L'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) serà un dels col·laboradors del futur Clinical Advanced Technologies Intitute (CATI), el nou centre d'innovació sanitària impulsat per l'Hospital Clínic de Barcelona i Leitat. De vocació internacional, l'objectiu d'aquesta nova iniciativa és potenciar el coneixement tecnològic i transferible en tecnologia sanitària, i vincular-lo amb el sector industrial.

Segons ha manifestat el Dr. Josep M. Campistol, director general de l'Hospital Clínic, la creació de CATI ““ha de ser una gran oportunitat per a coordinar projectes entre multinacionals, empreses locals i emprenedoria per generar tecnologia conjunta i nous models de negoci amb finançament privat, que puguin donar suport també a start-up i potenciar les Pimes locals”.

CATI, que comptarà també amb la participació de la Universitat de Barcelona (UB), l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona (HSJD) i l'IDIBAPS, ocuparà un nou edifici que es construirà en els voltants de l'Hospital Clínic, on es troba també la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB. El nou centre estarà acreditat per Acció (Generalitat) i serà reconegut pel Ministeri d'Economia i Competitivitat.

“La creació d'un nou centre d'aquestes característiques és una excel·lent notícia ja que potenciarà el sistema d'innovació i accelerarà la transformació digital en l'àmbit de la salut” afirma Joan Bigorra, director d'innovació d’ISGlobal.

Més informació aquí. 

Data

28/04/2021 - 30/04/2021

Hora

2.30 PM CET (April 28) - 5.00 PM CET (April 30)

Lloc

Online

The exposome, described as "the totality of human environmental exposures from conception onwards", recognizes that individuals are exposed simultaneously to a multitude of different environmental factors and takes a holistic approach to the discovery of etiological factors for disease. The exposome’s main advantage over traditional ‘one-exposure-one-disease’ study approaches is that it provides an unprecedented conceptual framework for the study of multiple environmental hazards (urban, chemical, lifestyle, social) and their combined effects.

Objective

The objective of this event is to promote innovative statistical, data science, or other quantitative approaches to studying the health effects of complex high-throughput measurement of exposure indicators (exposome). More detailed challenge examples are given on this document along with an overview of the dataset available. It will bring together experts from the fields of environmental epidemiology and biostatistics from around the world including European partners from recently funded H2020 exposome projects (e.g. ATHLETE), fostering internal and external collaboration. This initiative is funded by the ISGlobal Severo Ochoa Programme, the ISGlobal Exposome Hub, and ATHLETE project. 

In this working event, participants will be offered an opportunity to test their statistical methods of choice on a real case scenario exposome dataset and later exhibit their findings at the workshop. The dataset will include multiple health outcomes (continuous and categorical), multiple exposures, -omics and additional non-exposure variables (e.g., potential confounders).

The Exposome dataset represents a real case scenario of exposome dataset (based on the HELIX project database) with multiple correlated variables (N>100 exposure variables) arising from general and personal environments at different time points, biological molecular data (multi-omics: DNA methylation, gene expression, proteins, metabolomics) and multiple clinical phenotypes. The population is drawn from a multi-center study which will represent the main confounding structure in the dataset.

Further on, we will invite you to submit your abstract up to March 12 (new deadline!). In their abstract, participants should highlight the challenge/theme they want to explore (single or multiple challenges allowed) and explain the statistical approach that will be implemented (no results are expected at that stage). A committee will assess the abstracts.

A committee will assess the abstracts. Based on these abstracts, subsets of individuals will be invited to present their approach and statistical model(s) at the meeting. Young investigators will be solicited as well as well established experts. Prizes and diplomas will be awarded.

The workshop will result in a comprehensive document for publication that summarizes the findings from the workshop and outlines the most useful approaches and computational/conceptual/statistical models for determining or predicting health effects of high dimensional exposome datasets in collaboration with the event committee and the selected participants. We will discuss advantages and disadvantages of different techniques.

Proposed Themes

• Exposome-health association studies
• Omics data integration in exposome-health studies (multi-omics, pathway analysis, mediation…)
• Causal inference techniques (inferring/validating causal structure from high-dimensional heterogeneous data, techniques to obtain causal estimates with high-dimensional data…)
• High-dimensional data mediation analysis
• Mixture, combined or “cocktail” effects
• Hierarchical modelling
• Non-linear effects and high-order interactions
• Machine learning techniques
• Data visualization/summary measures (new plots, new metrics…)

The approaches may or may not try to accommodate some of the particularities of the data (multi-cohort, missing data, count responses, categorical and continuous variables…). Add More detailed challenge examples are given on this document along with an overview of the dataset available.

Timeline

• February 18 — Exposome dataset available here.
• March 12 (9 AM CET time) — NEW Proposal submission deadline.
• March 22— NEW Proposal selection results.
• March-April — Time for the selected participants to apply their method on the Exposome dataset provided.
• April 28 — Selected participants apply their methods on the Exposome dataset provided, submit the results and codes on the event Github page.
• April 28-30 — Showcase of the results and discussion. Selected participants present their methods and results on the Exposome dataset provided. The results and codes will be submitted on the event Github page.

