els seus algoritmes s’han anat degradant fins a arribar a una fase en què es prioritza per damunt de tot el benefici i l’extracció de dades, i es releguen les persones i la seva salut a l’últim pla.

Lluny queden els temps en què accedíem a les xarxes socials per estar connectats amb les nostres amistats i contactes o per estar millor informats. També ha quedat enrere la diversificació de les diferents plataformes. Ara sembla que pràcticament totes serveixen el mateix engrut de continguts superficials, extrems i, sovint, tòxics, elaborat per gent amb qui probablement no has parlat mai i a qui probablement tampoc t’havies proposat seguir. 

La paradoxa d’ISGlobal

Les persones que integrem l’equip de Comunicació som conscients de viure en una contradicció constant en la recerca dels objectius d’ISGlobal, que és un centre d’investigació i translació en salut global. Nosaltres som aquí per al segon dels pilars: traslladar a la societat el coneixement generat pels aproximadament 400 científics i científiques que treballen al nostre costat. 

Aquesta tasca, ja complicada per si mateixa, és encara més difícil de dur a terme en un moment en què cada vegada són menys les persones que recorren als mitjans de comunicació per informar-se i més les que ho fan —o almenys això és el que creuen— a les xarxes socials. Dit d’una altra manera: hi ha sectors sencers de la població als quals mai no podrem arribar si no és a través de les xarxes socials. 

Tanmateix, la missió d’ISGlobal és “millorar la salut global i promoure l’equitat en salut”. I és aquí on la paradoxa es fa evident. Sabem —nosaltres millor que ningú— que la ciència és lenta a l’hora de produir consensos i que sempre va dècades per darrere de la indústria. Però ja hi ha evidències que les xarxes socials no són precisament bones per a la salut: hi ha estudis que, de manera directa o indirecta, les associen amb problemes de salut mental, ús problemàtic o addictiu, afectació del son i amb sobrepès i obesitat, entre d’altres. 

A més, el scroll infinit i altres patrons addictius emprats per les grans empreses tecnològiques propietàries de les xarxes socials exploten debilitats del nostre cervell i ens aboquen al consum compulsiu d’un fast food per a l’intel·lecte que pot tenir conseqüències catastròfiques per a la nostra capacitat d’atenció i la nostra capacitat de pensament profund. Hi ha autors que ja parlen de postalfabetisme. Deixem per a un altre dia el debat sobre com aquest còctel perillós pot estar afectant la salut de les democràcies. 

Sabent tot això, com és possible que una institució que es dedica a millorar la salut global i promoure l’equitat en salut faci ús d’aquestes eines? Aquesta és la pregunta que ens fem nosaltres mateixos. I el cert és que ningú no ens obliga a fer servir aquestes plataformes. Tal com han expressat magistralment els professors Cristina Fernández i Santiago Giraldo en el seu darrer llibre, estem Segrestats per les xarxes i, a més —hi afegim nosaltres—, tenim síndrome d’Estocolm.

Una disjuntiva lose-lose

Amb les cartes que tenim a la mà, no sembla que hi hagi possibilitat de guanyar la partida a curt termini. Si realment volem arribar a la gent, hem d’anar on es troba. I, encara que cada vegada ens agradi menys, s’estima que les xarxes socials en el seu conjunt tenen actualment més de 5.600 milions d’usuaris, cosa que equival a gairebé el 70% de la població mundial. Hi tenim molt a fer per actuar com a àncora davant la desinformació i intentar erigir-nos en una font fiable, especialment per a la població més jove i amb menys formació. Marxar ara seria deixar-los a la seva sort i, potser, condemnar-nos a nosaltres mateixos a la irrellevància. 

Quedar-nos implica transitar pel fil de la contradicció.

De moment i, a manca de solucions totals, ens sumem a l’OFF February i donem la benvinguda a aquest mes amb la voluntat de seguir una dieta rica en nutrients cognitius i baixa en scroll. 

El catàleg reuneix eines digitals, materials educatius, cursos de formació, activitats de ciència ciutadana, tallers pràctics i projectes en curs que connecten la recerca, la divulgació, la participació comunitària i el suport a les polítiques públiques. Reflecteix un enfocament multidisciplinari basat en la recerca, la pedagogia i el marc de One Health.

