L’anàlisi, que recull els principals indicadors de participació de les entitats de recerca de Catalunya en aquest programa, destaca la posició de l’ISGlobal dins del top 10 en diversos àmbits clau.

En concret, l’Institut ocupa la 10a posició en captació de fons europeus (net contribution), indicador que reflecteix els recursos rebuts directament per l’entitat en el marc dels projectes de Horizon Europe. Així mateix, l’ISGlobal també es posiciona en la 10a posició en nombre total de projectes coordinats.

Pel que fa a la participació global en consorcis europeus, ISGlobal se situa en la 11a posició del rànquing català en nombre total de projectes en què participa, consolidant així una presència rellevant i sostinguda dins del programa.

En paraules de Quique Bassat, director general d'ISGlobal, aquests resultats "confirmen el paper destacat de l’ISGlobal en l’escena catalana de recerca en salut global i la seva capacitat per atraure finançament competitiu europeu, així com per liderar i participar activament en projectes col·laboratius internacionals".

Comprendre com els productes químics quotidians poden afectar l’embaràs

Els disruptors endocrins (EDCs) estan àmpliament presents a la vida diària, en aliments, aigua, productes de cura personal i entorns domèstics. Aquestes substàncies —incloent-hi ftalats, fenols, parabens, pesticides i compostos emergents com el bisfenol S (BPS)— poden entrar al cos per ingestió, inhalació o contacte amb la pell.

L’embaràs representa una finestra especialment sensible, ja que l’equilibri hormonal és essencial per al desenvolupament de la placenta i el creixement fetal. La placenta, un òrgan endocrí clau, depèn de processos angiogènics estrictament regulats (és a dir, la formació de nous vasos sanguinis) controlats per factors com el factor de creixement placentari (PlGF) i la tirosina quinasa-1 soluble similar a fms (sFlt-1).

“Les dones embarassades estan exposades a mescles complexes de productes químics més que no pas a compostos individuals”, explica Bethany Knox, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi. “El nostre objectiu era reflectir millor les exposicions del món real i entendre com aquestes mescles poden influir tant en la placenta com en el desenvolupament fetal”.

Diverses mescles químiques mostren efectes diferenciats sobre el creixement fetal

L’estudi va incloure 734 participants de la cohort BiSC a Barcelona, reclutades entre el 2018 i el 2021. “Vam analitzar l’exposició a més de 40 productes químics mesurant metabòlits en mostres d’orina combinades recollides durant una setmana en dues etapes de l’embaràs: a les 18 i 34 setmanes de gestació. Aquest enfocament millora l’avaluació de l’exposició a productes químics no persistents, que tenen una vida mitjana curta i poden variar significativament al llarg del temps”, explica Knox.

L’equip investigador va identificar patrons diferenciats en les associacions entre diverses mescles químiques i el desenvolupament fetal. L’exposició a mescles de ftalats de baix pes molecular es va associar de manera consistent amb un menor pes en néixer en la població estudiada, suggerint un possible efecte advers sobre el creixement fetal. En canvi, les mescles amb compostos organofosfats, incloent-hi pesticides i retardants de flama, es van associar amb un major pes fetal estimat i pes al naixement, especialment en fases avançades de l’embaràs. Aquesta associació pot reflectir patrons dietètics més que un efecte directe de l’exposició als organofosfats, ja que un consum més elevat de fruites i verdures pot augmentar l’exposició a aquests compostos alhora que afavoreix un ràpid augment del pes fetal.

Més enllà d’aquestes diferències en el creixement, l’estudi també assenyala la placenta com a intermediari clau. Les mescles de ftalats es van associar amb canvis en el flux sanguini fetoplacentari i amb un desequilibri en els biomarcadors angiogènics (ràtio sFlt-1/PlGF), suggerint una via biològica a través de la qual les exposicions ambientals poden influir en el desenvolupament fetal.

Implicacions per a la salut pública i la recerca futura

“Els nostres resultats contribueixen a la recerca en salut ambiental incorporant un ampli ventall de productes químics alineats amb les prioritats reguladores europees, incloent-hi substàncies els perfils de seguretat de les quals encara s’estan avaluant”, afirma Martine Vrijheid, cap del programa de Medi Ambient i Salut al llarg de la vida i coordinadora de l’estudi. 

Tot i que aquest estudi va observar desviacions del creixement fetal normal, aquestes no es poden extrapolar a escala individual i la població estudiada no és necessàriament representativa de totes les poblacions. Tanmateix, l’estudi posa de manifest la importància de considerar les mescles de productes químics ambientals en la recerca en salut pública, suggerint que les exposicions generalitzades poden influir en el desenvolupament fetal a través dels seus efectes sobre la funció placentària a escala poblacional.

Referència

Knox, B., Güil-Oumrait, N., Midya, V., Vespalcová, H., Dolores Gómez-Roig, M., Llurba, E., Márquez, S., García Ruiz, Z., Galmes, T., Philippat, C., Sakhi, A. K., Thomsen, C., Urquiza, J., Zanini, M. J., Dadvand, P., Gascon, M., Rivas, I., Foraster, M., Basagaña, X., Sunyer, J., Bustamante, M., Vrijheid, M. (2026). Prenatal exposure to mixtures of nonpersistent endocrine-disrupting chemicals and angiogenic biomarkers, placental function, and fetal growth. Environmental Science & Technology, 60(11), 8339–8352. https://doi.org/10.1021/acs.est.5c13234

Tot i que la càrrega global sobre la salut està dominada per l’exposició a llarg termini, la contaminació de l’aire a curt termini pot desencadenar respostes fisiològiques agudes, com la inflamació sistèmica, el desequilibri autonòmic i l’augment de la coagulació sanguínia, que incrementen el risc de mortalitat en els dies següents. Estudis recents han demostrat que els nivells diaris de contaminació estan vinculats a increments diaris a curt termini de la mortalitat, però persisteixen limitacions importants. La majoria d’investigacions se centren només en les ciutats, deixant de banda les zones periurbanes i rurals; i sovint no tenen en compte les diferències regionals en la vulnerabilitat (com l’edat, la salut de base, l’estatus socioeconòmic o l’entorn) ni la toxicitat de la contaminació de l’aire. A més, els contaminants s’analitzen habitualment per separat, fet que dificulta comprendre’n els efectes combinats.

“El nostre estudi va abordar aquestes limitacions combinant dades diàries sobre els principals contaminants de l’aire a Europa amb la nova base de dades de mortalitat del projecte EARLY-ADAPT del Consell Europeu de Recerca (ERC), que cobreix tota la població de 31 països que representen més de 530 milions de persones”, explica Zhao-Yue Chen, investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi. “Això permet una anàlisi més precisa de com l’exposició a curt termini als principals contaminants afecta de manera diferent les persones segons l’edat, el sexe i la causa de mort.” L’estudi va analitzar prop de 89 milions de morts registrades entre 2003 i 2019 en 653 regions europees.

“Per avaluar l’exposició a la contaminació atmosfèrica, es van estimar els nivells diaris de diversos contaminants a tot Europa utilitzant dades d’estacions de monitoratge, satèl·lits, ús del sòl i variables meteorològiques, i posteriorment es van ajustar a nivell regional, donant més pes a les àrees on viu més població”, explica Carlos Pérez García-Pando, professor ICREA i AXA al BSC-CNS.

PM₂.₅, el contaminant més perjudicial

Es van estimar 146.500 morts prematures anuals associades a l’exposició a curt termini a la contaminació atmosfèrica en conjunt, és a dir, considerant tots els contaminants. Quan cada contaminant es va analitzar per separat, l’impacte més gran es va atribuir a les partícules PM₂.₅ (al voltant de 79.000 morts), seguit del NO₂ (69.000), l’O₃ (31.000) i les PM_2.5-10 (29.000). Aquestes xifres no es poden sumar directament; els contaminants sovint es presenten de manera simultània, de manera que els seus efectes se superposen.

Les partícules PM₂.₅ són el contaminant més perjudicial perquè penetren profundament als pulmons i poden entrar al torrent sanguini, causant inflamació i altres efectes ràpids a l’organisme. En canvi, les PM_2.5-10afectena principalment les vies respiratòries superiors a causa de la seva mida més gran, i gasos com el NO₂ i l’O₃ irriten els pulmons i augmenten la vulnerabilitat a malalties respiratòries.

La majoria dels estudis anteriors de gran escala es van centrar únicament en les partícules fines (PM₂.₅) a l’hora d’estimar la càrrega de salut a curt termini de la contaminació de l’aire, deixant en gran part desconegut l’impacte d’altres contaminants a Europa. Aquest nou estudi considera diversos contaminants conjuntament, proporcionant una visió més completa i realista dels riscos per a la salut. També suggereix que estimacions globals prèvies basades únicament en PM₂.₅ poden haver sobreestimat lleugerament la càrrega a Europa, possiblement reflectint biaixos derivats d’evidència procedent d’altres regions.

Els homes joves són més vulnerables que les dones joves, però el patró s’inverteix amb l’edat

La contaminació de l’aire no afecta tothom de la mateixa manera. Els homes joves van mostrar una major vulnerabilitat als contaminants atmosfèrics que les dones joves, probablement a causa d’una exposició més gran (feines a l’aire lliure, trànsit, tabaquisme, etc.) o a l’aparició més precoç de comorbiditats en els homes. Tanmateix, aquest patró canvia amb l’edat: en edats avançades (especialment a partir dels 85 anys), el risc més alt s’observa en les dones. Per a causes específiques de mort, les partícules es van associar més fortament amb riscos cardiovasculars en dones, mentre que l’O₃ va tenir un impacte més gran en homes. Aquests resultats subratllen la necessitat de mesures de protecció adaptades, en lloc d’enfocaments generalitzats.

“Els nostres resultats són altament rellevants per a responsables polítics i professionals de la salut pública, ja que donen suport a l’ús de models epidemiològics ajustats per sexe, edat i comorbiditats per crear una nova generació de sistemes d’alerta primerenca basats en l’impacte (per exemple, la plataforma Forecaster.Health, finançada pel ERC), que s’adrecen específicament als grups vulnerables”, explica Joan Ballester, investigador d’ISGlobal i coordinador de l’estudi. En un context en què s’estan introduint nous estàndards diaris de qualitat de l’aire a tot Europa, aquests resultats aporten informació pràctica per protegir la població de manera més eficaç.

Referència

Chen, Z.-Y., Achebak, H., Petetin, H., Huang, W., Méndez Turrubiates, R. F., Beltrán, N., Peyrusse, F., Guo, Y., Pérez García-Pando, C., & Ballester, J. (2026). Short-term sex-specific, age-specific and cause-specific mortality from particulate matter, nitrogen dioxide and ozone: European-wide analysis of 653 contiguous regions. Nature Health. Doi: 10.1038/s44360-026-00124-y.

Les reunions mantingudes a Manhiça van posar en valor l’impacte d’una col·laboració sostinguda en el temps entre institucions científiques i financeres compromeses amb la millora de la salut global i el reforç de les capacitats locals de recerca. També es va destacar el paper clau del suport institucional d’Espanya, inclosa la contribució de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), en el creixement i la consolidació del CISM com a centre de referència en recerca en salut a Moçambic.

“La recerca desenvolupada al CISM està alineada amb estàndards internacionals d’excel·lència i té un impacte directe en la millora de la salut de les poblacions”, va destacar Quique Bassat, director general i científic d’ISGlobal, qui va subratllar també el valor d’una col·laboració construïda al llarg dels anys tant a nivell comunitari com hospitalari.

Per la seva banda, el director general del CISM, Francisco Saúte, va recordar que la confiança i el compromís dels socis internacionals han estat fonamentals per assegurar la continuïtat i el desenvolupament de la institució, fins i tot en contextos especialment complexos.

Des de la Fundació “la Caixa”, Josep Maria Coronas Guinart va reafirmar el compromís de la institució amb models de finançament sostenibles orientats a maximitzar l’impacte social i científic de la recerca.

Les tres institucions van coincidir en la necessitat de continuar enfortint aquesta col·laboració estratègica a llarg termini, apostant per una recerca d’excel·lència amb impacte directe en la salut de les poblacions i en el desenvolupament de capacitats científiques locals.

Els impactes del canvi climàtic sobre la salut ja són mesurables i, si no s’apliquen mesures d’adaptació i mitigació, augmentaran en les pròximes dècades. A Europa, entre 2022 i 2024 es van registrar més de 180.000 morts associades a la calor, fet que confirma que la temperatura s’està convertint en un determinant clau de salut pública. Tot i que actualment el fred provoca més morts que la calor, l’escalfament global probablement reduirà aquesta diferència o fins i tot la invertirà, situant l’exposició tèrmica (tant al calor com al fred) al centre de l’epidemiologia ambiental.

No obstant això, el risc no és uniforme. A causa de les desigualtats socioeconòmiques, el clima no afecta tothom per igual; les temperatures ambientals repercuteixen de manera desproporcionada en les poblacions més vulnerables. Fins i tot en regions amb alts recursos, les conseqüències varien entre territoris i grups socials — factors com la distribució de la riquesa, les condicions d’habitatge o l’estructura socioeconòmica modulen la vulnerabilitat. Aquest és el primer estudi que avalua dades tant de zones urbanes com rurals, representant així tota la població europea.

“Vam analitzar dades diàries de mortalitat en 32 països europeus, incloent més de 161 milions de morts entre els anys 2000 i 2019, registrades en el marc del projecte EARLY-ADAPT, del Consell Europeu de Recerca (ERC)”, explica Blanca Paniello-Castillo, investigadora d’ISGlobal i autora principal de l’estudi. “L’objectiu de la recerca era avaluar com diferents indicadors socioeconòmics modifiquen la relació entre temperatura i mortalitat en la població europea.”

La privació social, un factor de risc davant temperatures extremes

Les regions amb més privació social són sistemàticament més vulnerables tant a la calor com al fred. Factors com la pobresa energètica, pitjors condicions d’habitatge, menor accés als serveis sanitaris o menor informació sanitària poden contribuir a augmentar aquest risc.

Indicadors com l’índex de Gini (que quantifica la desigualtat en la distribució de la riquesa dins d’una població), la dificultat per mantenir l’habitatge calent, i la privació material i social s’associen de manera consistent a una major mortalitat relacionada amb la temperatura.

L’estudi estima les morts atribuïbles a la temperatura comparant dos escenaris hipotètics: un en què totes les regions presentarien les condicions socioeconòmiques més favorables i un altre en què totes se situarien en l’extrem menys favorable. La diferència en el nombre de defuncions entre ambdós escenaris supera les 300.000 morts en el cas de la incapacitat per mantenir la llar calenta, arriba a 177.000 en relació amb la desigualtat econòmica i se situa al voltant de 157.000 en el cas de privació material i social greu a Europa.

La prosperitat econòmica protegeix del fred, però no de la calor

Les regions amb més PIB per càpita i més esperança de vida presenten menor mortalitat associada al fred, probablement gràcies a habitatges millor aïllats, infraestructures sanitàries més sòlides i menor pobresa energètica.

No obstant això, aquestes mateixes regions mostren una mortalitat més alta durant episodis de calor. Aquest fenomen pot explicar-se per la forta urbanització: les ciutats denses i l’activitat econòmica concentrada afavoreixen l’efecte d’“illa de calor urbana”. En aquest fenomen climàtic, les zones urbanitzades registren temperatures més altes a causa de l’absorció de calor per l’asfalt i la manca de vegetació, entre altres factors.

“Atès que el canvi climàtic no afecta totes les poblacions per igual, els nostres resultats permeten avaluar i reforçar com s’incorporen els factors socioeconòmics en les polítiques d’adaptació”, explica Joan Ballester, investigador principal del projecte EARLY-ADAPT i coordinador de l’estudi. “Cal fer estudis similars en altres regions. Tot i que sabem que Europa està molt exposada als riscos climàtics, encara hi ha pocs estudis comparables al Sud Global”, conclou.

Referència

Paniello-Castillo B, Chen ZY, Shartova N, Méndez Turrubiates RF, Beltrán N, Peyrusse F, et al. Socioeconomic inequality drivers of vulnerability and burden to heat- and cold-related mortality: a European-wide analysis in 654 contiguous regions. Nat Health. May, 2026. https://doi.org/10.1038/s44360-026-00106-0

La tuberculosi, un diagnòstic complex i amb alta mortalitat

La tuberculosi continua sent la principal causa de mort entre les persones que viuen amb VIH. El diagnòstic en aquesta població presenta dificultats importants: els símptomes sovint són inespecífics, la malaltia pot manifestar-se fora dels pulmons i moltes persones no poden produir mostres d’esput, una secreció clau per al diagnòstic. A més, la càrrega bacteriana en mostres respiratòries de pacients amb VIH acostuma a ser baixa, fet que en dificulta la confirmació microbiològica.

Davant d’aquestes limitacions, en els darrers anys s’han desenvolupat estratègies diagnòstiques alternatives basades en mostres no invasives com l’orina o la femta, amb l’objectiu de millorar la detecció de la malaltia i accelerar l’inici del tractament.

Cribratge intensificat de tuberculosi en pacients hospitalitzats amb VIH

L’assaig EXULTANT, finançat per l’EDCTP, és un estudi multicèntric i aleatoritzat realitzat en 11 hospitals de Tanzània i Moçambic. Hi van participar 1.172 persones adultes ingressades que vivien amb VIH, independentment de si presentaven símptomes de tuberculosi o no. L’objectiu principal era avaluar la proporció de pacients amb tuberculosi confirmada microbiològicament que podien iniciar el tractament dins de les primeres 72 hores després de l’ingrés. També es va analitzar el temps fins al diagnòstic i l’inici del tractament, així com la mortalitat a les vuit setmanes.

“Els i les participants es van assignar a dos grups: el grup d’intervenció va rebre un cribratge ampliat amb proves moleculars Xpert MTB/RIF Ultra en esput, orina i femta, juntament amb una prova d’orina LF-LAM”, explica Marta Cossa, investigadora del CISM i primera autora de l’estudi. “El grup control va seguir el protocol estàndard recomanat per l’OMS, basat en l’avaluació de símptomes i l’ús selectiu de proves diagnòstiques”.

L’augment de proves diagnòstiques no accelera el tractament ni redueix la mortalitat

Els resultats mostren que el 16,0% dels pacients del grup amb cribratge ampliat van iniciar el tractament dins de les primeres 72 hores, en comparació amb el 15,3% del grup estàndard, sense diferències estadísticament significatives. Tampoc es van observar diferències significatives en la mortalitat a vuit setmanes entre el grup d’intervenció (25,8%) i el grup control (28,8%).

En termes generals, l’estratègia ampliada no va augmentar el nombre de diagnòstics confirmats ni va reduir el temps fins a l’inici del tractament. Tot i que les proves moleculars en orina i femta van permetre identificar alguns casos addicionals de tuberculosi, la prova LF-LAM en orina va ser la que va detectar més casos. Tanmateix, aquest millor rendiment diagnòstic no es va traduir en un inici més precoç del tractament ni en una reducció de la mortalitat a vuit setmanes, fet que obre interrogants sobre el rendiment del test i apunta a la necessitat de continuar-ne avaluant la precisió.

“Aproximadament la meitat dels pacients van poder proporcionar mostres d’esput, fet que reforça el paper de l’orina i la femta com a alternatives diagnòstiques”, explica Alberto García-Basteiro, investigador a ISGlobal, metge adjunt del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona i investigador principal d’EXULTANT. “Els futurs estudis hauran de centrar-se en optimitzar els algoritmes diagnòstics i millorar la implementació de les proves disponibles en persones amb VIH hospitalitzades”, conclou.

Referència

Cossa, M., Ndege, R., Meggi, B., Mangu, C., Leukes, V., Sabi, I., Khosa, C., Kivuma, B., Nguenha, D., Riess, F., Fernández-Escobar, C., de la Torre-Perez, L., Manjate, P., Weisser, M., Machiana, A., Zachariah, C., Tagliani, E., Ehrlich, J., Buech, J., … Garcia-Basteiro, A. L. (2026). Expanding Xpert MTB/RIF Ultra and lateral flow urine lipoarabinomannan testing for diagnosis of tuberculosis among adults living with HIV admitted to hospitals in Tanzania and Mozambique (EXULTANT): A randomised controlled trial. The Lancet Infectious Diseases, 26 https://doi.org/10.1016/S1473-3099(26)00133-7

La metilació de l’ADN consisteix a afegir petites marques químiques (grups metil) a l’ADN, cosa que pot activar o silenciar gens. Forma part de l’epigenètica, un conjunt de mecanismes que regulen l’activitat dels gens sense modificar la seqüència de l’ADN. A la placenta, la metilació de l’ADN és un indicador de com es regula l’activitat gènica en aquest òrgan clau per al desenvolupament fetal.

“Un horari tardà i una menor freqüència d’àpats s’han associat amb factors com l’augment de pes gestacional o la diabetis gestacional”, explica Joana Llauradó Pont, investigadora predoctoral a ISGlobal i primera autora de l’estudi. Per analitzar l’efecte en l’epigenètica de la placenta, l’equip va dur a terme un estudi d’associació de l’epigenoma complet (EWAS) en 389 dones de la cohort Barcelona Life Study (BiSC). Es va recollir informació sobre dieta i hàbits de crononutrició a la setmana 20 de gestació i, després del part, es van obtenir mostres de teixit placentari per analitzar la metilació de l’ADN amb tecnologia “Illumina EPIC”.

“Ens vam centrar en cinc aspectes clau –afegeix Llauradó Pont–: l’hora del primer i l’últim àpat, el temps de dejuni nocturn, el nombre d’àpats i el desajust en els horaris”.

L’hora de sopar, un hàbit associat a canvis epigenètics

L’estudi va identificar canvis en la metilació de l’ADN de la placenta (hipo- o hipermetilació) associats, sobretot, amb l’hora de l’últim àpat del dia. Tot i que en aquesta primera recerca no es va analitzar quin seria l’horari òptim per sopar, sí que es va observar que les variacions en aquesta hora s’associaven amb canvis en la regulació de diversos gens, alguns relacionats amb processos biològics de l’embaràs. Per exemple, un participa en el metabolisme del colesterol, essencial per al desenvolupament fetal. Altres estan implicats en la formació de vasos sanguinis, la regulació del creixement cel·lular o la resposta al dany de l’ADN. També es van detectar senyals en gens vinculats a la mort cel·lular programada i al sistema immunitari.

