Les resistències antimicrobianes es produeixen quan els bacteris, els virus, els fongs o els paràsits deixen de respondre als antibiòtics que utilitzem per combatre’ls. Aquest fenomen dificulta el tractament de les infeccions i constitueix un dels grans reptes actuals per a la salut global.

Sota el lema En un món en què viatgem constantment, també ho fan els bacteris, la campanya trasllada aquest problema als espais quotidians de la ciutadania. Vídeos en stop motion, murals al transport públic, una exposició artística i un cicle de taules rodones convidaran a reflexionar sobre com les nostres decisions poden contribuir a frenar aquesta “pandèmia invisible”.

Amb gestos quotidians i decisions informades podem prevenir infeccions, evitar la propagació de bacteris resistents i preservar l’eficàcia dels antibiòtics: cuida’t, informa’t i actua.

Cicle de taules rodones

Durant el mes de novembre s’organitzaran quatre sessions obertes al públic en diferents equipaments de Barcelona. Professionals de la microbiologia, la salut pública, la prevenció d’infeccions, la salut ambiental i altres disciplines conversaran amb la ciutadania sobre els mites i les decisions quotidianes relacionades amb la higiene, els antibiòtics i les resistències antimicrobianes.

Les sessions permetran plantejar preguntes, analitzar situacions properes i identificar accions individuals i col·lectives que poden contribuir a protegir la nostra salut.

Mites, manies i fake news: els hàbits d’higiene que fan més mal que bé

Desinfectar-ho tot és sempre millor? Cal utilitzar productes antibacterians per rentar la roba o netejar la llar? Els antibiòtics serveixen per curar un refredat?

Aquesta sessió desmuntarà algunes de les falses creences més habituals sobre la higiene, les infeccions i els antibiòtics. També oferirà eines per distingir la informació fiable de la desinformació i adoptar hàbits realment efectius per prevenir infeccions.

📍 Lloc: Centre Cívic El Guinardó
📅 Data: 11 de novembre de 2026, a les 19 h

Antibiòtics: els fem servir bé? Decisions quotidianes que protegeixen la nostra salut

Els antibiòtics han revolucionat la medicina, però utilitzar-los de manera inadequada accelera l’aparició de bacteris resistents.

A partir de casos i situacions quotidianes, la taula rodona abordarà quan cal prendre antibiòtics i quan no, què passa si interrompem un tractament, què hem de fer amb els medicaments sobrants, com s’han de gestionar les possibles al·lèrgies i quins riscos comporta l’automedicació.

📍 Lloc: Centre Cívic Vil·la Urània
📅 Data: 18 de novembre de 2026, de 18.30 a 20 h

Una sola salut: com connecten els antibiòtics, els animals, el medi ambient i nosaltres?

La salut de les persones està estretament relacionada amb la dels animals i la del medi ambient. Els antibiòtics utilitzats en la medicina humana, la ramaderia o els sistemes productius poden afavorir la circulació de bacteris resistents entre diferents ecosistemes.

Aquesta sessió introduirà el concepte d’Una Sola Salut —o One Health— mitjançant exemples relacionats amb la producció alimentària, la salut animal, la qualitat ambiental, la seguretat alimentària i la prevenció d’infeccions. També abordarà com les crisis humanitàries, els conflictes, els desastres naturals i les migracions poden influir en la propagació de les resistències antimicrobianes.

📍 Lloc: Casal de Barri de Vallcarca – Can Carol
📅 Data: 19 de novembre de 2026, a les 19 h

Mites, manies i fake news: els hàbits d’higiene que fan més mal que bé

Una nova sessió oberta al veïnat per revisar les nostres rutines d’higiene, resoldre dubtes sobre l’ús dels antibiòtics i desmentir creences que poden portar-nos a adoptar pràctiques innecessàries o contraproduents.

📍 Lloc: Biblioteca El Carmel – Juan Marsé
📅 Data: 24 de novembre de 2026, a les 10 h

Exposició «Una Sola Salut»

Durant tot el mes de novembre, el Casal de Barri de Vallcarca – Can Carol acollirà una instal·lació artística immersiva i interactiva dedicada a les resistències antimicrobianes.

L’experiència permetrà descobrir, des d’una perspectiva artística i divulgativa, com apareixen i es propaguen els bacteris resistents, quin impacte pot tenir el consum d’antibiòtics sobre el medi ambient i per què la salut humana, l’animal i l’ambiental no es poden entendre per separat.

📍 Lloc: Casal de Barri de Vallcarca – Can Carol
📅 Dates: de l’1 al 30 de novembre de 2026

Les resistències antimicrobianes viatgen en transport públic

La campanya també sortirà al carrer mitjançant vídeos en stop motion i murals instal·lats en estacions, metros, autobusos i altres espais del transport públic de diferents ciutats de l’Estat.

Aquestes accions visuals mostraran com els bacteris poden desplaçar-se amb nosaltres i recordaran algunes mesures senzilles per prevenir infeccions, reduir els contagis i evitar l’aparició de noves resistències.

El vídeo de la campanya, disponible en català, castellà, anglès, italià i portuguès, es projectarà en pantalles del transport públic. Paral·lelament, els murals acostaran els principals missatges de la campanya a milers de persones durant els seus trajectes quotidians.

De la sensibilització a l’acció

Les activitats volen obrir el debat sobre les resistències antimicrobianes a tota la ciutadania i generar espais de conversa entre persones expertes, professionals sanitaris, responsables públics i societat civil.

A més de sensibilitzar i promoure un ús més responsable dels antibiòtics, les aportacions recollides durant la campanya contribuiran a elaborar un informe final sobre les mesures i regulacions necessàries per facilitar accions més àgils i efectives davant les resistències antimicrobianes.

Estudis en humans mostren que l'alteració del rellotge biològic pot afeblir la resposta immunitària i augmentar la susceptibilitat a les infeccions. Durant la pandèmia de COVID-19, un estudi dut a terme al Regne Unit va trobar que les alteracions del son s'associaven amb un risc més elevat d'infecció per SARS-CoV-2. “Tanmateix, cap estudi previ havia avaluat si l'alteració del rellotge biològic també augmenta el risc de desenvolupar COVID persistent”, afirma la primera autora, Kyriaki Papantoniou, professora associada de la Universitat Mèdica de Viena i investigadora associada d'ISGlobal.

Les persones que treballen en torns de nit presenten un risc més elevat de COVID persistent

En aquest estudi, l'equip investigador va fer un seguiment de 2.941 persones adultes de la cohort COVICAT, basada en població general de Catalunya, entre el 2021 i el 2023. De les 1.899 persones participants que es van infectar per SARS-CoV-2, 284 van desenvolupar COVID persistent —definida com la presència de símptomes persistents durant més de tres mesos després de la infecció— al llarg dels dos anys de seguiment.

En comparació amb les persones que treballaven en horari diürn, les que treballaven en torns de nit presentaven un risc un 88% més elevat (és a dir, gairebé el doble) de desenvolupar COVID persistent, fins i tot després de tenir en compte altres factors de risc, com ara l'historial de vacunació o la presència de malalties cròniques. Aquesta associació va ser més intensa entre les persones amb obesitat que treballaven en torns nocturns. A més, aquest augment del risc es va observar tant en les persones que treballaven actualment en torns de nit com en aquelles que ho havien fet en el passat, fet que suggereix que respon als efectes a llarg termini de l'alteració dels ritmes circadiaris, més que no pas a canvis puntuals o de curta durada.

En canvi, el treball en torns de nit no es va associar amb un risc més elevat de contraure la infecció, cosa que suggereix que l'alteració del rellotge biològic pot influir en la manera com l'organisme es recupera de la infecció, més que no pas en la probabilitat de contagiar-se.

“Les nostres troballes suggereixen que l'alteració dels ritmes circadiaris té un paper en la transició d'una infecció aguda a símptomes persistents”, afirma Manolis Kogevinas, investigador d'ISGlobal i coordinador de l'estudi.

La mala qualitat del son amplifica encara més el risc

L'equip investigador va observar que l'insomni crònic també augmentava el risc de COVID persistent en un 42%, independentment del treball nocturn. A més, tots dos factors actuaven de manera sinèrgica: les persones que treballaven en torns de nit i patien insomni crònic tenien 2,7 vegades més probabilitats de desenvolupar COVID persistent que les que treballaven en horari diürn i no patien insomni.

Els mecanismes biològics implicats encara no es coneixen del tot, però el moment del dia en què l'organisme entra en contacte amb un patogen pot influir en la resposta immunitària. Així mateix, l'alteració del rellotge biològic pot reduir la capacitat del sistema immunitari per eliminar la infecció.

Millorar el son com a estratègia preventiva

Atès l'augment de la prevalença de l'insomni en la població general, l’equip investigador subratlla la necessitat de comprendre els efectes a curt i llarg termini de les alteracions del son sobre les conseqüències de les infeccions. En qualsevol cas, els resultats apunten que el son és un factor potencialment modificable per prevenir la COVID persistent i altres afeccions postinfeccioses.

“Promoure uns hàbits de son saludables i minimitzar l'alteració dels ritmes circadiaris podria representar una estratègia senzilla i de baix cost per reduir les conseqüències a llarg termini de les infeccions víriques, especialment entre les persones que treballen en torns de nit”, conclou Kogevinas.

L'equip investigador assenyala que entre els punts forts de l'estudi destaquen l'ús d'una cohort poblacional ben caracteritzada, amb informació detallada sobre els horaris de treball, els hàbits de son i l'estat de salut, com també la utilització d'una definició de COVID persistent reconeguda internacionalment. No obstant això, les persones participants tenien entre 40 i 65 anys, de manera que els resultats podrien no ser extrapolables a poblacions més joves o de més edat. A més, no es pot descartar completament la influència d'altres factors laborals, com ara l'estrès relacionat amb la feina.
 

Referència

Papantoniou, A. Espinosa, M. Karachaliou, C. Lassale, G. Castaño-Vinyals, B. Harding, S. De Matteis, K. Straif, E. Alonso, C. Dobaño, G. Moncunill, N. Blay, S. Iraola-Guzmán, R. de Cid, J. Garcia-Aymerich, M. Kogevinas. Night work, sleep disruption and long-COVID risk: a population-based cohort study. SJWEH. 2026.

Through practical, hands-on seminars, participants will explore state-of-the-art analytical frameworks and statistical workflows recently developed in exposomics. Each session will combine theoretical concepts with codes and implementation resources, enabling participants to apply the presented techniques in their own research endeavours.

Please see research themes below. The full program and speaker list are coming soon!

Register here

Participation is free of charge.

About the workshop series

Integrating multiple omics layers with environmental data is essential for advancing precision environmental health and epidemiology, but it also involves major computational and methodological challenges.

This workshop series introduces state-of-the-art analytical frameworks and statistical workflows developed to address these challenges. Participants will begin with multi-block dimensionality reduction, used to transform high-dimensional and collinear exposomics data into biologically meaningful signatures.

The sessions will then explore methods for relating exposures to biological mechanisms through mediation and causal frameworks, analysing complex environmental mixtures, connecting molecular and exposure layers through network-based approaches, and integrating emerging omic layers such as the microbiome.

Participants will also discover strategies for working with missing or incomplete data, imbalanced outcomes and longitudinal analyses. Finally, the series will examine the role of Large Language Models (LLMs), generative AI and eXplainable Artificial Intelligence (XAI) in creating trustworthy, interpretable and practical multi-omics workflows.

Together, these approaches provide researchers with a practical and actionable toolkit for addressing modern epidemiological and precision environmental health challenges.

Code and materials

Designed as a highly practical, hands-on experience, the seminars will give participants access to the codes and resources needed to implement the presented techniques. All session codes and materials will be available directly and free of charge during and after the workshop through our Github and YouTube channel.

Audience

This workshop is aimed at Master/PhD students, researchers, clinicians, and other professionals working in exposomics, epidemiology, or toxicology who are interested in understanding how omics data, including the exposome, can be integrated into epidemiological research.

Research Topics

Module 1: Foundations of exposomics data integration & multi-block dimensionality reduction

• Introduction to multi-omics data integration: an overview of approaches
• Foundations of Dimensionality Reduction and Multi-Block Data Integration

Module 2: From exposures to biology: a tour of exposomics data integration frameworks in practice

• Multivariate Mediation Frameworks in Environmental Epidemiology
• Statistical Frameworks for Evaluating Complex Co-Exposures and Mixtures
• RGCCA for Exposomic Data Integration in Youth Health
• Network-Based Approaches for Multi-Omics and Environmental data Integration and Interpretation
• Integrating the Microbiome as Emergent Omic Layer in Environmental health
• Longitudinal Methods and Frameworks for Multi-Omics and Environmental data Integration
• Outcome-wide analysis for exposomics 

Module 3: Machine Learning & AI frontiers

• eXplainable Artificial Intelligence (XAI) for making predictions in exposomics
• eXplainable Machine learning for unbalanced regression, dealing with Missingness and data integration in Exposomics
• Frontiers in Exposomics: Using Large Language Models (LLMs) to integrate external knowledge in Exposomics frameworks

Organisers

This workshop series has been organised by Léa Maitre and Augusto Anguita. Please contact Anna Oje (anna.oje@isglobal.org) for any queries or further information.

Do you want to revisit the first series?

Recordings of all 2024 sessions are available on YouTube. To access the slides and codes, please click HERE, or explore the workshop proceedings HERE.

With the support of the grant CEX2023-001290-S funded by MCIN/AEI/ 10.13039/501100011033.

El paper del bestiar en la transmissió de la malària

El personal científic fa anys que intenta controlar els vectors de transmissió de la malària. En concret, hi ha un intens debat sobre el paper del bestiar en la seva propagació, que dona lloc a dues hipòtesis: la zooprofilaxi i la zoopotenciació. La primera fa referència a l'ús del bestiar com a font alternativa de sang, amb l'objectiu de desviar els mosquits vectors de les persones. La zoopotenciació, en canvi, sosté que els animals de cria podrien augmentar la població de mosquits vectors i afavorir així la transmissió de la malaltia. Tanmateix, els estudis realitzats fins ara només consideraven el bestiar com un recurs de les llars particulars, sense analitzar-ne el possible efecte com a factor d'exposició ambiental d'una zona més àmplia que abastés diferents llars.

Nou enfocament d'epidemiologia ambiental

El nou estudi desenvolupa un nou enfocament espacial sobre el nombre de caps de bestiar boví en una àrea concreta per caracteritzar el bestiar com una variable ambiental. Segons la primera autora de l'article, Almudena Sanz, investigadora d'ISGlobal en el moment de l'estudi i actualment a Virginia Tech, aquest enfocament permet analitzar un efecte espacial que va més enllà de la llar a la qual pertanyen aquests animals, "aplicant per primera vegada un enfocament d'epidemiologia ambiental, que ofereix una possible explicació de per què els estudis havien estat fins ara contradictoris".

Segons Carlos Chaccour, investigador principal de l'article, a ISGlobal en el moment de l'estudi i actualment a la Universitat de Navarra, aquesta nova metodologia "podria utilitzar-se per avaluar estratègies de control de la malària basades en el bestiar i contribuir a resoldre el llarg debat entre la zooprofilaxi i la zoopotenciació".

Aquest estudi es va desenvolupar en el marc del projecte BOHEMIA, finançat per Unitaid, que va dur a terme un assaig a Moçambic i Kenya utilitzant l'enfocament One Health. La ivermectina, un fàrmac antiparasitari ben tolerat, es va distribuir entre persones i bestiar en campanyes d'administració massiva de medicaments per reduir la població de mosquits i, amb això, la transmissió de la malària.

Referència

Sanz Gutierrez A, Otuko R, Xie K, et al. Spatial exploration of the impact of cattle on risk of malarial infection using data from a cluster randomised trial. BMJ Glob Health 2026;0:e022607. doi:10.1136/bmjgh-2025-022607

L'esdeveniment aproparà conceptes clau com l'exposoma i l'urbanisme saludable, explicant de manera senzilla com les decisions de planificació i disseny urbà poden afavorir o perjudicar la salut de la població. Per fer-ho, es combinaran exemples visuals, preguntes en directe i recursos interactius que ajudaran a relacionar les experiències quotidianes de la vida urbana amb l'evidència científica més recent.

A més, es presentaran eines d'accés obert que permeten explorar indicadors de salut urbana i comparar diferents ciutats, promovent una ciutadania més informada i amb més capacitat per interpretar dades sobre el seu propi entorn. La jornada inclourà també demostracions pràctiques de sensors ambientals i de materials de construcció saludables, posant en relleu el valor de la transparència i de l'accés públic a la informació com a motors per impulsar polítiques i entorns urbans més saludables.

Aquest diàleg interdisciplinari busca sensibilitzar la ciutadania sobre el paper decisiu que exerceix l'entorn urbà en la salut col·lectiva i inspirar una reflexió compartida sobre com dissenyar ciutats més saludables, sostenibles i habitables per a tothom.

La ivermectina és un dels antiparasitaris més utilitzats al món i forma part de campanyes massives per controlar les malalties tropicals desateses. Tot i que ha demostrat potencial per reduir la transmissió de la malària en eliminar els mosquits vectors de la malaltia, el seu ús durant l'embaràs continua estant contraindicat a causa de l'escassetat de dades en humans.

Cada any es produeixen exposicions inadvertides a ivermectina durant embarassos molt inicials, ja que en aquestes primeres setmanes moltes dones encara desconeixen que estan embarassades. Malgrat això, l'evidència sobre la seva seguretat continua sent molt limitada, especialment durant el primer trimestre. Per aportar noves dades, l'equip va analitzar una cohort prospectiva integrada en els assaigs BOHEMIA, realitzats a Moçambic i Kenya, per avaluar l'impacte de l'administració massiva d'ivermectina sobre la transmissió de la malària.

“El subestudi va incloure 238 dones que es van quedar embarassades entre les dues setmanes prèvies i les quatre posteriors a rebre ivermectina o albendazol, el tractament utilitzat com a comparador. Totes van ser seguides mensualment fins al final de l'embaràs”, explica Patricia Nicolas, primera autora i investigadora d'ISGlobal en el moment de l'estudi.

La cohort més gran estudiada fins ara

De les 238 dones incloses, 129 havien estat potencialment exposades a ivermectina i 109 a albendazol. Entre les que tenien un desenllaç conegut de l'embaràs, els resultats adversos (avortament espontani, mort fetal o anomalies congènites majors) es van produir en el 22,9 % del grup tractat amb ivermectina i en el 19,5 % del grup tractat amb albendazol. Les diferències entre tots dos grups no van ser estadísticament significatives.

“Aquest assaig constitueix la cohort prospectiva més gran publicada fins ara sobre l'exposició a ivermectina durant les primeres setmanes de l'embaràs i complementa l'escassa evidència disponible, que fins ara incloïa menys d'un centenar d'exposicions documentades durant el primer trimestre”, afirma Nicolas.

L'atenció prenatal, un factor clau

A més de l'efecte del tractament, l'estudi va mostrar que les dones amb resultats adversos de l'embaràs havien rebut amb molta menys freqüència atenció prenatal i mesures preventives recomanades durant la gestació, com ara suplements de ferro i àcid fòlic, mosquiteres tractades amb insecticida o tractament preventiu contra la malària. Tanmateix, cal tenir en compte que les dones que pateixen avortaments molt precoços tenen menys oportunitats d'assistir a les consultes prenatals.

Més evidència, però encara insuficient

"Els nostres resultats contribueixen a reforçar la base d'evidència disponible sobre l'exposició inadvertida a la ivermectina a l'inici de l'embaràs, però el nombre d'embarassos documentats continua sent massa reduït per justificar canvis en les recomanacions clíniques o reguladores. Caldrà continuar acumulant evidència mitjançant nous estudis i sistemes de seguiment d'aquestes exposicions", conclou Carlos Chaccour, coinvestigador principal de BOHEMIA i investigador d'ISGlobal en el moment de l'estudi.

Referència
Nicolas, P., Mundaca, H., Brazeal, A., Houana, A., Ngama, M., Macucha, A., Matano, A., Elobolobo, E., Vegove, V., Martinho, S., Kariuki, M., Mbanze, J., Mitora, S., Montañà, J., Ringera, I., Túnez, L., Imputiua, S., Munguambe, H., Mutepa, V., … Chaccour, C. (2026). Risk of adverse pregnancy outcomes following inadvertent exposure to ivermectin during the periconception period: findings from two cluster-randomized trials in Mozambique and Kenya. EClinicalMedicine, 97(104069), 104069. https://doi.org/10.1016/j.eclinm.2026.104069

The Lancet Countdown Europe is an international, interdisciplinary research initiative that aims to develop open, transparent and rigorous indicators to track the impact of climate change on population health. As well as monitoring the health impacts of climate change, it follows the adaptation and mitigation actions taken, the economic and financial aspects, and public and political engagement across Europe. This special edition of the Lancet Countdown in Europe report will be published in the Lancet Public Health journal on September 10, 2026.

This report will be launched in Barcelona. Prof. Cathryn Tonne and Prof. Joacim Rocklöv, co-Directors of The Lancet Countdown in Europe, will present the main findings. International, European, and local organisations will follow. They will highlight the progress developed on the ground, and the gaps needed to accelerate climate change action in cities. 

A panel discussion with local representatives and experts will follow. The discussion will explore the key ingredients needed for successful integrated climate and health action: How does transformative change actually happen? What role do indicators play in driving equitable progress? How are cities turning climate policy into practice? And how do we bring people along to build the social support that ambitious action demands, supported throughout by strong implementation, monitoring, partnerships and societal engagement?

The event is open to everyone, either in person or online. Refreshments will be served at the end of the event, and there will be an opportunity to meet the researchers who contributed to the Europe Cities report of the Lancet Countdown, as well as the keynote speakers and panelists.

Registration

The event will be held in English. If you are attending in person, please make sure you arrive by 9:45 at the latest.

REGISTER NOW (free of charge)

Preliminary Program

Publicat a npj Digital Medicine, una revista científica internacional del grup Nature, l’estudi combina intel·ligència artificial, anàlisi de supervivència, calibratge estadístic i teoria de la decisió per transformar la predicció del risc en una eina útil per a la pràctica clínica i esportiva.

L’estudi aborda un dels principals reptes de la medicina esportiva: anticipar les lesions abans que es produeixin. Tot i que en els darrers anys s’han desenvolupat nombrosos models basats en intel·ligència artificial, la majoria presenten limitacions importants que en dificulten l’aplicació als clubs professionals. En lloc de limitar-se a construir un model més precís, aquest treball proposa un nou marc metodològic que aborda diverses de les principals mancances identificades en la literatura científica.

Una nova manera d’entendre el risc de lesió

La principal innovació consisteix a tractar la predicció de lesions com un problema d’anàlisi de supervivència. Això permet representar matemàticament una realitat que els professionals ja coneixen: el risc augmenta progressivament a mesura que s’acumulen minuts d’entrenament o de competició. A diferència dels classificadors tradicionals, aquest comportament està incorporat al model des del seu disseny.

Aquest enfocament es complementa amb tres innovacions addicionals:

• La calibració beta (Beta Calibration), que ajusta les probabilitats perquè reflecteixin amb precisió el risc real observat;
• La incorporació de la teoria de la decisió, que adapta els llindars de risc en funció de la importància esportiva de cada situació;
• La introducció del Rest Benefit Certainty (RBC), que permet al cos tècnic definir el nivell de certesa que vol assolir abans de decidir si una jugadora ha de descansar.

En conjunt, aquests elements transformen una probabilitat abstracta en una recomanació contextualitzada que ajuda els professionals a valorar quan és més beneficiós per a una jugadora participar o descansar.

Quatre temporades de dades del primer equip femení

L’estudi s’ha desenvolupat utilitzant una de les bases de dades longitudinals més completes disponibles en el futbol femení d’elit: quatre temporades consecutives del primer equip femení del FC Barcelona (2019-2023), que inclouen 34 jugadores, gairebé 14.000 observacions diàries i 83 lesions musculoesquelètiques sense contacte. Les dades integren informació GPS, càrrega d’entrenament, minuts jugats, competicions, compromisos amb les seleccions nacionals i durada de les lesions.

Un sistema de detecció del risc de lesió molt més fiable

Els resultats mostren que els models basats en l’anàlisi de supervivència superen de manera consistent els algoritmes tradicionals d’aprenentatge automàtic utilitzats fins ara per predir lesions. En particular, aquests models van aconseguir una millor capacitat de discriminació que els classificadors convencionals, millorant substancialment la identificació de situacions d’alt risc.

El calibratge estadístic també va corregir la tendència dels models a subestimar el risc real, fet que va fer que les probabilitats resultants fossin molt més fiables i interpretables per l’equip mèdic.