Dissenyats per a una àmplia varietat de públics, com ara la ciutadania, els professionals de la salut, les comunitats educatives, les administracions locals i les organitzacions socials, els recursos estan disponibles tant com a materials d’autoús com mitjançant activitats sota demanda.

Què inclou el catàleg?

• Programes de ciència ciutadana, com ara SAFE i ENDEMIC
• Tallers pràctics, com Fem un antibiograma! i activitats educatives creatives adreçades a infants i joves
• Eines digitals i laboratoris virtuals per explorar i visualitzar la resistència als antimicrobians
• Cursos de formació acreditats per a professionals de la salut
• Materials de divulgació multilingües, incloent-hi infografies, vídeos, recursos imprimibles, continguts de blog i formats interactius
• Projectes actius en salut pública, salut ambiental i One Health

Aquest esdeveniment ofereix l’oportunitat de donar visibilitat a un conjunt d’accions innovadores que promouen el coneixement, la prevenció i les respostes col·lectives davant la resistència als antimicrobians, amb un fort impacte educatiu, participatiu i social.

Inscripció

Inscripció mitjançant formulari de Google

Detalls de l’esdeveniment

Data: 17 de febrer de 2026
Hora: 11.00 h
Lloc: Global Room, ISGlobal Campus Clínic (c. Rosselló, 171 - Barcelona)

Aquest esdeveniment inclourà una breu visita als nostres laboratoris del Centre de Recerca Biomèdica Esther Koplowitz, després de la presentació (12:00 h aprox.).

El Congrés Mundial sobre l'Exposoma fomentarà la col·laboració i la coordinació internacional en la recerca sobre l’exposoma. L’esdeveniment reunirà investigadors i investigadores, responsables de polítiques públiques, representants de la indústria, finançadors i altres parts interessades clau compromeses amb l’avenç de la salut humana a través de la ciència de l’exposoma i les seves aplicacions pràctiques.

Les persones participants tindran l’oportunitat d’escoltar ponents magistrals de primer nivell, interactuar amb experts i innovadors del sector, i conèixer els darrers avenços en recerca i pràctica de l’exposoma. El congrés també oferirà a joves investigadors i investigadores una plataforma per presentar i debatre els seus resultats més recents.

Per a més informació sobre l’esdeveniment, visiteu el lloc web.

[Aquest article l’han escrit conjuntament Virginia Rodríguez, coordinadora d’Incidència Política a ISGlobal, i Marta Ribes, investigadora postdoctoral en epidemiologia del noma.]

Anys després que el terme Malalties Tropicals Desateses (MTD) entrés a l’agenda global, milions de persones continuen convivint amb malalties de les quals gairebé no es parla, que s’investiguen poc i es tracten de manera insuficient. I aquest abandonament no és casual: és el resultat de decisions —o de la seva absència— en un sistema global que avui travessa una profunda reconfiguració.

Fa mesos que assistim i intentem adaptar-nos a les profundes transformacions que estan redefinint el sistema internacional de la Salut Global. Pràcticament tots els actors fonamentals estan abordant reestructuracions i reprioritzant les seves agendes de treball com a conseqüència de les retallades de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament. Les MTD són, com indica el seu nom, de les més susceptibles de colar-se entre les escletxes de tots aquests processos. No només és difícil quantificar el nombre de persones afectades, sinó que, a més, afligeixen les persones més pobres i vulnerables del planeta. En el context actual, fer de l’equitat una brúixola per orientar-nos respon a la pregunta fonamental de quin món volem que en resulti d’aquesta transformació. Volem un món més just.

La Coalició Espanyola contra les Malalties Tropicals Desateses, del grup promotor de la qual forma part ISGlobal, es posa en marxa per visibilitzar les MTD i mobilitzar recursos, coneixement i voluntat política a Espanya.