Event Committee

Léa Maitre, ISGlobal, Spain (Exposome, omics)
Xavier Basagaña, ISGlobal, Spain (Biostatistics)
Juan Ramón González, ISGlobal, Spain (Bioinformatics)
Charline Warembourg, ISGlobal/INSERM, Spain/France (Biostatistics)
Paula Petrone, ISGlobal, Spain (Biomedical Data Science)
Marc Chadeau, Imperial College London (Statistics, omics, exposome)

More Information

E-mail: rodney.ortiz@isglobal.org

 

We acknowledge support from the Spanish Ministry of Science and Innovation through the “Centro de Excelencia Severo Ochoa 2019-2023” Program (CEX2018-000806-S), and support from the Generalitat de Catalunya through the CERCA Program. ATHLETE project has received funding from the European Union’s Horizon 2020 research and innovation programme under grant agreement No 874583.

ISGlobal ha iniciat la publicació d'una col·lecció de documents d'anàlisi amb l'objectiu de guiar la lluita contra la COVID-19, així com l'estratègia de desconfinament de la població. La sèrie contempla inicialment 17 documents, en els quals 23 experts i expertes identifiquen i responen, des de la perspectiva de la recerca, alguns dels grans reptes de la crisi actual. Aquesta col·lecció, coordinada per l'àrea d'Anàlisi d’ISGlobal, pretén aportar respostes i informació basada en evidències sobre les principals preguntes al voltant de la crisi de la COVID-19 i queda oberta a la possibilitat de sumar nous documents en funció dels interrogants que la pandèmia vagi generant.

L'anàlisi, basada en coneixements científics i epidemiològics, inclou consideracions econòmiques, socials, de salut pública i de comunicació. El resultat final és una guia del que les i els autors denominen “salut pública de precisió”. “Les mesures aplicades fins al moment han aconseguit alentir la transmissió i evitar el col·lapse sanitari”, afirma Antoni Plasència, director del centre. “Com a institució compromesa amb la salut de totes les persones, la missió actual d’ISGlobal no és una altra que contribuir a aconseguir una obertura controlada del confinament”.

Coordinat per l'Àrea d'Anàlisi de Polítiques de ISGlobal, els autors ja confirmats de la col·lecció són: Josep M. Antó, Joan Ballester, Quique Bassat, Elisabeth Cardis, Carlos Chaccour, Carolyn Daher, Carlota Dobaño, Gonzalo Fanjul, Alberto García-Basteiro, Raquel González, Caterina Guinovart, Manolis Kogevinas, Jeffrey Lazarus, Jill Litt, Anna Llupiá, Denise Naniche, Mark Nieuwenhuijsen, Cristina O’Callaghan, Antoni Plasència, Adelaida Sarukhan, Elisa Sicuri, Jordi Sunyer i Rafa Vilasanjuan.

Consulta aquí els documents ja publicats:

30. R+D+I biomèdica: com s’ha de protegir l’interès públic després de la COVID-19?

29. Com està afectant la COVID-19 les dones embarassades?

28. Quins són en aquest moment els desafiaments principals per a la immunització global enfront de la COVID-19?

27. A qui cal vacunar primer quan arribin les primeres dosis de vacuna contra la COVID-19?

26. Què és una estratègia de COVID Zero i com pot ajudar-nos a minimitzar l'impacte de la pandèmia?

25. G20, vacunes i COVID-19: Per què és imprescindible l'èxit de la iniciativa COVAX?

24. COVID-19: Què ens poden ensenyar els accidents nuclears anteriors?

23. Suposa la COVID-19 una amenaça per als Objectius de Desenvolupament Sostenible a Espanya?

22. Ens han de preocupar les reinfeccions per SARS-CoV-2?

21. Com podem fer front a l'epidèmia de grip en el context d'una pandèmia de coronavirus?

20. Infodèmia: Com ha afectat l'epidèmia de desinformació a la resposta davant de la COVID-19?

19. Quines són les prioritats de salut de les persones grans en temps de pandèmia?

18. COVID-19 i l'Amèrica Llatina: què cal perquè una regió molt vulnerable passi a estar preparada per a una pandèmia?

17. Com fer front als nous brots de la COVID-19?

16. Què sabem de l’impacte de gènere en la pandèmia de la COVID-19?

15. Com evitar que la COVID-19 agreugi altres epidèmies a països de renda baixa i mitjana?

14. Quin paper pot tenir la cooperació espanyola en la resposta a la COVID-19 i la prevenció de crisis futures?

13. Com reprenem els viatges internacionals durant la pandèmia de la COVID-19?

12. Quins són els obstacles per aconseguir una immunització universal contra la COVID-19?

11. Com podem identificar millor els casos i els contactes durant la pandèmia de la COVID-19?

10. Com s'haurien d'adaptar els entorns laborals a la COVID-19?

9. És el passaport d’immunitat una opció adequada en l’estratègia de desconfinament?

8. Com podem garantir un enfocament socialment equitatiu en el desconfinament?

7. COVID-19: Com s’hauria de fer la tornada a l’escola?

6. Mobilitat i COVID-19: Com hem de redissenyar el transport per a un nou futur?

5. Hauríem de sortir durant i després del confinament per la COVID-19?

4. S’hauria de permetre l’activitat física durant la pandèmia causada pel coronavirus?

3. Quines són les principals llacunes en el coneixement científic de cara a l’estratègia de desconfinament?

2. Com podem respondre les necessitats de la infància durant el tancament domiciliari i el desconfinament?

1. Elements per una obertura progressiva i segura després del confinament

Data

24/02/2021 - 24/03/2021

Hora

15.00 h

Lloc

Online
(Zoom)

Ponent

View on the website

Funded by the ISGlobal Severo Ochoa Strategic Programme, ISGlobal in collaboration with the LSHTM - Centre on Climate Change & Planetary Health and the Finnish Institute for Health and Welfare (THL), is hosting the series of 5 weekly webinars: “Expanding the scope of research in Planetary Health in Europe”.