“L’hora de l’últim àpat podria actuar com una senyal temporal rellevant per a l’organisme matern i, mitjançant mecanismes epigenètics, influir en processos biològics de l’embaràs”, explica Camille Lassale, coordinadora de l’estudi. “Tot i que no es pot establir una relació causal, aquests resultats suggereixen que el moment de la ingesta podria modular el funcionament de la placenta i, potencialment, tenir implicacions en el desenvolupament fetal”.

Aquest treball és un primer pas per entendre com el moment de la ingesta pot influir en la funció placentària i obre la porta a futurs estudis per aclarir el paper dels horaris dels àpats, per què el sopar destaca respecte a altres hàbits alimentaris i quines franges horàries podrien ser més beneficioses durant l’embaràs.

Ritmes circadians i crononutrició

Els ritmes circadians són cicles biològics d’unes 24 hores que regulen funcions fisiològiques i de comportament. Estan controlats per “rellotges” interns, com el nucli supraquiasmàtic de l’hipotàlem, que s’ajusta a la llum i la foscor. També hi ha rellotges en òrgans com el fetge o els músculs, sensibles a senyals com la alimentació. Per això, els horaris dels àpats influeixen en el sistema circadià, i menjar de manera irregular pot afectar la salut. La crononutrició estudia la relació entre alimentació, ritmes circadians i salut.

RTS,S/AS01 és la primera vacuna contra la malària recomanada per l’Organització Mundial de la Salut; posteriorment es va desenvolupar R21/Matrix-M, basada en el mateix antigen. Ambdues es dirigeixen contra la proteïna CSP, present a la superfície del paràsit. Ja s’han implementat en els programes de vacunació de molts països africans, ja que ajuden a prevenir casos greus de malària i a reduir la mortalitat. Concretament, s’administren a partir dels cinc mesos d’edat en zones de l’Àfrica subsahariana amb transmissió moderada o alta de Plasmodium falciparum, l’espècie del paràsit de la malària més prevalent al continent.

En incloure fragments de la proteïna CSP, aquestes vacunes indueixen la producció d’anticossos o immunoglobulines G (IgG) específiques, que “entrenen” el sistema immunitari per reconèixer i neutralitzar el paràsit en exposicions posteriors. Fins ara, la protecció conferida per la vacuna RTS,S s’ha atribuït principalment a la resposta d’IgG contra una regió específica –epítop– de la proteïna CSP: les repeticions NANP immunodominants, una seqüència d’aminoàcids repetida (Asparagina-Alanina-Asparagina-Prolina). Són immunodominants perquè són les “preferides” del sistema immunitari; en ser les més accessibles i exposades, són fàcilment reconegudes pels limfòcits B, claus en la producció d’anticossos. En canvi, la regió C-terminal de la proteïna ha estat menys explorada. Aquesta regió és reconeguda pels limfòcits T, que contribueixen a l’activació dels limfòcits B.

La vacuna RTS,S, un gran avenç però amb eficàcia moderada

Tot i que la vacuna RTS,S ha suposat una fita en la prevenció de la malària, la seva eficàcia és moderada i tendeix a disminuir amb el temps. L’administració d’una dosi de reforç ha demostrat millorar la protecció, però només parcialment, fet que posa de manifest la necessitat de continuar optimitzant la durada de la immunitat.

“Com a estudi auxiliar a l’assaig de fase III de la vacuna RTS,S, vam incloure 1.292 infants de sis regions africanes on la malària és endèmica, tot i que la intensitat de transmissió varia entre països i regions”, explica Maria Lara-Escandell, coautora de l’estudi i investigadora a ISGlobal. “A diferència d’altres estudis centrats en la resposta màxima davant les repeticions NANP, vam avaluar els nivells d’IgG tant contra NANP com contra Cterm, així com contra la proteïna CSP completa, i vam analitzar si tant la magnitud com la persistència d’aquesta resposta immunitària s’associaven amb la protecció contra la malària”.

Posant el focus en una regió més oblidada de la proteïna CSP

L’estudi va mostrar que la dosi de reforç potencia preferentment les IgG específiques de Cterm i només de manera modesta les dirigides a NANP. A més, les IgG contra Cterm van mostrar una major durabilitat tant després de la vacunació primària com després de la dosi de reforç. La persistència d’aquests anticossos —més que el títol màxim assolit en el pic de resposta— es va associar amb una major protecció contra la malària. “Els nostres resultats mostren que la durabilitat dels anticossos és un correlat de protecció més sòlid que la seva magnitud màxima”, explica Lina Sánchez, coautora de l’estudi i investigadora a ISGlobal. “A més, les IgG específiques de Cterm podrien associar-se de manera independent a les IgG de NANP amb un menor risc de malària després de la vacunació primària”.

La prioritat: una immunitat sostinguda

Aquests resultats subratllen la importància d'avaluar els anticossos contra diferents epítops i, especialment, la seva persistència en el temps.

“En demostrar el reforç preferencial i la major persistència de les respostes contra Cterm, aquest estudi afina els correlats actuals de protecció i aporta orientació pràctica per al disseny de vacunes basades en CSP”, conclou Carlota Dobaño, cap del Grup d’Immunologia de la Malària a ISGlobal i co-coordinadora de l’estudi. “Aquestes estratègies haurien de prioritzar una immunitat humoral més àmplia i sostinguda, en lloc de respostes màximes però transitòries”, afegeix Gemma Moncunill, també cap del Grup d’Immunologia de la Malària a ISGlobal i co-coordinadora de l’estudi.

Referència

Lara-Escandell M, Sánchez L, Macià D, et al. Duration and association with protection of NANP-repeat-specific and C-terminus-specific anti-circumsporozoite protein IgG responses following RTS,S/AS01E vaccination: an observational ancillary immunological study of a phase 3 clinical trial. Lancet Infect Dis. 2026; published online April 21. https://doi.org/10.1016/S1473-3099(26)00081-2

L’objectiu d’aquest concurs és recollir i exposar fotografies que posin de relleu les causes i els efectes del canvi climàtic a Barcelona i al Sahel, una de les regions del Sud Global més afectades per les seves conseqüències.

Les fotografies poden mostrar l'impacte del canvi climàtic, fenòmens meteorològics greus o inusuals (com ara sequeres extremes, onades de calor i inundacions), la interacció entre el canvi climàtic i la natura, o el paper de la humanitat en relació amb el clima, incloent-hi les migracións, tant a la ciutat de Barcelona i els seus voltants com al Sahel.

No cal ser fotògraf/a professional per participar-hi. El termini de participació finalitza el 31 de maig.

Premis 

• Fotografia guanyadora en la categoria "Efectes del canvi climàtic a Barcelona". Val per a la compra de productes de comerç just per valor de 200€
• Fotografia guanyadora en la categoria "Efectes del canvi climàtic al Sahel". Val per a la compra de productes de comerç just per valor de 200€
• Fotografia guanyadora en la categoria "Votació popular". Val per a la compra de productes de comerç just per valor de 100€

Més informació

La cerimònia de lliurament de premis tindrà lloc durant l’esdeveniment final del projecte, el mes de novembre, al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB).

• Pàgina web del projecte
• Bases del concurs

L’estudi ha estat liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, en col·laboració amb la Universitat d’Exeter i la Universitat de Bristol, i publicat a la revista Clinical Epigenetics. L’equip va identificar biomarcadors sanguinis associats amb processos immunitaris i de desenvolupament en infants que havien rebut lactància materna exclusiva durant almenys tres mesos. Aquests marcadors no es van observar en nadons que no havien estat alletats. Tanmateix, l’estudi no va analitzar si la presència d’aquests biomarcadors es tradueix en diferències en la immunitat o el desenvolupament infantil.

La codirectora de l’estudi, la doctora Doretta Caramaschi, de la Universitat d’Exeter, explica: “Els nostres resultats mostren que els nadons que reben lactància materna exclusiva presenten marcadors a la sang relacionats amb aquesta experiència. Els gens que produeixen aquests marcadors estan vinculats a processos de desenvolupament i immunitat, però a partir del nostre estudi no podem afirmar si això afecta directament aquests processos tan complexos”.

Altres investigacions han demostrat de manera independent que la lactància materna s’associa amb efectes beneficiosos a curt i llarg termini en la salut infantil.

La doctora Mariona Bustamante, investigadora d’ISGlobal, afegeix: “Els nostres resultats són nous i interessants, però cal interpretar-los amb certa cautela. El nostre estudi és col·laboratiu i internacional, però cal analitzar grups més diversos per comprendre plenament aquesta biologia”.

La recerca es va dur a terme en el marc del Consorci d’Epigenètica de l’Embaràs i la Infància (Pregnancy and Childhood Epigenetics, PACE), format per 11 estudis internacionals en països com Espanya, Països Baixos, Finlàndia, França, Grècia, Lituània, Alemanya, Sud-àfrica i els Estats Units, incloent-hi cohorts de diversa composició ètnica. Al Regne Unit, l’estudi va incloure els projectes Children of the 90s (Bristol), Born in Bradford i la Isle of Wight Birth Cohort Study. L’anàlisi va incorporar dades de mostres de sang de 3.421 infants, d’entre 5 i 12 anys en el moment de l’extracció.

L’equip investigador va analitzar si els i les participants havien estat alletats i durant quant de temps, així com si la lactància havia estat exclusiva i durant quant de temps. La informació sobre lactància es va recollir mitjançant qüestionaris des del naixement. Les mostres de sang es van obtenir quan els infants tenien entre cinc i dotze anys. Posteriorment, es van mesurar biomarcadors epigenètics a la sang i es va avaluar si hi havia diferències relacionades amb l’experiència d’haver estat alletats.

L’estudi es va publicar a Clinical Epigenetics i va comptar amb finançament de múltiples fonts, entre elles el Medical Research Council, Wellcome i Horizon 2020.

Referència
Caramaschi, D., Fernández-Barrés, S., Casey, E., Cruells, A., Czamara, D., Sharkawy, M. E., Elliott, H. R., Fore, R., Gairola, R., Gruzieva, O., Huels, A., Lahti, J., Lee, H., Magnano San Lio, R., Malmberg, A., Mansell, T., Merid, S. K., Novakovic, B., Ott, R., … Bustamante, M. (2026). Breastfeeding association with DNA methylation in the pregnancy and childhood epigenetics (PACE) consortium. Clinical Epigenetics. https://doi.org/10.1186/s13148-025-02042-4

Així mateix, la formació en línia s’ha ofert de manera gratuïta gràcies al programa Severo Ochoa de la institució, reforçant així el seu compromís amb l’accés equitatiu al coneixement i l’aposta per l’aprenentatge al llarg de la vida, especialment per a participants de contextos amb menys recursos.

Innovació en continguts i metodologia participativa

El programa d’aquesta darrera edició ha constat de sis mòduls, tres dels quals nous per abordar reptes emergents: avaluació de l’impacte de la recerca en la societat, interseccionalitat i gènere per a l’equitat en la recerca en salut, i proves diagnòstiques en el punt d’atenció.

Aquests continguts s’han sumat als mòduls ja consolidats sobre avaluació de l’impacte en salut, canvi climàtic i mètodes de recerca en salut laboral, i resiliència dels sistemes de salut davant crisis.

Tots els mòduls han destacat per un alt nivell d’activitats participatives, promovent la discussió directa entre alumnat i professorat per aplicar els coneixements a la resolució de problemes reals, i connectar recerca, polítiques públiques i pràctica. Aquest enfocament fomenta no només l’adquisició de coneixements, sinó també el pensament crític, l’aprenentatge entre iguals i el desenvolupament de xarxes professionals entre regions i disciplines.

Espais de debat sobre IA i polítiques de salut

A més, es van organitzar sessions obertes sobre temes clau, entre elles una taula rodona sobre l’impacte de les retallades en l’ajuda internacional, moderada pel director d’ISGlobal, Quique Bassat; un taller pràctic sobre l’ús de la intel·ligència artificial en la recerca; i una lliçó magistral d’Anna Roca, ICREA Research Professor a ISGlobal, sobre com l’evidència epidemiològica defineix les prioritats polítiques globals.

En la resposta davant la malaltia de Chagas, les dones exerceixen un paper que va molt més enllà del de ser destinatàries de les intervencions. La seva participació activa en les dinàmiques de cura familiar i comunitària, i el seu major contacte amb els serveis de salut, especialment durant l’embaràs, les situen al centre de les estratègies per a la detecció precoç, la prevenció i l’atenció. El Dia Mundial de la Malaltia de Chagas d’enguany reconeix i fa valdre aquest paper central.

I ho fa en un moment en què l’acció decidida és més necessària que mai. La malaltia de Chagas, transmesa per xinxes, però també per via oral, transfusional i congènita, afecta les persones al llarg de tota la seva vida. Des d’una fase aguda, sovint asimptomàtica, fins a les complicacions cardíaques i digestives cròniques que poden manifestar-se dècades després. Als 21 països endèmics de l’Amèrica continental, 7,5 milions de persones viuen amb la infecció i altres 100 milions es troben en risc de contraure-la, mentre que cada any es registren al voltant de 30.000 nous casos i unes 10.000 morts associades.

Aquesta càrrega de malaltia es tradueix anualment en un cost sanitari estimat de 500 milions de dòlars nord-americans i en la pèrdua d’aproximadament 770.000 anys de vida ajustats per discapacitat, sigui per mort prematura o per anys productius perduts.

Tot i els avenços significatius respecte a dècades anteriors, aquestes xifres també posen de manifest la necessitat d’intensificar els esforços per assolir la meta regional d’eliminació.

Sense alterar la relació històrica estreta entre la infecció i els sectors de població en condicions de pobresa i vulnerabilitat, els fenòmens migratoris han augmentat la importància relativa de les formes de transmissió no vectorials, com la maternoinfantil, permetent a la malaltia expandir-se més enllà de les fronteres de la seva àrea de transmissió vectorial, amb la ruptura sense precedents de la barrera de l’endemicitat que això suposa.

En aquest context, la transmissió maternoinfantil constitueix un repte creixent, ja que entre un 2% i un 8% de les dones embarassades transmeten el paràsit als seus nadons, cosa que comporta l’aparició de 9.000 nous casos anuals per aquesta via. 

El paper central de la dona en la lluita contra el Chagas no pot ni ha de traduir-se en una càrrega addicional ni en una responsabilitat exclusiva per a ella. Al contrari, representa una oportunitat estratègica per enfortir sistemes de salut més equitatius, accessibles i sensibles, que reconeguin i respectin les necessitats, decisions i els drets sexuals i reproductius de les dones.

El repte és clar: garantir que totes les dones en edat fèrtil exerceixin plenament el seu dret a accedir al diagnòstic oportú, al tractament adequat i a informació de qualitat. Això exigeix polítiques públiques sostingudes, la integració plena del cribratge en els programes de salut maternoinfantil i l’enfortiment de l’atenció primària de salut, assegurant serveis accessibles, oportuns i lliures de discriminació.

Davant d’aquest escenari, l’Organització Panamericana de la Salut, els estats membres i les organitzacions de la Coalició Global de Chagas, juntament amb un valuós conjunt de socis estratègics, treballen de manera coordinada per sensibilitzar la societat en el seu conjunt amb l’objectiu de promoure una resposta col·lectiva i intersectorial, sota el principi de no deixar ningú enrere. Només a través del compromís compartit i l’acció coordinada serà possible avançar de manera sostinguda cap a l’eliminació del Chagas com a problema de salut pública.

L’acord estableix un marc de cooperació orientat a desenvolupar línies de recerca i projectes conjunts en àrees d’interès comú, com la biomedicina i la salut. Això inclou també l’intercanvi de coneixement científic i tecnològic, l’assessorament mutu, la creació de grups de treball i l’elaboració d’informes especialitzats, entre altres iniciatives.

Una aliança per respondre als reptes de la salut global

“Aquesta col·laboració reforça la capacitat de totes dues institucions per generar recerca d’excel·lència amb impacte en salut global”, ha afirmat el director d’ISGlobal, Quique Bassat. “Treballar conjuntament amb el CSIC és clau per avançar en la translació del coneixement científic cap a solucions que responguin als reptes actuals en salut. No es tracta només de compartir recursos, sinó de generar un ecosistema de coneixement”.

Per a la presidenta del CSIC, Eloísa del Pino, “aquest acord s’emmarca en el compromís de la institució amb una recerca en salut més col·laborativa, interdisciplinària i orientada a donar resposta als grans reptes globals”. Ha destacat que “l’aliança amb ISGlobal permet sumar capacitats i accelerar la generació de coneixement amb impacte en la societat”.

R+D, translació del coneixement i impacte en la societat

Totes dues institucions es comprometen a organitzar activitats conjuntes per promoure l’impacte social de la recerca, com seminaris, jornades especialitzades i trobades científiques; impulsar estudis i programes de R+D en àmbits compartits; i fomentar la formació del personal investigador, contribuint a consolidar una comunitat investigadora més connectada i multidisciplinària.

El CSIC impulsa aquest acord a través de la seva Plataforma Temàtica Interdisciplinària (PTI+) Salut Global, que agrupa prop de 170 grups de recerca de 66 centres del CSIC. Una iniciativa que promou enfocaments multidisciplinaris i l’ús de tecnologies innovadores per avançar en la prevenció, detecció i resposta a amenaces sanitàries globals.

La malària causada per Plasmodium falciparum sol desencadenar una resposta immunitària proinflamatòria essencial per eliminar el paràsit, mentre que les infeccions per helmints indueixen una resposta predominantment antiinflamatòria. Aquesta diferència ha generat durant anys preguntes sobre com les coinfeccions poden influir en l’evolució de la malaltia. Per abordar-ho, un equip liderat per les investigadores d’ISGlobal Carlota Dobaño i Gemma Moncunill va analitzar 441 infants d’entre 2 i 10 anys amb símptomes de malària atesos en hospitals de Manhiça, Moçambic. Els investigadors van avaluar la infecció per malària i helmints mitjançant eines moleculars i proves ràpides, i van mesurar una àmplia gamma de marcadors immunitaris, incloses 30 citocines i diversos tipus d’anticossos. L’estudi forma part de la tesi doctoral d’Inocência Cuamba i és el resultat d’anys de col·laboració amb el grup de Malalties Tropicals Desateses d’ISGlobal, liderat per Jose Muñoz.

“El nostre estudi va més enllà de l’estat de l’art mesurant simultàniament diferents mediadors immunitaris i integrant-los amb resultats clínics i parasitològics, cosa que permet comprendre millor l’efecte de la coinfecció per STH sobre la malaltia per malària i la resposta immunitària”, afirma Cuamba.

Menys paràsits i respostes immunitàries diferenciades

Dels 74 infants diagnosticats amb malària, 16 estaven coinfectats amb helmints, sent el més freqüent Strongyloides stercoralis. Els infants coinfectats presentaven una menor densitat parasitària de P. falciparum i una temperatura corporal més baixa. També mostraven nivells reduïts tant de citocines proinflamatòries com antiinflamatòries, cosa que suggereix una activació immunitària global atenuada. Al mateix temps, les respostes d’anticossos davant diversos antígens de malària eren més elevades, incloses les respostes d’IgG1 i IgG3 que s’han associat prèviament amb protecció. Tanmateix, els anticossos més augmentats durant la coinfecció no sempre eren els relacionats amb una menor càrrega parasitària, fet que apunta a una interacció immunitària complexa.

En conjunt, els resultats suggereixen que les infeccions per helmints poden modular la immunitat davant la malària de manera que redueixen la gravetat de la malaltia. La coinfecció es va associar amb una disminució de la parasitèmia, una regulació a la baixa de les citocines inflamatòries i un augment de la resposta d’anticossos, cosa que podria contribuir a quadres clínics més lleus. “Els nostres resultats també indiquen un possible paper de les respostes d’IgE en la protecció associada a les infeccions per STH, tot i que cal més recerca per confirmar-ho”, apunta Moncunill.

Implicacions per la salut pública

Aquests resultats tenen importants implicacions per a les estratègies de control de malalties en regions on la malària i els helmints coexisteixen. “Poden ser necessaris enfocaments integrats que combinin la desparasitació amb un reforç de la vigilància de la malària o el tractament preventiu per evitar un possible augment dels casos greus de malària”, afirma Dobaño. Els autors també destaquen la necessitat d’estudis més amplis i longitudinals per comprendre millor com les coinfeccions modelen la immunitat i orientar futures intervencions de salut pública.

Referència

Cuamba I, Santano R, Grau-Pujol B et al. Helminth coinfections mitigate clinical, parasitological, and immune outcomes in Mozambican children with malaria. BMC Medicine, 2026. doi: 10.1186/s12916-026-04827-7

Davant d’aquest escenari, l’equip d’Incidència Política de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) llança El futur de la salut global, un butlletí bimensual que ofereix anàlisi i seguiment dels processos polítics, una cartografia de l’ecosistema sanitari global i una agenda d’esdeveniments clau.

La primera edició inclou dues anàlisis. La primera traça les claus per entendre la salut global en el debat geopolític actual: la crisi del multilateralisme, la rivalitat entre potències, la sobirania sanitària del sud global i el lideratge emergent d’Espanya. La segona aborda els reptes i escenaris de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) davant la reconfiguració de l’ordre mundial.

A més, el butlletí inclou recomanacions de publicacions i una selecció d’anàlisis elaborades per altres organitzacions. Les pròximes edicions cobriran temes com la igualtat de gènere, el bescanvi de deute i altres qüestions centrals de la salut global.

Subscriu-te per estar al dia dels debats que estan redefinint la salut global.

La investigació, publicada a BMJ Global Health, va analitzar dades de 1.122 municipis colombians entre 2008 i 2019. L’equip investigador va combinar informació sobre diferents tipus de violència, com segrestos, desplaçaments forçats, desaparicions o atacs armats, amb dades de vigilància epidemiològica i registres de mortalitat. La informació sobre el conflicte es va obtenir de l’Observatori Nacional de Memòria Històrica, mentre que les dades de morbiditat i mortalitat per tuberculosi provenien del Sistema Nacional de Vigilància en Salut Pública. A partir d’aquests indicadors, l’equip va elaborar un índex que classifica els municipis segons el nivell d’intensitat del conflicte en dos períodes: 2008–2013 i 2014–2019.

