Innovació farmacèutica i accés a medicaments essencials

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que un de cada tres habitants del planeta no pot accedir en condicions apropiades als medicaments que serien necessaris per afrontar malalties evitables i garantir una vida digna i segura. Aquests percentatges arriben a doblegar-se en el cas de les regions més pobres d'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, però el problema en cap cas es limita als països menys avançats i a les malalties denominades ‘tropicals’. A mesura que s'incrementa la prevalença de malalties no transmissibles –com el càncer o la diabetis- i les desigualtats a l'interior de les nacions s'estableixen com el factor determinant de la vulnerabilitat dels pacients, les dificultats per accedir a tractaments essencials són reconeixibles fins i tot als països més desenvolupats.

Hi ha quelcom profundament equivocat en un sistema d'innovació i accés a medicaments que permet morir a milions de persones quan el tractament que els hi salvaria la vida pot ser desenvolupat, produït i comercialitzat a un preu que permeti cobrir els costos de producció, incloent la R+D i un benefici no abusiu. Avui els pacients i els contribuents de desenes de països –rics, emergents i pobres- no es pregunten només si es desenvoluparan els medicaments que necessiten, sinó d'on sortiran els diners per pagar-los, i per quina raó el preu que han de pagar és exorbitant.

L'epidèmia d'ebola, el cas dels nous fàrmacs contra l'hepatitis C i la preocupació creixent sobre la resistència bacteriana als antibiòtics existents, han revitalitzat un debat que durant massa temps ha estat circumscrit als cercles d'experts i activistes. Per aquest motiu, ISGlobal s'incorpora a aquest debat amb un projecte finançat per la Open Society Foundations en el qual busquem entendre millor el paper i les aspiracions de la comunitat científica en un nou model d'innovació farmacèutica.