The programme is aimed at strengthening the field of Planetary Health, particularly within Europe, by bringing together stakeholders from academia, government, and civil society. The initiative builds on previous activities including the EU meeting “The Europe that Protects: Safeguarding our Planet, Safeguarding our Health” hold in Dec 2020 in Helsinki, as well as the “Horizon 2020 HERA Research agenda for the Environment, Climate & Health 2020-2030”.

Main objectives:

• Update the knowledge in specific areas of Planetary Health to identify research gaps, including a focus on: 1) research methodologies; 2) existing evidence and design of interventions; and 3) demand for new knowledge from end-users and stakeholders
• Develop an interdisciplinary and transdisciplinary research and innovation agenda for Planetary Health
• Strengthen the network of Planetary Health in Europe

Sessions

The webinar series will be structured in five sessions from 15.00 h to 17.00 h CET. All recorded sessions are available in the Multimedia section of this website, as well as at the ISGlobal YouTube channel.

 

Organizing Committee:

Josep M. Antó (ISGlobal), Cristina O'Callaghan-Gordo (ISGlobal), Cathryn Tonne (ISGlobal), Manolis Kogevinas (ISGlobal), Mark Nieuwenhuijsen (ISGlobal), Jaana Halonen (THL), Alan Dangour (LSHTM), and Sir Andy Haines (LSHTM).

 

View the Previous Sessions:

 

 

L’alleugeriment de l’escalfament global que es va observar a finals del segle passat es va traduir en una disminució en la transmissió de la malària a l’altiplà etíop, segons un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i la Universitat de Chicago. Els resultats, publicats a la revista Nature Communications, subratllen l’estreta relació entre clima i salut.

Des de fa temps hi ha un debat sobre l’impacte de l’escalfament global en la incidència de la malària. Es creu que una de les regions en què es podria observar l’efecte més gran són els altiplans, on les temperatures més baixes limiten l’abundància del vector, el que provoca brots intermitents i estacionals de la malaltia. “Veiem que l’epidemiologia de la malària a aquestes zones està fortament regida pel control climàtic, que es manifesta a totes les escales (mesos, anys i fins i tot dècades), la qual cosa clou d’una vegada el debat sobre si el canvi climàtic està o no afectant la dinàmica de la malària a Àfrica,” explica Xavier Rodó, director del programa Clima i Salut a ISGlobal i primer autor de l’estudi.

A finals del segle passat, es va observar una clara disminució en la incidència de la malària a l’est de l’Àfrica. Això podria ser simplement el resultat de l’augment de mesures de control contra la malaltia, o bé podria explicar-se per l’alleugeriment temporal en l’increment de la temperatura mitjana global de la superfície terrestre, un fenomen que es va observar entre el 1998 i el 2005.

Per respondre aquesta pregunta, Rodó i els seus col·legues van posar el focus en la regió d’Oròmia a Etiòpia, un altiplà molt poblat situat entre els 1.600 i els 2.500 metres d’altitud. Aquesta regió té l’avantatge de comptar amb registres molt complets de casos anuals de malària per ambdós paràsits (P. falciparum i P. vivax) entre el 1968 i el 2007, alhora que les intervencions de salut pública per al control de la malaltia no es van reforçar a la regió fins al 2004. Això permet separar l’efecte del clima de l’efecte de les mesures de control en paràsits que responen al clima de manera diferent.

Usant un model matemàtic, l’equip va analitzar la relació entre casos de malària, el clima regional (temperatures i precipitació locals) i el clima global (en particular des de l’oceà Pacífic per l’efecte del Niño i de l’anomenada Oscil·lació Pacífica Decadal). Els resultats mostren que la variació en els casos de malària per ambdós paràsits es correlaciona extremadament bé amb els canvis en temperatures regionals: el descens en temperatures a la regió lligat a l’efecte del canvi climàtic va coincidir amb la reducció en casos de malària que es va observar a partir de l’any 2000, cinc anys abans que es reforcessin les mesures de control de la malaltia. Això alhora va coincidir amb la minva momentània de l’increment en la temperatura mitjana global de la superfície terrestre per efecte del fenomen del Niño i de l’oscil·lació decadal del Pacífic. L’anàlisi també mostra que hi ha una “cascada d’efectes” entre la variabilitat climàtica a nivell global (en aquest cas, la temperatura de l’oceà Pacífic) i la variació de temperatures regionals a l’est de l’Àfrica, que al final es tradueix en nous casos de malària a l’altiplà etíop.

“La connexió entre la dinàmica de la malaltia i les condicions climàtiques és tan estreta que s'observa a diferents escales temporals: de l'estacional als cicles pluriennals i fins i tot decennals. La incidència de la malària no sols va reflectir els canvis en temperatura, la qual cosa ja havíem demostrat, però també el descens en l'escalfament que es va observar a l'inici del segle, l'objectiu d'aquest estudi,” assenyala Mercedes Pascual, investigadora en la Universitat de Chicago i última autora de l'estudi.