Distribució desigual de la càrrega de tuberculosi

L’estudi mostra que la incidència de tuberculosi va variar segons el nivell de conflicte en cada territori. Al llarg de tot el període analitzat, els municipis amb més intensitat de violència van registrar les taxes més altes de casos de TB. Tot i que a escala nacional les notificacions de casos de TB van disminuir un 16% durant el període estudiat, la reducció no va ser homogènia i van persistir importants desigualtats territorials. Pel que fa a la mortalitat, els resultats indiquen que, malgrat una reducció del 9% a tot el país, els municipis més afectats pel conflicte continuaven presentant les taxes més elevades de morts per tuberculosi.

“Les nostres troballes mostren com els conflictes armats poden afectar indirectament la salut. El desplaçament i la migració forçada generen unes condicions de vida caracteritzades per la superpoblació, la mala ventilació i la inestabilitat en l’habitatge, que faciliten la transmissió de la TB i la progressió de la malaltia. Aquests processos interactuen amb condicions que comprometen la funció immunològica, com la inseguretat alimentària, la desnutrició, la infecció per VIH i altres comorbiditats, contribuint a resultats adversos en la TB”, assenyala Salomé Valencia, investigadora predoctoral d’ISGlobal i autora principal de l’estudi.

Diferències entre grups de població

La investigació també va calcular les taxes de tuberculosi tenint en compte l’edat i el sexe, i va trobar diferències significatives entre diferents grups de població. Els menors d’un any van presentar les desigualtats més grans: en els municipis amb més intensitat de conflicte, la probabilitat de tuberculosi en aquest grup de població era un 39% més alta que en els de menor conflicte. Les dones també van presentar desigualtats persistents en la notificació de casos. 

“Els conflictes afecten de manera desproporcionada les dones, els infants i les poblacions històricament marginades. Entre aquestes, les comunitats indígenes afronten algunes de les barreres més severes. Per exemple, a la costa pacífica de Colòmbia, la notificació de casos de tuberculosi entre els grups indígenes va arribar a 192,1 per cada 100.000 habitants, una xifra relacionada principalment amb l’accés limitat als serveis de salut a causa de l’aïllament geogràfic i les interrupcions associades al conflicte”, assenyala Alberto Garcia-Basteiro, professor d’investigació a ISGlobal i autor sènior de l’estudi.

Estratègies de prevenció adaptades a cada territori

Segons l’equip investigador, les desigualtats observades en la càrrega de tuberculosi evidencien la necessitat d’implementar estratègies de control adaptades a les característiques de cada territori. En particular, subratllen la importància d’incorporar enfocaments sensibles als contextos de conflicte dins dels sistemes de vigilància, prevenció i atenció sanitària, amb l’objectiu de reduir les desigualtats i enfortir la resposta de salut pública.

La investigació, a més, proposa un marc analític que pot aplicar-se a altres contextos de conflicte per analitzar les desigualtats en salut. Aquest enfocament podria ajudar a desenvolupar polítiques basades en evidència que redueixin l’impacte dels conflictes prolongats en les malalties infeccioses. 

A l’estudi també han participat investigadors en epidemiologia i salut pública, entre ells Carlos Andrés Castañeda, Juan Camilo Gutiérrez i Karol Cotes, de l’Institut Nacional de Salut i de la Universitat Nacional de Colòmbia, a Bogotá.

Referència 

Valencia-Aguirre, S., Castañeda, CA., Gutiérrez, JC., Cotes, K., Garcia-Basteiro, AL., Armed conflict intensity and inequalities in tuberculosis outcomes in Colombian municipalities, 2008–2019. BMJ Global Health, 2025. Doi: 10.1136/bmjgh-2025-019144

La contaminació atmosfèrica suposa un risc important per la salut pública, especialment a les ciutats, on el trànsit és una de les principals fonts. Per aquest motiu, moltes polítiques de qualitat de l’aire es centren en reduir la circulació de vehicles mitjançant restriccions temporals, limitacions durant episodis d’alta contaminació o la creació de zones de baixes emissions.

Les zones de baixes emissions (ZBE) busquen millorar la qualitat de l’aire restringint la circulació dels vehicles més contaminants en determinades àrees urbanes. Actualment existeixen 363 zones d’aquest tipus a Europa i, malgrat el seu ús generalitzat, l’evidència sobre la seva eficàcia encara és limitada, sobretot pel que fa a la reducció de partícules fines. Barcelona va ser la primera ciutat de Catalunya en aplicar una ZBE permanent, l’any 2020. La zona, de 95 km², prohibia circular entre setmana de 07:00 a 20:00 als vehicles dièsel EURO 3 o anteriors i gasolina EURO 2 o anteriors, incloses les motocicletes més antigues.

Com avaluar l’eficàcia de la ZBE en un context marcat per la pandemia

Avaluar l’efecte de la ZBE de Barcelona no va ser senzill, ja que durant el mateix període hi van intervenir altres factors (més enllà de la reducció del trànsit per la ZBE) que van influir en la contaminació. Entre aquests, la renovació progressiva del parc automobilístic, l’impuls de la mobilitat sostenible i la pandèmia de la COVID-19, que va reduir la mobilitat i va afavorir el teletreball. A més, les condicions meteorològiques, com la temperatura o les precipitacions, també influeixen en la concentració de contaminants a l’aire.

Les mesures de contaminació es van realitzar entre 2015 i 2022 a 29 estacions oficials de Catalunya, incloent-hi 11 dins de la ZBE i 18 en zones de control (tant properes com més allunyades), utilitzades com a referència per comparar la contaminació abans i després de la intervenció. Les estacions es van classificar segons la seva proximitat al trànsit, distingint entre estacions de trànsit i estacions de fons.

“Vam utilitzar una tècnica innovadora, el mètode estadístic SC-PI, que permet construir una versió simulada de la zona sense la ZBE, per comparar què hauria passat si la mesura no s’hagués aplicat. Aquesta ‘zona fictícia’ serveix com a referència per estimar quins nivells de NO₂, PM₁₀ i PM_2,5 s’haurien registrat sense la mesura i comparar-los amb els valors reals”, explica Vanessa N. dos Santos, investigadora predoctoral d’ISGlobal i de la UPF i primera autora de l’estudi. El model també controlava factors externs que podien alterar els resultats, com els canvis d’activitat durant la pandèmia, noves regulacions internacionals o la meteorologia, amb l’objectiu d’aïllar al màxim l’efecte real de la ZBE.

Una reducció del 15,8% en els nivells de NO₂

A l’estudi, la introducció de la ZBE es va associar amb una disminució de fins a 7,6 µg/m³ de NO₂ a les estacions de trànsit, cosa que equival a una reducció del 15,8%. En canvi, les reduccions atribuïbles a la ZBE en PM₁₀ i PM_2,5 van ser petites (al voltant d’1 µg/m³) i deixaven de ser significatives amb alguns mètodes d’anàlisi. Això podria explicar-se perquè una part important de les partícules en suspensió no s’emet directament pels vehicles, sinó que es forma a l’atmosfera a partir de gasos contaminants procedents de diverses fonts, incloent-hi una contribució de fonts naturals. Aquest anomenat origen secundari, sumat a l’aportació natural, fa que les partícules siguin més difícils de reduir amb mesures locals com la ZBE.

“Els nostres resultats suggereixen que la ZBE de l’àrea metropolitana de Barcelona és una eina eficaç per mitigar la contaminació atmosfèrica, tot i que els seus efectes depenen del tipus de contaminant”, explica Xavier Basagaña, investigador d’ISGlobal i coordinador de l’estudi. “Tot i que va reduir clarament el NO₂, el seu impacte sobre les partícules en suspensió va ser limitat. Per assolir els nivells recomanats per l’OMS el 2021, probablement caldran mesures addicionals, com reduir encara més el trànsit o actuar sobre altres fonts d’emissions, incloses les agrícoles”, assenyala.

Referència

dos Santos, V. N., Font-Ribera, L., Rico, M., Massagué, J., Nebra, N., Pérez, E., Gómez-Gutiérrez, A., Rivas, I., Querol, X., & Basagaña, X. (2026). Effectiveness of a low emission zone in improving air quality in Barcelona. Atmospheric Environment: X, 29(100428), 100428. https://doi.org/10.1016/j.aeaoa.2026.100428

Alertes sobre la credibilitat de la ciència

La primera ponència magistral va anar a càrrec de John P. A. Ioannidis, professor de Medicina i d’Epidemiologia i Salut Pública de la Universitat de Stanford, que va oferir una visió incisiva sobre les amenaces actuals a la literatura científica. Sota el títol "Why even more research findings are false or not even false", Ioannidis va advertir sobre un sistema de publicació distorsionat per incentius que premien la quantitat per damunt de la qualitat.

“El sistema ofereix ara oportunitats sense precedents per produir enormes quantitats d’articles”, va assenyalar, advertint que aquesta dinàmica pot comprometre la qualitat i la credibilitat de l’evidència científica. També va alertar sobre riscos com la pressió per publicar, l’augment de les revistes depredadores, la proliferació de "fàbriques d’articles" (paper mills) i la manca de transparència en l’ús de la intel·ligència artificial.

Ioannidis va fer una crida a reforçar la reproducibilitat i la transparència, instant la comunitat científica a centrar-se en l’impacte real de la seva feina en lloc de limitar-se a acumular factors d’impacte. “El problema més preocupant és quan la ciència esdevé irrellevant, desconnectada d’on es prenen les decisions”, va advertir.

John P. A. Ioannidis i Judit Vall van oferir dues ponències magistrals al Scientific Retreat 2026 d’ISGlobal.

La bretxa de gènere persisteix en la salut i la recerca

Per la seva banda, Judit Vall Castelló, professora d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona i presidenta de la Societat Catalana d’Economia (IEC), va abordar les desigualtats en salut associades al gènere. A través de la seva ponència "Inequality in women’s health", va evidenciar que, malgrat que les dones viuen més anys, ho fan en pitjor estat de salut i afronten més dificultats en l’accés a diagnòstics adequats a causa de múltiples bretxes sistèmiques.

Entre els factors clau, va destacar la manca de finançament crònic en patologies que afecten majoritàriament les dones i el biaix de gènere en el diagnòstic mèdic, que comença fins i tot en les etapes de formació mèdica. També va subratllar l’impacte de la maternitat i la menopausa tant en la salut mental com en la trajectòria laboral de les dones.

La investigadora també va assenyalar importants dèficits estructurals en la mateixa recerca científica, com la manca de dades desagregades per sexe o l’infrafinançament d’estudis centrats en la salut de les dones. En aquest sentit, va recordar que “el 50% dels estudis publicats no reporten resultats diferenciats per sexe”, fet que limita la comprensió d’aquestes desigualtats.

Reptes estructurals i noves generacions

Més enllà de les conferències principals, la trobada va donar veu a investigadors i investigadores en etapes inicials de la seva carrera, que van debatre sobre els desafiaments actuals de la recerca. Entre aquests, la sostenibilitat de les carreres científiques, les condicions laborals i la necessitat de reforçar el valor del personal investigador jove dins del sistema científic.

També es va abordar el paper de la intel·ligència artificial en la recerca, amb visions que oscil·laven entre el potencial d’aquestes eines per millorar la pràctica científica i la preocupació pel seu possible impacte en l’ocupació i en la qualitat de la recerca.

Al llarg de més de quaranta flash talks i diverses taules rodones, la trobada científica va evidenciar, un cop més, l’amplitud i la diversitat de la recerca que es duu a terme a ISGlobal, així com la seva vocació d’impacte en la salut global. En les seves paraules de cloenda, Quique Bassat va subratllar la importància d’abordar els reptes identificats durant la jornada i de mantenir el compromís amb una recerca de qualitat i amb impacte real.

Quaranta flash talks i diverses taules rodones van evidenciar l’amplitud i la diversitat de la nostra recerca.

This seminar aims to foster an interdisciplinary dialogue on how definitions, conceptual frameworks and communication strategies can evolve to reflect both scientific rigour and social responsibility.

Objectives

The session will:

• Clarify the distinction between neurodiversity as a natural variation in human functioning and neurodevelopmental disorders as clinically defined conditions.
• Explore how the neurodiversity paradigm can complement, inform or challenge traditional biomedical approaches.
• Identify strategies to communicate research findings in ways that are accurate, respectful and aligned with inclusive and non-ableist perspectives.

Speakers

• Christina Nicolaidis (Portland State University and Oregon Health and Science University). Researcher in community-based participatory approaches to improve healthcare for autistic adults; Co-Founder of AASPIRE and founding Editor-in-Chief of Autism in Adulthood.
• Josep Antoni Ramos-Quiroga (Vall d’Hebron University Hospital and Autonomous University of Barcelona). Head of Psychiatry and leader of the Psychiatry, Mental Health and Addictions Research Group (VHIR); member of CIBERSAM.
• Laura Sanmiquel Molinero (CSIC – Institució Milà i Fontanals). Researcher in critical disability studies, focusing on how disability is shaped through social and institutional processes.
• Salvador Macip (University of Leicester and Universitat Oberta de Catalunya). Professor of Molecular Medicine; research on cancer, neurodegeneration and ageing.

Audience

This event is aimed at researchers, clinicians and other professionals working in, or with an interest in, basic and applied neuroscience, psychology, mental health and related disciplines. The focus is on neurodiversity, disability and inclusive research practices.

Event details, Format & Registration

Date: Monday, 18 May

Time: 15:00–17:00 h CET

Location: PRBB, c/ Doctor Aiguader 88, Barcelona (Charles Darwin Room)

Format: In-person, combining short presentations (10 minutes each) and interactive discussion (45 minutes) with the audience.

Organisers

ISGlobal (Pol Jimenez-Arenas: pol.jimenez@isglobal.org, Marta Cosin-Tomas, and Mariona Bustamante), in collaboration with the PRBB EDI Committee and the PRBB BeyondAbility group.

L’estudi va analitzar una base de dades de mortalitat diària del projecte EARLY-ADAPT (https://www.early-adapt.eu) amb 88,8 milions de defuncions entre 2003 i 2019 en 653 regions contigües de 31 països europeus, incloent-hi una població total de 521 milions de persones. Els nivells diaris de contaminants atmosfèrics —partícules fines (PM_2.5), PM₁₀, diòxid de nitrogen (NO₂) i el màxim diari d’ozó en vuit hores (O₃)—van ser estimats amb models d’aprenentatge automàtic avançats.

L’equip investigador també va incorporar indicadors socioeconòmics regionals i dades sobre el consum d’energia renovable, obtinguts de la base de dades d’estadístiques regionals d’Eurostat. Els models epidemiològics van incloure aquestes variables socioeconòmiques i d’energia renovable per descriure com els riscos de mortalitat per contaminació de l’aire varien entre poblacions i com han evolucionat al llarg del present segle.

Com més pobresa, més vulnerabilitat a la contaminació de l’aire

Els riscos per a la salut de la contaminació de l’aire no estan determinats únicament pels nivells de contaminació. També depenen de la vulnerabilitat de la població. Fins i tot quan les regions presenten nivells similars de contaminació, les conseqüències sanitàries poden variar significativament a causa de condicions socioeconòmiques i demogràfiques.

L’estudi va mostrar que les regions amb un producte interior brut (PIB) per càpita més elevat, taxes de pobresa més baixes i major esperança de vida, principalment al nord i l’oest d’Europa, presentaven un risc de mortalitat més baix associat a la contaminació de l’aire. En canvi, les àrees més desfavorides, situades al sud i a l’est d’Europa, van registrar riscos significativament més alts, fins i tot duplicant els de les regions amb millors condicions socioeconòmiques.

Aquestes desigualtats han evolucionat de manera diferent al llarg del present segle. Les regions més riques van experimentar una disminució significativa dels riscos associats a PM_2.5, PM₁₀ i NO₂ entre 2003 i 2019. En canvi, les regions amb ingressos o esperança de vida més baixos només van experimentar petites millores —o en alguns casos fins i tot un augment dels riscos— durant el període estudiat.

Segons l’equip de recerca, diversos mecanismes podrien explicar aquests patrons. “No es tracta només que les regions més pobres estiguin més contaminades. Les regions més riques solen tenir sistemes de salut més ben equipats, programes de salut pública més complets i més consciència social sobre els efectes de la contaminació de l’aire, així com més capacitat per implementar polítiques ambientals”, assenyala Zhaoyue Chen, investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi. “Quantificar els riscos de mortalitat atribuïbles a la contaminació de l’aire a cada regió i període pot ajudar a identificar amb més precisió les poblacions més vulnerables”, afegeix.

L’efecte de l’adopció d’energia renovable

L’estudi també va analitzar com la transició cap a l’energia renovable afecta la mortalitat relacionada amb la contaminació de l’aire a través de dues vies complementàries: reduint els nivells de contaminació i disminuint la vulnerabilitat de la població als riscos per a la salut relacionats amb la contaminació de l’aire.

Les anàlisis mostren que l’augment de l’energia renovable durant el present segle està associat amb una reducció de la contaminació de l’aire del 15% per a PM_2.5, del 54% per a PM₁₀ i del 20% per a NO₂. Això representa una disminució de la mortalitat per contaminació de l’aire del 12% per a PM_2.5, del 52% per a PM₁₀ i del 20% per a NO₂.

A més, les regions amb una adopció més alta i ràpida d’energies renovables van experimentar una disminució de la vulnerabilitat de la població als impactes sobre la salut de la contaminació de l’aire. L’adopció d’energia renovable és un component clau dels marcs de polítiques ambientals i climàtiques sostenibles i sovint va acompanyada de millores socials i infraestructurals —com un transport públic més sostenible, ciutats més verdes, un disseny urbà més peatonal, tecnologies més netes i regulacions ambientals més estrictes— que poden reduir la susceptibilitat de les comunitats a la contaminació de l’aire.

Tanmateix, el progrés ha estat desigual a tot el continent. Els països del nord mostren generalment un creixement alt i ràpid en l’adopció d’energia renovable, mentre que diversos països del sud i l’est, com Malta, Xipre, Itàlia i Polònia, continuen mostrant una dependència relativament alta dels combustibles fòssils.

“Els països de l’oest d’Europa generalment han tendit a invertir més recursos en energia renovable, infraestructura verda i controls d’emissions més estrictes. Els països de l’est d’Europa, en canvi, sovint han depès més del finançament extern i es mantenen en una etapa inicial d’integració de l’energia renovable i mesures de control de la contaminació”, diu Joan Ballester Claramunt, investigador principal del projecte EARLY-ADAPT i autor sènior de l’estudi.

L’equitat com a eix de les polítiques ambientals

Els resultats de l’estudi destaquen la necessitat d’integrar l’equitat en salut a les polítiques ambientals, prioritzant la reducció de la contaminació a les zones més afectades i reforçant la infraestructura de salut pública. “És urgent ampliar el monitoratge ambiental i sanitari per identificar disparitats, orientar estratègies equitatives i assegurar que els recursos arribin a qui més els necessita”, enfatitza Carlos Pérez García-Pando, professor ICREA i AXA al Departament de Ciències de la Terra del BSC i coautor de l’estudi.

Segons l’equip investigador, tot i que l’anàlisi es va centrar en Europa, les implicacions són globals, ja que en molts països de baixos i mitjans ingressos, el ràpid creixement urbà i l’expansió industrial avancen més ràpidament que les inversions en energia verda i la protecció ambiental, fet que podria augmentar encara més la vulnerabilitat de la població als efectes de la contaminació.

Alertes de salut per contaminació de l’aire per a poblacions vulnerables

Les estimacions de contaminació de l’aire i els models epidemiològics de l’estudi es van utilitzar a Forecaster.Health (https://forecaster.health/), un sistema d’alerta primerenca basat en impactes que emet alertes sobre riscos de mortalitat per temperatura i contaminació de l’aire per a grups de població vulnerables.

Referència:

Chen, ZY., Achebak, H., Huang, W., Paniello-Castillo, B., Petetin, H., Méndez Turrubiates, RF., Pérez García-Pando, C., Ballester, J. Socioeconomic and energy transition disparities in acute air pollution–related mortality across Europe. Nature Medicine, 2026. https://www.nature.com/articles/s41591-026-04293-x

Al llarg de tot el matí i fins a primera hora de la tarda, professionals de totes les institucions del campus oferiran prop d’un centenar d’activitats de salut, recerca i docència, entre tallers, visites guiades, xerrades i espais participatius.

Un Campus de Salut i Ciència i docència que s’obre a la ciutadania

El Clínic Obert és una iniciativa conjunta que reforça la identitat del Campus Clínic com a ecosistema integrat d’assistència, recerca i docència. La jornada vol mostrar de manera transparent i accessible com treballen les seves institucions, quina recerca s’hi impulsa i quins projectes s’estan desenvolupant per millorar la salut de les persones i el benestar de la ciutadania.

El Campus Clínic vol mantenir un vincle estret amb l’entorn, establir ponts amb el veïnat i compartir coneixement amb la ciutat. Per això, totes les activitats han estat proposades i dissenyades pels professionals que hi treballen, que aquest dia assumeixen també un rol divulgador i pedagògic.

Més de 100 activitats de salut, recerca i prevenció

En aquesta edició, el Clínic Obert reunirà gairebé 100 activitats impulsades per professionals de totes les institucions del Campus Clínic, amb continguts pensats per a tots els públics: famílies, infants, joves i persones adultes.

Les propostes inclouen:

• Tallers i xerrades de salut i prevenció en àmbits com salut mental, salut perinatal, memòria, al·lèrgies, càncer, diabetis, medicaments, sostenibilitat, envelliment saludable, etc
• Demostracions tecnològiques i científiques, com bioimpressió 3D, teràpia CAR-T, biòpsies líquides, neuropsicologia i innovacions en diagnòstic per la imatge.
• Tallers pràctics de reanimació, ús saludable de les tecnologies, salut bucodental o cura de la pell i les articulacions, entre d’altres.
• Visites guiades a quiròfans, laboratoris de recerca, banc de mostres, unitats especialitzades, Sala de Dissecció i espais històrics de la Facultat de Medicina, etc.

L’objectiu és oferir una experiència participativa i divulgativa, que permeti a les persones conèixer de prop com treballen les institucions del campus i entendre els avenços científics que es transformen en millores assistencials.

