L’informe ofereix una visió de la situació actual a Catalunya des de tres perspectives complementàries: la recerca, l’atenció sanitària i l’experiència de les persones afectades. En integrar aquestes tres mirades, el document identifica alguns dels principals obstacles i proposa prioritats concretes per millorar el coneixement, l’atenció i el suport a les persones que viuen amb COVID persistent.

Una càrrega encara difícil de quantificar

La COVID persistent pot afectar múltiples òrgans i manifestar-se amb una gran varietat de símptomes, entre els quals hi ha fatiga, dificultats cognitives o “boira mental”, problemes en la regulació de funcions com la freqüència cardíaca i la pressió arterial, i empitjorament dels símptomes després de l’exercici. La seva heterogeneïtat, juntament amb l’absència d’eines diagnòstiques específiques, fa que aquesta afecció sigui especialment difícil de diagnosticar i tractar.

Les dades de la cohort poblacional COVICAT mostren que aproximadament el 23% de les persones infectades amb SARS-CoV-2 durant les primeres etapes de la pandèmia van desenvolupar símptomes que van durar almenys tres mesos. Entre les persones afectades el 2021, el 56% continuava presentant símptomes dos anys després.

A partir dels casos confirmats i de la prevalença observada a la cohort COVICAT, el grup d’experts estima que almenys 92.000 persones haurien desenvolupat COVID persistent a Catalunya al gener de 2021. Amb l’augment de les infeccions, aquesta xifra hauria assolit un mínim de 176.000 casos el juliol de 2022, tot i que només uns 14.000 casos consten registrats al sistema sanitari. Tenint en compte les estimacions sobre les infeccions posteriors, la incidència amb les variants Òmicron i la recuperació parcial d’alguns casos, actualment més de 250.000 persones podrien presentar símptomes compatibles amb COVID persistent. El grup expert adverteix que les dades disponibles permeten estimar l’ordre de magnitud del problema, però no determinar amb precisió l’abast actual.

“Tot i que el risc de desenvolupar COVID persistent ha disminuït gràcies a la vacunació i a l’aparició d’Òmicron, desenes de milers de persones continuen vivint amb les seves conseqüències. La gran diferència entre els casos estimats i els registrats mostra que queda molt per fer per millorar el diagnòstic i el seguiment”, afirma Lourdes Mateu, directora del programa COVID persistent al Hospital Germans Trias i Pujol, i coautora del informe. 

Atenció limitada i recerca fragmentada

L’informe identifica mancances importants tant en la recerca com en l’atenció sanitària. A Espanya, la recerca sobre COVID persistent ha depès en gran mesura de convocatòries competitives generals o europees, en lloc de comptar amb un programa nacional específic com als Estats Units o l’Alemanya. Això limita la capacitat d’establir grans cohorts, fer seguiments a llarg termini i dur a terme assaigs clínics.

L’accés a una atenció especialitzada també és limitat. Segons l’informe, actualment Catalunya només disposa d’una unitat multidisciplinària de COVID persistent, a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. Altres serveis especialitzats creats durant les primeres etapes de la pandèmia han deixat de funcionar, mentre que alguns models locals que han donat bons resultats no s’han estès a altres territoris. Aquesta situació contribueix a generar desigualtats territorials en l’accés a l’atenció.

Més enllà de les conseqüències per a la salut

L’informe també incorpora l’experiència de les persones que viuen amb la malaltia, a través del col·lectiu d’afectades i afectats persistents per la COVID-19. Assenyalen dificultats per obtenir el reconeixement de la malaltia i una atenció adequada, barreres geogràfiques i econòmiques, problemes per mantenir la feina o reincorporar-s’hi i dificultats per accedir a la discapacitat i protecció social. També destaquen l’impacte psicològic de la incertesa prolongada i la manca de reconeixement dels seus símptomes.

Des de les primeres etapes de la pandèmia, les organitzacions de persones afectades han tingut un paper important en el suport a les persones afectades, la definició de prioritats de recerca, el reclutament per als estudis, la difusió de resultats científics i el diàleg amb professionals sanitaris i responsables polítics. “Per a moltes persones, la COVID persistent afecta la seva capacitat per treballar, tenir cura de la família i participar en la vida quotidiana. Per tant, un suport social i laboral adequat també ha de formar part de la resposta”, afirma Silvia Soler, representant del col·lectiu i coautora del informe.

Establir prioritats d’acció

L’informe proposa mesures concretes que es poden començar a aplicar des d’ara, com reforçar la recerca i la identificació de biomarcadors; millorar el diagnòstic, el registre i el seguiment des de l’atenció primària; i facilitar el reconeixement de la discapacitat i les adaptacions laborals per a les persones afectades.

“Queda clar que els reptes en l’àmbit de la recerca, l’atenció sanitària i el suport social estan estretament interconnectats. L’objectiu d’aquest informe no és només descriure mancances, sinó també identificar prioritats realistes que ajudin a millorar la resposta a la COVID persistent a Catalunya”, assenyala Silvia de Sanjosé, investigadora d’ISGlobal i coordinadora del GCMSC.

Referència:

COVID persistent: estat de la qüestió, reptes i perspectives des del territori a Catalunya 2026. Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment Científic de la COVID-19 (GCMSC). Septembre 2026.

In recent years, the paradigm of health research has undergone an interesting shift, moving from a traditional top-down approach to one that aims to actively engage patients, citizens, and communities as co-creators of knowledge.

This participatory model democratises science and enhances the relevance, impact, and sustainability of health research. However, the transition from aspiration to systemic change presents complex institutional, methodological and practical challenges. This workshop offers a comprehensive journey from theory to practice, structured around broad disciplinary areas rather than siloed methodologies. We will have expert presentations across global health, environmental, clinical, and translational research, as well as interactive World Café sessions, where participants will collectively explore the opportunities, barriers, ethical considerations, and institutional conditions required for meaningful participatory research. The insights generated throughout the day will inform the development of an institutional position paper, outlining shared principles, priorities, and practical recommendations for embedding participatory approaches across the health research ecosystem.

Whether you are a researcher, community advocate, patient, or policy maker, this event provides a unique platform to learn from inspiring practices, share insights and build synergies. We aim to leave participants with the understanding that health research should not only be conducted for society, but also in partnership with it.

REGISTER NOW

Registration is open to staff from all research centres. Places will be allocated on a first-come, first-served basis, with priority given to staff from ISGlobal and IDIBAPS, followed by researchers from CRACS centres. Applications from other centres will be accepted subject to availability.

Speakers

• Vincent Dumez, Former Co-Director, Centre of Excellence on Partnership with Patients and the Public (CEPPP); and Former Co-Director, Patient Collaboration and Partnership Directorate, Faculty of Medicine, Université de Montréal (Canada)
• Dra. Rosa Arias, Director, Science for Change
• Dr. Danielle Marie Agnello, post-doc researcher, University of Copenhagen
• Professor Sarah Lebeer, ISALA Principal Investigador, University of Antwerp

With the support of the Centre of Excellence Severo Ochoa Programme (CEX 2023-001290-S) funded by MCIN/AEI/ 10.13039/501100011033.

L’estudi, liderat per Maria Carolina Florian, investigadora al programa de Medicina regenerativa de l’Institut d’Investigació Biomèdica Bellvitge (IDIBELL) i professora investigadora ICREA, i Paula Petrone, investigadora del Barcelona Supercomputing Center—Centre Nacional de Supercomputació (BSC) i de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, presenta ChromAgeNet, una eina basada en intel·ligència artificial que identifica patrons associats a l’envelliment en imatges de microscòpia de cèl·lules mare hematopoètiques mitjançant l’anàlisi de l’organització tridimensional de la cromatina, el material format principalment per ADN i proteïnes que es troba al nucli cel·lular, que empaqueta l’ADN i regula quins gens estan actius, determinant en última instància la identitat i la funció de la cèl·lula.

El treball ha estat una part central de la tesi doctoral de Pablo Iañez, investigador d’ISGlobal, i combina coneixements especialitzats en biologia de les cèl·lules mare, envelliment, anàlisi d’imatges i intel·ligència artificial. Els resultats s’han publicat a Aging Cell, una revista científica internacional de referència en el camp de la recerca sobre l’envelliment.

Per desenvolupar el model, els investigadors van analitzar imatges tridimensionals de nuclis de cèl·lules mare hematopoètiques de ratolí, tenyides amb DAPI, una tècnica senzilla i àmpliament utilitzada per visualitzar l’ADN. Utilitzant una xarxa neuronal convolucional — un tipus de model d’intel·ligència artificial dissenyat per analitzar imatges — ChromAgeNet va aprendre a distingir cèl·lules joves de cèl·lules envellides.

Basat en l’aparença del nucli, el model va demostrar una probabilitat del 77% de distingir correctament les cèl·lules en dos grups, superant fins i tot un model d’aprenentatge automàtic basat en característiques de la cromatina prèviament definides pels investigadors.

Detecta allò que l’ull no veu

Un dels aspectes rellevants del treball és que les diferències associades a l’envelliment no són necessàriament visibles a simple vista en imatges microscòpiques. L’envelliment de les cèl·lules mare és un procés heterogeni i els canvis en l’arquitectura del nucli poden ser molt subtils. ChromAgeNet permet, però, identificar combinacions de característiques de cromatina espacial que contenen informació sobre l’estat d’envelliment de les cèl·lules.

A més, els investigadors van analitzar el rendiment del model per determinar quines característiques específiques de les imatges són més útils per distingir les cèl·lules joves de les cèl·lules envellides. Aquesta anàlisi va identificar, entre altres factors, l’entropia de la cromatina, l’heterocromatina situada a la perifèria del nucli i certs condensats de cromatina com a característiques predictives de l’estat associat a l’edat.

Conèixer quins elements de l’organització de l’ADN utilitza el model per fer les seves prediccions ens permet anar més enllà d’una simple classificació entre cèl·lules joves i envellides i proporciona informació sobre les característiques de l’arquitectura nuclear associada a l’envelliment. Aquest enfocament pot complementar altres biomarcadors d’edat, com els anomenats rellotges epigenètics, que estimen l’edat biològica basant-se en certs canvis químics de l’ADN, inclosos els relacionats amb la metilació.

Una nova manera de buscar estratègies de rejoveniment

L’equip també va explorar el potencial de ChromAgeNet com a eina de cribratge per a tractaments capaços de modificar característiques associades a l’edat. Com a prova de concepte, el model es va aplicar a cèl·lules mare hematopoètiques envellides tractades amb diferents fàrmacs epigenètics per avaluar si aquests tractaments produïen canvis en l’organització de la cromatina compatibles amb un estat més jove.

Aquests resultats no demostren que els tractaments tinguin cèl·lules funcionalment rejovenides, però sí que mostren el potencial de ChromAgeNet com a eina per detectar canvis associats a l’edat en resposta a diferents intervencions i explorar possibles estratègies de rejoveniment.

L’ús de DAPI, una tinció de baix cost fàcil d’incorporar als protocols de microscòpia, juntament amb el petit nombre de paràmetres del model, facilita la seva possible aplicació en fluxos de treball de microscòpia d’alt rendiment, sistemes que permeten analitzar grans quantitats de mostres. Això podria contribuir en el futur a estudiar un gran nombre de compostos i accelerar la identificació de candidats per a estratègies de rejoveniment cel·lular.

Com a part del treball, els investigadors també han posat a disposició de la comunitat científica un conjunt de dades d’imatges tridimensionals de cèl·lules mare hematopoètiques, juntament amb ChromAgeNet. Aquest recurs pot facilitar el desenvolupament i la validació de noves eines computacionals per estudiar l’envelliment d’aquestes cèl·lules, un àmbit per al qual actualment hi ha pocs conjunts de dades d’imatge públics disponibles.

En conjunt, l’estudi demostra que l’organització tridimensional de l’ADN conté informació quantificable sobre l’envelliment de les cèl·lules mare sanguínies i que la intel·ligència artificial pot ajudar a extreure aquesta informació d’imatges microscòpiques. Així, ChromAgeNet proporciona una nova eina per estudiar l’envelliment cel·lular i explorar possibles estratègies per preservar o recuperar les funcions de les cèl·lules mare hematopoètiques de manera més ràpida i escalable.

Referencia

Pablo Iáñez Picazo, Eva Mejía-Ramírez, Dario Di Bari, Elena Vitali, Maria Carolina Florian, Paula Petrone. Deep learning predicts hematopoietic stem cell aging from 3D chromatin images. Aging Cell, 2026. https://doi.org/10.1111/acel.70656

Un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i la Universitat de Basilea proposa un nou marc per estandarditzar aquest procés. El mètode s’ha desenvolupat perquè es pugui aplicar a diferents tipus de dades digitals de salut i s’ha posat a prova amb dades sobre activitat caminant i marxa de 2.181 persones. L’estudi s’ha publicat a npj Digital Medicine.

Els dispositius digitals permeten registrar paràmetres de salut amb una freqüència i durant períodes de temps que fins fa pocs anys eren difícils d’assolir. Tanmateix, tenir més dades no implica necessàriament disposar de més bona informació. Per poder utilitzar-les en recerca o en la pràctica clínica, cal decidir quina part d’aquestes dades és rellevant i com resumir-la. Aquestes decisions poden influir en la interpretació posterior dels resultats.

Actualment no existeixen guies acceptades internacionalment que estandarditzin com s’han d’agregar les dades digitals contínues d’alta resolució, ni tan sols hi ha consens sobre la terminologia utilitzada per descriure aquest procés. Una revisió prèvia citada per l’estudi va trobar, per exemple, que més de la meitat dels estudis analitzats amb dispositius mòbils no especificaven quines restriccions havien aplicat a les dades.

Un procés en tres passos

Per abordar aquest problema, l’equip investigador va recórrer a un procés estructurat de consens entre especialistes, en què 16 experts de diferents disciplines van fer diverses rondes de propostes, valoració i discussió fins a arribar a un acord. Hi van participar especialistes en desenvolupament i avaluació de sensors i algoritmes, biomecànica, epidemiologia, estadística i diferents àrees clíniques.

“El marc que proposem segueix tres etapes. Primer identifiquem les possibles maneres de resumir les dades tenint en compte la seva validesa tècnica, la seva interpretació clínica, la mida de la mostra i la seva distribució. Després avaluem estadísticament fins a quin punt les mesures resultants són estables dins d’una mateixa persona i permeten distingir entre grups rellevants. Finalment, els especialistes comparen aquests resultats amb l’evidència existent, les guies internacionals disponibles i consideracions pràctiques per seleccionar les mesures més adequades”, explica Sarah Koch, primera autora de l’estudi i investigadora de la Universitat de Basilea i ISGlobal.

Més de 2.000 persones monitoritzades durant una setmana

Per comprovar el funcionament del marc, els investigadors el van aplicar a dades del projecte europeu Mobilise-D. L’anàlisi va incloure 2.181 persones, entre les quals hi havia participants amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), esclerosi múltiple, malaltia de Parkinson, fractura proximal de fèmur i insuficiència cardíaca, a més de controls sans. Els participants van portar durant set dies un sensor que registrava la seva mobilitat en condicions de vida real.

L’equip va partir de set mesures relacionades amb caminar i anar a pas de marxa —entre les quals hi havia el nombre de passos, la velocitat en caminar, la longitud de la gambada, la cadència o la durada dels períodes caminant— i va avaluar diferents maneres d’agregar-les. El procés va permetre seleccionar finalment 24 indicadors de mobilitat agregats a escala diària i setmanal, relacionats tant amb la quantitat i els patrons d’activitat caminant com amb característiques de la marxa.

“Fins i tot en aplicar-lo a poblacions amb problemes de mobilitat molt diferents entre si, vam obtenir indicadors clínicament interpretables i estadísticament estables, que es poden utilitzar per comparar diferents individus o una mateixa persona amb si mateixa al llarg del temps. A més, el marc no està dissenyat únicament per analitzar la mobilitat: la seva estructura es pot adaptar a altres paràmetres de salut registrats de manera contínua i durant períodes prolongats, com ara el pols o la temperatura”, assenyala Judith Garcia-Aymerich, sotsdirectora d’ISGlobal i última autora de l’estudi.

Referència

Koch S, Buekers J, Alvarez P, Becker C, Bonci T, Carsin AE, Caulfield B, Cobo I, Del Din S, Demeyer H, Frei A, Hausdorff JM, Ionescu A, Aminian K, Klenk J, Lemos-Portela J, Marchena J, Maetzler W, Micó-Amigo E, Piraino P, Singleton D, Sverdlov O, Troosters T, Rochester L, Garcia-Aymerich J. Aggregation Framework for Continuous Digital Health Measures and Application to Walking Activity Data. Nature Digital Health. 2026. https://doi.org/10.1038/s41746-026-03222-z

Durant un matí, de 10 h a 14 h, investigadors, investigadores i altres professionals dels centres de recerca del PRBB compartiran el seu dia a dia amb el públic. 

Et proposem passar una bona estona, viure la ciència, entrar en espais que habitualment no són accessibles al públic, descobrir una gran infraestructura emblemàtica de la ciutat i conversar amb les persones que hi treballen.

Consulta més informació i reserva la teva entrada. 

Activitats d'ISGlobal

Espais verds i salut. L'urbanisme afecta la nostra salut?

En aquesta estació coneixerem la recerca que duem a terme sobre els espais urbans i descobrirem com l’entorn on vivim pot influir en la nostra salut i benestar.

• Dinamitzen: Claudia Sanz i Raül Toran (Unitat de Cultura Científica d'ISGlobal)

Exposició fotogràfica Els confins de l'emergència climàtica - Mirades davant del canvi climàtic: Barcelona i el Sahel

Part del projecte "Clima, Salut i Migracions", impulsat per ISGlobal i la Coordinadora d’Associacions Senegaleses de Catalunya. L’exposició es podrà visitar en un espai de recorregut lliure, obert i accessible a tothom.

Una malaltia desatesa amb poques opcions de tractament

La infecció per Trypanosoma cruzi  afecta més de set milions de persones a tot el món, principalment a l’Amèrica Llatina, i actualment també és un problema de salut pública als Estats Units, Europa i el Japó. Entre el 30% i el 40% de les persones infectades desenvolupen la malaltia de Chagas, que pot provocar complicacions cardíaques o digestives greus, però menys de l’1% rep diagnòstic i tractament. Els dos únics fàrmacs disponibles, el benznidazol i el nifurtimox, s’administren seguint pautes establertes fa més de 50 anys que causen sovint efectes secundaris, i fins al 31% dels pacients abandona el tractament abans d’hora.

Sis estratègies de tractament comparades durant tres anys

“TESEO és el primer assaig clínic aleatoritzat que compara directament el benznidazol i el nifurtimox en les mateixes condicions, amb un seguiment de tres anys per detectar el paràsit a la sang mitjançant PCR”, explica Igor Almeida (UTEP), coautor sènior de l’estudi, juntament amb Joaquim Gascón (ISGlobal) i Faustino Torrico (CEADES).

Aquest assaig de fase 2b va incloure 450 adults de tres centres de Bolívia, assignats aleatòriament a sis grups: tres pautes de benznidazol (la pauta estàndard de 60 dies, 30 dies i 90 dies) i tres de nifurtimox (la pauta estàndard de 60 dies, 30 dies i 90 dies). L’equip investigador va registrar els esdeveniments adversos relacionats amb el fàrmac i va analitzar la presència d’ADN del paràsit a la sang dels participants mitjançant qPCR durant tres anys.

Menys efectes secundaris amb 30 dies de benznidazol

La pauta de benznidazol de 30 dies va reduir significativament els efectes secundaris: el 37% dels participants va presentar algun esdeveniment advers relacionat amb el fàrmac, en comparació amb el 60% dels que van seguir la pauta estàndard, fet que representa una reducció de gairebé el 40%. La pauta més curta també va ser més fàcil de completar: el 83% dels pacients va completar el tractament sense interrupcions, en comparació amb el 60% dels que van seguir la pauta estàndard. La majoria dels efectes secundaris es van produir durant les dues primeres setmanes, amb independència de la durada del tractament, i gairebé tots es van resoldre.

Sense comprometre l’eficàcia

Tres anys després del tractament, el paràsit continuava sent indetectable a la sang del 94% dels participants del grup de 30 dies, en comparació amb el 95% del grup que va seguir la pauta estàndard, de manera que es va complir el criteri de no-inferioritat establert prèviament. Així, la pauta de 30 dies va oferir el millor equilibri entre beneficis i riscos de les sis estratègies avaluades. Les pautes de nifurtimox van ser, en general, menys eficaces, amb una eficàcia d’entre el 81% i el 90%.

La Unitat de Bioestadística i Gestió de Dades d’ISGlobal va liderar tot el cicle de dades en què es basa l’estudi, des de la captura i el processament fins a l’anàlisi, la interpretació i la preservació de les dades. També va donar suport al comitè independent responsable de la seguretat dels pacients.

“El millor perfil de seguretat de la pauta curta de benznidazol, combinat amb una única presa diària, podria augmentar considerablement la proporció de pacients que completen el tractament”, afirma Gascón. A més, la pauta de 30 dies utilitza una quarta part de la quantitat de fàrmac: “Podem tractar quatre pacients amb la mateixa quantitat de fàrmac que abans utilitzàvem per tractar-ne un”, afegeix Torrico.

L’equip investigador adverteix que calen assaigs de fase 3 més amplis per confirmar aquests resultats abans que la pauta de 30 dies es pugui incorporar a les guies de tractament. Les persones que actualment reben tractament per a la malaltia de Chagas han de continuar seguint la pauta indicada pel seu metge.

Referència

Alonso-Vega C, Pinto Rocha JJ, Rojas Delgadillo LG, García Ruiloba W, Palacios López A, Pinto Rocha LV, Méndez Bartolomé S, González VR, Laserna M, Ribeiro I, Pinazo MJ, Thomas MC, López MC, Losada Galván I, Ortiz L, Schijman AG, Urbina JA, Sanz Bravo S, Gascón J, Torrico F, Almeida IC. Efficacy and safety of alternative benznidazole and nifurtimox regimens for adults with chronic Trypanosoma cruzi infection (TESEO): an open-label, randomised, non-inferiority phase 2b trial. Lancet Infect Dis 2026; published online September 22. https://doi.org/10.1016/S1473-3099(26)00436-6.

L’estudi va analitzar dades d’1.409.084 naixements a terme —definits com aquells que es produeixen entre les 37 i les 40 setmanes de gestació— a Espanya, registrats per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) entre 2010 i 2018, i va estimar l’exposició durant l’embaràs al diòxid de nitrogen (NO₂) i a les partícules fines (PM₂.₅). Els nivells d’aquests contaminants es van calcular mitjançant models que combinaven dades de les estacions de monitoratge de la contaminació amb informació per satèl·lit, dades meteorològiques i característiques de l’entorn. 

Es va definir baix pes en néixer com un pes inferior als 2.500 grams. Del total de naixements analitzats, el 4,6% va presentar baix pes en néixer. El percentatge va ser més elevat entre els nadons nascuts de mares amb educació primària (5,3%) que entre aquells les mares dels quals tenien educació secundària (4,9%) o terciària (4,3%).

Major risc associat a la contaminació i a un nivell educatiu més baix

Els resultats mostren una associació entre una major exposició a PM₂.₅ durant l’embaràs i un augment del risc de baix pes en néixer. En concret, per cada augment de 10 micrograms per metre cúbic (µg/m³) de PM₂.₅, les probabilitats de baix pes en néixer van augmentar un 6%. En el cas del NO₂, un increment de 10 µg/m³ es va associar amb un augment de l’1% en les probabilitats de baix pes en néixer. Les associacions van ser més marcades i precises entre els nadons de mares amb estudis primaris: per cada increment de 10 µg/m³ de PM₂.₅ i NO₂, les probabilitats de baix pes en néixer van ser un 18,3% i un 4,6% més elevades, respectivament. Aquest resultat posa de manifest diferències en la vulnerabilitat segons el nivell educatiu de la mare. 

El nivell educatiu va mostrar una associació més forta amb el resultat. En comparació amb els nadons nascuts de mares amb educació terciària, aquells les mares dels quals tenien educació secundària presentaven un 32% més de probabilitats de baix pes en néixer, mentre que entre els nadons nascuts de mares amb educació primària, les probabilitats eren un 76% més elevades.

“Aquesta major vulnerabilitat podria reflectir una acumulació de factors d’estrès, com ara deficiències nutricionals i un accés més limitat a l’atenció prenatal, juntament amb una pitjor salut materna i més estrès crònic, que podrien limitar la capacitat de fer front als efectes perjudicials de la contaminació”, explica Stefan Sieber, investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi. 

Milers de casos potencialment evitables

L’equip d’investigació va utilitzar models estadístics per estimar quants casos de baix pes en néixer es podrien haver evitat sota diferents escenaris hipotètics de reducció de la contaminació. Si l’exposició a PM₂.₅ s’hagués limitat durant l’embaràs a 10 µg/m³, el límit establert per la legislació europea, es podrien haver donat 662 casos menys entre 2010 i 2018. Amb un límit de 5 µg/m³, corresponent a la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre qualitat de l’aire, la reducció estimada hauria estat de 2.032 casos. En el cas del NO₂, limitar l’exposició a 20 µg/m³ (legislació europea) es va associar amb una reducció estimada de 432 casos, mentre que un límit de 10 µg/m³ (recomanació de l’OMS) es va associar amb una reducció estimada de 938 casos. 

Els beneficis de reduir la contaminació van ser més clars i més grans entre els nadons de mares amb estudis primaris que entre els de mares amb estudis superiors, en consonància amb l’associació més forta observada en aquest grup entre l’exposició a la contaminació i el baix pes en néixer. En aquest grup, per exemple, limitar les concentracions de PM₂.₅ a 5 µg/m³ hauria reduït el nombre estimat de casos de baix pes en néixer de 8.349 a 7.974, una reducció de 759 casos (-9,1%), mentre que en els grups amb educació secundària i terciària els casos es van reduir un 2,2% i un 2,6%, respectivament. Limitar el NO₂ a 10 µg/m³ hauria suposat una reducció estimada de 376 casos (-4,5%) en el grup amb educació primària, mentre que en els grups d’educació secundària i terciària els casos es van reduir un 0,7% i un 1,4%, respectivament. Aquests resultats posen de manifest el potencial de les polítiques de reducció de la contaminació atmosfèrica per disminuir les desigualtats socials en salut. 