Per Rodó, “l’evidència que el període d’alleugeriment de l’escalfament global va tenir un impacte sobre la transmissió de la malària demostra el fort vincle entre clima i salut.” Aquests resultats també indiquen que, a l’hora d’avaluar intervencions de salut pública destinades a controlar la malaltia, s’han de tenir presents i integrar les condiciones climàtiques en els sistemes d’alerta primerenca.

Referència

Rodó X, Martinez PP, Siraj A and Pascual M. Malaria trends in Ethiopian highlands track the 2000 ‘slowdown’ in global warming. Nature Communications. 10 de març de 2021. DOI: 10.1038/s41467-021-21815-y. https://www.nature.com/articles/s41467-021-21815-y.

Keystone Symposia i l'Aliança Científica per a l'Erradicació de la Malària (MESA Alliance), el secretariat de la qual està basat a ISGlobal, organitzen els dies 16 i 17 de març el simposi virtual “Malaria in the Era of Covid-19”. Aquest congrés brindarà a la comunitat de la malària l'oportunitat de reunir-se i compartir les últimes novetats i desafiaments en l'àmbit. La iniciativa sorgeix en un moment en el qual la COVID-19 ha incidit greument en l'avanç de la ciència, fins i tot paralitzant nombrosos projectes. En aquest context, la recerca en malària no ha estat una excepció.

L'esdeveniment, que se celebrarà en format en línia, compta amb Regina Rabinovich, directora de la Iniciativa d'Eliminació de la Malària d’ISGlobal i presidenta de MESA, com a organitzadora científica del congrés junt amb el líder de la Unitat de Vigilància, Monitoratge i Avaluació del Programa Mundial de Malària de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Abdisalan Noor.

Prop de vint personalitats de l'ecosistema de la malària completen el programa del simposi, entre els quals es troben Pedro Alonso, director del Programa Mundial de Malària de l'OMS; Sam M. Kinyanjui, director de la Iniciativa per a Desenvolupar Líders de Recerca Africans i cap de capacitació i desenvolupament de capacitats en el Programa de Recerca KEMRI-Wellcome, i Ifeyinwa Aniebo, Takemi Fellow a l'Escola de Salut Pública de la Universitat d'Harvard i científica del Broad Institute de Harvard i del MIT.

A més de tractar els avanços més recents en malària, des d'intervencions en salut pública fins a noves aplicacions de la ciència en la presa de decisions sobre salut global , el programa fomentarà el debat al voltant de temes candents com l'impacte que exerceix la publicació en open access o les prioritats en el finançament de la ciència. Les i els assistents també tindran l'oportunitat d'abordar al costat de professionals de trajectòries molt variades la naturalesa dinàmica de la recerca en malària, així com l'ampli ventall d'opcions per descobrir.

Per a més informació i registre, consulta el següent enllaç:

www.mesamalaria.org/updates/malaria-era-covid19-virtual

Accedeix al programa complet aquí.

Darrers números del Butlletí ISGlobal

• Març 2021
• Febrer 2021
• Gener 2021
• Desembre 2020
• Novembre 2020
• Octubre 2020
• Setembre 2020
• Juliol-Agost 2020
• Juny 2020
• Maig 2020
• Abril 2020
• Març 2020
• Febrer 2020
• Gener 2020
• Desembre 2019
• Novembre 2019
• Octubre 2019
• Setembre 2019
• Juliol-Agost 2019
• Juny 2019
• Maig 2019
• Abril 2019
• Març 2019
• Febrer 2019
• Gener 2019

Vols rebre la nostra newsletter?

Subscriu-te

A mida que la pandèmia de COVID-19 avança, també ho fa el nostre coneixement sobre la magnitud, el tipus i la durada de la resposta immune que generem enfront del virus SARS-CoV-2, ja sigui com a resultat de la infecció natural o de la vacunació. Aquesta informació és essencial, ja que definirà en gran part l'evolució de la pandèmia i guiarà les estratègies que hàgim d'adoptar per a protegir les persones i a les poblacions.

Amb això en ment, el Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment Científic de la COVID-19 (GCMSC), promogut per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, i el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (CoMB), amb el suport de l'Associació Catalana de Centres de Recerca (ACER), acaba de publicar l'informe “What do we know about Immunity to SARS-CoV-2? Implication for Public Health Policies”, on fa una revisió del coneixement actual de la immunitat enfront del SARS-CoV-2 i les implicacions a nivell de polítiques de salut pública.

La revisió aborda el que se sap de la resposta immune a la infecció, sobretot respecte als actors de la immunitat anomenada adaptativa (anticossos, cèl·lules B i cèl·lules T CD4 i CD8), que és la que confereix memòria immunològica. També cobreix el que es coneix fins avui sobre la immunitat generada per la vacuna i la necessitat de definir “valors de tall” que puguin predir si una persona tindrà protecció enfront de futures infeccions.

“Un any després de l'emergència del SARS-CoV-2, ja tenim una millor idea de la dinàmica de la resposta immune després de la infecció, però encara queden moltes preguntes obertes,” comenta Julià Blanco, investigador d’IrsiCaixa i autor principal de l'informe del grup d'experts. “Per exemple, encara no hem identificat marcadors relacionats amb la protecció i no ha passat suficient temps per a dir quant temps dura la immunitat,” afegeix.