Una festa oberta, cultural i familiar

El Clínic Obert combina la divulgació científica amb un ambient festiu i comunitari. Al carrer Casanova (entre Provença i París) i als Jardins Duran i Reynals hi haurà:

• Música en directe: El Pony Menut, La Jim Band i el DJ Miqui Puig.
• Activitat física amb sessions de zumba, ioga i taitxí, entre d’altres.
• Cuina saludable en directe amb xefs reconeguts com Arnau París, Ada Parellada, Maria Nicolau i Carlota Claver.
• Cultura i animació: swing amb l’Associació de Swing de Barcelona, màgia del Mag Stigman, un monòleg d’Oye Sherman, les veus del Cor del Clínic i una actuació castellera dels Esquerdats de l’Eixample.
• Foodtrucks saludables i una gran terrassa a l’aire lliure per gaudir en família.

El Clínic Obert és, alhora, una jornada de divulgació i una festa de la salut i la ciència oberta a tothom.

Participar en el futur: el Nou Campus de Salut ClínicUB

A banda de les activitats divulgatives, la ciutadania disposarà d’un gran espai per conèixer el projecte del Nou Campus de Salut ClínicUB, que es construirà a la Diagonal.

Hi haurà activitats participatives com “Dibuixem el campus del futur”, “construïm el nou campus amb Lego” o els “Diàlegs pel futur de la salut”, pensats per compartir visions i inquietuds sobre el futur del campus. Aquest espai vol reforçar la idea que el nou campus es construeix amb les persones: professionals, estudiants, pacients, veïnat i tota la ciutat.

Salut, ciència i ciutat, tot en un sol espai!

El programa definitiu —amb el mapa d’espais, els horaris de cada activitat i les localitzacions— el podeu trobar a clinicobert.cat. El Campus Clínic convida tota la ciutadania, el veïnat de l’Eixample i les famílies dels professionals a participar el dissabte 9 de maig en aquesta jornada que celebra la salut, la recerca, la docència i el compromís comunitari.

El Clínic Obert 2026 serà una gran festa per descobrir, aprendre i compartir la ciència i la salut.

Suport institucional i empreses col·laboradores

La celebració del Clínic Obert 2026 és possible gràcies al suport de més de 40 empreses i entitats, que col·laboren amb aportacions econòmiques o materials. Aquesta implicació reforça el caràcter compartit de la iniciativa i l’alineament entre campus, ciutat i teixit social i econòmic.

El Clínic Obert compta amb el suport institucional de l’Ajuntament de Barcelona i el Districte de l’Eixample, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

El patrocinador principal és Casa Tarradellas i també compta amb el patrocini d’AstraZeneca, Moulinex, Aigües de Barcelona, Amgen i BeOne.

Compta amb el suport de Kern Pharma, Alexion, Ipsen, Medtronic, el Parc Agrari del Baix Llobregat, MSD, Gilead, Roche i Siemens Healthineers.

I amb la col·laboració de Fortinet, Dia Solutions, Teva, Daiichi-Sankyo, Commvault, ToBeIT, CaixaBank, Avvale, Pfizer, SIRT, ViiV Healthcare, Ilunion IT Services, Inetum, UCB, Novartis, Novo Nordisk, Werfen, Emergències Mèdiques (SEM), Banc de Sang i Teixits, Mercats de Barcelona, Mercat del Ninot, Aneto, DiR, Camisetas&Co, Trablisa i Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)

Al llarg de tot el matí i fins a primera hora de la tarda, professionals de totes les institucions del campus oferiran més d’un centenar d’activitats de salut, recerca i docència al carrer Casanova de Barcelona, entre els carrers Provença i París.

El programa inclou: 

• Tallers i xerrades de salut i prevenció
• Demostracions científiques i tecnològiques
• Visites guiades a espais del campus
• Activitats culturals i música en directe
• Tallers infantils de salut i ciència
• Sessions d’activitat física (zumba, ioga, taitxí...)
• Cuina saludable amb xefs convidats
• Foodtrucks saludables i zones de descans

Centenars de professionals voluntaris i voluntàries de totes les entitats del Campus faran possible una jornada festiva i participativa, amb la salut com a eix central i en contacte directe amb el veïnat i la ciutadania. Consulta el programa complet d’activitats al web www.clinicobert.cat.

Activitats d'ISGlobal

• Caminant per a la salut pulmonar. Horari: 9:30:00-10:30h. Recorregut des del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) fins a l'Hospital Clínic. A càrrec de: Raül Toran
• Clima, salut i migracions: la cultura com a motor de mobilització social. Horari: 9:30-14:30h. Ubicació: Casanova - Provença. A càrrec de: Marina Pérez 
• Cuida’t el fetge! Informació i cribratge gratuït d’hepatitis virals. Horari: 9:30-14:30h. Ubicació: Casanova - Còrsega. A càrrec de: Camila Picchio
• Salut pulmonar amb espirometries. Horari: 9:30-14:30h. Ubicació: Casanova - Còrsega. A càrrec de: Raül Toran
• Bacteris, parcs infantils i prevenció. Horari: 13.30h. Ubicació: Casanova - Provença. A càrrec de: Elisabet Guiral
• #APlenaVista: aprendre a mirar la salut hepàtica en l’atenció al VIH. Horari: 11.30h. Ubicació: Casanova - Provença. A càrrec de: Anthony Armenta
• Construïm junts un futur més saludable i sostenible. Horari: 10:00-14:00 h. Ubicació: Plaça (Casanova - Rosselló)
• Descobreix el mapa solidari del Campus Clínic. Ubicació: Casanova - Còrsega. Horari: 10:00-14:00 h.

Les il·lustracions formen part de la campanya “Note-olvides”, impulsada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, amb la col·laboració de Post-it® i la Fundació 3M. El projecte combina art, humor i ciència amb un objectiu clar: recordar que milions de persones continuen patint malalties prevenibles o tractables que romanen fora del focus de l’agenda pública.

Malalties oblidades, una emergència de salut global

Segons l’Organització Mundial de la Salut, al voltant de 1.500 milions de persones al món necessiten prevenció o tractament davant aquestes malalties, també conegudes com a malalties tropicals desateses. Entre elles hi ha patologies com la malaltia de Chagas, el noma o el dengue, que afecten principalment poblacions que viuen en contextos de pobresa i amb accés limitat als sistemes de salut. 

A aquesta realitat, s’hi suma la malària, una de les malalties més estretament lligades a la pobresa, que provoca cada any més de 260 milions de casos al món, especialment entre menors de cinc anys i dones embarassades a l’Àfrica.

Malgrat la seva magnitud, aquestes malalties han rebut històricament molt pocs recursos per a la recerca, la prevenció i el tractament, perpetuant un cercle viciós de pobresa i malaltia. “És inconcebible que continuem ignorant les malalties oblidades només perquè afecten els països més pobres”, afirma Quique Bassat, director general i científic d’ISGlobal. “No és manca de coneixement, és manca de voluntat. Ens trobem davant d’una emergència de salut global que no pot esperar: acceptar el contrari legitima una desigualtat que costa vides”.

Un homenatge a Forges i al seu “No te olvides”

La iniciativa s’inspira en una frase que va marcar durant dècades l’humor gràfic espanyol: el cèlebre “No te olvides” que el dibuixant Antonio Fraguas “Forges” utilitzava en moltes de les seves vinyetes. Ara es recupera aquesta expressió com una crida a no mirar cap a una altra banda davant les desigualtats en salut.

“L’humor gràfic té una capacitat única per condensar idees complexes en una imatge senzilla i directa”, explica Jorge Martínez, director creatiu de la campanya. “Volíem utilitzar aquest poder per recordar que milions de persones continuen patint malalties prevenibles o tractables simplement perquè viuen als llocs més pobres del món”.

Gairebé 40 humoristes gràfics d’ambdós costats de l’Atlàntic s’han sumat a la iniciativa creant una vinyeta original en un Post-it®. Entre els participants hi ha autors àmpliament reconeguts com Peridis, Idígoras & Pachi, Julio Rey, Junco, Riki Blanco, Kemchs, Sendra o Gretta con Ganas, juntament amb altres dibuixants que han volgut aportar la seva mirada personal sobre les malalties oblidades. El resultat és una col·lecció d’imatges que combinen humor, ironia i crítica social. 

El projecte compta també amb la col·laboració de la família Fraguas, de l’Instituto Quevedo de las Artes del Humor —que el mateix Forges va ajudar a fundar— i del col·lectiu Frente Viñetista.

Un llibre, una exposició i una subhasta solidària

La iniciativa “Note-olvides” inclou diverses accions destinades a visibilitzar aquesta problemàtica global i a recaptar fons per donar suport a la recerca:

• El llibre Humor gráfico contra el olvido, editat per Lunwerg (Grupo Planeta), amb pròleg de l’escriptor Leonardo Padura i epíleg d’El Gran Wyoming.
• Una exposició itinerant que recorrerà diverses ciutats en espais de Casa del Libro i culminarà a la Fujifilm House of Photography de Barcelona (8-11 abril).
• Una subhasta benèfica organitzada per Maza.art, prevista per al 10 d’abril de 2026, en què col·leccionistes i públic general podran adquirir els originals i contribuir directament a finançar la recerca científica.
• Un curt documental que explora el poder de l’humor gràfic com a eina de transformació social.

A més, es poden realitzar donacions a través de Bizum (codi 02948), de manera que petites aportacions se sumin a l’esforç col·lectiu per finançar la recerca de les malalties oblidades.

Els fons recaptats a través d’aquestes diferents accions es destinaran íntegrament a donar suport a la recerca que desenvolupa ISGlobal des del seu Programa de Malària i Malalties Parasitàries Desateses.

El Chagas, el noma, el dengue o la leishmaniosi són algunes d’aquestes malalties que afecten principalment comunitats amb menys recursos i que, malgrat el seu enorme impacte, rarament ocupen titulars o reben l’atenció necessària.

Un post-it per recordar allò que el món oblida

Recordant el llegat de l’humorista Antonio Fraguas “Forges” i el seu emblemàtic “No te olvides…”, aquesta campanya neix per recordar-nos que ningú hauria de ser invisible quan es tracta de salut.

Art i ciència es donen la mà per visibilitzar les malalties oblidades i impulsar la recerca d’ISGlobal en aquest àmbit gràcies a l’exposició i subhasta dels originals, la venda del llibre i els donatius.

Com participar

Junts per una millor salut global

Els beneficis obtinguts per la venda del llibre, la subhasta i els donatius es destinaran íntegrament a donar suport a la recerca en malària i malalties parasitàries desateses que duu a terme ISGlobal.

Cada gest compta per impulsar la recerca i acostar solucions a milions de persones.

Més informació

• Web de la campanya Note-Olvides
• Llibre 'Humor gràfic contra l’oblit'
• Note-olvides de les malalties oblidades (Curt documental)
• Note-olvides de les malalties oblidades (teaser)

La resistència als antimicrobians (RAM) és una de les principals amenaces per a la salut pública: el 2019 es van associar 3,57 milions de morts a infeccions resistents, prop d’un milió directament atribuïbles a elles. La manca de nous antibiòtics eficaços agreuja aquest problema i obliga a cercar alternatives innovadores.

El tracte intestinal acull una comunitat complexa de microorganismes coneguda com a microbiota. Hi conviuen bacteris comensals, que afavoreixen l’absorció de nutrients i actuen com a barrera davant patògens, i bacteris potencialment patògens, com certes soques d’Escherichia coli (E. coli). Quan bacteris multiresistents als antibiòtics colonitzen aquest entorn, augmenta el risc d’infeccions posteriors, especialment en persones immunodeprimides. El principal repte és desenvolupar una estratègia antibacteriana capaç d’eliminar exclusivament les soques resistents als antimicrobians sense afectar altres espècies comensals beneficioses.

Els plasmidis antibacterians dirigits i el sistema CRISPR-Cas

Un plasmidi és una petita cadena d’ADN circular independent del cromosoma bacterià. Els plasmidis antibacterians dirigits (TAP) són eines biotecnològiques dissenyades per combatre de manera selectiva la resistència als antibiòtics. A diferència dels antibiòtics convencionals, que actuen sobre un ampli espectre de bacteris, els TAP reconeixen i ataquen només els bacteris que porten un gen de resistència específic.

Per fer-ho, utilitzen la conjugació bacteriana, un mecanisme natural de transferència d’ADN, per introduir-se en el bacteri resistent. Un cop dins, els TAP expressen un sistema CRISPR-Cas programat per identificar una seqüència concreta d’ADN bacterià i provocar la mort del bacteri resistent o fer que perdi la resistència a l’antibiòtic.

Utilitzant els TAP per eliminar o ressensibilitzar soques d’E. coli

“En aquest estudi avaluem el potencial dels TAP davant unes soques bacterianes multiresistents: les E. coli productores d’ESBL (Extended-Spectrum Beta-Lactamases), que són enzims que les fan resistents a la majoria d’antibiòtics betalactàmics, incloent penicil·lines i cefalosporines. Aquestes soques porten el gen blaCTX-M-15, un dels determinants més comuns de resistència”, explica Natalia Roson-Calero, investigadora a ISGlobal i coautora de l’estudi.

L'eliminació o ressensibilització d’aquests bacteris és especialment rellevant, ja que els enterobacteris resistents a cefalosporines de tercera generació estan classificats com a patògens crítics per l’OMS, per la seva elevada càrrega de malaltia i les limitades opcions terapèutiques disponibles. L’estudi es va centrar, en particular, en el clon d’alt risc ST131, un dels llinatges més prevalents i virulents.

“Quan el TAP incorporava Cas9 –un enzim que actua com a tisora molecular– provocava ruptures de doble cadena en el gen blaCTX-M-15. Si el gen estava en el cromosoma, el dany era letal i el bacteri moria ràpidament. Si estava en un plasmidi, el tall provocava la pèrdua d’aquest plasmidi i, amb ella, de la resistència”, explica Roson-Calero. “En alguns casos, aquesta pèrdua activava sistemes toxina–antitoxina (TA) associats al mateix plasmidi, cosa que també podia causar la mort del bacteri”.

Tanmateix, l’equip investigador va observar que els TAP basats en una altra versió de l’enzim, la dCas9, no trencaven l’ADN. En lloc d’això, bloquejaven la transcripció del gen blaCTX-M-15, impedint que es produís la proteïna responsable de la resistència. Com a resultat, el bacteri recuperava la sensibilitat als antibiòtics sense que la seva viabilitat es veiés compromesa directament.

L’objectiu: eliminar només les soques resistents

En cultius mixtos, els TAP van eliminar específicament les E. coli portadores de blaCTX-M-15 sense afectar altres espècies bacterianes presents. A més, en assaigs de conjugació realitzats en femtes humanes (un entorn microbiana complex i més proper a la situació clínica) tant els TAP-Cas9 com els TAP-dCas9 van aconseguir suprimir significativament les E. coli resistents a cefotaxima.

“Els nostres resultats reforcen el potencial dels TAP com a eina de descolonització selectiva de l’intestí. A més, obren la porta a futures estratègies d’edició dirigida del microbioma per prevenir la disseminació o la infecció per bacteris multiresistents”, conclou Jordi Vila, Research Professor i investigador al grup de Resistència Antimicrobiana d’ISGlobal.

Referència

Derollez, E., Roson-Calero, N., Rouzé, P., Dedieu-Berne, A., Ballesté-Delpierre, C., Fraikin, N., Iorga, B. I., Huang, T.-D., Bigot, S., Vila, J., Bogaerts, P., & Lesterlin, C. (2026). Specific killing and resensitization of pathogenic Escherichia coli strains carrying blaCTX-M-15 β-lactamase using targeted-antibacterial-plasmids (TAPs). Nucleic Acids Research, 54(1). https://doi.org/10.1093/nar/gkaf1466

Reconeixent aquesta importància, la Fundació Ramón Areces renova el seu suport a ISGlobal mitjançant un conveni de col·laboració que permetrà al personal investigador de ciència bàsica de la malària del centre continuar avançant en àrees estratègiques com la biologia molecular del paràsit, la comunicació intercel·lular, la immunologia, la identificació de nous fàrmacs i el desenvolupament de noves eines de diagnòstic.

Aquest suport no només finança la recerca, sinó que també ha estat clau per equipar els nous laboratoris d’ISGlobal al Parc Científic de Barcelona, creant un entorn d’innovació que facilita la col·laboració amb altres institucions de referència i reforça la posició internacional de l’Institut.

Sis grups, una recerca integral

La col·laboració de la Fundació Ramón Areces dona suport directament a sis grups de recerca:

• Epigenètica de la malària
• Fisiopatologia i genòmica de la malària
• Glicobiologia i biologia del paràsit de la malària
• Immunologia de la malària
• Nanomalària
• PvREX - Plasmodium vivax i Exosoma

Aquests equips estudien des de la biologia de les interaccions entre l’hoste i el paràsit i les bases moleculars de la fisiopatologia, fins a la resposta immunitària de l’hoste, generant coneixement fonamental per dissenyar noves vacunes, teràpies i mètodes de control alternatius.

Hernando A. del Portillo, investigador ICREA i director del programa de Malària i altres malalties parasitàries desateses d’ISGlobal, subratlla el valor d’aquesta aliança: “La ciència bàsica és el fonament sobre el qual construïm les eines del futur. El suport continuat de la Fundació Ramón Areces ens permet aprofundir en els mecanismes moleculars que el paràsit utilitza per infectar-nos, i a més ens ha permès dotar els nostres laboratoris de la tecnologia necessària per mantenir-nos com a referents internacionals. Entendre la biologia del paràsit de la malària és l’única via per acabar amb la malaltia”.

L’estudi, desenvolupat pel Grup de Recerca en Neurociència Clínica i Epidemiològica (NeuroÈpia) de l’IRB CatSud, inclou dades d’una mostra de 653 adolescents d’entre 12 i 16 anys de l’àrea metropolitana de Barcelona (estudi Smart-Snack). L’estudi subratlla la importància de l’alimentació durant l’adolescència, una etapa en què el cervell encara es troba en desenvolupament, especialment la còrtex prefrontal, implicada en la presa de decisions i el control dels impulsos.

Els hàbits alimentaris es van avaluar mitjançant qüestionaris de freqüència de consum alimentari per mesurar l’adhesió a la dieta mediterrània i la ingesta d’ultraprocessats. La funció neuropsicològica es va valorar amb proves informatitzades estandarditzades que mesuren l’atenció, la memòria de treball, la intel·ligència fluida, la presa de decisions i el reconeixement emocional. També es van analitzar resultats conductuals i emocionals a través de qüestionaris validats.

Efectes oposats en el cervell adolescent

Els resultats mostren una clara diferència entre ambdós patrons alimentaris. Segons l’investigador principal del treball, Alexios Manidis, un consum més elevat d’aliments ultraprocessats —com refrescos ensucrats, brioixeria industrial i carns altament processades— s’associa amb un pitjor rendiment en el reconeixement d’emocions i en l’atenció sostinguda. A més, els adolescents que en consumeixen més reporten més símptomes d’ansietat i depressió, així com més problemes conductuals. En canvi, més adherència a la dieta mediterrània —rica en fruita, verdura, llegums i oli d’oliva— s’associa amb menys problemes de conducta i millors puntuacions en atenció executiva.

Tot i això, en el seguiment realitzat sis mesos després, només el consum inicial d’ultraprocessats va mostrar associacions longitudinals amb els símptomes d’internalització i la presa de decisions, mentre que l’adhesió a la dieta mediterrània no va presentar efectes sostinguts en el temps. Manidis apunta que això podria indicar que “els beneficis de la dieta mediterrània requereixen mantenir-se en el temps, mentre que els efectes dels ultraprocessats poden ser més persistents”, fet que reforça la necessitat de mantenir hàbits saludables de manera continuada.

Validació objectiva mitjançant biomarcadors

L’estudi també incorpora una anàlisi de biomarcadors urinaris en una submostra de 257 participants. Els resultats indiquen que els adolescents que consumeixen més ultraprocessats presenten menys compostos derivats d’aliments vegetals i més compostos vinculats al processament industrial, una dada que confirma la fiabilitat dels qüestionaris dietètics.

Christopher Papandreou, coautor sènior, adverteix que “la dieta dels adolescents està canviant cap als ultraprocessats” i que aquesta tendència “podria estar contribuint a l’augment dels problemes de salut mental entre els joves”.

Jordi Julvez, investigador principal del Grup NeuroÈpia de l’IRB CatSud - ISGlobal, recorda que “l’adolescència és un període de gran reorganització cerebral” i explica que l’alimentació “pot influir en la forma com els adolescents regulen les emocions i prenen decisions complexes”.

Els investigadors conclouen que estratègies futures, com substituir els snacks processats als centres educatius per opcions més nutritives com fruits secs o fruita fresca, podrien ser efectives per afavorir una millor regulació emocional i funció cognitiva a llarg termini.

Referència bibliogràfica de l'estudi

Manidis, A., Ayala-Aldana, N., Bernardo-Castro, S., Pinar-Martí, A., Galkina, P., Fernández-Barrés, S., Ramirez-Carrasco, P., Lamuela-Raventós, R. M., Papandreou, C., & Julvez, J. (2026). Dietary patterns and neuropsychological function in adolescents: a cross-sectional and longitudinal study. BMC Medicine, 10.1186/s12916-026-04658-6.

Reunits a l’auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), Pedro Gullón Tosio, director general de Salut Pública del Ministeri de Sanitat, va marcar el to des de l’inici: "no parlem només de participació, parlem de democràcia". Rafael Vilasanjuan, director de Translació i Impacte en la Societat d’ISGlobal, va recordar que la preparació no comença quan arriba la crisi, sinó quan encara sembla llunyana. Esteve Fernández, secretari de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya, va destacar la importància de la ciència de la implementació per transformar l’evidència en decisions reals.

De l’aprenentatge de la pandèmia de la COVID-19 a l’acció institucional

La primera sessió va revisar els avenços de la plataforma un any després del seu llançament. Denise Naniche, exdirectora científica i Research Professor d’ISGlobal, va recordar les paraules del director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus: "tenir un sistema mèdic avançat no és el mateix que tenir un sistema de salut pública fort". Elizabeth Diago Navarro, coordinadora de l’Hub de Preparació i Resposta d’ISGlobal, va repassar el procés de participació que ha permès identificar dues prioritats estratègiques: la preparació comunitària i la translació de l’evidència científica a polítiques públiques.