Una de les MTD és des del 2023 el noma, que ofereix un exemple perfecte de com la injustícia es perpetua i s’aprofundeix. Aquesta malaltia afecta infants en condicions de pobresa extrema, desnutrició i manca d’higiene. El nombre creixent de conflictes i la crisi climàtica no fan sinó augmentar el nombre de persones que corren el risc de patir-la. Aquest caldo de cultiu es veu catalitzat per les retallades dels programes d’ajuda oficial al desenvolupament dels darrers mesos. Aquestes desigualtats socials creixents probablement es materialitzen en un nombre cada vegada més gran de casos de noma, encertadament anomenat “un biomarcador de la pobresa”.

Ciència, compromís i coalicions

El noma també ens ofereix un exemple poderós del que cal per trencar aquesta espiral. En primer lloc, la ciència, el coneixement com a base de les intervencions més eficaces per diagnosticar i tractar la malaltia. Aquest coneixement dona veu als infants que l’han patida i la pateixen, i les persones que en sobreviuen s’han convertit en actors fonamentals en la seva difusió.

En segon lloc, el compromís de persones i institucions decidides a no ser indiferents davant d’aquesta injustícia. El tipus de compromís que fa 30 anys va posar en marxa una organització mallorquina, la Fundació Campaner, que des d’aleshores mobilitza recursos i capacitats per atendre els infants que pateixen noma i sensibilitzar sobre la malaltia. Una de les iniciatives que estan promovent és declarar el 3 de desembre, dia de la mort del seu fundador Josep Campaner l’any 2023, com a Dia Internacional de la Lluita contra el Noma. Aquesta setmana han presentat la seva delegació a Madrid i han convocat una reunió amb els grups parlamentaris per promoure el suport unànime del Congrés a aquesta iniciativa.

Llançament de la Coalició Espanyola contra les MTD a l’Institut de Salut Carlos III, a Madrid. A baix a la dreta, membres de la Fundació Campaner i la investigadora Marta Ribes al Congrés dels Diputats, on van promoure declarar el 3 de desembre com a Dia Internacional de la Lluita contra el Noma.

En tercer lloc, les coalicions que uneixen els esforços d’organitzacions i institucions com les que hem creat la Coalició Espanyola contra les Malalties Tropicals Desateses, presentada el 29 de gener a l’Institut de Salut Carlos III de Madrid. Aquesta iniciativa, del grup promotor de la qual forma part ISGlobal, neix per visibilitzar les MTD i mobilitzar recursos, coneixement i voluntat política a Espanya. L’objectiu és donar suport al treball en la prevenció, el control i l’eliminació d’aquestes malalties, en línia amb els objectius de l’Organització Mundial de la Salut, els Objectius de Desenvolupament Sostenible i la visió d’Espanya sobre la salut global que recull l’Estratègia de Salut Global aprovada el 2025.

Ciència, compromís i coalicions, amb l’equitat com a brúixola irrenunciable en aquests temps convulsos.

Resum executiu

La pandèmia de la COVID-19 va demostrar que la capacitat de traslladar ràpidament l’evidència científica a les decisions polítiques pot salvar milers de vides. Tanmateix, l’absència d’estructures permanents d’intermediació del coneixement (knowledge brokers) entre la comunitat científica i les persones decisores va provocar respostes lentes, fragmentades i poc coordinades en moltes regions d’Espanya. Aquest policy brief, elaborat per la Plataforma P3R3 d’ISGlobal, amb el suport de la Fundació “la Caixa”, proposa un canvi sistèmic: la creació d’oficines regionals d’assessorament científic a les comunitats autònomes, inspirades en models internacionals d’èxit.

El document analitza experiències de països com el Regne Unit (amb el seu Scientific Advisory Group for Emergencies, SAGE), Alemanya, Canadà i Nova Zelanda, que durant la COVID-19 i altres crisis van demostrar l’eficàcia de disposar de mecanismes formals de diàleg entre ciència i política. Aquests sistemes no només van millorar la resposta immediata, sinó també la recuperació posterior i la preparació davant futures amenaces. A Espanya, tot i que l’ONAC representa un avenç important a escala estatal, la descentralització de les competències sanitàries exigeix replicar aquests mecanismes a les comunitats autònomes.