El document acaba amb una sèrie de conclusions basades en l'evidència actual. La primera i més important és que la gran majoria de les persones genera una immunitat protectora que dura almenys sis mesos, i probablement més. “Per aquesta raó insistim que, en un context de dosis limitades, les persones que ja han passat la infecció no siguin considerades com a prioritàries per a la immunització,” assenyala Silvia de Sanjosé, presidenta del GCMSC i autora principal del primer document del grup sobre grups prioritaris per a la vacunació.

Les i els experts també recomanen realitzar estudis prospectius per a definir marcadors de protecció immune i valors de tall que simplificarien els assajos clínics de vacunes i ajudarien a decidir sobre la necessitat – o no- de revacunar. Adverteixen que l'emergència de noves variants virals podria comprometre l'eficàcia de vacunes existents i subratllen la necessitat de realitzar una vigilància molecular tant en poblacions humanes com en animals susceptibles d'infecció. Finalment, insisteixen que la vacunació global és necessària no sols des d'un punt de vista ètic, però també epidemiològic.

“La ciència entorn del SARS-CoV-2 avança a grans passes, i les conclusions d'aquest document hauran d'anar-se actualitzant de manera adient,” adverteix Blanco.

Sobre el Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment Científic de la COVID-19 (GCMSC)

El GCMSC és una plataforma independent de persones expertes de diferents disciplines i trajectòries en recerca, les especialitzacions dels quals resulten rellevants en el context de la COVID-19, promogut conjuntament per ISGlobal i COMB, amb la col·laboració d’ACER. El grup té com a objectiu fer un seguiment continuat de l’evidència científica directament relacionada amb el control de la pandèmia per impulsar les decisions tècniques i polítiques que implica la resposta a la COVID-19 a través d’informes que puguin ser consultats per les administracions, entitats privades i el conjunt de la societat.

El GCMSC està format per Silvia de Sanjosé (epidemiòloga, PATH & ICO), Josep M Miró (infectòleg, Hospital Clínic i Universitat de Barcelona), Quique Bassat (pediatra, investigador ICREA a ISGlobal), Magda Campins (epidemiòloga, Hospital Vall d’Hebron), Robert Guerri (internista, Hospital del Mar), Carles Brotons (metge de família, EAP Sardenya), Juana Díez (viròloga, CEXS, Universitat Pompeu Fabra), Julià Blanco (bioquímic i immunòleg, IrsiCaixaIGHTP), Mireia Sans (metgessa de família, CAP Borrell), Olga Rubio (intensivista, Althaia i Societat Catalana Bioètica) i Adelaida Sarukhan (immunòloga i redactora científica a ISGlobal).

 

L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, torna a situar-se com un dels laboratoris d’idees (o think tanks) de salut millor valorats del món en l’edició 2020 de l’índex Global Go To Think Tank que cada any elabora l’Institut Lauder de la Universitat de Penssilvània. ISGlobal ocupa el tretzè lloc mundial en la categoria de Salut Global i es converteix així en el centre de pensament millor valorat de la Unió Europea d’aquesta llista. A més, entra en una nova categoria, sense rànquing, delsthink tanks del món que millor han respost a la pandèmia de COVID-19 adaptant el seu programa i la seva comunicació a la situació.

D’altra banda, es manté per tercer any consecutiu com un dels que usa millor internet, en el lloc número 56 d’entre els més de 8.000 centres de tot el món.

La llista de Top Global Health Policy Think Tanks de 2020 l’encapçala la Bloomberg School of Public Health Research Centers d’Estats Units. En cinquena posició, per davant d’ISGlobal però ja fora de la Unió Europea, es troba la Chatham House del Regne Unit.

L’índex de la Universitat de Pennsilvània, que ha arribat a la quinzena edició, identifica els principals centres d’excel·lència del món en les diferents àrees d‘investigació de polítiques públiques i per regions geogràfiques. Constitueix el principal índex internacional que valora el treball i l’impacte de milers de laboratoris d’idees i és el resultat d’un procés obert de nominacions seguit d’una revisió per part d’un comitè d’experts internacional compost per periodistes, acadèmics, donants públics i privats, i gestors polítics.

La Comissió Lancet COVID-19, que té per objectiu ajudar els governs, la societat civil i els organismes multilaterals a respondre a la pandèmia de la COVID-19 de manera equitativa i sostenible, ha publicat un manifest en què detalla les tres prioritats que cal abordar si volem posar fi a la pandèmia el 2021: 1) contenció de la transmissió, 2) vacunació ràpida i 3) major finançament d’emergència, ja sigui a través de COVAX, del Fons Monetari Internacional (FMI) o de bancs multilaterals de desenvolupament. Només mitjançant una millor cooperació global s’aconseguiran aquests objectius, afirma la Comissió.