Josep Lobera, director de l’Oficina Nacional d’Assessorament Científic (ONAC), va subratllar la necessitat de comptar amb intermediaris neutrals que filtrin la informació en moments de crisi: "tu reps mil informacions i és com no rebre’n cap; necessites un traductor científic". Josep Maria Jansà, exdirector de Vigilància i Promoció de la Salut Pública de Barcelona, va afegir que "la confiança en les institucions s’ha de guanyar en temps de no crisi". El debat amb el públic va abordar com reconstruir la confiança ciutadana en un context més polaritzat que el del 2020 i la necessitat d’incorporar els mitjans de comunicació com a actors de la preparació.

El rol de les plataformes intersectorials

La segona sessió va reunir experiències nacionals i internacionals sobre col·laboració intersectorial. Carthage Smith, de l’OECD Global Science Forum, va sintetitzar el consens: "hem de ser sincers sobre el que sabem, el que no sabem i el que estem fent respecte al que no sabem". Tamara Giles-Vernick, coordinadora del projecte Sonar Cities de l’Institut Pasteur, va destacar la importància d’integrar la participació comunitària en estructures ja existents, en lloc de crear noves plataformes aïllades.

Des de l’àmbit nacional, Berta Suárez, cap de la Divisió de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat, va subratllar la necessitat d’avançar cap a una governança multinivell més coordinada. Quentin Gaday, gerent de projectes científics d’ANRS i membre de l’equip coordinador de l’aliança BE READY, per la seva banda, va presentar l’aliança com a exemple de coordinació transnacional europea, amb un missatge clar: “apostar per la solidaritat no és un cost, sinó una inversió per evitar l’alt preu de la inacció”. Les intervencions van coincidir que la preparació no depèn només de noves estructures formals, sinó de cultura institucional, comunicació del risc clara i confiança prèvia entre actors.

Construir cultura de preparació

Els tallers de la tarda van aprofundir en les dues línies prioritàries de P3R3: preparació comunitària i translació de l’evidència. Aquests van convergir en una mateixa conclusió: els canals de confiança amb la ciutadania i els mecanismes d’assessorament científic s’han de construir abans que arribi la crisi, no durant.

En el tancament de l’esdeveniment, Gonzalo Fanjul, director d’Anàlisi i Desenvolupament d’ISGlobal, va destacar que el valor de la plataforma P3R3 rau a reunir actors que habitualment no dialoguen per construir respostes conjuntes davant un context de “policrisi”, i va subratllar que la preparació exigeix col·laboració entre sectors i confiança social davant la desinformació. Antoni Plasència Taradach, director general de Recerca i Innovació en Salut de la Generalitat de Catalunya, va reafirmar el compromís institucional amb la plataforma P3R3 i va remarcar que apropar el coneixement a les decisions públiques és, en el fons, una manera de frenar la polarització.

The first session of this new stage will feature Samuel S. Myers, Professor at the Johns Hopkins Bloomberg School of Public Health and Founding Director of the Johns Hopkins Institute for Planetary Health and the Planetary Health Alliance.

In this lecture, Prof. Myers will explore how destabilization of Earth’s natural systems —including climate change, biodiversity loss, ocean warming and rising atmospheric CO₂— is emerging as a defining global health challenge. Drawing on his recent publication connecting planetary boundaries and planetary health, he will examine why a resilient and stable Earth system is crucial for protecting human wellbeing.

Webinar Details

• Date & Time: 3 March, 15:00 h (CET)
• Online venue: https://meet.google.com/wri-oris-oar

About the Speaker

Samuel S. Myers is Professor at the Johns Hopkins Bloomberg School of Public Health and Founding Director of the Johns Hopkins Institute for Planetary Health as well as the Planetary Health Alliance.

Prof. Myers’ research examines the human health impacts of global environmental change. His work includes quantifying the effects of:

• Rising atmospheric CO₂ concentrations on crop nutrition and human health
• Declines in pollinator populations
• Ocean warming and its impacts on global fisheries

Through his leadership at JHIPH and the Planetary Health Alliance (a global consortium of over 550 organizations across more than 80 countries) he advances research, education, and policy action to safeguard human health in the Anthropocene.

L’objectiu de l’estudi recentment publicat era avaluar els nivells d’estrès tèrmic en localitzacions habituals del Tour de França entre 1974 i 2023. Els resultats mostren que, durant el mes de juliol, el risc d’estrès tèrmic ha augmentat de manera sostinguda al llarg dels anys, sent la dècada més recent la que acumula un major nombre d’episodis de calor extrem. Malgrat aquesta tendència, en les localitzacions analitzades el Tour ha aconseguit evitar fins ara les condicions de màxim risc per a la salut, en alguns casos per una diferència de només dies o dècimes de grau.

Una cursa “extraordinàriament afortunada”

“En la nostra anàlisi observem que la ciutat de París, per exemple, ha superat el llindar de risc alt per calor en cinc ocasions al mes de juliol, quatre d’elles des de 2014. Altres ciutats analitzades també han registrat molts dies de calor extrem al juliol, però, afortunadament mai, excepte en una ocasió, coincidint amb les dates del Tour de França”, explica Ivana Cvijanovic, investigadora de l’IRD i primera autora de l’estudi.

“D’alguna manera, podem dir que és una cursa extraordinàriament afortunada, però amb les onades de calor rècord cada vegada més freqüents, sembla només una qüestió de temps que el Tour s’enfronti a dies d’estrès tèrmic extrem que posaran a prova els protocols de seguretat existents”, afegeix.

Regions amb més risc

L’equip investigador va constatar que els episodis de calor perillosa han estat més freqüents a l’entorn de Tolosa, Pau i Bordeus, al sud-oest de França, i al voltant de Nimes i Perpinyà, al sud-est. També alerten que localitzacions com París i Lió superen cada vegada amb més freqüència el llindar d’alt risc per calor, convertint-se en nous punts calents d’estrès tèrmic. “Cal extremar la precaució a l’hora de planificar etapes en aquestes regions”, assenyala Desislava Petrova, investigadora d’ISGlobal i coautora de l’estudi.

Per contra, localitzacions clàssiques de les etapes de muntanya, com el Col du Tourmalet o l’Alpe d’Huez, s’han mantingut històricament dins dels llindars de risc baix i moderat d’estrès tèrmic, sense que s’hagin registrat episodis de calor extrem durant el període analitzat.

Pel que fa a les hores del dia, l’anàlisi mostra que les primeres hores del matí continuen sent les més segures, mentre que els nivells elevats d’estrès tèrmic poden persistir fins a última hora de la tarda.

Aquests patrons posen de manifest la necessitat d’adaptar horaris, recorreguts i protocols de seguretat per reduir els riscos tant per als ciclistes com per al personal i els espectadors.

La calor, un risc creixent per a tots els esports

En aquest estudi, els investigadors utilitzen el Tour de França per il·lustrar el repte més ampli que l’augment de les temperatures associat al canvi climàtic planteja per a l’organització d’esdeveniments esportius a l’estiu, especialment en l’esport d’elit.

La calor no només afecta el rendiment esportiu, sinó que també pot suposar un risc greu per a la salut dels atletes. Per aquest motiu, la Unió Ciclista Internacional (UCI), igual que la FIFA i altres federacions esportives internacionals, ha implementat protocols de seguretat que avaluen el risc per calor i activen mesures de protecció, com pauses d’hidratació o refredament en el futbol. Tot i això, cada federació defineix els seus propis llindars de risc i actualment no existeix un estàndard universal per a tots els esports.

La necessitat de dades fisiològiques per afinar l’avaluació del risc

“La ciència encara té preguntes sense resposta sobre com respon el cos humà a la calor, i encara més en el cas dels esportistes d’elit, que afronten esforços físics sostinguts i disposen d’una preparació i una condició física molt superiors a les de la població general”, afirma el coautor de l’estudi James Begg. “Per investigar vulnerabilitats específiques de cada esport, necessitaríem accés a dades fisiològiques anonimitzades que ens permetessin anar més enllà dels índexs de calor”.

Metodologia

Molts dels protocols de seguretat davant la calor utilitzats per les federacions esportives internacionals es basen en un índex conegut com Wet Bulb Globe Temperature (WBGT), que combina diverses variables meteorològiques —com la temperatura de l’aire, la humitat relativa, la radiació solar i el vent— per estimar el risc del calor per a la salut.

Per dur a terme l’estudi, l’equip científic va recopilar registres meteorològics històrics de 12 localitzacions freqüentades pel Tour de França, així com de totes les dates del mes de juliol corresponents a les diferents edicions de la cursa. A partir d’aquestes dades, van calcular els valors de WBGT i van analitzar les ocasions en què es va assolir la categoria d’alt risc definida en el protocol de la UCI (per sobre de 28 °C WBGT).

Taula 1. Els valors més alts de Wet Bulb Globe Temperature (WBGT) registrats a les 15:00 h entre 1974 i 2023: Dates de les carreres vs. Tots els dies de juliol.

Referència

Cvijanovic I, Begg JD, Mistry MN, Petrova D, Brimicombe C, Sultan B. The future of European outdoor summer sports through the lens of 50 years of the Tour de France. Scientific Reports. 2026 (in press).

El pròxim 25 de febrer, el projecte RECETAS presentarà a Barcelona el documental "Healty Parks for Healthy People", una proposta que convida a reflexionar sobre el potencial transformador de la natura per millorar la salut i el benestar en entorns urbans.

El documental presenta els resultats preliminars d’una recerca de cinc anys del projecte RECETAS sobre l’efectivitat d’Amistat a la Natura, una intervenció de prescripció social basada en la natura dissenyada per alleujar la soledat en entorns urbans com Barcelona. El projecte, finançat per la Unió Europea en el marc del programa Horizon 2020, ha dut a terme tres estudis observacionals i tres assaigs clínics en sis ciutats del món: Barcelona, Marsella, Praga, Hèlsinki, Cuenca (Equador) i Melbourne.

La pel·lícula recull històries personals vinculades a la soledat i mostra nous camins per millorar la salut mental i el benestar de la població urbana a escala global.

Després de la projecció se celebrarà una taula rodona en què investigadores del projecte RECETAS aprofundiran en els principals aprenentatges de la recerca i reflexionaran sobre el paper restaurador de la natura en l’arquitectura i en la planificació de les ciutats.

L’assistència és gratuïta amb incripció prèvia. 

A causa de l’efecte d’illa de calor urbana, París és especialment vulnerable a les onades de calor, que està previst que s’intensifiquin com a conseqüència del canvi climàtic provocat per les activitats humanes. La capital figura fins i tot entre les ciutats europees amb més risc d’excés de mortalitat associada a la calor: quan la temperatura supera els valors normals, la mortalitat es multiplica per 1,6 en les persones majors de 85 anys, segons un estudi publicat a The Lancet el 2023.

Amb la finalitat de comprendre millor els factors de risc i identificar solucions per fer la ciutat més resilient, l’equip de recerca va recopilar les dades d’excés de mortalitat relacionada amb la calor de cada districte, creuant-les amb característiques de l’entorn construït i del medi urbà (vegetació, illes de calor), així com amb indicadors socioeconòmics. L’estudi, publicat el 27 de gener a la revista npj Urban Sustainability, es basa en dades recollides durant gairebé deu anys, entre 2008 i 2017.

L’efecte protector dels espais verds 

Una primera troballa, ja àmpliament documentada en la literatura científica, es confirma: els espais verds exerceixen un efecte protector davant l’excés de mortalitat associada a la calor. La presència d’arbres, parcs, jardins o cobertes vegetals s’associa a temperatures més baixes a la capital.

Tanmateix, no tots els espais verds ofereixen la mateixa protecció. Els científics destaquen que els arbres són considerablement més eficaços que les zones de gespa per reduir el risc de mort durant episodis de calor intensa, gràcies a l’ombra que proporcionen i a l’evapotranspiració.

A més, els investigadors van observar que l’efecte refrescant de la vegetació només explica en part el seu efecte protector sobre la salut de les parisines i els parisencs: “Tot i que els mecanismes exactes encara s’han d’explorar amb més profunditat, factors clau com la reducció de la contaminació i la millora de la salut física i mental podrien tenir un paper determinant”, explica Hicham Achebak, investigador de l’Inserm i d’ISGlobal i primer autor de l’estudi.

Desigualtats més enllà del nivell socioeconòmic

Sobretot, l’estudi revela desigualtats importants dins la capital. Més que el nivell socioeconòmic dels habitants, són principalment l’edat, les característiques dels edificis (els construïts abans dels anys setanta estan pitjor aïllats) i la presència d’espais verds —que varia de l’1,4 % al districte 2 al 20,4 % al districte 13— els factors que determinen el risc de registrar més morts en períodes de calor intensa.

Els districtes amb més vegetació són aquells on el risc de mort associada a la calor és més baix. Per contra, les zones més edificades i amb escassetat d’espais verds presenten una major vulnerabilitat. “Aquesta realitat estadística posa de manifest una clara bretxa entre el centre de la capital, més exposat a l’efecte d’illa de calor urbana, i els districtes perifèrics, millor protegits pels seus espais verds”, subratlla l’investigador.

L’estudi també posa de relleu un resultat contraintuïtiu: “Contràriament al que es podria pensar, els districtes més benestants de París són, de mitjana, més vulnerables a l’excés de mortalitat associada a les altes temperatures. Aquest fenomen s’explica per una menor presència d’espais verds, combinada amb un entorn construït antic, dens i molt mineralitzat en aquests barris”, afegeix Hicham Achebak.

Possibilitat d’evitar fins a un terç de la mortalitat

Mitjançant models estadístics, els científics van avaluar posteriorment quantes morts es podrien evitar si es continuessin desenvolupant els espais verds a la capital. “Actualment, els districtes més verds de París compten amb aproximadament una cinquena part de la seva superfície coberta per vegetació. Segons els nostres càlculs, si tots els districtes assolissin aquest nivell, la mortalitat associada a la calor podria disminuir al voltant d’un terç, tant durant períodes de calor moderada (temperatures superiors a 22 °C) com en les onades de calor més intenses (per sobre de 25 °C)”, explica Grégoire Rey, exdirector del Centre d’Epidemiologia sobre les Causes Mèdiques de Mort (CépiDc) de l’Inserm i darrer autor de l’estudi. “Aquestes estimacions es basen en models i s’han d’interpretar amb cautela, però reflecteixen el paper protector fonamental de la vegetació que hem observat.”

Més enllà de l’ampliació de la vegetació urbana, els investigadors identifiquen altres mecanismes complementaris per adaptar París a les altes temperatures: l’ús de materials reflectants en cobertes i paviments, la millora de l’eficiència energètica dels edificis per limitar l’emissió de calor (especialment la associada a l’aire condicionat) i la reducció del trànsit rodat, que permetria disminuir tant la calor residual com la contaminació atmosfèrica.

“Aquests resultats subratllen la importància de desenvolupar la vegetació a la ciutat i de distribuir millor els espais verds entre els barris. Reforçar la presència de la natura en l’entorn urbà apareix així com una palanca clau per protegir la salut de les parisines i els parisencs davant l’escalfament climàtic”, conclou Hicham Achebak.

Referència

Hicham Achebak, Pierre Masselot, Joan Ballester, Antonio Gasparrini & Grégoire Rey Greening mitigates heat-related mortality in Paris. npj Urban Sustain (2026). https://doi.org/10.1038/s42949-025-00334-5

La trobada institucional va permetre identificar oportunitats de col·laboració estratègica en salut global a l’Amèrica Llatina i va comptar amb la presència de Jarbas Barbosa, director de l’OPS; Regina Campa Solé, assessora en aliances de l’OPS; Quique Bassat, director general i científic d’ISGlobal, i Judith Garcia-Aymerich, sotsdirectora de la institució.

Accelerar la translació del coneixement científic

ISGlobal va expressar la voluntat de signar un Memoràndum d’Entesa (MoU, per les seves sigles en anglès) que estableixi un marc estable de cooperació en àmbits com la recerca, la formació i el suport tècnic en salut global, aprofitant el bagatge com a centre col·laborador de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en malària, i les dècades de recerca en malalties infeccioses, salut ambiental i impacte del canvi climàtic en la salut.

“ISGlobal es complau a continuar ampliant la seva col·laboració amb l’OPS amb l’objectiu d’aportar coneixements tècnics especialitzats en àmbits d’interès comú i contribuir a millorar la salut als països de l’Amèrica Llatina, i alhora reduir la càrrega de morbiditat a la regió”, va manifestar Quique Bassat.

Per part de l’OPS, Jarbas Barbosa i Regina Campa Solé van mostrar interès per algunes de les línies de recerca liderades per ISGlobal, com ara la malària, la malaltia de Chagas o l’impacte del canvi climàtic en la salut.

Continuïtat del diàleg institucional amb l’Amèrica Llatina

Aquesta visita s’emmarca en un procés més ampli de reforç de les relacions institucionals d’ISGlobal amb actors clau de l’àmbit de la salut a l’Amèrica Llatina. El desembre de 2025, Quique Bassat ja va viatjar a Panamà, Mèxic i els Estats Units , on va visitar la seu de l’OPS per explorar possibles col·laboracions en recerca i formació en salut global.

A Panamà, el director d’ISGlobal es va reunir amb representants de l’OPS i del Ministeri de Salut panameny. Després va visitar l’Instituto Conmemorativo Gorgas de Estudios de la Salud (ICGES). Uns dies més tard, Quique Bassat i la directora de Formació d’ISGlobal, Núria Casamitjana, van viatjar fins a Mèxic, on els van rebre representants de l’ Instituto Nacional de Salud Pública (INSP). Aquesta trobada va permetre identificar àrees de cooperació i signar un Memoràndum d’Entesa entre ISGlobal i l’INSP.

Aquestes iniciatives reflecteixen el compromís d’ISGlobal amb una recerca orientada a l’impacte, la cooperació internacional i el suport a polítiques públiques basades en l’evidència per millorar la salut global.

La malaltia de Chagas, causada pel paràsit Trypanosoma cruzi, afecta més de 7,4 milions de persones a l’Amèrica Llatina i més de 0,5 milions en altres regions. La transmissió de mare a fill continua sent un repte de salut pública. Tot i que els dos fàrmacs antiparasitaris disponibles, benznidazol i nifurtimox, són altament eficaços i ben tolerats pels nounats, el diagnòstic precoç és essencial per garantir un tractament oportú.

Millorar la detecció des del naixement

L’algoritme actual per detectar la infecció vertical requereix mesos, múltiples proves i presenta una sensibilitat limitada. L’objectiu principal del ChagasLAMP-2 és registrar l’assaig basat en T. cruzi-LAMP com a producte per a la detecció oportuna de l’anomenat “Chagas congènit”. Aquesta eina molecular, gairebé al punt d’atenció (near point-of-care), iguala la PCR estàndard en sensibilitat i especificitat, però és més senzilla de realitzar, ofereix un temps de resposta més ràpid i té un cost esperat menor. El projecte busca obtenir la llicència de T. cruzi-LAMP amb les agències reguladores ANMAT a l’Argentina i AGEMED a Bolívia.

Continuïtat del treball del consorci ChagasLAMP

ChagasLAMP-2 dona continuïtat al treball desenvolupat en un projecte anterior també finançat pel GHIT Fund, que va avaluar eines innovadores per al diagnòstic de la infecció crònica per T. cruzi en dones embarassades i del Chagas congènit en els seus nounats. En aquesta nova etapa, l’objectiu és avançar cap a l’adopció d’aquestes eines en entorns reals, reduint les pèrdues de seguiment, agilitzant la confirmació de casos i reforçant les estratègies de control de la transmissió congènita.

“Disposar de proves sensibles i fàcils d’utilitzar al punt d’atenció és clau per detectar precoçment la infecció i garantir el tractament oportú dels nounats, on l’eficàcia és molt elevada”, conclou Julio Alonso Padilla, investigador principal del projecte.

La declaració va posar de manifest la magnitud i la urgència d’aquesta amenaça per a la salut pública. Més de mil milions de persones a tot el món viuen amb obesitat, i s’estima que més del 70% desenvoluparà esteatosi hepàtica metabòlica (MASLD), una afecció metabòlica en gran mesura prevenible que pot progressar cap a cirrosi i càncer de fetge. Els casos per càncer de fetge han augmentat en més d’un 200% des de 1980.

La declaració va subratllar que aquestes càrregues afecten tots els Estats Membres de l’OMS i comparteixen determinants comuns amb altres malalties no transmissibles (MNT). Malgrat això, l’obesitat continua abordant-se de manera fragmentada en les polítiques de salut pública, i la MASLD continua estant en gran part absent dels marcs globals. Per reduir la mortalitat prematura i la discapacitat, i avançar cap a la cobertura sanitària universal, la declaració va reclamar una resolució de l’Assemblea Mundial de la Salut que integri l’obesitat i la MASLD com a malalties dins dels marcs de l’OMS, la seva orientació normativa, els plans d’acció i els Best Buys.

Vincular l’evidència científica amb els processos de polítiques de salut global

Aquesta intervenció reflecteix el paper continu del Grup de Salut Pública del Fetge en la connexió entre l’evidència científica i els processos de polítiques de salut global. Es basa en el treball orientat a les polítiques liderat pel Grup durant l’últim any, inclosa la Sèrie de Taules Rodones Globals sobre Salut Metabòlica (GMHR, per les seves sigles en anglès), desenvolupada en col·laboració amb Healthy Livers, Healthy Lives, una coalició de cinc associacions mèdiques d’arreu del món.

La sèrie GMHR va incloure tres reunions virtuals regionals celebrades el 2025 —que van abastar Amèrica Llatina i el Carib; l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica; i Àsia i el Pacífic— i en totes elles es va identificar de manera reiterada el persistent infrarreconeixement de la MASLD dins de les estratègies sobre MNT, malgrat la sòlida evidència i l’existència de guies clíniques que en justifiquen la inclusió.

Els resultats de les taules rodones van servir de base per a posteriors iniciatives d’incidència política d’alt nivell, entre les quals un esdeveniment paral·lel sobre polítiques de salut metabòlica i hepàtica a la Reunió d’Alt Nivell de l’Assemblea General de les Nacions Unides sobre Malalties No Transmissibles el setembre de 2025, i una sessió específica a la Cimera Mundial de la Salut l’octubre de 2025. Tots dos fòrums es van centrar en l’exclusió persistent de la MASLD i la MASH de la resposta global davant les MNT.