L’anàlisi identifica Catalunya com un cas d’estudi prioritari. El Comitè Científic Assessor de la COVID-19 a Catalunya va assenyalar el 2022 que aquesta regió va ser una de les més afectades d’Europa, amb un elevat excés de mortalitat, en part a causa de la inexistència d’espais formals d’assessorament científic i tècnic a l’inici de la pandèmia. Tot i que es van crear òrgans ad hoc com el Comitè Tècnic del PROCICAT o el Grup Col·laboratiu Multidisciplinari, aquests mecanismes van ser improvisats i no es van mantenir actius un cop superada l’emergència.

La proposta central del document és clara: establir punts focals o oficines d’assessorament científic a cada comunitat autònoma, amb un mandat explícit, recursos adequats i metodologies rigoroses com l’enfocament GRADE per sintetitzar l’evidència. Aquestes estructures no han de duplicar esforços, sinó complementar-se amb l’ONAC i amb plataformes intersectorials com la plataforma P3R3, que actuen com a espais de síntesi i traducció del coneixement. L’objectiu és garantir que, quan arribi la pròxima crisi, els canals de confiança, les relacions i els protocols ja estiguin establerts, evitant la improvisació que va costar vides durant la pandèmia.

El document emfatitza que construir aquestes capacitats no requereix estructures complexes ni inversions massives. Sovint n’hi ha prou amb designar i empoderar professionals ben posicionats dins de les administracions, amb formació i mandat per actuar com a enllaç amb les xarxes científiques. La clau és actuar ara, “en temps de pau”, abans que la urgència torni a obligar a prendre decisions sense la millor informació disponible.

Punts clau

• Les comunitats autònomes no disposen d’estructures continuades per traslladar l’evidència científica a les decisions polítiques, tot i gestionar competències clau com la sanitat durant emergències.
• La COVID-19 va demostrar que l’absència d’intermediaris del coneixement provoca respostes fragmentades, pèrdua de confiança i resultats subòptims que costen vides.
• Models internacionals d’èxit demostren que els mecanismes formals d’assessorament científic funcionen tant en crisi com en la fase de recuperació.
• Catalunya, una de les regions europees més afectades per la pandèmia, és el cas d’estudi que evidencia la urgència d’institucionalitzar aquests canals a Espanya.
• La proposta és crear oficines regionals d’assessorament científic amb un mandat clar i estructurat, metodologies rigoroses i complementarietat amb l’ONAC estatal i plataformes com P3R3.
• El moment d’actuar és ara: construir confiança, relacions i protocols “en temps de pau” per estar preparats quan arribi la pròxima emergència sanitària.

CLICA AQUÍ PER ACCEDIR AL DOCUMENT COMPLET (2 MB)

The meeting will take place on Thursday, 19 February 2026, from 9:00 to 17:30, at the PRBB Auditorium in Barcelona.

The event is now at full capacity.

About the event

This event is the second major meeting organised within the framework of the P3R3 Global Platform, following the first workshop held in January 2025 in Barcelona. Building on the discussions and outcomes of that initial meeting, this second edition will provide a space to:

• Reflect on policy challenges for effective preparedness and response.
• Review lessons learned during the first year of the P3R3 Global Platform.
• Explore intersectoral approaches that connect science, policy, practice and civil society to improve preparedness and resilience to future crises.

Programme overview

Participants will be able to attend three main sessions:

1. The State of the P3R3 Platform One Year After the First Workshop

Speakers:

• Denise Naniche (ISGlobal)
• Elizabeth Diago Navarro (ISGlobal)
• Josep Lobera (ONAC)
• Josep Maria Jansa (ASPB)

This session will take stock of the progress made since the launch of the P3R3 Global Platform and identify key priorities for the year ahead.

2. Roundtable: Intersectoral Collaborations for Better Preparedness and Response to Global Health Crises - Best practices and lessons learnt from other contexts

Speakers:

• Tamara Giles-Vernick (Institut Pasteur)
• Natalia Martin (BE READY, ANRS | Inserm)
• Carthage Smith (OECD)
• Berta Suárez Rodríguez (CCAES)

The roundtable will examine concrete examples of collaboration across sectors and discuss how these experiences can inform preparedness and response strategies in different settings.

3. Thematic workshops

• Community preparedness
• Translation of evidence to policy and practice

These interactive workshops will focus on practical tools and approaches to strengthen preparedness at community level and improve the use of scientific evidence in decision-making.

