Six Myths About Development and Global Health (and Books that Debunk Them)

Sis frases fetes sobre el desenvolupament i la salut global (i els llibres que les rebaten)

21.4.2017

El patró es repeteix, com en el Dia de la Marmota: et convoquen a una reunió de ments pensants (un privilegi, diràs) i, quan hi ets, et preguntes com has tornat a caure al parany de dedicar dos o més hores de la teva vida a escoltar frases buides regurgitades fins a la sacietat i que, de constrastar-se amb les dades més bàsiques disponibles, no aguantarien un sol assalt. El teu problema és que el rigor assenyat que tant aprecies no llueix en aquesta època d'eslògans fulgurants, més pròpia dels Mad Men. L'únic consol que se't brinda és saber que altres persones detesten el mateix i que han decidit posar en solfa els llocs comuns que poblen l'àmbit del desenvolupament i la salut global. Heus aquí alguns exemples portats a impremta amb els quals et pots regalar aquest Sant Jordi.

Frase feta #1: La contribució de les dones a la ciència ha estat menor fins fa poc

I que com a molt ens podem remuntar a Marie Curie, sens dubte una excepció. Han estat poques dones o és que no hem mirat bé? Perquè el que no es busca no es troba, però si pares una mica d’atenció pots ensopegar amb Katherine Johnson, per posar un exemple, i acabar visionant una pel·lícula ben xula sobre les seves gestes i les de les seves col·legues. Rachel Ignotofsky s'ha pres la molèstia d'identificar, investigar i il·lustrar la vida de Johnson i 49 dones més, la ciència de les quals –sabem ara– va canviar el món. Això és només el principi.

Han estat poques dones o és que no hem mirat bé?

Rachel Ignotofsky: Women in Science. 50 fearless pioneers who changed the world. Penguin Random House. 2016.

Frase feta #2: La solució al canvi climàtic està en mans dels polítics

Clar, i els polítics, en mans de qui estan? El poder, com l'energia, ni es crea ni es destrueix, només es transfereix. Gaia Vince es va proposar a demostrar que de la mateixa manera que modifiquem l'ecosistema en què vivim, ens escarrassem a adaptar-nos als efectes deleteris que la nostra acció causa a l'entorn, en un bucle incessant de supervivència. Cert, algunes alternatives van lligades a potents interessos econòmics (energia nuclear, aliments genèticament modificats), però Vince et mostra tots els pros i contres perquè en treguis les teves pròpies conclusions. Això, si no et fa mandra posar-t’hi!

El poder, com l'energia, ni es crea ni es destrueix, només es transfereix

Gaia Vince. Adventures in the Anthropocene: A Journey into the Heart of the Planet We Made. Milkweed. 2014

Frase feta #3: Les malalties cròniques són pròpies d'entorns desenvolupats

Aquesta és particularment bona: has d'haver insistit molt a ignorar la persistent pluja de dades epidemiològiques dels últims anys com per seguir creient-te aquest estereotip d’una vigència sorprenent. El mite s'entén millor en interpretar que si fes fallida obligaria a un bon col·lectiu de columnistes i tertulians a sortir de la seva zona de confort ideològic, i fins a aquí podríem arribar. Un dels nostres professors visitants, Charles Agyemang, pot il·luminar-te amb delit sobre l'assumpte.

A de-Graft Aikins & C Agyemang: Chronic Non-communicable Diseases in Low and Middle-income Countries. CABI. 2015

Frase feta #4: Els avanços en el desenvolupament han estat pobres, per no dir nuls

Aquesta és encara més bona. Poc importa que el bo d’en Max Roser malbarati paciència i finura en l'anàlisi de dades primorosament il·lustrades que mostren (sí, no inventen) que el món mai hi havia estat millor: els endevins apartaran la vista cap a un altre costat. És més molt millor fustigar-se perquè al món tot va malament, perquè comptem ben poc pels qui mouen els fils del planeta i per la quantitat de recursos que calen per acabar amb les maldats inesgotables, que és precisament al que ens dediquem. Si els fets els exposa un premi Nobel d'economia, li faran més cas? És poc probable.

Angus Deaton: El gran escape. Salud, riqueza y los orígenes de la desigualdad. Fondo de Cultura Económica. 2015.

Frase feta #5: Els grans desafiaments són estructurals i les petites accions no serveixen

Prenent la frase prestada d'Adnan Hyder: pensa global i actua local

Entesos, Jean-Louis és un vell conegut de qui subscriu això. D’acord, el seu llibre i la seva forma de parlar poden recordar més a Jorge Bucay que a l'expert en VIH i salut pública que és. Però el que ell i tota la gent que l’acompanya estan construint des de baix amb la Constel·lació val la pena observar-ho amb atenció i un bri d'afecte. Perquè predicar el retorn a la confiança entre les persones com una manera de superar els obstacles, també els enormes, és tan antic com la humanitat, però no per això menys radical. Prenent la frase prestada d'Adnan Hyder: pensa global i actua local.

Jean-Louis Lamboray. What makes us human? BalboaPress. 2016.

Frase feta #6: La història d'Àfrica s'ha escrit en blanc i negre

Els éssers humans acabem sent preses de la nostra reputació reduïda a clixé

No és un acudit dolent, és una oració prou gastada, com totes les anteriors. Ens ve a tomb per acomiadar-nos amb el nostre il·lustre Manuel Corachán, aquest pou de saviesa. Corachán ens recorda que els éssers humans acabem sent preses de la nostra reputació reduïda a clixé, quan la realitat és més subtil, més complexa, també en un continent tan incomprès com l'africà. Serveixi aquest opuscle per reivindicar la mirada sense prejudicis i l'aposta perquè els fets parlin per si mateixos: només cal deixar que ho facin.

Manuel Corachán: Livingstone & Stanley: ni ángel, ni demonio. Edicions Bernat. 2016.