Recerca, Eliminació de la malària

Un nou estudi identifica possibles biomarcadors de malària greu en la població infantil africana

L'anàlisi va identificar un seguit de petites molècules anomenades microARN que s'alliberen com a resultat del dany orgànic i que estan associades a la gravetat de la malaltia

13.01.2021
Foto: Sala de malària greu de l'Hospital Distrital de Manhiça, a Moçambic / Andalu Vila San Juan (ISGlobal)

Els nivells de petites molècules conegudes com a microARN (miARN) que circulen per la sang podrien ajudar a identificar de forma primerenca els nens i les nenes que pateixen formes de malària capaces d’acabar amb la seva vida, segons un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, i dut a terme en col·laboració amb el Centre de Recerca en Salut de Manhiça (CISM) a Moçambic. Els resultats, publicats a la revista Emerging Infectious Diseases, també podrien ajudar a comprendre millor els mecanismes subjacents en la malària greu.

La mortalitat per malària entre la població infantil africana d’edats primerenques continua sent inacceptable. Per millorar aquesta xifra, és important identificar i tractar ràpidament les nenes i els nens que pateixen formes greus de la malaltia. Tanmateix, al principi de la infecció no sempre resulta fàcil distingir entre els símptomes de la malaltia que no portarà complicacions i els d’aquella altra que amenaça la seva vida. Una característica de la malària greu és el segrest de glòbuls vermells infectats amb el paràsit de la malària (P. falciparum) en òrgans vitals com ara els pulmons, els ronyons o el cervell. Això condueix a danys als òrgans, la qual cosa alhora resulta en l’alliberament de petites molècules anomenades microARN (miARN) als fluids corporals, inclosa la sang.

“Ens vam demanar si els nivells de miARN en plasma s’expressarien de manera diferent en nens i nenes amb malària greu i en nens i nenes amb malària no complicada, a causa del segrest dels paràsits als òrgans vitals”, explica l’investigador d’ISGlobal Alfredo Mayor, que ha coordinat l’estudi. Per provar aquesta hipòtesi, ell i el seu equip van usar primer una tècnica de seqüenciació avançada per identificar els miARN alliberats per les cèl·lules endotelials de cervell humà en ser exposades a glòbuls vermells infectats per P. Falciparum al laboratori. Després van mesurar l’expressió d’aquests miARN en mostres de sang de nens i nenes moçambiquesos amb malària greu o no complicada. Van trobar que sis dels miARN identificats eren més alts en les nenes i nens que patien malària greu. Un d’aquests miARN, que s’expressa en una varietat de teixits, també es va relacionar amb la quantitat d’una proteïna derivada del paràsit anomenada HRP2. “Això suggereix que quantitats cada vegada més grans de paràsits associats amb el segrest de paràsits poden conduir a nivells més alts de secreció d’aquest miARN pels teixits danyats”, explica Himanshu Gupta, primer autor de l’estudi.

“Els nostres resultats indiquen que els diferents esdeveniments patològics en la malària greu i en la no complicada porten a una expressió diferent de miARN en plasma”, diu Mayor. Aquests miARN podrien usar-se com a biomarcadors de pronòstic de la malaltia, però calen estudis més amplis per validar-ho”, afegeix. Les troballes també proporcionen una base per comprendre millor els mecanismes que hi ha al darrere de la malària greu.

Referència

Gupta H, Rubio M, Sitoe A et al. Plasma MicroRNA Profiling of Plasmodium falciparum Biomass and Association with Severity of Malaria Disease. Emerging Infectious Diseases. 2021. https://doi.org/10.3201/eid2702.191795