Sota el lideratge de Jeffrey Sachs i de la Xarxa de Solucions per al Desenvolupament Sostenible (SDSN, por les sigles en anglès), la Comissió està integrada per persones expertes de diferents països i disciplines –entre les quals es troben tres representants de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)– que es divideixen en 12 grups de treball, cadascun dels quals se centra en un aspecte específic de la pandèmia. Així, Denise Naniche, directora científica d’ISGlobal, forma part del grup de treball sobre vacunes i teràpies, mentre que Josep M. Antó, senior Research Professor, ho fa del grup de treball sobre recuperació verda, i Jeffrey Lazarus, cap del grup d’investigació en sistemes de salut, es troba en el grup de treball de mesures de salut pública per acabar amb la pandèmia.

El grup de treball sobre vacunes i teràpies va publicar recentment un comentari a la revista The Lancet sobre les necessitats i els desafiaments que els països de renda baixa i mitjana tenen en el camp de la immunització i les teràpies. En línia amb l’últim manifest publicat, el grup alertava que el 80% de les poblacions dels països de renda baixa i mitjana no es beneficiaran de les vacunes COVID-19 proporcionades per COVAX, i que cal un major suport global a les institucions multilaterals per facilitar la immunització a nivell mundial.

L’anàlisi de més de mil proteïnes en sang, juntament amb un sistema d’intel·ligència artificial, identifica marcadors que permeten distingir entre pneumònies causades por bacteris, virus o la malària. Els resultats de l’estudi, coliderat pel Broad Institute of MIT and Harvard i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, proporcionen les bases per desenvolupar una prova ràpida de diagnòstic capaç d’identificar els pacients pediàtrics que requereixen tractament antibiòtic.

La pneumònia és una de les principals causes de mortalitat infantil a nivell global. Tot i que amb un quadre clínic molt semblant, la pneumònia pot estar causada per un bacteri, un virus o fins i tot per la malària. Mentre que les pneumònies virals en la infantesa sovint són lleus i poden resoldre’s sense tractament específic, les causades por bacteris requereixen antibiòtics, i sense ells poden progressar ràpidament cap a la mort. Per tant, identificar el microorganisme responsable de causar la pneumònia permet determinar quin tractament específic s’ha d’administrar i amb quina rapidesa. Tanmateix, les proves diagnòstiques per diferenciar entre els diferents tipus de pneumònia són laborioses o poc sensibles.

“Per a aquest estudi, vam partir de la hipòtesi que el nostre organisme respon de manera diferent a un virus, a un bacteri o a un paràsit, i que aquesta diferència podria reflectir-se en el tipus de proteïnes derivades d’aquesta resposta, que circulen a la sang i poden detectar-se amb certa facilitat,” explica Quique Bassat, investigador ICREA a ISGlobal i coautor sènior de l’estudi. Així doncs, l’equip investigador va utilitzar mostres de sang de 195 pacients pediàtrics amb pneumònia clínica i en els quals es va fer un diagnòstic precís de la causa de la malaltia (virus, bacteri, malària o mixta). Per a cada mostra, es van analitzar més de 1.200 proteïnes relacionades amb la inflamació, la transducció de senyals i la resposta immune mitjançant una tecnologia avançada que a més té l’avantatge de requerir una quantitat molt petita de plasma (n’hi ha prou amb 150 microlitres). Els resultats de l’anàlisi es van usar per generar un model, utilitzant algoritmes complexos i intel·ligència artificial, capaç de distingir amb robustesa entre infeccions virals, bacterianes o per malària. L’estudi es va dur a terme al districte de Manhiça, al sud de Moçambic, una regió endèmica per a la malària i on les pneumònies són la primera causa de mort en la infantesa.

Els resultats mostren diferències significatives en l’expressió de proteïnes entre pneumònies bacterianes i virals (219 proteïnes) i entre pneumònies bacterianes i mixtes - virals i malària- (151 proteïnes). Les pneumònies bacterianes es van associar fortament amb marcadors d’activació de neutròfils (que són cèl·lules del sistema immune innat).

En aquest model predictiu, la combinació de tan sols cinc marcadors proteics permet discriminar infeccions bacterianes de virals amb una sensibilitat del 90% i una especificitat del 95%, la qual cosa compleix amb escreix els criteris establerts per l’organització FIND en matèria de diagnòstic per a pneumònia. Els marcadors van funcionar bé fins i tot en un context com el del sud de Moçambic, on la malària, la malnutrició i la infecció per VIH afavoreixen les infeccions mixtes.

“Amb la tecnologia apropiada, aquests marcadors podrien ser la base de futures proves diagnòstiques ràpides i senzilles, que poden dur-se al terreny o a la capçalera del pacient, per identificar els nens i les nenes amb pneumònia bacteriana i distingir de forma molt més específica aquells que han de ser tractats amb antibiòtics, i aquells altres als quals no els calen,” explica Bassat.

Referència

Gillette MA, Mani DR, Uschnig MD et al. Biomarkers to distinguish bacterial from viral pediatric clinical pneumonia in a malaria endemic setting. Clin Infect Dis. 2021. Feb 3. doi: 10.1093/cid/ciaa1843.

Gràcies al distintiu Severo Ochoa, l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha llançat aquest any una nova Convocatòria Postdoctoral Internacional en Salut Global que ofereix tres beques per a doctorades i doctorats nacionals i internacionals.

L’objectiu de la convocatòria és donar suport a destacades investigadores i investigadors postdoctorals a fi de promoure la ciència interdisciplinària integradora d’alta qualitat i la translació en un impacte significatiu, en línia amb l’objectiu central del Programa Severo Ochoa d’ISGlobal. 