Who should attend it

This meeting is an invitation-only event and is particularly relevant for professionals working on:

• Global health security and crisis preparedness
• Climate change and health
• Preparedness, response and resilience strategies
• Evidence-based policy and decision-making
• Intersectoral collaboration in health emergencies

Practical information

• Date: Thursday, 19 February 2026
• Time: 9:00–17:30 h
• Venue: PRBB Auditorium, Barcelona
• Format: In-person, invitation-only

Additional resources

• Full programme
• Concept note
• Join ISGlobal’s Preparedness and Response Mailing List

L’esdeveniment inclourà la projecció del documental “Campaner, el fabricant de somriures. Passat, present i futur”, que repassa els 30 anys de trajectòria de la Fundació Campaner en la lluita contra el noma, una malaltia greu i encara massa desconeguda que afecta principalment infants que viuen en contextos de pobresa extrema.

Després de la projecció, s’obrirà un col·loqui per reflexionar sobre el noma, les malalties tropicals desateses i el paper de la cooperació internacional i la recerca en salut global, amb la participació de persones vinculades tant a la Fundació Campaner com a l’àmbit científic i sanitari.

En acabar el cinefòrum, la trobada continuarà en un local proper, amb vermut i música en directe, en un ambient distès i obert a la conversa.

Ponents

• Miquel Ensenyat, director de la Fundació Campaner.
• Marta Ribes, investigadora postdoctoral en epidemiologia del noma a ISGlobal.

Un estudi recent liderat per un equip investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, aporta una nova eina per fer front aquest repte: un sistema que combina tests ràpids de diagnòstic amb l’anàlisi de vídeo mitjançant un telèfon mòbil, capaç no només de detectar la infecció, sinó també d’anticipar quins pacients poden desenvolupar formes greus de malària en menys de sis minuts.

Biomarcadors clau per identificar la malària greu

L’estudi, publicat a la revista Biosensors and Bioelectronics, se centra en l’anàlisi de dos biomarcadors produïts pel paràsit de la malària: la proteïna PfHRP2, específica de Plasmodium falciparum, el paràsit que sol generar la forma més greu de la malaltia i l’enzim pan-lactat deshidrogenasa (pan-pLDH), present en Plasmodium spp. Mitjançant immunoassaigs de laboratori i tests de flux lateral —similars als tests d’embaràs o als utilitzats durant la pandèmia—, els investigadors van comparar la capacitat de tots dos marcadors tant per diagnosticar la malària com per identificar els casos de major gravetat.

Els resultats mostren que, tot i que PfHRP2 és molt precisa per confirmar la infecció, el biomarcador pan-pLDH és especialment útil per distingir els pacients amb risc de malaltia greu, fins i tot quan s’utilitza en tests ràpids senzills. “Aquesta diferència és clau des del punt de vista clínic, ja que permet obtenir informació rellevant per a la presa de decisions sense necessitat d’equipament de laboratori complex”, explica Claudio Parolo, investigador Ramon y Cajal del Departament d’Enginyeria Química de la URV i external Associated Researcher a ISGlobal.

Una estratègia per entorns no endèmics però que podria ser traslladable

Aquest avenç s’ha validat fins ara en entorns no endèmics, on la malària és poc freqüent però potencialment molt greu, i on l’accés a eines diagnòstiques especialitzades sovint es concentra en centres de referència. Tot i això, els investigadors consideren que l’estratègia podria ser traslladable en el futur a contextos endèmics, ja que es basa en tests ràpids de baix cost i en tecnologies àmpliament disponibles com el telèfon mòbil. Caldrà, però, validar-ne el rendiment en aquests entorns, tenint en compte les diferències epidemiològiques i clíniques.

La recerca ha estat liderada per Claudio Parolo conjuntament amb Daniel Camprubí, investigador d’ISGlobal i metge del Servei de Salut Internacional de l’Hospital Clínic Barcelona. El treball s’ha desenvolupat en el marc de la tesi doctoral de Júlia Pedreira, investigadora predoctoral a ISGlobal, i ha comptat també amb el suport de l’equip de ciència de dades coordinat per Paula Petrone, del Barcelona Supercomputing Centerque, ha contribuït a donar suport a l’anàlisi quantitativa dels resultats.