En la validació temporal amb una temporada completament nova, el sistema va produir millores positives en la disponibilitat de les jugadores, fet que suggereix que aquest tipus de model pot ajudar a reduir l’impacte de les lesions mantenint més jugadores disponibles al llarg de la temporada.

La fatiga acumulada, el predictor més important

L’anàlisi mostra que el predictor més important és la distància acumulada durant els 21 dies anteriors, seguit de la intensitat de carrera a alta velocitat i de les acceleracions i desacceleracions del mateix dia. Aquest resultat reforça la idea que la fatiga acumulada és el principal mecanisme associat al risc de lesió musculoesquelètica sense contacte.

“A diferència dels enfocaments anteriors, aquest marc permet identificar, classificar i calibrar els factors associats al risc de lesió amb rigor estadístic, i quantificar la contribució de la fatiga acumulada. Sobretot, ofereix una nova perspectiva científica sobre un fenomen complex”, afirma Juan R. González, investigador d’ISGlobal.

“El repte metodològic era doble: representar com s’acumula el risc amb l’exposició i, alhora, contextualitzar les probabilitats resultants perquè es puguin interpretar d’acord amb la rellevància de cada situació. La incorporació de la teoria de la decisió permet adaptar els llindars de risc a cada context esportiu i convertir les prediccions en una eina útil per donar suport a la presa de decisions professionals”, explica Manuel Huth, primer autor de l’estudi, de la Universitat de Bonn.

De la recerca al terreny de joc i més enllà

Aquesta recerca proporciona una visió única dels factors que expliquen el risc de lesió, amb la càrrega externa com a punt de partida. El bessó digital de l’esportista integra aquesta informació amb la càrrega interna —com respon el cos a l’esforç, a través de biomarcadors, indicadors fisiològics i dades moleculars— i amb el perfil genètic de cada esportista: una eina essencial per donar suport als equips tècnics i mèdics, personalitzar el seguiment de cada esportista i anticipar les lesions. Aquesta és la línia que el Barça Innovation Hub impulsa conjuntament amb Made of Genes.

“Aquest tipus de recerca aporta rigor científic a factors que, fins ara, sovint interpretàvem de manera intuïtiva. El valor real rau a entendre millor com es relacionen la càrrega i la biologia de cada esportista amb el risc de lesió”, explica Gil Rodas, metge del FC Barcelona.

“Avançar en aquest camp requereix recerca i metodologia del màxim rigor científic, com la d’aquest treball. Com a soci de plataforma de dades i intel·ligència artificial, a Made of Genes traslladem la recerca al terreny de joc mitjançant models d’anticipació i millora del rendiment que integren, dins d’un bessó digital, la càrrega externa, la càrrega interna i el perfil genètic de cada esportista”, afegeix Berta Canal, científica de dades de Made of Genes.

El potencial va molt més enllà del futbol d’elit: com que actualment els sensors portables s’utilitzen àmpliament no només per esportistes professionals, sinó també en l’esport amateur i en ocupacions que exigeixen un gran esforç físic, aquest mateix enfocament podria contribuir a la prevenció de lesions molt més enllà del terreny de joc.

Sobre l’estudi

Títol: Injury prediction in elite women's football: an integrative machine learning-based decision-support framework
Revista: npj Digital Medicine (Nature Portfolio)
Publicació: En línia, 8 de juliol del 2026
DOI: 10.1038/s41746-026-02937-3
Dades: Primer equip femení del FC Barcelona · 4 temporades (2019/20-2022/23) · 34 jugadores · 83 lesions sense contacte
Autors: Manuel Huth, Berta Canal-Simón, Eva Ferrer, Gil Rodas, Xavier Yanguas, Jan Hasenauer i Juan R. González
Institucions: ISGlobal · Universitat de Bonn · Made of Genes · Departament Mèdic del FC Barcelona i Barça Innovation Hub · Hospital Clínic-Sant Joan de Déu · Leitat · CIBERESP · Universitat Autònoma de Barcelona

PROGRAMA PRELIMINAR

9.00 h – 9.20 h Lliurament de documentació

9.20 h – 9.30 h Benvinguda

9.30 h – 10.40 h Risc d'introducció d'arbovirus a la Mediterrània

10.40 h – 11.20 h Sessió de pòsters (x5)

11.20 h – 11.50 h Pausa cafè

11.50 h – 12.50 h La nova generació d'eines per al control dels arbovirus

12.50 h – 13.50 h Arbovirosis d'interès emergent: la situació a Espanya

13.50 h – 14.00 h Cloenda

                                                INSCRIU-TE ARA

La contaminació atmosfèrica és un dels principals factors de risc ambiental per a la salut i s’ha relacionat amb una àmplia varietat d’efectes adversos en les persones adultes, entre els quals les malalties cardiovasculars i la síndrome metabòlica. Els infants són especialment vulnerables, perquè els seus òrgans i el seu sistema immunitari encara estan en desenvolupament, respiren un volum més gran d’aire en relació amb el seu pes corporal i solen passar més temps a l’aire lliure. La síndrome metabòlica és un conjunt de factors de risc entre els quals s’inclouen l’obesitat abdominal, la hipertensió arterial, les alteracions de la glucosa en sang i la dislipidèmia, que poden augmentar el risc de desenvolupar diabetis de tipus 2 i malalties cardiovasculars en etapes posteriors de la vida.

Per estudiar-ho, l’equip investigador va analitzar dades de 1.147 infants d’entre 6 i 11 anys procedents de França, Grècia, Lituània, Noruega, Espanya i el Regne Unit, que van ser seguits entre 2013 i 2016 en el marc del projecte HELIX. “Vam estimar l’exposició al PM_2.5 i al NO₂ a la llar, a l’escola i durant els desplaçaments, i en vam analitzar la relació amb una puntuació de risc de síndrome metabòlica”, explica Anne van Rooijen Korving, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.

Mitjançant models validats de contaminació atmosfèrica basats en els entorns residencial, escolar i de desplaçament, l’equip va estimar l’exposició anual a tots dos contaminants durant l’any previ a l’avaluació clínica. L’associació amb el risc de síndrome metabòlica es va analitzar mitjançant models de regressió multivariable. El risc de síndrome metabòlica es va calcular utilitzant una puntuació prèviament validada basada en el perímetre de cintura, la pressió arterial, els lípids en sang i els nivells d’insulina, d’acord amb els criteris de la Federació Internacional de Diabetis.

Associacions més fortes a l’escola que a la llar

La contaminació atmosfèrica va mostrar una associació més intensa amb el risc de síndrome metabòlica a l’escola que a la llar, fet que suggereix que els infants podrien ser especialment vulnerables en l’entorn escolar. Tot i que els nivells de contaminació a la llar i a l’escola estaven altament correlacionats (amb concentracions anuals de PM_2.5 i NO₂ que superaven de manera sistemàtica les directrius de l’Organització Mundial de la Salut), la susceptibilitat sembla ser més gran a l’escola. Investigacions prèvies indiquen que fer més activitat física en l’entorn escolar incrementa la freqüència respiratòria, fet que podria amplificar els efectes adversos de l’exposició a la contaminació.

En canvi, no es van observar associacions entre l’exposició durant els desplaçaments i el risc de síndrome metabòlica. De la mateixa manera, tampoc no es van trobar associacions amb l’exposició a curt termini durant els dies o la setmana previs a l’avaluació clínica, cosa que dona suport a la hipòtesi que els canvis metabòlics es desenvolupen gradualment amb el temps i no com a resposta a una exposició aguda.

Possibles mecanismes biològics i implicacions per a la salut pública

Hi ha diversos mecanismes biològics que podrien explicar aquestes troballes. L’exposició a la contaminació atmosfèrica s’ha relacionat amb inflamació sistèmica, estrès oxidatiu i alteracions en el metabolisme dels lípids, la regulació de la glucosa i el control de la pressió arterial, tots ells processos implicats en el desenvolupament de la síndrome metabòlica.

“Atesa l’àmplia exposició de la població a la contaminació atmosfèrica i les conseqüències a llarg termini de la síndrome metabòlica per a la salut, aquests resultats tenen importants implicacions per a la salut pública”, afirma Martine Vrijheid, directora del programa Environment and Health over the Lifecourse d’ISGlobal. “Els nostres resultats reforcen la necessitat de continuar reduint els nivells de contaminació atmosfèrica per protegir la salut cardiometabòlica infantil”.


Referència

Anne van Rooijen Korving, Parisa Montazeri, Léa Maitre, Sandra Marquez, Jose Urquiza, Nuria Güil-Oumrait, Antònia Valentín, Regina Grazuleviciene, Kristine Bjerve Gützkow, Johanna Lepeule, Rosemary R.C. McEachan, Bente Oftedal, Euripides G. Stephanou, John Wright, Wen Lun Yuan, Martine Vrijheid, Childhood outdoor air pollution exposure across multiple microenvironments and metabolic syndrome: A HELIX cohort analysis, Environmental Research, Volume 305, Part 1, 2026, 124892,ISSN 0013-9351, https://doi.org/10.1016/j.envres.2026.124892

Fundat l'any 1996 gràcies a una iniciativa conjunta del Ministeri de Salut de Moçambic i de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), el CISM ha contribuït a generar evidència científica per millorar la prevenció, el diagnòstic i el tractament de malalties com la malària, la tuberculosi, el VIH o la pneumònia, a més d'impulsar avenços importants en salut maternoinfantil. El suport sostingut de l'AECID ha estat clau per consolidar el centre com un referent, la tasca del qual ha contribuït a orientar polítiques de salut dins i fora de Moçambic, situant-lo com un actor clau en la recerca en salut global.

Una aliança estratègica amb ISGlobal

La història del CISM ha estat estretament lligada a la d'ISGlobal des dels seus orígens. Al llarg d'aquestes tres dècades, ambdues institucions han construït un partenariat estratègic basat en l'enfortiment de les capacitats científiques, el desenvolupament d'infraestructures de recerca i la generació conjunta de coneixement per respondre a les prioritats de salut de Moçambic i del continent africà. Com a mostra d'aquest compromís a llarg termini, ISGlobal forma part del Patronat de la Fundació Manhiça, des d'on contribueix a impulsar la missió i el desenvolupament estratègic del centre.

"El CISM ha demostrat que la recerca d'excel·lència pot i ha de ser liderada des de l'Àfrica. Haver acompanyat el seu creixement durant aquests trenta anys és un privilegi i una mostra del valor de les aliances científiques construïdes des de la visió compartida i el compromís a llarg termini", va afirmar Quique Bassat, director general i científic d'ISGlobal.

Un aniversari per mirar cap al futur

La cerimònia va reunir alguns dels protagonistes d'aquesta història compartida. El programa va incloure intervencions de Pedro Alonso, fundador del CISM i també d'ISGlobal; Francisco Saúte, director general del CISM; Pedro Aide, coordinador de l'Àrea de Malària del CISM; i Quique Bassat, que va abordar les tres dècades de cooperació científica entre ambdues institucions. També hi van participar representants d'Africa CDC, CAPRISA, l'AECID i les autoritats de Moçambic, inclòs el president de la República.

Trenta anys després de la seva creació, el CISM continua sent un referent en recerca en salut a l'Àfrica i un exemple de com la col·laboració científica a llarg termini pot contribuir a enfortir les capacitats locals, consolidar institucions de recerca i generar coneixement amb impacte en la salut de les poblacions.

 Llegeix aquí la sèrie de posts que es van escriure amb motiu del 25è aniversari del CISM

El canvi climàtic està incrementant l’exposició a temperatures extremes arreu del món, fet que genera preocupació pels seus possibles efectes sobre la salut infantil. L’embaràs i els primers anys de vida són etapes especialment crítiques per al desenvolupament del cervell, ja que aquest creix ràpidament i és especialment sensible als factors ambientals. Tot i que estudis previs han relacionat l’exposició a la calor amb alteracions cognitives i problemes de salut mental, encara hi ha poca evidència sobre els seus efectes en l’estructura cerebral.

"Volíem analitzar si l’exposició a la calor o al fred des de la concepció fins als 8,5 anys d’edat s’associava amb canvis en el desenvolupament cerebral durant la infància tardana i l’adolescència, i identificar els períodes en què el cervell és més vulnerable", explica Laura Granés, investigadora d’ISGlobal i de l’IDIAPJGol i primera autora de l’estudi.

L’estudi va incloure 3.251 nens i nenes de la cohort de naixement Generation R Study dels Països Baixos. "Vam utilitzar un model climàtic d’alta resolució que va proporcionar estimacions setmanals de la temperatura exterior durant l’embaràs i estimacions mensuals des del naixement fins als 8,5 anys d’edat al lloc de residència de cada participant. Posteriorment vam analitzar ressonàncies magnètiques cerebrals realitzades aproximadament als 10 i als 14 anys", assenyala Granés. Això va permetre mesurar com variava el volum d’11 estructures cerebrals al llarg del temps i analitzar si aquests canvis estaven relacionats amb l’exposició prèvia a la calor o al fred.

Per què el tàlem sembla ser especialment vulnerable?

De totes les regions cerebrals analitzades, només el tàlem va mostrar una associació consistent amb l’exposició a la calor durant les primeres etapes de la vida. El tàlem actua com el principal centre de relleu del cervell, ja que processa i transmet la informació sensorial i motora cap a l’escorça cerebral.

L’equip investigador considera que aquesta regió podria ser especialment sensible perquè comença a desenvolupar-se molt aviat durant l’embaràs i segueix un calendari de desenvolupament molt estrictament regulat. A més, la seva elevada irrigació sanguínia durant el desenvolupament fetal podria fer-la més vulnerable als canvis provocats per la calor que afecten la placenta o el flux sanguini cap al fetus.

Una finestra crítica: des de la concepció fins al cinquè mes de vida

L’estudi va identificar un període clar de vulnerabilitat que abasta l’embaràs i els primers mesos després del naixement. En comparació amb una temperatura mitjana de referència de 12,5 °C, l’exposició a temperatures mitjanes mensuals de 20,5 °C durant aquest període (calculades a partir de les temperatures diürnes i nocturnes) es va associar amb un creixement més lent del tàlem entre els 9 i els 15 anys d’edat. No es van observar associacions similars ni en la resta d’estructures cerebrals analitzades ni amb l’exposició a temperatures fredes.

Com podria afectar la calor el desenvolupament cerebral?

Tot i que l’estudi no estava dissenyat per identificar els mecanismes biològics implicats, investigacions prèvies apunten a diverses possibles explicacions. L’exposició a la calor durant l’embaràs podria alterar els nivells d’hormones de l’estrès matern, afectar la capacitat de la placenta per protegir el fetus en desenvolupament d’aquestes hormones o modificar la senyalització de la serotonina, un procés fonamental per a la formació de les connexions entre el tàlem i l’escorça cerebral. Així mateix, la inflamació i l’estrès oxidatiu associats a la calor també podrien contribuir a aquests efectes, si bé calen més estudis per confirmar-ho.

L’equip investigador també va observar que un creixement més lent del tàlem s’associava amb una major presència de problemes de conducta externalitzants durant l’adolescència, com ara comportaments agressius i infraccions de les normes. Tanmateix, no van trobar cap associació amb el rendiment cognitiu. "Futurs estudis hauran d’investigar si l’exposició a la calor durant les primeres etapes de la vida contribueix al desenvolupament de trastorns del neurodesenvolupament i si les alteracions en el desenvolupament del tàlem poden ajudar a explicar aquestes associacions", afirma Esmée Essers, investigadora d’ISGlobal i coautora de l’estudi.

"Els nens i nenes que van participar al nostre estudi van néixer entre els anys 2002 i 2006. Atès que les temperatures globals han continuat en augment, seria convenient poder fer un nou estudi en l'actualitat. En qualsevol cas, els nostres resultats suggereixen que adoptar mesures per reduir l’exposició a la calor durant l’embaràs i els primers mesos de vida podria tenir un paper important en la protecció del desenvolupament cerebral infantil", conclou Mònica Guxens, professora de recerca ICREA a ISGlobal i coordinadora de l’estudi.

Referència

Granés, L., Essers, E., Kusters, M. S. W., Petricola, S., Tiemeier, P. H., Soriano-Mas, P. C., Schwartz, P. J., & Guxens, P. M. (2026). Early life ambient temperature and brain volumes change throughout childhood. Environment International, 214(110385), 110385. https://doi.org/10.1016/j.envint.2026.110385

Un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, revela que Plasmodium falciparum no pot activar aquests mecanismes davant la calor quan es troba en fase de gametòcit, és a dir, la fase responsable de transmetre la infecció dels humans als mosquits. Els resultats, publicats a PLOS Pathogens, suggereixen que els pacients amb febre alta podrien ser temporalment no infecciosos: si un mosquit els piqués durant aquest període, podria no adquirir el paràsit i, per tant, no transmetre la malaltia a altres persones.

La malària afecta uns 260 milions de persones cada any i causa al voltant de 600.000 morts. P. falciparum és responsable de la forma més greu de la malaltia i de la majoria dels casos mortals.

Després de la picada d’un mosquit Anopheles infectat, els paràsits arriben al fetge, on es multipliquen. Després envaeixen els glòbuls vermells i comencen un cicle de replicació que es repeteix aproximadament cada 48 hores. En cada cicle, una petita proporció dels paràsits es transforma en gametòcits, l’única fase capaç d’infectar un mosquit i, per tant, essencial per a la transmissió de la malària.

Com i quan activa P. falciparum la resposta a l’estrès tèrmic?

Els episodis de febre de la malària solen durar diverses hores i poden arribar als 41 °C, unes temperatures que poden causar l’acumulació de proteïnes mal plegades i comprometre la supervivència del paràsit.

Per fer front a aquest dany, s’activa la Resposta al Xoc Tèrmic (HSR, per les seves sigles en anglès), un mecanisme que protegeix el conjunt de proteïnes cel·lulars. Aquesta resposta indueix la producció de proteïnes xaperones, que actuen com a “assistents moleculars” ajudant a reparar proteïnes danyades i a recuperar-ne l’estructura. Igual que en altres organismes, en els paràsits de la malària la HSR és un mecanisme fonamental de supervivència. Tanmateix, fins ara no se sabia en quines condicions s’activava.

L’equip investigador va desenvolupar un nou protocol per sotmetre els paràsits a estrès tèrmic utilitzant un bany d’aigua en lloc d’una incubadora, fet que permet controlar millor la temperatura i estudiar exposicions molt breus a la calor. Mitjançant aquest mètode, van observar que només deu minuts d’exposició són suficients per activar la HSR.

En P. falciparum, la HSR està controlada per AP2-HS, un factor de transcripció que regula l’activació de gens implicats en la resposta a la calor. “Vam descobrir que la resposta controlada per AP2-HS s’activa amb molta facilitat. Fins i tot increments moderats de temperatura, que no comprometen la supervivència del paràsit, són suficients per posar en marxa aquest mecanisme de protecció”, explica Neus Ràfols, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi. Aquests resultats suggereixen que els paràsits utilitzen la HSR de manera “preventiva”, cosa que és més eficient que activar-la quan el dany ja s’ha produït.

La HSR també s’activa després del tractament amb el fàrmac DHA

Quan l’equip investigador va tractar els paràsits amb dihidroartemisinina o DHA (el compost actiu de l’artemisinina i els seus derivats, que són els principals fàrmacs utilitzats contra la malària) també van observar l’activació de la HSR.

Aquests resultats apunten a la HSR com un mecanisme de protecció davant diferents tipus d’estrès que danyen les proteïnes del paràsit, i no només davant l’estrès tèrmic. Tanmateix, els paràsits amb formes truncades (versions incompletes) de la proteïna AP2-HS són més sensibles a l’estrès tèrmic, encara que no a la DHA. Això podria deure’s al fet que la DHA afecta moltes molècules del paràsit, no només proteïnes.

Els gametòcits en fases intermèdies o avançades de desenvolupament no activen la HSR

A diferència d’altres fases del cicle del paràsit, només els gametòcits de fase I poden activar la HSR dependent d’AP2-HS. Els gametòcits més desenvolupats perden aquesta capacitat. “Els nostres resultats suggereixen que la febre podria reduir temporalment la capacitat d’una persona amb malària per transmetre la infecció. Tot i que el paràsit sembla potenciar la seva transmissió en situacions d’estrès, els gametòcits madurs són especialment sensibles a les temperatures altes”, explica Alfred Cortés, investigador ICREA a ISGlobal i coordinador de l’estudi.

“Futurs estudis hauran de confirmar si aquest efecte es produeix durant les infeccions naturals i determinar si existeix una temperatura llindar a partir de la qual els pacients esdevenen temporalment no infecciosos”, conclou Cortés.

Referència

Ràfols N, Nyarko PB, Chillarón-Adán M, Tintó-Font E, Cortés A (2026) Characterisation of the thermal and non-thermal stress conditions that activate the Plasmodium falciparum AP2-HS-dependent heat-shock response. PLoS Pathog 22(7): e1014346. https://doi.org/10.1371/journal.ppat.1014346

La trobada abordarà com atraure, seleccionar i acompanyar el personal investigador en les diferents etapes del seu desenvolupament professional. Al llarg de la jornada, es presentaran estratègies, experiències i bones pràctiques per reforçar el suport a les persones que desenvolupen la seva trajectòria en l’àmbit de la recerca.

Amb la participació d’experts nacionals i internacionals, el programa combinarà ponències magistrals i taules rodones per debatre els principals reptes i oportunitats en aquest camp, així com per compartir enfocaments i aprenentatges útils per al nostre entorn científic.

La jornada és gratuïta i oberta a tothom, però requereix inscripció prèvia. T’hi pots inscriure a través d’aquest formulari.

Agenda 

9h15 – 9h30: Benvinguda - Maria Feliu (vicerrectora de Doctorat, Personal Investigador en Formació, Atracció de Talent i Divulgació de la Universitat de Barcelona)

9h30 – 10h15: Ponència inspiradora - Marta Agostinho (directora executiva, EU-LIFE)

10h15 – 11h30: Attracting Talent: What It Is and Program Opportunities

Ponència magistral: Michele Rosa-Clot (responsable de cartera, HR Excellence in Research, Comissió Europea)

Taula rodona:

• Cristina Borrás (moderadora): directora de l’Àrea Internacional de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR)
• Michele Rosa-Clot: responsable de cartera, HR Excellence in Research, a la Comissió Europea
• Gonzalo Arévalo: vocal assessor del Director de l'Agència Estatal d'Investigació (AEI)
• Paola Isetta: directora de Recerca, Innovació i Programes de Beques a la Fundació “la Caixa”
• Rachel Coulthard-Graf: responsable de desenvolupament d’habilitats i carrera dels fellows / ombudsperson científica al Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL)

11h30 – 12h00: Pausa cafè

12h00 – 13h15: Selecting Talent: Fair and Transparent Selection Practices

Ponència magistral: Alexander Rushforth (professor adjunt, Universiteit Leiden)

Taula rodona:

• Eva Casamitjana (moderadora): coordinadora científica a ISGlobal
• Alexander Rushforth: professor adjunt a Universiteit Leiden
• Michela Bertero: directora d’Estratègia a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS)
• Emilià Pola: director executiu de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA)
• Miguel Angel Benítez: gestor de projectes al Basque Center for Applied Mathematics (BCAM)

13h15 – 14h15: Dinar càtering

14h15 – 14h45: Ponència inspiradora - Vanessa Schubert (coach executiva en ment-cos)

14h45 – 15h45: Retaining Talent: Training Programs

Taula rodona:

• María José Merino (moderadora): coordinadora de Recursos Humans i Desenvolupament Organitzatiu a ISGlobal
• Vanessa Schubert: coach executiva en ment-cos
• Teresa Rosas: responsable de Talent Acadèmic i Gènere al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)
• Damjana Kastelic: cap de Formació i Oficina Acadèmica al Centre de Regulació Genòmica (CRG)
• Margarita Navia De Roux: cap de Desenvolupament Estratègic a l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2)

15h45 – 16h00: Cloenda

INSCRIU-T’HI ARA

Aquest taller compta amb el finançament del nostre Programa del Centre d'Excel·lència Severo Ochoa, subvenció CEX2023-001290-S, i també de la subvenció GPE2024-001424-T, totes dues finançades pel MCIN/AEI/10.13039/501100011033.