Un front unificat en salut metabòlica i hepàtica

La declaració conjunta davant el Consell Executiu de l’OMS també es produeix després de la publicació d’un editorial coordinat, «Anomenar la MASLD/MASH i actuar», publicat en tres revistes científiques en resposta a la Declaració de l’Assemblea General de les Nacions Unides sobre Malalties No Transmissibles i Salut Mental. L’editorial assenyala una creixent alineació entre les comunitats d’hepatologia, diabetis i obesitat, amb una convergència entre organitzacions internacionals capdavanteres com l’American Association for the Study of Liver Diseases, l’European Association for the Study of the Liver, la International Diabetes Federation, la Latin American Association for the Study of the Liver i la World Obesity Federation.

Una oportunitat històrica per a una acció global coordinada

«Aquest és un moment històric per a l’esteatosi hepàtica. És la primera vegada que es presenta davant el Consell Executiu de l’OMS una proposta que aborda explícitament aquesta malaltia i la primera declaració de la societat civil sobre aquest tema presentada a aquest nivell. Si s’adopta una resolució a l’Assemblea Mundial de la Salut al maig, suposaria un senyal institucional clau i podria catalitzar una acció coordinada entre països per ajudar milions de persones arreu del món», afirma Jeffrey V. Lazarus, director del Grup de Salut Pública del Fetge d’ISGlobal i professor de la CUNY Graduate School of Public Health and Health Policy.

En conjunt, aquests avenços apunten a un missatge polític coherent: tot i que l’evidència és sòlida i l’alineació internacional va en augment, el marc institucional formal per part de l’OMS continua sent essencial per possibilitar una acció global coordinada davant l’obesitat i l’esteatosi hepàtica. En aquest sentit, acollim amb satisfacció la proposta històrica d’una resolució sobre aquesta malaltia presentada per 13 països al Consell Executiu de l’OMS i donem suport a la seva aprovació a l’Assemblea Mundial de la Salut del maig de 2026. 

L’operació s’ha dut a terme mitjançant un acord de license for equity, un model de transferència tecnològica en què ISGlobal llicencia un programari avançat de prevenció de lesions a canvi d’accions de l’empresa emergent.

Ciència i tecnologia al servei del rendiment

Aquesta col·laboració integra el coneixement científic d’ISGlobal amb la plataforma d’intel·ligència artificial de Made of Genes per a la millora del rendiment esportiu i la gestió de dades multimodals, maximitzant l’eficiència de la medicina personalitzada. El coneixement i l’algoritme transferits, desenvolupats per l’equip del Dr. Juan Ramón González, utilitzen models predictius per analitzar dades d’esportòmica (la integració de l’esport amb la genòmica i la metabolòmica) i la càrrega d’activitat física. L’aliança entre ISGlobal i Made of Genes se suma a la col·laboració que ambdues institucions mantenen amb el Barça Innovation Hub per al desenvolupament de models que integrin dades òmiques i càrrega física.

ISGlobal i Made of Genes també han signat un acord marc de col·laboració per explorar noves fronteres en la medicina de precisió i la salut global, aprofitant les sinergies entre els equips de recerca d’ISGlobal i la capacitat d’execució tecnològica de Genomcore.

Gràcies a aquesta aliança, Made of Genes consolida el seu lideratge en el sector i ISGlobal reforça el seu paper com a actor clau en l’ecosistema d’innovació en salut mitjançant spin-offs i transferència tecnològica, aportant rigor científic per optimitzar la salut a través de l’activitat física. Aquesta unió permet traslladar la medicina de precisió de la recerca a l’aplicació real, millorant la prevenció activa i la longevitat.

El catàleg reuneix eines digitals, materials educatius, cursos de formació, activitats de ciència ciutadana, tallers pràctics i projectes en curs que connecten la recerca, la divulgació, la participació comunitària i el suport a les polítiques públiques. Reflecteix un enfocament multidisciplinari basat en la recerca, la pedagogia i el marc de One Health.

Dissenyats per a una àmplia varietat de públics, com ara la ciutadania, els professionals de la salut, les comunitats educatives, les administracions locals i les organitzacions socials, els recursos estan disponibles tant com a materials d’autoús com mitjançant activitats sota demanda.

Què inclou el catàleg?

• Programes de ciència ciutadana, com ara SAFE i ENDEMIC
• Tallers pràctics, com Fem un antibiograma! i activitats educatives creatives adreçades a infants i joves
• Eines digitals i laboratoris virtuals per explorar i visualitzar la resistència als antimicrobians
• Cursos de formació acreditats per a professionals de la salut
• Materials de divulgació multilingües, incloent-hi infografies, vídeos, recursos imprimibles, continguts de blog i formats interactius
• Projectes actius en salut pública, salut ambiental i One Health

Aquest esdeveniment ofereix l’oportunitat de donar visibilitat a un conjunt d’accions innovadores que promouen el coneixement, la prevenció i les respostes col·lectives davant la resistència als antimicrobians, amb un fort impacte educatiu, participatiu i social.

Inscripció

Inscripció mitjançant formulari de Google

Detalls de l’esdeveniment

Data: 17 de febrer de 2026
Hora: 11.00 h
Lloc: Global Room, ISGlobal Campus Clínic (c. Rosselló, 171 - Barcelona)

Aquest esdeveniment inclourà una breu visita als nostres laboratoris del Centre de Recerca Biomèdica Esther Koplowitz, després de la presentació (12:00 h aprox.).

El Congrés Mundial sobre l'Exposoma fomentarà la col·laboració i la coordinació internacional en la recerca sobre l’exposoma. L’esdeveniment reunirà investigadors i investigadores, responsables de polítiques públiques, representants de la indústria, finançadors i altres parts interessades clau compromeses amb l’avenç de la salut humana a través de la ciència de l’exposoma i les seves aplicacions pràctiques.

Les persones participants tindran l’oportunitat d’escoltar ponents magistrals de primer nivell, interactuar amb experts i innovadors del sector, i conèixer els darrers avenços en recerca i pràctica de l’exposoma. El congrés també oferirà a joves investigadors i investigadores una plataforma per presentar i debatre els seus resultats més recents.

Per a més informació sobre l’esdeveniment, visiteu el lloc web.

The meeting will take place on Thursday, 19 February 2026, from 9:00 to 17:30, at the PRBB Auditorium in Barcelona.

The event is now at full capacity.

About the event

This event is the second major meeting organised within the framework of the P3R3 Global Platform, following the first workshop held in January 2025 in Barcelona. Building on the discussions and outcomes of that initial meeting, this second edition will provide a space to:

• Reflect on policy challenges for effective preparedness and response.
• Review lessons learned during the first year of the P3R3 Global Platform.
• Explore intersectoral approaches that connect science, policy, practice and civil society to improve preparedness and resilience to future crises.

Programme overview

Participants will be able to attend three main sessions:

1. The State of the P3R3 Platform One Year After the First Workshop

Speakers:

• Denise Naniche (ISGlobal)
• Elizabeth Diago Navarro (ISGlobal)
• Josep Lobera (ONAC)
• Josep Maria Jansa (ASPB)

This session will take stock of the progress made since the launch of the P3R3 Global Platform and identify key priorities for the year ahead.

2. Roundtable: Intersectoral Collaborations for Better Preparedness and Response to Global Health Crises - Best practices and lessons learnt from other contexts

Speakers:

• Tamara Giles-Vernick (Institut Pasteur)
• Natalia Martin (BE READY, ANRS | Inserm)
• Carthage Smith (OECD)
• Berta Suárez Rodríguez (CCAES)

The roundtable will examine concrete examples of collaboration across sectors and discuss how these experiences can inform preparedness and response strategies in different settings.

3. Thematic workshops

• Community preparedness
• Translation of evidence to policy and practice

These interactive workshops will focus on practical tools and approaches to strengthen preparedness at community level and improve the use of scientific evidence in decision-making.

Who should attend it

This meeting is an invitation-only event and is particularly relevant for professionals working on:

• Global health security and crisis preparedness
• Climate change and health
• Preparedness, response and resilience strategies
• Evidence-based policy and decision-making
• Intersectoral collaboration in health emergencies

Practical information

• Date: Thursday, 19 February 2026
• Time: 9:00–17:30 h
• Venue: PRBB Auditorium, Barcelona
• Format: In-person, invitation-only

Additional resources

• Full programme
• Concept note
• Join ISGlobal’s Preparedness and Response Mailing List

L’esdeveniment inclourà la projecció del documental “Campaner, el fabricant de somriures. Passat, present i futur”, que repassa els 30 anys de trajectòria de la Fundació Campaner en la lluita contra el noma, una malaltia greu i encara massa desconeguda que afecta principalment infants que viuen en contextos de pobresa extrema.

Després de la projecció, s’obrirà un col·loqui per reflexionar sobre el noma, les malalties tropicals desateses i el paper de la cooperació internacional i la recerca en salut global, amb la participació de persones vinculades tant a la Fundació Campaner com a l’àmbit científic i sanitari.

En acabar el cinefòrum, la trobada continuarà en un local proper, amb vermut i música en directe, en un ambient distès i obert a la conversa.

Ponents

• Miquel Ensenyat, director de la Fundació Campaner.
• Marta Ribes, investigadora postdoctoral en epidemiologia del noma a ISGlobal.

Un estudi recent liderat per un equip investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, aporta una nova eina per fer front aquest repte: un sistema que combina tests ràpids de diagnòstic amb l’anàlisi de vídeo mitjançant un telèfon mòbil, capaç no només de detectar la infecció, sinó també d’anticipar quins pacients poden desenvolupar formes greus de malària en menys de sis minuts.

Biomarcadors clau per identificar la malària greu

L’estudi, publicat a la revista Biosensors and Bioelectronics, se centra en l’anàlisi de dos biomarcadors produïts pel paràsit de la malària: la proteïna PfHRP2, específica de Plasmodium falciparum, el paràsit que sol generar la forma més greu de la malaltia i l’enzim pan-lactat deshidrogenasa (pan-pLDH), present en Plasmodium spp. Mitjançant immunoassaigs de laboratori i tests de flux lateral —similars als tests d’embaràs o als utilitzats durant la pandèmia—, els investigadors van comparar la capacitat de tots dos marcadors tant per diagnosticar la malària com per identificar els casos de major gravetat.

Els resultats mostren que, tot i que PfHRP2 és molt precisa per confirmar la infecció, el biomarcador pan-pLDH és especialment útil per distingir els pacients amb risc de malaltia greu, fins i tot quan s’utilitza en tests ràpids senzills. “Aquesta diferència és clau des del punt de vista clínic, ja que permet obtenir informació rellevant per a la presa de decisions sense necessitat d’equipament de laboratori complex”, explica Claudio Parolo, investigador Ramon y Cajal del Departament d’Enginyeria Química de la URV i external Associated Researcher a ISGlobal.

Una estratègia per entorns no endèmics però que podria ser traslladable

Aquest avenç s’ha validat fins ara en entorns no endèmics, on la malària és poc freqüent però potencialment molt greu, i on l’accés a eines diagnòstiques especialitzades sovint es concentra en centres de referència. Tot i això, els investigadors consideren que l’estratègia podria ser traslladable en el futur a contextos endèmics, ja que es basa en tests ràpids de baix cost i en tecnologies àmpliament disponibles com el telèfon mòbil. Caldrà, però, validar-ne el rendiment en aquests entorns, tenint en compte les diferències epidemiològiques i clíniques.

La recerca ha estat liderada per Claudio Parolo conjuntament amb Daniel Camprubí, investigador d’ISGlobal i metge del Servei de Salut Internacional de l’Hospital Clínic Barcelona. El treball s’ha desenvolupat en el marc de la tesi doctoral de Júlia Pedreira, investigadora predoctoral a ISGlobal, i ha comptat també amb el suport de l’equip de ciència de dades coordinat per Paula Petrone, del Barcelona Supercomputing Centerque, ha contribuït a donar suport a l’anàlisi quantitativa dels resultats.

Actualment, l’equip continua treballant en la validació dels resultats en mostres més àmplies i en entorns clínics reals, amb l’objectiu que, en un futur proper, un simple test ràpid analitzat amb un mòbil pugui convertir-se en una eina estàndard per a l’avaluació precoç de la malària importada.

Referència

Julia Pedreira-Rincón, Leire Balerdi-Sarasola, Guillermo Villanueva, Pedro E. Fleitas, Alfons Jimenez, Alfredo Mayor, Jose Muñoz, Carme Subirà, Miriam J. Alvarez-Martinez, Paula Petrone, Daniel Camprubí-Ferrer, Claudio Parolo, pLDH to identify severity in imported malaria: Implementing smartphone video analysis for rapid clinical decision-making,Biosensors and Bioelectronics, Volume 294, 2026, 118228, ISSN 0956-5663, https://doi.org/10.1016/j.bios.2025.118228.

L’estudi, publicat a Environmental Pollution, va incloure dades de 168 parelles mare-fill participants en el projecte BiSC (Barcelona Life Study Cohort), dut a terme a Barcelona entre el 2018 i el 2023. L’exposició total al diòxid de nitrogen (NO₂), al carboni negre (BC), al material particulat (PM_2.5) i al contingut de coure (Cu) i ferro (Fe) en PM_2.5 durant l’embaràs es va avaluar mitjançant models avançats que combinaven estimacions de contaminació amb informació de temps-activitat a les llars, als llocs de treball i durant els desplaçaments. 

Un mètode innovador per avaluar el desenvolupament cognitiu

El desenvolupament cognitiu es va avaluar mitjançant una prova de seguiment ocular, una tècnica no invasiva que permet analitzar com els nadons processen la informació visual. Hi van participar un total de 180 nadons als 6 mesos d’edat, dels quals 75 van ser reavaluats als 18 mesos. Durant la prova, els nadons inicialment es familiaritzaven amb una imatge i, posteriorment, se’ls presentaven simultàniament dues imatges: una de coneguda i una de nova. El sistema registrava el temps de mirada a cadascuna. Mirar més temps la imatge nova, el que es coneix com a “preferència per la novetat”, indica que el nadó reconeix la imatge familiar i presenta una millor memòria de reconeixement. 

“Aquest és el primer estudi que examina la relació entre l’exposició prenatal a la contaminació de l’aire i el neurodesenvolupament infantil utilitzant tècniques de seguiment ocular. Aquest enfocament permet obtenir una mesura objectiva i directa, sense dependre de qüestionaris ni de la interpretació d’adults, fet que ho converteix en una eina adequada per avaluar el desenvolupament cognitiu en els primers mesos de vida”, afirma Carmen Peuters, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.

L’exposició a la contaminació redueix el rendiment cognitiu

L’anàlisi va revelar que una major exposició prenatal als contaminants atmosfèrics es tradueix en una menor preferència per la novetat en les tasques de memòria visual, fet que indica un menor rendiment cognitiu en els nounats. Les associacions més fortes es van observar per al carboni negre, les PM_2.5 i el contingut de coure en les PM_2.5. Per a tots els contaminants, les associacions van ser més intenses en els nens que en les nenes, fet que suggereix una possible vulnerabilitat específica segons el sexe.

“Diversos mecanismes biològics poden explicar com l’exposició prenatal a la contaminació de l’aire afecta el neurodesenvolupament. Els contaminants poden travessar la barrera placentària, desencadenant inflamació sistèmica i estrès oxidatiu en el fetus, interferint en el desenvolupament cerebral”, assenyala Jordi Sunyer, coordinador del projecte BiSC i autor sènior de l’estudi.

Implicacions per a la salut pública

Tot i que les diferències observades entre els participants més exposats a la contaminació i els menys exposats no són grans a nivell individual, des d’un punt de vista científic i de protecció de la salut pública, i considerant tota la població en conjunt, sí que resulten rellevants.

Aquests resultats se sumen a la creixent evidència que la contaminació de l’aire no només perjudica la salut pulmonar i cardiovascular, sinó que també afecta el neurodesenvolupament. En aquest sentit, un estudi previ del mateix equip va mostrar que l’exposició prenatal a la contaminació s’associa amb canvis en les estructures cerebrals fetals.

“Els nostres resultats indiquen que el període prenatal representa una finestra crítica de vulnerabilitat davant les exposicions ambientals i reforcen la necessitat de polítiques ambientals més estrictes i de mesures específiques per protegir la salut de les dones embarassades i de la infància”, subratlla Joan Birulés, investigador de la Universitat de Barcelona i un dels autors de l’estudi.

Referència

Peuters, C., Birulés, J., Galmés, T., Basagaña, X., Dominguez, A., Foraster, M., Gomez-Herrera, L., Gómez-Roig, M. D., Llurba, E., Rivas, I., Sánchez-Galán, J., Bosch, L., Gascon, M., Dadvand, P., & Sunyer, J. Prenatal exposure to air pollution and infant cognitive development using an eye-tracking visual paired-comparison task. Environmental Pollution, 2025. Doi: 10.1016/j.envpol.2025.127496

Un nou model alineat amb la normativa i les pràctiques del sistema CERCA

La revisió del model de direcció respon a l’evolució de la institució i a la voluntat de reforçar la coherència entre l’estratègia científica i la gestió institucional. L’assumpció de la Direcció Científica per part del director general és una pràctica habitual en moltes institucions del sistema CERCA i està alineada amb la nova llei catalana de la ciència, així com amb els estatuts d’ISGlobal. Aquest model permet una major integració entre el lideratge científic, la presa de decisions estratègiques i la representació institucional, en un context marcat pel creixement i la consolidació d’ISGlobal a escala nacional i internacional.

En aquest marc, ISGlobal crea la figura de subdirectora amb l’objectiu de donar suport directe al director general i científic i redistribuir part de les funcions i responsabilitats que fins ara recaien en la Direcció Científica. Aquesta posició tindrà un paper estratègic, científic i representatiu, contribuint a enfortir la capacitat de coordinació i lideratge de la institució. Judith Garcia-Aymerich ha estat designada per ocupar aquest càrrec a partir de l’1 de gener de 2026, després d’un procés d’avaluació i validació per part dels diferents òrgans de govern i direcció d’ISGlobal.

Judith Garcia-Aymerich és doctora en Medicina i compta amb una sòlida trajectòria en salut pública i epidemiologia. La seva recerca s’ha centrat principalment en les malalties respiratòries cròniques, la multimorbiditat i l’envelliment saludable, amb una producció científica destacada i una àmplia experiència en la coordinació de projectes competitius nacionals i internacionals. Fins ara ha estat codirectora del programa de recerca Medi ambient i salut al llarg de la vida, responsabilitat que deixarà per assumir plenament el seu nou rol institucional com a subdirectora.

Aposta per un lideratge sòlid i col·laboratiu

En relació amb aquesta nova etapa, Quique Bassat ha assenyalat que “assumir la Direcció Científica juntament amb la Direcció General és una gran responsabilitat i una oportunitat per continuar impulsant una visió integrada de la recerca i l’impacte d’ISGlobal. Comptar amb Judith com a subdirectora és una garantia de rigor, compromís i capacitat de gestió en un moment clau per a la institució”. 

Bassat també ha volgut agrair a Denise Naniche “l’enorme esforç que ha suposat la seva tasca al capdavant de la Direcció Científica, especialment durant la pandèmia de la COVID-19. Denise ha promogut una visió unificada d’ISGlobal, impulsant sinergies entre investigadors, donant suport a l’avenç estratègic de la institució i contribuint a enfortir-la. Estem profundament agraïts pel seu lideratge i els seus assoliments”.

Per la seva banda, Judith Garcia-Aymerich ha expressat que “és un honor assumir aquesta nova responsabilitat i poder contribuir, des d’una perspectiva institucional, a l’enfortiment d’ISGlobal. Afronto aquesta etapa amb il·lusió i amb el compromís de treballar de manera col·laborativa per continuar avançant en la missió de millorar la salut global des de la recerca, la formació i la transferència del coneixement”.

Reforç de la recerca biomèdica i de salut pública a SOMMa

Amb la incorporació del director general d’ISGlobal, SOMMa reforça la presència de la recerca biomèdica i de salut pública en el seu òrgan executiu, reafirmant el seu compromís amb una ciència orientada a la transformació social i al benefici de les poblacions més vulnerables. En la seva candidatura, Bassat va destacar la seva experiència en avaluació i gestió de la recerca, alineada amb els principis de la Coalition for Advancing Research Assessment (CoARA) i amb els debats de salut pública i salut global promoguts al Parlament Europeu.

Una trajectòria internacional en salut global

Quique Bassat és metge pediatre, professor d’investigació ICREA i des de gener de 2024 dirigeix ISGlobal. La seva feina s’ha centrat en la malària infantil i altres malalties infeccioses pediàtriques, així com en el desenvolupament d’eines innovadores per investigar causes de mort en països de baixos recursos, com les autòpsies mínimament invasives. Durant la pandèmia de COVID-19, Bassat va destacar per la seva investigació en població pediàtrica i pel seu assessorament a autoritats espanyoles sobre la reobertura d’escoles i la salut infantil, a més d’una intensa tasca de divulgació científica com a portaveu de la Societat Espanyola de Pediatria.

Recentment va ser nomenat “Soci Honorari Internacional” de la Societat Americana de Medicina Tropical i Higiene (ASTMH) i el 2024 va ser elegit pel Parlament Europeu com un dels seus dos representants al Management Board del European Centre for Disease Prevention and Control (ECDC). A més, al 2022 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic.

Comitè Executiu SOMMa

El Comitè Executiu de SOMMa està presidit per Antonio Molina, director del CBGP (UPM–INIA/CSIC), i compta amb Isabel Márquez, directora científica de l’IAA-CSIC, com a primera vicepresidenta, i Javier Aramayona, director de l’ICMAT (CSIC–UAM–UC3M–UCM), com a segon vicepresident. Formen també part del Comitè Luis Vega, delegat de Digitalització i Intel·ligència Artificial; Amparo López, directora de l’IATA-CSIC i delegada del Grup de Treball de Coneixement, Transferència i Innovació (KTI); Josep Samitier Martí, delegat del Grup de Treball de Managers; i María José Sanz, directora científica del BC3.

El càncer de pulmó es classifica principalment en dos grans tipus. El més comú és el càncer de pulmó no microcític, que inclou l’adenocarcinoma, el carcinoma escamós i el carcinoma de cèl·lules grans. Aquests subtipus es diferencien pel tipus de cèl·lules afectades i per la seva localització dins del pulmó, i representen la majoria dels diagnòstics. El segon gran tipus és el càncer de pulmó microcític, menys freqüent però més agressiu, que té una forta relació amb el tabaquisme.

