Publicador de continguts

Recerca

Una revisió analitza les causes i conseqüències de les infeccions asimptomàtiques de malària

El reservori silenciós del paràsit ha de prendre's en compte en els esforços d'eliminació de la malaltia

12.01.2016
Foto: Galatas B et al. Trends in Parasitology

Els portadors asimptomàtics del paràsit de la malària constitueixen un reservori silenciós que contribueix a la transmissió de la malaltia. Per això, és necessari incloure estratègies dirigides a aquesta població als programes d'eliminació de la malària. En una revisió publicada en la revista Trends in Parasitology, investigadors d'ISGlobal i del Centre de Recerca en Salut de Manhiça (CISM) revisen el coneixement actual sobre les infeccions asimptomàtiques de malària i la seva possible contribució a la transmissió de la malaltia durant les diferents fases d'eliminació. 

El paràsit de la malària pot causar infeccions sense símptomes clínics (es calcula que, en regions endèmiques, per cada infecció amb símptomes, hi ha de quatre a cinc infeccions asimptomàtiques). Aquests casos poden contribuir a la reactivació de brots durant l'estació de pluges, quan reapareix el mosquit, i a mantenir la transmissió de la malaltia en regions de baixa transmissió. Tot i això, la freqüència i la contribució de les infeccions asimptomàtiques durant les diferents fases d'eliminació de la malaltia és objecte de debat. Per a predir millor on i quan existeix el risc de transmissió asimptomàtica, els autors fan una extensa revisió dels factors determinants que condueixen a aquest tipus d'infecció. Aquests factors estan associats tant al paràsit (la seva capacitat d'induir febre, la seva taxa de reproducció, la seva resistència a fàrmacs) com a l'hoste (la resposta immune basada en anticossos i cèl·lules T, la tolerància al paràsit, factors genètics, l'embaràs, l'estat de salut). Així mateix, els autors analitzen l'associació entre el nivell de transmissió del paràsit i la immunitat contra el mateix i suggereixen que el reservori asimptomàtic serà major en aquelles poblacions on la reducció en la transmissió és més ràpida que la pèrdua de la immunitat antimalària.

"La contribució relativa de les infeccions asimptomàtiques segurament canvia al llarg del procés d'eliminació de la malaltia" assenyala el Dr. Alfredo Mayor, autor principal de l'estudi, "i les estratègies hauran d'adaptar-se als diferents escenaris epidemiològics". Però per a això, conclouen els autors, es necessita una millor comprensió de la complexa interacció de factors que determinen el desenllaç clínic de la infecció.

Referència:

Galatas B, Bassat Q, Mayor A.Malaria Parasites in the Asymptomatic: Looking for the Hay in the Haystack. Trends Parasitol. 2015 Dec 19.