Actualment, l’equip continua treballant en la validació dels resultats en mostres més àmplies i en entorns clínics reals, amb l’objectiu que, en un futur proper, un simple test ràpid analitzat amb un mòbil pugui convertir-se en una eina estàndard per a l’avaluació precoç de la malària importada.

Referència

Julia Pedreira-Rincón, Leire Balerdi-Sarasola, Guillermo Villanueva, Pedro E. Fleitas, Alfons Jimenez, Alfredo Mayor, Jose Muñoz, Carme Subirà, Miriam J. Alvarez-Martinez, Paula Petrone, Daniel Camprubí-Ferrer, Claudio Parolo, pLDH to identify severity in imported malaria: Implementing smartphone video analysis for rapid clinical decision-making,Biosensors and Bioelectronics, Volume 294, 2026, 118228, ISSN 0956-5663, https://doi.org/10.1016/j.bios.2025.118228.

L’estudi, publicat a Environmental Pollution, va incloure dades de 168 parelles mare-fill participants en el projecte BiSC (Barcelona Life Study Cohort), dut a terme a Barcelona entre el 2018 i el 2023. L’exposició total al diòxid de nitrogen (NO₂), al carboni negre (BC), al material particulat (PM_2.5) i al contingut de coure (Cu) i ferro (Fe) en PM_2.5 durant l’embaràs es va avaluar mitjançant models avançats que combinaven estimacions de contaminació amb informació de temps-activitat a les llars, als llocs de treball i durant els desplaçaments. 

Un mètode innovador per avaluar el desenvolupament cognitiu

El desenvolupament cognitiu es va avaluar mitjançant una prova de seguiment ocular, una tècnica no invasiva que permet analitzar com els nadons processen la informació visual. Hi van participar un total de 180 nadons als 6 mesos d’edat, dels quals 75 van ser reavaluats als 18 mesos. Durant la prova, els nadons inicialment es familiaritzaven amb una imatge i, posteriorment, se’ls presentaven simultàniament dues imatges: una de coneguda i una de nova. El sistema registrava el temps de mirada a cadascuna. Mirar més temps la imatge nova, el que es coneix com a “preferència per la novetat”, indica que el nadó reconeix la imatge familiar i presenta una millor memòria de reconeixement. 

“Aquest és el primer estudi que examina la relació entre l’exposició prenatal a la contaminació de l’aire i el neurodesenvolupament infantil utilitzant tècniques de seguiment ocular. Aquest enfocament permet obtenir una mesura objectiva i directa, sense dependre de qüestionaris ni de la interpretació d’adults, fet que ho converteix en una eina adequada per avaluar el desenvolupament cognitiu en els primers mesos de vida”, afirma Carmen Peuters, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.

L’exposició a la contaminació redueix el rendiment cognitiu

L’anàlisi va revelar que una major exposició prenatal als contaminants atmosfèrics es tradueix en una menor preferència per la novetat en les tasques de memòria visual, fet que indica un menor rendiment cognitiu en els nounats. Les associacions més fortes es van observar per al carboni negre, les PM_2.5 i el contingut de coure en les PM_2.5. Per a tots els contaminants, les associacions van ser més intenses en els nens que en les nenes, fet que suggereix una possible vulnerabilitat específica segons el sexe.

“Diversos mecanismes biològics poden explicar com l’exposició prenatal a la contaminació de l’aire afecta el neurodesenvolupament. Els contaminants poden travessar la barrera placentària, desencadenant inflamació sistèmica i estrès oxidatiu en el fetus, interferint en el desenvolupament cerebral”, assenyala Jordi Sunyer, coordinador del projecte BiSC i autor sènior de l’estudi.

Implicacions per a la salut pública

Tot i que les diferències observades entre els participants més exposats a la contaminació i els menys exposats no són grans a nivell individual, des d’un punt de vista científic i de protecció de la salut pública, i considerant tota la població en conjunt, sí que resulten rellevants.

