Recerca, Eliminació de la malària

La vacuna RTS,S podria afavorir l'adquisició d'immunitat natural contra el paràsit de la malària

Un estudi mostra per primera vegada que la vacunació augmenta els nivells d'anticossos davant d'antígens de ‘P. falciparum’ que no formen part de la vacuna

Anells de 'Plasmodium' al microscopi
Foto: Anells de 'Plasmodium falciparum' al microscopi

La vacuna RTS,S de la malària podria afavorir la producció d'una sèrie d'anticossos protectors després d'infecció pel paràsit, segons un estudi liderat per ISGlobal, centre impulsat per ”la Caixa”. Els resultats, publicats a BMC Medicine, identifiquen quins antígens (o fragments proteics) podrien incloure's en el disseny de futures vacunes multivalents, més eficaces.

La immunitat contra un patogen pot adquirir-se de manera natural (és a dir, després de l'exposició natural al mateix) o gràcies a una vacuna. A vegades, els mecanismes d'aquests dos tipus d'immunitat no són els mateixos, particularment en el cas de paràsits amb cicles de vida complexos, com Plasmodium falciparum, el paràsit que causa la malària. L'equip de Carlota Dobaño, investigadora d’ISGlobal, porta diversos anys estudiant la resposta immune induïda per la RTS,S, la vacuna més avançada contra la malària que s'implementarà aquest any a gran escala a l’Àfrica subsahariana.

En aquest estudi, es va voler avaluar com afecta la vacunació a la immunitat natural adquirida posteriorment contra el paràsit. “Fins ara, la gran majoria dels estudis de la RTS,S s'han concentrat a avaluar respostes específiques de la vacuna, i no a avaluar la seva influència sobre respostes cap a altres antígens del paràsit”, explica Gemma Moncunill, última autora de l'estudi. La vacuna RTS,S només conté un antigen del paràsit: un fragment de la proteïna CSP.

L'equip investigador va analitzar mostres de sèrum obtingudes d'un total de 195 nenes i nens, vacunats o controls, que van participar en la fase 3 de l'assaig clínic de la RTS,S i als quals es va seguir durant 12 mesos. 78 eren de Kintampo, Ghana, una zona amb elevada transmissió de malària, i 115 eren de Manhiça, Moçambic, on la transmissió és baixa a moderada. Van estudiar els nivells i tipus d' anticossos dirigits contra un total de 38 fragments proteics (o antígens) de P. falciparum, incloent la proteïna CSP, abans i després de la vacunació.

Es van diferenciar tres perfils de respostes d'anticossos davant d'aquests antígens: els que minven després de la vacunació, els que no canvien, i els que augmenten. Els del primer grup, en general, són marcadors d'exposició al paràsit i estaven associats a un risc més gran de contraure malària. Els del tercer grup es van associar a una protecció més gran —van reduir a la meitat el risc de contreure malària. Aquests anticossos protectors reconeixen majoritàriament antígens expressats per les fases del paràsit que circulen en la sang i que infecten els glòbuls vermells.

“Pensem que l'eficàcia parcial de l’RTS,S permet que, quan hi ha exposició posterior al paràsit, el nivell de la infecció sigui prou baix per a afavorir la producció d'aquests anticossos protectors”, explica Carlota Dobaño. “Aquest efecte s'apreciaria sobretot en regions amb nivells moderats de transmissió”, afegeix. De manera important, aquests resultats indiquen que els antígens en qüestió podrien incloure's en futures vacunes multivalents, més eficaces.

Referència

Dobaño C, Ubillos I, Jairoce C, et al. RTS,S/AS01E immunization increases antibody responses to vaccine unrelated Plasmodium falciparum antigens associated with protection against clinical malaria in African children: a case-control study. 2019 August 14. BMC Med. doi: 10.1186/s12916-019-1378-6.