Fins ara, múltiples investigacions havien demostrat que la dieta mediterrània —rica en fruites, verdures, llegums, peix i oli d’oliva— és un escut eficaç contra el declivi físic i el desenvolupament de trastorns com la depressió. Tanmateix, aquest nou treball fa un pas més enllà en centrar-se en el benestar psicològic positiu, que inclou aspectes com el control, l’autonomia, el plaer i l’autorealització, amb preguntes sobre la independència, el gaudi de la vida, el sentit vital, l’energia i les perspectives de futur. L’estudi suggereix que els beneficis de seguir una dieta mediterrània sobre el benestar es produeixen de manera independent de la presència de símptomes depressius o del nivell socioeconòmic dels participants.

La investigació va analitzar les dades de 3.296 persones d’entre 50 i 90 anys participants de l’Estudi Longitudinal de l’Envelliment en Anglaterra (ELSA). Els hàbits alimentaris es van analitzar entre els anys 2018 i 2019, preguntant què havien menjat i begut en dos dies no consecutius a través d’una plataforma en línia, mentre que el benestar psicològic es va avaluar mitjançant qüestionaris realitzats fins a dues vegades entre els anys 2018 i 2020.

Protecció davant els efectes de la COVID en la salut mental

Les dades recollides per la cohort ELSA mostren que la irrupció de la pandèmia de la COVID i les mesures restrictives que la van seguir van produir un impacte emocional negatiu en els participants de l’estudi. Tanmateix, el deteriorament del benestar emocional va ser menys acusat en les persones amb una major adhesió a la dieta mediterrània, fet que suggereix un efecte protector.

“El nostre és un estudi observacional i, per tant, els resultats s’han d’interpretar amb cautela, ja que no podem extreure conclusions causals”, afirma Camille Lassale, investigadora d’ISGlobal i última autora de l’estudi. “No obstant això, els qüestionaris realitzats durant la pandèmia ens van permetre fer un seguiment al llarg del temps i constitueixen un gran valor afegit. Tot i que els mecanismes biològics que expliquen la relació entre la dieta mediterrània i una millor salut mental encara s’estan investigant, l’evidència apunta que els seus components característics ajuden a regular processos clau com la resposta a l’estrès, la inflamació, la salut intestinal i la funció cerebral”, afegeix.

“Aquest estudi és una mostra més de la relació entre el que mengem i la nostra salut mental, una àrea de recerca emergent que esperem que en els pròxims anys generi noves i nombroses evidències”, sosté Alanna Shand, psicòloga investigadora i coautora de l’estudi.

“Tot i que encara queden moltes preguntes obertes, del que no hi ha cap dubte és de la necessitat de promoure estils de vida saludables, prioritzant una dieta equilibrada i rica en aliments d’origen vegetal i baixa en aliments com les carns processades o els dolços, especialment entre la població de més edat”, sosté Andrew Steptoe, investigador de la University College London i primer autor de l’estudi.

Referència

Steptoe A, Shand AJ, Lassale C. Adherence to the Mediterranean diet and psychological wellbeing before and during the COVID-19 pandemic: a prospective analysis of the English Longitudinal Study of Ageing. BMJ Open. 2026; 16(6): e109599. http://dx.doi.org/10.1136/bmjopen-2025-109599

This free, in-person event will bring together leading experts in chrononutrition for a full day of presentations, methodology sessions, and thought-provoking discussions, spanning epidemiology, human interventions, biological mechanisms, multi-omics, exposome science, digital health, and policy translation.

Early Career Researchers (MSc students, PhD students, and postdoctoral researchers) are especially encouraged to attend and submit an abstract. Abstracts should include the title, author(s), presenting author (name and email address), affiliations and preferred presentation format (oral or poster), be no more than 350 words, and may include one optional table or figure. Abstracts must be submitted by September 1, with results announced on September 10. 

To attend the event, please register here. Maximum number of attendees is 60.

Preliminary Agenda

Introductions (9.00-9.15h)
Opening Keynote (9.15-10.15h) — Overview of the State of Chrononutrition Science and Its Implications
Keynote Speaker: Marta Garaulet, Universidad de Murcia

Session 1: Epidemiological Evidence (10.15-11.30h) —Insights from large population studies on meal timing, fasting, and health outcomes
Chair: Kyriaki Papantoniou, Medical University of Vienna
Speakers:

• Bernard Srour, INRAE: Research for Agriculture, Food and Environment
• Marie-Pierre St-Onge, Center of Excellence for Sleep & Circadian Research, olumbia University Irving Medical Center 
• Camille Lassale, ISGlobal

Short coffee break (11.30-11.45h)

Session 2: Mechanistic Pathways (11.45-13.00h) — Circadian regulation of metabolism, hormonal rhythms, microbiome dynamics, and insights from multi-omics and exposome research
Chair: Emily Manoogian
Speakers:

• Daan Vanderveen, University of Surrey
• Frank Scheer, Harvard Medical School
• Selected talk from submitted abstracts

Lunch break (13.00-14.00h)

Session 3: Human Trials & Interventions (14.00-15.15h) — Insights from human clinical trials and chrononutritional interventions
Chair: Camille Lassale
Speakers:

• Emily Manoogian, Salk Institute for Biological Studies
• Jonas Salling, Steno Diabetes Center Copenhagen
• Selected talk from abstracts (open slot)

Poster Session (15.15-16.15h) – Early-career researchers present their work and network with senior scientists

Round-table Discussion and Consensus Building (16.15-17.30h) — Addressing methodological challenges assessing chrononutrition and harmonizing chrono-behavioural data using digital tools. Co-developing a “Research & Policy
Chairs: Kyriaki Papantoniou & Camille Lassale
Participants: All speakers

Closing Remarks 

REGISTER NOW

Aquest document, de gairebé 100 pàgines, trasllada l’última evidència mèdica i climàtica a la realitat dels nostres carrers i hospitals. L’informe ofereix una radiografia precisa de la situació per dotar els professionals de la salut d’informació útil davant d’un risc que ja condiciona el futur del nostre sistema sanitari.

L’Observatori, creat per DKV l’any 2008, s’ha consolidat com un espai de reflexió rigorós que connecta l’evidència científica amb la realitat social, amb l’objectiu de conscienciar la població sobre la relació entre medi ambient i salut, i aportar coneixement útil per a la presa de decisions dels responsables públics i dels professionals sanitaris.

L’informe detalla que l’estrès tèrmic és ja el principal risc climàtic per a la salut a Espanya i revela que cada grau addicional de temperatura augmenta un 35% la mortalitat relacionada amb la calor. Lluny de ser un fenomen transitori, les projeccions climàtiques adverteixen que Espanya podria afrontar fins a vuit onades de calor anuals el 2050, acompanyades d’un increment crític de les nits tropicals, que impedeixen la recuperació fisiològica de l’organisme.

Aquesta nova realitat climàtica està posant al límit els hospitals espanyols, associant-se amb increments de fins al 42,8% en les urgències mèdiques. A més, l’informe subratlla una profunda bretxa de desigualtat: el codi postal i el nivell de renda condicionen de manera determinant el risc d’emmalaltir o morir per la calor, sent les persones grans, les dones que viuen soles i els residents de barris vulnerables els col·lectius més afectats.

Durant la inauguració de la jornada, Fernando Campos, CEO de DKV, ha emmarcat aquest informe dins del propòsit corporatiu de l’asseguradora: «A DKV estem convençuts que entendre el context en què operem és una condició imprescindible per construir un futur més saludable per a les persones, mitjançant les millors solucions per als nostres clients, tant particulars com empreses, i per al sistema de salut en el seu conjunt.»

Campos ha estat contundent respecte a la inacció: «Els episodis de calor extrema han deixat de ser excepcionals: avui condicionen la planificació sanitària, la gestió dels recursos i la qualitat assistencial. Ignorar-ho no és una opció responsable, ni des del punt de vista social ni des d’una lògica de gestió eficient dels sistemes de salut.»

Per la seva banda, la Dra. Elizabeth Diago Navarro, investigadora d’ISGlobal i encarregada de presentar les dades de l’estudi, ha destacat que «disposem d’evidència científica sòlida sobre l’impacte de la calor extrema, sabem quins són els grups de població més vulnerables i comptem amb estratègies per contrarestar-ne les conseqüències. El que cal ara és implementar-les de manera integral per respondre millor als episodis de calor extrema que ja vivim i que continuarem vivint.»

Després de la presentació de l’informe, la jornada ha acollit una taula rodona moderada per Silvia Agulló, directora de Sostenibilitat i Riscos Reputacionals de DKV, que ha assenyalat que «cal desplegar mecanismes que ens permetin anticipar els problemes greus de salut derivats d’aquest fenomen advers.»

La taula també ha comptat amb la participació del Dr. Martín Reyes, cap del Servei de Cardiologia de Quirónsalud, que ha remarcat que: «Cada vegada atenem més pacients vulnerables, especialment persones grans, als quals cal ajustar la medicació davant les onades de calor, ja que el seu estat de salut es descompensa pels riscos creixents que aquestes representen.»

També hi ha participat Víctor Segura, de la Unitat d’Emergències de la Creu Roja Espanyola, que ha afirmat: «Estem avançant cap a una cultura de la preparació, però ho fem a partir d’impactes negatius, com les recents inundacions. Actualment apostem per l’assistència comunitària perquè, en cas de necessitat extrema, els veïns i les persones properes puguin donar suport a qui es troba en situació de risc. També impulsem formacions i plans d’emergència domèstics i comunitaris.»

Descarregueu l’informe complet en aquest enllaç.

Tamara Iungman va rebre el premi per la seva tesi titulada “Urban heat islands and nature-based solutions: insights into health impacts and urban planning determinants”, dirigida per Mark J Nieuwenhuijsen, director del programa de Clima, Contaminació Atmosfèrica, Natura i Salut Urbana d’ISGlobal. La seva recerca analitza els impactes en la salut de les illes de calor urbanes (ICU) i avalua l’eficàcia de les solucions basades en la natura (NbS) per mitigar aquests efectes a diverses ciutats europees.

La tesi destaca com l’augment de les temperatures, intensificat per l’efecte d’illa de calor urbana, representa una amenaça important per a la salut a les ciutats, especialment a Europa, on s’ha associat amb un augment de la mortalitat. Mitjançant l’anàlisi dels entorns urbans i les estratègies de planificació, Iungman va demostrar que incrementar la densitat d’arbrat urbà pot ajudar a reduir les temperatures i a mitigar part dels efectes adversos sobre la salut associats a la calor extrema. També va analitzar com diferents models de planificació urbana influeixen en les exposicions ambientals, les emissions de CO₂ i els resultats en salut.

Com a part de la seva recerca, Iungman va avaluar el pla de “Corredors Verds” de Barcelona com a cas d’estudi, identificant importants beneficis per a la salut associats a una major exposició als espais verds. Les seves troballes contribueixen al debat en curs sobre les estratègies òptimes de mitigació de la calor urbana i posen de manifest els múltiples beneficis de les solucions basades en la natura per a unes ciutats més saludables i sostenibles.

Marcos Quijal va rebre el premi per la seva tesi titulada “Temperature impacts on mortality at different spatial and temporal scales”, dirigida per Joan Ballester Claramunt, professor de recerca i coordinador del grup d’Adaptació d’ISGlobal, i Marc Marí-Dell'Olmo, tècnic superior de salut pública de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. La recerca de Quijal va investigar la relació entre la temperatura i la mortalitat a diferents escales espacials i temporals, abordant els impactes de l’augment de les temperatures en el context del canvi climàtic.

La tesi introdueix nous mètodes per tenir en compte la dependència espacial en les associacions exposició-resposta, cosa que permet estimar els riscos en àrees petites amb més precisió. També utilitza projeccions de temperatura per estimar la mortalitat futura relacionada amb la calor sota diferents escenaris de canvi climàtic.

A més, la recerca de Quijal combina dades de salut amb previsions meteorològiques per mostrar com les temperatures previstes en els pròxims dies es poden traduir en impactes en la salut. Les seves conclusions donen suport al desenvolupament de sistemes d'alerta primerenca més eficaços per a la calor i el fred, així com a estratègies d’adaptació al canvi climàtic (vegeu l’eina Forecaster Health).

Amb aquests reconeixements, la UPF destaca l’excel·lència científica i la rellevància social de totes dues tesis doctorals, que contribueixen a avançar el coneixement sobre clima, planificació urbana i salut, i a impulsar la transició cap a ciutats més saludables i resilients.

La jornada abordará cómo las olas de calor afectan a la salud de la población, con especial atención a los colectivos más vulnerables, desde una perspectiva basada en la evidencia científica y en la respuesta del sistema sanitario y los servicios de emergencias.

Presentación del estudio “Observatorio DKV de Salud y Medioambiente. Calor extremo, salud en riesgo”
A cargo de la Dra. Elizabet Diago (ISGlobal)

Mesa redonda "Olas de calor: impacto cardiovascular y respuesta desde las emergencias"

• Dra. Silvia Agulló, directora de Sostenibilidad y Riesgos de Reputación de DKV Seguros (moderación)
• Dr. Martín Reyes, jefe del Departamento de Cardiología de Quirónsalud
• Víctor Segura, Unidad de Emergencias de Cruz Roja Española

El debate abordará el impacto del calor extremo en la salud cardiovascular y la respuesta operativa ante emergencias relacionadas con olas de calor, desde una perspectiva sanitaria y de protección civil.

Al finalizar la sesión, se ofrecerá un refrigerio.

Accede aquí a la noticia sobre el evento y al informe Calor extremo, salud en riesgo. 

Un nou estudi dut a terme al districte de Manhiça, al sud de Moçambic, ha identificat com les condicions socials, familiars i ambientals durant els primers anys de vida influeixen en l’accés i ús dels serveis de salut infantil. La recerca ha estat liderada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, en col·laboració amb el Centre d’Investigació en Salut de Manhiça (CISM), que disposa d’un sistema únic i consolidat de vigilància de la morbiditat infantil.

El treball, publicat a Environment International, forma part de l’estudi de l’exposoma, un marc conceptual que integra totes les exposicions ambientals i socials a les quals una persona està sotmesa des de les primeres etapes de la vida. L’equip va analitzar dades de 17.145 infants menors de cinc anys procedents del sistema de vigilància demogràfica i sanitària de Manhiça i va avaluar 47 factors relacionats amb l’entorn físic, les condicions de l’habitatge, la situació socioeconòmica i l’estructura familiar.

Les visites hospitalàries es van utilitzar com a indicador indirecte de morbiditat, reconeixent que també reflecteixen els comportaments de recerca d’atenció sanitària i les desigualtats en l’accés als serveis de salut. Es van combinar tres metodologies estadístiques complementàries, cosa que va permetre identificar les exposicions més rellevants de l’exposoma infantil i construir models multiexposició capaços de descriure la seva associació amb la morbiditat. De les 47 exposicions avaluades, 23 van mostrar una relació significativa amb les visites hospitalàries.

Més recursos, suport familiar i connectivitat s’associen amb més ús dels serveis de salut

Els resultats de l’estudi mostren que els infants que viuen en llars amb millors condicions socioeconòmiques, nivells educatius materns més elevats, accés a electricitat i presència paterna presentaven taxes més elevades de visites hospitalàries que aquells procedents d’entorns menys afavorits. Així mateix, els qui residien en àrees més urbanitzades i properes a carreteres acudien amb més freqüència als serveis de salut, fet que podria reflectir un millor accés a l’atenció sanitària, però també més exposició als riscos associats a la urbanització.

D’altra banda, la possessió d’un telèfon mòbil, un indicador prèviament relacionat amb una millor atenció prenatal i resultats perinatals més favorables, també es va associar amb més freqüència de visites hospitalàries en totes les anàlisis fetes. Això suggereix que la connectivitat pot tenir un paper important en l’accés i la utilització dels serveis de salut.

Primer estudi sobre l’exposoma extern en un país de baixos ingressos

Fins ara, la recerca sobre l’exposoma s’havia desenvolupat principalment en països d’ingressos alts, especialment a Europa i als Estats Units. En conseqüència, les evidències procedents de l’Àfrica subsahariana continuen sent escasses, malgrat l’elevada càrrega de vulnerabilitats socials i ambientals que caracteritza la regió.

Aquest és el primer estudi sobre l’exposoma realitzat en un entorn de baixos ingressos que examina com múltiples exposicions socials i ambientals durant els primers anys de vida afecten conjuntament la salut infantil. “En aplicar un marc conceptual basat en l’exposoma, en lloc de centrar-se en factors de risc aïllats, l’estudi proporciona una comprensió més àmplia dels determinants de la morbiditat infantil en una població escassament representada en la recerca”, assenyala Stefan Sieber, investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi.

Els autors destaquen que, a mesura que el marc conceptual de l’exposoma continua evolucionant, caldrà dur a terme investigacions en contextos geogràfics diversos, incloent-hi regions actualment infrarepresentades, per comprendre millor l’heterogeneïtat de la influència de l’exposoma sobre la salut infantil.

“Les nostres troballes són especialment rellevants en un context global marcat pel creixement urbà, el canvi climàtic i les persistents desigualtats en salut, especialment en l’accés als serveis sanitaris”, destaca Cathryn Tonne, investigadora d’ISGlobal i autora sènior de l’estudi.

Referència

Sieber, S., Coloma, F., Curto, A., Nunes, J., Milà, C., Cirach, M., Anguita-Ruiz, A., Cossa, H., Matsena, T., Hunguana, A., Sacoor, C., Jamisse, E., Sitoe, A., Vrijheid, M., Bassat, Q., Saute, F., Tonne, C. Early life social and environmental exposures and all-cause hospital visits among children under five in southern Mozambique. Environment International, 2026. DOI: 10.1016/j.envint.2026.110331

La Nit Europea de la Recerca a Catalunya és coordinada per un consorci format per ISGlobal, la Universitat de Girona (UdG), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Catalunya (UAB) la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVIc-UCC), la Universitat de Lleida (UdL), la Universitat Rovira i Virgili (URV), Equitat.org i l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC). Totes elles s’han unit per organitzar la Nit de la Recerca en els seus respectius territoris i de manera col·laborativa. L’edició de l’any passat va aplegar més de 150 activitats, tant presencials com microxerrades en diferit, que es van recollir al canal de Youtube de l’esdeveniment.

El projecte de NitRecerCat2627 és un esdeveniment associat a l’MSCA i Citizens initiative de la Unió Europea finançat en el marc de les accions Marie Skłodowska Curie. 

Tot i que en la població general els beneficis de l’activitat física poden compensar els efectes de la contaminació atmosfèrica, encara no es coneix del tot aquesta interacció en persones amb MPOC. “El nostre objectiu va ser avaluar com caminar i exposar-se a contaminants atmosfèrics afecta els símptomes respiratoris diaris en persones amb MPOC”, explica Alícia Josa Culleré, investigadora a ISGlobal i primera autora de l’estudi.

Per fer-ho, l’equip investigador va seguir 105 persones amb MPOC de Catalunya durant dos períodes de set dies. Es va registrar la seva activitat diària de caminar, l’exposició a tres contaminants atmosfèrics —partícules fines (PM2,5), diòxid de nitrogen (NO₂) i carboni negre o sutge— i la intensitat dels símptomes com la tos, l’expectoració (expulsió de mucositat), la falta d’aire o les sibilàncies.

Més tos i mucositat en dies amb alts nivells de sutge

El carboni negre, també conegut com a sutge o “black carbon”, està compost per partícules microscòpiques de carboni generades durant la combustió incompleta de combustibles fòssils (especialment motors dièsel antics), fusta i biomassa (per exemple, en incendis forestals). Els resultats de l’estudi mostren que, quan les concentracions de carboni negre eren elevades, una major durada de les caminades s’associava amb més tos i expectoració. En canvi, caminar quan els nivells de partícules fines (PM2,5) o diòxid de nitrogen (NO₂) eren elevats no va empitjorar els símptomes respiratoris, cosa que apunta que sortir a caminar en aquestes condicions continua sent recomanable per a persones amb MPOC.

“Aquests resultats podrien explicar-se perquè les partícules de carboni negre tendeixen a ser més petites i poden penetrar més profundament als pulmons”, explica Judith Garcia Aymerich. “A més, sovint transporten compostos que n’augmenten la toxicitat i els efectes sobre la salut respiratòria”.

L’absència d’una associació similar amb PM2,5 i NO₂ podria deure’s a diversos factors, entre ells les baixes concentracions registrades durant l’estudi, que es van mantenir per sota dels límits recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). També podria deure’s a canvis de comportament dels participants en dies de més contaminació, utilitzant més l’inhalador o caminant amb menys intensitat, o al fet que els efectes beneficiosos de caminar compensessin els efectes negatius de la contaminació per PM2,5 i NO₂.

L’activitat física continua sent un pilar fonamental del tractament de la MPOC

L’estudi va analitzar els efectes a curt termini de caminar sobre els símptomes respiratoris en un mateix dia, però no va avaluar els beneficis de mantenir una activitat física regular. Així, els resultats no qüestionen els beneficis de l’activitat física per a les persones amb MPOC. Estudis previs han demostrat que l’activitat física pot afavorir l’obertura de les vies respiratòries i ajudar a eliminar les secrecions acumulades als pulmons, de manera que caminar podria contribuir a expulsar la mucositat a través de la tos.

“Els nostres resultats recolzen la recomanació de caminar per a persones amb MPOC, sempre que s’evitin els carrers amb molt trànsit on les concentracions de carboni negre són elevades”, explica Judith Garcia Aymerich. “És important proporcionar espais accessibles per caminar de manera segura, així com reduir les emissions de carboni negre, un ‘supercontaminant’ perjudicial tant per a la salut respiratòria com per al clima”.

Referència

Josa-Culleré, A., Koch, S., Rivas, I., Gimeno-Santos, E., Buekers, J., Delgado-Ortiz, L., Alcaraz, V., Blanco, I., Garcia-Olivé, I., Rodríguez-Chiaradía, D., Cirach, M., Valentin, A., Morawska, L., & Garcia-Aymerich, J. (2026). Effects of the interaction between walking activity and air pollution on daily respiratory symptoms in people with COPD. Thorax, thorax-2025-224411. https://doi.org/10.1136/thorax-2025-224411

Estudis previs han relacionat l’exposició a temperatures altes o baixes durant l’embaràs amb un major risc de complicacions i resultats adversos en el naixement. Tanmateix, encara no està clar si la temperatura ambiental influeix en el desenvolupament durant les fases més primerenques de la gestació. El primer trimestre és un període crític, ja que en aquesta etapa comencen a formar-se els òrgans del nadó i la placenta; alteracions en aquest moment s’han associat prèviament amb resultats adversos al naixement i amb malalties cardiovasculars i respiratòries més endavant durant la infància.

“Per avaluar l’associació entre l’exposició a la temperatura ambiental i el desenvolupament embrionari i fetal primerenc, vam analitzar dades d’una cohort de naixement neerlandesa, l’estudi Generation R Next (2017–2021), i vam replicar els resultats en una cohort independent establerta 15 anys abans, l’estudi Generation R (2002–2006)”, explica Esmée Essers, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi. L’equip investigador va estimar les temperatures mitjanes setmanals des de l’inici de l’embaràs i va utilitzar ecografies realitzades al voltant de les setmanes 8, 10 i 12 per mesurar la longitud craniocaudal, un indicador estàndard del creixement embrionari i fetal primerenc.

L’exposició a la temperatura s’associa amb una mida fetal més petita a les 12 setmanes, amb patrons temporals diferents per a la calor i el fred

L’exposició tant a temperatures ambientals més fredes com més càlides durant el primer trimestre es va associar amb una menor longitud craniocaudal a les 12 setmanes de gestació en la cohort Generation R Next. L’associació entre temperatures més fredes i una menor longitud craniocaudal a les 12 setmanes també es va observar en la cohort independent, malgrat les diferències en els patrons de temperatura entre tots dos períodes d’estudi.

El moment de l’exposició semblava diferir entre la calor i el fred. L’exposició a temperatures més elevades va mostrar associacions més fortes durant les primeres etapes de l’embaràs, especialment entre les setmanes 1 i 6. En canvi, l’exposició a temperatures més baixes es va associar amb la longitud craniocaudal durant un període més prolongat, entre les setmanes 1 i 11. En tots dos casos, no es van detectar associacions en les ecografies realitzades anteriorment, a les 8 o 10 setmanes.

A les 12 setmanes de gestació, l’exposició tant a temperatures més fredes com més càlides es va associar amb una longitud craniocaudal aproximadament entre 7 i 8 mil·límetres inferior a l’esperada per a aquesta etapa del desenvolupament. L’equip investigador també va observar diferències entre les dues cohorts pel que fa al moment en què l’exposició a la temperatura semblava tenir les associacions més fortes i en relació amb la magnitud dels efectes observats. “Aquestes diferències podrien estar relacionades amb canvis en les condicions climàtiques al llarg del temps, diferències en la manera com les poblacions responen o s’adapten a l’exposició a la temperatura, o altres factors que poden influir en la vulnerabilitat durant l’embaràs”, explica Essers.