Nombrosos estudis han assenyalat la contaminació de l’aire exterior, especialment l’exposició a partícules fines en suspensió (PM_2,5), com un carcinogen per al càncer de pulmó —és a dir, un agent capaç de causar aquest càncer. Tanmateix, no es coneix del tot com influeix en la incidència dels diferents subtipus de càncer, ni si afecta la manera com aquest evoluciona després del diagnòstic. En concret, s’han realitzat pocs estudis sobre l’impacte de la contaminació atmosfèrica en la supervivència al càncer de pulmó, i aquest estudi aporta informació valuosa en aquest àmbit.

Un seguiment de fins a 25 anys

Es van incloure en l’estudi més de 122.000 persones de la cohort nord-americana Cancer Prevention Study-II (CPS-II), de l’American Cancer Society, a partir de 1992. Els i les participants van actualitzar cada dos anys les seves dades personals i els diagnòstics de càncer fins al 2017. Per a cada participant es va estimar la seva exposició anual a diferents contaminants: partícules fines PM_2,5, PM₁₀, ozó (O₃), diòxid de sofre (SO₂), diòxid de nitrogen (NO₂) i monòxid de carboni (CO). L’anàlisi va tenir en compte la variació de l’exposició al llarg del temps i va ajustar els resultats per múltiples factors individuals, inclòs un historial de tabaquisme. Entre 1992 i 2017, es van detectar 4.282 casos de càncer de pulmó en aquesta cohort.

“Vam utilitzar dades nacionals de qualitat de l’aire combinades amb informació satel·lital i de l’ús del sòl”, explica Ryan Diver, investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi. “Així, vam poder relacionar l’exposició a la contaminació amb el risc de desenvolupar diferents subtipus de càncer de pulmó, a més de la supervivència després del diagnòstic en subgrups específics de pacients”.

Diferents contaminants, diferents subtipus de càncer de pulmó

L’estudi va confirmar que l’exposició a partícules fines (PM_2,5) augmenta el risc de desenvolupar càncer de pulmó, i que aquest efecte s’observa de manera similar en tots els subtipus histològics, inclosos l’adenocarcinoma, el carcinoma de cèl·lules escamoses i el carcinoma de cèl·lules grans.

L’anàlisi va revelar, a més, associacions rellevants amb diversos contaminants gasosos —en particular NO₂, O₃ i SO₂—, sobretot en el càncer de pulmó no microcític. Dins d’aquest grup, el diòxid de nitrogen (NO₂) va mostrar una relació més forta amb l’adenocarcinoma, el subtipus més freqüent de càncer de pulmó, mentre que l’ozó (O₃) es va vincular amb un risc més gran de carcinoma de cèl·lules grans. En canvi, no es van trobar associacions consistents entre els contaminants gasosos analitzats i el carcinoma microcític, un dels subtipus més fortament vinculats al tabaquisme.

Menor supervivència, però només en alguns grups de pacients

Pel que fa a la supervivència després del diagnòstic, no es van observar associacions clares en el conjunt dels pacients. Tanmateix, en aquells que presentaven la malaltia en estadis primerencs, l’SO₂ es va relacionar amb una supervivència menor.

“Hem observat que la contaminació atmosfèrica no està relacionada amb tots els tipus de càncer de pulmó de la mateixa manera”, explica Michelle C. Turner, investigadora d’ISGlobal i autora principal de l’article. “Els nostres resultats reforcen la importància d’integrar la qualitat de l’aire local en els plans d’atenció sanitària, avaluant l’exposició ambiental de cada pacient per identificar riscos addicionals”, conclou Turner.

Referència

Diver, W. R., Teras, L. R., Deubler, E. L., Flanders, W. D., Wang, Y., Liang, D., Patel, A. V., & Turner, M. C. (2025). Association of ambient air pollutants with risk of lung cancer subtypes and survival after diagnosis. Environmental Pollution (Barking, Essex: 1987), 390(127456), 127456. https://doi.org/10.1016/j.envpol.2025.127456

La tesi, dirigida pel també investigador d’ISGlobal Mark Nieuwenhuijsen, avalua com les pràctiques de planificació urbana i del transport influeixen en les exposicions ambientals i, en conseqüència, en la salut de la població europea. Amb aquesta finalitat, Khomenko va analitzar una extensa base de dades que inclou informació de gairebé 1.000 ciutats, amb l’objectiu de quantificar els impactes en la salut associats a la contaminació atmosfèrica, el soroll ambiental i altres factors derivats de l’entorn urbà. A més, explora la configuració urbana i les relacions entre el disseny urbà, l’exposició ambiental i la salut, incorporant variables com les illes de calor urbanes o els espais verds.

L’estudi de la investigadora d’ISGlobal ha tingut un marcat caràcter aplicat i translacional. Una de les principals aportacions de la seva tesi ha estat el desenvolupament del portal de l’ISGlobal Ranking of Cities, una plataforma que ofereix informació accessible sobre els impactes en la salut associats a diferents exposicions ambientals. L’eina també inclou l’Healthy Urban Design Index (HUDI), un índex que avalua fins a quin punt la planificació urbana de les ciutats europees afavoreix la salut.

Abans de realitzar el doctorat amb ISGlobal i la UPF, Sasha Khomenko es va graduar en Ciències Biomèdiques a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i va obtenir un màster en Salut Global per la Universitat de Maastricht, on va començar a interessar-se per qüestions relacionades amb el medi ambient, el clima i la salut.

Amb aquest reconeixement, la Universitat Pompeu Fabra posa en valor la qualitat científica i la rellevància en polítiques públiques de la tesi doctoral, que contribueix a generar evidència per avançar cap a ciutats europees més saludables i sostenibles.

Els microorganismes presents a l’atmosfera —l’anomenat aerobioma— tenen un paper clau en els ecosistemes, el clima i la salut humana. Tanmateix, el seu estudi ha estat limitat per dificultats tècniques: les mostres d’aire solen contenir quantitats extremadament baixes d’ADN bacterià, fet que alentix els mètodes basats en la seqüenciació. Els detectors automàtics de bioaerosols han avançat en la identificació de pòl·lens, però fins ara no existia un mètode eficaç per distingir partícules microbianes en temps real, una limitació que dificulta la vigilància ambiental i la resposta ràpida davant amenaces biològiques o episodis de contaminació associats als bioaerosols.

Per aconseguir-ho, l’equip va adaptar un dispositiu comercial anomenat Rapid-E, substituint el seu làser original per un altre de 266 nm, capaç d’excitar —és a dir, fer emetre fluorescència— compostos característics dels bacteris. Posteriorment, van generar aerosols en laboratori que contenien cinc espècies bacterianes comunes en entorns urbans, simulant partícules que podrien trobar-se a l’aire ambiental. El dispositiu va analitzar cada partícula mesurant com dispersava la llum i quin tipus de fluorescència emetia —una mena d’“empremta òptica” de cada microorganisme—, i aquestes dades es van introduir en models d’aprenentatge automàtic entrenats per reconèixer patrons propis de cada espècie.

Precisió del 96,7% en la distinció entre partícules bacterianes i no bacterianes

Els resultats mostren que el sistema és capaç de distingir entre partícules bacterianes i no bacterianes amb una precisió del 96,7%, i d’identificar espècies bacterianes concretes amb una precisió mitjana del 69,2%, una fita notable atesa la petita mida i la complexitat de les partícules microbianes. També es va observar que el temps d’extinció de la fluorescència és el tret més útil per a la classificació, fins i tot per damunt de l’espectre o de la dispersió de la llum.

Segons Alejandro Fontal, primer autor de l’estudi i investigador d’ISGlobal: “Hem demostrat que és possible reconèixer bacteris a l’aire gairebé en temps real sense necessitat de recollir i processar mostres. Això obre noves possibilitats per a la vigilància ambiental i la recerca de l’aerobioma, un ecosistema fins ara molt poc explorat”.

Per la seva banda, Xavier Rodó, autor sènior de l’estudi i investigador ICREA a ISGlobal, destaca que “les millores introduïdes en aquest dispositiu podrien permetre en el futur una monitorització contínua i més fina dels bioaerosols, útil per anticipar riscos sanitaris, estudiar la dispersió de patògens o entendre millor les dinàmiques microbianes a escala global”.

El treball representa un pas important cap a sistemes de vigilància ambiental capaços de detectar microorganismes de l’aire de manera ràpida, automàtica i sense necessitat de processos de laboratori. En el futur, aquesta tecnologia podria aplicar-se a fongs, virus i altres components biològics de l’aire, així com donar suport a sistemes d’alerta precoç davant patògens transportats per aerosols, com el SARS-CoV-2, i complementar estudis climàtics i de qualitat de l’aire, ja que permet la separació diferencial d’hidrocarburs emesos per la combustió de vehicles. Altres possibles aplicacions inclouen la millora de la monitorització en entorns urbans, hospitals o infraestructures crítiques. L’equip subratlla, no obstant això, que caldrà validar el prototip i la tècnica en condicions reals i amb mescles complexes de partícules, més representatives de l’ambient.

Referència
Fontal, A., Borràs, S., Cañas, L., Pozdniakova, S., and Rodó, X. Laser-Induced Fluorescence coupled with Machine Learning as an effective approach for real-time identification of bacteria in bioaerosols. Atmospheric Measurement Techniques. 2025;18:7297–7313. https://doi.org/10.5194/amt-18-7297-2025

Des de l’inici de la pandèmia, la comunitat científica ha estudiat com respon l’organisme al SARS-CoV-2, centrant-se tant en els anticossos com en la resposta de les cèl·lules T. Avui dia, la majoria de la població presenta el que es coneix com a immunitat híbrida, és a dir, una combinació de vacunació i infecció. “Estudis previs han demostrat que la immunitat híbrida ofereix una protecció més gran que la vacunació o la infecció soles”, explica Carlota Dobaño, investigadora d’ISGlobal, “però quedava per aclarir si l’ordre d’aquestes exposicions alterava el resultat”.

Un conjunt de dades únic al llarg de quatre anys

L’estudi es va realitzar en professionals sanitaris de l’ICS Catalunya Central, un col·lectiu especialment exposat al SARS-CoV-2 al llarg de les diferents onades de la pandèmia. L’equip liderat per Dobaño va analitzar mostres de sang recollides de manera repetida entre 2020 i 2023 a 357 professionals sanitaris de la cohort CovidCatCentral. D’aquests, 160 van rebre la vacuna abans d’infectar-se i 197 es van infectar primer. Entre aquests últims, gairebé tots (el 98 %) es van infectar amb la variant original de Wuhan.

“Aquest seguiment prolongat ha fet possible disposar d’una base de dades sòlida i de gran rellevància per analitzar la resposta immunitària davant la COVID-19 al llarg del temps,” diu Anna Ruiz-Comellas, investigadora de l’ICS - IDIAP Jordi Gol, que va liderar el treball de camp. Gràcies a les proves serològiques periòdiques, va ser possible detectar tant infeccions simptomàtiques com asimptomàtiques. L’equip va avaluar les respostes d’anticossos i de cèl·lules T davant cinc antígens virals diferents.

Anticossos més potents davant Òmicron si la vacuna va ser la primera exposició

L’anàlisi mostra que, en comparació amb les persones que es van infectar primer, aquelles primer exposades al virus via la vacunació van desenvolupar nivells més alts d’anticossos IgG i IgA davant sis llinatges d’Òmicron, especialment contra el domini de unió al receptor de la proteïna Spike. Aquesta diferència es va anar reduint a mesura que les persones acumulaven més exposicions al virus.

“En canvi, qui es va infectar primer va desenvolupar una resposta de cèl·lules T lleugerament més forta, possiblement perquè va estar exposat a un repertori més ampli d’antígens o a càrregues virals més elevades”, assenyala Gemma Moncunill, investigadora d’ISGlobal i coautora sénior de l’estudi. Tot i això, els autors adverteixen que el nombre de participants avaluats per a la immunitat cel·lular era limitat, de manera que aquests resultats cal interpretar-los amb cautela.

La dinàmica dels anticossos es reflecteix en la protecció clínica

Aquestes diferències en la resposta d’anticossos també es van reflectir en la protecció clínica al llarg del temps. Les persones infectades primer van estar millor protegides a l’inici de la pandèmia, quan les variants circulants eren més similars a la variant original. No obstant això, amb l’arribada d’Òmicron, l’avantatge va canviar: qui s’havia vacunat primer va mostrar una major protecció davant infeccions postvacunació.

“Els nostres resultats aporten noves evidències que la primera exposició al SARS-CoV-2 mitjançant la vacunació reforça l’efecte protector de la immunitat híbrida a llarg termini”, conclou Otavio Ranzani, primer autor de l’estudi. En conjunt, l’estudi subratlla el paper de les campanyes de vacunació davant el SARS-CoV-2 a l’hora de generar una resposta immunitària sòlida davant l’aparició de noves variants.

Aquest estudi fa part del projecte europeu END-VOC, que busca donar suport a la resposta davant la COVID-19 i futures pandemies. 

Referència

Ranzani O., Martín Pérez C., Rubio R. et al. Primary SARS-CoV-2 exposure by vaccination or infection shapes immune responses to omicron variants among a Spanish cohort. Nat Commun (2025). https://doi.org/10.1038/s41467-025-67577-9

Les ciutats es podrien veure com a “aliades” per a la salut: concentren serveis sanitaris i educatius, i generen oportunitats econòmiques que poden millorar la qualitat de vida. Tanmateix, la vida urbana també exposa la població a factors ambientals nocius i a dinàmiques menys saludables, especialment en aquells entorns on predominen els cotxes.

Per comprendre aquest equilibri s’utilitza el concepte “exposoma urbà”. Aquest terme engloba totes les exposicions que una persona experimenta a la ciutat: des de factors físics i químics com la contaminació de l’aire, el soroll o la temperatura, fins a aspectes socials relacionats amb l’estil de vida. La combinació d’aquests factors pot influir en diferents dimensions de la salut infantil, inclosa la funció respiratòria.

L’exposoma urbà durant l’embaràs

L’embaràs és un període especialment sensible. Qualsevol alteració en l’entorn matern pot influir en el desenvolupament fetal, i per tant en la maduració pulmonar i en les funcions del sistema immunitari. 

“El nostre objectiu va ser avaluar la associació entre el conjunt d’exposicions urbanes durant l’embaràs –qualitat de l’aire, soroll, temperatura, humitat, presència d’espais naturals, nivell socioeconòmic i estil de vida– i les sibilàncies i les infeccions de les vies respiratòries en la infància”, explica Robin Mzati Sinsamala, doctorand del Departament de Salut Pública Global i Atenció Primària de la Universitat de Bergen, Noruega, i primer autor de l’estudi.

Per fer-ho, l’equip va analitzar dades de 1.032 mares i els seus fills i filles que formen part de la Cohort Barcelona Life Study (BiSC), seguits entre 2018 i 2021. En total, es van avaluar 44 factors de l’exposoma urbà mitjançant sistemes de monitoratge ambiental, anàlisis geoespacials i qüestionaris. Els episodis de sibilàncies i les infeccions respiratòries dels nadons es van registrar als 2, 6, 12 i 18 mesos de vida.

Efectes en les primeres etapes de la vida

Els resultats van indicar que les associacions entre l’exposició urbana prenatal i l’aparició de problemes respiratoris eren més fortes entre els 2 i els 12 mesos i més febles o inexistents als 18 mesos. Això suggereix que la relació entre l’exposició prenatal i la salut respiratòria seria més aguda durant els primers mesos de vida, però no es mantindria a llarg termini.

No tot en els entorns urbans és perjudicial: l’accés a espais verds durant l’embaràs i altres factors beneficiosos

El factor protector més consistent va ser la presència d’espais verds de menys de 5.000 m² a prop del domicili matern. Aquests solen ser més accessibles i utilitzats amb més freqüència, i sabem que poden reduir l’estrès, fomentar l’activitat física i afavorir el contacte social, així com l’exposició a agents microbians. No obstant això, un augment de l’exposició a al·lèrgens com el pol·len també pot generar efectes adversos.

Fer activitat física lleugera i tenir mascotes durant l’embaràs també es van relacionar amb un menor risc de sibilàncies i infeccions respiratòries en infants. L’exercici durant l’embaràs s’associa a molts beneficis, com ara la formació de nous vasos sanguinis a la placenta. Les possibles associacions beneficioses de tenir mascotes podrien explicar-se per la teoria de la higiene; una major diversitat microbiana durant els primers anys de vida podria ajudar a modular el sistema immunitari.

D’altra banda, la formació universitària i secundària de la mare es va associar de manera consistent amb un menor risc de sibilàncies i infeccions respiratòries.

El paper de la contaminació atmosfèrica, el soroll ambiental i la temperatura

L’exposició al diòxid de nitrogen (NO₂), a les partícules fines PM2,5, al soroll ambiental i a temperatures exteriors elevades durant l’embaràs es va associar amb un major risc de problemes respiratoris en la primera infància.

Tot i que l’alt nivell educatiu de la mare s’havia classificat com a factor protector, en estudiar els indicadors socioeconòmics del barri (com són una renda mitjana més alta o una proporció més gran de població amb estudis superiors), aquests es van relacionar amb una major probabilitat de patir problemes respiratoris en la infància. L’equip investigador va assenyalar que, en ciutats com Barcelona, aquestes zones “més acomodades” se situaven en àrees cèntriques amb molt trànsit, de manera que és difícil establir si el risc prové del perfil socioeconòmic del barri o de la contaminació atmosfèrica i el soroll que l’acompanyen.

“Els nostres resultats proporcionen informació valuosa que podria servir de base per desenvolupar intervencions de salut pública i mesures polítiques més eficaces, fet que en última instància conduiria a un major impacte en la salut de la població”, conclou Payam Dadvand, coordinador de la cohort BiSC i investigador a ISGlobal.

Referència

Sinsamala, R. M., Anguita-Ruiz, A., Basagaña, X., Foraster, M., Gascon, M., Llurba, E., Luo, C., Nieuwenhuijsen, M. J., Persavento, C., Rivas, I., Zhao, Y., Gómez-Roig, M. D., Sunyer, J., Marcon, A., Johannessen, A., & Dadvand, P. (2025). Holistic evaluation of the impact of pregnancy urban exposome on infant wheezing and chest infections: an outcome-wide approach. Environment International, 205(109900), 109900. https://doi.org/10.1016/j.envint.2025.109900

“És un honor rebre aquest doctorat, i encara més que sigui de la Democritus University of Thrace”, va afirmar Manolis Kogevinas. “La universitat porta el nom de Demòcrit, un dels filòsofs més materialistes de la Grècia antiga, que va proposar la teoria dels àtoms en una època en què no existien microscopis ni eines similars. A més, té un paper únic com a pont entre Orient i Occident, atesa la seva ubicació prop de les fronteres amb Turquia i Bulgària”.

Kogevinas ha mantingut una estreta relació professional amb la institució al llarg dels anys, incloent-hi col·laboracions amb el degà de la Facultat de Medicina, el professor Konstantinidis, que el considera un dels seus mentors. L’any 2024 va participar en una trobada científica a la regió d’Evros —patrocinada per la Presidència de la República Hel·lènica— centrada en el canvi climàtic i la salut després dels incendis més devastadors registrats a Europa en els darrers anys.

Una trajectòria dedicada a la salut pública

Segons la universitat, el doctorat honoris causa reconeix el conjunt de la seva trajectòria acadèmica, que inclou la recerca centrada en la promoció de la salut i la l’extensa carrera universitària. En el sistema acadèmic grec, ha ocupat càtedres a la Facultat de Medicina de Creta i a l’Escola Nacional de Salut Pública d’Atenes.

Kogevinas és autor de més de 850 publicacions científiques, ha dirigit 14 tesis doctorals i ha tutoritzat nombrosos investigadors i investigadores en etapes inicials de la seva carrera. La seva trajectòria inclou posicions a l’Agència Internacional per a la Investigació sobre el Càncer (IARC/OMS), a l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM) de Barcelona i la codirecció de CREAL (Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental). També ha estat president de la International Society of Environmental Epidemiology (ISEE) i director de l’European Educational Programme in Epidemiology (EEPE).

Recerca amb impacte en la societat

En els darrers anys, la seva recerca s’ha centrat en els efectes de la disrupció circadiana sobre la salut, combinant grans estudis epidemiològics amb enfocaments d’epidemiologia molecular i de l’exposoma. Al llarg de la seva carrera, Kogevinas ha mantingut un fort compromís amb la translació de l’evidència científica en polítiques de salut pública, participant en comitès d’experts de l’OMS i en panells europeus d’avaluació de la recerca.

Aquest doctorat honoris causa se suma a una sèrie de reconeixements internacionals rebuts per Kogevinas, entre els quals destaca el John Goldsmith Award de la International Society of Environmental Epidemiology (ISEE), que ell mateix considera especialment significatiu. Aquest guardó és el màxim reconeixement atorgat per la societat i és concedit per col·legues del camp de l’epidemiologia ambiental.

L’impacte sanitari de la COVID persistent dista molt d’haver acabat. Més enllà de les infeccions que continuen causant malaltia i morts arreu del món, milions de persones viuen amb conseqüències de salut duradores. A escala global, aproximadament 6 de cada 100 casos desenvolupen COVID persistent, cosa que equival a 400 milions de persones afectades i a un impacte econòmic anual d’un bilió de dòlars, és a dir, prop de l’1% de l’economia mundial.

“Els factors laborals s’han associat amb la incidència i la gravetat de la infecció per SARS-CoV-2. Però els determinants laborals de la COVID persistent es coneixen poc”, explica Kurt Straif, investigador d’ISGlobal i coordinador de l’estudi. Aquest buit de coneixement va motivar l’equip científic a explorar si els entorns i ocupacions laborals influeixen en el risc de COVID persistent, a partir de les dades de COVICAT, una cohort poblacional establerta a Catalunya a l’inici de la pandèmia.

L’anàlisi va incloure 2.054 persones adultes ocupades de la cohort COVICAT que havien tingut una infecció confirmada per SARS-CoV-2, tenien entre 18 i 70 anys a l’inici de l’estudi, havien respost a les tres enquestes de seguiment (2020–2023) i aportaven informació laboral completa. D’aquestes, 486 (23,7%) van desenvolupar COVID persistent. La majoria van presentar símptomes neurològics (64%), seguits dels musculoesquelètics (38%) i respiratoris (28%).

Principals factors de risc: qui són més vulnerables?