Les i els sol·licitants poden escollir entre 29 propostes d’investigació de l’àmbit de la salut global que abasten la COVID-19, la malària, la malaltia de Chagas i d’altres malalties infeccioses, la salut materno-infantil, la salut de les persones migrants, la contaminació atmosfèrica, el clima i les malalties no infeccioses. Per fomentar la ciència interdisciplinària i promoure la sinergia entre diferents àrees de recerca, cada proposta es comparteix entre dues Investigadores o Investigadors Principals, que pertanyen a dos Programes de Recerca diferents, o bé que pertanyen a un Programa de Recerca i a un dels tres nous Grups de Recerca que s’han creat dintre del Programa Severo Ochoa.

Entre els requisits, les i els sol·licitants de les beques han d’haver obtingut el doctorat durant els cinc anys anteriors a la data límit de sol·licitud. El comitè científic que durà a terme el procés de selecció tindrà en compte l’excel·lència acadèmica dels candidats, la seva pràctica en la recerca i l’adequació de la seva experiència al tema de recerca seleccionat.

La convocatòria romandrà oberta del 16 de febrer al 16 de març.

ISGlobal, Centre d'Excel·lència Severo Ochoa

ISGlobal va ser reconegut l’octubre de 2019 com a Centre d’Excel·lència Severo Ochoa per l’Agència Estatal de Recerca espanyola, organisme adscrit al Ministeri de Ciència i Innovació. ISGlobal és l'únic centre dedicat a la salut pública global acreditat com a Centre d'Excel·lència Severo Ochoa. Aquest distintiu reconeix l'excel·lència i les contribucions científiques dels centres de recerca a nivell nacional i internacional, el seu impacte social i empresarial, i la seva capacitat per a atreure talent. L'objectiu de l'acreditació és el de finançar i distingir els centres i unitats públiques de recerca que compten amb programes de recerca de frontera i altament competitius, i que es troben entre els millors del món en les seves respectives àrees científiques. La concessió d'aquesta ajuda, amb una validesa de quatre anys, implica un finançament de quatre milions d'euros que ha permès impulsar diferents iniciatives, entre les quals la Convocatòria Postdoctoral Internacional en Salut Global. 

Més informació: Convocatòria Postdoctoral Internacional Severo Ochoa en Salut Global 2021. 

Un petit estudi pilot suggereix que l’administració primerenca d’ivermectina pot disminuir la càrrega viral i la durada dels símptomes en pacients amb COVID-19 moderada, la qual cosa alhora podria ajudar a reduir la transmissió del virus. L’estudi, que forma part del projecte SAINT i ha estat liderat per la Clínica Universidad de Navarra i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, justifiquen que es duguin a terme assajos clínics a major escala. Els resultats de l’estudi pilot s’han publicat a la revista científica EClinicalMedicine, del grup The Lancet.

Ja hi ha dues vacunes aprovades contra la COVID-19 a la Unió Europea, però faran falta com a mínim dos anys per immunitzar un percentatge prou alt de la població mundial i aturar la propagació del virus. Mentrestant, cal trobar fàrmacs capaços de tractar o prevenir les infeccions. “S’estan fent esforços notables per desenvolupar tractaments contra la COVID-19, però s’ha posat menys atenció a trobar fàrmacs que redueixin la transmissió del virus”, afirma Carlos Chaccour, investigador d’ISGlobal i metge de la Clínica Universidad de Navarra que ha coordinat l’estudi.

En aquest estudi pilot, desenvolupat amb pacients de la Clínica i a instal·lacions de la Universitat de Navarra, l’equip de Chaccour va voler avaluar si la dosi màxima d’ivermectina aprovada a Europa pot tenir un impacte sobre la transmissió del virus quan s’administra ràpidament tan bon punt apareixen els símptomes.

La ivermectina és un fàrmac antiparasitari que, segons s’ha demostrat in vitro (en línies cel·lulars), pot reduir la replicació del SARS-CoV-2, tot i que en concentracions molt més elevades que les recomanades per a ús humà. Això, juntament amb els resultats d’un estudi preliminar en humans, que va usar dades d’origen dubtós i que mai no es va publicar en una revista científica, va fer que la ivermectina comencés a usar-se a molts països d’Amèrica Llatina malgrat la falta d’evidència fiable sobre la seva eficàcia per prevenir o tractar la infecció.

L’equip investigador va administrar una sola dosi d’ivermectina o placebo a 24 pacients amb infecció confirmada i símptomes moderats, en les 72 hores després dels primers símptomes. Es van prendre frotis nasofaringis i mostres de sang en el moment del reclutament i passades una, dues i/o tres setmanes del tractament.

Els resultats obtinguts no mostren cap diferència en el percentatge de pacients positius per PCR al cap de 7 dies després del tractament (el 100% dels pacients era positiu en ambdós grups). Tot i així, la càrrega viral mitjana en el grup tractat amb ivermectina va ser menor (unes 3 vegades menor passats quatre dies i fins a 18 vegades menor als 7 dies del tractament), tot i que no es va assolir una diferència estadísticament significativa. Els pacients en el grup tractat també van mostrar una reducció en la durada d’alguns símptomes (del 50% en la pèrdua de l’olfacte i el gust, i del 30% en la tos). Tots els pacients van desenvolupar anticossos IgG davant del virus però, de nou, el valor mitjà d’aquests anticossos en el grup tractat va ser menor que en el grup placebo. “Això podria ser el reflex d’una menor càrrega viral en aquests pacients,” considera Chaccour.