Com pot influir la temperatura en el desenvolupament primerenc

Els canvis fisiològics durant l’embaràs suposen exigències addicionals per a la capacitat de l’organisme de regular la temperatura. “L’exposició externa a la calor o al fred pot alterar encara més aquest equilibri, desencadenant respostes termoreguladores com canvis en el flux sanguini perifèric”, explica Mònica Guxens, professora d’investigació ICREA a ISGlobal i coordinadora de l’estudi. “Aquestes respostes podrien influir potencialment en la perfusió uterina i, al seu torn, afectar els processos primerencs del desenvolupament. Tanmateix, cal més investigació per comprendre els mecanismes biològics implicats i determinar si aquestes diferències primerenques tenen implicacions més endavant durant l’embaràs.”

Referència

Essers, E., de Groot, J. M., Graafland, N., Gonçalves, R., Iñiguez, C., Petricola, S., Jaddoe, V., El Marroun, H., Tiemeier, H., Steegers, E., Rousian, M., Mulders, A., & Guxens, M. (2026). Associations of ambient temperature exposure with embryonic and early fetal development. International Journal of Epidemiology, 55(3). https://doi.org/10.1093/ije/dyag060

El dengue és una malaltia vírica transmesa per mosquits del gènere Aedes. La seva transmissió s’ha documentat en més de 100 països, i s’estima que més de la meitat de la població mundial viu en àrees amb risc d’infecció. En les darreres dècades, la seva incidència ha augmentat a causa de l’expansió geogràfica dels mosquits vectors, afavorida pel canvi climàtic, i per l’increment dels viatges internacionals, que contribueixen a la circulació global del virus. A més, el dengue s’ha convertit en una de les principals causes de febre en persones que viatgen a regions endèmiques. En aquest context, disposar d’una vacuna segura contra el dengue és fonamental per protegir les persones amb risc de contraure’l i per dissenyar estratègies de salut pública.

Limitacions en l’evidència sobre la seguretat de la vacuna en persones viatgeres

TAK-003 és la primera vacuna autoritzada a Europa per protegir contra el virus del dengue. Tot i això, encara hi ha dades limitades sobre la seva seguretat en persones que no viuen en zones endèmiques, especialment en determinats grups com les persones grans, amb malalties prèvies o aquelles que reben múltiples vacunes en una mateixa consulta pre-viatge.

“Per contribuir a cobrir aquest buit de coneixement, vam dur a terme un estudi de farmacovigilància en vuit centres d’atenció a persones viatgeres de Catalunya”, explica Daniel Camprubí Ferrer, primer autor de l’estudi, investigador a ISGlobal i membre del Servei de Salut Internacional de l’Hospital Clínic Barcelona. L’estudi va incloure 1.028 persones viatgeres, majoritàriament adultes, que van rebre la vacuna TAK-003 entre gener i desembre de 2024. Després de cada dosi, es va fer un seguiment per registrar l’aparició d’efectes adversos.

“A més, volíem esbrinar si factors com l’edat avançada, el sexe, els antecedents d’infecció o l’administració d’altres vacunes s’associaven amb un risc més elevat de presentar efectes adversos, tant locals com sistèmics”, afegeix Camprubí.

No es van observar esdeveniments adversos greus després de l’administració

L’estudi no va registrar esdeveniments adversos greus després de l’administració de 1.851 dosis de la vacuna TAK-003. Si bé és cert que més de la meitat de les persones participants van notificar algun efecte advers, aquests van ser majoritàriament lleus o moderats, transitoris i menys freqüents després de la segona dosi. Els símptomes més habituals van ser dolor al lloc de la injecció, cefalea, cansament i malestar general.

Dones i persones amb infecció prèvia de dengue, els grups amb més probabilitat de presentar efectes adversos

L’anàlisi va identificar que les persones de sexe femení, aquelles que havien passat prèviament una infecció per dengue i les que van rebre simultàniament vacunes contra altres flavivirus (com la vacuna de la febre groga) presentaven un risc més alt de reaccions adverses. En el cas de les dones, van ser principalment reaccions adverses locals, mentre que en els altres dos grups es van donar sobretot a nivell sistèmic, com la febre.

“Tanmateix, no vam observar un augment de reactogenicitat en persones majors de 60 anys o amb comorbiditats, dos col·lectius sobre els quals fins ara hi havia molt poca evidència”, explica Cesc Bertran Cobo, investigador a ISGlobal i un dels autors de l’estudi. Tampoc no es va observar una probabilitat més alta d’efectes adversos en administrar simultàniament altres vacunes no flavivirals, fet que dona suport a l’ús de la vacuna TAK-003 en les consultes previatge.

“Els nostres resultats contribueixen a ampliar l’evidència disponible sobre la seguretat de TAK-003 en persones viatgeres d’Europa i assenyalen la necessitat de continuar avaluant-ne l’impacte, l’eficàcia i la seguretat a llarg termini”, conclou Jose Muñoz, investigador a ISGlobal i cap del Servei de Salut Internacional de l’Hospital Clínic Barcelona.

Referència

Camprubí-Ferrer, D., Bertran-Cobo, C., Valerio, L., Saloni, M., González Nieto, I, López López, V., Garcia, D., Jurado, E., Machado, M. L., Pérez-León, D., Cuevas-Marín, S., Subirà, C., Villar-García, J., Herena García, D., Ayala Cortés, S. N., Sánchez Casado, M., Gomila-Grange, A., Flores, C., Morales Llorente, N., Górriz Hidalgo, E., Morales Martínez, R. M., Vila, F., Martín, N. & Muñoz, J. (2026). Safety of the dengue vaccine TAK-003 and factors associated with adverse events in travellers from non-endemic areas: a real-world prospective multicentre pharmacovigilance cohort study in Spain. Lancet Regional Health Europe. https://doi.org/10.1016/j.lanepe.2026.101727

Organitzat per ISGlobal en col·laboració amb FESTMIH i SEMTSI, l'ECTMIH 2027 reunirà investigadors, professionals sanitaris, responsables polítics, ONG, estudiants i líders de la salut global d'arreu del món.

Sota el lema "Recentrant l’atenció en la salut global", el congrés abordarà els principals reptes que configuren el panorama actual de la salut global, entre els quals:

• Desigualtats en salut
• Canvi climàtic i mediambiental
• Malalties infeccioses i resistència als antimicrobians
• Mobilitat, preparació davant de crisis i poblacions vulnerables
• Intel·ligència artificial i innovació digital
• Sistemes de salut, equitat i justícia

Per què assistir-hi?

• Sessions científiques i debats interdisciplinaris
• Àmplia participació de països de renda baixa i mitjana
• Oportunitats de networking i col·laboració
• Suport específic per a investigadors en les primeres etapes de la seva carrera
• Sessions centrades en la cocreació entre diferents disciplines

ECTMIH Academy: 24 d'octubre

Just abans del congrés, estudiants de postgrau i joves investigadors podran participar en una jornada de tallers pràctics, debats i intercanvi d'experiències amb col·legues d'arreu del món.

Més informació

https://ectmih2027.eu/

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Navarra (1999) i doctor per la Universitat de Barcelona (2011), Mikel Martínez Yoldi es va especialitzar en Microbiologia a l’Hospital Clínic. Després de consolidar-se com a expert en virus d’alt risc a l’INSERM de Lió (França) entre 2005 i 2009, va desenvolupar la seva carrera com a especialista sènior al Clínic i professor associat a la UB. La seva recerca es va centrar en arbovirus, virus emergents i causes infeccioses de mortalitat en països de renda baixa.

“En Mikel era una persona compromesa, generosa i apassionada per la seva feina. La seva àmplia experiència, el seu rigor científic i la seva proximitat feien d’ell un company i un referent inestimable per a tots els que vam tenir la sort de treballar al seu costat. La seva absència es notarà profundament”, han expressat els seus companys i companyes d’ISGlobal.

En nom de tot l’equip d’ISGlobal, expressem el nostre més sincer condol a la seva família, amistats i éssers estimats en aquests moments tan difícils.

Les xifres es presenten sovint com a simples partides pressupostàries, però els recursos es tradueixen en vides humanes.

Mentrestant, els pressupostos de defensa a tota Europa s'estan expandint ràpidament. El senyal polític és clar: els instruments preventius s'estan reduint, mentre que la despesa militar s'accelera. No obstant això, la cooperació al desenvolupament ha funcionat durant molt de temps com una eina estabilitzadora, enfortint els sistemes de salut, reduint la fragilitat i mitigant els factors que impulsen els conflictes i els desplaçaments. Debilitar-la podria resultar, en última instància, més costós que mantenir-la.

La proposta d'ISGlobal

Aquesta ruptura també posa de manifest les debilitats estructurals del model anterior: una dependència excessiva de la discrecionalitat anual dels donants, desequilibris de governança que limiten l'apropiació al Sud global i mecanismes de finançament fràgils. Per això, no n'hi hauria prou amb restablir els nivells de finançament anteriors.

L'alternativa proposada en una nova sèrie de publicacions d'ISGlobal es basa en tres fronts:

• Políticament: la salut s'ha de reafirmar com un bé públic global, protegida de la lògica transaccional i recolzada per una governança més legítima i equilibrada.
• Científicament: la inversió sostinguda en recerca, producció regional i plataformes tecnològiques transferibles és essencial per reduir la dependència estructural i respondre més ràpidament a futures crisis.
• Econòmicament: el sistema requereix un finançament més predictible, instruments innovadors i una coordinació més sòlida amb els plans nacionals, juntament amb un compromís renovat amb els objectius quantitatius.

No es tracta d'escollir entre generositat i austeritat. L'elecció és entre gestionar la interdependència a través de la cooperació o permetre que la fragmentació defineixi la pròxima generació de la salut global.

Accedeix a la sèrie completa de publicacions:

Per aprofundir en l'anàlisi d'aquest impacte i conèixer les propostes de reforma, pots consultar els quatre documents que componen aquesta sèrie:

• Anàlisi global: Ruptura, no transició: la reculada de l'ajuda europea, el cost humà de les retallades en salut global i la lluita per un nou sistema de cooperació internacional
• Cas de França: França: el cost humà i geopolític de la reducció de l'ajuda internacional
• Cas del Regne Unit: Una retirada silenciosa: com el Regne Unit està abandonant la lluita per salvar vides
• Cas d'Alemanya: El preu de la recalibració: les retallades en l'ajuda d'Alemanya i el cost humà de la reculada

La recerca, publicada a l’European Journal of Public Health, es basa en l’Enquesta sobre l’Exposició dels Treballadors (WES), realitzada per l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (EU-OSHA). Aquesta enquesta, la primera del seu tipus a Europa, recopila informació detallada dels professionals sobre les seves tasques, les circumstàncies d’exposició i l’ús de mesures de protecció per estimar l’exposició probable a 24 factors de risc de càncer. La WES inclou 24.402 entrevistes telefòniques realitzades entre 2022 i 2023 a treballadors i treballadores de Finlàndia, França, Alemanya, Hongria, Irlanda i Espanya. Dels participants, 3.041 treballaven en el sector sanitari i sociosanitari, un àmbit que representa aproximadament l’11% de la força laboral de la Unió Europea.

Els resultats mostren que el 29,5% dels professionals d’aquest sector van estar exposats almenys a un factor de risc de càncer avaluat durant l’última setmana laboral, mentre que el 7,8% van estar exposats a dos o més.

La radiació, les emissions de motors dièsel i alguns productes químics, els principals factors de risc

Entre els factors de risc més freqüents es troben la radiació ionitzant (7,4%), les emissions de motors dièsel (6,2%) i la radiació ultraviolada solar (6,1%). El personal pot estar exposat a la radiació ionitzant en treballar amb màquines que utilitzen raigs X o radioisòtops; a les emissions de motors dièsel mitjançant l’ús de vehicles impulsats per dièsel; i a la radiació ultraviolada solar a través del treball a l’aire lliure. També es van registrar exposicions rellevants a productes químics com el formaldehid (5,2%) i el benzè (4,8%).

Pel que fa als nivells d’exposició, el formaldehid (2,3%) i l’òxid d’etilè (2,0%) van ser els agents més comuns en nivells d’exposició elevats. L’estudi també identifica exposicions combinades, com les emissions de dièsel juntament amb la radiació solar, o l’exposició simultània a formaldehid i òxid d’etilè.

“L’anàlisi també revela diferències de gènere: els homes mostren una prevalença més alta d’exposició (35,7%) en comparació amb les dones (26,1%)”, afirma Muhammad Waseem Khan, investigador d’ISGlobal en el moment de l’estudi i primer autor de la recerca.

Necessitat de reforçar la prevenció

“Malgrat la seva rellevància, els riscos associats a l’exposició a carcinògens en el sector sanitari i sociosanitari han estat històricament menys visibles que en altres sectors econòmics. Aquest estudi destaca la necessitat de desenvolupar estratègies de prevenció adaptades a les condicions de treball reals en aquest sector”, subratlla Michelle Turner, investigadora d’ISGlobal i autora sènior de l’estu

Referència

Khan, M.W., Vallbona-Vistós, M., Cavet, M., Vilahur, N., Turner, M. C. Occupational exposure to cancer risk factors among health and social care workers in Europe: results from the Workers’ Exposure Survey. European Journal of Public Health, 2026. Doi: 10.1093/eurpub/ckag056

Una càrrega silenciosa que afecta milions de persones

La malaltia hepàtica crònica representa una càrrega important de malaltia i mortalitat prematura a Europa, amb un impacte desproporcionat entre els homes i les poblacions socialment desafavorides. Actualment, ja és la segona causa d’anys de vida laboral perduts a Europa, només per darrere de la cardiopatia isquèmica.

La sèrie també alerta que la malaltia hepàtica metabòlica està transformant ràpidament la càrrega de malaltia hepàtica a Europa. S’estima que una de cada tres persones a la Unió Europea i al Regne Unit conviu amb malaltia hepàtica esteatòsica associada a disfunció metabòlica (MASLD, per les seves sigles en anglès), actualment un dels principals factors impulsors del càncer de fetge a Europa.

Europa presenta les taxes més elevades de consum d’alcohol per persona, la prevalença més alta d’episodis de consum intensiu i les taxes més baixes d’abstinència alcohòlica a escala mundial. La combinació de l’alcohol amb l’obesitat i altres factors de risc associats a la malaltia hepàtica contribueix a elevades taxes de malaltia hepàtica terminal i de càncer de fetge. Es calcula que l’alcohol és responsable del 40% de les 287.000 morts prematures relacionades amb malalties hepàtiques que es produeixen cada any a Europa, tot i que la xifra real podria ser encara superior.

A tot Europa, la malaltia hepàtica ja està afectant la salut de la població en edat laboral. Les morts per malaltia hepàtica relacionada amb l’alcohol i per hepatitis víriques no diagnosticades o no tractades solen produir-se dècades abans que les associades a moltes altres malalties cròniques. Les hepatitis B i C representen més del 85% de les prop de 57.000 morts anuals relacionades amb el VIH, la tuberculosi i les hepatitis víriques a la UE i a l’Espai Econòmic Europeu.

Més enllà de l’hepatologia: una resposta més àmplia des de la salut pública

"Europa no necessita una nova advertència que la malaltia hepàtica està empitjorant. Necessita una manera diferent de respondre", afirma Jeffrey V. Lazarus, cap del grup de salut pública i malalties hepàtiques d’ISGlobal, professor de la CUNY Graduate School of Public Health and Health Policy i coordinador de la sèrie de The Lancet.

"Quan parlem d’aliments ultraprocessats, begudes alcohòliques o dietes poc saludables, estem parlant, en essència, del risc de malaltia hepàtica. I quan parlem de diabetis, obesitat o sedentarisme, també estem parlant d’aquest mateix risc. Necessitem polítiques i intervencions de salut pública més sòlides per fer front a aquesta càrrega de malaltia", afirma Lazarus.

"I l’atenció primària també ha de canviar. No té sentit avaluar la pressió arterial, el colesterol o el pes corporal i no valorar la fibrosi hepàtica", afegeix.

La sèrie analitza la malaltia hepàtica crònica des de quatre perspectives complementàries: 1) detecció i models assistencials; 2) preparació de les polítiques sobre MASLD; 3) malaltia hepàtica relacionada amb l’alcohol i MetALD (malaltia hepàtica esteatòsica associada a disfunció metabòlica i consum d’alcohol); i 4) avenços cap a l’eliminació de les hepatitis víriques.

A més, aborda conjuntament les causes metabòliques, víriques i relacionades amb l’alcohol de la malaltia hepàtica. "En analitzar aquestes causes de manera integrada, aquests treballs mostren per què Europa necessita estratègies coordinades de prevenció, una detecció més precoç, itineraris assistencials i un enfocament lliure d’estigmes que connecti la salut hepàtica amb la diabetis, l’obesitat, les malalties cardiovasculars, les polítiques sobre alcohol, la prevenció del càncer i les necessitats de les comunitats més desateses", explica Elisa Pose, co-coordinadora de la sèrie.

En un dels comentaris que acompanyen la sèrie, les persones defensores dels drets dels pacients Jeff McIntyre, Gina Bartes i Raquel Peck adverteixen que les persones amb malaltia hepàtica sovint s’enfronten a prejudicis i judicis que presenten la malaltia com una conseqüència exclusiva de decisions individuals. "L’estigma derivat d’aquesta manca de context influeix directament en la cerca d’atenció sanitària, l’adherència als tractaments i els resultats en salut, a més de condicionar les prioritats polítiques i contribuir a l’infrarreconeixement de la malaltia hepàtica", assenyalen.

Paul Brennan, també co-coordinador de la sèrie, afegeix: "Durant massa temps hem acceptat la normalització d’un enfocament, promogut tant per la societat en general com per grups de pressió de la indústria, que responsabilitza les persones en lloc de les mancances i responsabilitats col·lectives dels governs i les institucions. La malaltia hepàtica, especialment la MASLD, les hepatitis víriques i la malaltia hepàtica relacionada amb l’alcohol, afecta de manera desproporcionada les persones més vulnerables de la societat. En aquesta sèrie mostrem com incorporar intervencions basades en l’evidència entorn del diagnòstic, la preparació dels sistemes, els itineraris assistencials i el desenvolupament de polítiques per protegir millor les futures generacions europees". 

Oportunitats perdudes per a la prevenció i la detecció precoç

Els autors i autores també adverteixen que milions de persones amb malaltia hepàtica crònica continuen sense diagnòstic. Una identificació més precoç des de l’atenció primària i comunitària, incloent-hi estratègies de cribratge i avaluacions automatitzades i no invasives de la fibrosi hepàtica, podria evitar la progressió cap a fibrosi avançada, cirrosi, càncer hepàtic i mort prematura.

Entre les principals recomanacions s’inclouen:

• Integrar la salut hepàtica en les estratègies de prevenció de malalties no transmissibles i càncer.
• Alinear les respostes davant la malaltia hepàtica amb polítiques sobre diabetis, obesitat, alcohol, malalties cardiovasculars, activitat física i nutrició.
• Reforçar els sistemes de vigilància i detecció precoç.
• Millorar l’accés al tractament i als serveis de reducció de danys.
• Aplicar polítiques més sòlides sobre alcohol i reduir els factors comercials que impulsen els danys associats.
• Abordar l’estigma i les barreres que afecten les comunitats més desateses.

"Posar fi a la malaltia hepàtica crònica com a amenaça per a la salut pública a Europa és possible, però només si Europa actua abans que la malaltia avançada es converteixi en el punt habitual de diagnòstic", conclou Lazarus.

La publicació de la sèrie coincideix amb l’esdeveniment principal organitzat avui a Barcelona pel Global Think-tank on Steatotic Liver Disease, una iniciativa del grup de salut pública i malalties hepàtiques d’ISGlobal, celebrat abans del Congrés de l’Associació Europea per a l’Estudi del Fetge (EASL) d’enguany.

Sobre la sèrie

La sèrie inclou quatre articles i quatre comentaris associats. Els articles se centren en:

• Innovació diagnòstica i models assistencials per a la malaltia hepàtica crònica.
• Preparació de les polítiques sobre MASLD a Europa.
• Malaltia hepàtica relacionada amb l’alcohol i MetALD.
• Control i eliminació de les hepatitis víriques.

Els comentaris que acompanyen la sèrie aborden perspectives prioritàries com la defensa dels drets dels pacients, les barreres culturals i lingüístiques per accedir a l’atenció sanitària, la medicina de laboratori i les necessitats de les persones amb malalties hepàtiques autoimmunitàries i minoritàries.

Donant veu als agricultors i agricultores migrants per conèixer la seva experiència

El canvi climàtic està intensificant l’exposició a la calor, amb onades de calor cada vegada més freqüents i severes. L’estrès tèrmic pot provocar des de marejos i rampes fins a desmais, a més d’augmentar el risc de lesions laborals, agreujar malalties prèvies i deteriorar la funció renal a llarg termini. A Espanya, s’ha documentat una forta relació entre l’augment de les temperatures i les lesions laborals en el sector agrícola.

“Fins ara, cap estudi havia analitzat l’experiència dels treballadors i treballadores agrícoles migrants davant la calor a Espanya. El nostre objectiu era comprendre com viuen i afronten l’estrès tèrmic laboral”, explica Marlena van Selm, investigadora predoctoral d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.

L’equip va entrevistar 30 persones migrants dedicades a l’agricultura —24 homes i sis dones, principalment procedents de l’Àfrica subsahariana i del nord d’Àfrica— a Almeria, Lleida i Huelva. Les entrevistes van ser enregistrades, transcrites i analitzades mitjançant una anàlisi temàtica reflexiva.

La calor i la precarietat limiten la capacitat de protegir la salut

Les persones entrevistades van descriure la calor extrema com una part habitual de la seva feina i van relatar símptomes freqüents d’estrès tèrmic, com ara marejos, esgotament o desmais. La situació era especialment intensa als hivernacles, on les temperatures poden superar àmpliament les de l’exterior si no hi ha mesures adequades de ventilació i ombreig. Tot i que moltes persones intentaven protegir-se de la calor bevent aigua, utilitzant roba adequada o fent pauses, aquestes mesures es veien limitades per la pressió de mantenir ritmes de treball elevats i reduir els descansos.

L’estudi mostra que la capacitat per prevenir els efectes de la calor depèn en gran mesura de factors socials i econòmics. La precarietat laboral, la situació administrativa irregular, les barreres lingüístiques i la por de perdre la feina dificulten que les persones treballadores reclamin millors condicions o interrompin l’activitat durant episodis de calor extrema. A això s’hi afegeixen les condicions d’habitatge. Moltes de les persones participants vivien en allotjaments precaris i amb temperatures interiors elevades, fet que dificultava la recuperació després de la jornada laboral.

La protecció davant la calor depèn més dels ocupadors que no pas de drets garantits

Tot i que la normativa espanyola obliga a adaptar les condicions de treball durant episodis d’altes temperatures, les persones entrevistades van assenyalar que, a la pràctica, la seva protecció depèn en gran mesura de la voluntat dels ocupadors.

“Reduir els riscos per a la salut associats a l’estrès tèrmic requereix mesures de prevenció més clares i exigibles, així com millores en les condicions laborals, però també actuar davant d’altres vulnerabilitats estructurals com l’accés a un habitatge digne, en un context d’augment de les temperatures a causa del canvi climàtic”, conclou Ana Requena-Méndez, cap del grup de Salut del Migrant a ISGlobal i coordinadora de l’estudi.

Referència

van Selm, L., Voorhis, C., Williams, S., Izuzquiza-Regalado, D., Notario-Gallego, S., Diop, S., Evangelidou, S., Briones-Vozmediano, E., & Requena-Méndez, A. (2026). Lived experiences of heat stress among migrant agricultural workers in Spain: a qualitative study. International Journal for Equity in Health, 25(1). https://doi.org/10.1186/s12939-026-02850-x

El curs, celebrat entre març i abril de 2026, va reunir 33 participants de l’HCM i va comptar amb la participació de responsables i experts de diferents àrees estratègiques d’ISGlobal, IDIBAPS, l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Hospital Central de Maputo i la Universitat Eduardo Mondlane de Moçambic.

Barcelona i Maputo reforcen l’intercanvi de coneixement i el desenvolupament de capacitats

Al llarg de les diferents sessions, impartides en castellà i portuguès, es van abordar qüestions relacionades amb la recerca, la gestió institucional, l’organització sanitària i la col·laboració internacional. Tant les entitats organitzadores com les persones participants van valorar molt positivament la rellevància dels temes tractats, l’enfocament pràctic de les activitats desenvolupades i la claredat dels continguts del curs.

