Recerca, Planificació urbana, medi ambient i salut

La contaminació atmosfèrica a l'Índia s'associa amb més risc de malalties cardiovasculars

El Projecte CHAI relaciona l'exposició a partícules fines (PM 2,5) amb el gruix de l’íntima-mitja carotídia (GIMc), un marcador de l'aterosclerosi

08.11.2019
Foto: Karan Singh Rathore

Per primera vegada en una població de renda mitjana o baixa, un equip liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per ”la Caixa”, ha estudiat la relació entre la contaminació atmosfèrica, tant a l'exterior com a l’interior dels habitatges, amb el gruix de l’íntima-mitja carotídia (GIMc), un marcador de l'aterosclerosi. La recerca, realitzada en una àrea periurbana del sud de l'Índia, mostra que les persones que més s'exposen a partícules fines (PM2,5) tenen un índex més alt de GIMc, de manera que presenten més risc de patir malalties cardiovasculars com un ictus o un infart .

Estudis previs mostren que el mecanisme més probable que relaciona l'exposició a llarg termini a la contaminació atmosfèrica amb malalties i mortalitat cardiovascular és la inflamació i l'aterosclerosi, una afecció que es caracteritza per l'acumulació de greixos, colesterol i altres substàncies en les parets de les artèries. Una forma no invasiva d'identificar l'aterosclerosi és mesurar el gruix de les capes més internes de l'artèria caròtida (GIMc) amb ultrasò. Fins ara, les recerques que el relacionaven amb l'exposició a la contaminació atmosfèrica es limitaven a països d'ingressos alts o amb nivells moderats de contaminació de l'aire.

Ara, un equip del Projecte CHAI ha publicat un nou estudi que analitza aquesta relació a l'Índia, un país de renda mitjana-baixa i amb nivells alts de contaminació atmosfèrica. La recerca, publicada a la revista International Journal of Epidemiology, s'ha realitzat a partir de 3.372 persones d'una zona periurbana de Hyderabad (Telangana), al sud de l'Índia. Es va mesurar la mida del GIMc i es va estimar l'exposició a la contaminació atmosfèrica de les i els participants, a partir del mètode estadístic de regressió de l'ús del terreny (LUR, per les sigles en anglès) ­–sovint utilitzat en zones urbanes de països de renda alt– per predir els nivells de partícules fines (partícules suspeses a l'aire amb diàmetre inferior a 2,5 micres). Les i els participants també van informar del tipus de combustible que van usar per cuinar.

Els resultats van mostrar que les persones que s'exposaven a uns nivells anuals més alts de partícules fines mostraven un GIMc més elevat, especialment en el cas dels homes, les persones més grans de 40 anys o aquelles que presentaven factors de risc cardiometabòlic.

El 60% de les i els participants feia servir combustible de biomassa per cuinar. Otavio Ranzani, primer autor de la publicació i investigador d'ISGlobal, explica que "les persones que usaven combustible de biomassa per cuinar tenien un GIMc més elevat, especialment les dones que cuinaven en espais sense ventilació". A més, "les dones tenien un GIMc més alt que els homes, cosa que podria explicar-se pel fet que les dones passaven més temps dins de la cuina respirant l'aire contaminat del combustible de biomassa", argumenta.

L'exposició anual a PM2,5 va ser de 32,7 µg/m3, molt per sobre dels valors màxims recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (10 µg/m3).

Cathryn Tonne, investigadora d'ISGlobal i coordinadora de la publicació i del Projecte CHAI, explica que "aquest estudi és important pel context d'un país com l'Índia, que està experimentat una ràpida transició epidemiològica, fet que representa una notable prevalença d'hipertensió, diabetis i obesitat; així mateix, el país es veu afectat pels alts nivells de contaminació de l'aire, tant a l'exterior com a l'interior de l'habitatge".

"Les nostres troballes reforcen la necessitat de realitzar més estudis sobre contaminació atmosfèrica en països de renda mitjana i baixa, ja que les conclusions poden diferir de les recerques realitzades en països d'ingressos alts, per les diferències en les característiques de la població, així com els nivells i fonts de la contaminació", destaca Tonne.

Referència

Otavio T Ranzani, Carles Mila, Margaux Sanchez, Santhi Bhogadi, Bharati Kulkarni, Kalpana Balakrishnan, Sankar Sambandam, Jordi Sunyer, Julian D Marshall, Sanjay Kinra and Cathryn Tonne. Association between ambient and household air pollution with carotid intima-media thickness in peri-urban South India: CHAI-Project. International Journal of Epidemiology, 2019, 1–11. https://doi.org/10.1093/ije/dyz208