Augmentar el nivell educatiu de les mares hauria tingut un efecte més gran

L’estudi també va considerar un escenari hipotètic en què totes les mares haguessin assolit un nivell d’educació terciària, és a dir, formació professional avançada o un títol universitari. En aquest escenari, l’equip va estimar una reducció de 9.246 casos de baix pes en néixer per PM₂.₅ i de 9.275 casos per NO₂. La prevalença estimada de baix pes en néixer disminuiria del 4,6% al 3,96%.

“Combinar mesures per reduir la contaminació atmosfèrica amb polítiques socials orientades a millorar el nivell educatiu de les mares podria reduir significativament la càrrega del baix pes en néixer a Espanya, especialment entre les poblacions més vulnerables, i contribuir a millorar l’equitat en salut”, assenyala Cathryn Tonne, investigadora d’ISGlobal i autora principal de l’estudi. 
 

Referència:

Sieber, S., Ballester, J., Nieuwenhuijsen, M., Pozzer, A., Tonne, C. The impact of improved air quality on low birth weight and health inequalities in Spain from 2010 to 2018. International Journal of Epidemiology, 2026. Doi: 10.1093/ije/dyag130 

La Comissió PRIME, creada per la Universitat Nacional de Singapur i The Lancet el 2023, reuneix 41 persones expertes d’arreu del món i es basa en treballs duts a terme en 20 països. La Comissió va constatar que persisteixen importants bretxes entre allò que es promet, com ara vacunes o prestacions de protecció social, i allò que les persones poden realment rebre quan els sistemes es veuen sotmesos a pressió.

“El que va constatar la Comissió PRIME és que les persones no són ‘vulnerables’ per si mateixes, sinó que són els sistemes els que creen vulnerabilitat”, va assenyalar la professora Helena Legido-Quigley, copresidenta de la Comissió i professora de l’Imperial College.

“La preparació davant de les pandèmies no es pot limitar a tenir plans i capacitats sobre el paper. Hem de garantir que els sistemes que han de facilitar la resposta puguin arribar realment a les persones i protegir-les quan es vegin sotmesos a pressió”, va assenyalar Alberto García-Basteiro, investigador d’ISGlobal i un dels autors de l’informe de la Comissió.

D’una preparació passiva a una preparació de 360°

L’informe desplaça el focus de la preparació davant de les pandèmies, que es pregunta si existeixen plans i capacitats, cap a la preparació per respondre a una pandèmia, que planteja si aquests funcionen realment quan es produeix una emergència sanitària.

El full de ruta de la Comissió estableix sis línies d’acció: passar de la preparació a una preparació de 360°; institucionalitzar la participació de les comunitats; cooperar per salvar milions de vides; abordar les vulnerabilitats dels sistemes, en lloc de parlar de “persones vulnerables”; governar per generar confiança; i comprometre’s amb la protecció i la rendició de comptes.

Accés a les vacunes: un enfocament més equitatiu podria salvar milions de vides

La Comissió va modelitzar diferents escenaris de futures pandèmies i va concloure que, en una hipotètica pandèmia de grip A, un desenvolupament ràpid de vacunes podria reduir les morts en un 59%, passant de 58,5 milions a 23,9 milions. Una distribució més equitativa, basada en la mida de la població i no en el poder adquisitiu, reduiria la mortalitat mundial en un 64%, fins als 21,2 milions de morts. Això equivaldria a evitar 37,3 milions de morts i permetria salvar 2,7 milions de vides addicionals, especialment als països d’ingressos mitjans. Les mesures destinades a millorar la confiança en les vacunes reduirien encara més la mortalitat, evitant 1,9 milions de morts addicionals.

Un full de ruta perquè els governs protegeixin tota la societat

La Comissió NUS-Lancet ofereix un marc pràctic perquè els governs treballin amb les comunitats i elaborin plans destinats a protegir tota la població, avançant cap a una preparació davant de les pandèmies de 360°.

“La Comissió PRIME aporta una perspectiva important a la preparació davant de les pandèmies en plantejar una pregunta senzilla, però que sovint es passa per alt: funcionaran realment aquests plans per a tothom? El seu enfocament en l’equitat, la participació comunitària i la confiança és especialment rellevant per construir sistemes de salut més sòlids i resilients, promovent un enfocament que impliqui tota la societat”, va assenyalar Elizabet Diago, coordinadora del Preparedness Hub d’ISGlobal.

Referència

Calderón-Larrañaga S, Bakhti R, Etemadi M et al. The NUS–Lancet PRIME Commission: transforming pandemic readiness for equity. The Lancet, 2026.

  Formulario de inscripción

 

Agenda

• 16.30h-17h. Bienvenida socias
• 17h-17.15h. Bienvenida (Virginia Rodríguez, ISGlobal y WGH Spain/Judith García Aymerich, ISGlobal/Barcelona Activa)
• 17.15h-17.30h. Ponencia central (Helena Casadevall Adroher)
• 17.30h-18.30h. Mesa redonda con ponentes expertas (Helena Casadevall Adroher, Helena Montasell y Judith Vall) 
• 18.30h-18.50h. Mesa redonda con socias (Silvia Gómez y Alba Cuixart, ISGlobal y WGH Spain) 
• 18.50h-19h. Cierre de la sesión
• 19h-20h. Espacio de networking

Women in Global Health Spain

Women in Global Health Spain forma parte de Women in Global Health, una organización internacional sin ánimo de lucro que trabaja para promover la equidad de género y fortalecer el liderazgo de las mujeres en la salud global.

A través de su red internacional de capítulos, WGH impulsa el cambio movilizando a una comunidad diversa de profesionales, investigadoras, responsables políticas y personas aliadas para promover sistemas de salud más equitativos, inclusivos y sensibles al género.

 

 Formulario de inscripción

Durant una infecció a la sang humana, el paràsit de la malària Plasmodium falciparum ha de fer front a dues necessitats contraposades: d’una banda, s’ha de multiplicar per mantenir la infecció i, de l’altra, una part dels paràsits s’ha de convertir en formes sexuals anomenades gametòcits per poder transmetre’s a altres persones a través dels mosquits. Continuar multiplicant-se o convertir-se en gametòcits és la decisió fonamental del cicle vital de P. falciparum, el paràsit responsable de la majoria dels casos greus de malària.

Se sabia que el paràsit és capaç de detectar canvis en l’entorn de l’hoste, com la febre o l’escassetat de determinats nutrients, i d’ajustar en conseqüència la producció de gametòcits: davant de condicions desfavorables, al paràsit li convé dedicar més recursos a transmetre’s a un mosquit per poder infectar un altre ésser humà.

Un mateix mecanisme per respondre a diferents tipus d’estrès

En els darrers anys s’han identificat reguladors com gdv1 i ap2-g, que tenen un paper fonamental en l’activació de la formació de gametòcits. També se sabia que situacions d’estrès per al paràsit, com la manca de determinats nutrients, afavoreixen la producció de gametòcits, però encara es desconeixia el mecanisme molecular que desencadena aquesta resposta.

Per descobrir-lo, l’equip investigador va combinar eines de genòmica, epigenòmica, transcriptòmica, proteòmica i enginyeria genètica. Els paràsits es van exposar per separat a tres condicions d’estrès: escassetat de determinats nutrients, tractament amb el fàrmac DHA i un episodi de febre simulat. Posteriorment, es va analitzar quins gens s’activaven, quines proteïnes augmentaven i com canviava l’organització de la cromatina, l’estructura que regula l’accés a l’ADN. Els mateixos experiments també es van dur a terme amb paràsits en què els reguladors implicats en el procés havien estat modificats genèticament.

“Els tres estímuls van activar una mateixa via reguladora. Tots tres van desencadenar canvis similars en els gens gdv1 i ap2-g”, explica Elisabet Tintó, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.

GDV1 i gdv1-as: activar i frenar el desenvolupament sexual

L’estudi, impulsat per CaixaResearch, demostra que la resposta a l’estrès no consisteix només a activar gens, sinó també a reorganitzar l’heterocromatina, una forma d’empaquetament de l’ADN que manté determinats gens silenciats. A més, el sistema incorpora el seu propi mecanisme de control. Un cop activat, GDV1 desencadena la conversió en gametòcits, però al mateix temps indueix la producció de gdv1-as, un ARN que reprimeix l’activitat de gdv1. Aquest circuit de retroalimentació actua com un sistema de fre: permet una resposta ràpida a l’estrès, però evita que l’expressió de GDV1 es mantingui activada més temps del necessari, fet que podria ser letal per al paràsit.

AP2-HS, un centre de control per respondre a l’entorn

L’estudi també revela que AP2-HS, una proteïna que regula l’expressió gènica, actua com el centre de control que permet al paràsit respondre a diferents tipus d’estrès. El seu paper és clau: quan detecta una situació d’estrès, AP2-HS activa l’expressió de GDV1 i d’aquesta manera inicia el procés de producció de gametòcits. A més, AP2-HS també activa altres mecanismes de supervivència davant l’estrès, fet que revela aquest gen com un factor essencial per a la resiliència dels paràsits de la malària.

“Quan vam eliminar el gen ap2-hs, els paràsits van perdre completament la capacitat de convertir-se en gametòcits, fins i tot en situacions d’estrès com la febre, el tractament amb DHA o la manca de nutrients. A més, els pocs gametòcits que iniciaven el seu desenvolupament no arribaven a ser viables”, explica Tintó.

“Aquest treball ajuda a entendre una qüestió que feia anys que continuava sense resoldre’s: com el paràsit adapta el seu cicle vital a un entorn canviant i produeix les formes transmissibles, essencials per a la seva supervivència a escala poblacional”, explica Alfred Cortés, investigador ICREA a ISGlobal i coordinador de l’estudi.

Referència

Tintó-Font, E., Casas-Vila, N., Martínez-Guardiola, C., Pérez-Cantero, A., Ràfols, N., Nyarko, P. B., & Cortés, A. (2026). AP2-HS and a GDV1 regulatory feedback loop mediate environmental induction of sexual conversion in Plasmodium falciparum. Nature Microbiology. https://doi.org/10.1038/s41564-026-02473-6

*Enllaç d’accés obert a l’article: https://rdcu.be/gQB7cttRfJDa

Entre 2016 i 2024, CHAMPS va identificar 18.784 morts elegibles en set països: Bangladesh, Etiòpia, Kenya, Mali, Moçambic, Sierra Leone i Sud-àfrica. En 9.415 casos es va aplicar la tècnica de l’autòpsia mínimament invasiva (MITS, per les seves sigles en anglès), desenvolupada i validada per ISGlobal, que permet obtenir mostres de teixit mitjançant un procediment mínimament invasiu. En total, 8.500 casos van ser revisats per equips multidisciplinaris per determinar les causes de mort.

Una mirada precisa a les causes de mort

Per determinar les causes de mort, els equips de CHAMPS utilitzen un enfocament post mortem que combina diferents fonts d’informació: la presa de mostres mínimament invasives de teixits, anàlisis de laboratori, entrevistes amb familiars o cuidadors (autòpsia verbal) i revisió de les històries clíniques pediàtriques i maternes. Posteriorment, equips multidisciplinaris integren totes aquestes evidències per assignar una o diverses causes a cada mort i avaluar-ne la possible prevenibilitat.

Aquest enfocament permet identificar no només la causa principal, sinó també altres condicions que van contribuir a la mort. Els resultats publicats mostren que les causes són complexes i que diferents factors solen coexistir. En els casos de mort fetal, la causa més freqüent va ser l’asfíxia o hipòxia (manca d’oxigen) perinatal, sovint associada a trastorns hipertensius de l’embaràs, complicacions de la placenta o infeccions. En les morts neonatals van destacar les complicacions de la prematuritat, l’asfíxia o hipòxia i la sèpsia. Entre els nadons i infants menors de cinc anys, les infeccions respiratòries, la sèpsia, la malnutrició, la malària i les malalties diarreiques van ser alguns dels principals factors identificats. 

De les dades a la prevenció

De les 7.558 morts avaluades, 6.103 van ser considerades prevenibles o potencialment prevenibles, és a dir, aproximadament quatre de cada cinc morts es podrien haver evitat. Aquests resultats posen de manifest oportunitats per reforçar les intervencions de salut materna, neonatal i infantil, especialment l’atenció prenatal, l’atenció obstètrica i d’emergència durant el part, la prevenció i el control de les infeccions, l’atenció pediàtrica i el suport nutricional. 

Els resultats de CHAMPS també han contribuït a impulsar canvis en els serveis de salut. A Kenya, van informar intervencions que van incloure l’ampliació del mètode mare cangur i la formació en atenció obstètrica d’emergència i atenció neonatal. A Sud-àfrica, les dades van contribuir a ampliar l’accés a ecografies prenatals i a incorporar l’aspirina per prevenir trastorns hipertensius de l’embaràs al formulari nacional. A Sierra Leone, els resultats sobre malnutrició van donar suport a la primera compra nacional d’aliments terapèutics preparats per a infants amb desnutrició.

Una tècnica desenvolupada a Barcelona

Una de les pedres angulars de CHAMPS és l’autòpsia mínimament invasiva, una tècnica desenvolupada i validada per equips investigadors d’ISGlobal a través dels projectes CaDMIA i CaDMIA-plus. La tècnica permet obtenir petites mostres de diferents òrgans mitjançant agulles fines per a la seva posterior anàlisi i ofereix una alternativa a l’autòpsia convencional en contextos on aquesta pot ser difícil de realitzar per limitacions d’infraestructura o per raons culturals.

Deu anys després de la seva posada en marxa, CHAMPS ha aportat informació detallada sobre les causes de mort de nadons i infants menors de cinc anys. Aquestes dades poden ajudar a reforçar els sistemes de vigilància i a orientar millor les intervencions destinades a prevenir morts que es podrien evitar. 

Referència

Madewell ZJ, Dangor Z, Mutevedzi PC, et al. Causes of Death Among Stillbirths and Children Aged <5 Years in Africa and South Asia — Child Health and Mortality Prevention Surveillance, Seven Countries, 2016–2024. MMWR Surveill Summ 2026;75(No. SS-6):1–24. DOI: http://dx.doi.org/10.15585/mmwr.ss7506a1

Un perfil canviant de les persones diagnosticades

Des de fa anys, la recerca ha demostrat que determinades característiques són més freqüents entre les persones diagnosticades de TDAH o TEA que entre la població general. Entre aquestes hi ha factors relacionats amb l'embaràs i el naixement, com ara el part prematur i el baix pes en néixer; factors familiars i socioeconòmics, com ara un nivell educatiu més baix dels progenitors o uns ingressos familiars més baixos; antecedents de trastorns psiquiàtrics en els progenitors; i un ús més gran dels serveis sanitaris abans del diagnòstic.

Per investigar si el perfil de les persones diagnosticades ha canviat amb el temps, l'equip investigador va analitzar dades de més de 2,1 milions d'infants i adolescents residents a Dinamarca. Van comparar més de 71.000 persones diagnosticades de TDAH o TEA entre 2012 i 2022 amb més de 713.000 persones de la mateixa edat sense aquests diagnòstics.

Els resultats mostren que, tot i que els infants i adolescents diagnosticats de TDAH o TEA continuaven presentant aquestes característiques amb més freqüència que els seus iguals, les diferències es van anar reduint progressivament durant el període d'estudi. Per exemple, fa deu anys, els infants nascuts amb baix pes tenien un 54% més de probabilitats de rebre posteriorment un diagnòstic de TDAH o TEA que els que havien nascut amb un pes normal. Al final del període d'estudi, aquesta diferència s'havia reduït al 17%. Es van observar reduccions similars per al naixement prematur i diversos indicadors de desavantatge socioeconòmic.

“El missatge clau no és que aquests factors de risc hagin deixat de ser importants”, afirma Magnus Elias Tarp, estudiant de doctorat de la Universitat d'Aarhus i primer autor de l'estudi. “El que hem observat és que les persones diagnosticades en els darrers anys s'assemblen més a la població general que les que rebien els mateixos diagnòstics fa una dècada”.

Una nova perspectiva sobre l'augment dels diagnòstics

La major part de la recerca sobre el TDAH i el TEA s'ha centrat a explicar per què augmenten els diagnòstics o a identificar els factors que incrementen el risc de desenvolupar aquestes condicions. Aquest estudi planteja una pregunta diferent: si les característiques de les persones que reben aquests diagnòstics també han canviat amb el temps.

Els autors suggereixen que aquest canvi pot reflectir diversos factors, entre els quals hi ha un major coneixement i conscienciació sobre el TDAH i el TEA, una millor identificació per part dels serveis sanitaris i educatius, un major accés a l'avaluació diagnòstica o canvis en el llindar a partir del qual es considera que els trets del neurodesenvolupament generen un deteriorament clínicament significatiu. Tot i que l'estudi no permet determinar la contribució relativa de cadascun d'aquests factors, sí que suggereix que l'augment dels diagnòstics no s'hauria d'interpretar únicament com una evidència d'un increment en la freqüència subjacent del TDAH o el TEA.

“Els nostres resultats ens ajuden a entendre millor per què els diagnòstics de TDAH i autisme han augmentat de manera tan marcada en els darrers anys”, afirma Oleguer Plana-Ripoll, investigador d'ISGlobal i de la Universitat d'Aarhus i autor sènior de l'estudi. “No demostren que aquestes condicions s'estiguin sobrediagnosticant ni que s'hagin tornat menys greus. Més aviat indiquen que la població que rep aquests diagnòstics ha canviat amb el temps, i això s'ha de tenir en compte a l'hora d'interpretar les tendències actuals. Per saber si els resultats es repliquen també en altres països, caldria dur a terme estudis específics”, afegeix.

Implicacions per a la recerca i la planificació de serveis

Segons l'equip investigador, aquests resultats tenen implicacions importants per interpretar les tendències en la prevalença del TDAH i el TEA i per planificar els serveis sanitaris, educatius i socials.

Els resultats també suggereixen que algunes de les millores observades en estudis recents sobre l'evolució de les persones amb TDAH o TEA podrien reflectir, en part, canvis en el perfil de la població diagnosticada, més que no pas canvis en el pronòstic d'aquestes condicions en si mateixes.

Referència:
Tarp ME, Lousdal ML, Rask CU, Keyes KM, Formánek T, Brikell I, Liu X, Maseras GT, Plana-Ripoll O. Changes in Characteristics Associated With ADHD and ASD Diagnoses in Denmark Over Time (2012–2022). JAMA Psychiatry. 2026. DOI:10.1001/jamapsychiatry.2026.2722

Utilizing the "3E" framework (Equity, Ethics, and Efficiency), the workshop shifts the focus from data volume to the flow of benefits and decision-making authority for disadvantaged regions. It will promote synergy across research streams, discuss equitable innovative solutions regarding multidisciplinary data integration and the implementation of sovereign, federated data systems, and identify actionable steps to rectify historical power imbalances in data management, analysis and use.

REGISTER NOW

Day 1

Challenges and opportunities in data sharing to transform global partnerships

Presentation: “Collective action for responsible global health data sharing and use”

Practical exercise: Learn to recognise the challenges in data sharing from a use case

Panel Discussion on challenges and opportunities

Day 2

Practical considerations on responsible data sharing

Use case: Collaborating with the MoH in Mozambique in data analysis

Panel discussion on practical considerations

Tools and implementations to promote equitable, ethical, and efficient data sharing

Presentation of the ADBEx platform

Panel discussion on tools and implementations

Speakers

Lauren Fromont (ISGlobal): Organiser and chair

Alfredo Mayor (CISM, ISGlobal): Organiser, chair, and presenter

Dawit Wolday (MacMaster): Panelist

Esperança Sevene (Universidade Eduardo Mondlane): Panelist

Stélio Tembe (Ministry of Health, Mozambique): Panelist

Arnau Pujol (ISGlobal): Presenter

Beatriz Arregui (ISGlobal): Presenter

Tsaone Tamuhla (SANBI): Presenter and panelist

Juan Ramón González (ISGlobal): Panelist

Diya Uberoi (McGill): Panelist

Lalama Jabby (ISGlobal): Moderator

With the support of the Centre of Excellence Severo Ochoa Programme (CEX 2023-001290-S) funded by MCIN/AEI/ 10.13039/501100011033.

L'estudi va analitzar dades de 59 països de renda baixa i renda mitjana-baixa entre 2002 i 2021 i va projectar diferents escenaris fins al 2030. En primer lloc, l'equip investigador va estimar la relació entre el finançament procedent de l'AOD i la mortalitat. A partir d'aquests resultats, va modelitzar l'impacte potencial sobre la salut de diferents polítiques de redistribució de la riquesa dissenyades per compensar la reducció del finançament de l'ajuda al desenvolupament.

Un escenari marcat per la reducció de l'ajuda

L'anàlisi va mostrar que nivells més elevats d'ajuda al desenvolupament s'associaven amb una reducció del 24% de la mortalitat general i del 33% de la mortalitat en menors de cinc anys.

A continuació, l'equip va modelitzar un escenari en què les actuals retallades de l'ajuda al desenvolupament continuen fins al 2030. En aquest supòsit, es produirien aproximadament 7,6 milions de morts addicionals, de les quals 1,4 milions correspondrien a menors de cinc anys. Aquest escenari de reducció del finançament va servir de referència per avaluar l'impacte potencial de diferents polítiques de redistribució de la riquesa.

Mecanismes alternatius de finançament

L'estudi va avaluar deu mesures proposades en acords internacionals recents i en debats d'alt nivell. Entre aquestes hi ha impostos sobre les grans fortunes, les grans empreses multinacionals, les transaccions financeres, les emissions de carboni, les criptomonedes i els interessos generats pel deute sobirà.

Cadascun d'aquests escenaris de redistribució es va aplicar sobre l'escenari de reducció de l'ajuda, fet que va permetre estimar fins a quin punt els ingressos addicionals podrien compensar l'impacte sanitari derivat del descens del finançament internacional.

En tots els escenaris analitzats, les mesures van generar recursos suficients per compensar una part, o en la majoria dels casos la totalitat, dels efectes negatius previstos per la reducció de l'ajuda. Segons el mecanisme i el nivell d'imposició, s'estima que aquestes polítiques podrien evitar entre 6,6 i 29,5 milions de morts d'aquí al 2030.

Entre les mesures analitzades, un impost del 3% sobre la riquesa de les grans fortunes es va associar amb fins a 29,5 milions de morts evitades l'any 2030. Un impost mínim global sobre les grans empreses multinacionals es va relacionar amb aproximadament 20 milions de morts evitades, mentre que un impost sobre les transaccions financeres podria evitar al voltant de 24 milions de morts.

"Primer vam estimar com l'actual reducció de l'ajuda humanitària i al desenvolupament podria provocar milions de morts evitables als països més vulnerables del món", explica Gonzalo Barreix, investigador a ISGlobal i primer autor de l'estudi.

"Davant el creixent endeutament dels països donants i la reassignació cada vegada més gran de recursos cap a la despesa militar, finançar l'ajuda humanitària mitjançant la fiscalitat sobre les grans fortunes es perfila com una de les estratègies més viables", afirma Lucio Espósito, economista principal de l'estudi de l'Escola d'Economia d'ICESI i de la School of Global Development de la Universitat d'East Anglia.

"Els nostres models mostren que mantenir, i fins i tot augmentar, el finançament destinat a l'ajuda humanitària i al desenvolupament podria salvar milions de vides en els pròxims anys", assenyala Rodrigo Anderle, investigador de l'Institut de Salut Col·lectiva del Brasil i un dels responsables de la modelització de l'estudi.

Polítiques que ja són sobre la taula

L'estudi es publica en un moment en què diversos dels principals països donants han aplicat retallades dràstiques a l'ajuda al desenvolupament. Paral·lelament, el debat internacional sobre el finançament per al desenvolupament ha cobrat impuls al voltant de mecanismes alternatius per mobilitzar recursos.

Iniciatives recents, com els compromisos debatuts al G20, la Quarta Conferència Internacional sobre Finançament per al Desenvolupament celebrada a Sevilla el 2025 o el Marc Inclusiu de l'OCDE/G20 sobre fiscalitat internacional, han reactivat l'interès pels impostos sobre la riquesa, la tributació mínima de les grans empreses i altres mesures de redistribució.

Els autors subratllen que l'objectiu de l'estudi no és defensar una política concreta, sinó estimar el possible impacte sobre la salut de diferents mecanismes de finançament que ja formen part del debat polític internacional.

"Vivim en un món profundament desigual, on un nombre reduït de persones i grans corporacions acumula riquesa a un ritme i una escala sense precedents, mentre milions de persones vulnerables continuen morint per manca d'accés a intervencions humanitàries bàsiques i, en molts casos, de baix cost", afirma Davide Rasella, investigador ICREA a ISGlobal, impulsor i coordinador de l'estudi. "Els nostres resultats mostren que aplicar fins i tot mesures moderades de redistribució de la riquesa, com les plantejades en acords internacionals recents, podria literalment salvar desenes de milions de vides en els pròxims anys."

Referència

Barreix, G., Rezende, RV., Ferreira, A., de Oliveira Ferreira, L. et al., Rasella, D. Wealth Redistribution Policies to Mitigate the Impact of Development Assistance Defunding: A Retrospective Evaluation and Forecasting Analysis up to 2030, The Lancet, 2026. Doi: 10.1016/S0140-6736(26)00975-X

El Tony McMichael Mid-Term Career Award és un important reconeixement internacional en el camp de l’epidemiologia ambiental. Creat en memòria del pioner de l’epidemiologia ambiental Tony McMichael, reconeix científics i científiques en etapes intermèdies de la seva carrera que combinen l’excel·lència científica i la innovació amb la mentoria, el lideratge i el compromís d’aplicar l’epidemiologia ambiental per millorar la salut pública. 

Una trajectòria dedicada a avançar la salut ambiental i laboral

Al llarg de la seva trajectòria, la recerca de Turner ha contribuït a avançar en la comprensió de com les exposicions ambientals i ocupacionals afecten la salut humana, amb una atenció especial a la contaminació atmosfèrica, el càncer i els riscos laborals. La seva recerca ha inclòs estudis a gran escala sobre els efectes a llarg termini de la contaminació atmosfèrica en la salut i, més recentment, ha explorat com el canvi climàtic i l’evolució cap a formes de treball més sostenibles poden afectar la salut de les persones treballadores.