El curs va néixer amb l’objectiu de reforçar capacitats en àmbits clau de la gestió científica i sanitària i forma part d’una línia de col·laboració més àmplia entre les institucions participants i l’Hospital Central de Maputo. Representa, a més, l’inici d’un seguit d’accions impulsades per Campus Clínic Solidari conjuntament amb ISGlobal i IDIBAPS per reforçar l’intercanvi de coneixement i el desenvolupament de capacitats amb institucions sanitàries de Moçambic.

L’anàlisi, que recull els principals indicadors de participació de les entitats de recerca de Catalunya en aquest programa, destaca la posició de l’ISGlobal dins del top 10 en diversos àmbits clau.

En concret, l’Institut ocupa la 10a posició en captació de fons europeus (net contribution), indicador que reflecteix els recursos rebuts directament per l’entitat en el marc dels projectes de Horizon Europe. Així mateix, l’ISGlobal també es posiciona en la 10a posició en nombre total de projectes coordinats.

Pel que fa a la participació global en consorcis europeus, ISGlobal se situa en la 11a posició del rànquing català en nombre total de projectes en què participa, consolidant així una presència rellevant i sostinguda dins del programa.

En paraules de Quique Bassat, director general d'ISGlobal, aquests resultats "confirmen el paper destacat de l’ISGlobal en l’escena catalana de recerca en salut global i la seva capacitat per atraure finançament competitiu europeu, així com per liderar i participar activament en projectes col·laboratius internacionals".

Comprendre com els productes químics quotidians poden afectar l’embaràs

Els disruptors endocrins (EDCs) estan àmpliament presents a la vida diària, en aliments, aigua, productes de cura personal i entorns domèstics. Aquestes substàncies —incloent-hi ftalats, fenols, parabens, pesticides i compostos emergents com el bisfenol S (BPS)— poden entrar al cos per ingestió, inhalació o contacte amb la pell.

L’embaràs representa una finestra especialment sensible, ja que l’equilibri hormonal és essencial per al desenvolupament de la placenta i el creixement fetal. La placenta, un òrgan endocrí clau, depèn de processos angiogènics estrictament regulats (és a dir, la formació de nous vasos sanguinis) controlats per factors com el factor de creixement placentari (PlGF) i la tirosina quinasa-1 soluble similar a fms (sFlt-1).

“Les dones embarassades estan exposades a mescles complexes de productes químics més que no pas a compostos individuals”, explica Bethany Knox, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi. “El nostre objectiu era reflectir millor les exposicions del món real i entendre com aquestes mescles poden influir tant en la placenta com en el desenvolupament fetal”.

Diverses mescles químiques mostren efectes diferenciats sobre el creixement fetal

L’estudi va incloure 734 participants de la cohort BiSC a Barcelona, reclutades entre el 2018 i el 2021. “Vam analitzar l’exposició a més de 40 productes químics mesurant metabòlits en mostres d’orina combinades recollides durant una setmana en dues etapes de l’embaràs: a les 18 i 34 setmanes de gestació. Aquest enfocament millora l’avaluació de l’exposició a productes químics no persistents, que tenen una vida mitjana curta i poden variar significativament al llarg del temps”, explica Knox.

L’equip investigador va identificar patrons diferenciats en les associacions entre diverses mescles químiques i el desenvolupament fetal. L’exposició a mescles de ftalats de baix pes molecular es va associar de manera consistent amb un menor pes en néixer en la població estudiada, suggerint un possible efecte advers sobre el creixement fetal. En canvi, les mescles amb compostos organofosfats, incloent-hi pesticides i retardants de flama, es van associar amb un major pes fetal estimat i pes al naixement, especialment en fases avançades de l’embaràs. Aquesta associació pot reflectir patrons dietètics més que un efecte directe de l’exposició als organofosfats, ja que un consum més elevat de fruites i verdures pot augmentar l’exposició a aquests compostos alhora que afavoreix un ràpid augment del pes fetal.

Més enllà d’aquestes diferències en el creixement, l’estudi també assenyala la placenta com a intermediari clau. Les mescles de ftalats es van associar amb canvis en el flux sanguini fetoplacentari i amb un desequilibri en els biomarcadors angiogènics (ràtio sFlt-1/PlGF), suggerint una via biològica a través de la qual les exposicions ambientals poden influir en el desenvolupament fetal.

Implicacions per a la salut pública i la recerca futura

“Els nostres resultats contribueixen a la recerca en salut ambiental incorporant un ampli ventall de productes químics alineats amb les prioritats reguladores europees, incloent-hi substàncies els perfils de seguretat de les quals encara s’estan avaluant”, afirma Martine Vrijheid, cap del programa de Medi Ambient i Salut al llarg de la vida i coordinadora de l’estudi. 

Tot i que aquest estudi va observar desviacions del creixement fetal normal, aquestes no es poden extrapolar a escala individual i la població estudiada no és necessàriament representativa de totes les poblacions. Tanmateix, l’estudi posa de manifest la importància de considerar les mescles de productes químics ambientals en la recerca en salut pública, suggerint que les exposicions generalitzades poden influir en el desenvolupament fetal a través dels seus efectes sobre la funció placentària a escala poblacional.

Referència

Knox, B., Güil-Oumrait, N., Midya, V., Vespalcová, H., Dolores Gómez-Roig, M., Llurba, E., Márquez, S., García Ruiz, Z., Galmes, T., Philippat, C., Sakhi, A. K., Thomsen, C., Urquiza, J., Zanini, M. J., Dadvand, P., Gascon, M., Rivas, I., Foraster, M., Basagaña, X., Sunyer, J., Bustamante, M., Vrijheid, M. (2026). Prenatal exposure to mixtures of nonpersistent endocrine-disrupting chemicals and angiogenic biomarkers, placental function, and fetal growth. Environmental Science & Technology, 60(11), 8339–8352. https://doi.org/10.1021/acs.est.5c13234

Tot i que la càrrega global sobre la salut està dominada per l’exposició a llarg termini, la contaminació de l’aire a curt termini pot desencadenar respostes fisiològiques agudes, com la inflamació sistèmica, el desequilibri autonòmic i l’augment de la coagulació sanguínia, que incrementen el risc de mortalitat en els dies següents. Estudis recents han demostrat que els nivells diaris de contaminació estan vinculats a increments diaris a curt termini de la mortalitat, però persisteixen limitacions importants. La majoria d’investigacions se centren només en les ciutats, deixant de banda les zones periurbanes i rurals; i sovint no tenen en compte les diferències regionals en la vulnerabilitat (com l’edat, la salut de base, l’estatus socioeconòmic o l’entorn) ni la toxicitat de la contaminació de l’aire. A més, els contaminants s’analitzen habitualment per separat, fet que dificulta comprendre’n els efectes combinats.

“El nostre estudi va abordar aquestes limitacions combinant dades diàries sobre els principals contaminants de l’aire a Europa amb la nova base de dades de mortalitat del projecte EARLY-ADAPT del Consell Europeu de Recerca (ERC), que cobreix tota la població de 31 països que representen més de 530 milions de persones”, explica Zhao-Yue Chen, investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi. “Això permet una anàlisi més precisa de com l’exposició a curt termini als principals contaminants afecta de manera diferent les persones segons l’edat, el sexe i la causa de mort.” L’estudi va analitzar prop de 89 milions de morts registrades entre 2003 i 2019 en 653 regions europees.

“Per avaluar l’exposició a la contaminació atmosfèrica, es van estimar els nivells diaris de diversos contaminants a tot Europa utilitzant dades d’estacions de monitoratge, satèl·lits, ús del sòl i variables meteorològiques, i posteriorment es van ajustar a nivell regional, donant més pes a les àrees on viu més població”, explica Carlos Pérez García-Pando, professor ICREA i AXA al BSC-CNS.

PM₂.₅, el contaminant més perjudicial

Es van estimar 146.500 morts prematures anuals associades a l’exposició a curt termini a la contaminació atmosfèrica en conjunt, és a dir, considerant tots els contaminants. Quan cada contaminant es va analitzar per separat, l’impacte més gran es va atribuir a les partícules PM₂.₅ (al voltant de 79.000 morts), seguit del NO₂ (69.000), l’O₃ (31.000) i les PM_2.5-10 (29.000). Aquestes xifres no es poden sumar directament; els contaminants sovint es presenten de manera simultània, de manera que els seus efectes se superposen.

Les partícules PM₂.₅ són el contaminant més perjudicial perquè penetren profundament als pulmons i poden entrar al torrent sanguini, causant inflamació i altres efectes ràpids a l’organisme. En canvi, les PM_2.5-10afectena principalment les vies respiratòries superiors a causa de la seva mida més gran, i gasos com el NO₂ i l’O₃ irriten els pulmons i augmenten la vulnerabilitat a malalties respiratòries.

La majoria dels estudis anteriors de gran escala es van centrar únicament en les partícules fines (PM₂.₅) a l’hora d’estimar la càrrega de salut a curt termini de la contaminació de l’aire, deixant en gran part desconegut l’impacte d’altres contaminants a Europa. Aquest nou estudi considera diversos contaminants conjuntament, proporcionant una visió més completa i realista dels riscos per a la salut. També suggereix que estimacions globals prèvies basades únicament en PM₂.₅ poden haver sobreestimat lleugerament la càrrega a Europa, possiblement reflectint biaixos derivats d’evidència procedent d’altres regions.

Els homes joves són més vulnerables que les dones joves, però el patró s’inverteix amb l’edat

La contaminació de l’aire no afecta tothom de la mateixa manera. Els homes joves van mostrar una major vulnerabilitat als contaminants atmosfèrics que les dones joves, probablement a causa d’una exposició més gran (feines a l’aire lliure, trànsit, tabaquisme, etc.) o a l’aparició més precoç de comorbiditats en els homes. Tanmateix, aquest patró canvia amb l’edat: en edats avançades (especialment a partir dels 85 anys), el risc més alt s’observa en les dones. Per a causes específiques de mort, les partícules es van associar més fortament amb riscos cardiovasculars en dones, mentre que l’O₃ va tenir un impacte més gran en homes. Aquests resultats subratllen la necessitat de mesures de protecció adaptades, en lloc d’enfocaments generalitzats.

“Els nostres resultats són altament rellevants per a responsables polítics i professionals de la salut pública, ja que donen suport a l’ús de models epidemiològics ajustats per sexe, edat i comorbiditats per crear una nova generació de sistemes d’alerta primerenca basats en l’impacte (per exemple, la plataforma Forecaster.Health, finançada pel ERC), que s’adrecen específicament als grups vulnerables”, explica Joan Ballester, investigador d’ISGlobal i coordinador de l’estudi. En un context en què s’estan introduint nous estàndards diaris de qualitat de l’aire a tot Europa, aquests resultats aporten informació pràctica per protegir la població de manera més eficaç.

Referència

Chen, Z.-Y., Achebak, H., Petetin, H., Huang, W., Méndez Turrubiates, R. F., Beltrán, N., Peyrusse, F., Guo, Y., Pérez García-Pando, C., & Ballester, J. (2026). Short-term sex-specific, age-specific and cause-specific mortality from particulate matter, nitrogen dioxide and ozone: European-wide analysis of 653 contiguous regions. Nature Health. Doi: 10.1038/s44360-026-00124-y.

Les reunions mantingudes a Manhiça van posar en valor l’impacte d’una col·laboració sostinguda en el temps entre institucions científiques i financeres compromeses amb la millora de la salut global i el reforç de les capacitats locals de recerca. També es va destacar el paper clau del suport institucional d’Espanya, inclosa la contribució de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), en el creixement i la consolidació del CISM com a centre de referència en recerca en salut a Moçambic.

“La recerca desenvolupada al CISM està alineada amb estàndards internacionals d’excel·lència i té un impacte directe en la millora de la salut de les poblacions”, va destacar Quique Bassat, director general i científic d’ISGlobal, qui va subratllar també el valor d’una col·laboració construïda al llarg dels anys tant a nivell comunitari com hospitalari.

Per la seva banda, el director general del CISM, Francisco Saúte, va recordar que la confiança i el compromís dels socis internacionals han estat fonamentals per assegurar la continuïtat i el desenvolupament de la institució, fins i tot en contextos especialment complexos.

Des de la Fundació “la Caixa”, Josep Maria Coronas Guinart va reafirmar el compromís de la institució amb models de finançament sostenibles orientats a maximitzar l’impacte social i científic de la recerca.

Les tres institucions van coincidir en la necessitat de continuar enfortint aquesta col·laboració estratègica a llarg termini, apostant per una recerca d’excel·lència amb impacte directe en la salut de les poblacions i en el desenvolupament de capacitats científiques locals.

Els impactes del canvi climàtic sobre la salut ja són mesurables i, si no s’apliquen mesures d’adaptació i mitigació, augmentaran en les pròximes dècades. A Europa, entre 2022 i 2024 es van registrar més de 180.000 morts associades a la calor, fet que confirma que la temperatura s’està convertint en un determinant clau de salut pública. Tot i que actualment el fred provoca més morts que la calor, l’escalfament global probablement reduirà aquesta diferència o fins i tot la invertirà, situant l’exposició tèrmica (tant al calor com al fred) al centre de l’epidemiologia ambiental.

No obstant això, el risc no és uniforme. A causa de les desigualtats socioeconòmiques, el clima no afecta tothom per igual; les temperatures ambientals repercuteixen de manera desproporcionada en les poblacions més vulnerables. Fins i tot en regions amb alts recursos, les conseqüències varien entre territoris i grups socials — factors com la distribució de la riquesa, les condicions d’habitatge o l’estructura socioeconòmica modulen la vulnerabilitat. Aquest és el primer estudi que avalua dades tant de zones urbanes com rurals, representant així tota la població europea.

“Vam analitzar dades diàries de mortalitat en 32 països europeus, incloent més de 161 milions de morts entre els anys 2000 i 2019, registrades en el marc del projecte EARLY-ADAPT, del Consell Europeu de Recerca (ERC)”, explica Blanca Paniello-Castillo, investigadora d’ISGlobal i autora principal de l’estudi. “L’objectiu de la recerca era avaluar com diferents indicadors socioeconòmics modifiquen la relació entre temperatura i mortalitat en la població europea.”

La privació social, un factor de risc davant temperatures extremes

Les regions amb més privació social són sistemàticament més vulnerables tant a la calor com al fred. Factors com la pobresa energètica, pitjors condicions d’habitatge, menor accés als serveis sanitaris o menor informació sanitària poden contribuir a augmentar aquest risc.

Indicadors com l’índex de Gini (que quantifica la desigualtat en la distribució de la riquesa dins d’una població), la dificultat per mantenir l’habitatge calent, i la privació material i social s’associen de manera consistent a una major mortalitat relacionada amb la temperatura.

L’estudi estima les morts atribuïbles a la temperatura comparant dos escenaris hipotètics: un en què totes les regions presentarien les condicions socioeconòmiques més favorables i un altre en què totes se situarien en l’extrem menys favorable. La diferència en el nombre de defuncions entre ambdós escenaris supera les 300.000 morts en el cas de la incapacitat per mantenir la llar calenta, arriba a 180.000 en relació amb la desigualtat econòmica i se situa al voltant de 160.000 en el cas de privació material i social greu a Europa.

La prosperitat econòmica protegeix del fred, però no de la calor

Les regions amb més PIB per càpita i més esperança de vida presenten menor mortalitat associada al fred, probablement gràcies a habitatges millor aïllats, infraestructures sanitàries més sòlides i menor pobresa energètica.

No obstant això, aquestes mateixes regions mostren una mortalitat més alta durant episodis de calor. Aquest fenomen pot explicar-se per la forta urbanització: les ciutats denses i l’activitat econòmica concentrada afavoreixen l’efecte d’“illa de calor urbana”. En aquest fenomen climàtic, les zones urbanitzades registren temperatures més altes a causa de l’absorció de calor per l’asfalt i la manca de vegetació, entre altres factors.

“Atès que el canvi climàtic no afecta totes les poblacions per igual, els nostres resultats permeten avaluar i reforçar com s’incorporen els factors socioeconòmics en les polítiques d’adaptació”, explica Joan Ballester, investigador principal del projecte EARLY-ADAPT i coordinador de l’estudi. “Cal fer estudis similars en altres regions. Tot i que sabem que Europa està molt exposada als riscos climàtics, encara hi ha pocs estudis comparables al Sud Global”, conclou.

Referència

Paniello-Castillo B, Chen ZY, Shartova N, Méndez Turrubiates RF, Beltrán N, Peyrusse F, et al. Socioeconomic inequality drivers of vulnerability and burden to heat- and cold-related mortality: a European-wide analysis in 654 contiguous regions. Nat Health. May, 2026. https://doi.org/10.1038/s44360-026-00106-0

La tuberculosi, un diagnòstic complex i amb alta mortalitat

La tuberculosi continua sent la principal causa de mort entre les persones que viuen amb VIH. El diagnòstic en aquesta població presenta dificultats importants: els símptomes sovint són inespecífics, la malaltia pot manifestar-se fora dels pulmons i moltes persones no poden produir mostres d’esput, una secreció clau per al diagnòstic. A més, la càrrega bacteriana en mostres respiratòries de pacients amb VIH acostuma a ser baixa, fet que en dificulta la confirmació microbiològica.

Davant d’aquestes limitacions, en els darrers anys s’han desenvolupat estratègies diagnòstiques alternatives basades en mostres no invasives com l’orina o la femta, amb l’objectiu de millorar la detecció de la malaltia i accelerar l’inici del tractament.

Cribratge intensificat de tuberculosi en pacients hospitalitzats amb VIH

L’assaig EXULTANT, finançat per l’EDCTP, és un estudi multicèntric i aleatoritzat realitzat en 11 hospitals de Tanzània i Moçambic. Hi van participar 1.172 persones adultes ingressades que vivien amb VIH, independentment de si presentaven símptomes de tuberculosi o no. L’objectiu principal era avaluar la proporció de pacients amb tuberculosi confirmada microbiològicament que podien iniciar el tractament dins de les primeres 72 hores després de l’ingrés. També es va analitzar el temps fins al diagnòstic i l’inici del tractament, així com la mortalitat a les vuit setmanes.

“Els i les participants es van assignar a dos grups: el grup d’intervenció va rebre un cribratge ampliat amb proves moleculars Xpert MTB/RIF Ultra en esput, orina i femta, juntament amb una prova d’orina LF-LAM”, explica Marta Cossa, investigadora del CISM i primera autora de l’estudi. “El grup control va seguir el protocol estàndard recomanat per l’OMS, basat en l’avaluació de símptomes i l’ús selectiu de proves diagnòstiques”.

L’augment de proves diagnòstiques no accelera el tractament ni redueix la mortalitat

Els resultats mostren que el 16,0% dels pacients del grup amb cribratge ampliat van iniciar el tractament dins de les primeres 72 hores, en comparació amb el 15,3% del grup estàndard, sense diferències estadísticament significatives. Tampoc es van observar diferències significatives en la mortalitat a vuit setmanes entre el grup d’intervenció (25,8%) i el grup control (28,8%).

En termes generals, l’estratègia ampliada no va augmentar el nombre de diagnòstics confirmats ni va reduir el temps fins a l’inici del tractament. Tot i que les proves moleculars en orina i femta van permetre identificar alguns casos addicionals de tuberculosi, la prova LF-LAM en orina va ser la que va detectar més casos. Tanmateix, aquest millor rendiment diagnòstic no es va traduir en un inici més precoç del tractament ni en una reducció de la mortalitat a vuit setmanes, fet que obre interrogants sobre el rendiment del test i apunta a la necessitat de continuar-ne avaluant la precisió.

“Aproximadament la meitat dels pacients van poder proporcionar mostres d’esput, fet que reforça el paper de l’orina i la femta com a alternatives diagnòstiques”, explica Alberto García-Basteiro, investigador a ISGlobal, metge adjunt del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona i investigador principal d’EXULTANT. “Els futurs estudis hauran de centrar-se en optimitzar els algoritmes diagnòstics i millorar la implementació de les proves disponibles en persones amb VIH hospitalitzades”, conclou.

Referència

Cossa, M., Ndege, R., Meggi, B., Mangu, C., Leukes, V., Sabi, I., Khosa, C., Kivuma, B., Nguenha, D., Riess, F., Fernández-Escobar, C., de la Torre-Perez, L., Manjate, P., Weisser, M., Machiana, A., Zachariah, C., Tagliani, E., Ehrlich, J., Buech, J., … Garcia-Basteiro, A. L. (2026). Expanding Xpert MTB/RIF Ultra and lateral flow urine lipoarabinomannan testing for diagnosis of tuberculosis among adults living with HIV admitted to hospitals in Tanzania and Mozambique (EXULTANT): A randomised controlled trial. The Lancet Infectious Diseases, 26 https://doi.org/10.1016/S1473-3099(26)00133-7

La metilació de l’ADN consisteix a afegir petites marques químiques (grups metil) a l’ADN, cosa que pot activar o silenciar gens. Forma part de l’epigenètica, un conjunt de mecanismes que regulen l’activitat dels gens sense modificar la seqüència de l’ADN. A la placenta, la metilació de l’ADN és un indicador de com es regula l’activitat gènica en aquest òrgan clau per al desenvolupament fetal.

“Un horari tardà i una menor freqüència d’àpats s’han associat amb factors com l’augment de pes gestacional o la diabetis gestacional”, explica Joana Llauradó Pont, investigadora predoctoral a ISGlobal i primera autora de l’estudi. Per analitzar l’efecte en l’epigenètica de la placenta, l’equip va dur a terme un estudi d’associació de l’epigenoma complet (EWAS) en 389 dones de la cohort Barcelona Life Study (BiSC). Es va recollir informació sobre dieta i hàbits de crononutrició a la setmana 20 de gestació i, després del part, es van obtenir mostres de teixit placentari per analitzar la metilació de l’ADN amb tecnologia “Illumina EPIC”.

“Ens vam centrar en cinc aspectes clau –afegeix Llauradó Pont–: l’hora del primer i l’últim àpat, el temps de dejuni nocturn, el nombre d’àpats i el desajust en els horaris”.

L’hora de sopar, un hàbit associat a canvis epigenètics

L’estudi va identificar canvis en la metilació de l’ADN de la placenta (hipo- o hipermetilació) associats, sobretot, amb l’hora de l’últim àpat del dia. Tot i que en aquesta primera recerca no es va analitzar quin seria l’horari òptim per sopar, sí que es va observar que les variacions en aquesta hora s’associaven amb canvis en la regulació de diversos gens, alguns relacionats amb processos biològics de l’embaràs. Per exemple, un participa en el metabolisme del colesterol, essencial per al desenvolupament fetal. Altres estan implicats en la formació de vasos sanguinis, la regulació del creixement cel·lular o la resposta al dany de l’ADN. També es van detectar senyals en gens vinculats a la mort cel·lular programada i al sistema immunitari.

“L’hora de l’últim àpat podria actuar com una senyal temporal rellevant per a l’organisme matern i, mitjançant mecanismes epigenètics, influir en processos biològics de l’embaràs”, explica Camille Lassale, coordinadora de l’estudi. “Tot i que no es pot establir una relació causal, aquests resultats suggereixen que el moment de la ingesta podria modular el funcionament de la placenta i, potencialment, tenir implicacions en el desenvolupament fetal”.

Aquest treball és un primer pas per entendre com el moment de la ingesta pot influir en la funció placentària i obre la porta a futurs estudis per aclarir el paper dels horaris dels àpats, per què el sopar destaca respecte a altres hàbits alimentaris i quines franges horàries podrien ser més beneficioses durant l’embaràs.

Ritmes circadians i crononutrició

Els ritmes circadians són cicles biològics d’unes 24 hores que regulen funcions fisiològiques i de comportament. Estan controlats per “rellotges” interns, com el nucli supraquiasmàtic de l’hipotàlem, que s’ajusta a la llum i la foscor. També hi ha rellotges en òrgans com el fetge o els músculs, sensibles a senyals com la alimentació. Per això, els horaris dels àpats influeixen en el sistema circadià, i menjar de manera irregular pot afectar la salut. La crononutrició estudia la relació entre alimentació, ritmes circadians i salut.

RTS,S/AS01 és la primera vacuna contra la malària recomanada per l’Organització Mundial de la Salut; posteriorment es va desenvolupar R21/Matrix-M, basada en el mateix antigen. Ambdues es dirigeixen contra la proteïna CSP, present a la superfície del paràsit. Ja s’han implementat en els programes de vacunació de molts països africans, ja que ajuden a prevenir casos greus de malària i a reduir la mortalitat. Concretament, s’administren a partir dels cinc mesos d’edat en zones de l’Àfrica subsahariana amb transmissió moderada o alta de Plasmodium falciparum, l’espècie del paràsit de la malària més prevalent al continent.