Entre els factors individuals associats a un major risc de COVID persistent s’hi van trobar ser dona, tenir un nivell educatiu baix, obesitat, multimorbiditat i haver experimentat infeccions per SARS-CoV-2 més freqüents o més greus. En canvi, la vacunació contra la COVID-19 abans de la infecció, haver passat la primera infecció durant l’onada Òmicron i una edat més avançada van actuar com a factors protectors.

L’ocupació també va aparèixer com un determinant fort i independent. Les persones amb feines considerades d’alt risc davant la COVID-19 tenien un 44% més de probabilitats de desenvolupar COVID persistent en comparació amb aquelles que treballaven en ocupacions de baix risc. Treballar presencialment en lloc de fer teletreball va augmentar el risc un 57%; l’ús infreqüent o inconsistent de mascaretes FFP2/FFP3 el va incrementar fins a un 52%; i desplaçar-se regularment en transport públic el va augmentar un 58%. El grup d’ocupacions amb més risc incloïa professionals sanitaris i de serveis socials, docents, personal de comerç minorista, transport i seguretat.

“Aquests resultats són coherents amb l’evidència internacional emergent i suggereixen diversos mecanismes pels quals les exposicions laborals poden influir en el desenvolupament del COVID persistent”, assenyala Sara de Matteis, investigadora de la Universitat de Torí i primera autora de l’estudi. Entre els possibles mecanismes s’hi inclouen una major exposició viral en professions amb alt contacte amb pacients o amb el públic, i una resposta immunitària debilitada a causa de demandes físiques elevades o estrès laboral.

Implicacions per a la prevenció i les polítiques públiques

Els resultats reforcen la necessitat de mesures en l’àmbit laboral, com ara l’ús adequat d’equips de protecció personal, mascaretes i estratègies per reduir el contacte estret, no només per prevenir la infecció, sinó també per mitigar-ne les conseqüències a llarg termini.

“Atès que els factors laborals són modificables, els nostres resultats indiquen que una gran part de la càrrega associada a la COVID persistent es podria evitar amb mesures específiques”, afirma Manolis Kogevinas, investigador d’ISGlobal i coautor de l’estudi. Les persones autores fan una crida a reforçar les campanyes de vacunació contra la COVID-19, proporcionar mascaretes FFP2/FFP3 i realitzar revisions de salut periòdiques per a ocupacions d’alt risc. També insten les autoritats polítiques a ampliar el reconeixement i la compensació del COVID persistent vinculat a l’àmbit laboral.

Aquest estudi és fruit de l’esforç conjunt d’ISGlobal, IGTP i la Universitat de Torí. Es basa en les dades de la cohort COVICAT, integrada al projecte GCAT—una gran cohort poblacional catalana coordinada per l’IGTP, que des del 2020, i en coordinació amb ISGlobal, du a terme un seguiment dedicat per avaluar els efectes a llarg termini de la COVID-19.

Referència

De Matteis S, Consonni D, Espinosa A, de Cid R, Blay N, Castaño-Vinyals G, Karachaliou M, Alba Hidalgo MA, Papantoniou K, Garcia J, Kogevinas M, Straif K. Occupational determinants of Long-COVID in the population-based COVICAT cohort. 2025. BMJ OEM. doi:10.1136/oemed-2025-EPICOHabstracts.140

La MASLD, abans coneguda com a malaltia del fetge gras no alcohòlic, s’estima que afecta més d’un terç de la població adulta mundial. La MASH, la seva forma més greu, és una de les principals causes de cirrosi, carcinoma hepatocel·lular (el tipus més comú de càncer de fetge), trasplantament hepàtic i mortalitat per causes hepàtiques. Malgrat la seva magnitud i la seva estreta relació amb l’obesitat i la diabetis tipus 2, la salut hepàtica ha rebut històricament poca atenció política en comparació amb altres MNT (com l’obesitat, la diabetis tipus 2, les malalties cardiovasculars i el càncer). Aquest estudi, coordinat per un consorci internacional de personal clínic, investigador i especialista en salut pública, busca reduir aquesta bretxa identificant les intervencions més cost eficaces, seguint el concepte de Best Buys introduït per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per reduir la càrrega de les MNT.

Un procés estructurat per prioritzar l’acció

Les investigadores i els investigadors van aplicar un procés Delphi modificat amb un panell divers de 321 persones expertes en hepatologia, salut pública, atenció primària, nutrició, endocrinologia, gastroenterologia i polítiques de salut, procedents de 85 països. Les persones participants van avaluar 15 intervencions que abasten educació, maneig clínic, prevenció, enfortiment dels sistemes de salut i polítiques. Per a cada intervenció es va revisar i sintetitzar l’evidència disponible. A més, es va analitzar si podien considerar-se quick buys, és a dir, mesures basades en l’evidència i cost eficaces capaces de generar un impacte en salut pública en un termini de cinc anys.

El resultat va ser un consens global sòlid. Les 15 intervencions van complir els criteris per a la seva priorització, encara que algunes es van considerar especialment urgents. Entre aquestes destaquen el maneig del sobrepès, l’obesitat i la diabetis tipus 2 en persones amb MASLD; la sensibilització de professionals sanitaris i pacients; el cribratge de fibrosi hepàtica; i la integració assistencial entre diferents perfils professionals. El cribratge rutinari de fibrosi hepàtica en persones amb diabetis tipus 2 va ser el quick buy més avalat (88%). Les participants i els participants també van subratllar la importància d’abordar els factors que impulsen la MASLD/MASH mitjançant reformes de l’entorn alimentari, educació sobre estils de vida i models comunitaris de prevenció, diagnòstic i atenció.

Per què és rellevant ara

L’estudi destaca l’augment ràpid de condicions metabòliques com l’obesitat i la diabetis tipus 2, que alimenten la creixent càrrega mundial de malaltia hepàtica. Moltes de les intervencions recomanades se solapen amb estratègies de prevenció ja existents davant les malalties cardiovasculars, la diabetis i altres MNT. Aquesta alineació ofereix una oportunitat eficient per als sistemes de salut: integrar la salut hepàtica és viable, basat en l’evidència, cost eficaç i pot reforçar la resposta global a les malalties no transmissibles.

“La manca de MASLD/MASH en les prioritats oficials de l’OMS per a les malalties no transmissibles limita l’impuls polític, l’assignació de recursos i el desenvolupament d’estratègies nacionals coordinades”, afirma Jeffrey Lazarus, responsable del Grup de Salut Pública Hepàtica d’ISGlobal i professor a la CUNY Graduate School of Public Health and Health Policy de Nova York. “En identificar intervencions que compleixen els criteris establerts per l’OMS, l’estudi ofereix als governs i als organismes internacionals una guia pràctica que pot aplicar-se immediatament.”

Missatge clau per a les persones responsables de polítiques

Les autores i els autors assenyalen que l’estudi mostra un consens global sòlid entre expertes i experts que un conjunt d’intervencions contra la MASLD/MASH compleix els criteris per ser considerat Best Buys per l’OMS. En proporcionar una priorització clara i basada en l’evidència, l’estudi pretén accelerar el progrés davant una amenaça sanitària important i encara poc reconeguda. Ofereix als governs eines pràctiques per reduir la càrrega de malaltia hepàtica i, al mateix temps, reforçar les estratègies de prevenció i control de les MNT a llarg termini.

El missatge és especialment rellevant per als països d’ingressos baixos i mitjans, on la prevalença de condicions metabòliques augmenta ràpidament mentre els recursos destinats a la salut hepàtica continuen sent limitats. Intervencions com integrar el cribratge en l’atenció primària i utilitzar proves reflex automàtiques en laboratoris, adoptar polítiques fiscals que fomentin entorns alimentaris més saludables i ampliar els programes comunitaris poden implementar-se a gran escala utilitzant infraestructures ja existents.

Referència

Lazarus, J V., Agirre-Garrido, L., White, T M., et al. Best buys for metabolic dysfunction-associated steatotic liver disease and metabolic dysfunction-associated steatohepatitis: a global Delphi study. Lancet Gastroenterol Hepatol. Dec 12, 2025. https://doi.org/10.1016/S2468-1253(25)00300-0

Després d’una breu benvinguda per part de Mark Nieuwenhuijsen, director científic de la distinció SO, i de Giulia Pollarolo, coordinadora del programa, la trobada es va obrir amb una conferència magistral de Silvia de Sanjosé, guardonada amb el Premi Jaume I 2025 en Recerca Clínica i Salut Pública. La seva intervenció va ser un potent exemple de recerca amb impacte: des de la identificació de les soques de VPH responsables de la majoria dels casos de càncer de coll uterí, fins a la contribució al desplegament d’una vacuna altament eficaç que ha arribat a milions de nenes, i la millora de les estratègies de cribratge en milers de dones en entorns amb recursos limitats.

Les sessions científiques van donar pas a excel·lents presentacions de doctorands i postdocs en el marc de les dues línies del programa: mecanismes moleculars i determinants de salut de les grans malalties, i coneixements i eines per a la resiliència en salut poblacional.

Els projectes de la Línia 1 van abastar des de recerca bàsica en interaccions hoste–patogen —incloent-hi estudis sobre vesícules extracel·lulars, biomarcadors de malaltia i anàlisis a nivell de cèl·lula única— fins a anàlisis multiómiques en cohorts per estudiar els efectes de les exposicions químiques múltiples en etapes primerenques de la vida, o l’impacte dels entorns urbans en la composició i funció del microbiota.

A la Línia 2, els projectes van destacar el desenvolupament de sistemes d’alerta precoç per a brots de dengue a l’Argentina i a la Mediterrània, així com una aplicació per a viatgers que prediu el risc individual de malalties infeccioses mentre genera dades valuoses per a la vigilància pandèmica. També es van presentar diagnòstics al punt d’atenció per al dengue i el Streptococcus del grup B, així com eines per predir la gravetat en pacients febrils. Un altre eix important va ser l’adaptació i mitigació davant el canvi climàtic, amb diversos projectes vinculats a CATALYSE, UBD policy, i al paper de la protecció social. Igualment, es van mostrar iniciatives de recerca participativa per reduir l’estrès tèrmic en treballadors agrícoles migrants, en altres ocupacions d’alt risc i en persones grans.

Aquesta sessió oferirà un espai de reflexió, aprenentatge i treball conjunt per identificar necessitats, explorar i co-crear solucions aplicables als diferents contextos i camps de recerca.

Programa

10:00 – 11:30h | Presentació: Diversitat i interseccionalitat als centres de recerca i universitats
Ponent: Simon Perera del Rosario (IBE-CSIC, PRISMA)

• Per què és important parlar de diversitat sexual i de gènere a l’acadèmia.
• Conceptes bàsics: LGTBIAQ+/queer, gènere, marc EDIA, interseccionalitat, etc.
• Bones pràctiques i indicacions: com aplicar la perspectiva de diversitat / LGTBIAQ+ a la recerca.
• Exemples de casos pràctics.

11:30 – 12:00h | Pausa cafè i networking

12:00 – 13:30h | Sessió de co-creació

• Presentacions breus d’experiències.
• Treball en grups.
• Posada en comú dels resultats de la reflexió.

Durant aquesta sessió, el públic reflexionarà en grups sobre les necessitats dels seus centres i camps de recerca respecte a LGTBIAQ+, i buscarà solucions conjuntes. Diverses persones compartiran breument les seves experiències i, posteriorment, s’incorporaran als grups de co-creació per enriquir el debat i co-crear solucions.

Per a participar, omple el formulari d’inscripció. 

La jornada s’iniciarà amb la presentació dels resultats del nostre projecte de cooperació a Bolívia, així com amb una explicació detallada de la recerca realitzada sobre els efectes dels incendis forestals en la salut de les comunitats amazòniques. L’estudi mostra les conseqüències sanitàries, socials i emocionals dels incendis, i posa en relleu les estratègies de resiliència comunitària davant la pèrdua de territori i de biodiversitat.

A partir d’aquesta experiència, s’obrirà un diàleg internacional entre Maputo, Bolívia i Barcelona per explorar com les polítiques públiques locals, el món acadèmic i la cooperació poden oferir respostes concretes als reptes globals vinculats amb la salut planetària, el canvi climàtic i la justícia ambiental.

Ponents

• Shannon O'Brien (ISGlobal)
• Alice Magaia de Abreu (Consellera de Salut i Qualitat de vida de Maputo)
• Cremildo Cau (Universitat Joaquim Chissano de Moçambic)
• María Angélica Toro (Coordinadora de Medicus Mundi Mediterrània a Riberalta, Bolívia)

Modera: Laia Soldevila (editora del diari Crític)

Projecció del documental Don Benjamín

La jornada conclourà amb la projecció del documental Don Benjamín, una producció pròpia que narra la història d’un home i la seva família en la seva lluita per protegir l’entorn de la desforestació.

Aquest espai vol fomentar el diàleg entre la recerca, les polítiques públiques i la societat civil entorn dels grans reptes de salut i medi ambient, amb la mirada compartida de Maputo, Bolívia i Barcelona.

Entrada gratuïta amb reserva prèvia. Places limitades.

“Aquests actes serveixen per celebrar-nos”, va afirmar satisfeta la presidenta de WGH Spain, Neus Rosell, davant del públic que omplia la sala Lidera, cedida per BCN Activa.

Barreres lingüístiques, culturals, socials i laborals

Layla Bellach Elkasimi va recordar com, sent encara una nena a Madrid, havia d’acompanyar la seva mare al metge per fer de traductora, fins i tot si la consulta era ginecològica. Avui, com a traductora professional i mediadora intercultural de l’ONG Salut entre Cultures, continua explicant tràmits complexos, com els consentiments informat, a dones que afronten la doble vulnerabilitat de ser dones i migrants. Per això reclama més facilitats.

De esquerra a dreta: Stella Evangelidou, Layla Bellach Elkasimi i Angela Amankwaa Gymfi.

Però les dificultats van molt més enllà de l’idioma. Les ponents van explicar com els estereotips sobre la sexualitat de les dones migrants són habituals, com es minimitza el seu dolor i com també se les infantilitza. A això se suma que la precarietat laboral i econòmica, juntament amb el racisme institucional, l’estigmatització i l’aïllament, incrementen els riscos d’ansietat i depressió. “No hi ha salut mental sense justícia social”, va recordar Stella Evangelidou, investigadora en salut mental global i psicòloga transcultural a ISGlobal.

A més, van subratllar els obstacles legals per obtenir la targeta sanitària o contractar una assegurança privada, com va explicar Angela Amankwaa Gymfi, professional sanitària.

“Som un col·lectiu malalt”: la realitat de Las Kellys

Especialment dolorós va ser el testimoni de Vania Arana, fundadora i líder del sindicat Las Kellys Catalunya: “Les cambreres de pis som un col·lectiu malalt. El 90% tenim alguna malaltia crònica i cada vegada a una edat més primerenca”. Va denunciar que les condicions laborals empitjoren, amb exigències que arriben a les 20-25 habitacions en jornades de 6 hores. Als seus 58 anys i amb diverses patologies, va resumir: “Quan ets jove t’exprimeixen i quan ets gran et tiren”.

Aprendre de les comunitats migrants

L’última intervenció va ser la de Bombo Ndir Fall, presidenta de l’Associació de Dones Immigrants Subsaharianes i activista en drets humans, feminisme i antirracisme, reconeguda amb la Creu de Sant Jordi 2023: “Hem de posar-nos dretes. Els professionals sanitaris s’han d’acostar a les comunitats migrants, també per aprendre dels seus sabers, que a l’Àfrica són orals”, va destacar.

L’acte també va proposar un divertit "Pasapalabra" amb membres de WGH i va concloure amb un aperitiu per afavorir trobades i teixir noves aliances, fonamentals per seguir avançant.

Efectes immediats de la retirada

La caiguda del finançament internacional ja es reflecteix en el conjunt de la resposta global a les grans epidèmies. La reducció d’aportacions per part de donants clau frena l’expansió de tecnologies recents, limita la capacitat dels programes nacionals per mantenir les cobertures de tractament i dificulta l’enfortiment de sistemes de salut que depenen d’aquests fons per sostenir recursos humans, laboratoris, cadenes de subministrament i sistemes de dades.

La incertesa pressupostària compromet avenços que han permès salvar més de 70 milions de vides; han reduït la transmissió de mare a fill en un 73% a escala mundial i han evitat 20 milions de noves infeccions des de la creació de mecanismes multilaterals com el Fons Mundial.

Prioritats identificades per al VIH

Durant la jornada es van identificar quatre línies d’acció prioritàries: millorar la prevenció amb noves eines com els injectables d’acció prolongada, com el Lenacapavir; avançar cap a l’eliminació de la transmissió mare-fill; adaptar els sistemes sanitaris a una població amb VIH que viu més anys; i consolidar sistemes d’informació digital que requereixen finançament estable.

Un Fons Mundial clau i països de renda mitjana en tensió

El Fons Mundial continua sent una peça central de l’arquitectura sanitària global i avança cap a models més integrats i centrats en l’atenció primària, amb l’objectiu de reduir la fragmentació i reforçar la sostenibilitat dels programes.

Tanmateix, els països de renda mitjana afronten dificultats creixents: sense accés a llicències que abaratin innovacions i amb una cooperació internacional minvant, mantenir programes essencials esdevé més complex. Malgrat que molts països mostren un creixement econòmic, encara no arriben a compromisos com el de destinar el 15% del pressupost nacional a salut.

Quan el progrés s’atura, la desigualtat avança

L’estancament en la lluita contra el VIH i la malària colpeja amb més força els grups més vulnerables —nens petits, dones embarassades, adolescents i poblacions estigmatitzades— mentre les retallades internacionals, especialment dels Estats Units, posen en risc la resposta del Fons Mundial i l'estabilitat de sistemes de salut ja fràgils.

El paper d’Espanya

Enmig d’aquesta conjuntura, Espanya eleva la seva contribució al Fons Mundial de 130 a 145 milions d’euros, un gest que reforça el seu paper en el debat internacional i la seva capacitat per facilitar coalicions per a la reforma del sistema de salut global.

La trobada va evidenciar que el futur de la salut global depèn de les decisions que s’estan prenent ara mateix. La ciència ha demostrat què funciona, però la manca de finançament amenaça de revertir avenços històrics. Espanya té l’oportunitat de contribuir a mantenir el compromís internacional i promoure solucions que permetin que els progressos assolits no retrocedeixin.

Aquesta crònica ha estat redactada a partir del text original de Lalama Jabby i Laura Agúndez.

Entrevistamos a Carlos Sandino Aucan Melin Vera, mapuche, mestizo y profesor, quien nos hablará de cómo la educación, la interculturalidad y los saberes ancestrales mapuches pueden guiarnos hacia una comprensión decolonial del conocimiento. Compartirá escenario con una performance, realizada exclusivamente para este encuentro, que activará la imaginación.

A cargo de:

Carlos Sandino Aucan Melin Vera, mapuche mestizo, descendiente de la diáspora de su pueblo, profesor y doctorando en educación en la Universidad Autónoma de Barcelona.

Laura Chica Castells, técnica de Análisis de Políticas de cambio climático y salud en el Instituto de Salud Global de Barcelona.

Carlo Sella y Carlo Galiero, Asociación Arraiga, compañía de arte performativo especializada en artes comprometidas socialmente.

Presentado y moderado por:

Nabila Mella, técnica de impacto en el Instituto de Salud Global de Barcelona.

Evento coorganizado con la Fundación "la Caixa"

ENTRADA GRATUITA CON RESERVA

Duración aproximada de la actividad: 120 min

Aforo limitado

L’acord estableix un marc de cooperació en àrees científiques i tècniques d’interès comú entre ambdues entitats, com ara les malalties infeccioses, les resistències antimicrobianes o l’impacte del canvi climàtic en la salut. També preveu la identificació d’oportunitats de desenvolupament de projectes conjunts de recerca, tant a escala nacional com internacional, així com l’organització d’activitats conjuntes destinades a destacar la importància de la recerca i el desenvolupament en salut global a Espanya. El conveni, alhora, inclou l’impuls d’aliances per establir relacions a llarg termini amb projectes científics i institucionals.

Amb motiu de la signatura, Quique Bassat, director general d’ISGlobal, ha visitat la seu de GSK a Tres Cantos, on ha tingut l’oportunitat de visitar el Centre d’R+D de Salut Global de la companyia; un centre amb més de 30 anys de trajectòria, líder internacional en la recerca de solucions davant de malalties d’alta incidència -com la malària o la tuberculosi- que afecten de manera desproporcionada les poblacions més vulnerables.

"La col·laboració entre institucions científiques i actors del sector biofarmacèutic és essencial per accelerar la generació de coneixement i el desenvolupament de solucions que abordin els reptes més urgents en salut global", ha declarat Bassat. "Aquest acord ens permetrà avançar amb més solidesa i contribuir de manera tangible a millorar la salut de les poblacions més vulnerables".

Cristina Henríquez de Luna, presidenta de GSK Espanya, per la seva banda, ha assenyalat que "aquest acord representa una oportunitat única per intensificar la col·laboració científica i institucional, situant la salut global al centre de l’agenda social del nostre país i promovent-ne el reconeixement com a actiu estratègic per a Espanya. Fer-ho de la mà d’una entitat del lideratge i prestigi d’ISGlobal és un motiu d’orgull per a GSK".

El Centre d’R+D de GSK a Tres Cantos compta, entre altres instal·lacions, amb diversos laboratoris del nivell de bioseguretat BSL-3 d’alta contenció biològica, on es treballa amb agents biològics capaços de provocar infeccions greus i potencialment mortals, però per als quals actualment existeixen tractaments o mètodes de prevenció eficaços. Unes instal·lacions que pròximament es veuran complementades amb un nou laboratori de màxima bioseguretat (BSL-4, Biosafety Level 4), pioner al nostre país i que permetrà investigar, amb les màximes condicions de bioseguretat, patògens que poden causar malalties greus i per als quals actualment no existeixen tractaments o mètodes de prevenció efectius, com ara la tuberculosi multiresistent.

GSK investiga en àrees com les malalties infeccioses, la immunologia, les malalties respiratòries o l’oncohematologia, situant la salut global com una de les seves àrees estratègiques. Aquest lideratge ha estat possible gràcies a fites com la primera vacuna contra la malària recomanada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), un compost d’una sola dosi per a la cura radical de la malària per Plasmodium vivax o col·laboracions en consorcis internacionals per accelerar el desenvolupament d’antibiòtics contra la tuberculosi.