Actualment coordina INTERCAMBIO, un projecte de cinc anys finançat per Horitzó Europa que investiga com el canvi climàtic, les pràctiques laborals sostenibles i les feines verdes afecten la salut física i mental de les persones treballadores. A través de recerca participativa i basada en intervencions en sectors com la construcció, l’atenció sanitària, el transport públic, les energies renovables i la gestió de residus, el projecte busca generar evidència que pugui orientar futures polítiques de salut laboral.

“És un gran honor rebre un premi que porta el nom de Tony McMichael. La seva feina continua inspirant generacions d’epidemiòlegs i epidemiòlogues ambientals, i estic agraïda als col·legues que han format part d’aquest camí”, afirma Turner. “Aquest reconeixement reforça la importància de dur a terme recerques innovadores que puguin ajudar a protegir la salut davant dels reptes ambientals i climàtics.” 

Lideratge científic i impacte més enllà de la recerca

Turner també ha contribuït a importants avaluacions internacionals que ajuden a traslladar l’evidència epidemiològica a l’acció en salut pública. Més recentment, va tenir un paper destacat en el Volum 138 de les Monografies de l’Agència Internacional per a la Recerca sobre el Càncer (IARC), sobre la gasolina d’automoció i alguns additius oxigenats. L’avaluació va concloure que la gasolina d’automoció és carcinògena per als éssers humans, aportant una base d’evidència important per a la prevenció del càncer i la salut laboral i ambiental.

Més enllà de la seva recerca, Turner ha assumit funcions destacades dins de la comunitat internacional de salut ambiental. Ha format part de diversos grups assessors de l’Organització Mundial de la Salut i ha contribuït a la ISEE durant molts anys, entre altres funcions com a Secretary-Treasurer.

La mentoria i el suport a la pròxima generació d’especialistes en epidemiologia ambiental també han estat una part central de la seva trajectòria científica. La seva candidatura va destacar el seu compromís amb la mentoria d’investigadors i investigadores en les primeres etapes de la seva carrera, la promoció de l’equitat en salut ambiental i l’enfortiment de la connexió entre l’evidència científica i les polítiques públiques.

El guardó s'ha lliurat durant la Conferència Anual de la ISEE 2026, celebrada a Munic, Alemanya, del 30 d’agost al 2 de setembre de 2026.

SENTITS es basa en una manera diferent de connectar la recerca amb el territori. Mitjançant la cocreació, la ciència ciutadana i la col·laboració multiactor, el projecte vol reunir personal investigador, administracions públiques, societat civil i altres actors locals per identificar reptes i desenvolupar solucions que responguin a necessitats reals.

“Els actors del territori identifiquen una necessitat col·lectiva, mentre que les universitats i els centres de recerca aporten el coneixement científic i els recursos necessaris per donar-hi resposta, amb l’objectiu final de generar transformacions sistèmiques”, explica Josep M. Antó, que va tenir un paper clau en l’elaboració de la proposta del projecte.

Dels reptes del territori a l’acció transformadora

SENTITS s’articularà al voltant de dues línies d’acció estretament interconnectades.

La primera donarà suport al desenvolupament i l’ampliació d’activitats de recerca i innovació transformadores orientades a donar resposta a reptes identificats conjuntament amb els actors del territori. Aquestes accions partiran de recerques i col·laboracions ja existents i utilitzaran enfocaments participatius per codissenyar, provar i avaluar solucions en entorns reals. El treball se centrarà especialment en àmbits com la salut comunitària i planetària, la mobilitat sostenible, i la resiliència urbana i l’adaptació al canvi climàtic.

La segona línia d’acció és la creació del Laboratori d’Innovació Social Transformadora (LIST), que proporcionarà una estructura comuna per coordinar i donar suport a aquestes activitats. Això inclou també oferir suport metodològic, facilitar agendes compartides i aliances, i fer el seguiment del progrés i l’impacte de les accions.

“La nostra Unitat d’Impacte està ben posicionada per ajudar a coordinar i donar suport als diferents equips que treballen amb actors locals en salut planetària, urbana i preparació i resiliència”, afirma Adelaida Sarukhan, coordinadora del LIST. “Donant resposta a les necessitats locals i treballant amb altres centres al voltant d’agendes compartides, podem desenvolupar i ampliar accions transformadores que generin canvis significatius al territori.”

SENTITS s’allargarà fins al desembre de 2028.

El proper 13 de novembre, l’Auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) acollirà la Conferència Final d’INCLUDE, una trobada que reunirà personal investigador, responsables institucionals, professionals de la salut i altres actors clau per reflexionar sobre com avançar cap a una recerca biomèdica més equitativa, diversa i científicament rigorosa.

Organitzada pel consorci INCLUDE, la conferència serà una oportunitat per compartir els principals aprenentatges, eines i experiències desenvolupats al llarg del projecte, així com per obrir un espai de diàleg sobre els reptes que encara persisteixen a les institucions científiques i les transformacions necessàries per abordar-los.

El programa proposarà un recorregut des de l’anàlisi de les desigualtats estructurals que travessen la ciència i la salut fins a la identificació i discussió d’estratègies concretes per impulsar el canvi institucional.

Entre els temes que s’abordaran hi ha la integració de la perspectiva de gènere i la interseccionalitat en la recerca biomèdica; la diversitat en els equips de recerca i en la producció de coneixement; les desigualtats geopolítiques en la ciència; la creació d’entorns de treball segurs i equitatius; el paper dels Plans d’Igualtat de Gènere; i les resistències, els aprenentatges i les oportunitats que acompanyen els processos de transformació institucional.

La conferència també servirà per presentar els principals resultats i recursos desenvolupats per INCLUDE, entre els quals hi ha el Manifesto for Equity and Diversity in Biomedical Research, l’INCLUDE Toolkit, el Policy Brief i la Community of Practice.

Com a activitat prèvia, el 12 de novembre tindrà lloc un preesdeveniment al Museu de la Ciència CosmoCaixa, que comptarà amb una conferència pública de la professora Quarraisha Abdool Karim, una de les investigadores líders mundials en l’àmbit del VIH. L’entrada serà gratuïta per a les persones participants en INCLUDE, amb inscripció prèvia.

Convidem a participar-hi personal investigador, professionals de la salut, representants institucionals, organitzacions de la societat civil i totes aquelles persones compromeses amb un enfocament més crític, equitatiu i inclusiu de la ciència i la salut.

La participació en tots dos esdeveniments és gratuïta, amb inscripció prèvia. Consulta el programa complet. 

INSCRIU-TE

La trobada vol ser un espai per contrastar experiències, generar connexions entre actors i explorar com aquests aprenentatges poden contribuir a reforçar la relació entre natura i salut a la província de Barcelona. Alhora, les jornades busquen afavorir noves col·laboracions entre els àmbits de la salut, la gestió del territori i el teixit comunitari, donant continuïtat al procés de treball compartit iniciat en el Resilience Hub de Barcelona. Inscriu-te a les jornades. 

Agenda

Dimarts 27 d'octubre, Hospital del Mar 

8.30h - Benvinguda i registre

9.00h - Obertura de les jornades

• Esteve Fernández Muñoz, Secretari de Salut Pública de la Generalitat
• Celia Santos Tapia,Projecte RESONATE, ISGlobal
• Rocío Cebrián, adjunta a Gerència de l'Hospital del Mar

9.15h - Mindfulness i connexió amb la natura: meditació guiada

• Irene Cervera-Buisán, Les trenades
• Maite Tacías, Floreix

9:30 - De la utilitat a la relació: intervencions basades en la natura i perspectiva ecosocial de la salut

• Silvia Gili Olmeda | Universitat de Barcelona

10:15 - Com ho fem per implementar la Recepta Blava al litoral de Barcelona?

Modera Mònica Ubalde-Lopez, Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)

Experiències:

• Carme Pigem, CAP Llançà
• Xènia Ros, Associació Som Mar

11.15h - Pausa cafè

11.45h - Beneficis de la connexió entre la natura i la salut

Modera Raquel Céspedes, coordinadora del Grup "Medi Ambient, Salut (One Health) i Prevenció" de REiCOP (Xarxes Espanyola d’Investigació en COVID Persistent)

Experiències:

• Maite Tacias, psicòloga en l’àmbit clínic i fundadora de Floreix. Membre del COPC i de la FEATF
• Mayte Serrat, Fibrowalk, Unitat de Fibromiàlgia i EM/SFC de l’Hospital Vall d’Hebron

12.45h - Pausa per dinar [no inclosa]

14.00h - De l’evidència a la pràctica: transformant l’abordatge dels malestars de la vida a l’atenció primària, de la medicalització a la prescripció social basada en la natura

Modera: Laura Illamola Martin, metgessa familiar i comunitària i membre de la Comissió de Recerca i Innovació del Baix Llobregat (ICS)

Experiència:

• Ramon Gilbert, referent de Benestar Emocional Comunitari, EAP Can Vidalet-CAP Bòbila, i membre del projecte RECETAS

15.00h - De la teoria a la realitat. Experiències pràctiques de teràpies basades en la natura (presencial)

Es donarà a les persones assistents a aquesta jornada la possibilitat d’escollir una experiència pràctica

• Cartografia del Silenci – Intervencions de teràpia blava, art i natura a la vora del mar | GT Salut Psicoambiental del COPC (Les trenades, Sinegrow i Blava)
• Respirant el mar – Intervencions de teràpia blava, art i natura a la vora del mar | GT Salut Psicoambiental del COPC (Les trenades, Sinegrow i Blava)
• Experiència vivencial d’Stand Up Paddle terapèutic en una platja urbana | Carolina Navalón-Martínez y Laura Gil (Blue Soler)
• Recepta Blava Som Mar | Mònica Ubalde (VerdeMare) i Xènia Ros (Som Mar)

17.00h - Fi de la jornada

Dimecres 28 d'octubre, Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

9.00h - Mindfulness Self-Compassion. Meditació guiada de la respiració afectuosa

• Elisabet Asensio, Badalona Serveis Assistencials

9.15h - Infància, natura i salut: sembrant benestar per al futur

Modera Irene Cervera-Buisán, Taula Salut i Natura de Catalunya, COPC i Les trenades

Experiències:

• Júlia Moya Garcia, educadora social, Programa d’educació SEO/BirdLife Catalunya, Àrea d’educació, Unitat Societat i Territori
• Meritxell Ponce, pediatra de l’Hospital de Barcelona, membre del Grup Promotor de Pediatria Ambiental de l’Hospitalet de Llobregat
• Elena Codina Sampera, pediatra de la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de l’Hospital Sant Joan de Déu
• Montse Masó-Aguado, ambientòloga i infermera. Coordinadora de la Secció D’Infància, Adolescència i Joventut de la Taula de Salut i Natura, Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa

10.15h - Banys de bosc amb persones migrades: una experiència des de la perspectiva comunitària i ecosocial

Modera Isis Saiz, Espai Ambiental Cooperativa

Experiències:

• Maria Eugenia Encinoza Tosta, participant
• María Julia Sánchez Salame, participant i facilitadora de biodansa
• Oliver Calzas Bollinger, guia de banys de bosc
• Silvia Simó Castelló, treballadora social del CAP Sagrada Família

11.15h - Pausa cafè

12.00h - Experiències NBT en el sector sanitari: Blau, Verd i Realitat Virtual en Badalona i Terrassa

Modera Elisabet Asensio, Badalona Serveis Assistencials

Experiències:

• Elena López Villabona, REBEC CAP Progrés-Raval i Maria José Ciudad, neurospicòloga, Centre d’Atenció Intermèdia el Carme, Badalona Serveis Assistencials
• Marta Ribó, tècnica de Salut de l’Ajuntament de Badalona
• Emma Bueno, coordinadora d’Espai Mar Badalona
• Elena Martínez, treballadora social Consorci Sanitari de Terrassa

13.00h - Pausa per dinar [no inclosa]

14.30h - Incubadora de projectes (presencial)

Es donarà a les persones assistents a aquesta jornada la possibilitat d’escollir participar en una incubadora de projectes

• Taula 1. Com incorporen la Recepta Blava al litoral de Barcelona? Dinamitzen: Mònica Ubalde ISGlobal - VerdeMare), Pilar Vendrell (Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural-Generalitat de Catalunya); Pat Gonzalez (A Bordo Lab-B)-TBC
• Taula 2. Taula de Salut i Natura regional de Barcelona: quins agents hi ha i com integrar-la a la Taula Natura i Salut Catalunya. Dinamitzen: Nora Maristany y Sandra Carrera
• Taula 3. Fer de la natura una opció quotidiana: espais, recursos i oportunitats. Dinamitza: Irene Cervera-Buisán | Les trenades
• Taula 4. Acció comunitària per la salut i transició ecosocial. Propostes per passar a l’acció a Barcelona. Dinamitzen: Isis Sainz i Andrés Garcia (Espai Ambiental).

INSCRIU-TE A LES JORNADES

L’investigador d’ISGlobal Manolis Kogevinas ha estat distingit amb l’EPICOH Lifetime Award, el màxim reconeixement que atorga el Scientific Committee on Epidemiology in Occupational Health (EPICOH) de la International Commission on Occupational Health (ICOH). El guardó reconeix la seva destacada trajectòria en epidemiologia ocupacional i la seva contribució al desenvolupament de polítiques de salut pública basades en l’evidència. La distinció es va lliurar el 26 d’agost durant el congrés anual d’EPICOH, celebrat a Estocolm.

L’EPICOH Lifetime Award destaca més de tres dècades de lideratge científic de Kogevinas, que ha contribuït a transformar la comprensió de com les exposicions laborals influeixen en el desenvolupament de malalties cròniques, especialment el càncer i les malalties respiratòries. Al llarg de la seva carrera, l’investigador ha liderat alguns dels estudis internacionals més influents en epidemiologia ocupacional i ambiental, incorporant enfocaments innovadors com l’exposoma, l’avaluació avançada d’exposicions i l’estudi de les interaccions entre factors ambientals i genètics.

El comitè d’EPICOH també ha destacat l’impacte del seu treball en l’avaluació de riscos i la prevenció. Les seves contribucions han estat clau per a la classificació internacional de carcinògens ocupacionals mitjançant el desenvolupament d’eines de referència com CAREX i l’elaboració de recomanacions que han influït en la normativa europea i en estratègies internacionals de prevenció del càncer i d’altres malalties relacionades amb la feina.

A més de les seves aportacions científiques, l’EPICOH reconeix el seu paper en la creació de xarxes internacionals de recerca, la formació de noves generacions d’epidemiòlegs i epidemiòlogues i la seva capacitat per traslladar l’evidència científica a la pràctica i a les polítiques públiques.

Amb aquest guardó, EPICOH homenatja una trajectòria científica que ha contribuït a consolidar l’epidemiologia ocupacional com una disciplina essencial per comprendre l’impacte del treball sobre la salut i impulsar polítiques de prevenció que protegeixin la salut de les persones treballadores arreu del món.
 

La cerimònia va posar el punt final als màsters de Salut Global, tropEd en Salut Global i Recerca Clínica Aplicada: Especialitat Salut Global impartits conjuntament per la UB i ISGlobal.

Una mirada al camí recorregut i als reptes del futur

Durant la seva intervenció, Núria Casamitjana, directora d’Educació i Formació d’ISGlobal, i dels màsters en Salut Global i tropEd va recordar els primers dies de classe, quan els estudiants “semblaven expectants, curiosos, dubitatius i potser una mica preocupats pel que els esperava”. Després d’un curs d’aprenentatge i creixement, va destacar que ara estan “preparats per seguir una carrera en allò que més els agrada”.

“Potser necessitareu temps i us trobareu amb dificultats, però esteu preparats per lluitar-hi”, va afegir la Dra.Casamitjana, que va animar els nous graduats i graduades a afrontar la seva feina “amb passió, generositat i amabilitat”.

L’acte també va comptar amb la participació de Quique Bassat, director general i científic d’ISGlobal, professor de recerca ICREA, i codirector del Màster en Salut Global, i d’Alberto García-Basteiro, investigador d’ISGlobal i cap del servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, escollit per l’alumnat per pronunciar el discurs en representació del professorat. La conferència convidada va anar a càrrec d’Aitor Zabalgogeazkoa, coordinador d’emergències de Metges Sense Fronteres (MSF).

En representació de l’alumnat, Lucia Emefa Agroh, del Màster tropEd en Salut Global, i Sevan Balian, del programa de Recerca Clínica, van compartir les seves reflexions sobre l’experiència viscuda durant el curs.

Treballs finals: diferents enfocaments sobre els reptes de la salut global

L’alumnat va presentar els seus treballs finals de màster davant de tribunals acadèmics. Els projectes mostren la diversitat de temes i perspectives que integren la salut global.

Màster en Recerca Clínica Aplicada: Especialitat Salut Global

• Development of STI risk prediction models among migrants attending primary care in Catalonia using electronic health record data
• Positive Commercial Determinants of Health: A Conceptual Review of Governance Mechanisms that Enable Health-Promoting Commercial Contributions
• Sexual and reproductive health needs and health service utilisation among migrant women after irregular maritime migration to the Canary Islands
• Walnut consumption and risk of dementia in the Framingham Heart Study
• GUT MICROBIOTA ALPHA DIVERSITY AND SHORT-CHAIN FATTY ACIDS CONCENTRATIONS AND RESPIRATORY CHEST INFECTIONS AND WHEEZING IN EARLY LIFE
• Heat adaptation strategies in the homes of older adults: A Scoping review and case study in Barcelona
• Factors Associated with Hepatotoxicity in Patients Initiating Tuberculostatic Drugs for Latent Tuberculosis Infection at Hospital Clinic of Barcelona (2020–2025)
• Development of an aptamer-based rapid diagnostic test for malaria severity assessment
• Exploring feasibility, acceptability, and perceived impact of heat-mitigation interventions for migrant agricultural workers in Spain: A multi-stakeholder qualitative study

Màster en Salut Global / Màster tropEd en Salut Global

• Current distribution and role of the malaria vector Anopheles stephensi in malaria transmission in Africa: A Systematic Review
• Educational attainment and major cardiovascular events in the individuals with diabetes mellitus: a systematic review
• Antimicrobial Resistance in Wildlife as a One Health Sentinel
• Mortality and Cause of Death Among HIV-Exposed and HIV-Unexposed Children: A 15-Year Population-Based Cohort Study in Manhiça, Southern Mozambique
• Community-based preparedness for health system resilience in anticipation of siege. A desk review and lessons learned from Syria, Sudan and Gaza.
• Cultural and Social Barriers to Reproductive Healthcare for Moroccan Migrant Women in Europe: A Rapid Scoping Review
• Sex Differences in Atherosclerotic Plaque Prevalence in Femoral and Carotid Arteries: A Population-Based Study
• Long-term educational effects of the 2015 Magude malaria elimination initiative: evidence from Southern Mozambique, 2017–2022
• Urban Nature and Women's Mental Health: A Scoping Review of Outcomes, Mechanisms and Inequalities Through an Intersectional Lens
• Seguimos Adelante: Immigration Enforcement, Labor Conditions, and the Health of Undocumented Mexican Laborers in California. A Narrative Literature Review
• Mindfulness Interventions in Green and Blue Spaces and Their Effects on Mental Health Outcomes for People Globally: A Scoping Review
• Scoping review on Preparedness and Response Plans and Strategies for Citizens in Catalonia
• The Role of Social Connection in the Association Between Socioeconomic Status and Depression: A Systematic Review
• Urban environment and sleep outcomes in children and adolescents. An Umbrella Review
• Amazon Tipping Point: The Economic and Health Cost
• Mapping Research Gaps in Paediatric Advanced HIV Management and Challenges from Healthcare Workers in Nigeria
• Women Inclusive Leadership and Care Provisions in the Mental Health Policy of Uganda; A Critical Narrative Policy Review
• Mental Health and Climate Change: A Rapid Review of Traditional Communities and Proposed Exploratory Qualitative Case Study of Ribeirinho Communities in Belém do Pará, Brazil
• The Impacts of Nature Exposure on Perinatal Mental Health in Canada: A Qualitative Research Protocol

Una nova promoció preparada per contribuir a la salut global

La cerimònia va marcar el final d’un curs d’aprenentatge, recerca i intercanvi entre estudiants amb trajectòries diverses. Els nous graduats i graduades passen ara a formar part d’una comunitat internacional de professionals que treballaran, des de la recerca, la pràctica clínica, les polítiques públiques o l’acció humanitària, en reptes com la salut de les persones migrants, els efectes del canvi climàtic, la salut mental o la resposta dels sistemes de salut davant de conflictes i emergències.

Com va recordar Casamitjana, el camí professional no sempre serà immediat ni senzill, però els graduats/des acaben aquesta etapa amb els coneixements, les habilitats i les eines necessàries per avançar cap a allò que volen fer i contribuir a millorar la salut de les persones de manera equitativa i sostenible.

La soledat es reconeix cada vegada més com un important problema de salut pública, amb conseqüències tant per a la salut física com per a la mental. A Espanya, aproximadament el 20% de la població declara experimentar solitud, mentre que a Barcelona s’estima que afecta unes 100.000 persones.

La prescripció social busca abordar les necessitats socials i emocionals connectant les persones amb recursos i activitats disponibles a les seves comunitats. La prescripció social basada en la natura (PSBN) incorpora a aquest enfocament el contacte amb la natura, per exemple mitjançant activitats en parcs, jardins o altres espais naturals.

El projecte RECETAS, finançat per la UE, va posar a prova Friends in Nature (FiN), una intervenció que combina el contacte amb la natura amb el suport entre iguals i activitats grupals facilitades. “FiN combina diferents estratègies: crea grups amb suport entre iguals, ofereix oportunitats de socialització reforçades per experiències a la natura i contribueix a desenvolupar habilitats socials”, explica Laura Coll-Planas, primera autora de l’estudi i actual investigadora de la Universitat de Vic.

Dos models per reconnectar amb la natura i amb altres persones

L’assaig va reclutar 320 persones adultes de 18 anys o més que experimentaven soledat en 12 barris socioeconòmicament vulnerables de l’àrea metropolitana de Barcelona. La mediana d’edat de les persones participants era d’aproximadament 63 anys i el 80% eren dones.

A la meitat se li va assignar el programa FiN, que consistia a reunir-se en grups petits durant dues hores a la setmana al llarg de nou setmanes, acompanyats per facilitadors formats. Les sessions combinaven dinàmiques de grup i suport entre iguals amb activitats a l’aire lliure a l’entorn local, incloses visites a jardins, parcs, espais fluvials, zones costaneres i llocs de patrimoni cultural. Les activitats es van seleccionar a partir d’un menú d’opcions específiques de cada barri elaborat amb agents locals. L’altra meitat va rebre una entrevista motivacional de 30 minuts i informació sobre activitats relacionades amb la natura disponibles al seu barri, que podien fer de manera independent.

La soledat va disminuir en totes les persones participant en l’estudi: un 10,5% de mitjana al cap de tres mesos i un 16,8% al cap d’un any, sense diferències significatives entre els dos grups al cap de tres mesos. L’estudi tampoc no va observar canvis significatius en la qualitat de vida relacionada amb la salut.

Una anàlisi més detallada va revelar una diferència important en funció de la situació de les persones participants a l’inici de l’estudi. Les persones que presentaven nivells més alts de soledat i pitjor benestar emocional es van beneficiar més dels grups FiN amb facilitador. En canvi, entre les persones amb menys solitud i millor benestar emocional, l’enfocament més lleuger (una entrevista i l’orientació cap a activitats locals a la natura) va produir reduccions de soledat comparables.

Adaptar el suport a les necessitats de cada persona

Els resultats suggereixen que potser no hi ha un únic enfocament per abordar la soledat que funcioni igual de bé per a tothom. Les persones amb més dificultats emocionals i socials poden necessitar el suport addicional entre iguals, les dinàmiques de grup i la facilitació que ofereix FiN, mentre que d’altres es poden beneficiar simplement de rebre ajuda per identificar i accedir a oportunitats que ja existeixen a les seves comunitats.

Els resultats de Barcelona difereixen dels d’un altre assaig de RECETAS fet a Hèlsinki amb persones grans fràgils que vivien en residències assistides. En aquell estudi, la intervenció FiN va aconseguir reduccions més grans de la solitud que el grup control i va millorar diverses dimensions de la qualitat de vida relacionada amb la salut. Les diferències entre les dues poblacions reforcen la importància d’adaptar els programes de PSBN a les necessitats i circumstàncies de les persones a les quals estan destinats.

L’estudi presenta algunes limitacions: la majoria de les persones participants eren dones i la mediana d’edat se situava al voltant dels 63 anys, fet que pot limitar la generalització dels resultats als homes i als adults més joves. Tot i això, per a la investigadora d’ISGlobal i autora sènior de l’estudi Jill Litt, “Els nostres resultats aporten coneixements nous que contribuiran a impulsar la PSBN com a estratègia per reforçar els actius comunitaris i millorar la salut social de les poblacions urbanes”. També suggereixen que les vies de PSBN poden ser més o menys eficaces en funció de les necessitats de partida de les persones.

L’enfocament va més enllà de considerar el contacte amb la natura com una intervenció passiva de salut, tal com expliquen Litt i els seus col·legues en un comentari a Nature. En reunir les persones al voltant d’experiències compartides en espais naturals, la PSBN pot generar oportunitats per crear relacions, implicar-se més activament en la mateixa comunitat i sentir-se part del món natural. Això, assenyala Litt, “és fonamental per generar els ingredients d’una vida plena: amb propòsit, sentiment de pertinença i sentit”.
 

Referència

Coll-Planas L, Masó-Aguado M, Briones-Buizassa L et al. Effectiveness of a nature-based social prescribing intervention on loneliness and health-related quality of life among vulnerable urban adults (RECETAS-BCN): an observer-blinded randomised controlled trial. 2026. The Lancet Regional Health Europe. https://doi.org/10.1016/j.lanepe.2026.101821

Comentari: Litt, J.S., Tate, W. & Chawla, L. We are nature: expanding theoretical foundations for nature and health research and practice. 2026. Nat. Mental Health. https://doi.org/10.1038/s44220-026-00706-5

La leishmaniosi cutània és una malaltia parasitària transmesa per la picada dels flebòtoms, uns petits insectes coneguts popularment com a “mosques de la sorra”. Tot i que generalment no posa en perill la vida, provoca lesions i úlceres a la pell que poden persistir durant mesos o anys i deixar cicatrius permanents, amb un important impacte físic, psicològic i social. Cada any s’estima que es produeixen un milió de nous casos al món, especialment a la conca mediterrània, l’Orient Mitjà, l’Àsia Central i Amèrica.