En incloure fragments de la proteïna CSP, aquestes vacunes indueixen la producció d’anticossos o immunoglobulines G (IgG) específiques, que “entrenen” el sistema immunitari per reconèixer i neutralitzar el paràsit en exposicions posteriors. Fins ara, la protecció conferida per la vacuna RTS,S s’ha atribuït principalment a la resposta d’IgG contra una regió específica –epítop– de la proteïna CSP: les repeticions NANP immunodominants, una seqüència d’aminoàcids repetida (Asparagina-Alanina-Asparagina-Prolina). Són immunodominants perquè són les “preferides” del sistema immunitari; en ser les més accessibles i exposades, són fàcilment reconegudes pels limfòcits B, claus en la producció d’anticossos. En canvi, la regió C-terminal de la proteïna ha estat menys explorada. Aquesta regió és reconeguda pels limfòcits T, que contribueixen a l’activació dels limfòcits B.

La vacuna RTS,S, un gran avenç però amb eficàcia moderada

Tot i que la vacuna RTS,S ha suposat una fita en la prevenció de la malària, la seva eficàcia és moderada i tendeix a disminuir amb el temps. L’administració d’una dosi de reforç ha demostrat millorar la protecció, però només parcialment, fet que posa de manifest la necessitat de continuar optimitzant la durada de la immunitat.

“Com a estudi auxiliar a l’assaig de fase III de la vacuna RTS,S, vam incloure 1.292 infants de sis regions africanes on la malària és endèmica, tot i que la intensitat de transmissió varia entre països i regions”, explica Maria Lara-Escandell, coautora de l’estudi i investigadora a ISGlobal. “A diferència d’altres estudis centrats en la resposta màxima davant les repeticions NANP, vam avaluar els nivells d’IgG tant contra NANP com contra Cterm, així com contra la proteïna CSP completa, i vam analitzar si tant la magnitud com la persistència d’aquesta resposta immunitària s’associaven amb la protecció contra la malària”.

Posant el focus en una regió més oblidada de la proteïna CSP

L’estudi va mostrar que la dosi de reforç potencia preferentment les IgG específiques de Cterm i només de manera modesta les dirigides a NANP. A més, les IgG contra Cterm van mostrar una major durabilitat tant després de la vacunació primària com després de la dosi de reforç. La persistència d’aquests anticossos —més que el títol màxim assolit en el pic de resposta— es va associar amb una major protecció contra la malària. “Els nostres resultats mostren que la durabilitat dels anticossos és un correlat de protecció més sòlid que la seva magnitud màxima”, explica Lina Sánchez, coautora de l’estudi i investigadora a ISGlobal. “A més, les IgG específiques de Cterm podrien associar-se de manera independent a les IgG de NANP amb un menor risc de malària després de la vacunació primària”.

La prioritat: una immunitat sostinguda

Aquests resultats subratllen la importància d'avaluar els anticossos contra diferents epítops i, especialment, la seva persistència en el temps.

“En demostrar el reforç preferencial i la major persistència de les respostes contra Cterm, aquest estudi afina els correlats actuals de protecció i aporta orientació pràctica per al disseny de vacunes basades en CSP”, conclou Carlota Dobaño, cap del Grup d’Immunologia de la Malària a ISGlobal i co-coordinadora de l’estudi. “Aquestes estratègies haurien de prioritzar una immunitat humoral més àmplia i sostinguda, en lloc de respostes màximes però transitòries”, afegeix Gemma Moncunill, també cap del Grup d’Immunologia de la Malària a ISGlobal i co-coordinadora de l’estudi.

Referència

Lara-Escandell M, Sánchez L, Macià D, et al. Duration and association with protection of NANP-repeat-specific and C-terminus-specific anti-circumsporozoite protein IgG responses following RTS,S/AS01E vaccination: an observational ancillary immunological study of a phase 3 clinical trial. Lancet Infect Dis. 2026; published online April 21. https://doi.org/10.1016/S1473-3099(26)00081-2

L’objectiu d’aquest concurs és recollir i exposar fotografies que posin de relleu les causes i els efectes del canvi climàtic a Barcelona i al Sahel, una de les regions del Sud Global més afectades per les seves conseqüències.

Les fotografies poden mostrar l'impacte del canvi climàtic, fenòmens meteorològics greus o inusuals (com ara sequeres extremes, onades de calor i inundacions), la interacció entre el canvi climàtic i la natura, o el paper de la humanitat en relació amb el clima, incloent-hi les migracións, tant a la ciutat de Barcelona i els seus voltants com al Sahel.

No cal ser fotògraf/a professional per participar-hi. El termini de participació finalitza el 31 de maig.

Premis 

• Fotografia guanyadora en la categoria "Efectes del canvi climàtic a Barcelona". Val per a la compra de productes de comerç just per valor de 200€
• Fotografia guanyadora en la categoria "Efectes del canvi climàtic al Sahel". Val per a la compra de productes de comerç just per valor de 200€
• Fotografia guanyadora en la categoria "Votació popular". Val per a la compra de productes de comerç just per valor de 100€

Més informació

La cerimònia de lliurament de premis tindrà lloc durant l’esdeveniment final del projecte, el mes de novembre, al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB).

• Pàgina web del projecte
• Bases del concurs

L’estudi ha estat liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, en col·laboració amb la Universitat d’Exeter i la Universitat de Bristol, i publicat a la revista Clinical Epigenetics. L’equip va identificar biomarcadors sanguinis associats amb processos immunitaris i de desenvolupament en infants que havien rebut lactància materna exclusiva durant almenys tres mesos. Aquests marcadors no es van observar en nadons que no havien estat alletats. Tanmateix, l’estudi no va analitzar si la presència d’aquests biomarcadors es tradueix en diferències en la immunitat o el desenvolupament infantil.

La codirectora de l’estudi, la doctora Doretta Caramaschi, de la Universitat d’Exeter, explica: “Els nostres resultats mostren que els nadons que reben lactància materna exclusiva presenten marcadors a la sang relacionats amb aquesta experiència. Els gens que produeixen aquests marcadors estan vinculats a processos de desenvolupament i immunitat, però a partir del nostre estudi no podem afirmar si això afecta directament aquests processos tan complexos”.

Altres investigacions han demostrat de manera independent que la lactància materna s’associa amb efectes beneficiosos a curt i llarg termini en la salut infantil.

La doctora Mariona Bustamante, investigadora d’ISGlobal, afegeix: “Els nostres resultats són nous i interessants, però cal interpretar-los amb certa cautela. El nostre estudi és col·laboratiu i internacional, però cal analitzar grups més diversos per comprendre plenament aquesta biologia”.

La recerca es va dur a terme en el marc del Consorci d’Epigenètica de l’Embaràs i la Infància (Pregnancy and Childhood Epigenetics, PACE), format per 11 estudis internacionals en països com Espanya, Països Baixos, Finlàndia, França, Grècia, Lituània, Alemanya, Sud-àfrica i els Estats Units, incloent-hi cohorts de diversa composició ètnica. Al Regne Unit, l’estudi va incloure els projectes Children of the 90s (Bristol), Born in Bradford i la Isle of Wight Birth Cohort Study. L’anàlisi va incorporar dades de mostres de sang de 3.421 infants, d’entre 5 i 12 anys en el moment de l’extracció.

L’equip investigador va analitzar si els i les participants havien estat alletats i durant quant de temps, així com si la lactància havia estat exclusiva i durant quant de temps. La informació sobre lactància es va recollir mitjançant qüestionaris des del naixement. Les mostres de sang es van obtenir quan els infants tenien entre cinc i dotze anys. Posteriorment, es van mesurar biomarcadors epigenètics a la sang i es va avaluar si hi havia diferències relacionades amb l’experiència d’haver estat alletats.

L’estudi es va publicar a Clinical Epigenetics i va comptar amb finançament de múltiples fonts, entre elles el Medical Research Council, Wellcome i Horizon 2020.

Referència
Caramaschi, D., Fernández-Barrés, S., Casey, E., Cruells, A., Czamara, D., Sharkawy, M. E., Elliott, H. R., Fore, R., Gairola, R., Gruzieva, O., Huels, A., Lahti, J., Lee, H., Magnano San Lio, R., Malmberg, A., Mansell, T., Merid, S. K., Novakovic, B., Ott, R., … Bustamante, M. (2026). Breastfeeding association with DNA methylation in the pregnancy and childhood epigenetics (PACE) consortium. Clinical Epigenetics. https://doi.org/10.1186/s13148-025-02042-4

Així mateix, la formació en línia s’ha ofert de manera gratuïta gràcies al programa Severo Ochoa de la institució, reforçant així el seu compromís amb l’accés equitatiu al coneixement i l’aposta per l’aprenentatge al llarg de la vida, especialment per a participants de contextos amb menys recursos.

Innovació en continguts i metodologia participativa

El programa d’aquesta darrera edició ha constat de sis mòduls, tres dels quals nous per abordar reptes emergents: avaluació de l’impacte de la recerca en la societat, interseccionalitat i gènere per a l’equitat en la recerca en salut, i proves diagnòstiques en el punt d’atenció.

Aquests continguts s’han sumat als mòduls ja consolidats sobre avaluació de l’impacte en salut, canvi climàtic i mètodes de recerca en salut laboral, i resiliència dels sistemes de salut davant crisis.

Tots els mòduls han destacat per un alt nivell d’activitats participatives, promovent la discussió directa entre alumnat i professorat per aplicar els coneixements a la resolució de problemes reals, i connectar recerca, polítiques públiques i pràctica. Aquest enfocament fomenta no només l’adquisició de coneixements, sinó també el pensament crític, l’aprenentatge entre iguals i el desenvolupament de xarxes professionals entre regions i disciplines.

Espais de debat sobre IA i polítiques de salut

A més, es van organitzar sessions obertes sobre temes clau, entre elles una taula rodona sobre l’impacte de les retallades en l’ajuda internacional, moderada pel director d’ISGlobal, Quique Bassat; un taller pràctic sobre l’ús de la intel·ligència artificial en la recerca; i una lliçó magistral d’Anna Roca, ICREA Research Professor a ISGlobal, sobre com l’evidència epidemiològica defineix les prioritats polítiques globals.

En la resposta davant la malaltia de Chagas, les dones exerceixen un paper que va molt més enllà del de ser destinatàries de les intervencions. La seva participació activa en les dinàmiques de cura familiar i comunitària, i el seu major contacte amb els serveis de salut, especialment durant l’embaràs, les situen al centre de les estratègies per a la detecció precoç, la prevenció i l’atenció. El Dia Mundial de la Malaltia de Chagas d’enguany reconeix i fa valdre aquest paper central.

I ho fa en un moment en què l’acció decidida és més necessària que mai. La malaltia de Chagas, transmesa per xinxes, però també per via oral, transfusional i congènita, afecta les persones al llarg de tota la seva vida. Des d’una fase aguda, sovint asimptomàtica, fins a les complicacions cardíaques i digestives cròniques que poden manifestar-se dècades després. Als 21 països endèmics de l’Amèrica continental, 7,5 milions de persones viuen amb la infecció i altres 100 milions es troben en risc de contraure-la, mentre que cada any es registren al voltant de 30.000 nous casos i unes 10.000 morts associades.

Aquesta càrrega de malaltia es tradueix anualment en un cost sanitari estimat de 500 milions de dòlars nord-americans i en la pèrdua d’aproximadament 770.000 anys de vida ajustats per discapacitat, sigui per mort prematura o per anys productius perduts.

Tot i els avenços significatius respecte a dècades anteriors, aquestes xifres també posen de manifest la necessitat d’intensificar els esforços per assolir la meta regional d’eliminació.

Sense alterar la relació històrica estreta entre la infecció i els sectors de població en condicions de pobresa i vulnerabilitat, els fenòmens migratoris han augmentat la importància relativa de les formes de transmissió no vectorials, com la maternoinfantil, permetent a la malaltia expandir-se més enllà de les fronteres de la seva àrea de transmissió vectorial, amb la ruptura sense precedents de la barrera de l’endemicitat que això suposa.

En aquest context, la transmissió maternoinfantil constitueix un repte creixent, ja que entre un 2% i un 8% de les dones embarassades transmeten el paràsit als seus nadons, cosa que comporta l’aparició de 9.000 nous casos anuals per aquesta via. 

El paper central de la dona en la lluita contra el Chagas no pot ni ha de traduir-se en una càrrega addicional ni en una responsabilitat exclusiva per a ella. Al contrari, representa una oportunitat estratègica per enfortir sistemes de salut més equitatius, accessibles i sensibles, que reconeguin i respectin les necessitats, decisions i els drets sexuals i reproductius de les dones.

El repte és clar: garantir que totes les dones en edat fèrtil exerceixin plenament el seu dret a accedir al diagnòstic oportú, al tractament adequat i a informació de qualitat. Això exigeix polítiques públiques sostingudes, la integració plena del cribratge en els programes de salut maternoinfantil i l’enfortiment de l’atenció primària de salut, assegurant serveis accessibles, oportuns i lliures de discriminació.

Davant d’aquest escenari, l’Organització Panamericana de la Salut, els estats membres i les organitzacions de la Coalició Global de Chagas, juntament amb un valuós conjunt de socis estratègics, treballen de manera coordinada per sensibilitzar la societat en el seu conjunt amb l’objectiu de promoure una resposta col·lectiva i intersectorial, sota el principi de no deixar ningú enrere. Només a través del compromís compartit i l’acció coordinada serà possible avançar de manera sostinguda cap a l’eliminació del Chagas com a problema de salut pública.

L’acord estableix un marc de cooperació orientat a desenvolupar línies de recerca i projectes conjunts en àrees d’interès comú, com la biomedicina i la salut. Això inclou també l’intercanvi de coneixement científic i tecnològic, l’assessorament mutu, la creació de grups de treball i l’elaboració d’informes especialitzats, entre altres iniciatives.

Una aliança per respondre als reptes de la salut global

“Aquesta col·laboració reforça la capacitat de totes dues institucions per generar recerca d’excel·lència amb impacte en salut global”, ha afirmat el director d’ISGlobal, Quique Bassat. “Treballar conjuntament amb el CSIC és clau per avançar en la translació del coneixement científic cap a solucions que responguin als reptes actuals en salut. No es tracta només de compartir recursos, sinó de generar un ecosistema de coneixement”.

Per a la presidenta del CSIC, Eloísa del Pino, “aquest acord s’emmarca en el compromís de la institució amb una recerca en salut més col·laborativa, interdisciplinària i orientada a donar resposta als grans reptes globals”. Ha destacat que “l’aliança amb ISGlobal permet sumar capacitats i accelerar la generació de coneixement amb impacte en la societat”.

R+D, translació del coneixement i impacte en la societat

Totes dues institucions es comprometen a organitzar activitats conjuntes per promoure l’impacte social de la recerca, com seminaris, jornades especialitzades i trobades científiques; impulsar estudis i programes de R+D en àmbits compartits; i fomentar la formació del personal investigador, contribuint a consolidar una comunitat investigadora més connectada i multidisciplinària.

El CSIC impulsa aquest acord a través de la seva Plataforma Temàtica Interdisciplinària (PTI+) Salut Global, que agrupa prop de 170 grups de recerca de 66 centres del CSIC. Una iniciativa que promou enfocaments multidisciplinaris i l’ús de tecnologies innovadores per avançar en la prevenció, detecció i resposta a amenaces sanitàries globals.

La malària causada per Plasmodium falciparum sol desencadenar una resposta immunitària proinflamatòria essencial per eliminar el paràsit, mentre que les infeccions per helmints indueixen una resposta predominantment antiinflamatòria. Aquesta diferència ha generat durant anys preguntes sobre com les coinfeccions poden influir en l’evolució de la malaltia. Per abordar-ho, un equip liderat per les investigadores d’ISGlobal Carlota Dobaño i Gemma Moncunill va analitzar 441 infants d’entre 2 i 10 anys amb símptomes de malària atesos en hospitals de Manhiça, Moçambic. Els investigadors van avaluar la infecció per malària i helmints mitjançant eines moleculars i proves ràpides, i van mesurar una àmplia gamma de marcadors immunitaris, incloses 30 citocines i diversos tipus d’anticossos. L’estudi forma part de la tesi doctoral d’Inocência Cuamba i és el resultat d’anys de col·laboració amb el grup de Malalties Tropicals Desateses d’ISGlobal, liderat per Jose Muñoz.

“El nostre estudi va més enllà de l’estat de l’art mesurant simultàniament diferents mediadors immunitaris i integrant-los amb resultats clínics i parasitològics, cosa que permet comprendre millor l’efecte de la coinfecció per STH sobre la malaltia per malària i la resposta immunitària”, afirma Cuamba.

Menys paràsits i respostes immunitàries diferenciades

Dels 74 infants diagnosticats amb malària, 16 estaven coinfectats amb helmints, sent el més freqüent Strongyloides stercoralis. Els infants coinfectats presentaven una menor densitat parasitària de P. falciparum i una temperatura corporal més baixa. També mostraven nivells reduïts tant de citocines proinflamatòries com antiinflamatòries, cosa que suggereix una activació immunitària global atenuada. Al mateix temps, les respostes d’anticossos davant diversos antígens de malària eren més elevades, incloses les respostes d’IgG1 i IgG3 que s’han associat prèviament amb protecció. Tanmateix, els anticossos més augmentats durant la coinfecció no sempre eren els relacionats amb una menor càrrega parasitària, fet que apunta a una interacció immunitària complexa.

En conjunt, els resultats suggereixen que les infeccions per helmints poden modular la immunitat davant la malària de manera que redueixen la gravetat de la malaltia. La coinfecció es va associar amb una disminució de la parasitèmia, una regulació a la baixa de les citocines inflamatòries i un augment de la resposta d’anticossos, cosa que podria contribuir a quadres clínics més lleus. “Els nostres resultats també indiquen un possible paper de les respostes d’IgE en la protecció associada a les infeccions per STH, tot i que cal més recerca per confirmar-ho”, apunta Moncunill.

Implicacions per la salut pública

Aquests resultats tenen importants implicacions per a les estratègies de control de malalties en regions on la malària i els helmints coexisteixen. “Poden ser necessaris enfocaments integrats que combinin la desparasitació amb un reforç de la vigilància de la malària o el tractament preventiu per evitar un possible augment dels casos greus de malària”, afirma Dobaño. Els autors també destaquen la necessitat d’estudis més amplis i longitudinals per comprendre millor com les coinfeccions modelen la immunitat i orientar futures intervencions de salut pública.

Referència

Cuamba I, Santano R, Grau-Pujol B et al. Helminth coinfections mitigate clinical, parasitological, and immune outcomes in Mozambican children with malaria. BMC Medicine, 2026. doi: 10.1186/s12916-026-04827-7

Davant d’aquest escenari, l’equip d’Incidència Política de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) llança El futur de la salut global, un butlletí bimensual que ofereix anàlisi i seguiment dels processos polítics, una cartografia de l’ecosistema sanitari global i una agenda d’esdeveniments clau.

La primera edició inclou dues anàlisis. La primera traça les claus per entendre la salut global en el debat geopolític actual: la crisi del multilateralisme, la rivalitat entre potències, la sobirania sanitària del sud global i el lideratge emergent d’Espanya. La segona aborda els reptes i escenaris de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) davant la reconfiguració de l’ordre mundial.

A més, el butlletí inclou recomanacions de publicacions i una selecció d’anàlisis elaborades per altres organitzacions. Les pròximes edicions cobriran temes com la igualtat de gènere, el bescanvi de deute i altres qüestions centrals de la salut global.

Subscriu-te per estar al dia dels debats que estan redefinint la salut global.

La investigació, publicada a BMJ Global Health, va analitzar dades de 1.122 municipis colombians entre 2008 i 2019. L’equip investigador va combinar informació sobre diferents tipus de violència, com segrestos, desplaçaments forçats, desaparicions o atacs armats, amb dades de vigilància epidemiològica i registres de mortalitat. La informació sobre el conflicte es va obtenir de l’Observatori Nacional de Memòria Històrica, mentre que les dades de morbiditat i mortalitat per tuberculosi provenien del Sistema Nacional de Vigilància en Salut Pública. A partir d’aquests indicadors, l’equip va elaborar un índex que classifica els municipis segons el nivell d’intensitat del conflicte en dos períodes: 2008–2013 i 2014–2019.

Distribució desigual de la càrrega de tuberculosi

L’estudi mostra que la incidència de tuberculosi va variar segons el nivell de conflicte en cada territori. Al llarg de tot el període analitzat, els municipis amb més intensitat de violència van registrar les taxes més altes de casos de TB. Tot i que a escala nacional les notificacions de casos de TB van disminuir un 16% durant el període estudiat, la reducció no va ser homogènia i van persistir importants desigualtats territorials. Pel que fa a la mortalitat, els resultats indiquen que, malgrat una reducció del 9% a tot el país, els municipis més afectats pel conflicte continuaven presentant les taxes més elevades de morts per tuberculosi.

“Les nostres troballes mostren com els conflictes armats poden afectar indirectament la salut. El desplaçament i la migració forçada generen unes condicions de vida caracteritzades per la superpoblació, la mala ventilació i la inestabilitat en l’habitatge, que faciliten la transmissió de la TB i la progressió de la malaltia. Aquests processos interactuen amb condicions que comprometen la funció immunològica, com la inseguretat alimentària, la desnutrició, la infecció per VIH i altres comorbiditats, contribuint a resultats adversos en la TB”, assenyala Salomé Valencia, investigadora predoctoral d’ISGlobal i autora principal de l’estudi.

Diferències entre grups de població

La investigació també va calcular les taxes de tuberculosi tenint en compte l’edat i el sexe, i va trobar diferències significatives entre diferents grups de població. Els menors d’un any van presentar les desigualtats més grans: en els municipis amb més intensitat de conflicte, la probabilitat de tuberculosi en aquest grup de població era un 39% més alta que en els de menor conflicte. Les dones també van presentar desigualtats persistents en la notificació de casos. 

“Els conflictes afecten de manera desproporcionada les dones, els infants i les poblacions històricament marginades. Entre aquestes, les comunitats indígenes afronten algunes de les barreres més severes. Per exemple, a la costa pacífica de Colòmbia, la notificació de casos de tuberculosi entre els grups indígenes va arribar a 192,1 per cada 100.000 habitants, una xifra relacionada principalment amb l’accés limitat als serveis de salut a causa de l’aïllament geogràfic i les interrupcions associades al conflicte”, assenyala Alberto Garcia-Basteiro, professor d’investigació a ISGlobal i autor sènior de l’estudi.

Estratègies de prevenció adaptades a cada territori

Segons l’equip investigador, les desigualtats observades en la càrrega de tuberculosi evidencien la necessitat d’implementar estratègies de control adaptades a les característiques de cada territori. En particular, subratllen la importància d’incorporar enfocaments sensibles als contextos de conflicte dins dels sistemes de vigilància, prevenció i atenció sanitària, amb l’objectiu de reduir les desigualtats i enfortir la resposta de salut pública.

La investigació, a més, proposa un marc analític que pot aplicar-se a altres contextos de conflicte per analitzar les desigualtats en salut. Aquest enfocament podria ajudar a desenvolupar polítiques basades en evidència que redueixin l’impacte dels conflictes prolongats en les malalties infeccioses. 

A l’estudi també han participat investigadors en epidemiologia i salut pública, entre ells Carlos Andrés Castañeda, Juan Camilo Gutiérrez i Karol Cotes, de l’Institut Nacional de Salut i de la Universitat Nacional de Colòmbia, a Bogotá.

Referència 

Valencia-Aguirre, S., Castañeda, CA., Gutiérrez, JC., Cotes, K., Garcia-Basteiro, AL., Armed conflict intensity and inequalities in tuberculosis outcomes in Colombian municipalities, 2008–2019. BMJ Global Health, 2025. Doi: 10.1136/bmjgh-2025-019144

La contaminació atmosfèrica suposa un risc important per la salut pública, especialment a les ciutats, on el trànsit és una de les principals fonts. Per aquest motiu, moltes polítiques de qualitat de l’aire es centren en reduir la circulació de vehicles mitjançant restriccions temporals, limitacions durant episodis d’alta contaminació o la creació de zones de baixes emissions.

