Recerca, Planificació urbana, medi ambient i salut

El 33% dels casos nous d’asma infantil a Europa són atribuïbles a la contaminació atmosfèrica

Un estudi fet a 18 països europeus suggereix que les recomanacions actuals de l’OMS pel que fa als nivells de NO2 no protegeixen suficientment els i les infants

08.08.2019
Nens i nenes a la ciutat

Fins a un 11% dels casos nous d’asma infantil podrien prevenir-se cada any si els països europeus acomplissin amb les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) relatives als nivells de partícules contaminants PM2,5. Si la reducció de la contaminació atmosfèrica per PM2,5 s’ampliés fins assolir els nivells més baixos registrats a la literatura científica, el percentatge de casos nous prevenibles per any ascendiria fins el 33%. Aquestes són les conclusions d’un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per ”la Caixa”, i publicat a European Respiratory Journal.

L’asma és la malaltia crònica més comuna en la infància. Existeix evidència emergent que suggereix que l’exposició a la contaminació atmosfèrica podria incrementar el risc de desenvolupar aquesta malaltia respiratòria durant la infància. Aquest nou estudi ha estimat la càrrega d’asma infantil a 18 països europeus i amb més de 63,4 milions de nens i nenes i ha arribat a la conclusió que un nombre elevat dels casos són atribuïbles a l’exposició a la contaminació atmosfèrica. El percentatge dels casos nous anuals atribuïble a la contaminació atmosfèrica varia en funció de cadascun dels tres contaminants estudiats: 33% en el cas de les partícules PM2,5, 23% per NO2 i 15% per carboni negre (BC).

La recerca va partir de les dades del cens de població de 18 països europeus i va obtenir les taxes d’incidència d’asma en nens i nenes de la base de dades de l’estudi de Càrrega de Malaltia Global (Global Burden of Disease). L’exposició als diferents contaminants es va calcular utilitzant un model estadístic europeu harmonitzat (regressió d’ús del sòl o LUR) basat en múltiples mesures reals realitzades al continent. Per estimar la càrrega de malaltia de l’asma infantil, l’equip científic va plantejar dos escenaris diferents: el primer es basava en els nivells màxims de contaminació atmosfèrica contemplats a les recomanacions de l’OMS. El segon prenia com a referència el nivells més baixos de contaminació de l’aire detectats en una revisió de 41 estudis científics anteriors.

L’anàlisi del primer escenari va suggerir que 66.600 casos d’asma infantil (l’11% del total de casos incidents) podrien ser previnguts cada any si els 18 països estudiats complissin amb les recomanacions de l’OMS sobre nivells de partícules PM2,5. Així mateix, les estimacions indiquen que complir amb elsnivells recomanats de NO2 permetria prevenir 2.400 casos d’asma infantil per any (el 0,4% del total de casos incidents).

“L’anàlisi va mostrar que, si bé complir les recomanacions de l’OMS pel que fa a PM2,5 implicaria una reducció significativa de casos d’asma infantil per any, aquest no és el cas amb NO2, on només un 0,4% dels casos podrien ser previnguts. En conseqüència, les nostres estimacions indiquen que les recomanacions actuals de l’OMS pel que fa als nivells màxims de NO2 semblen proporcionar molta menys protecció que les de PM2,5. Proposem que aquests valors siguin revisats a la baixa per tal de fer-los més apropiats per a la protecció de la salut de nenes i nens”, diu David Rojas-Rueda, un dels científics que va liderar l’estudi a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

Pel que fa als resultats del segon dels escenaris, si els 18 països fossin capaços de reduir les concentracions de PM2,5 fins els nivells més baixos registrats a estudis previs, cada any es podrien prevenir més de 190.000 casos (o el 33% dels casos incidents). El nombre de casos que podrien ser evitats cada any si s’assolissin els nivells més baixos de NO2 i carboni negre seria de 135.000 (o el 23%) i 89.000 (o el 15% dels casos incidents), respectivament.

En general, aquestes estimacions es troben en la mateixa línia que les de dos estudis anteriors portats a terme al Regne Unit, els quals van trobar que el 22% del casos incidents d’asma infantil es podrien atribuir a la contaminació atmosfèrica. Un altre estudi va estimar que cada any 4 milions de nous casos d’asma pediàtric podrien ser atribuïbles a la contaminació atmosfèrica per NO2 a tot el món i que el 64% d’ells es produeixen a centres urbans.

Haneen Khreis, primera autora del estudi i investigadora associada al Centre per a l’Avenç de la Recerca en les Emissions del Transport, Energia i Salut de l'Institut A&M del Transport de Texas, considera que aquesta nova anàlisi és “una crida a l’acció urgent”. “Només en els darrers dos anys, han sorgit diversos anàlisis sobre contaminació atmosfèrica i l’aparició de l’asma infantil, reforçant així la hipòtesi de diversos grups de recerca que sostenen que la contaminació atmosfèrica contribueix de manera substancial a la càrrega de malaltia de l’asma pediàtric. En gran mesura, aquests impactes en la salut es poden prevenir i existeixen nombroses intervencions que poder reduir els nivells ambientals de contaminació de l’aire i l’exposició dels nens i les nenes. Podem i hem de fer alguna cosa al respecte”, afegeix Khreis.

Els 18 països coberts a l’estudi són Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Lituània, Noruega, Països Baixos, Portugal, Regne Unit, Suècia i Suïssa.

 

Referència

Haneen Khreis, Marta Cirach, Natalie Mueller, Kees de Hoogh, Gerard Hoek, Mark J Nieuwenhuijsen and David Rojas-Rueda. Outdoor Air Pollution and the Burden of Childhood Asthma across Europe. Eur Respir J 2019; in press https://doi.org/10.1183/13993003.02194-2018