Fins ara, els sistemes d’alerta primerenca per a malalties sensibles al clima s’havien desenvolupat principalment en regions tropicals, on fenòmens com ‘El Niño’ permeten fer prediccions amb mesos d’antelació. A les regions temperades, en canvi, es considerava que l’atmosfera era molt menys predictible, fet que dificultava l’elaboració d’eines similars per a malalties transmeses per vectors.

L’estudi, publicat a Science Advances, demostra que aquesta limitació es pot superar incorporant dos grans patrons de variabilitat climàtica de l’Atlàntic: l’Oscil·lació de l’Atlàntic Nord (NAO, per les seves sigles en anglès) i la Variabilitat Multidecennal de l’Atlàntic (AMV). La NAO és un fenomen atmosfèric que modula els vents sobre l’Atlàntic i influeix en les precipitacions d’hivern a Europa i al nord d’Àfrica, mentre que l’AMV descriu canvis lents en la temperatura superficial de l’oceà Atlàntic que es desenvolupen al llarg d’anys o fins i tot dècades. Els resultats de l’estudi mostren que la interacció entre tots dos patrons modula les precipitacions al nord d’Àfrica i, de manera indirecta, condiciona l’evolució de la leishmaniosi.

Del clima de l’Atlàntic a la transmissió de la malaltia

Les variacions de la temperatura superficial de l’Atlàntic modifiquen la circulació atmosfèrica i els vents que transporten humitat cap al nord d’Àfrica, condicionant les precipitacions. Aquestes pluges regulen el creixement de la vegetació als ecosistemes desèrtics i, amb això, les poblacions de rosegadors que actuen com a reservoris del paràsit. Com que la leishmaniosi cutània depèn estretament d’aquesta cadena de processos, la seva aparició també es pot predir a partir dels senyals climàtics de l’Atlàntic.

“El desert actua com un filtre natural que deixa al descobert la memòria climàtica de l’Atlàntic. En estar influït per menys processos climàtics, permet aïllar amb molta més claredat el senyal de l’Atlàntic en els patrons de pluja. Gràcies a això, vam identificar una regió on la pluja és sorprenentment predictible, els deserts de Tunísia i el Marroc, i vam demostrar que aquesta predictibilitat també es transfereix a una malaltia infecciosa”, assenyala Adrià San-José, investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi.

A partir d’aquest coneixement sobre com es transmet la malaltia, l’equip va desenvolupar un model dinàmic que reprodueix la transmissió del paràsit entre humans, flebòtoms i rosegadors. El model integra la temperatura i la precipitació locals amb informació procedent de l’atmosfera i de l’oceà Atlàntic. Gràcies a això, va ser capaç d’anticipar l’aparició i la intensitat dels brots de Leishmania major i Leishmania tropica al Marroc i Tunísia amb fins a 12 mesos d’antelació. A Tunísia, però, on la influència climàtica de l’Atlàntic és més feble i heterogènia, la millora en les prediccions va ser més moderada.

Implicacions per a la salut pública

“Es pensava que aquest tipus de prediccions només eren possibles als tròpics. El més sorprenent és que hem trobat una font de predictibilitat també en una regió temperada i l’hem incorporada en un model que està preparat per ser operacional. En aquest sentit, el nostre estudi és clarament pioner i obre noves possibilitats per desenvolupar sistemes d’alerta primerenca allà on fins ara es consideraven inviables”, explica Xavier Rodó, investigador ICREA d’ISGlobal i autor sènior de l’estudi.

La possibilitat d’anticipar el risc amb diversos mesos d’antelació ofereix un marge de temps valuós per posar en marxa mesures de prevenció, com el control dels vectors, la gestió dels reservoris animals o la preparació dels sistemes sanitaris davant de possibles brots. Més enllà de la leishmaniosi, l’equip investigador considera que la metodologia desenvolupada també es pot aplicar a altres malalties modulades per la pluja tant a Europa com al nord d’Àfrica.
 

Referència

San-José, A., Aoun, K.; Lemrani, M., López, L., Idris, M., Bouratbine, A., Paul, R., Rodó, X. Coupled Atlantic Atmosphere–Ocean Variability modulates Cutaneous Leishmaniasis in North Africa, enabling long-lead seasonal forecasts. Science Advances, 2026. DOI: 10.1126/sciadv.aeb0774

Les resistències antimicrobianes es produeixen quan els bacteris, els virus, els fongs o els paràsits deixen de respondre als antibiòtics que utilitzem per combatre’ls. Aquest fenomen dificulta el tractament de les infeccions i constitueix un dels grans reptes actuals per a la salut global.

Sota el lema En un món en què viatgem constantment, també ho fan els bacteris, la campanya trasllada aquest problema als espais quotidians de la ciutadania. Vídeos en stop motion, murals al transport públic, una exposició artística i un cicle de taules rodones convidaran a reflexionar sobre com les nostres decisions poden contribuir a frenar aquesta “pandèmia invisible”.

Amb gestos quotidians i decisions informades podem prevenir infeccions, evitar la propagació de bacteris resistents i preservar l’eficàcia dels antibiòtics: cuida’t, informa’t i actua.

Cicle de taules rodones

Durant el mes de novembre s’organitzaran quatre sessions obertes al públic en diferents equipaments de Barcelona. Professionals de la microbiologia, la salut pública, la prevenció d’infeccions, la salut ambiental i altres disciplines conversaran amb la ciutadania sobre els mites i les decisions quotidianes relacionades amb la higiene, els antibiòtics i les resistències antimicrobianes.

Les sessions permetran plantejar preguntes, analitzar situacions properes i identificar accions individuals i col·lectives que poden contribuir a protegir la nostra salut.

Mites, manies i fake news: els hàbits d’higiene que fan més mal que bé

Desinfectar-ho tot és sempre millor? Cal utilitzar productes antibacterians per rentar la roba o netejar la llar? Els antibiòtics serveixen per curar un refredat?

Aquesta sessió desmuntarà algunes de les falses creences més habituals sobre la higiene, les infeccions i els antibiòtics. També oferirà eines per distingir la informació fiable de la desinformació i adoptar hàbits realment efectius per prevenir infeccions.

📍 Lloc: Centre Cívic El Guinardó
📅 Data: 11 de novembre de 2026, a les 19 h

Antibiòtics: els fem servir bé? Decisions quotidianes que protegeixen la nostra salut

Els antibiòtics han revolucionat la medicina, però utilitzar-los de manera inadequada accelera l’aparició de bacteris resistents.

A partir de casos i situacions quotidianes, la taula rodona abordarà quan cal prendre antibiòtics i quan no, què passa si interrompem un tractament, què hem de fer amb els medicaments sobrants, com s’han de gestionar les possibles al·lèrgies i quins riscos comporta l’automedicació.

📍 Lloc: Centre Cívic Vil·la Urània
📅 Data: 18 de novembre de 2026, de 18.30 a 20 h

Una sola salut: com connecten els antibiòtics, els animals, el medi ambient i nosaltres?

La salut de les persones està estretament relacionada amb la dels animals i la del medi ambient. Els antibiòtics utilitzats en la medicina humana, la ramaderia o els sistemes productius poden afavorir la circulació de bacteris resistents entre diferents ecosistemes.

Aquesta sessió introduirà el concepte d’Una Sola Salut —o One Health— mitjançant exemples relacionats amb la producció alimentària, la salut animal, la qualitat ambiental, la seguretat alimentària i la prevenció d’infeccions. També abordarà com les crisis humanitàries, els conflictes, els desastres naturals i les migracions poden influir en la propagació de les resistències antimicrobianes.

📍 Lloc: Casal de Barri de Vallcarca – Can Carol
📅 Data: 19 de novembre de 2026, a les 19 h

Mites, manies i fake news: els hàbits d’higiene que fan més mal que bé

Una nova sessió oberta al veïnat per revisar les nostres rutines d’higiene, resoldre dubtes sobre l’ús dels antibiòtics i desmentir creences que poden portar-nos a adoptar pràctiques innecessàries o contraproduents.

📍 Lloc: Biblioteca El Carmel – Juan Marsé
📅 Data: 24 de novembre de 2026, a les 10 h

Exposició «Una Sola Salut»

Durant tot el mes de novembre, el Casal de Barri de Vallcarca – Can Carol acollirà una instal·lació artística immersiva i interactiva dedicada a les resistències antimicrobianes.

L’experiència permetrà descobrir, des d’una perspectiva artística i divulgativa, com apareixen i es propaguen els bacteris resistents, quin impacte pot tenir el consum d’antibiòtics sobre el medi ambient i per què la salut humana, l’animal i l’ambiental no es poden entendre per separat.

📍 Lloc: Casal de Barri de Vallcarca – Can Carol
📅 Dates: de l’1 al 30 de novembre de 2026

Les resistències antimicrobianes viatgen en transport públic

La campanya també sortirà al carrer mitjançant vídeos en stop motion i murals instal·lats en estacions, metros, autobusos i altres espais del transport públic de diferents ciutats de l’Estat.

Aquestes accions visuals mostraran com els bacteris poden desplaçar-se amb nosaltres i recordaran algunes mesures senzilles per prevenir infeccions, reduir els contagis i evitar l’aparició de noves resistències.

El vídeo de la campanya, disponible en català, castellà, anglès, italià i portuguès, es projectarà en pantalles del transport públic. Paral·lelament, els murals acostaran els principals missatges de la campanya a milers de persones durant els seus trajectes quotidians.

De la sensibilització a l’acció

Les activitats volen obrir el debat sobre les resistències antimicrobianes a tota la ciutadania i generar espais de conversa entre persones expertes, professionals sanitaris, responsables públics i societat civil.

A més de sensibilitzar i promoure un ús més responsable dels antibiòtics, les aportacions recollides durant la campanya contribuiran a elaborar un informe final sobre les mesures i regulacions necessàries per facilitar accions més àgils i efectives davant les resistències antimicrobianes.

Estudis en humans mostren que l'alteració del rellotge biològic pot afeblir la resposta immunitària i augmentar la susceptibilitat a les infeccions. Durant la pandèmia de COVID-19, un estudi dut a terme al Regne Unit va trobar que les alteracions del son s'associaven amb un risc més elevat d'infecció per SARS-CoV-2. “Tanmateix, cap estudi previ havia avaluat si l'alteració del rellotge biològic també augmenta el risc de desenvolupar COVID persistent”, afirma la primera autora, Kyriaki Papantoniou, professora associada de la Universitat Mèdica de Viena i investigadora associada d'ISGlobal.

Les persones que treballen en torns de nit presenten un risc més elevat de COVID persistent

En aquest estudi, l'equip investigador va fer un seguiment de 2.941 persones adultes de la cohort COVICAT, basada en població general de Catalunya, entre el 2021 i el 2023. De les 1.899 persones participants que es van infectar per SARS-CoV-2, 284 van desenvolupar COVID persistent —definida com la presència de símptomes persistents durant més de tres mesos després de la infecció— al llarg dels dos anys de seguiment.

En comparació amb les persones que treballaven en horari diürn, les que treballaven en torns de nit presentaven un risc un 88% més elevat (és a dir, gairebé el doble) de desenvolupar COVID persistent, fins i tot després de tenir en compte altres factors de risc, com ara l'historial de vacunació o la presència de malalties cròniques. Aquesta associació va ser més intensa entre les persones amb obesitat que treballaven en torns nocturns. A més, aquest augment del risc es va observar tant en les persones que treballaven actualment en torns de nit com en aquelles que ho havien fet en el passat, fet que suggereix que respon als efectes a llarg termini de l'alteració dels ritmes circadiaris, més que no pas a canvis puntuals o de curta durada.

En canvi, el treball en torns de nit no es va associar amb un risc més elevat de contraure la infecció, cosa que suggereix que l'alteració del rellotge biològic pot influir en la manera com l'organisme es recupera de la infecció, més que no pas en la probabilitat de contagiar-se.

“Les nostres troballes suggereixen que l'alteració dels ritmes circadiaris té un paper en la transició d'una infecció aguda a símptomes persistents”, afirma Manolis Kogevinas, investigador d'ISGlobal i coordinador de l'estudi.

La mala qualitat del son amplifica encara més el risc

L'equip investigador va observar que l'insomni crònic també augmentava el risc de COVID persistent en un 42%, independentment del treball nocturn. A més, tots dos factors actuaven de manera sinèrgica: les persones que treballaven en torns de nit i patien insomni crònic tenien 2,7 vegades més probabilitats de desenvolupar COVID persistent que les que treballaven en horari diürn i no patien insomni.

Els mecanismes biològics implicats encara no es coneixen del tot, però el moment del dia en què l'organisme entra en contacte amb un patogen pot influir en la resposta immunitària. Així mateix, l'alteració del rellotge biològic pot reduir la capacitat del sistema immunitari per eliminar la infecció.

Millorar el son com a estratègia preventiva

Atès l'augment de la prevalença de l'insomni en la població general, l’equip investigador subratlla la necessitat de comprendre els efectes a curt i llarg termini de les alteracions del son sobre les conseqüències de les infeccions. En qualsevol cas, els resultats apunten que el son és un factor potencialment modificable per prevenir la COVID persistent i altres afeccions postinfeccioses.

“Promoure uns hàbits de son saludables i minimitzar l'alteració dels ritmes circadiaris podria representar una estratègia senzilla i de baix cost per reduir les conseqüències a llarg termini de les infeccions víriques, especialment entre les persones que treballen en torns de nit”, conclou Kogevinas.

L'equip investigador assenyala que entre els punts forts de l'estudi destaquen l'ús d'una cohort poblacional ben caracteritzada, amb informació detallada sobre els horaris de treball, els hàbits de son i l'estat de salut, com també la utilització d'una definició de COVID persistent reconeguda internacionalment. No obstant això, les persones participants tenien entre 40 i 65 anys, de manera que els resultats podrien no ser extrapolables a poblacions més joves o de més edat. A més, no es pot descartar completament la influència d'altres factors laborals, com ara l'estrès relacionat amb la feina.
 

Referència

Papantoniou, A. Espinosa, M. Karachaliou, C. Lassale, G. Castaño-Vinyals, B. Harding, S. De Matteis, K. Straif, E. Alonso, C. Dobaño, G. Moncunill, N. Blay, S. Iraola-Guzmán, R. de Cid, J. Garcia-Aymerich, M. Kogevinas. Night work, sleep disruption and long-COVID risk: a population-based cohort study. SJWEH. 2026.

Through practical, hands-on seminars, participants will explore state-of-the-art analytical frameworks and statistical workflows recently developed in exposomics. Each session will combine theoretical concepts with codes and implementation resources, enabling participants to apply the presented techniques in their own research endeavours.

Please see research themes below. You can consult the speaker list and full program and the full program with session abstracts.

Register here

Participation is free of charge.

About the workshop series

Integrating multiple omics layers with environmental data is essential for advancing precision environmental health and epidemiology, but it also involves major computational and methodological challenges.

This workshop series introduces state-of-the-art analytical frameworks and statistical workflows developed to address these challenges. Participants will begin with multi-block dimensionality reduction, used to transform high-dimensional and collinear exposomics data into biologically meaningful signatures.

The sessions will then explore methods for relating exposures to biological mechanisms through mediation and causal frameworks, analysing complex environmental mixtures, connecting molecular and exposure layers through network-based approaches, and integrating emerging omic layers such as the microbiome.

Participants will also discover strategies for working with missing or incomplete data, imbalanced outcomes and longitudinal analyses. Finally, the series will examine the role of Large Language Models (LLMs), generative AI and eXplainable Artificial Intelligence (XAI) in creating trustworthy, interpretable and practical multi-omics workflows.

Together, these approaches provide researchers with a practical and actionable toolkit for addressing modern epidemiological and precision environmental health challenges.

Code and materials

Designed as a highly practical, hands-on experience, the seminars will give participants access to the codes and resources needed to implement the presented techniques. All session codes and materials will be available directly and free of charge during and after the workshop through our Github and YouTube channel.

Audience

This workshop is aimed at Master/PhD students, researchers, clinicians, and other professionals working in exposomics, epidemiology, or toxicology who are interested in understanding how omics data, including the exposome, can be integrated into epidemiological research.

Research Topics

Module 1: Foundations of exposomics data integration & multi-block dimensionality reduction

• Introduction to multi-omics data integration: an overview of approaches
• Foundations of Dimensionality Reduction and Multi-Block Data Integration

Module 2: From exposures to biology: a tour of exposomics data integration frameworks in practice

• Multivariate Mediation Frameworks in Environmental Epidemiology
• Statistical Frameworks for Evaluating Complex Co-Exposures and Mixtures
• RGCCA for Exposomic Data Integration in Youth Health
• Network-Based Approaches for Multi-Omics and Environmental data Integration and Interpretation
• Metagenomics and the Microbiome as an Omic Layer in Health Research
• Longitudinal Methods and Frameworks for Multi-Omics and Environmental data Integration
• Outcome-wide analysis for exposomics 

Module 3: Machine Learning & AI frontiers

• eXplainable Artificial Intelligence (XAI) for making predictions in exposomics
• Biological Knowledge-Guided Machine Learning to Decode Environment-Disease Mechanisms
• Developing an Integrative Exposomics Platform (ExposomeX) to Expedite Discovery of the “Exposure–Biology–Disease” Nexus

Organisers

This workshop series has been organised by Léa Maitre, Augusto Anguita and Adrià Setó. Please contact Anna Oje (anna.oje@isglobal.org) for any queries or further information.

Do you want to revisit the first series?

Recordings of all 2024 sessions are available on YouTube. To access the slides and codes, please click HERE, or explore the workshop proceedings HERE.

With the support of the grant CEX2023-001290-S funded by MCIN/AEI/ 10.13039/501100011033.

El paper del bestiar en la transmissió de la malària

El personal científic fa anys que intenta controlar els vectors de transmissió de la malària. En concret, hi ha un intens debat sobre el paper del bestiar en la seva propagació, que dona lloc a dues hipòtesis: la zooprofilaxi i la zoopotenciació. La primera fa referència a l'ús del bestiar com a font alternativa de sang, amb l'objectiu de desviar els mosquits vectors de les persones. La zoopotenciació, en canvi, sosté que els animals de cria podrien augmentar la població de mosquits vectors i afavorir així la transmissió de la malaltia. Tanmateix, els estudis realitzats fins ara només consideraven el bestiar com un recurs de les llars particulars, sense analitzar-ne el possible efecte com a factor d'exposició ambiental d'una zona més àmplia que abastés diferents llars.

Nou enfocament d'epidemiologia ambiental

El nou estudi desenvolupa un nou enfocament espacial sobre el nombre de caps de bestiar boví en una àrea concreta per caracteritzar el bestiar com una variable ambiental. Segons la primera autora de l'article, Almudena Sanz, investigadora d'ISGlobal en el moment de l'estudi i actualment a Virginia Tech, aquest enfocament permet analitzar un efecte espacial que va més enllà de la llar a la qual pertanyen aquests animals, "aplicant per primera vegada un enfocament d'epidemiologia ambiental, que ofereix una possible explicació de per què els estudis havien estat fins ara contradictoris".

Segons Carlos Chaccour, investigador principal de l'article, a ISGlobal en el moment de l'estudi i actualment a la Universitat de Navarra, aquesta nova metodologia "podria utilitzar-se per avaluar estratègies de control de la malària basades en el bestiar i contribuir a resoldre el llarg debat entre la zooprofilaxi i la zoopotenciació".

Aquest estudi es va desenvolupar en el marc del projecte BOHEMIA, finançat per Unitaid, que va dur a terme un assaig a Moçambic i Kenya utilitzant l'enfocament One Health. La ivermectina, un fàrmac antiparasitari ben tolerat, es va distribuir entre persones i bestiar en campanyes d'administració massiva de medicaments per reduir la població de mosquits i, amb això, la transmissió de la malària.

Referència

Sanz Gutierrez A, Otuko R, Xie K, et al. Spatial exploration of the impact of cattle on risk of malarial infection using data from a cluster randomised trial. BMJ Glob Health 2026;0:e022607. doi:10.1136/bmjgh-2025-022607

L'esdeveniment aproparà conceptes clau com l'exposoma i l'urbanisme saludable, explicant de manera senzilla com les decisions de planificació i disseny urbà poden afavorir o perjudicar la salut de la població. Per fer-ho, es combinaran exemples visuals, preguntes en directe i recursos interactius que ajudaran a relacionar les experiències quotidianes de la vida urbana amb l'evidència científica més recent.

A més, es presentaran eines d'accés obert que permeten explorar indicadors de salut urbana i comparar diferents ciutats, promovent una ciutadania més informada i amb més capacitat per interpretar dades sobre el seu propi entorn. La jornada inclourà també demostracions pràctiques de sensors ambientals i de materials de construcció saludables, posant en relleu el valor de la transparència i de l'accés públic a la informació com a motors per impulsar polítiques i entorns urbans més saludables.

Aquest diàleg interdisciplinari busca sensibilitzar la ciutadania sobre el paper decisiu que exerceix l'entorn urbà en la salut col·lectiva i inspirar una reflexió compartida sobre com dissenyar ciutats més saludables, sostenibles i habitables per a tothom.

Registra't aquí

La ivermectina és un dels antiparasitaris més utilitzats al món i forma part de campanyes massives per controlar les malalties tropicals desateses. Tot i que ha demostrat potencial per reduir la transmissió de la malària en eliminar els mosquits vectors de la malaltia, el seu ús durant l'embaràs continua estant contraindicat a causa de l'escassetat de dades en humans.

Cada any es produeixen exposicions inadvertides a ivermectina durant embarassos molt inicials, ja que en aquestes primeres setmanes moltes dones encara desconeixen que estan embarassades. Malgrat això, l'evidència sobre la seva seguretat continua sent molt limitada, especialment durant el primer trimestre. Per aportar noves dades, l'equip va analitzar una cohort prospectiva integrada en els assaigs BOHEMIA, realitzats a Moçambic i Kenya, per avaluar l'impacte de l'administració massiva d'ivermectina sobre la transmissió de la malària.

“El subestudi va incloure 238 dones que es van quedar embarassades entre les dues setmanes prèvies i les quatre posteriors a rebre ivermectina o albendazol, el tractament utilitzat com a comparador. Totes van ser seguides mensualment fins al final de l'embaràs”, explica Patricia Nicolas, primera autora i investigadora d'ISGlobal en el moment de l'estudi.

La cohort més gran estudiada fins ara

De les 238 dones incloses, 129 havien estat potencialment exposades a ivermectina i 109 a albendazol. Entre les que tenien un desenllaç conegut de l'embaràs, els resultats adversos (avortament espontani, mort fetal o anomalies congènites majors) es van produir en el 22,9 % del grup tractat amb ivermectina i en el 19,5 % del grup tractat amb albendazol. Les diferències entre tots dos grups no van ser estadísticament significatives.

“Aquest assaig constitueix la cohort prospectiva més gran publicada fins ara sobre l'exposició a ivermectina durant les primeres setmanes de l'embaràs i complementa l'escassa evidència disponible, que fins ara incloïa menys d'un centenar d'exposicions documentades durant el primer trimestre”, afirma Nicolas.

L'atenció prenatal, un factor clau

A més de l'efecte del tractament, l'estudi va mostrar que les dones amb resultats adversos de l'embaràs havien rebut amb molta menys freqüència atenció prenatal i mesures preventives recomanades durant la gestació, com ara suplements de ferro i àcid fòlic, mosquiteres tractades amb insecticida o tractament preventiu contra la malària. Tanmateix, cal tenir en compte que les dones que pateixen avortaments molt precoços tenen menys oportunitats d'assistir a les consultes prenatals.

Més evidència, però encara insuficient

"Els nostres resultats contribueixen a reforçar la base d'evidència disponible sobre l'exposició inadvertida a la ivermectina a l'inici de l'embaràs, però el nombre d'embarassos documentats continua sent massa reduït per justificar canvis en les recomanacions clíniques o reguladores. Caldrà continuar acumulant evidència mitjançant nous estudis i sistemes de seguiment d'aquestes exposicions", conclou Carlos Chaccour, coinvestigador principal de BOHEMIA i investigador d'ISGlobal en el moment de l'estudi.

Referència
Nicolas, P., Mundaca, H., Brazeal, A., Houana, A., Ngama, M., Macucha, A., Matano, A., Elobolobo, E., Vegove, V., Martinho, S., Kariuki, M., Mbanze, J., Mitora, S., Montañà, J., Ringera, I., Túnez, L., Imputiua, S., Munguambe, H., Mutepa, V., … Chaccour, C. (2026). Risk of adverse pregnancy outcomes following inadvertent exposure to ivermectin during the periconception period: findings from two cluster-randomized trials in Mozambique and Kenya. EClinicalMedicine, 97(104069), 104069. https://doi.org/10.1016/j.eclinm.2026.104069

The Lancet Countdown Europe is an international, interdisciplinary research initiative that aims to develop open, transparent and rigorous indicators to track the impact of climate change on population health. As well as monitoring the health impacts of climate change, it follows the adaptation and mitigation actions taken, the economic and financial aspects, and public and political engagement across Europe. This special edition of the Lancet Countdown in Europe report will be published in the Lancet Public Health journal on September 10, 2026.

This report will be launched in Barcelona. Prof. Cathryn Tonne, co-Director of The Lancet Countdown in Europe, will present the main findings. International, European, and local organisations will follow. They will highlight the progress developed on the ground, and the gaps needed to accelerate climate change action in cities

A panel discussion with local representatives and experts will follow. The discussion will explore the key ingredients needed for successful integrated climate and health action: How does transformative change actually happen? What role do indicators play in driving equitable progress? How are cities turning climate policy into practice? And how do we bring people along to build the social support that ambitious action demands, supported throughout by strong implementation, monitoring, partnerships and societal engagement?

The event is open to everyone, either in person or online. Refreshments will be served at the end of the event, and there will be an opportunity to meet the researchers who contributed to the Europe Cities report of the Lancet Countdown, as well as the keynote speakers and panelists.

Follow the event live 

You can follow the event in streaming using the following link. 

Agenda

Publicat a npj Digital Medicine, una revista científica internacional del grup Nature, l’estudi combina intel·ligència artificial, anàlisi de supervivència, calibratge estadístic i teoria de la decisió per transformar la predicció del risc en una eina útil per a la pràctica clínica i esportiva.