Les zones de baixes emissions (ZBE) busquen millorar la qualitat de l’aire restringint la circulació dels vehicles més contaminants en determinades àrees urbanes. Actualment existeixen 363 zones d’aquest tipus a Europa i, malgrat el seu ús generalitzat, l’evidència sobre la seva eficàcia encara és limitada, sobretot pel que fa a la reducció de partícules fines. Barcelona va ser la primera ciutat de Catalunya en aplicar una ZBE permanent, l’any 2020. La zona, de 95 km², prohibia circular entre setmana de 07:00 a 20:00 als vehicles dièsel EURO 3 o anteriors i gasolina EURO 2 o anteriors, incloses les motocicletes més antigues.

Com avaluar l’eficàcia de la ZBE en un context marcat per la pandemia

Avaluar l’efecte de la ZBE de Barcelona no va ser senzill, ja que durant el mateix període hi van intervenir altres factors (més enllà de la reducció del trànsit per la ZBE) que van influir en la contaminació. Entre aquests, la renovació progressiva del parc automobilístic, l’impuls de la mobilitat sostenible i la pandèmia de la COVID-19, que va reduir la mobilitat i va afavorir el teletreball. A més, les condicions meteorològiques, com la temperatura o les precipitacions, també influeixen en la concentració de contaminants a l’aire.

Les mesures de contaminació es van realitzar entre 2015 i 2022 a 29 estacions oficials de Catalunya, incloent-hi 11 dins de la ZBE i 18 en zones de control (tant properes com més allunyades), utilitzades com a referència per comparar la contaminació abans i després de la intervenció. Les estacions es van classificar segons la seva proximitat al trànsit, distingint entre estacions de trànsit i estacions de fons.

“Vam utilitzar una tècnica innovadora, el mètode estadístic SC-PI, que permet construir una versió simulada de la zona sense la ZBE, per comparar què hauria passat si la mesura no s’hagués aplicat. Aquesta ‘zona fictícia’ serveix com a referència per estimar quins nivells de NO₂, PM₁₀ i PM_2,5 s’haurien registrat sense la mesura i comparar-los amb els valors reals”, explica Vanessa N. dos Santos, investigadora predoctoral d’ISGlobal i de la UPF i primera autora de l’estudi. El model també controlava factors externs que podien alterar els resultats, com els canvis d’activitat durant la pandèmia, noves regulacions internacionals o la meteorologia, amb l’objectiu d’aïllar al màxim l’efecte real de la ZBE.

Una reducció del 15,8% en els nivells de NO₂

A l’estudi, la introducció de la ZBE es va associar amb una disminució de fins a 7,6 µg/m³ de NO₂ a les estacions de trànsit, cosa que equival a una reducció del 15,8%. En canvi, les reduccions atribuïbles a la ZBE en PM₁₀ i PM_2,5 van ser petites (al voltant d’1 µg/m³) i deixaven de ser significatives amb alguns mètodes d’anàlisi. Això podria explicar-se perquè una part important de les partícules en suspensió no s’emet directament pels vehicles, sinó que es forma a l’atmosfera a partir de gasos contaminants procedents de diverses fonts, incloent-hi una contribució de fonts naturals. Aquest anomenat origen secundari, sumat a l’aportació natural, fa que les partícules siguin més difícils de reduir amb mesures locals com la ZBE.

“Els nostres resultats suggereixen que la ZBE de l’àrea metropolitana de Barcelona és una eina eficaç per mitigar la contaminació atmosfèrica, tot i que els seus efectes depenen del tipus de contaminant”, explica Xavier Basagaña, investigador d’ISGlobal i coordinador de l’estudi. “Tot i que va reduir clarament el NO₂, el seu impacte sobre les partícules en suspensió va ser limitat. Per assolir els nivells recomanats per l’OMS el 2021, probablement caldran mesures addicionals, com reduir encara més el trànsit o actuar sobre altres fonts d’emissions, incloses les agrícoles”, assenyala.

Referència

dos Santos, V. N., Font-Ribera, L., Rico, M., Massagué, J., Nebra, N., Pérez, E., Gómez-Gutiérrez, A., Rivas, I., Querol, X., & Basagaña, X. (2026). Effectiveness of a low emission zone in improving air quality in Barcelona. Atmospheric Environment: X, 29(100428), 100428. https://doi.org/10.1016/j.aeaoa.2026.100428

Alertes sobre la credibilitat de la ciència

La primera ponència magistral va anar a càrrec de John P. A. Ioannidis, professor de Medicina i d’Epidemiologia i Salut Pública de la Universitat de Stanford, que va oferir una visió incisiva sobre les amenaces actuals a la literatura científica. Sota el títol "Why even more research findings are false or not even false", Ioannidis va advertir sobre un sistema de publicació distorsionat per incentius que premien la quantitat per damunt de la qualitat.

“El sistema ofereix ara oportunitats sense precedents per produir enormes quantitats d’articles”, va assenyalar, advertint que aquesta dinàmica pot comprometre la qualitat i la credibilitat de l’evidència científica. També va alertar sobre riscos com la pressió per publicar, l’augment de les revistes depredadores, la proliferació de "fàbriques d’articles" (paper mills) i la manca de transparència en l’ús de la intel·ligència artificial.

Ioannidis va fer una crida a reforçar la reproducibilitat i la transparència, instant la comunitat científica a centrar-se en l’impacte real de la seva feina en lloc de limitar-se a acumular factors d’impacte. “El problema més preocupant és quan la ciència esdevé irrellevant, desconnectada d’on es prenen les decisions”, va advertir.

John P. A. Ioannidis i Judit Vall van oferir dues ponències magistrals al Scientific Retreat 2026 d’ISGlobal.

La bretxa de gènere persisteix en la salut i la recerca

Per la seva banda, Judit Vall Castelló, professora d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona i presidenta de la Societat Catalana d’Economia (IEC), va abordar les desigualtats en salut associades al gènere. A través de la seva ponència "Inequality in women’s health", va evidenciar que, malgrat que les dones viuen més anys, ho fan en pitjor estat de salut i afronten més dificultats en l’accés a diagnòstics adequats a causa de múltiples bretxes sistèmiques.

Entre els factors clau, va destacar la manca de finançament crònic en patologies que afecten majoritàriament les dones i el biaix de gènere en el diagnòstic mèdic, que comença fins i tot en les etapes de formació mèdica. També va subratllar l’impacte de la maternitat i la menopausa tant en la salut mental com en la trajectòria laboral de les dones.

La investigadora també va assenyalar importants dèficits estructurals en la mateixa recerca científica, com la manca de dades desagregades per sexe o l’infrafinançament d’estudis centrats en la salut de les dones. En aquest sentit, va recordar que “el 50% dels estudis publicats no reporten resultats diferenciats per sexe”, fet que limita la comprensió d’aquestes desigualtats.

Reptes estructurals i noves generacions

Més enllà de les conferències principals, la trobada va donar veu a investigadors i investigadores en etapes inicials de la seva carrera, que van debatre sobre els desafiaments actuals de la recerca. Entre aquests, la sostenibilitat de les carreres científiques, les condicions laborals i la necessitat de reforçar el valor del personal investigador jove dins del sistema científic.

També es va abordar el paper de la intel·ligència artificial en la recerca, amb visions que oscil·laven entre el potencial d’aquestes eines per millorar la pràctica científica i la preocupació pel seu possible impacte en l’ocupació i en la qualitat de la recerca.

Al llarg de més de quaranta flash talks i diverses taules rodones, la trobada científica va evidenciar, un cop més, l’amplitud i la diversitat de la recerca que es duu a terme a ISGlobal, així com la seva vocació d’impacte en la salut global. En les seves paraules de cloenda, Quique Bassat va subratllar la importància d’abordar els reptes identificats durant la jornada i de mantenir el compromís amb una recerca de qualitat i amb impacte real.

Quaranta flash talks i diverses taules rodones van evidenciar l’amplitud i la diversitat de la nostra recerca.

This seminar aims to foster an interdisciplinary dialogue on how definitions, conceptual frameworks and communication strategies can evolve to reflect both scientific rigour and social responsibility.

Objectives

The session will:

• Clarify the distinction between neurodiversity as a natural variation in human functioning and neurodevelopmental disorders as clinically defined conditions.
• Explore how the neurodiversity paradigm can complement, inform or challenge traditional biomedical approaches.
• Identify strategies to communicate research findings in ways that are accurate, respectful and aligned with inclusive and non-ableist perspectives.

Speakers

• Christina Nicolaidis (Portland State University and Oregon Health and Science University). Researcher in community-based participatory approaches to improve healthcare for autistic adults; Co-Founder of AASPIRE and founding Editor-in-Chief of Autism in Adulthood.
• Josep Antoni Ramos-Quiroga (Vall d’Hebron University Hospital and Autonomous University of Barcelona). Head of Psychiatry and leader of the Psychiatry, Mental Health and Addictions Research Group (VHIR); member of CIBERSAM.
• Laura Sanmiquel Molinero (CSIC – Institució Milà i Fontanals). Researcher in critical disability studies, focusing on how disability is shaped through social and institutional processes.
• Salvador Macip (University of Leicester and Universitat Oberta de Catalunya). Professor of Molecular Medicine; research on cancer, neurodegeneration and ageing.

Audience

This event is aimed at researchers, clinicians and other professionals working in, or with an interest in, basic and applied neuroscience, psychology, mental health and related disciplines. The focus is on neurodiversity, disability and inclusive research practices.

Event details, Format & Registration

Date: Monday, 18 May

Time: 15:00–17:00 h CET

Location: PRBB, c/ Doctor Aiguader 88, Barcelona (Charles Darwin Room)

Format: In-person, combining short presentations (10 minutes each) and interactive discussion (45 minutes) with the audience.

Organisers

ISGlobal (Pol Jimenez-Arenas: pol.jimenez@isglobal.org, Marta Cosin-Tomas, and Mariona Bustamante), in collaboration with the PRBB EDI Committee and the PRBB BeyondAbility group.

L’estudi va analitzar una base de dades de mortalitat diària del projecte EARLY-ADAPT (https://www.early-adapt.eu) amb 88,8 milions de defuncions entre 2003 i 2019 en 653 regions contigües de 31 països europeus, incloent-hi una població total de 521 milions de persones. Els nivells diaris de contaminants atmosfèrics —partícules fines (PM_2.5), PM₁₀, diòxid de nitrogen (NO₂) i el màxim diari d’ozó en vuit hores (O₃)—van ser estimats amb models d’aprenentatge automàtic avançats.

L’equip investigador també va incorporar indicadors socioeconòmics regionals i dades sobre el consum d’energia renovable, obtinguts de la base de dades d’estadístiques regionals d’Eurostat. Els models epidemiològics van incloure aquestes variables socioeconòmiques i d’energia renovable per descriure com els riscos de mortalitat per contaminació de l’aire varien entre poblacions i com han evolucionat al llarg del present segle.

Com més pobresa, més vulnerabilitat a la contaminació de l’aire

Els riscos per a la salut de la contaminació de l’aire no estan determinats únicament pels nivells de contaminació. També depenen de la vulnerabilitat de la població. Fins i tot quan les regions presenten nivells similars de contaminació, les conseqüències sanitàries poden variar significativament a causa de condicions socioeconòmiques i demogràfiques.

L’estudi va mostrar que les regions amb un producte interior brut (PIB) per càpita més elevat, taxes de pobresa més baixes i major esperança de vida, principalment al nord i l’oest d’Europa, presentaven un risc de mortalitat més baix associat a la contaminació de l’aire. En canvi, les àrees més desfavorides, situades al sud i a l’est d’Europa, van registrar riscos significativament més alts, fins i tot duplicant els de les regions amb millors condicions socioeconòmiques.

Aquestes desigualtats han evolucionat de manera diferent al llarg del present segle. Les regions més riques van experimentar una disminució significativa dels riscos associats a PM_2.5, PM₁₀ i NO₂ entre 2003 i 2019. En canvi, les regions amb ingressos o esperança de vida més baixos només van experimentar petites millores —o en alguns casos fins i tot un augment dels riscos— durant el període estudiat.

Segons l’equip de recerca, diversos mecanismes podrien explicar aquests patrons. “No es tracta només que les regions més pobres estiguin més contaminades. Les regions més riques solen tenir sistemes de salut més ben equipats, programes de salut pública més complets i més consciència social sobre els efectes de la contaminació de l’aire, així com més capacitat per implementar polítiques ambientals”, assenyala Zhaoyue Chen, investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi. “Quantificar els riscos de mortalitat atribuïbles a la contaminació de l’aire a cada regió i període pot ajudar a identificar amb més precisió les poblacions més vulnerables”, afegeix.

L’efecte de l’adopció d’energia renovable

L’estudi també va analitzar com la transició cap a l’energia renovable afecta la mortalitat relacionada amb la contaminació de l’aire a través de dues vies complementàries: reduint els nivells de contaminació i disminuint la vulnerabilitat de la població als riscos per a la salut relacionats amb la contaminació de l’aire.

Les anàlisis mostren que l’augment de l’energia renovable durant el present segle està associat amb una reducció de la contaminació de l’aire del 15% per a PM_2.5, del 54% per a PM₁₀ i del 20% per a NO₂. Això representa una disminució de la mortalitat per contaminació de l’aire del 12% per a PM_2.5, del 52% per a PM₁₀ i del 20% per a NO₂.

A més, les regions amb una adopció més alta i ràpida d’energies renovables van experimentar una disminució de la vulnerabilitat de la població als impactes sobre la salut de la contaminació de l’aire. L’adopció d’energia renovable és un component clau dels marcs de polítiques ambientals i climàtiques sostenibles i sovint va acompanyada de millores socials i infraestructurals —com un transport públic més sostenible, ciutats més verdes, un disseny urbà més peatonal, tecnologies més netes i regulacions ambientals més estrictes— que poden reduir la susceptibilitat de les comunitats a la contaminació de l’aire.

Tanmateix, el progrés ha estat desigual a tot el continent. Els països del nord mostren generalment un creixement alt i ràpid en l’adopció d’energia renovable, mentre que diversos països del sud i l’est, com Malta, Xipre, Itàlia i Polònia, continuen mostrant una dependència relativament alta dels combustibles fòssils.

“Els països de l’oest d’Europa generalment han tendit a invertir més recursos en energia renovable, infraestructura verda i controls d’emissions més estrictes. Els països de l’est d’Europa, en canvi, sovint han depès més del finançament extern i es mantenen en una etapa inicial d’integració de l’energia renovable i mesures de control de la contaminació”, diu Joan Ballester Claramunt, investigador principal del projecte EARLY-ADAPT i autor sènior de l’estudi.

L’equitat com a eix de les polítiques ambientals

Els resultats de l’estudi destaquen la necessitat d’integrar l’equitat en salut a les polítiques ambientals, prioritzant la reducció de la contaminació a les zones més afectades i reforçant la infraestructura de salut pública. “És urgent ampliar el monitoratge ambiental i sanitari per identificar disparitats, orientar estratègies equitatives i assegurar que els recursos arribin a qui més els necessita”, enfatitza Carlos Pérez García-Pando, professor ICREA i AXA al Departament de Ciències de la Terra del BSC i coautor de l’estudi.

Segons l’equip investigador, tot i que l’anàlisi es va centrar en Europa, les implicacions són globals, ja que en molts països de baixos i mitjans ingressos, el ràpid creixement urbà i l’expansió industrial avancen més ràpidament que les inversions en energia verda i la protecció ambiental, fet que podria augmentar encara més la vulnerabilitat de la població als efectes de la contaminació.

Alertes de salut per contaminació de l’aire per a poblacions vulnerables

Les estimacions de contaminació de l’aire i els models epidemiològics de l’estudi es van utilitzar a Forecaster.Health (https://forecaster.health/), un sistema d’alerta primerenca basat en impactes que emet alertes sobre riscos de mortalitat per temperatura i contaminació de l’aire per a grups de població vulnerables.

Referència:

Chen, ZY., Achebak, H., Huang, W., Paniello-Castillo, B., Petetin, H., Méndez Turrubiates, RF., Pérez García-Pando, C., Ballester, J. Socioeconomic and energy transition disparities in acute air pollution–related mortality across Europe. Nature Medicine, 2026. https://www.nature.com/articles/s41591-026-04293-x

Al llarg de tot el matí i fins a primera hora de la tarda, professionals de totes les institucions del campus oferiran prop d’un centenar d’activitats de salut, recerca i docència, entre tallers, visites guiades, xerrades i espais participatius.

Un Campus de Salut i Ciència i docència que s’obre a la ciutadania

El Clínic Obert és una iniciativa conjunta que reforça la identitat del Campus Clínic com a ecosistema integrat d’assistència, recerca i docència. La jornada vol mostrar de manera transparent i accessible com treballen les seves institucions, quina recerca s’hi impulsa i quins projectes s’estan desenvolupant per millorar la salut de les persones i el benestar de la ciutadania.

El Campus Clínic vol mantenir un vincle estret amb l’entorn, establir ponts amb el veïnat i compartir coneixement amb la ciutat. Per això, totes les activitats han estat proposades i dissenyades pels professionals que hi treballen, que aquest dia assumeixen també un rol divulgador i pedagògic.

Més de 100 activitats de salut, recerca i prevenció

En aquesta edició, el Clínic Obert reunirà gairebé 100 activitats impulsades per professionals de totes les institucions del Campus Clínic, amb continguts pensats per a tots els públics: famílies, infants, joves i persones adultes.

Les propostes inclouen:

• Tallers i xerrades de salut i prevenció en àmbits com salut mental, salut perinatal, memòria, al·lèrgies, càncer, diabetis, medicaments, sostenibilitat, envelliment saludable, etc
• Demostracions tecnològiques i científiques, com bioimpressió 3D, teràpia CAR-T, biòpsies líquides, neuropsicologia i innovacions en diagnòstic per la imatge.
• Tallers pràctics de reanimació, ús saludable de les tecnologies, salut bucodental o cura de la pell i les articulacions, entre d’altres.
• Visites guiades a quiròfans, laboratoris de recerca, banc de mostres, unitats especialitzades, Sala de Dissecció i espais històrics de la Facultat de Medicina, etc.

L’objectiu és oferir una experiència participativa i divulgativa, que permeti a les persones conèixer de prop com treballen les institucions del campus i entendre els avenços científics que es transformen en millores assistencials.

Una festa oberta, cultural i familiar

El Clínic Obert combina la divulgació científica amb un ambient festiu i comunitari. Al carrer Casanova (entre Provença i París) i als Jardins Duran i Reynals hi haurà:

• Música en directe: El Pony Menut, La Jim Band i el DJ Miqui Puig.
• Activitat física amb sessions de zumba, ioga i taitxí, entre d’altres.
• Cuina saludable en directe amb xefs reconeguts com Arnau París, Ada Parellada, Maria Nicolau i Carlota Claver.
• Cultura i animació: swing amb l’Associació de Swing de Barcelona, màgia del Mag Stigman, un monòleg d’Oye Sherman, les veus del Cor del Clínic i una actuació castellera dels Esquerdats de l’Eixample.
• Foodtrucks saludables i una gran terrassa a l’aire lliure per gaudir en família.

El Clínic Obert és, alhora, una jornada de divulgació i una festa de la salut i la ciència oberta a tothom.

Participar en el futur: el Nou Campus de Salut ClínicUB

A banda de les activitats divulgatives, la ciutadania disposarà d’un gran espai per conèixer el projecte del Nou Campus de Salut ClínicUB, que es construirà a la Diagonal.

Hi haurà activitats participatives com “Dibuixem el campus del futur”, “construïm el nou campus amb Lego” o els “Diàlegs pel futur de la salut”, pensats per compartir visions i inquietuds sobre el futur del campus. Aquest espai vol reforçar la idea que el nou campus es construeix amb les persones: professionals, estudiants, pacients, veïnat i tota la ciutat.

Salut, ciència i ciutat, tot en un sol espai!

El programa definitiu —amb el mapa d’espais, els horaris de cada activitat i les localitzacions— el podeu trobar a clinicobert.cat. El Campus Clínic convida tota la ciutadania, el veïnat de l’Eixample i les famílies dels professionals a participar el dissabte 9 de maig en aquesta jornada que celebra la salut, la recerca, la docència i el compromís comunitari.

El Clínic Obert 2026 serà una gran festa per descobrir, aprendre i compartir la ciència i la salut.

Suport institucional i empreses col·laboradores

La celebració del Clínic Obert 2026 és possible gràcies al suport de més de 40 empreses i entitats, que col·laboren amb aportacions econòmiques o materials. Aquesta implicació reforça el caràcter compartit de la iniciativa i l’alineament entre campus, ciutat i teixit social i econòmic.

El Clínic Obert compta amb el suport institucional de l’Ajuntament de Barcelona i el Districte de l’Eixample, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

El patrocinador principal és Casa Tarradellas i també compta amb el patrocini d’AstraZeneca, Moulinex, Aigües de Barcelona, Amgen i BeOne.

Compta amb el suport de Kern Pharma, Alexion, Ipsen, Medtronic, el Parc Agrari del Baix Llobregat, MSD, Gilead, Roche i Siemens Healthineers.

I amb la col·laboració de Fortinet, Dia Solutions, Teva, Daiichi-Sankyo, Commvault, ToBeIT, CaixaBank, Avvale, Pfizer, SIRT, ViiV Healthcare, Ilunion IT Services, Inetum, UCB, Novartis, Novo Nordisk, Werfen, Emergències Mèdiques (SEM), Banc de Sang i Teixits, Mercats de Barcelona, Mercat del Ninot, Aneto, DiR, Camisetas&Co, Trablisa i Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)

Al llarg de tot el matí i fins a primera hora de la tarda, professionals de totes les institucions del campus oferiran més d’un centenar d’activitats de salut, recerca i docència al carrer Casanova de Barcelona, entre els carrers Provença i París.

El programa inclou: 

• Tallers i xerrades de salut i prevenció
• Demostracions científiques i tecnològiques
• Visites guiades a espais del campus
• Activitats culturals i música en directe
• Tallers infantils de salut i ciència
• Sessions d’activitat física (zumba, ioga, taitxí...)
• Cuina saludable amb xefs convidats
• Foodtrucks saludables i zones de descans

Centenars de professionals voluntaris i voluntàries de totes les entitats del Campus faran possible una jornada festiva i participativa, amb la salut com a eix central i en contacte directe amb el veïnat i la ciutadania. Consulta el programa complet d’activitats al web www.clinicobert.cat.

Activitats d'ISGlobal

• Caminant per a la salut pulmonar. Horari: 9:30:00-10:30h. Recorregut des del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) fins a l'Hospital Clínic. A càrrec de: Raül Toran
• Clima, salut i migracions: la cultura com a motor de mobilització social. Horari: 9:30-14:30h. Ubicació: Casanova - Provença. A càrrec de: Marina Pérez 
• Cuida’t el fetge! Informació i cribratge gratuït d’hepatitis virals. Horari: 9:30-14:30h. Ubicació: Casanova - Còrsega. A càrrec de: Camila Picchio
• Salut pulmonar amb espirometries. Horari: 9:30-14:30h. Ubicació: Casanova - Còrsega. A càrrec de: Raül Toran
• Bacteris, parcs infantils i prevenció. Horari: 13.30h. Ubicació: Casanova - Provença. A càrrec de: Elisabet Guiral
• #APlenaVista: aprendre a mirar la salut hepàtica en l’atenció al VIH. Horari: 11.30h. Ubicació: Casanova - Provença. A càrrec de: Anthony Armenta
• Construïm junts un futur més saludable i sostenible. Horari: 10:00-14:00 h. Ubicació: Plaça (Casanova - Rosselló)
• Descobreix el mapa solidari del Campus Clínic. Ubicació: Casanova - Còrsega. Horari: 10:00-14:00 h.

Les il·lustracions formen part de la campanya “Note-olvides”, impulsada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, amb la col·laboració de Post-it® i la Fundació 3M. El projecte combina art, humor i ciència amb un objectiu clar: recordar que milions de persones continuen patint malalties prevenibles o tractables que romanen fora del focus de l’agenda pública.

Malalties oblidades, una emergència de salut global

Segons l’Organització Mundial de la Salut, al voltant de 1.500 milions de persones al món necessiten prevenció o tractament davant aquestes malalties, també conegudes com a malalties tropicals desateses. Entre elles hi ha patologies com la malaltia de Chagas, el noma o el dengue, que afecten principalment poblacions que viuen en contextos de pobresa i amb accés limitat als sistemes de salut. 

A aquesta realitat, s’hi suma la malària, una de les malalties més estretament lligades a la pobresa, que provoca cada any més de 260 milions de casos al món, especialment entre menors de cinc anys i dones embarassades a l’Àfrica.