El fet que no hi ha va haver diferències en la durada dels símptomes o els marcadors associats a la inflamació suggereix que la ivermectina pot estar actuant per mitjà d’un altre mecanisme que no té a veure amb un possible efecte antiinflamatori. Les autores i els autors proposen que podria estar interferint amb l’entrada del virus a les cèlul·les, com suggereix un estudi en hàmsters dut a terme per l’Institut Pasteur.

“Aquests resultats van en la mateixa línia que els d’assajos recents fets a Bangladesh i Argentina”, assenyala Chaccour. “Tot i que és un estudi petit i encara és aviat per establir conclusions, les tendències observades en la reducció de càrrega viral, durada de símptomes i nivells d’anticossos resulten encoratjadores i justifiquen que es facin estudis clínics controlats a major escala i amb més diversitat de pacients”, afegeix.

Referència

Chaccour C, Casellas A, Blanco-Di Matteo A, et al. The effect of early treatment with ivermectin on viral load, symptoms and humoral response in patients with mild COVID-19: a pilot, double-blind, placebo-controlled, randomized clinical trial. EClinicalMedicine. 2021. DOI: 10.1016/j.eclinm.2020.100720

El projecte HARMONIC, finançat per la Comissió Europea, va arrencar el passat 5 de juny amb una reunió en el Palau Macaya de Barcelona. Durant dos dies, més de 46 experts de 24 institucions participants en 13 països europeus es van reunir per a donar inici a les activitats que els sis grups de treball implementaran al llarg dels pròxims 5 anys. El projecte el coordina l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per “la Caixa”.

HARMONIC cerca comprendre els efectes sobre la salut de l'exposició mèdica a radiació ionitzant en nens i nenes, específicament aquells exposats a radioteràpia per càncer (incloent les noves teràpies per protons), o a imatges per raigs X per a guiar intervencions cardíaques. Mitjançant l'establiment de cohorts i registres europeus per a poder realitzar un seguiment a llarg termini, el projecte proporcionarà a la comunitat mèdica i científica les eines per a investigar els efectes de l'exposició primerenca a un ampli rang de dosi de radiació de fotons, protons o neutrons secundaris. 

“Encara que els beneficis de la radiació per al diagnòstic i tractament mèdics superen per molt els riscos, és important entendre els efectes a llarg termini d'aquesta exposició,” explica Isabelle Thierry-Chef, investigadora d’ISGlobal i coordinadora del projecte.

Els grups de treball aplicaran una estratègia que integra l'epidemiologia convencional i la dosimetria de punta, juntament amb ús d'imatges no invasives i epidemiologia molecular, per a explorar els efectes potencials de l'exposició a una edat molt primerenca. També investigaran els possibles mecanismes que poden resultar en el desenvolupament de càncer o problemes vasculars més endavant en la vida d'aquests pacients. 

L'objectiu final del projecte és establir recomanacions i directrius que permetin optimitzar els tractaments i reduir al màxim les dosis que reben els pacients. “Amb aquest projecte esperem millorar el benestar a llarg termini d'aquests pacients pediàtrics,” afegeix Thierry-Chef.

L'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l'Hospital Clínic de Barcelona han rebut el premi “GEBTA 2019 a la Iniciativa” per la plataforma de telemedicina Trip Doctor, desenvolupada sota el paraigua de ambdues institucions.  El premi atorgat pel Consell directiu del gremi d'agents de viatges d'empresa europeus suposa un reconeixement al compromís d’ISGlobal i l'Hospital Clínic amb la recerca i les bones pràctiques clíniques, en suport als viatgers internacionals.

Trip Doctor és una plataforma de telemedicina per a persones que viatgen al tròpic que permet contactar, durant el viatge, amb un professional especialista en medicina tropical. Així, tant les persones viatgeres com el personal cooperant internacional poden viatjar amb més tranquilitat, ja que gaudeixen en tot moment de l’“acompanyament” professional del servei. A més d'augmentar la seguretat de les persones que l'utilitzen, la plataforma permet al personal investigador continuar avançant en la recerca i el tractament de les malalties tropicals a tot el món.

Jose Muñoz, investigador d’ISGlobal i cap de secció del Servei de Medicina Internacional de l'Hospital Clínic, va ser l'encarregat de recollir el premi en la cerimònia de lliurament que va tenir lloc el passat 11 de juny a l'Hotel Sofia, a Barcelona. “Entre el 30 i el 40% dels viatgers té algun problema de salut durant el viatge, i molts d'ells busquen un proveïdor de salut en aquest moment. Això va ser el q ens va portar fa quatre anys a iniciar el desenvolupament d'aquesta iniciativa per a millorar la salut dels viatgers”.

El Consell Directiu de GEBTA ha considerat de forma especial l'encert d'aquesta iniciativa a causa del nivell de globalització de l'economia i a la creixent expansió exterior de les empreses espanyoles, que fa que els viatges de negocis es desplacin cada vegada amb major freqüència a àrees geogràfiques on poden estar exposats a malalties infeccioses amb seriosos efectes per a la salut.

 

Plataforma Trip Doctor