L’estudi aborda un dels principals reptes de la medicina esportiva: anticipar les lesions abans que es produeixin. Tot i que en els darrers anys s’han desenvolupat nombrosos models basats en intel·ligència artificial, la majoria presenten limitacions importants que en dificulten l’aplicació als clubs professionals. En lloc de limitar-se a construir un model més precís, aquest treball proposa un nou marc metodològic que aborda diverses de les principals mancances identificades en la literatura científica.

Una nova manera d’entendre el risc de lesió

La principal innovació consisteix a tractar la predicció de lesions com un problema d’anàlisi de supervivència. Això permet representar matemàticament una realitat que els professionals ja coneixen: el risc augmenta progressivament a mesura que s’acumulen minuts d’entrenament o de competició. A diferència dels classificadors tradicionals, aquest comportament està incorporat al model des del seu disseny.

Aquest enfocament es complementa amb tres innovacions addicionals:

• La calibració beta (Beta Calibration), que ajusta les probabilitats perquè reflecteixin amb precisió el risc real observat;
• La incorporació de la teoria de la decisió, que adapta els llindars de risc en funció de la importància esportiva de cada situació;
• La introducció del Rest Benefit Certainty (RBC), que permet al cos tècnic definir el nivell de certesa que vol assolir abans de decidir si una jugadora ha de descansar.

En conjunt, aquests elements transformen una probabilitat abstracta en una recomanació contextualitzada que ajuda els professionals a valorar quan és més beneficiós per a una jugadora participar o descansar.

Quatre temporades de dades del primer equip femení

L’estudi s’ha desenvolupat utilitzant una de les bases de dades longitudinals més completes disponibles en el futbol femení d’elit: quatre temporades consecutives del primer equip femení del FC Barcelona (2019-2023), que inclouen 34 jugadores, gairebé 14.000 observacions diàries i 83 lesions musculoesquelètiques sense contacte. Les dades integren informació GPS, càrrega d’entrenament, minuts jugats, competicions, compromisos amb les seleccions nacionals i durada de les lesions.

Un sistema de detecció del risc de lesió molt més fiable

Els resultats mostren que els models basats en l’anàlisi de supervivència superen de manera consistent els algoritmes tradicionals d’aprenentatge automàtic utilitzats fins ara per predir lesions. En particular, aquests models van aconseguir una millor capacitat de discriminació que els classificadors convencionals, millorant substancialment la identificació de situacions d’alt risc.

El calibratge estadístic també va corregir la tendència dels models a subestimar el risc real, fet que va fer que les probabilitats resultants fossin molt més fiables i interpretables per l’equip mèdic.

En la validació temporal amb una temporada completament nova, el sistema va produir millores positives en la disponibilitat de les jugadores, fet que suggereix que aquest tipus de model pot ajudar a reduir l’impacte de les lesions mantenint més jugadores disponibles al llarg de la temporada.

La fatiga acumulada, el predictor més important

L’anàlisi mostra que el predictor més important és la distància acumulada durant els 21 dies anteriors, seguit de la intensitat de carrera a alta velocitat i de les acceleracions i desacceleracions del mateix dia. Aquest resultat reforça la idea que la fatiga acumulada és el principal mecanisme associat al risc de lesió musculoesquelètica sense contacte.

“A diferència dels enfocaments anteriors, aquest marc permet identificar, classificar i calibrar els factors associats al risc de lesió amb rigor estadístic, i quantificar la contribució de la fatiga acumulada. Sobretot, ofereix una nova perspectiva científica sobre un fenomen complex”, afirma Juan R. González, investigador d’ISGlobal.

“El repte metodològic era doble: representar com s’acumula el risc amb l’exposició i, alhora, contextualitzar les probabilitats resultants perquè es puguin interpretar d’acord amb la rellevància de cada situació. La incorporació de la teoria de la decisió permet adaptar els llindars de risc a cada context esportiu i convertir les prediccions en una eina útil per donar suport a la presa de decisions professionals”, explica Manuel Huth, primer autor de l’estudi, de la Universitat de Bonn.

De la recerca al terreny de joc i més enllà

Aquesta recerca proporciona una visió única dels factors que expliquen el risc de lesió, amb la càrrega externa com a punt de partida. El bessó digital de l’esportista integra aquesta informació amb la càrrega interna —com respon el cos a l’esforç, a través de biomarcadors, indicadors fisiològics i dades moleculars— i amb el perfil genètic de cada esportista: una eina essencial per donar suport als equips tècnics i mèdics, personalitzar el seguiment de cada esportista i anticipar les lesions. Aquesta és la línia que el Barça Innovation Hub impulsa conjuntament amb Made of Genes.

“Aquest tipus de recerca aporta rigor científic a factors que, fins ara, sovint interpretàvem de manera intuïtiva. El valor real rau a entendre millor com es relacionen la càrrega i la biologia de cada esportista amb el risc de lesió”, explica Gil Rodas, metge del FC Barcelona.

“Avançar en aquest camp requereix recerca i metodologia del màxim rigor científic, com la d’aquest treball. Com a soci de plataforma de dades i intel·ligència artificial, a Made of Genes traslladem la recerca al terreny de joc mitjançant models d’anticipació i millora del rendiment que integren, dins d’un bessó digital, la càrrega externa, la càrrega interna i el perfil genètic de cada esportista”, afegeix Berta Canal, científica de dades de Made of Genes.

El potencial va molt més enllà del futbol d’elit: com que actualment els sensors portables s’utilitzen àmpliament no només per esportistes professionals, sinó també en l’esport amateur i en ocupacions que exigeixen un gran esforç físic, aquest mateix enfocament podria contribuir a la prevenció de lesions molt més enllà del terreny de joc.

Sobre l’estudi

Títol: Injury prediction in elite women's football: an integrative machine learning-based decision-support framework
Revista: npj Digital Medicine (Nature Portfolio)
Publicació: En línia, 8 de juliol del 2026
DOI: 10.1038/s41746-026-02937-3
Dades: Primer equip femení del FC Barcelona · 4 temporades (2019/20-2022/23) · 34 jugadores · 83 lesions sense contacte
Autors: Manuel Huth, Berta Canal-Simón, Eva Ferrer, Gil Rodas, Xavier Yanguas, Jan Hasenauer i Juan R. González
Institucions: ISGlobal · Universitat de Bonn · Made of Genes · Departament Mèdic del FC Barcelona i Barça Innovation Hub · Hospital Clínic-Sant Joan de Déu · Leitat · CIBERESP · Universitat Autònoma de Barcelona

PROGRAMA PRELIMINAR

9.00 h – 9.20 h Lliurament de documentació

9.20 h – 9.30 h Benvinguda

9.30 h – 10.40 h Risc d'introducció d'arbovirus a la Mediterrània

10.40 h – 11.20 h Sessió de pòsters (x5)

11.20 h – 11.50 h Pausa cafè

11.50 h – 12.50 h La nova generació d'eines per al control dels arbovirus

12.50 h – 13.50 h Arbovirosis d'interès emergent: la situació a Espanya

13.50 h – 14.00 h Cloenda

                                                INSCRIU-TE ARA

La contaminació atmosfèrica és un dels principals factors de risc ambiental per a la salut i s’ha relacionat amb una àmplia varietat d’efectes adversos en les persones adultes, entre els quals les malalties cardiovasculars i la síndrome metabòlica. Els infants són especialment vulnerables, perquè els seus òrgans i el seu sistema immunitari encara estan en desenvolupament, respiren un volum més gran d’aire en relació amb el seu pes corporal i solen passar més temps a l’aire lliure. La síndrome metabòlica és un conjunt de factors de risc entre els quals s’inclouen l’obesitat abdominal, la hipertensió arterial, les alteracions de la glucosa en sang i la dislipidèmia, que poden augmentar el risc de desenvolupar diabetis de tipus 2 i malalties cardiovasculars en etapes posteriors de la vida.

Per estudiar-ho, l’equip investigador va analitzar dades de 1.147 infants d’entre 6 i 11 anys procedents de França, Grècia, Lituània, Noruega, Espanya i el Regne Unit, que van ser seguits entre 2013 i 2016 en el marc del projecte HELIX. “Vam estimar l’exposició al PM_2.5 i al NO₂ a la llar, a l’escola i durant els desplaçaments, i en vam analitzar la relació amb una puntuació de risc de síndrome metabòlica”, explica Anne van Rooijen Korving, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.

Mitjançant models validats de contaminació atmosfèrica basats en els entorns residencial, escolar i de desplaçament, l’equip va estimar l’exposició anual a tots dos contaminants durant l’any previ a l’avaluació clínica. L’associació amb el risc de síndrome metabòlica es va analitzar mitjançant models de regressió multivariable. El risc de síndrome metabòlica es va calcular utilitzant una puntuació prèviament validada basada en el perímetre de cintura, la pressió arterial, els lípids en sang i els nivells d’insulina, d’acord amb els criteris de la Federació Internacional de Diabetis.

Associacions més fortes a l’escola que a la llar

La contaminació atmosfèrica va mostrar una associació més intensa amb el risc de síndrome metabòlica a l’escola que a la llar, fet que suggereix que els infants podrien ser especialment vulnerables en l’entorn escolar. Tot i que els nivells de contaminació a la llar i a l’escola estaven altament correlacionats (amb concentracions anuals de PM_2.5 i NO₂ que superaven de manera sistemàtica les directrius de l’Organització Mundial de la Salut), la susceptibilitat sembla ser més gran a l’escola. Investigacions prèvies indiquen que fer més activitat física en l’entorn escolar incrementa la freqüència respiratòria, fet que podria amplificar els efectes adversos de l’exposició a la contaminació.

En canvi, no es van observar associacions entre l’exposició durant els desplaçaments i el risc de síndrome metabòlica. De la mateixa manera, tampoc no es van trobar associacions amb l’exposició a curt termini durant els dies o la setmana previs a l’avaluació clínica, cosa que dona suport a la hipòtesi que els canvis metabòlics es desenvolupen gradualment amb el temps i no com a resposta a una exposició aguda.

Possibles mecanismes biològics i implicacions per a la salut pública

Hi ha diversos mecanismes biològics que podrien explicar aquestes troballes. L’exposició a la contaminació atmosfèrica s’ha relacionat amb inflamació sistèmica, estrès oxidatiu i alteracions en el metabolisme dels lípids, la regulació de la glucosa i el control de la pressió arterial, tots ells processos implicats en el desenvolupament de la síndrome metabòlica.

“Atesa l’àmplia exposició de la població a la contaminació atmosfèrica i les conseqüències a llarg termini de la síndrome metabòlica per a la salut, aquests resultats tenen importants implicacions per a la salut pública”, afirma Martine Vrijheid, directora del programa Environment and Health over the Lifecourse d’ISGlobal. “Els nostres resultats reforcen la necessitat de continuar reduint els nivells de contaminació atmosfèrica per protegir la salut cardiometabòlica infantil”.


Referència

Anne van Rooijen Korving, Parisa Montazeri, Léa Maitre, Sandra Marquez, Jose Urquiza, Nuria Güil-Oumrait, Antònia Valentín, Regina Grazuleviciene, Kristine Bjerve Gützkow, Johanna Lepeule, Rosemary R.C. McEachan, Bente Oftedal, Euripides G. Stephanou, John Wright, Wen Lun Yuan, Martine Vrijheid, Childhood outdoor air pollution exposure across multiple microenvironments and metabolic syndrome: A HELIX cohort analysis, Environmental Research, Volume 305, Part 1, 2026, 124892,ISSN 0013-9351, https://doi.org/10.1016/j.envres.2026.124892

Fundat l'any 1996 gràcies a una iniciativa conjunta del Ministeri de Salut de Moçambic i de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), el CISM ha contribuït a generar evidència científica per millorar la prevenció, el diagnòstic i el tractament de malalties com la malària, la tuberculosi, el VIH o la pneumònia, a més d'impulsar avenços importants en salut maternoinfantil. El suport sostingut de l'AECID ha estat clau per consolidar el centre com un referent, la tasca del qual ha contribuït a orientar polítiques de salut dins i fora de Moçambic, situant-lo com un actor clau en la recerca en salut global.

Una aliança estratègica amb ISGlobal

La història del CISM ha estat estretament lligada a la d'ISGlobal des dels seus orígens. Al llarg d'aquestes tres dècades, ambdues institucions han construït un partenariat estratègic basat en l'enfortiment de les capacitats científiques, el desenvolupament d'infraestructures de recerca i la generació conjunta de coneixement per respondre a les prioritats de salut de Moçambic i del continent africà. Com a mostra d'aquest compromís a llarg termini, ISGlobal forma part del Patronat de la Fundació Manhiça, des d'on contribueix a impulsar la missió i el desenvolupament estratègic del centre.

"El CISM ha demostrat que la recerca d'excel·lència pot i ha de ser liderada des de l'Àfrica. Haver acompanyat el seu creixement durant aquests trenta anys és un privilegi i una mostra del valor de les aliances científiques construïdes des de la visió compartida i el compromís a llarg termini", va afirmar Quique Bassat, director general i científic d'ISGlobal.

Un aniversari per mirar cap al futur

La cerimònia va reunir alguns dels protagonistes d'aquesta història compartida. El programa va incloure intervencions de Pedro Alonso, fundador del CISM i també d'ISGlobal; Francisco Saúte, director general del CISM; Pedro Aide, coordinador de l'Àrea de Malària del CISM; i Quique Bassat, que va abordar les tres dècades de cooperació científica entre ambdues institucions. També hi van participar representants d'Africa CDC, CAPRISA, l'AECID i les autoritats de Moçambic, inclòs el president de la República.

Trenta anys després de la seva creació, el CISM continua sent un referent en recerca en salut a l'Àfrica i un exemple de com la col·laboració científica a llarg termini pot contribuir a enfortir les capacitats locals, consolidar institucions de recerca i generar coneixement amb impacte en la salut de les poblacions.

 Llegeix aquí la sèrie de posts que es van escriure amb motiu del 25è aniversari del CISM

El canvi climàtic està incrementant l’exposició a temperatures extremes arreu del món, fet que genera preocupació pels seus possibles efectes sobre la salut infantil. L’embaràs i els primers anys de vida són etapes especialment crítiques per al desenvolupament del cervell, ja que aquest creix ràpidament i és especialment sensible als factors ambientals. Tot i que estudis previs han relacionat l’exposició a la calor amb alteracions cognitives i problemes de salut mental, encara hi ha poca evidència sobre els seus efectes en l’estructura cerebral.

"Volíem analitzar si l’exposició a la calor o al fred des de la concepció fins als 8,5 anys d’edat s’associava amb canvis en el desenvolupament cerebral durant la infància tardana i l’adolescència, i identificar els períodes en què el cervell és més vulnerable", explica Laura Granés, investigadora d’ISGlobal i de l’IDIAPJGol i primera autora de l’estudi.

L’estudi va incloure 3.251 nens i nenes de la cohort de naixement Generation R Study dels Països Baixos. "Vam utilitzar un model climàtic d’alta resolució que va proporcionar estimacions setmanals de la temperatura exterior durant l’embaràs i estimacions mensuals des del naixement fins als 8,5 anys d’edat al lloc de residència de cada participant. Posteriorment vam analitzar ressonàncies magnètiques cerebrals realitzades aproximadament als 10 i als 14 anys", assenyala Granés. Això va permetre mesurar com variava el volum d’11 estructures cerebrals al llarg del temps i analitzar si aquests canvis estaven relacionats amb l’exposició prèvia a la calor o al fred.

Per què el tàlem sembla ser especialment vulnerable?

De totes les regions cerebrals analitzades, només el tàlem va mostrar una associació consistent amb l’exposició a la calor durant les primeres etapes de la vida. El tàlem actua com el principal centre de relleu del cervell, ja que processa i transmet la informació sensorial i motora cap a l’escorça cerebral.

L’equip investigador considera que aquesta regió podria ser especialment sensible perquè comença a desenvolupar-se molt aviat durant l’embaràs i segueix un calendari de desenvolupament molt estrictament regulat. A més, la seva elevada irrigació sanguínia durant el desenvolupament fetal podria fer-la més vulnerable als canvis provocats per la calor que afecten la placenta o el flux sanguini cap al fetus.

Una finestra crítica: des de la concepció fins al cinquè mes de vida

L’estudi va identificar un període clar de vulnerabilitat que abasta l’embaràs i els primers mesos després del naixement. En comparació amb una temperatura mitjana de referència de 12,5 °C, l’exposició a temperatures mitjanes mensuals de 20,5 °C durant aquest període (calculades a partir de les temperatures diürnes i nocturnes) es va associar amb un creixement més lent del tàlem entre els 9 i els 15 anys d’edat. No es van observar associacions similars ni en la resta d’estructures cerebrals analitzades ni amb l’exposició a temperatures fredes.

Com podria afectar la calor el desenvolupament cerebral?

Tot i que l’estudi no estava dissenyat per identificar els mecanismes biològics implicats, investigacions prèvies apunten a diverses possibles explicacions. L’exposició a la calor durant l’embaràs podria alterar els nivells d’hormones de l’estrès matern, afectar la capacitat de la placenta per protegir el fetus en desenvolupament d’aquestes hormones o modificar la senyalització de la serotonina, un procés fonamental per a la formació de les connexions entre el tàlem i l’escorça cerebral. Així mateix, la inflamació i l’estrès oxidatiu associats a la calor també podrien contribuir a aquests efectes, si bé calen més estudis per confirmar-ho.

L’equip investigador també va observar que un creixement més lent del tàlem s’associava amb una major presència de problemes de conducta externalitzants durant l’adolescència, com ara comportaments agressius i infraccions de les normes. Tanmateix, no van trobar cap associació amb el rendiment cognitiu. "Futurs estudis hauran d’investigar si l’exposició a la calor durant les primeres etapes de la vida contribueix al desenvolupament de trastorns del neurodesenvolupament i si les alteracions en el desenvolupament del tàlem poden ajudar a explicar aquestes associacions", afirma Esmée Essers, investigadora d’ISGlobal i coautora de l’estudi.

"Els nens i nenes que van participar al nostre estudi van néixer entre els anys 2002 i 2006. Atès que les temperatures globals han continuat en augment, seria convenient poder fer un nou estudi en l'actualitat. En qualsevol cas, els nostres resultats suggereixen que adoptar mesures per reduir l’exposició a la calor durant l’embaràs i els primers mesos de vida podria tenir un paper important en la protecció del desenvolupament cerebral infantil", conclou Mònica Guxens, professora de recerca ICREA a ISGlobal i coordinadora de l’estudi.

Referència

Granés, L., Essers, E., Kusters, M. S. W., Petricola, S., Tiemeier, P. H., Soriano-Mas, P. C., Schwartz, P. J., & Guxens, P. M. (2026). Early life ambient temperature and brain volumes change throughout childhood. Environment International, 214(110385), 110385. https://doi.org/10.1016/j.envint.2026.110385

Un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, revela que Plasmodium falciparum no pot activar aquests mecanismes davant la calor quan es troba en fase de gametòcit, és a dir, la fase responsable de transmetre la infecció dels humans als mosquits. Els resultats, publicats a PLOS Pathogens, suggereixen que els pacients amb febre alta podrien ser temporalment no infecciosos: si un mosquit els piqués durant aquest període, podria no adquirir el paràsit i, per tant, no transmetre la malaltia a altres persones.

La malària afecta uns 260 milions de persones cada any i causa al voltant de 600.000 morts. P. falciparum és responsable de la forma més greu de la malaltia i de la majoria dels casos mortals.

Després de la picada d’un mosquit Anopheles infectat, els paràsits arriben al fetge, on es multipliquen. Després envaeixen els glòbuls vermells i comencen un cicle de replicació que es repeteix aproximadament cada 48 hores. En cada cicle, una petita proporció dels paràsits es transforma en gametòcits, l’única fase capaç d’infectar un mosquit i, per tant, essencial per a la transmissió de la malària.

Com i quan activa P. falciparum la resposta a l’estrès tèrmic?

Els episodis de febre de la malària solen durar diverses hores i poden arribar als 41 °C, unes temperatures que poden causar l’acumulació de proteïnes mal plegades i comprometre la supervivència del paràsit.

Per fer front a aquest dany, s’activa la Resposta al Xoc Tèrmic (HSR, per les seves sigles en anglès), un mecanisme que protegeix el conjunt de proteïnes cel·lulars. Aquesta resposta indueix la producció de proteïnes xaperones, que actuen com a “assistents moleculars” ajudant a reparar proteïnes danyades i a recuperar-ne l’estructura. Igual que en altres organismes, en els paràsits de la malària la HSR és un mecanisme fonamental de supervivència. Tanmateix, fins ara no se sabia en quines condicions s’activava.

L’equip investigador va desenvolupar un nou protocol per sotmetre els paràsits a estrès tèrmic utilitzant un bany d’aigua en lloc d’una incubadora, fet que permet controlar millor la temperatura i estudiar exposicions molt breus a la calor. Mitjançant aquest mètode, van observar que només deu minuts d’exposició són suficients per activar la HSR.

En P. falciparum, la HSR està controlada per AP2-HS, un factor de transcripció que regula l’activació de gens implicats en la resposta a la calor. “Vam descobrir que la resposta controlada per AP2-HS s’activa amb molta facilitat. Fins i tot increments moderats de temperatura, que no comprometen la supervivència del paràsit, són suficients per posar en marxa aquest mecanisme de protecció”, explica Neus Ràfols, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi. Aquests resultats suggereixen que els paràsits utilitzen la HSR de manera “preventiva”, cosa que és més eficient que activar-la quan el dany ja s’ha produït.

La HSR també s’activa després del tractament amb el fàrmac DHA

Quan l’equip investigador va tractar els paràsits amb dihidroartemisinina o DHA (el compost actiu de l’artemisinina i els seus derivats, que són els principals fàrmacs utilitzats contra la malària) també van observar l’activació de la HSR.

Aquests resultats apunten a la HSR com un mecanisme de protecció davant diferents tipus d’estrès que danyen les proteïnes del paràsit, i no només davant l’estrès tèrmic. Tanmateix, els paràsits amb formes truncades (versions incompletes) de la proteïna AP2-HS són més sensibles a l’estrès tèrmic, encara que no a la DHA. Això podria deure’s al fet que la DHA afecta moltes molècules del paràsit, no només proteïnes.

Els gametòcits en fases intermèdies o avançades de desenvolupament no activen la HSR

A diferència d’altres fases del cicle del paràsit, només els gametòcits de fase I poden activar la HSR dependent d’AP2-HS. Els gametòcits més desenvolupats perden aquesta capacitat. “Els nostres resultats suggereixen que la febre podria reduir temporalment la capacitat d’una persona amb malària per transmetre la infecció. Tot i que el paràsit sembla potenciar la seva transmissió en situacions d’estrès, els gametòcits madurs són especialment sensibles a les temperatures altes”, explica Alfred Cortés, investigador ICREA a ISGlobal i coordinador de l’estudi.

“Futurs estudis hauran de confirmar si aquest efecte es produeix durant les infeccions naturals i determinar si existeix una temperatura llindar a partir de la qual els pacients esdevenen temporalment no infecciosos”, conclou Cortés.

Referència

Ràfols N, Nyarko PB, Chillarón-Adán M, Tintó-Font E, Cortés A (2026) Characterisation of the thermal and non-thermal stress conditions that activate the Plasmodium falciparum AP2-HS-dependent heat-shock response. PLoS Pathog 22(7): e1014346. https://doi.org/10.1371/journal.ppat.1014346

La trobada abordarà com atraure, seleccionar i acompanyar el personal investigador en les diferents etapes del seu desenvolupament professional. Al llarg de la jornada, es presentaran estratègies, experiències i bones pràctiques per reforçar el suport a les persones que desenvolupen la seva trajectòria en l’àmbit de la recerca.

Amb la participació d’experts nacionals i internacionals, el programa combinarà ponències magistrals i taules rodones per debatre els principals reptes i oportunitats en aquest camp, així com per compartir enfocaments i aprenentatges útils per al nostre entorn científic.

La jornada és gratuïta i oberta a tothom, però requereix inscripció prèvia. T’hi pots inscriure a través d’aquest formulari.

Agenda 

9h15 – 9h30: Benvinguda - Quique Bassat (director general i científic d'ISGlobal) i Teresa Sanchis (directora general de Recerca del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya)

9h30 – 10h15: Ponència inspiradora - Marta Agostinho (directora executiva, EU-LIFE)

10h15 – 11h30: Attracting Talent: What It Is and Program Opportunities

Ponència magistral: Michele Rosa-Clot (responsable de cartera, HR Excellence in Research, Comissió Europea)

Taula rodona:

• Cristina Borrás (moderadora): directora de l’Àrea Internacional de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR)
• Michele Rosa-Clot: responsable de cartera, HR Excellence in Research, a la Comissió Europea
• Gonzalo Arévalo: vocal assessor del Director de l’Agència Estatal d’Investigació (AEI)
• Paola Isetta: directora de Recerca, Innovació i Programes de Beques a la Fundació “la Caixa”
• Rachel Coulthard-Graf: responsable de desenvolupament d’habilitats i carrera dels fellows / ombudsperson científica al Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL)

11h30 – 12h00: Pausa cafè

12h00 – 13h15: Selecting Talent: Fair and Transparent Selection Practices

Ponència magistral: Alexander Rushforth (professor adjunt, Universiteit Leiden)

Taula rodona:

• Eva Casamitjana (moderadora): coordinadora científica a ISGlobal
• Alexander Rushforth: professor adjunt a Universiteit Leiden
• Michela Bertero: directora d’Estratègia a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS)
• Emilià Pola: director executiu de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA)
• Miguel Angel Benítez: gestor de projectes al Basque Center for Applied Mathematics (BCAM)

13h15 – 14h15: Dinar càtering

14h15 – 14h45: Ponència inspiradora - Vanessa Saint-Gelais (coach executiva en ment-cos)

14h45 – 15h45: Retaining Talent: Training Programs

Taula rodona:

• María José Merino (moderadora): coordinadora de Recursos Humans i Desenvolupament Organitzatiu a ISGlobal
• Vanessa Saint-Gelais: coach executiva en ment-cos
• Teresa Rosas: responsable de Talent Acadèmic i Gènere al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)
• Damjana Kastelic: cap de Formació i Oficina Acadèmica al Centre de Regulació Genòmica (CRG)
• Julio Gómez: cap de Recursos Humans de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2)

15h45 – 16h00: Cloenda

Ponències principals

Marta Agostinho

From Talent to Thriving: The next frontier for research careers in Europe

El futur de la recerca europea no depèn únicament de l’excel·lència científica, sinó també de la nostra capacitat per crear trajectòries professionals que permetin al personal investigador créixer, contribuir i desenvolupar-se plenament. Aquesta ponència reflexionarà sobre l’evolució de les trajectòries professionals en recerca a Europa i oferirà una visió de futur sobre les condicions necessàries per donar suport al personal investigador al llarg de totes les etapes professionals, des de l’atracció i la selecció fins al desenvolupament, el lideratge i l’impacte a llarg termini.