Malgrat la seva magnitud, aquestes malalties han rebut històricament molt pocs recursos per a la recerca, la prevenció i el tractament, perpetuant un cercle viciós de pobresa i malaltia. “És inconcebible que continuem ignorant les malalties oblidades només perquè afecten els països més pobres”, afirma Quique Bassat, director general i científic d’ISGlobal. “No és manca de coneixement, és manca de voluntat. Ens trobem davant d’una emergència de salut global que no pot esperar: acceptar el contrari legitima una desigualtat que costa vides”.

Un homenatge a Forges i al seu “No te olvides”

La iniciativa s’inspira en una frase que va marcar durant dècades l’humor gràfic espanyol: el cèlebre “No te olvides” que el dibuixant Antonio Fraguas “Forges” utilitzava en moltes de les seves vinyetes. Ara es recupera aquesta expressió com una crida a no mirar cap a una altra banda davant les desigualtats en salut.

“L’humor gràfic té una capacitat única per condensar idees complexes en una imatge senzilla i directa”, explica Jorge Martínez, director creatiu de la campanya. “Volíem utilitzar aquest poder per recordar que milions de persones continuen patint malalties prevenibles o tractables simplement perquè viuen als llocs més pobres del món”.

Gairebé 40 humoristes gràfics d’ambdós costats de l’Atlàntic s’han sumat a la iniciativa creant una vinyeta original en un Post-it®. Entre els participants hi ha autors àmpliament reconeguts com Peridis, Idígoras & Pachi, Julio Rey, Junco, Riki Blanco, Kemchs, Sendra o Gretta con Ganas, juntament amb altres dibuixants que han volgut aportar la seva mirada personal sobre les malalties oblidades. El resultat és una col·lecció d’imatges que combinen humor, ironia i crítica social. 

El projecte compta també amb la col·laboració de la família Fraguas, de l’Instituto Quevedo de las Artes del Humor —que el mateix Forges va ajudar a fundar— i del col·lectiu Frente Viñetista.

Un llibre, una exposició i una subhasta solidària

La iniciativa “Note-olvides” inclou diverses accions destinades a visibilitzar aquesta problemàtica global i a recaptar fons per donar suport a la recerca:

• El llibre Humor gráfico contra el olvido, editat per Lunwerg (Grupo Planeta), amb pròleg de l’escriptor Leonardo Padura i epíleg d’El Gran Wyoming.
• Una exposició itinerant que recorrerà diverses ciutats en espais de Casa del Libro i culminarà a la Fujifilm House of Photography de Barcelona (8-11 abril).
• Una subhasta benèfica organitzada per Maza.art, prevista per al 10 d’abril de 2026, en què col·leccionistes i públic general podran adquirir els originals i contribuir directament a finançar la recerca científica.
• Un curt documental que explora el poder de l’humor gràfic com a eina de transformació social.

A més, es poden realitzar donacions a través de Bizum (codi 02948), de manera que petites aportacions se sumin a l’esforç col·lectiu per finançar la recerca de les malalties oblidades.

Els fons recaptats a través d’aquestes diferents accions es destinaran íntegrament a donar suport a la recerca que desenvolupa ISGlobal des del seu Programa de Malària i Malalties Parasitàries Desateses.

El Chagas, el noma, el dengue o la leishmaniosi són algunes d’aquestes malalties que afecten principalment comunitats amb menys recursos i que, malgrat el seu enorme impacte, rarament ocupen titulars o reben l’atenció necessària.

Un post-it per recordar allò que el món oblida

Recordant el llegat de l’humorista Antonio Fraguas “Forges” i el seu emblemàtic “No te olvides…”, aquesta campanya neix per recordar-nos que ningú hauria de ser invisible quan es tracta de salut.

Art i ciència es donen la mà per visibilitzar les malalties oblidades i impulsar la recerca d’ISGlobal en aquest àmbit gràcies a l’exposició i subhasta dels originals, la venda del llibre i els donatius.

Com participar

Junts per una millor salut global

Els beneficis obtinguts per la venda del llibre, la subhasta i els donatius es destinaran íntegrament a donar suport a la recerca en malària i malalties parasitàries desateses que duu a terme ISGlobal.

Cada gest compta per impulsar la recerca i acostar solucions a milions de persones.

Més informació

• Web de la campanya Note-Olvides
• Llibre 'Humor gràfic contra l’oblit'
• Note-olvides de les malalties oblidades (Curt documental)
• Note-olvides de les malalties oblidades (teaser)

La resistència als antimicrobians (RAM) és una de les principals amenaces per a la salut pública: el 2019 es van associar 3,57 milions de morts a infeccions resistents, prop d’un milió directament atribuïbles a elles. La manca de nous antibiòtics eficaços agreuja aquest problema i obliga a cercar alternatives innovadores.

El tracte intestinal acull una comunitat complexa de microorganismes coneguda com a microbiota. Hi conviuen bacteris comensals, que afavoreixen l’absorció de nutrients i actuen com a barrera davant patògens, i bacteris potencialment patògens, com certes soques d’Escherichia coli (E. coli). Quan bacteris multiresistents als antibiòtics colonitzen aquest entorn, augmenta el risc d’infeccions posteriors, especialment en persones immunodeprimides. El principal repte és desenvolupar una estratègia antibacteriana capaç d’eliminar exclusivament les soques resistents als antimicrobians sense afectar altres espècies comensals beneficioses.

Els plasmidis antibacterians dirigits i el sistema CRISPR-Cas

Un plasmidi és una petita cadena d’ADN circular independent del cromosoma bacterià. Els plasmidis antibacterians dirigits (TAP) són eines biotecnològiques dissenyades per combatre de manera selectiva la resistència als antibiòtics. A diferència dels antibiòtics convencionals, que actuen sobre un ampli espectre de bacteris, els TAP reconeixen i ataquen només els bacteris que porten un gen de resistència específic.

Per fer-ho, utilitzen la conjugació bacteriana, un mecanisme natural de transferència d’ADN, per introduir-se en el bacteri resistent. Un cop dins, els TAP expressen un sistema CRISPR-Cas programat per identificar una seqüència concreta d’ADN bacterià i provocar la mort del bacteri resistent o fer que perdi la resistència a l’antibiòtic.

Utilitzant els TAP per eliminar o ressensibilitzar soques d’E. coli

“En aquest estudi avaluem el potencial dels TAP davant unes soques bacterianes multiresistents: les E. coli productores d’ESBL (Extended-Spectrum Beta-Lactamases), que són enzims que les fan resistents a la majoria d’antibiòtics betalactàmics, incloent penicil·lines i cefalosporines. Aquestes soques porten el gen blaCTX-M-15, un dels determinants més comuns de resistència”, explica Natalia Roson-Calero, investigadora a ISGlobal i coautora de l’estudi.

L'eliminació o ressensibilització d’aquests bacteris és especialment rellevant, ja que els enterobacteris resistents a cefalosporines de tercera generació estan classificats com a patògens crítics per l’OMS, per la seva elevada càrrega de malaltia i les limitades opcions terapèutiques disponibles. L’estudi es va centrar, en particular, en el clon d’alt risc ST131, un dels llinatges més prevalents i virulents.

“Quan el TAP incorporava Cas9 –un enzim que actua com a tisora molecular– provocava ruptures de doble cadena en el gen blaCTX-M-15. Si el gen estava en el cromosoma, el dany era letal i el bacteri moria ràpidament. Si estava en un plasmidi, el tall provocava la pèrdua d’aquest plasmidi i, amb ella, de la resistència”, explica Roson-Calero. “En alguns casos, aquesta pèrdua activava sistemes toxina–antitoxina (TA) associats al mateix plasmidi, cosa que també podia causar la mort del bacteri”.

Tanmateix, l’equip investigador va observar que els TAP basats en una altra versió de l’enzim, la dCas9, no trencaven l’ADN. En lloc d’això, bloquejaven la transcripció del gen blaCTX-M-15, impedint que es produís la proteïna responsable de la resistència. Com a resultat, el bacteri recuperava la sensibilitat als antibiòtics sense que la seva viabilitat es veiés compromesa directament.

L’objectiu: eliminar només les soques resistents

En cultius mixtos, els TAP van eliminar específicament les E. coli portadores de blaCTX-M-15 sense afectar altres espècies bacterianes presents. A més, en assaigs de conjugació realitzats en femtes humanes (un entorn microbiana complex i més proper a la situació clínica) tant els TAP-Cas9 com els TAP-dCas9 van aconseguir suprimir significativament les E. coli resistents a cefotaxima.

“Els nostres resultats reforcen el potencial dels TAP com a eina de descolonització selectiva de l’intestí. A més, obren la porta a futures estratègies d’edició dirigida del microbioma per prevenir la disseminació o la infecció per bacteris multiresistents”, conclou Jordi Vila, Research Professor i investigador al grup de Resistència Antimicrobiana d’ISGlobal.

Referència

Derollez, E., Roson-Calero, N., Rouzé, P., Dedieu-Berne, A., Ballesté-Delpierre, C., Fraikin, N., Iorga, B. I., Huang, T.-D., Bigot, S., Vila, J., Bogaerts, P., & Lesterlin, C. (2026). Specific killing and resensitization of pathogenic Escherichia coli strains carrying blaCTX-M-15 β-lactamase using targeted-antibacterial-plasmids (TAPs). Nucleic Acids Research, 54(1). https://doi.org/10.1093/nar/gkaf1466

Reconeixent aquesta importància, la Fundació Ramón Areces renova el seu suport a ISGlobal mitjançant un conveni de col·laboració que permetrà al personal investigador de ciència bàsica de la malària del centre continuar avançant en àrees estratègiques com la biologia molecular del paràsit, la comunicació intercel·lular, la immunologia, la identificació de nous fàrmacs i el desenvolupament de noves eines de diagnòstic.

Aquest suport no només finança la recerca, sinó que també ha estat clau per equipar els nous laboratoris d’ISGlobal al Parc Científic de Barcelona, creant un entorn d’innovació que facilita la col·laboració amb altres institucions de referència i reforça la posició internacional de l’Institut.

Sis grups, una recerca integral

La col·laboració de la Fundació Ramón Areces dona suport directament a sis grups de recerca:

• Epigenètica de la malària
• Fisiopatologia i genòmica de la malària
• Glicobiologia i biologia del paràsit de la malària
• Immunologia de la malària
• Nanomalària
• PvREX - Plasmodium vivax i Exosoma

Aquests equips estudien des de la biologia de les interaccions entre l’hoste i el paràsit i les bases moleculars de la fisiopatologia, fins a la resposta immunitària de l’hoste, generant coneixement fonamental per dissenyar noves vacunes, teràpies i mètodes de control alternatius.

Hernando A. del Portillo, investigador ICREA i director del programa de Malària i altres malalties parasitàries desateses d’ISGlobal, subratlla el valor d’aquesta aliança: “La ciència bàsica és el fonament sobre el qual construïm les eines del futur. El suport continuat de la Fundació Ramón Areces ens permet aprofundir en els mecanismes moleculars que el paràsit utilitza per infectar-nos, i a més ens ha permès dotar els nostres laboratoris de la tecnologia necessària per mantenir-nos com a referents internacionals. Entendre la biologia del paràsit de la malària és l’única via per acabar amb la malaltia”.

L’estudi, desenvolupat pel Grup de Recerca en Neurociència Clínica i Epidemiològica (NeuroÈpia) de l’IRB CatSud, inclou dades d’una mostra de 653 adolescents d’entre 12 i 16 anys de l’àrea metropolitana de Barcelona (estudi Smart-Snack). L’estudi subratlla la importància de l’alimentació durant l’adolescència, una etapa en què el cervell encara es troba en desenvolupament, especialment la còrtex prefrontal, implicada en la presa de decisions i el control dels impulsos.

Els hàbits alimentaris es van avaluar mitjançant qüestionaris de freqüència de consum alimentari per mesurar l’adhesió a la dieta mediterrània i la ingesta d’ultraprocessats. La funció neuropsicològica es va valorar amb proves informatitzades estandarditzades que mesuren l’atenció, la memòria de treball, la intel·ligència fluida, la presa de decisions i el reconeixement emocional. També es van analitzar resultats conductuals i emocionals a través de qüestionaris validats.

Efectes oposats en el cervell adolescent

Els resultats mostren una clara diferència entre ambdós patrons alimentaris. Segons l’investigador principal del treball, Alexios Manidis, un consum més elevat d’aliments ultraprocessats —com refrescos ensucrats, brioixeria industrial i carns altament processades— s’associa amb un pitjor rendiment en el reconeixement d’emocions i en l’atenció sostinguda. A més, els adolescents que en consumeixen més reporten més símptomes d’ansietat i depressió, així com més problemes conductuals. En canvi, més adherència a la dieta mediterrània —rica en fruita, verdura, llegums i oli d’oliva— s’associa amb menys problemes de conducta i millors puntuacions en atenció executiva.

Tot i això, en el seguiment realitzat sis mesos després, només el consum inicial d’ultraprocessats va mostrar associacions longitudinals amb els símptomes d’internalització i la presa de decisions, mentre que l’adhesió a la dieta mediterrània no va presentar efectes sostinguts en el temps. Manidis apunta que això podria indicar que “els beneficis de la dieta mediterrània requereixen mantenir-se en el temps, mentre que els efectes dels ultraprocessats poden ser més persistents”, fet que reforça la necessitat de mantenir hàbits saludables de manera continuada.

Validació objectiva mitjançant biomarcadors

L’estudi també incorpora una anàlisi de biomarcadors urinaris en una submostra de 257 participants. Els resultats indiquen que els adolescents que consumeixen més ultraprocessats presenten menys compostos derivats d’aliments vegetals i més compostos vinculats al processament industrial, una dada que confirma la fiabilitat dels qüestionaris dietètics.

Christopher Papandreou, coautor sènior, adverteix que “la dieta dels adolescents està canviant cap als ultraprocessats” i que aquesta tendència “podria estar contribuint a l’augment dels problemes de salut mental entre els joves”.

Jordi Julvez, investigador principal del Grup NeuroÈpia de l’IRB CatSud - ISGlobal, recorda que “l’adolescència és un període de gran reorganització cerebral” i explica que l’alimentació “pot influir en la forma com els adolescents regulen les emocions i prenen decisions complexes”.

Els investigadors conclouen que estratègies futures, com substituir els snacks processats als centres educatius per opcions més nutritives com fruits secs o fruita fresca, podrien ser efectives per afavorir una millor regulació emocional i funció cognitiva a llarg termini.

Referència bibliogràfica de l'estudi

Manidis, A., Ayala-Aldana, N., Bernardo-Castro, S., Pinar-Martí, A., Galkina, P., Fernández-Barrés, S., Ramirez-Carrasco, P., Lamuela-Raventós, R. M., Papandreou, C., & Julvez, J. (2026). Dietary patterns and neuropsychological function in adolescents: a cross-sectional and longitudinal study. BMC Medicine, 10.1186/s12916-026-04658-6.

Reunits a l’auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), Pedro Gullón Tosio, director general de Salut Pública del Ministeri de Sanitat, va marcar el to des de l’inici: "no parlem només de participació, parlem de democràcia". Rafael Vilasanjuan, director de Translació i Impacte en la Societat d’ISGlobal, va recordar que la preparació no comença quan arriba la crisi, sinó quan encara sembla llunyana. Esteve Fernández, secretari de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya, va destacar la importància de la ciència de la implementació per transformar l’evidència en decisions reals.

De l’aprenentatge de la pandèmia de la COVID-19 a l’acció institucional

La primera sessió va revisar els avenços de la plataforma un any després del seu llançament. Denise Naniche, exdirectora científica i Research Professor d’ISGlobal, va recordar les paraules del director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus: "tenir un sistema mèdic avançat no és el mateix que tenir un sistema de salut pública fort". Elizabeth Diago Navarro, coordinadora de l’Hub de Preparació i Resposta d’ISGlobal, va repassar el procés de participació que ha permès identificar dues prioritats estratègiques: la preparació comunitària i la translació de l’evidència científica a polítiques públiques.

Josep Lobera, director de l’Oficina Nacional d’Assessorament Científic (ONAC), va subratllar la necessitat de comptar amb intermediaris neutrals que filtrin la informació en moments de crisi: "tu reps mil informacions i és com no rebre’n cap; necessites un traductor científic". Josep Maria Jansà, exdirector de Vigilància i Promoció de la Salut Pública de Barcelona, va afegir que "la confiança en les institucions s’ha de guanyar en temps de no crisi". El debat amb el públic va abordar com reconstruir la confiança ciutadana en un context més polaritzat que el del 2020 i la necessitat d’incorporar els mitjans de comunicació com a actors de la preparació.

El rol de les plataformes intersectorials

La segona sessió va reunir experiències nacionals i internacionals sobre col·laboració intersectorial. Carthage Smith, de l’OECD Global Science Forum, va sintetitzar el consens: "hem de ser sincers sobre el que sabem, el que no sabem i el que estem fent respecte al que no sabem". Tamara Giles-Vernick, coordinadora del projecte Sonar Cities de l’Institut Pasteur, va destacar la importància d’integrar la participació comunitària en estructures ja existents, en lloc de crear noves plataformes aïllades.

Des de l’àmbit nacional, Berta Suárez, cap de la Divisió de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat, va subratllar la necessitat d’avançar cap a una governança multinivell més coordinada. Quentin Gaday, gerent de projectes científics d’ANRS i membre de l’equip coordinador de l’aliança BE READY, per la seva banda, va presentar l’aliança com a exemple de coordinació transnacional europea, amb un missatge clar: “apostar per la solidaritat no és un cost, sinó una inversió per evitar l’alt preu de la inacció”. Les intervencions van coincidir que la preparació no depèn només de noves estructures formals, sinó de cultura institucional, comunicació del risc clara i confiança prèvia entre actors.

Construir cultura de preparació

Els tallers de la tarda van aprofundir en les dues línies prioritàries de P3R3: preparació comunitària i translació de l’evidència. Aquests van convergir en una mateixa conclusió: els canals de confiança amb la ciutadania i els mecanismes d’assessorament científic s’han de construir abans que arribi la crisi, no durant.

En el tancament de l’esdeveniment, Gonzalo Fanjul, director d’Anàlisi i Desenvolupament d’ISGlobal, va destacar que el valor de la plataforma P3R3 rau a reunir actors que habitualment no dialoguen per construir respostes conjuntes davant un context de “policrisi”, i va subratllar que la preparació exigeix col·laboració entre sectors i confiança social davant la desinformació. Antoni Plasència Taradach, director general de Recerca i Innovació en Salut de la Generalitat de Catalunya, va reafirmar el compromís institucional amb la plataforma P3R3 i va remarcar que apropar el coneixement a les decisions públiques és, en el fons, una manera de frenar la polarització.

La cerimònia va posar el punt final als màsters de Salut Global, tropEd en Salut Global i Recerca Clínica Aplicada: Especialitat Salut Global impartits conjuntament per la UB i ISGlobal.

Una mirada al camí recorregut i als reptes del futur

Durant la seva intervenció, Núria Casamitjana, directora d’Educació i Formació d’ISGlobal, i dels màsters en Salut Global i tropEd va recordar els primers dies de classe, quan els estudiants “semblaven expectants, curiosos, dubitatius i potser una mica preocupats pel que els esperava”. Després d’un curs d’aprenentatge i creixement, va destacar que ara estan “preparats per seguir una carrera en allò que més els agrada”.

“Potser necessitareu temps i us trobareu amb dificultats, però esteu preparats per lluitar-hi”, va afegir Casamitjana, que va animar els nous graduats i graduades a afrontar la seva feina “amb passió, generositat i amabilitat”.

L’acte també va comptar amb la participació de Quique Bassat, director general i científic d’ISGlobal, professor de recerca ICREA, i codirector del Màster en Salut Global, i d’Alberto García-Basteiro, investigador d’ISGlobal i cap del servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, escollit per l’alumnat per pronunciar el discurs en representació del professorat. La conferència convidada va anar a càrrec d’Aitor Zabalgogeazkoa, coordinador d’emergències de Metges Sense Fronteres (MSF).

En representació de l’alumnat, Lucia Emefa Agroh, del Màster tropEd en Salut Global, i Sevan Balian, del programa de Recerca Clínica, van compartir les seves reflexions sobre l’experiència viscuda durant el curs.

Treballs finals: diferents enfocaments sobre els reptes de la salut global

Durant els mesos de juny i juliol, l’alumnat va presentar els seus treballs finals de màster davant de tribunals acadèmics. Els projectes mostren la diversitat de temes i perspectives que integren la salut global.

Màster en Recerca Clínica Aplicada: Especialitat Salut Global

• Development of STI risk prediction models among migrants attending primary care in Catalonia using electronic health record data
• Positive Commercial Determinants of Health: A Conceptual Review of Governance Mechanisms that Enable Health-Promoting Commercial Contributions
• Sexual and reproductive health needs and health service utilisation among migrant women after irregular maritime migration to the Canary Islands
• Walnut consumption and risk of dementia in the Framingham Heart Study
• GUT MICROBIOTA ALPHA DIVERSITY AND SHORT-CHAIN FATTY ACIDS CONCENTRATIONS AND RESPIRATORY CHEST INFECTIONS AND WHEEZING IN EARLY LIFE
• Heat adaptation strategies in the homes of older adults: A Scoping review and case study in Barcelona
• Factors Associated with Hepatotoxicity in Patients Initiating Tuberculostatic Drugs for Latent Tuberculosis Infection at Hospital Clinic of Barcelona (2020–2025)
• Development of an aptamer-based rapid diagnostic test for malaria severity assessment
• Exploring feasibility, acceptability, and perceived impact of heat-mitigation interventions for migrant agricultural workers in Spain: A multi-stakeholder qualitative study

Màster en Salut Global / Màster tropEd en Salut Global

• Current distribution and role of the malaria vector Anopheles stephensi in malaria transmission in Africa: A Systematic Review
• Educational attainment and major cardiovascular events in the individuals with diabetes mellitus: a systematic review
• Antimicrobial Resistance in Wildlife as a One Health Sentinel
• Mortality and Cause of Death Among HIV-Exposed and HIV-Unexposed Children: A 15-Year Population-Based Cohort Study in Manhiça, Southern Mozambique
• Community-based preparedness for health system resilience in anticipation of siege. A desk review and lessons learned from Syria, Sudan and Gaza.
• Cultural and Social Barriers to Reproductive Healthcare for Moroccan Migrant Women in Europe: A Rapid Scoping Review
• Sex Differences in Atherosclerotic Plaque Prevalence in Femoral and Carotid Arteries: A Population-Based Study
• Long-term educational effects of the 2015 Magude malaria elimination initiative: evidence from Southern Mozambique, 2017–2022
• Urban Nature and Women's Mental Health: A Scoping Review of Outcomes, Mechanisms and Inequalities Through an Intersectional Lens
• Seguimos Adelante: Immigration Enforcement, Labor Conditions, and the Health of Undocumented Mexican Laborers in California. A Narrative Literature Review
• Mindfulness Interventions in Green and Blue Spaces and Their Effects on Mental Health Outcomes for People Globally: A Scoping Review
• Scoping review on Preparedness and Response Plans and Strategies for Citizens in Catalonia
• The Role of Social Connection in the Association Between Socioeconomic Status and Depression: A Systematic Review
• Urban environment and sleep outcomes in children and adolescents. An Umbrella Review
• Amazon Tipping Point: The Economic and Health Cost
• Mapping Research Gaps in Paediatric Advanced HIV Management and Challenges from Healthcare Workers in Nigeria
• Women Inclusive Leadership and Care Provisions in the Mental Health Policy of Uganda; A Critical Narrative Policy Review
• Mental Health and Climate Change: A Rapid Review of Traditional Communities and Proposed Exploratory Qualitative Case Study of Ribeirinho Communities in Belém do Pará, Brazil
• The Impacts of Nature Exposure on Perinatal Mental Health in Canada: A Qualitative Research Protocol

Una nova promoció preparada per contribuir a la salut global

La cerimònia va marcar el final d’un curs d’aprenentatge, recerca i intercanvi entre estudiants amb trajectòries diverses. Els nous graduats i graduades passen ara a formar part d’una comunitat internacional de professionals que treballaran, des de la recerca, la pràctica clínica, les polítiques públiques o l’acció humanitària, en reptes com la salut de les persones migrants, els efectes del canvi climàtic, la salut mental o la resposta dels sistemes de salut davant de conflictes i emergències.

Com va recordar Casamitjana, el camí professional no sempre serà immediat ni senzill, però l’alumnat acaba aquesta etapa amb les eines necessàries per avançar cap a allò que vol fer i contribuir a millorar la salut de les persones.