ISGlobal | Barcelona Institute for GlobalHealth

Visor de contenido web Visor de contenido web

Torna a la pàgina principal

Utilitzant càmeres portables per conèixer les fonts d'exposició a la contaminació de l'aire a l'Índia

Utilitzant càmeres portables per conèixer les fonts d'exposició a la contaminació de l'aire a l'Índia

És la primera vegada que s'usa aquesta tecnologia en combinació amb un monitor que mesura PM 2,5

Hyderabad (Índia). Autor: ruffin_ready

Hi ha molt poques dades disponibles sobre l'exposició a la contaminació de l'aire i la influència de microambients específics en països de renda mitjana i baixa com l'Índia. Per solucionar aquesta mancança, un equip internacional liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació Bancària "la Caixa", ha fet servir una innovadora metodologia en una zona periurbana del país, basada en càmeres portables i monitors de mesura de la contaminació de l'aire, utilitzats en combinació per primera vegada.

La tecnologia de la càmera portable s'ha utilitzat recentment en estudis del camp de la salut per avaluar l'activitat física, la nutrició o els espais verds. Ara, s'ha fet servir per primera vegada per identificar els factors d'exposició a la contaminació de l'aire, en combinació amb un sensor de mesurament.

L'estudi, publicat a la revista Environment International i elaborat en el marc del Projecte CHAI, que coordina ISGlobal, es va realitzar a partir de 45 persones que viuen a prop de la ciutat de Hyderabad (Índia). Les i els participants a l'estudi van dur monitors personals per mesurar l'exposició a partícules fines (partícules suspeses en l'aire amb diàmetre inferior a 2,5 micres). Això es va combinar amb l'ús d'una càmera portable penjada al pit durant sis sessions no-consecutives de 24 hores.

Una de les persones participants a l'estudi, amb la càmera portable i el mesurador de contaminació de l'aire.

"Aproximadament, la càmera prenia una fotografia cada 35 segons, recollint un total de més de 286.000 imatges, i el nostre equip es va encarregar de categoritzar les localitzacions i activitats que apareixien en cada imatge", explica Maëlle Salmon, primera autora de l'estudi.

En el cas de les dones, els conceptes visuals que més van mostrar les fotografies van ser la presència a la cuina, amb alguns desplaçaments a la carretera. Per als homes, els més freqüents van ser els desplaçaments a la carretera i els menjars, i alguns també van passar diverses hores a la feina (oficines, botigues i indústries).
Els resultats van mostrar que els homes tenien una exposició mitjana diària a les partícules PM 2,5 lleugerament més alta (43 mg / m3) en comparació amb les dones (39 mg / m3), tots dos molt per sobre dels valors màxims segurs recomanats per la Organització Mundial de la Salut (10 μ g / m3).

De fet, els homes tenien exposicions més altes per a la majoria dels conceptes visuals analitzats, inclosos els relacionats amb la cuina, on s'usa combustible de biomassa. "Encara que els homes no cuinaven activament, això pot explicar-se perquè ells passen temps en aquest microambient quan es cuina, per exemple, immediatament abans de l'hora del menjar, mentre que les dones també passen temps a la cuina quan no s'està cuinant" , argumenta Salmon.

Els conceptes visuals amb més nivells de contaminació per a tots dos sexes van ser fumar, cuinar amb biomassa, el foc -flames visibles o fums- i la presència a la cuina.

Cathryn Tonne, investigadora d'ISGlobal que coordina l'estudi i el Projecte CHAI, destaca que "els resultats indiquen que les càmeres portables van identificar una àmplia gamma d'activitats i la localització d'exposició a la contaminació de l'aire que són difícils de conèixer utilitzant altres metodologies". En concret, Tonne explica que les càmeres portables "són particularment útils per conèixer els microambients que generen les exposicions més altes".

Referència

Salmon M, Milà C, Bhogadi S, Addanki S, Madhira P, Muddepaka N, Mora A, Sanchez M, Kinra S, Sreekanth V, Doherty A, Marshall JD, Tonne C. Wearable camera-derived microenvironments in relation to personal exposure to PM2.5. Environ Int. 2018 May 17;117:300-307. doi: 10.1016/j.envint.2018.05.021. [Epub ahead of print]

id=6871162
id=6449186
id=6037376
id=5601799