Sobre la ponent

Marta Agostinho és directora executiva d’EU-LIFE, una aliança de destacats instituts europeus de recerca en ciències de la vida. Treballa en àmbits com la política científica, la governança i la cultura de la recerca, la gestió estratègica, la comunicació científica i la participació ciutadana. Codissenya i supervisa l’estratègia global d’EU-LIFE, lidera les seves activitats de política científica i representa externament l’aliança.

És doctora en Biologia Cel·lular i té un postgrau en Comunicació Científica, a més de més de 15 anys d’experiència en mediació del coneixement, després d’una dècada dedicada a la recerca en ciències de la vida. Entre els seus càrrecs anteriors hi ha la direcció de la Unitat de Comunicació i Formació de l’Instituto de Medicina Molecular de Lisboa i la gestió de projectes a NOVA Medical School, on va coordinar una Acció Conjunta Europea sobre polítiques de salut mental. També té experiència com a formadora, docent i avaluadora experta de programes de la UE.

Michele Rosa-Clot

The European Charter for Researchers and its implementation process: a framework for institutional change

La European Charter for Researchers i la seva aplicació a través de la distinció HR Excellence in Research ofereixen un marc per afavorir unes trajectòries professionals en recerca més atractives i sostenibles. Aquesta distinció ajuda les institucions a convertir aquests principis en mesures concretes de participació, desenvolupament organitzatiu i millora contínua, amb l’objectiu d’acompanyar millor el personal investigador i impulsar canvis reals dins de les organitzacions.

Sobre el ponent

Michele Rosa-Clot és responsable de la cartera HR Excellence in Research Award a la Direcció General de Recerca i Innovació (DG RTD) de la Comissió Europea, dins de la unitat “ERA, Spreading Excellence and Research Careers”, des de 2019. En aquest càrrec, contribueix al desenvolupament de la European Charter for Researchers i coordina la seva aplicació a través del procés HR Excellence in Research. Anteriorment va treballar a la direcció de la Comissió Europea responsable del sistema de satèl·lits Galileo, a la DG GROW.

Compta amb experiència internacional en recerca i és doctor en Ciències Polítiques per la Universitat de Pisa i té un màster en Història per la City University of New York. Com a becari Fulbright, va passar diversos anys a Nova York, on va estudiar, investigar i exercir com a docent. La seva trajectòria professional també inclou recerca sobre migració, polítiques d’energies renovables i experiència en l’àmbit de les arts.

Alexander Rushforth

Reformar la selecció de talent: com organitzar el canvi sistèmic i cultural en l’avaluació de la recerca

La reforma de l’avaluació de la recerca ha guanyat impuls a través d’iniciatives com DORA i CoARA, però traslladar els compromisos formals a les pràctiques quotidianes d’avaluació continua sent un repte. A partir d’experiències dels Països Baixos i d’altres països europeus, aquesta ponència analitzarà com es pot organitzar el canvi sistèmic i cultural i plantejarà recomanacions per reduir la distància entre els compromisos institucionals i les pràctiques reals de selecció i avaluació.

Sobre el ponent

Alexander Rushforth és professor adjunt al Centre for Science and Technology Studies (CWTS) de la Universitat de Leiden i investigador sènior al Research on Research Institute (RoRI). La seva recerca se situa en la intersecció entre l’avaluació de la recerca, la sociologia de la ciència i la política científica, amb especial atenció a com es duen a la pràctica les reformes en l’avaluació de la recerca, la ciència oberta i la cultura científica.

Combinant les ciències socials crítiques amb una participació activa en la reforma del sistema científic, ha col·laborat amb organitzacions com DORA, el Global Research Council i Science Europe. També forma part del consell assessor del programa neerlandès Recognition and Rewards.

Vanessa Saint-Gelais

Research Yourself: Navigating Career Crossroads and What Comes Next

Els moments de canvi o de dubte professional formen part de qualsevol trajectòria en recerca i no volen dir que alguna cosa hagi anat malament. Aquesta ponència s’adreça tant a les persones que estan valorant quin serà el seu pròxim pas com a les que acompanyen el personal investigador en aquest procés. A partir de la seva pròpia experiència, des d’un doctorat en neurociència fins a càrrecs de lideratge en la indústria farmacèutica i la creació del seu propi negoci, Vanessa Saint-Gelais explicarà com explorar les diferents opcions professionals i decidir quin camí seguir.

Sobre la ponent

Vanessa Saint-Gelais, doctora en neurociència, ha desenvolupat la seva trajectòria entre la recerca, càrrecs de lideratge corporatiu en la indústria farmacèutica i, actualment, la seva pròpia pràctica de coaching i consultoria. Acompanya professionals i personal directiu en transicions professionals, desenvolupament del lideratge i presa de decisions complexes. El seu enfocament combina la neurociència, el coaching somàtic i més d’una dècada d’experiència empresarial per ajudar les persones a avançar amb més claredat.

INSCRIU-T’HI ARA

Aquesta jornada compta amb el finançament del nostre Programa del Centre d’Excel·lència Severo Ochoa, subvenció CEX2023-001290-S, i també de la subvenció GPE2024-001424-T, totes dues finançades pel MCIN/AEI/10.13039/501100011033.

Fins ara, múltiples investigacions havien demostrat que la dieta mediterrània —rica en fruites, verdures, llegums, peix i oli d’oliva— és un escut eficaç contra el declivi físic i el desenvolupament de trastorns com la depressió. Tanmateix, aquest nou treball fa un pas més enllà en centrar-se en el benestar psicològic positiu, que inclou aspectes com el control, l’autonomia, el plaer i l’autorealització, amb preguntes sobre la independència, el gaudi de la vida, el sentit vital, l’energia i les perspectives de futur. L’estudi suggereix que els beneficis de seguir una dieta mediterrània sobre el benestar es produeixen de manera independent de la presència de símptomes depressius o del nivell socioeconòmic dels participants.

La investigació va analitzar les dades de 3.296 persones d’entre 50 i 90 anys participants de l’Estudi Longitudinal de l’Envelliment en Anglaterra (ELSA). Els hàbits alimentaris es van analitzar entre els anys 2018 i 2019, preguntant què havien menjat i begut en dos dies no consecutius a través d’una plataforma en línia, mentre que el benestar psicològic es va avaluar mitjançant qüestionaris realitzats fins a dues vegades entre els anys 2018 i 2020.

Protecció davant els efectes de la COVID en la salut mental

Les dades recollides per la cohort ELSA mostren que la irrupció de la pandèmia de la COVID i les mesures restrictives que la van seguir van produir un impacte emocional negatiu en els participants de l’estudi. Tanmateix, el deteriorament del benestar emocional va ser menys acusat en les persones amb una major adhesió a la dieta mediterrània, fet que suggereix un efecte protector.

“El nostre és un estudi observacional i, per tant, els resultats s’han d’interpretar amb cautela, ja que no podem extreure conclusions causals”, afirma Camille Lassale, investigadora d’ISGlobal i última autora de l’estudi. “No obstant això, els qüestionaris realitzats durant la pandèmia ens van permetre fer un seguiment al llarg del temps i constitueixen un gran valor afegit. Tot i que els mecanismes biològics que expliquen la relació entre la dieta mediterrània i una millor salut mental encara s’estan investigant, l’evidència apunta que els seus components característics ajuden a regular processos clau com la resposta a l’estrès, la inflamació, la salut intestinal i la funció cerebral”, afegeix.

“Aquest estudi és una mostra més de la relació entre el que mengem i la nostra salut mental, una àrea de recerca emergent que esperem que en els pròxims anys generi noves i nombroses evidències”, sosté Alanna Shand, psicòloga investigadora i coautora de l’estudi.

“Tot i que encara queden moltes preguntes obertes, del que no hi ha cap dubte és de la necessitat de promoure estils de vida saludables, prioritzant una dieta equilibrada i rica en aliments d’origen vegetal i baixa en aliments com les carns processades o els dolços, especialment entre la població de més edat”, sosté Andrew Steptoe, investigador de la University College London i primer autor de l’estudi.

Referència

Steptoe A, Shand AJ, Lassale C. Adherence to the Mediterranean diet and psychological wellbeing before and during the COVID-19 pandemic: a prospective analysis of the English Longitudinal Study of Ageing. BMJ Open. 2026; 16(6): e109599. http://dx.doi.org/10.1136/bmjopen-2025-109599

This free, in-person event will bring together leading experts in chrononutrition for a full day of presentations, methodology sessions, and thought-provoking discussions, spanning epidemiology, human interventions, biological mechanisms, multi-omics, exposome science, digital health, and policy translation.

Early Career Researchers (MSc students, PhD students, and postdoctoral researchers) are especially encouraged to attend and submit an abstract. Abstracts should include the title, author(s), presenting author (name and email address), affiliations and preferred presentation format (oral or poster), be no more than 350 words, and may include one optional table or figure. Abstracts must be submitted by September 1, with results announced on September 10. 

REGISTRATION IS CLOSED

Agenda

Introductions (9.00-9.15h)
Opening Keynote (9.15-10.15h) — Overview of the State of Chrononutrition Science and Its Implications for Health
Keynote Speaker: Marta Garaulet, Universidad de Murcia

Session 1: Epidemiological Evidence (10.15-11.30h) —Insights from large population studies on meal timing, fasting, and health outcomes
Chair: Kyriaki Papantoniou, Medical University of Vienna
Speakers:

• Bernard Srour, INRAE: Research for Agriculture, Food and Environment
• Marie-Pierre St-Onge, Center of Excellence for Sleep & Circadian Research, olumbia University Irving Medical Center 
• Camille Lassale, ISGlobal

Short coffee break (11.30-11.45h)

Session 2: Mechanistic Pathways (11.45-13.00h) — Circadian regulation of metabolism, hormonal rhythms, microbiome dynamics, and insights from multi-omics and exposome research
Chair: Emily Manoogian
Speakers:

• Daan Vanderveen, University of Surrey
• Frank Scheer, Harvard Medical School
• Selected talk from submitted abstracts

Lunch break (13.00-14.00h)

Session 3: Human Trials & Interventions (14.00-15.15h) — Insights from human clinical trials and chrononutritional interventions
Chair: Camille Lassale
Speakers:

• Emily Manoogian, Salk Institute for Biological Studies
• Jonas Salling, Steno Diabetes Center Copenhagen
• Selected talk from abstracts (open slot)

Posters / Rapid fire presentations (15.15-16.15h) – Early-career researchers present their work and network with senior scientists

Round-table Discussion and Consensus Building (16.15-17.30h) — Addressing methodological challenges assessing chrononutrition and harmonizing chrono-behavioural data using digital tools. Co-developing a “Research & Policy Priorities" statement to guide future directions
Chairs: Kyriaki Papantoniou & Camille Lassale
Participants: All speakers

Closing Remarks 

Aquest document, de gairebé 100 pàgines, trasllada l’última evidència mèdica i climàtica a la realitat dels nostres carrers i hospitals. L’informe ofereix una radiografia precisa de la situació per dotar els professionals de la salut d’informació útil davant d’un risc que ja condiciona el futur del nostre sistema sanitari.

L’Observatori, creat per DKV l’any 2008, s’ha consolidat com un espai de reflexió rigorós que connecta l’evidència científica amb la realitat social, amb l’objectiu de conscienciar la població sobre la relació entre medi ambient i salut, i aportar coneixement útil per a la presa de decisions dels responsables públics i dels professionals sanitaris.

L’informe detalla que l’estrès tèrmic és ja el principal risc climàtic per a la salut a Espanya i revela que cada grau addicional de temperatura augmenta un 35% la mortalitat relacionada amb la calor. Lluny de ser un fenomen transitori, les projeccions climàtiques adverteixen que Espanya podria afrontar fins a vuit onades de calor anuals el 2050, acompanyades d’un increment crític de les nits tropicals, que impedeixen la recuperació fisiològica de l’organisme.

Aquesta nova realitat climàtica està posant al límit els hospitals espanyols, associant-se amb increments de fins al 42,8% en les urgències mèdiques. A més, l’informe subratlla una profunda bretxa de desigualtat: el codi postal i el nivell de renda condicionen de manera determinant el risc d’emmalaltir o morir per la calor, sent les persones grans, les dones que viuen soles i els residents de barris vulnerables els col·lectius més afectats.

Durant la inauguració de la jornada, Fernando Campos, CEO de DKV, ha emmarcat aquest informe dins del propòsit corporatiu de l’asseguradora: «A DKV estem convençuts que entendre el context en què operem és una condició imprescindible per construir un futur més saludable per a les persones, mitjançant les millors solucions per als nostres clients, tant particulars com empreses, i per al sistema de salut en el seu conjunt.»

Campos ha estat contundent respecte a la inacció: «Els episodis de calor extrema han deixat de ser excepcionals: avui condicionen la planificació sanitària, la gestió dels recursos i la qualitat assistencial. Ignorar-ho no és una opció responsable, ni des del punt de vista social ni des d’una lògica de gestió eficient dels sistemes de salut.»

Per la seva banda, la Dra. Elizabeth Diago Navarro, investigadora d’ISGlobal i encarregada de presentar les dades de l’estudi, ha destacat que «disposem d’evidència científica sòlida sobre l’impacte de la calor extrema, sabem quins són els grups de població més vulnerables i comptem amb estratègies per contrarestar-ne les conseqüències. El que cal ara és implementar-les de manera integral per respondre millor als episodis de calor extrema que ja vivim i que continuarem vivint.»

Després de la presentació de l’informe, la jornada ha acollit una taula rodona moderada per Silvia Agulló, directora de Sostenibilitat i Riscos Reputacionals de DKV, que ha assenyalat que «cal desplegar mecanismes que ens permetin anticipar els problemes greus de salut derivats d’aquest fenomen advers.»

La taula també ha comptat amb la participació del Dr. Martín Reyes, cap del Servei de Cardiologia de Quirónsalud, que ha remarcat que: «Cada vegada atenem més pacients vulnerables, especialment persones grans, als quals cal ajustar la medicació davant les onades de calor, ja que el seu estat de salut es descompensa pels riscos creixents que aquestes representen.»

També hi ha participat Víctor Segura, de la Unitat d’Emergències de la Creu Roja Espanyola, que ha afirmat: «Estem avançant cap a una cultura de la preparació, però ho fem a partir d’impactes negatius, com les recents inundacions. Actualment apostem per l’assistència comunitària perquè, en cas de necessitat extrema, els veïns i les persones properes puguin donar suport a qui es troba en situació de risc. També impulsem formacions i plans d’emergència domèstics i comunitaris.»

Descarregueu l’informe complet en aquest enllaç.

Tamara Iungman va rebre el premi per la seva tesi titulada “Urban heat islands and nature-based solutions: insights into health impacts and urban planning determinants”, dirigida per Mark J Nieuwenhuijsen, director del programa de Clima, Contaminació Atmosfèrica, Natura i Salut Urbana d’ISGlobal. La seva recerca analitza els impactes en la salut de les illes de calor urbanes (ICU) i avalua l’eficàcia de les solucions basades en la natura (NbS) per mitigar aquests efectes a diverses ciutats europees.

La tesi destaca com l’augment de les temperatures, intensificat per l’efecte d’illa de calor urbana, representa una amenaça important per a la salut a les ciutats, especialment a Europa, on s’ha associat amb un augment de la mortalitat. Mitjançant l’anàlisi dels entorns urbans i les estratègies de planificació, Iungman va demostrar que incrementar la densitat d’arbrat urbà pot ajudar a reduir les temperatures i a mitigar part dels efectes adversos sobre la salut associats a la calor extrema. També va analitzar com diferents models de planificació urbana influeixen en les exposicions ambientals, les emissions de CO₂ i els resultats en salut.

Com a part de la seva recerca, Iungman va avaluar el pla de “Corredors Verds” de Barcelona com a cas d’estudi, identificant importants beneficis per a la salut associats a una major exposició als espais verds. Les seves troballes contribueixen al debat en curs sobre les estratègies òptimes de mitigació de la calor urbana i posen de manifest els múltiples beneficis de les solucions basades en la natura per a unes ciutats més saludables i sostenibles.

Marcos Quijal va rebre el premi per la seva tesi titulada “Temperature impacts on mortality at different spatial and temporal scales”, dirigida per Joan Ballester Claramunt, professor de recerca i coordinador del grup d’Adaptació d’ISGlobal, i Marc Marí-Dell'Olmo, tècnic superior de salut pública de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. La recerca de Quijal va investigar la relació entre la temperatura i la mortalitat a diferents escales espacials i temporals, abordant els impactes de l’augment de les temperatures en el context del canvi climàtic.

La tesi introdueix nous mètodes per tenir en compte la dependència espacial en les associacions exposició-resposta, cosa que permet estimar els riscos en àrees petites amb més precisió. També utilitza projeccions de temperatura per estimar la mortalitat futura relacionada amb la calor sota diferents escenaris de canvi climàtic.

A més, la recerca de Quijal combina dades de salut amb previsions meteorològiques per mostrar com les temperatures previstes en els pròxims dies es poden traduir en impactes en la salut. Les seves conclusions donen suport al desenvolupament de sistemes d'alerta primerenca més eficaços per a la calor i el fred, així com a estratègies d’adaptació al canvi climàtic (vegeu l’eina Forecaster Health).

Amb aquests reconeixements, la UPF destaca l’excel·lència científica i la rellevància social de totes dues tesis doctorals, que contribueixen a avançar el coneixement sobre clima, planificació urbana i salut, i a impulsar la transició cap a ciutats més saludables i resilients.

La jornada abordará cómo las olas de calor afectan a la salud de la población, con especial atención a los colectivos más vulnerables, desde una perspectiva basada en la evidencia científica y en la respuesta del sistema sanitario y los servicios de emergencias.

Presentación del estudio “Observatorio DKV de Salud y Medioambiente. Calor extremo, salud en riesgo”
A cargo de la Dra. Elizabet Diago (ISGlobal)

Mesa redonda "Olas de calor: impacto cardiovascular y respuesta desde las emergencias"

• Dra. Silvia Agulló, directora de Sostenibilidad y Riesgos de Reputación de DKV Seguros (moderación)
• Dr. Martín Reyes, jefe del Departamento de Cardiología de Quirónsalud
• Víctor Segura, Unidad de Emergencias de Cruz Roja Española

El debate abordará el impacto del calor extremo en la salud cardiovascular y la respuesta operativa ante emergencias relacionadas con olas de calor, desde una perspectiva sanitaria y de protección civil.

Al finalizar la sesión, se ofrecerá un refrigerio.

Accede aquí a la noticia sobre el evento y al informe Calor extremo, salud en riesgo. 

Un nou estudi dut a terme al districte de Manhiça, al sud de Moçambic, ha identificat com les condicions socials, familiars i ambientals durant els primers anys de vida influeixen en l’accés i ús dels serveis de salut infantil. La recerca ha estat liderada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, en col·laboració amb el Centre d’Investigació en Salut de Manhiça (CISM), que disposa d’un sistema únic i consolidat de vigilància de la morbiditat infantil.

El treball, publicat a Environment International, forma part de l’estudi de l’exposoma, un marc conceptual que integra totes les exposicions ambientals i socials a les quals una persona està sotmesa des de les primeres etapes de la vida. L’equip va analitzar dades de 17.145 infants menors de cinc anys procedents del sistema de vigilància demogràfica i sanitària de Manhiça i va avaluar 47 factors relacionats amb l’entorn físic, les condicions de l’habitatge, la situació socioeconòmica i l’estructura familiar.

Les visites hospitalàries es van utilitzar com a indicador indirecte de morbiditat, reconeixent que també reflecteixen els comportaments de recerca d’atenció sanitària i les desigualtats en l’accés als serveis de salut. Es van combinar tres metodologies estadístiques complementàries, cosa que va permetre identificar les exposicions més rellevants de l’exposoma infantil i construir models multiexposició capaços de descriure la seva associació amb la morbiditat. De les 47 exposicions avaluades, 23 van mostrar una relació significativa amb les visites hospitalàries.

Més recursos, suport familiar i connectivitat s’associen amb més ús dels serveis de salut

Els resultats de l’estudi mostren que els infants que viuen en llars amb millors condicions socioeconòmiques, nivells educatius materns més elevats, accés a electricitat i presència paterna presentaven taxes més elevades de visites hospitalàries que aquells procedents d’entorns menys afavorits. Així mateix, els qui residien en àrees més urbanitzades i properes a carreteres acudien amb més freqüència als serveis de salut, fet que podria reflectir un millor accés a l’atenció sanitària, però també més exposició als riscos associats a la urbanització.

D’altra banda, la possessió d’un telèfon mòbil, un indicador prèviament relacionat amb una millor atenció prenatal i resultats perinatals més favorables, també es va associar amb més freqüència de visites hospitalàries en totes les anàlisis fetes. Això suggereix que la connectivitat pot tenir un paper important en l’accés i la utilització dels serveis de salut.

Primer estudi sobre l’exposoma extern en un país de baixos ingressos

Fins ara, la recerca sobre l’exposoma s’havia desenvolupat principalment en països d’ingressos alts, especialment a Europa i als Estats Units. En conseqüència, les evidències procedents de l’Àfrica subsahariana continuen sent escasses, malgrat l’elevada càrrega de vulnerabilitats socials i ambientals que caracteritza la regió.

Aquest és el primer estudi sobre l’exposoma realitzat en un entorn de baixos ingressos que examina com múltiples exposicions socials i ambientals durant els primers anys de vida afecten conjuntament la salut infantil. “En aplicar un marc conceptual basat en l’exposoma, en lloc de centrar-se en factors de risc aïllats, l’estudi proporciona una comprensió més àmplia dels determinants de la morbiditat infantil en una població escassament representada en la recerca”, assenyala Stefan Sieber, investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi.

Els autors destaquen que, a mesura que el marc conceptual de l’exposoma continua evolucionant, caldrà dur a terme investigacions en contextos geogràfics diversos, incloent-hi regions actualment infrarepresentades, per comprendre millor l’heterogeneïtat de la influència de l’exposoma sobre la salut infantil.

“Les nostres troballes són especialment rellevants en un context global marcat pel creixement urbà, el canvi climàtic i les persistents desigualtats en salut, especialment en l’accés als serveis sanitaris”, destaca Cathryn Tonne, investigadora d’ISGlobal i autora sènior de l’estudi.

Referència

Sieber, S., Coloma, F., Curto, A., Nunes, J., Milà, C., Cirach, M., Anguita-Ruiz, A., Cossa, H., Matsena, T., Hunguana, A., Sacoor, C., Jamisse, E., Sitoe, A., Vrijheid, M., Bassat, Q., Saute, F., Tonne, C. Early life social and environmental exposures and all-cause hospital visits among children under five in southern Mozambique. Environment International, 2026. DOI: 10.1016/j.envint.2026.110331

La Nit Europea de la Recerca a Catalunya és coordinada per un consorci format per ISGlobal, la Universitat de Girona (UdG), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Catalunya (UAB) la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVIc-UCC), la Universitat de Lleida (UdL), la Universitat Rovira i Virgili (URV), Equitat.org i l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC). Totes elles s’han unit per organitzar la Nit de la Recerca en els seus respectius territoris i de manera col·laborativa. L’edició de l’any passat va aplegar més de 150 activitats, tant presencials com microxerrades en diferit, que es van recollir al canal de Youtube de l’esdeveniment.

El projecte de NitRecerCat2627 és un esdeveniment associat a l’MSCA i Citizens initiative de la Unió Europea finançat en el marc de les accions Marie Skłodowska Curie. 

Tot i que en la població general els beneficis de l’activitat física poden compensar els efectes de la contaminació atmosfèrica, encara no es coneix del tot aquesta interacció en persones amb MPOC. “El nostre objectiu va ser avaluar com caminar i exposar-se a contaminants atmosfèrics afecta els símptomes respiratoris diaris en persones amb MPOC”, explica Alícia Josa Culleré, investigadora a ISGlobal i primera autora de l’estudi.

Per fer-ho, l’equip investigador va seguir 105 persones amb MPOC de Catalunya durant dos períodes de set dies. Es va registrar la seva activitat diària de caminar, l’exposició a tres contaminants atmosfèrics —partícules fines (PM2,5), diòxid de nitrogen (NO₂) i carboni negre o sutge— i la intensitat dels símptomes com la tos, l’expectoració (expulsió de mucositat), la falta d’aire o les sibilàncies.

Més tos i mucositat en dies amb alts nivells de sutge

El carboni negre, també conegut com a sutge o “black carbon”, està compost per partícules microscòpiques de carboni generades durant la combustió incompleta de combustibles fòssils (especialment motors dièsel antics), fusta i biomassa (per exemple, en incendis forestals). Els resultats de l’estudi mostren que, quan les concentracions de carboni negre eren elevades, una major durada de les caminades s’associava amb més tos i expectoració. En canvi, caminar quan els nivells de partícules fines (PM2,5) o diòxid de nitrogen (NO₂) eren elevats no va empitjorar els símptomes respiratoris, cosa que apunta que sortir a caminar en aquestes condicions continua sent recomanable per a persones amb MPOC.

“Aquests resultats podrien explicar-se perquè les partícules de carboni negre tendeixen a ser més petites i poden penetrar més profundament als pulmons”, explica Judith Garcia Aymerich. “A més, sovint transporten compostos que n’augmenten la toxicitat i els efectes sobre la salut respiratòria”.

L’absència d’una associació similar amb PM2,5 i NO₂ podria deure’s a diversos factors, entre ells les baixes concentracions registrades durant l’estudi, que es van mantenir per sota dels límits recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). També podria deure’s a canvis de comportament dels participants en dies de més contaminació, utilitzant més l’inhalador o caminant amb menys intensitat, o al fet que els efectes beneficiosos de caminar compensessin els efectes negatius de la contaminació per PM2,5 i NO₂.