Aquests resultats se sumen a la creixent evidència que la contaminació de l’aire no només perjudica la salut pulmonar i cardiovascular, sinó que també afecta el neurodesenvolupament. En aquest sentit, un estudi previ del mateix equip va mostrar que l’exposició prenatal a la contaminació s’associa amb canvis en les estructures cerebrals fetals.

“Els nostres resultats indiquen que el període prenatal representa una finestra crítica de vulnerabilitat davant les exposicions ambientals i reforcen la necessitat de polítiques ambientals més estrictes i de mesures específiques per protegir la salut de les dones embarassades i de la infància”, subratlla Joan Birulés, investigador de la Universitat de Barcelona i un dels autors de l’estudi.

Referència

Peuters, C., Birulés, J., Galmés, T., Basagaña, X., Dominguez, A., Foraster, M., Gomez-Herrera, L., Gómez-Roig, M. D., Llurba, E., Rivas, I., Sánchez-Galán, J., Bosch, L., Gascon, M., Dadvand, P., & Sunyer, J. Prenatal exposure to air pollution and infant cognitive development using an eye-tracking visual paired-comparison task. Environmental Pollution, 2025. Doi: 10.1016/j.envpol.2025.127496

Un nou model alineat amb la normativa i les pràctiques del sistema CERCA

La revisió del model de direcció respon a l’evolució de la institució i a la voluntat de reforçar la coherència entre l’estratègia científica i la gestió institucional. L’assumpció de la Direcció Científica per part del director general és una pràctica habitual en moltes institucions del sistema CERCA i està alineada amb la nova llei catalana de la ciència, així com amb els estatuts d’ISGlobal. Aquest model permet una major integració entre el lideratge científic, la presa de decisions estratègiques i la representació institucional, en un context marcat pel creixement i la consolidació d’ISGlobal a escala nacional i internacional.

En aquest marc, ISGlobal crea la figura de subdirectora amb l’objectiu de donar suport directe al director general i científic i redistribuir part de les funcions i responsabilitats que fins ara recaien en la Direcció Científica. Aquesta posició tindrà un paper estratègic, científic i representatiu, contribuint a enfortir la capacitat de coordinació i lideratge de la institució. Judith Garcia-Aymerich ha estat designada per ocupar aquest càrrec a partir de l’1 de gener de 2026, després d’un procés d’avaluació i validació per part dels diferents òrgans de govern i direcció d’ISGlobal.

Judith Garcia-Aymerich és doctora en Medicina i compta amb una sòlida trajectòria en salut pública i epidemiologia. La seva recerca s’ha centrat principalment en les malalties respiratòries cròniques, la multimorbiditat i l’envelliment saludable, amb una producció científica destacada i una àmplia experiència en la coordinació de projectes competitius nacionals i internacionals. Fins ara ha estat codirectora del programa de recerca Medi ambient i salut al llarg de la vida, responsabilitat que deixarà per assumir plenament el seu nou rol institucional com a subdirectora.

Aposta per un lideratge sòlid i col·laboratiu

En relació amb aquesta nova etapa, Quique Bassat ha assenyalat que “assumir la Direcció Científica juntament amb la Direcció General és una gran responsabilitat i una oportunitat per continuar impulsant una visió integrada de la recerca i l’impacte d’ISGlobal. Comptar amb Judith com a subdirectora és una garantia de rigor, compromís i capacitat de gestió en un moment clau per a la institució”. 

Bassat també ha volgut agrair a Denise Naniche “l’enorme esforç que ha suposat la seva tasca al capdavant de la Direcció Científica, especialment durant la pandèmia de la COVID-19. Denise ha promogut una visió unificada d’ISGlobal, impulsant sinergies entre investigadors, donant suport a l’avenç estratègic de la institució i contribuint a enfortir-la. Estem profundament agraïts pel seu lideratge i els seus assoliments”.

Per la seva banda, Judith Garcia-Aymerich ha expressat que “és un honor assumir aquesta nova responsabilitat i poder contribuir, des d’una perspectiva institucional, a l’enfortiment d’ISGlobal. Afronto aquesta etapa amb il·lusió i amb el compromís de treballar de manera col·laborativa per continuar avançant en la missió de millorar la salut global des de la recerca, la formació i la transferència del coneixement”.