L’activitat física continua sent un pilar fonamental del tractament de la MPOC

L’estudi va analitzar els efectes a curt termini de caminar sobre els símptomes respiratoris en un mateix dia, però no va avaluar els beneficis de mantenir una activitat física regular. Així, els resultats no qüestionen els beneficis de l’activitat física per a les persones amb MPOC. Estudis previs han demostrat que l’activitat física pot afavorir l’obertura de les vies respiratòries i ajudar a eliminar les secrecions acumulades als pulmons, de manera que caminar podria contribuir a expulsar la mucositat a través de la tos.

“Els nostres resultats recolzen la recomanació de caminar per a persones amb MPOC, sempre que s’evitin els carrers amb molt trànsit on les concentracions de carboni negre són elevades”, explica Judith Garcia Aymerich. “És important proporcionar espais accessibles per caminar de manera segura, així com reduir les emissions de carboni negre, un ‘supercontaminant’ perjudicial tant per a la salut respiratòria com per al clima”.

Referència

Josa-Culleré, A., Koch, S., Rivas, I., Gimeno-Santos, E., Buekers, J., Delgado-Ortiz, L., Alcaraz, V., Blanco, I., Garcia-Olivé, I., Rodríguez-Chiaradía, D., Cirach, M., Valentin, A., Morawska, L., & Garcia-Aymerich, J. (2026). Effects of the interaction between walking activity and air pollution on daily respiratory symptoms in people with COPD. Thorax, thorax-2025-224411. https://doi.org/10.1136/thorax-2025-224411

Estudis previs han relacionat l’exposició a temperatures altes o baixes durant l’embaràs amb un major risc de complicacions i resultats adversos en el naixement. Tanmateix, encara no està clar si la temperatura ambiental influeix en el desenvolupament durant les fases més primerenques de la gestació. El primer trimestre és un període crític, ja que en aquesta etapa comencen a formar-se els òrgans del nadó i la placenta; alteracions en aquest moment s’han associat prèviament amb resultats adversos al naixement i amb malalties cardiovasculars i respiratòries més endavant durant la infància.

“Per avaluar l’associació entre l’exposició a la temperatura ambiental i el desenvolupament embrionari i fetal primerenc, vam analitzar dades d’una cohort de naixement neerlandesa, l’estudi Generation R Next (2017–2021), i vam replicar els resultats en una cohort independent establerta 15 anys abans, l’estudi Generation R (2002–2006)”, explica Esmée Essers, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi. L’equip investigador va estimar les temperatures mitjanes setmanals des de l’inici de l’embaràs i va utilitzar ecografies realitzades al voltant de les setmanes 8, 10 i 12 per mesurar la longitud craniocaudal, un indicador estàndard del creixement embrionari i fetal primerenc.

L’exposició a la temperatura s’associa amb una mida fetal més petita a les 12 setmanes, amb patrons temporals diferents per a la calor i el fred

L’exposició tant a temperatures ambientals més fredes com més càlides durant el primer trimestre es va associar amb una menor longitud craniocaudal a les 12 setmanes de gestació en la cohort Generation R Next. L’associació entre temperatures més fredes i una menor longitud craniocaudal a les 12 setmanes també es va observar en la cohort independent, malgrat les diferències en els patrons de temperatura entre tots dos períodes d’estudi.

El moment de l’exposició semblava diferir entre la calor i el fred. L’exposició a temperatures més elevades va mostrar associacions més fortes durant les primeres etapes de l’embaràs, especialment entre les setmanes 1 i 6. En canvi, l’exposició a temperatures més baixes es va associar amb la longitud craniocaudal durant un període més prolongat, entre les setmanes 1 i 11. En tots dos casos, no es van detectar associacions en les ecografies realitzades anteriorment, a les 8 o 10 setmanes.

A les 12 setmanes de gestació, l’exposició tant a temperatures més fredes com més càlides es va associar amb una longitud craniocaudal aproximadament entre 7 i 8 mil·límetres inferior a l’esperada per a aquesta etapa del desenvolupament. L’equip investigador també va observar diferències entre les dues cohorts pel que fa al moment en què l’exposició a la temperatura semblava tenir les associacions més fortes i en relació amb la magnitud dels efectes observats. “Aquestes diferències podrien estar relacionades amb canvis en les condicions climàtiques al llarg del temps, diferències en la manera com les poblacions responen o s’adapten a l’exposició a la temperatura, o altres factors que poden influir en la vulnerabilitat durant l’embaràs”, explica Essers.

Com pot influir la temperatura en el desenvolupament primerenc

Els canvis fisiològics durant l’embaràs suposen exigències addicionals per a la capacitat de l’organisme de regular la temperatura. “L’exposició externa a la calor o al fred pot alterar encara més aquest equilibri, desencadenant respostes termoreguladores com canvis en el flux sanguini perifèric”, explica Mònica Guxens, professora d’investigació ICREA a ISGlobal i coordinadora de l’estudi. “Aquestes respostes podrien influir potencialment en la perfusió uterina i, al seu torn, afectar els processos primerencs del desenvolupament. Tanmateix, cal més investigació per comprendre els mecanismes biològics implicats i determinar si aquestes diferències primerenques tenen implicacions més endavant durant l’embaràs.”

Referència

Essers, E., de Groot, J. M., Graafland, N., Gonçalves, R., Iñiguez, C., Petricola, S., Jaddoe, V., El Marroun, H., Tiemeier, H., Steegers, E., Rousian, M., Mulders, A., & Guxens, M. (2026). Associations of ambient temperature exposure with embryonic and early fetal development. International Journal of Epidemiology, 55(3). https://doi.org/10.1093/ije/dyag060

El dengue és una malaltia vírica transmesa per mosquits del gènere Aedes. La seva transmissió s’ha documentat en més de 100 països, i s’estima que més de la meitat de la població mundial viu en àrees amb risc d’infecció. En les darreres dècades, la seva incidència ha augmentat a causa de l’expansió geogràfica dels mosquits vectors, afavorida pel canvi climàtic, i per l’increment dels viatges internacionals, que contribueixen a la circulació global del virus. A més, el dengue s’ha convertit en una de les principals causes de febre en persones que viatgen a regions endèmiques. En aquest context, disposar d’una vacuna segura contra el dengue és fonamental per protegir les persones amb risc de contraure’l i per dissenyar estratègies de salut pública.

Limitacions en l’evidència sobre la seguretat de la vacuna en persones viatgeres

TAK-003 és la primera vacuna autoritzada a Europa per protegir contra el virus del dengue. Tot i això, encara hi ha dades limitades sobre la seva seguretat en persones que no viuen en zones endèmiques, especialment en determinats grups com les persones grans, amb malalties prèvies o aquelles que reben múltiples vacunes en una mateixa consulta pre-viatge.

“Per contribuir a cobrir aquest buit de coneixement, vam dur a terme un estudi de farmacovigilància en vuit centres d’atenció a persones viatgeres de Catalunya”, explica Daniel Camprubí Ferrer, primer autor de l’estudi, investigador a ISGlobal i membre del Servei de Salut Internacional de l’Hospital Clínic Barcelona. L’estudi va incloure 1.028 persones viatgeres, majoritàriament adultes, que van rebre la vacuna TAK-003 entre gener i desembre de 2024. Després de cada dosi, es va fer un seguiment per registrar l’aparició d’efectes adversos.

“A més, volíem esbrinar si factors com l’edat avançada, el sexe, els antecedents d’infecció o l’administració d’altres vacunes s’associaven amb un risc més elevat de presentar efectes adversos, tant locals com sistèmics”, afegeix Camprubí.

No es van observar esdeveniments adversos greus després de l’administració

L’estudi no va registrar esdeveniments adversos greus després de l’administració de 1.851 dosis de la vacuna TAK-003. Si bé és cert que més de la meitat de les persones participants van notificar algun efecte advers, aquests van ser majoritàriament lleus o moderats, transitoris i menys freqüents després de la segona dosi. Els símptomes més habituals van ser dolor al lloc de la injecció, cefalea, cansament i malestar general.

Dones i persones amb infecció prèvia de dengue, els grups amb més probabilitat de presentar efectes adversos

L’anàlisi va identificar que les persones de sexe femení, aquelles que havien passat prèviament una infecció per dengue i les que van rebre simultàniament vacunes contra altres flavivirus (com la vacuna de la febre groga) presentaven un risc més alt de reaccions adverses. En el cas de les dones, van ser principalment reaccions adverses locals, mentre que en els altres dos grups es van donar sobretot a nivell sistèmic, com la febre.

“Tanmateix, no vam observar un augment de reactogenicitat en persones majors de 60 anys o amb comorbiditats, dos col·lectius sobre els quals fins ara hi havia molt poca evidència”, explica Cesc Bertran Cobo, investigador a ISGlobal i un dels autors de l’estudi. Tampoc no es va observar una probabilitat més alta d’efectes adversos en administrar simultàniament altres vacunes no flavivirals, fet que dona suport a l’ús de la vacuna TAK-003 en les consultes previatge.

“Els nostres resultats contribueixen a ampliar l’evidència disponible sobre la seguretat de TAK-003 en persones viatgeres d’Europa i assenyalen la necessitat de continuar avaluant-ne l’impacte, l’eficàcia i la seguretat a llarg termini”, conclou Jose Muñoz, investigador a ISGlobal i cap del Servei de Salut Internacional de l’Hospital Clínic Barcelona.

Referència

Camprubí-Ferrer, D., Bertran-Cobo, C., Valerio, L., Saloni, M., González Nieto, I, López López, V., Garcia, D., Jurado, E., Machado, M. L., Pérez-León, D., Cuevas-Marín, S., Subirà, C., Villar-García, J., Herena García, D., Ayala Cortés, S. N., Sánchez Casado, M., Gomila-Grange, A., Flores, C., Morales Llorente, N., Górriz Hidalgo, E., Morales Martínez, R. M., Vila, F., Martín, N. & Muñoz, J. (2026). Safety of the dengue vaccine TAK-003 and factors associated with adverse events in travellers from non-endemic areas: a real-world prospective multicentre pharmacovigilance cohort study in Spain. Lancet Regional Health Europe. https://doi.org/10.1016/j.lanepe.2026.101727

Organitzat per ISGlobal en col·laboració amb FESTMIH i SEMTSI, l'ECTMIH 2027 reunirà investigadors, professionals sanitaris, responsables polítics, ONG, estudiants i líders de la salut global d'arreu del món.

Sota el lema "Recentrant l’atenció en la salut global", el congrés abordarà els principals reptes que configuren el panorama actual de la salut global, entre els quals:

• Desigualtats en salut
• Canvi climàtic i mediambiental
• Malalties infeccioses i resistència als antimicrobians
• Mobilitat, preparació davant de crisis i poblacions vulnerables
• Intel·ligència artificial i innovació digital
• Sistemes de salut, equitat i justícia

Per què assistir-hi?

• Sessions científiques i debats interdisciplinaris
• Àmplia participació de països de renda baixa i mitjana
• Oportunitats de networking i col·laboració
• Suport específic per a investigadors en les primeres etapes de la seva carrera
• Sessions centrades en la cocreació entre diferents disciplines

ECTMIH Academy: 24 d'octubre

Just abans del congrés, estudiants de postgrau i joves investigadors podran participar en una jornada de tallers pràctics, debats i intercanvi d'experiències amb col·legues d'arreu del món.

Més informació

https://ectmih2027.eu/

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Navarra (1999) i doctor per la Universitat de Barcelona (2011), Mikel Martínez Yoldi es va especialitzar en Microbiologia a l’Hospital Clínic. Després de consolidar-se com a expert en virus d’alt risc a l’INSERM de Lió (França) entre 2005 i 2009, va desenvolupar la seva carrera com a especialista sènior al Clínic i professor associat a la UB. La seva recerca es va centrar en arbovirus, virus emergents i causes infeccioses de mortalitat en països de renda baixa.

“En Mikel era una persona compromesa, generosa i apassionada per la seva feina. La seva àmplia experiència, el seu rigor científic i la seva proximitat feien d’ell un company i un referent inestimable per a tots els que vam tenir la sort de treballar al seu costat. La seva absència es notarà profundament”, han expressat els seus companys i companyes d’ISGlobal.

En nom de tot l’equip d’ISGlobal, expressem el nostre més sincer condol a la seva família, amistats i éssers estimats en aquests moments tan difícils.

Les xifres es presenten sovint com a simples partides pressupostàries, però els recursos es tradueixen en vides humanes.

Mentrestant, els pressupostos de defensa a tota Europa s'estan expandint ràpidament. El senyal polític és clar: els instruments preventius s'estan reduint, mentre que la despesa militar s'accelera. No obstant això, la cooperació al desenvolupament ha funcionat durant molt de temps com una eina estabilitzadora, enfortint els sistemes de salut, reduint la fragilitat i mitigant els factors que impulsen els conflictes i els desplaçaments. Debilitar-la podria resultar, en última instància, més costós que mantenir-la.

La proposta d'ISGlobal

Aquesta ruptura també posa de manifest les debilitats estructurals del model anterior: una dependència excessiva de la discrecionalitat anual dels donants, desequilibris de governança que limiten l'apropiació al Sud global i mecanismes de finançament fràgils. Per això, no n'hi hauria prou amb restablir els nivells de finançament anteriors.

L'alternativa proposada en una nova sèrie de publicacions d'ISGlobal es basa en tres fronts:

• Políticament: la salut s'ha de reafirmar com un bé públic global, protegida de la lògica transaccional i recolzada per una governança més legítima i equilibrada.
• Científicament: la inversió sostinguda en recerca, producció regional i plataformes tecnològiques transferibles és essencial per reduir la dependència estructural i respondre més ràpidament a futures crisis.
• Econòmicament: el sistema requereix un finançament més predictible, instruments innovadors i una coordinació més sòlida amb els plans nacionals, juntament amb un compromís renovat amb els objectius quantitatius.

No es tracta d'escollir entre generositat i austeritat. L'elecció és entre gestionar la interdependència a través de la cooperació o permetre que la fragmentació defineixi la pròxima generació de la salut global.

Accedeix a la sèrie completa de publicacions:

Per aprofundir en l'anàlisi d'aquest impacte i conèixer les propostes de reforma, pots consultar els quatre documents que componen aquesta sèrie:

• Anàlisi global: Ruptura, no transició: la reculada de l'ajuda europea, el cost humà de les retallades en salut global i la lluita per un nou sistema de cooperació internacional
• Cas de França: França: el cost humà i geopolític de la reducció de l'ajuda internacional
• Cas del Regne Unit: Una retirada silenciosa: com el Regne Unit està abandonant la lluita per salvar vides
• Cas d'Alemanya: El preu de la recalibració: les retallades en l'ajuda d'Alemanya i el cost humà de la reculada

La recerca, publicada a l’European Journal of Public Health, es basa en l’Enquesta sobre l’Exposició dels Treballadors (WES), realitzada per l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (EU-OSHA). Aquesta enquesta, la primera del seu tipus a Europa, recopila informació detallada dels professionals sobre les seves tasques, les circumstàncies d’exposició i l’ús de mesures de protecció per estimar l’exposició probable a 24 factors de risc de càncer. La WES inclou 24.402 entrevistes telefòniques realitzades entre 2022 i 2023 a treballadors i treballadores de Finlàndia, França, Alemanya, Hongria, Irlanda i Espanya. Dels participants, 3.041 treballaven en el sector sanitari i sociosanitari, un àmbit que representa aproximadament l’11% de la força laboral de la Unió Europea.

Els resultats mostren que el 29,5% dels professionals d’aquest sector van estar exposats almenys a un factor de risc de càncer avaluat durant l’última setmana laboral, mentre que el 7,8% van estar exposats a dos o més.

La radiació, les emissions de motors dièsel i alguns productes químics, els principals factors de risc

Entre els factors de risc més freqüents es troben la radiació ionitzant (7,4%), les emissions de motors dièsel (6,2%) i la radiació ultraviolada solar (6,1%). El personal pot estar exposat a la radiació ionitzant en treballar amb màquines que utilitzen raigs X o radioisòtops; a les emissions de motors dièsel mitjançant l’ús de vehicles impulsats per dièsel; i a la radiació ultraviolada solar a través del treball a l’aire lliure. També es van registrar exposicions rellevants a productes químics com el formaldehid (5,2%) i el benzè (4,8%).

Pel que fa als nivells d’exposició, el formaldehid (2,3%) i l’òxid d’etilè (2,0%) van ser els agents més comuns en nivells d’exposició elevats. L’estudi també identifica exposicions combinades, com les emissions de dièsel juntament amb la radiació solar, o l’exposició simultània a formaldehid i òxid d’etilè.

“L’anàlisi també revela diferències de gènere: els homes mostren una prevalença més alta d’exposició (35,7%) en comparació amb les dones (26,1%)”, afirma Muhammad Waseem Khan, investigador d’ISGlobal en el moment de l’estudi i primer autor de la recerca.

Necessitat de reforçar la prevenció

“Malgrat la seva rellevància, els riscos associats a l’exposició a carcinògens en el sector sanitari i sociosanitari han estat històricament menys visibles que en altres sectors econòmics. Aquest estudi destaca la necessitat de desenvolupar estratègies de prevenció adaptades a les condicions de treball reals en aquest sector”, subratlla Michelle Turner, investigadora d’ISGlobal i autora sènior de l’estu

Referència

Khan, M.W., Vallbona-Vistós, M., Cavet, M., Vilahur, N., Turner, M. C. Occupational exposure to cancer risk factors among health and social care workers in Europe: results from the Workers’ Exposure Survey. European Journal of Public Health, 2026. Doi: 10.1093/eurpub/ckag056

Una càrrega silenciosa que afecta milions de persones

La malaltia hepàtica crònica representa una càrrega important de malaltia i mortalitat prematura a Europa, amb un impacte desproporcionat entre els homes i les poblacions socialment desafavorides. Actualment, ja és la segona causa d’anys de vida laboral perduts a Europa, només per darrere de la cardiopatia isquèmica.

La sèrie també alerta que la malaltia hepàtica metabòlica està transformant ràpidament la càrrega de malaltia hepàtica a Europa. S’estima que una de cada tres persones a la Unió Europea i al Regne Unit conviu amb malaltia hepàtica esteatòsica associada a disfunció metabòlica (MASLD, per les seves sigles en anglès), actualment un dels principals factors impulsors del càncer de fetge a Europa.

Europa presenta les taxes més elevades de consum d’alcohol per persona, la prevalença més alta d’episodis de consum intensiu i les taxes més baixes d’abstinència alcohòlica a escala mundial. La combinació de l’alcohol amb l’obesitat i altres factors de risc associats a la malaltia hepàtica contribueix a elevades taxes de malaltia hepàtica terminal i de càncer de fetge. Es calcula que l’alcohol és responsable del 40% de les 287.000 morts prematures relacionades amb malalties hepàtiques que es produeixen cada any a Europa, tot i que la xifra real podria ser encara superior.

A tot Europa, la malaltia hepàtica ja està afectant la salut de la població en edat laboral. Les morts per malaltia hepàtica relacionada amb l’alcohol i per hepatitis víriques no diagnosticades o no tractades solen produir-se dècades abans que les associades a moltes altres malalties cròniques. Les hepatitis B i C representen més del 85% de les prop de 57.000 morts anuals relacionades amb el VIH, la tuberculosi i les hepatitis víriques a la UE i a l’Espai Econòmic Europeu.

Més enllà de l’hepatologia: una resposta més àmplia des de la salut pública

"Europa no necessita una nova advertència que la malaltia hepàtica està empitjorant. Necessita una manera diferent de respondre", afirma Jeffrey V. Lazarus, cap del grup de salut pública i malalties hepàtiques d’ISGlobal, professor de la CUNY Graduate School of Public Health and Health Policy i coordinador de la sèrie de The Lancet.

"Quan parlem d’aliments ultraprocessats, begudes alcohòliques o dietes poc saludables, estem parlant, en essència, del risc de malaltia hepàtica. I quan parlem de diabetis, obesitat o sedentarisme, també estem parlant d’aquest mateix risc. Necessitem polítiques i intervencions de salut pública més sòlides per fer front a aquesta càrrega de malaltia", afirma Lazarus.

"I l’atenció primària també ha de canviar. No té sentit avaluar la pressió arterial, el colesterol o el pes corporal i no valorar la fibrosi hepàtica", afegeix.

La sèrie analitza la malaltia hepàtica crònica des de quatre perspectives complementàries: 1) detecció i models assistencials; 2) preparació de les polítiques sobre MASLD; 3) malaltia hepàtica relacionada amb l’alcohol i MetALD (malaltia hepàtica esteatòsica associada a disfunció metabòlica i consum d’alcohol); i 4) avenços cap a l’eliminació de les hepatitis víriques.

A més, aborda conjuntament les causes metabòliques, víriques i relacionades amb l’alcohol de la malaltia hepàtica. "En analitzar aquestes causes de manera integrada, aquests treballs mostren per què Europa necessita estratègies coordinades de prevenció, una detecció més precoç, itineraris assistencials i un enfocament lliure d’estigmes que connecti la salut hepàtica amb la diabetis, l’obesitat, les malalties cardiovasculars, les polítiques sobre alcohol, la prevenció del càncer i les necessitats de les comunitats més desateses", explica Elisa Pose, co-coordinadora de la sèrie.

En un dels comentaris que acompanyen la sèrie, les persones defensores dels drets dels pacients Jeff McIntyre, Gina Bartes i Raquel Peck adverteixen que les persones amb malaltia hepàtica sovint s’enfronten a prejudicis i judicis que presenten la malaltia com una conseqüència exclusiva de decisions individuals. "L’estigma derivat d’aquesta manca de context influeix directament en la cerca d’atenció sanitària, l’adherència als tractaments i els resultats en salut, a més de condicionar les prioritats polítiques i contribuir a l’infrarreconeixement de la malaltia hepàtica", assenyalen.

Paul Brennan, també co-coordinador de la sèrie, afegeix: "Durant massa temps hem acceptat la normalització d’un enfocament, promogut tant per la societat en general com per grups de pressió de la indústria, que responsabilitza les persones en lloc de les mancances i responsabilitats col·lectives dels governs i les institucions. La malaltia hepàtica, especialment la MASLD, les hepatitis víriques i la malaltia hepàtica relacionada amb l’alcohol, afecta de manera desproporcionada les persones més vulnerables de la societat. En aquesta sèrie mostrem com incorporar intervencions basades en l’evidència entorn del diagnòstic, la preparació dels sistemes, els itineraris assistencials i el desenvolupament de polítiques per protegir millor les futures generacions europees". 

Oportunitats perdudes per a la prevenció i la detecció precoç

Els autors i autores també adverteixen que milions de persones amb malaltia hepàtica crònica continuen sense diagnòstic. Una identificació més precoç des de l’atenció primària i comunitària, incloent-hi estratègies de cribratge i avaluacions automatitzades i no invasives de la fibrosi hepàtica, podria evitar la progressió cap a fibrosi avançada, cirrosi, càncer hepàtic i mort prematura.

Entre les principals recomanacions s’inclouen:

• Integrar la salut hepàtica en les estratègies de prevenció de malalties no transmissibles i càncer.
• Alinear les respostes davant la malaltia hepàtica amb polítiques sobre diabetis, obesitat, alcohol, malalties cardiovasculars, activitat física i nutrició.
• Reforçar els sistemes de vigilància i detecció precoç.
• Millorar l’accés al tractament i als serveis de reducció de danys.
• Aplicar polítiques més sòlides sobre alcohol i reduir els factors comercials que impulsen els danys associats.
• Abordar l’estigma i les barreres que afecten les comunitats més desateses.

"Posar fi a la malaltia hepàtica crònica com a amenaça per a la salut pública a Europa és possible, però només si Europa actua abans que la malaltia avançada es converteixi en el punt habitual de diagnòstic", conclou Lazarus.

La publicació de la sèrie coincideix amb l’esdeveniment principal organitzat avui a Barcelona pel Global Think-tank on Steatotic Liver Disease, una iniciativa del grup de salut pública i malalties hepàtiques d’ISGlobal, celebrat abans del Congrés de l’Associació Europea per a l’Estudi del Fetge (EASL) d’enguany.

Sobre la sèrie

La sèrie inclou quatre articles i quatre comentaris associats. Els articles se centren en:

• Innovació diagnòstica i models assistencials per a la malaltia hepàtica crònica.
• Preparació de les polítiques sobre MASLD a Europa.
• Malaltia hepàtica relacionada amb l’alcohol i MetALD.
• Control i eliminació de les hepatitis víriques.

Els comentaris que acompanyen la sèrie aborden perspectives prioritàries com la defensa dels drets dels pacients, les barreres culturals i lingüístiques per accedir a l’atenció sanitària, la medicina de laboratori i les necessitats de les persones amb malalties hepàtiques autoimmunitàries i minoritàries.

Donant veu als agricultors i agricultores migrants per conèixer la seva experiència

El canvi climàtic està intensificant l’exposició a la calor, amb onades de calor cada vegada més freqüents i severes. L’estrès tèrmic pot provocar des de marejos i rampes fins a desmais, a més d’augmentar el risc de lesions laborals, agreujar malalties prèvies i deteriorar la funció renal a llarg termini. A Espanya, s’ha documentat una forta relació entre l’augment de les temperatures i les lesions laborals en el sector agrícola.

“Fins ara, cap estudi havia analitzat l’experiència dels treballadors i treballadores agrícoles migrants davant la calor a Espanya. El nostre objectiu era comprendre com viuen i afronten l’estrès tèrmic laboral”, explica Marlena van Selm, investigadora predoctoral d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.

L’equip va entrevistar 30 persones migrants dedicades a l’agricultura —24 homes i sis dones, principalment procedents de l’Àfrica subsahariana i del nord d’Àfrica— a Almeria, Lleida i Huelva. Les entrevistes van ser enregistrades, transcrites i analitzades mitjançant una anàlisi temàtica reflexiva.

La calor i la precarietat limiten la capacitat de protegir la salut

Les persones entrevistades van descriure la calor extrema com una part habitual de la seva feina i van relatar símptomes freqüents d’estrès tèrmic, com ara marejos, esgotament o desmais. La situació era especialment intensa als hivernacles, on les temperatures poden superar àmpliament les de l’exterior si no hi ha mesures adequades de ventilació i ombreig. Tot i que moltes persones intentaven protegir-se de la calor bevent aigua, utilitzant roba adequada o fent pauses, aquestes mesures es veien limitades per la pressió de mantenir ritmes de treball elevats i reduir els descansos.

L’estudi mostra que la capacitat per prevenir els efectes de la calor depèn en gran mesura de factors socials i econòmics. La precarietat laboral, la situació administrativa irregular, les barreres lingüístiques i la por de perdre la feina dificulten que les persones treballadores reclamin millors condicions o interrompin l’activitat durant episodis de calor extrema. A això s’hi afegeixen les condicions d’habitatge. Moltes de les persones participants vivien en allotjaments precaris i amb temperatures interiors elevades, fet que dificultava la recuperació després de la jornada laboral.

La protecció davant la calor depèn més dels ocupadors que no pas de drets garantits

Tot i que la normativa espanyola obliga a adaptar les condicions de treball durant episodis d’altes temperatures, les persones entrevistades van assenyalar que, a la pràctica, la seva protecció depèn en gran mesura de la voluntat dels ocupadors.

“Reduir els riscos per a la salut associats a l’estrès tèrmic requereix mesures de prevenció més clares i exigibles, així com millores en les condicions laborals, però també actuar davant d’altres vulnerabilitats estructurals com l’accés a un habitatge digne, en un context d’augment de les temperatures a causa del canvi climàtic”, conclou Ana Requena-Méndez, cap del grup de Salut del Migrant a ISGlobal i coordinadora de l’estudi.

Referència

van Selm, L., Voorhis, C., Williams, S., Izuzquiza-Regalado, D., Notario-Gallego, S., Diop, S., Evangelidou, S., Briones-Vozmediano, E., & Requena-Méndez, A. (2026). Lived experiences of heat stress among migrant agricultural workers in Spain: a qualitative study. International Journal for Equity in Health, 25(1). https://doi.org/10.1186/s12939-026-02850-x

El curs, celebrat entre març i abril de 2026, va reunir 33 participants de l’HCM i va comptar amb la participació de responsables i experts de diferents àrees estratègiques d’ISGlobal, IDIBAPS, l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Hospital Central de Maputo i la Universitat Eduardo Mondlane de Moçambic.

Barcelona i Maputo reforcen l’intercanvi de coneixement i el desenvolupament de capacitats

Al llarg de les diferents sessions, impartides en castellà i portuguès, es van abordar qüestions relacionades amb la recerca, la gestió institucional, l’organització sanitària i la col·laboració internacional. Tant les entitats organitzadores com les persones participants van valorar molt positivament la rellevància dels temes tractats, l’enfocament pràctic de les activitats desenvolupades i la claredat dels continguts del curs.

El curs va néixer amb l’objectiu de reforçar capacitats en àmbits clau de la gestió científica i sanitària i forma part d’una línia de col·laboració més àmplia entre les institucions participants i l’Hospital Central de Maputo. Representa, a més, l’inici d’un seguit d’accions impulsades per Campus Clínic Solidari conjuntament amb ISGlobal i IDIBAPS per reforçar l’intercanvi de coneixement i el desenvolupament de capacitats amb institucions sanitàries de Moçambic.

L’anàlisi, que recull els principals indicadors de participació de les entitats de recerca de Catalunya en aquest programa, destaca la posició de l’ISGlobal dins del top 10 en diversos àmbits clau.

En concret, l’Institut ocupa la 10a posició en captació de fons europeus (net contribution), indicador que reflecteix els recursos rebuts directament per l’entitat en el marc dels projectes de Horizon Europe. Així mateix, l’ISGlobal també es posiciona en la 10a posició en nombre total de projectes coordinats.

Pel que fa a la participació global en consorcis europeus, ISGlobal se situa en la 11a posició del rànquing català en nombre total de projectes en què participa, consolidant així una presència rellevant i sostinguda dins del programa.

En paraules de Quique Bassat, director general d'ISGlobal, aquests resultats "confirmen el paper destacat de l’ISGlobal en l’escena catalana de recerca en salut global i la seva capacitat per atraure finançament competitiu europeu, així com per liderar i participar activament en projectes col·laboratius internacionals".

Comprendre com els productes químics quotidians poden afectar l’embaràs

Els disruptors endocrins (EDCs) estan àmpliament presents a la vida diària, en aliments, aigua, productes de cura personal i entorns domèstics. Aquestes substàncies —incloent-hi ftalats, fenols, parabens, pesticides i compostos emergents com el bisfenol S (BPS)— poden entrar al cos per ingestió, inhalació o contacte amb la pell.

L’embaràs representa una finestra especialment sensible, ja que l’equilibri hormonal és essencial per al desenvolupament de la placenta i el creixement fetal. La placenta, un òrgan endocrí clau, depèn de processos angiogènics estrictament regulats (és a dir, la formació de nous vasos sanguinis) controlats per factors com el factor de creixement placentari (PlGF) i la tirosina quinasa-1 soluble similar a fms (sFlt-1).

“Les dones embarassades estan exposades a mescles complexes de productes químics més que no pas a compostos individuals”, explica Bethany Knox, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi. “El nostre objectiu era reflectir millor les exposicions del món real i entendre com aquestes mescles poden influir tant en la placenta com en el desenvolupament fetal”.

Diverses mescles químiques mostren efectes diferenciats sobre el creixement fetal

L’estudi va incloure 734 participants de la cohort BiSC a Barcelona, reclutades entre el 2018 i el 2021. “Vam analitzar l’exposició a més de 40 productes químics mesurant metabòlits en mostres d’orina combinades recollides durant una setmana en dues etapes de l’embaràs: a les 18 i 34 setmanes de gestació. Aquest enfocament millora l’avaluació de l’exposició a productes químics no persistents, que tenen una vida mitjana curta i poden variar significativament al llarg del temps”, explica Knox.

L’equip investigador va identificar patrons diferenciats en les associacions entre diverses mescles químiques i el desenvolupament fetal. L’exposició a mescles de ftalats de baix pes molecular es va associar de manera consistent amb un menor pes en néixer en la població estudiada, suggerint un possible efecte advers sobre el creixement fetal. En canvi, les mescles amb compostos organofosfats, incloent-hi pesticides i retardants de flama, es van associar amb un major pes fetal estimat i pes al naixement, especialment en fases avançades de l’embaràs. Aquesta associació pot reflectir patrons dietètics més que un efecte directe de l’exposició als organofosfats, ja que un consum més elevat de fruites i verdures pot augmentar l’exposició a aquests compostos alhora que afavoreix un ràpid augment del pes fetal.

Més enllà d’aquestes diferències en el creixement, l’estudi també assenyala la placenta com a intermediari clau. Les mescles de ftalats es van associar amb canvis en el flux sanguini fetoplacentari i amb un desequilibri en els biomarcadors angiogènics (ràtio sFlt-1/PlGF), suggerint una via biològica a través de la qual les exposicions ambientals poden influir en el desenvolupament fetal.

Implicacions per a la salut pública i la recerca futura

“Els nostres resultats contribueixen a la recerca en salut ambiental incorporant un ampli ventall de productes químics alineats amb les prioritats reguladores europees, incloent-hi substàncies els perfils de seguretat de les quals encara s’estan avaluant”, afirma Martine Vrijheid, cap del programa de Medi Ambient i Salut al llarg de la vida i coordinadora de l’estudi. 

Tot i que aquest estudi va observar desviacions del creixement fetal normal, aquestes no es poden extrapolar a escala individual i la població estudiada no és necessàriament representativa de totes les poblacions. Tanmateix, l’estudi posa de manifest la importància de considerar les mescles de productes químics ambientals en la recerca en salut pública, suggerint que les exposicions generalitzades poden influir en el desenvolupament fetal a través dels seus efectes sobre la funció placentària a escala poblacional.

Referència

Knox, B., Güil-Oumrait, N., Midya, V., Vespalcová, H., Dolores Gómez-Roig, M., Llurba, E., Márquez, S., García Ruiz, Z., Galmes, T., Philippat, C., Sakhi, A. K., Thomsen, C., Urquiza, J., Zanini, M. J., Dadvand, P., Gascon, M., Rivas, I., Foraster, M., Basagaña, X., Sunyer, J., Bustamante, M., Vrijheid, M. (2026). Prenatal exposure to mixtures of nonpersistent endocrine-disrupting chemicals and angiogenic biomarkers, placental function, and fetal growth. Environmental Science & Technology, 60(11), 8339–8352. https://doi.org/10.1021/acs.est.5c13234

Tot i que la càrrega global sobre la salut està dominada per l’exposició a llarg termini, la contaminació de l’aire a curt termini pot desencadenar respostes fisiològiques agudes, com la inflamació sistèmica, el desequilibri autonòmic i l’augment de la coagulació sanguínia, que incrementen el risc de mortalitat en els dies següents. Estudis recents han demostrat que els nivells diaris de contaminació estan vinculats a increments diaris a curt termini de la mortalitat, però persisteixen limitacions importants. La majoria d’investigacions se centren només en les ciutats, deixant de banda les zones periurbanes i rurals; i sovint no tenen en compte les diferències regionals en la vulnerabilitat (com l’edat, la salut de base, l’estatus socioeconòmic o l’entorn) ni la toxicitat de la contaminació de l’aire. A més, els contaminants s’analitzen habitualment per separat, fet que dificulta comprendre’n els efectes combinats.

“El nostre estudi va abordar aquestes limitacions combinant dades diàries sobre els principals contaminants de l’aire a Europa amb la nova base de dades de mortalitat del projecte EARLY-ADAPT del Consell Europeu de Recerca (ERC), que cobreix tota la població de 31 països que representen més de 530 milions de persones”, explica Zhao-Yue Chen, investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi. “Això permet una anàlisi més precisa de com l’exposició a curt termini als principals contaminants afecta de manera diferent les persones segons l’edat, el sexe i la causa de mort.” L’estudi va analitzar prop de 89 milions de morts registrades entre 2003 i 2019 en 653 regions europees.

“Per avaluar l’exposició a la contaminació atmosfèrica, es van estimar els nivells diaris de diversos contaminants a tot Europa utilitzant dades d’estacions de monitoratge, satèl·lits, ús del sòl i variables meteorològiques, i posteriorment es van ajustar a nivell regional, donant més pes a les àrees on viu més població”, explica Carlos Pérez García-Pando, professor ICREA i AXA al BSC-CNS.

PM₂.₅, el contaminant més perjudicial

Es van estimar 146.500 morts prematures anuals associades a l’exposició a curt termini a la contaminació atmosfèrica en conjunt, és a dir, considerant tots els contaminants. Quan cada contaminant es va analitzar per separat, l’impacte més gran es va atribuir a les partícules PM₂.₅ (al voltant de 79.000 morts), seguit del NO₂ (69.000), l’O₃ (31.000) i les PM_2.5-10 (29.000). Aquestes xifres no es poden sumar directament; els contaminants sovint es presenten de manera simultània, de manera que els seus efectes se superposen.

Les partícules PM₂.₅ són el contaminant més perjudicial perquè penetren profundament als pulmons i poden entrar al torrent sanguini, causant inflamació i altres efectes ràpids a l’organisme. En canvi, les PM_2.5-10afectena principalment les vies respiratòries superiors a causa de la seva mida més gran, i gasos com el NO₂ i l’O₃ irriten els pulmons i augmenten la vulnerabilitat a malalties respiratòries.

La majoria dels estudis anteriors de gran escala es van centrar únicament en les partícules fines (PM₂.₅) a l’hora d’estimar la càrrega de salut a curt termini de la contaminació de l’aire, deixant en gran part desconegut l’impacte d’altres contaminants a Europa. Aquest nou estudi considera diversos contaminants conjuntament, proporcionant una visió més completa i realista dels riscos per a la salut. També suggereix que estimacions globals prèvies basades únicament en PM₂.₅ poden haver sobreestimat lleugerament la càrrega a Europa, possiblement reflectint biaixos derivats d’evidència procedent d’altres regions.

Els homes joves són més vulnerables que les dones joves, però el patró s’inverteix amb l’edat

La contaminació de l’aire no afecta tothom de la mateixa manera. Els homes joves van mostrar una major vulnerabilitat als contaminants atmosfèrics que les dones joves, probablement a causa d’una exposició més gran (feines a l’aire lliure, trànsit, tabaquisme, etc.) o a l’aparició més precoç de comorbiditats en els homes. Tanmateix, aquest patró canvia amb l’edat: en edats avançades (especialment a partir dels 85 anys), el risc més alt s’observa en les dones. Per a causes específiques de mort, les partícules es van associar més fortament amb riscos cardiovasculars en dones, mentre que l’O₃ va tenir un impacte més gran en homes. Aquests resultats subratllen la necessitat de mesures de protecció adaptades, en lloc d’enfocaments generalitzats.

“Els nostres resultats són altament rellevants per a responsables polítics i professionals de la salut pública, ja que donen suport a l’ús de models epidemiològics ajustats per sexe, edat i comorbiditats per crear una nova generació de sistemes d’alerta primerenca basats en l’impacte (per exemple, la plataforma Forecaster.Health, finançada pel ERC), que s’adrecen específicament als grups vulnerables”, explica Joan Ballester, investigador d’ISGlobal i coordinador de l’estudi. En un context en què s’estan introduint nous estàndards diaris de qualitat de l’aire a tot Europa, aquests resultats aporten informació pràctica per protegir la població de manera més eficaç.

Referència

Chen, Z.-Y., Achebak, H., Petetin, H., Huang, W., Méndez Turrubiates, R. F., Beltrán, N., Peyrusse, F., Guo, Y., Pérez García-Pando, C., & Ballester, J. (2026). Short-term sex-specific, age-specific and cause-specific mortality from particulate matter, nitrogen dioxide and ozone: European-wide analysis of 653 contiguous regions. Nature Health. Doi: 10.1038/s44360-026-00124-y.

Les reunions mantingudes a Manhiça van posar en valor l’impacte d’una col·laboració sostinguda en el temps entre institucions científiques i financeres compromeses amb la millora de la salut global i el reforç de les capacitats locals de recerca. També es va destacar el paper clau del suport institucional d’Espanya, inclosa la contribució de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), en el creixement i la consolidació del CISM com a centre de referència en recerca en salut a Moçambic.

“La recerca desenvolupada al CISM està alineada amb estàndards internacionals d’excel·lència i té un impacte directe en la millora de la salut de les poblacions”, va destacar Quique Bassat, director general i científic d’ISGlobal, qui va subratllar també el valor d’una col·laboració construïda al llarg dels anys tant a nivell comunitari com hospitalari.

Per la seva banda, el director general del CISM, Francisco Saúte, va recordar que la confiança i el compromís dels socis internacionals han estat fonamentals per assegurar la continuïtat i el desenvolupament de la institució, fins i tot en contextos especialment complexos.

Des de la Fundació “la Caixa”, Josep Maria Coronas Guinart va reafirmar el compromís de la institució amb models de finançament sostenibles orientats a maximitzar l’impacte social i científic de la recerca.

Les tres institucions van coincidir en la necessitat de continuar enfortint aquesta col·laboració estratègica a llarg termini, apostant per una recerca d’excel·lència amb impacte directe en la salut de les poblacions i en el desenvolupament de capacitats científiques locals.

Els impactes del canvi climàtic sobre la salut ja són mesurables i, si no s’apliquen mesures d’adaptació i mitigació, augmentaran en les pròximes dècades. A Europa, entre 2022 i 2024 es van registrar més de 180.000 morts associades a la calor, fet que confirma que la temperatura s’està convertint en un determinant clau de salut pública. Tot i que actualment el fred provoca més morts que la calor, l’escalfament global probablement reduirà aquesta diferència o fins i tot la invertirà, situant l’exposició tèrmica (tant al calor com al fred) al centre de l’epidemiologia ambiental.

No obstant això, el risc no és uniforme. A causa de les desigualtats socioeconòmiques, el clima no afecta tothom per igual; les temperatures ambientals repercuteixen de manera desproporcionada en les poblacions més vulnerables. Fins i tot en regions amb alts recursos, les conseqüències varien entre territoris i grups socials — factors com la distribució de la riquesa, les condicions d’habitatge o l’estructura socioeconòmica modulen la vulnerabilitat. Aquest és el primer estudi que avalua dades tant de zones urbanes com rurals, representant així tota la població europea.

“Vam analitzar dades diàries de mortalitat en 32 països europeus, incloent més de 161 milions de morts entre els anys 2000 i 2019, registrades en el marc del projecte EARLY-ADAPT, del Consell Europeu de Recerca (ERC)”, explica Blanca Paniello-Castillo, investigadora d’ISGlobal i autora principal de l’estudi. “L’objectiu de la recerca era avaluar com diferents indicadors socioeconòmics modifiquen la relació entre temperatura i mortalitat en la població europea.”

La privació social, un factor de risc davant temperatures extremes

Les regions amb més privació social són sistemàticament més vulnerables tant a la calor com al fred. Factors com la pobresa energètica, pitjors condicions d’habitatge, menor accés als serveis sanitaris o menor informació sanitària poden contribuir a augmentar aquest risc.

Indicadors com l’índex de Gini (que quantifica la desigualtat en la distribució de la riquesa dins d’una població), la dificultat per mantenir l’habitatge calent, i la privació material i social s’associen de manera consistent a una major mortalitat relacionada amb la temperatura.

L’estudi estima les morts atribuïbles a la temperatura comparant dos escenaris hipotètics: un en què totes les regions presentarien les condicions socioeconòmiques més favorables i un altre en què totes se situarien en l’extrem menys favorable. La diferència en el nombre de defuncions entre ambdós escenaris supera les 300.000 morts en el cas de la incapacitat per mantenir la llar calenta, arriba a 180.000 en relació amb la desigualtat econòmica i se situa al voltant de 160.000 en el cas de privació material i social greu a Europa.

La prosperitat econòmica protegeix del fred, però no de la calor

Les regions amb més PIB per càpita i més esperança de vida presenten menor mortalitat associada al fred, probablement gràcies a habitatges millor aïllats, infraestructures sanitàries més sòlides i menor pobresa energètica.

No obstant això, aquestes mateixes regions mostren una mortalitat més alta durant episodis de calor. Aquest fenomen pot explicar-se per la forta urbanització: les ciutats denses i l’activitat econòmica concentrada afavoreixen l’efecte d’“illa de calor urbana”. En aquest fenomen climàtic, les zones urbanitzades registren temperatures més altes a causa de l’absorció de calor per l’asfalt i la manca de vegetació, entre altres factors.

“Atès que el canvi climàtic no afecta totes les poblacions per igual, els nostres resultats permeten avaluar i reforçar com s’incorporen els factors socioeconòmics en les polítiques d’adaptació”, explica Joan Ballester, investigador principal del projecte EARLY-ADAPT i coordinador de l’estudi. “Cal fer estudis similars en altres regions. Tot i que sabem que Europa està molt exposada als riscos climàtics, encara hi ha pocs estudis comparables al Sud Global”, conclou.

Referència

Paniello-Castillo B, Chen ZY, Shartova N, Méndez Turrubiates RF, Beltrán N, Peyrusse F, et al. Socioeconomic inequality drivers of vulnerability and burden to heat- and cold-related mortality: a European-wide analysis in 654 contiguous regions. Nat Health. May, 2026. https://doi.org/10.1038/s44360-026-00106-0

La tuberculosi, un diagnòstic complex i amb alta mortalitat

La tuberculosi continua sent la principal causa de mort entre les persones que viuen amb VIH. El diagnòstic en aquesta població presenta dificultats importants: els símptomes sovint són inespecífics, la malaltia pot manifestar-se fora dels pulmons i moltes persones no poden produir mostres d’esput, una secreció clau per al diagnòstic. A més, la càrrega bacteriana en mostres respiratòries de pacients amb VIH acostuma a ser baixa, fet que en dificulta la confirmació microbiològica.

Davant d’aquestes limitacions, en els darrers anys s’han desenvolupat estratègies diagnòstiques alternatives basades en mostres no invasives com l’orina o la femta, amb l’objectiu de millorar la detecció de la malaltia i accelerar l’inici del tractament.

Cribratge intensificat de tuberculosi en pacients hospitalitzats amb VIH

L’assaig EXULTANT, finançat per l’EDCTP, és un estudi multicèntric i aleatoritzat realitzat en 11 hospitals de Tanzània i Moçambic. Hi van participar 1.172 persones adultes ingressades que vivien amb VIH, independentment de si presentaven símptomes de tuberculosi o no. L’objectiu principal era avaluar la proporció de pacients amb tuberculosi confirmada microbiològicament que podien iniciar el tractament dins de les primeres 72 hores després de l’ingrés. També es va analitzar el temps fins al diagnòstic i l’inici del tractament, així com la mortalitat a les vuit setmanes.

“Els i les participants es van assignar a dos grups: el grup d’intervenció va rebre un cribratge ampliat amb proves moleculars Xpert MTB/RIF Ultra en esput, orina i femta, juntament amb una prova d’orina LF-LAM”, explica Marta Cossa, investigadora del CISM i primera autora de l’estudi. “El grup control va seguir el protocol estàndard recomanat per l’OMS, basat en l’avaluació de símptomes i l’ús selectiu de proves diagnòstiques”.

L’augment de proves diagnòstiques no accelera el tractament ni redueix la mortalitat

Els resultats mostren que el 16,0% dels pacients del grup amb cribratge ampliat van iniciar el tractament dins de les primeres 72 hores, en comparació amb el 15,3% del grup estàndard, sense diferències estadísticament significatives. Tampoc es van observar diferències significatives en la mortalitat a vuit setmanes entre el grup d’intervenció (25,8%) i el grup control (28,8%).

En termes generals, l’estratègia ampliada no va augmentar el nombre de diagnòstics confirmats ni va reduir el temps fins a l’inici del tractament. Tot i que les proves moleculars en orina i femta van permetre identificar alguns casos addicionals de tuberculosi, la prova LF-LAM en orina va ser la que va detectar més casos. Tanmateix, aquest millor rendiment diagnòstic no es va traduir en un inici més precoç del tractament ni en una reducció de la mortalitat a vuit setmanes, fet que obre interrogants sobre el rendiment del test i apunta a la necessitat de continuar-ne avaluant la precisió.

“Aproximadament la meitat dels pacients van poder proporcionar mostres d’esput, fet que reforça el paper de l’orina i la femta com a alternatives diagnòstiques”, explica Alberto García-Basteiro, investigador a ISGlobal, metge adjunt del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona i investigador principal d’EXULTANT. “Els futurs estudis hauran de centrar-se en optimitzar els algoritmes diagnòstics i millorar la implementació de les proves disponibles en persones amb VIH hospitalitzades”, conclou.

Referència

Cossa, M., Ndege, R., Meggi, B., Mangu, C., Leukes, V., Sabi, I., Khosa, C., Kivuma, B., Nguenha, D., Riess, F., Fernández-Escobar, C., de la Torre-Perez, L., Manjate, P., Weisser, M., Machiana, A., Zachariah, C., Tagliani, E., Ehrlich, J., Buech, J., … Garcia-Basteiro, A. L. (2026). Expanding Xpert MTB/RIF Ultra and lateral flow urine lipoarabinomannan testing for diagnosis of tuberculosis among adults living with HIV admitted to hospitals in Tanzania and Mozambique (EXULTANT): A randomised controlled trial. The Lancet Infectious Diseases, 26 https://doi.org/10.1016/S1473-3099(26)00133-7

La metilació de l’ADN consisteix a afegir petites marques químiques (grups metil) a l’ADN, cosa que pot activar o silenciar gens. Forma part de l’epigenètica, un conjunt de mecanismes que regulen l’activitat dels gens sense modificar la seqüència de l’ADN. A la placenta, la metilació de l’ADN és un indicador de com es regula l’activitat gènica en aquest òrgan clau per al desenvolupament fetal.

“Un horari tardà i una menor freqüència d’àpats s’han associat amb factors com l’augment de pes gestacional o la diabetis gestacional”, explica Joana Llauradó Pont, investigadora predoctoral a ISGlobal i primera autora de l’estudi. Per analitzar l’efecte en l’epigenètica de la placenta, l’equip va dur a terme un estudi d’associació de l’epigenoma complet (EWAS) en 389 dones de la cohort Barcelona Life Study (BiSC). Es va recollir informació sobre dieta i hàbits de crononutrició a la setmana 20 de gestació i, després del part, es van obtenir mostres de teixit placentari per analitzar la metilació de l’ADN amb tecnologia “Illumina EPIC”.

“Ens vam centrar en cinc aspectes clau –afegeix Llauradó Pont–: l’hora del primer i l’últim àpat, el temps de dejuni nocturn, el nombre d’àpats i el desajust en els horaris”.

L’hora de sopar, un hàbit associat a canvis epigenètics

L’estudi va identificar canvis en la metilació de l’ADN de la placenta (hipo- o hipermetilació) associats, sobretot, amb l’hora de l’últim àpat del dia. Tot i que en aquesta primera recerca no es va analitzar quin seria l’horari òptim per sopar, sí que es va observar que les variacions en aquesta hora s’associaven amb canvis en la regulació de diversos gens, alguns relacionats amb processos biològics de l’embaràs. Per exemple, un participa en el metabolisme del colesterol, essencial per al desenvolupament fetal. Altres estan implicats en la formació de vasos sanguinis, la regulació del creixement cel·lular o la resposta al dany de l’ADN. També es van detectar senyals en gens vinculats a la mort cel·lular programada i al sistema immunitari.

“L’hora de l’últim àpat podria actuar com una senyal temporal rellevant per a l’organisme matern i, mitjançant mecanismes epigenètics, influir en processos biològics de l’embaràs”, explica Camille Lassale, coordinadora de l’estudi. “Tot i que no es pot establir una relació causal, aquests resultats suggereixen que el moment de la ingesta podria modular el funcionament de la placenta i, potencialment, tenir implicacions en el desenvolupament fetal”.

Aquest treball és un primer pas per entendre com el moment de la ingesta pot influir en la funció placentària i obre la porta a futurs estudis per aclarir el paper dels horaris dels àpats, per què el sopar destaca respecte a altres hàbits alimentaris i quines franges horàries podrien ser més beneficioses durant l’embaràs.

Ritmes circadians i crononutrició

Els ritmes circadians són cicles biològics d’unes 24 hores que regulen funcions fisiològiques i de comportament. Estan controlats per “rellotges” interns, com el nucli supraquiasmàtic de l’hipotàlem, que s’ajusta a la llum i la foscor. També hi ha rellotges en òrgans com el fetge o els músculs, sensibles a senyals com la alimentació. Per això, els horaris dels àpats influeixen en el sistema circadià, i menjar de manera irregular pot afectar la salut. La crononutrició estudia la relació entre alimentació, ritmes circadians i salut.